Nom
Nom
CRONOLOGIA BIOBIBLIOGRÀFICA
[Referències amb la seva obra]



| Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària |
| 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 |
| 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 |



  • 1970
    Fa el servei militar al cos d'aviació, primer al campament de reclutament de San Lamberto, a Saragossa, en funcionament des del 1963 i clausurat el 1992 per convertir-se a partir del 2003 en una zona urbana del barri de Miralbueno. Posteriorment, fins a complir un llarg període de disset mesos, és destinat a l'Esquadró d'Alerta i Control núm. 1 (base compartida aleshores amb l'exèrcit nord-americà), situat a la població aragonesa d'El Frasno, prop de Calataiud i a les envistes del Moncayo [Ref. 'Molt més enllà del filferro empuat']. Coincideix en aquella etapa al mateix esquadró amb qui, a la primera dècada del segle XXI, es convertiria en l'últim cantador de jota tortosina professional, Josep Subirats i Prades, "Joseret", deixeble, entre altres de cantadors com Lo Canalero o Lo Teixidor. Molts anys després, se sap també que al petit poble d'El Frasno, hi va fer una breu aturada, el 3 d'octubre de 1940, el cotxe de la policia que conduïa el president de la Generalitat de Catalunya, en el seu últim viatge des de Madrid a Barcelona, on el 15 d'octubre d'aquell any seria afusellat després d'un judici militar ordenat i prèviament sentenciat pel dictador Francisco Franco. Lluís Companys havia estat detingut a la seva residència francesa de La Baule, el 13 d'agost de 1940, per membres de la policia nazi, després de l'ocupació alemanya, i elements franquistes.
    [Ref. 'Set contes noctàmbuls / Pyrus comunnis']

  • 1971
    Els pares obren un bar a l'edifici de l'avinguda Jaume I, de Reus. Li posen el nom de "Ca l'Andreu", un dels primers rètols lluminosos penjats en català durant les restes del règim franquista. La inauguració es fa el 28 de juny, vigília de la Festa Major de Sant Pere a Reus.

  • 1972
    Es llicencia del servei militar. Junt amb Lena Paüls, comencen el projecte de construcció del segon pis de l'edifici de l'Avinguda Jaume I, 95, de Reus, on després viuran durant els primers anys de casats.

  • 1973
    Acaben la construcció del segon pis de Jaume I. Hi munta un laboratori fotogràfic. Es dedica intensament a la fotografia i obté alguns altres premis destacats entre els quals figuren, entre altres, el 1r premi del Concurs de l'Espluga del Francolí (Conca de Barberà) del 1973 i el 1974; el 2n premi de Concurs Nacional de Vimbodí; el 9è premi de Concurs Nacional San Juan; el 3r premi de l'Aplec Baix Camp; el 3r premi de Concurs Nacional de Danses i Costums; el 6è premi del Concurs Nacional de Montcada i Reixac; el 5è premi del Concurs Nacional de Falset; la Medalla commemorativa del Certamen Nacional de Fotografia Esportiva de Biscaia i la Medalla de selecció del XX Trofeu Lluís Navarro de l'Agrupació Esportiva Fotogràfica de Catalunya. Elabora reportatges audiovisuals amb guions i tendeix a reflectir en centenars de clixés una imatge realista de l'època. [Ref. 'La primera foto']

  • 1974
    Es casa amb Lena Paüls, el 23 d'abril, en una festa estrictament familiar (una desena de persones) a l'Ermita de la Mare de Déu dels Torrents, a la població de Vimbodí (Conca de Barberà), a tocar del Monestir cistercenc de Poblet. Fan un viatge al País Basc i diversos indrets de la península Ibèrica durant un mes que originen després un extens reportatge fotogràfic guionat. Precisament, dos dies després, 25 d'abril, es produeix l'anomenada Revolució dels clavells (Revolução dos Cravos) de Portugal, que va acabar amb el règim que dominava el país des del 1926 i va restaurar la democràcia.

