RETALLS DE PREMSA
Els escriptors, 20 anys al piset de la Falange
Incertesa de les associacions que agrupen els autors davant la reforma de l'Ateneu
La remodelació arquitectònica de l'Ateneu Barcelonès preocupa les associacions d'escriptors que des de fa 20 anys
hi tenen la seu al cinquè pis en condicions precàries
La Generalitat negocia que l'Ateneu aculli de manera més definitiva les entitats dels escriptors
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, amb 900 socis, vol una Casa de l'Escriptor per impulsar la projecció internacional de la literatura catalana
- Ignasi Aragay
- Diari Avui, 14.04.2001
- BARCELONA
- El projecte d'obres a l'Ateneu Barcelonès, que suposarà una més gran obertura de l'edifici a la ciutat, entre d'altres coses contempla una forta intervenció a la cinquena i última planta, una àrea que ocupen l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el Centre Català del PEN Club, l'Associació Col.legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) i l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC).
- La seva presència a l'Ateneu es remunta al 1980, quan el conseller Max Cahner, a canvi d'una aportació del govern català, va negociar la seva instal.lació. Posteriorment, la Generalitat se'n va desvincular. Des d'aleshores, les entitats usufructuen el
destartalat local, que havia pertangut al delegat de la Falange a Barcelona -vegeu l'explicació de la foto-, a canvi d'una aportació simbòlica a l'Ateneu en qualitat de sòcies protectores. Les associacions, encapçalades per l'AELC, han començat a moure els fils perquè l'ocasió serveixi no sols per assegurar-se un espai en condicions, sinó per impulsar el vell projecte de la Casa de l'Escriptor.
- La conselleria de Cultura, a través del director general de Promoció Cultural de la Generalitat, Vicenç Llorca, ha pres cartes en l'afer i negocia amb l'Ateneu la fórmula per assegurar i impulsar la presència de les associacions dins l'entitat. El govern català pretén fer una aportació econòmica per a les obres de l'Ateneu destinada a la reforma del cinquè pis. Com a contrapartida, aspira que les associacions d'escriptors puguin tenir més presència dins la casa, amb capacitat, per
exemple, d'usar els auditoris per a les seves activitats públiques amb autonomia.
DD>Per a principis de maig hi ha prevista una reunió tripartida -Generalitat, Ateneu, associacions- per acostar posicions.
- El president de l'Ateneu, Jordi Sarsanedas, assegura que s'arribarà a un bon acord, però adverteix que "prefereix arraconar la idea de la Casa de l'Escriptor, de la qual s'ha parlat molt amb una gran imprecisió". El projecte de la Casa de l'Escriptor és tan vell com la democràcia i com la mateixa AELC. Avel.lí Artís-Gener i Jaume Fuster van posar-se al seu moment al capdavant de la idea. No van tenir sort. Cap institució pública no ha recollit mai el repte. Les prioritats de la política cultural han anat per altres camins menys literaris.
- Per part de l'AELC, el seu actual secretari, Andreu Sotorra, considera una bona solució consolidar la presència a l'Ateneu, però adverteix que "això no treu la necessitat d'impulsar la Casa de l'Escriptor, des de la qual la prioritat hauria de ser la projecció internacional de la
literatura catalana, que és una de les grans assignatures culturals pendents del país".
- L'AELC treballarà a partir d'ara en un projecte sòlid en aquesta línia i buscarà la implicació de totes les administracions.
- Sense perdre el nord de la Casa de l'Escriptor, l'AELC, amb 900 associats, ha optat per consolidar iniciatives. Des de fa uns mesos funciona al Pati Llimona l'Espai de Lletres, impulsat juntament amb l'Ajuntament de Barcelona. La potenciació de la presència a l'Ateneu pot ser un segon pas.
- En la línia de potenciar la internacionalització de la literatura catalana, a parer de l'AELC, la tercera pota
imprescindible seria establir acords amb la residència d'investigadors del CSIC-Generalitat, o alguna entitat semblant, per acollir personalitats estrangeres. "Les institucions no s'adonen que, en comparació amb els equipaments que fins ara han centrat la seva política cultural (el TNC, la Ciutat del Teatre, el Macba, el MNAC i el CCCB), els escriptors els sortiríem baratíssims, ni tampoc no tenen en compte el potencial que representem, perquè nosaltres els continguts ja els tenim: no venem fum, venem una literatura sencera absolutament infrautilitzada i molt desconeguda a l'estranger", argumenta Sotorra.
- En una línia semblant, el primer president i soci d'honor de l'AELC, l'editor Josep Maria Castellet, durant la darrera reunió consultiva de l'entitat va posar sobre la taula "el fracàs general" dels 25 anys de llibertat i autonomia a l'hora d'exportar la literatura catalana.
- A banda del futur a l'Ateneu, doncs, l'AELC ha tornat a posar sobre la taula la Casa de l'Escriptor tant a la Generalitat i l'Ajuntament com a la Diputació de Barcelona i el Fòrum 2004. I ho ha fet fent valer la seva vocació internacional, que dins d'aquest any tindrà la plasmació més concreta en el Congrés d'Associacions Europees d'Escriptors, que se celebrarà al novembre a Barcelona entre la Pedrera i l'Espai de Lletres, i que durant tres dies reunirà un centenar d'autors.
- Torna a Retalls de premsa
- Tornar a Comentaris seva obra
- Tornar a Home Page