  • 1975
    Obté el títol d'Aptitud en Llengua Catalana de la Junta Assessora d'Ensenyament del Català (JAEC), signat el 10 de febrer per Jaume Vallcorba Rocosa i M. Cormand. Obté el títol de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), signat el 15 de juny per Joan Triadú i Josep Maria Casacuberta. Obté el certificat per a l'ensenyament de la llengua catalana a l'Ensenyament General Bàsic, expedit conjuntament el 5 de juliol per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), els Estudis Universitaris Catalans (EUC) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Comencen entre Nadal i Cap d'Any les obres del Refugi La Vinyeta, a la població de Duesaigües (Baix Camp), lloc on escriurà després tota la seva obra literària. El projecte arquitectònic està dissenyat per l'arquitecte Anton Maria Pàmies Martorell, durant un temps president del Col.legi d'Arquitectes de l'àmbit de Tarragona i autor de diversos projectes d'infrastructura cultural com la reforma de la Biblioteca del Centre de Lectura i la reconstrucció del Teatre Bartrina de Reus. La població de Duesaigües on hi ha La Vinyeta, és al capdamunt de l'entrada del pantà de Riudecanyes, enmig de l'antiga baronia d'Escornalbou, sota el castell d'Escornalbou, el mirador de la comarca, que a principis del segle XX, va ser adquirit i restaurat per Eduard Toda, restaurador també del Monestir de Poblet (Conca de Barberà). No és estrany trobar en moltes de les novel·les de l'autor el paisatge que l'envolta, paisatge que coneix, a més, per la seva antiga afecció excursionista i fotogràfica.
    [Ref. 'A l'ombra de la Saloquia'; 'Lez dentz del Quel'; 'El coronel de cala Gestell'; 'La medalla'; 'Castell de Nines', 'Llàgrimes de rovell']

  • 1976
    A la primavera, s'acaba la construcció del Refugi La Vinyeta, de Duesaigües, a càrrec del mestre d'obres Francesc Budí, on hi passarà, des d'aleshores, llargues temporades. Amb la seva dona, Lena, es dediquen a l'ensenyament de la llengua catalana en diverses entitats i associacions. Comença a exercir de mestre a l'Escola Montsant de Reus, una escola activa on farà diferents cursos fins a entrants dels anys vuitanta després de col·laborar en una etapa intensa de formació del centre com a Escola Catalana. Elabora la sèrie «Fitxes de Català», publicades dins de la revista per a infants, «El Ganxet», en 24 números [galeria de portades de la revista], entre el 1976 i el 1977, editada per Gort, de Reus. És elegit com a president d'Òmnium Cultural al Baix Camp. Aquest any mor l'avi patern (Gabriel). [Ref. 'Set contes noctàmbuls'; 'No s'hi invita particularment'; Cicle de contes de Cavall Fort.]

  • 1977
    Realitza i coordina la sèrie d'espais radiofònics «Català a la ràdio», a Ràdio Popular de la cadena COPE de Reus, amb la col·laboració de Lena Paüls, Joan Baptista Bové, Ció Munté i Teresa Jové. Elabora, conjuntament amb aquest equip de professors els guions de la sèrie, 50 programes, emesos entre el 1977 i el 1980. Obté els premis Puig i Ferreter, de narració curta, per l'obra 'Molt més enllà del filferro empuat', i el premi Cavall Fort pel conte 'Les cabanes'. Col·labora amb diversos articles en la revista Mestral, editada a Reus. Traslladen la biblioteca (bàsicament integrada per obres de narrativa catalana i lingüística, uns 10.000 volums) al Refugi La Vinyeta, de Duesaigües. [Ref. 'Alabatxitxau'; 'Castell de Nines'] Aquest mateix any moren l'àvia materna (Rosa) i l'àvia paterna (Teresa). Es funda a Palma (Illes), el 30 d'octubre del 1977, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), amb una primera junta provisional [acta fundacional] integrada per Josep Maria Castellet, Avel·lí Artís-Gener "Tísner", Jaume Fuster, Antoni Serra i Gonçal Castelló.

  • 1978
    Amb un col·lectiu de professors de català del Baix Camp, majors de 25 anys, sol·licita a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, arran del Decret sobre l'ensenyament del català a les escoles, que es convalidin, per accedir a estudis superiors universitaris, els títols obtinguts a través de la Generalitat republicana (1931-1939), els de la Junta Assessora per a l'Ensenyament del Català (JAEC), els de les dues universitats de Barcelona, els de la Diputació de Barcelona, i els de l'Institut Carles Salvadó de València i l'Obra Cultural Balear. La sol·licitud, tramesa directament al Director General d'Ensenyament (Francesc Noy), la signen els professors: Andreu Sotorra, Lena Paüls, Joan-Baptista Bové, Maria Pallach, Bonaventura Gili, Maria Dolors Mestres, Misericòrdia Sans, Concepció Munté i Josep Maria Virgili. La sol·licitud és acceptada amb una prova extraordinària per a majors de 25 anys, posseïdors d'algun d'aquests títols. Les proves es convoquen el 20 de setembre del 1978 i es realitzen el 7 d'octubre, de cara al curs 1978-1979. Els resultats són vàlids per accedir a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, la de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, i les Escoles de Formació del Professorat d'EGB de les dues universitats. Obté el certificat d'accés a la universitat per a majors de 25 anys emès el 9 d'octubre pel rector de la Universitat de Barcelona (UB).

    Inicia estudis de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili de la Universitat de Barcelona (UB) i acaba el primer curs durant el 1978-1979.

    S'incorpora com a membre núm. 161, al col·lectiu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), fundada el 30 d'octubre del 1977, presidida per Josep Maria Castellet i per Jaume Fuster com a secretari general.

    Inicia una sèrie de col·laboracions amb la revista Rodamón, editada a Barcelona, amb contes adreçats als infants i joves. Hi publica el conte Els Milhomes: la colla dels set i les nostres dèries, amb il·lustracions de Lena Paüls.

    Publica Les cabanes, a la revista Cavall Fort, amb il·lustracions de Llucià Navarro, conte amb el qual havia obtingut el premi Cavall Fort l'any anterior.

    Obté el premi Cassà de la Selva, de narració curta, per l'obra 'I me'n vaig fer, de carter'.

    És finalista del premi Recull de Blanes que guanya l'escriptora Anna Murià, en el seu retorn de l'exili amb Agustí Bartra.

    És també finalista del premi Víctor Català de narracions, que obté en aquesta edició Isabel-Clara Simó.

    Funda els Premis Literaris Baix Camp i posteriorment la Col·lecció Escornalbou, que, a banda dels treballs premiats, publica, entre altres, unes traduccions de Joaquim Mallafré, Josep Murgades i Bonaventura Vallespinosa. Entre els premis del cartell —que de seguida tenen un ampli ressò entre els Països Catalans— en diferents etapes, figuren els «Flordeneu», de poesia i narració escrits per infants; el premi «Josep Maria Prous i Vila» de poesia escrita per autors joves; el premi «Joaquim Santassusagna» de narració breu escrita per autors joves; el premi «Gabriel Ferrater» de poesia escrita per autors joves i el premi «Antoni de Bofarull» de narració breu escrita per autors joves.

    Inicia com a president d'Òmnium Cultural una intensa activitat cultural, en col·laboració d'altres membres de l'entitat, de la qual destaca la celebració de Simposis Juvenils, cicles de cinema i teatre i cursos de llengua i història.

    La Llibreria Gaudí, de Reus, regentada per Isidre Fonts, és un dels punts de referència pel que fa a les promocions de les seves primeres publicacions, una referència que es mantindrà després en tota la seva producció editorial, d'una manera espontània per part del primer llibreter de la comarca del Baix Camp amb una dedicació exclusiva al llibre en català des del franquisme. Més endavant, compta també amb el suport d'altres llibreries de Reus que presten una especial atenció als llibres que publica.

  • 1979
    Obté per segona vegada els premi La Colla, Cassà de la Selva, de narració curta, per l'obra 'Amb l'empremta de les pues glaçades'.

    Obté el premi Cavall Fort per un recull de cinc contes, entre el quals destaca Sergi Routort, Cases Noves, 19, Ciutat.

    Obté el premi Recull de narrativa (Francesc Puig i Llensa, dins els Premis Literaris de Blanes) per l'obra 'No s'hi invita particularment'.

    Obté el premi Rafel Comenge (Alberic, Ribera Alta, País Valencià) pel recull de narracions «Amb l'empremta de les pues glaçades».

    Obté el premi Riba Escorxada (II Nit Literària Andorrana - Cerce de les Arts i les Lletres del Principat d'Andorra), pel recull de narracions «A lloguer o noli».

    Coordina la Nit de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural que aquest any se celebra a Reus. [Ref. 'Carboni 14'] Hi col·laboren la majoria d'entitats culturals. En la Nit Literària es lliuren els premis considerats més importants d'aquell moment (Sant Jordi, Víctor Català, Joaquim Ruyra i Josep M. Folch i Torres).

    Publica els contes Tot d'un plegat, Ratxes d'acampada, Esperit de venteguera o sanglot fantasmagòric i Carta a bots i barrals, a la revista Rodamón, editada a Barcelona, amb il·lustracions de Lena Paüls.

    Publica els contes De quan a la cabana del Grassó hi vaig veure titelles, carotes, capgrossos i altres artificis a la revista Cavall Fort, amb il·lustracions de Pere Virgili.

    És inclòs en la Mostra antològica de contistes i il·lustradors catalans d’avui,«Quaranta i Quaranta», amb el conte «Les cabanes», en una edició en homenatge a Josep Maria Folch i Torres commemorativa del seu centenari (1880-1980), dins la col·lecció As de Guia, de l'Editorial La Galera. El volum compta amb una introdució de Teresa Rovira, Joaquim Carbó i Maria Rius i inclou altres contes de quaranta escriptors i quaranta il·lustradors, entre els quals figuren Joan Barceló, Jaume Cabré, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Miquel Desclot, Teresa Duran, Guillem d’Efak, Lluís Ferran de Pol, Ramon Folch i Camarasa, Albert Jané, Joles Sennell (Pep Albanell), Anna Murià, Robert Saladrigas, Jordi Sarsanedas, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Oriol Vergés i Guillem Viladot, amb dibuixos, entre altres, de Marta Balaguer, Pilarín Bayés, Montserrat Brucart, Joan Ferràndiz, Montserrat Ginesta, Mercè Llimona, Josep Maria Madorell, Llucià Navarro, Picanyol, Fina Rifà, Eulàlia Sariola, Carme Solé Vendrell, Joan Andreu Vallvè i Pere Virgili.

    Publica a la revista Rodamón, els contes Tot d'un plegat, Ratxes d'acampada, Esperit de venteguera i Carta a bots i barrals, il·lustrats per Lena Paüls.

    Publica els llibres 'Amb l'empremta de les pues glaçades' (Cassà de la Selva), 'I me'n vaig fer, de carter' (Cassà de la Selva), 'No s'hi invita particularment i 7 contes noctàmbuls' (Edicions Centre Lectura de Reus, que inaugura la col·lecció «Creació» d'aquestes edicions, coordinades per l'historiador i escriptor, Pere Anguera).

    Obté el títol de «Mestre de Català» expedit el setembre del 1979 per la Universitat de Barcelona (UB) a proposta de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la mateixa universitat.

  • Àlbum gràfic 1970-1979



    | Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària |
    | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 |
    | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 |



    Tornar a Biografia


  • Biografia
    ----------
    Publicacions
    ---------
    Guies de lectura
    ---------
    Comentaris
    ---------
    Premis
    ---------
    Traduccions
    ---------
    Teatre
    ---------
    Guions
    ---------
    Informacions
    ---------
    Other Languages
    ---------
    Email
    ---------
    Tornar a portada