BITS MES ABRIL

[dissabte, 29.04.17]
La versió moderna i per a joves de l'obra «Galileu» al Teatre Club Capitol posa en la pell de l'actriu Laura Aubert el personatge de l'astrònom que va canviar la idea de l'univers
Des que el dramaturg Bertolt Brecht (Augsburg, Alemanya, 1898 - Berlín Oriental, 1956) va escriure el 1939 la seva obra sobre la vida del matemàtic Galileu (Pisa, Itàlia, 1564 - 1642), considerat, entre altres qualificatius, com el pare de la física moderna, les versions teatrals, cinematogràfiques i documentals s'han succeït al llarg del temps. La primera versió teatral es va estrenar el 1943 a Zuric (Suïssa), però entre 1945 i 1947, Brecht —ja a l'exili i fugint del nazisme— en va fer una segona versió revisada que Joseph Losey va dirigir a Los Angeles, protagonitzada per Charles Laughton, adequada al gust de l'època dels nord-americans. El mateix Joseph Losey hi tornaria el 1974, però per fer-ne una versió cinematogràfica. La versió teatral més recent la va protagonitzar el 2016 l'actor Ramon Fontseré, sota la direcció d'Ernesto Caballero, al Teatro Valle-Inclàn de Madrid
[críticaíntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si la memòria no és traïdora, la referència teatral catalana cal buscar-la el 1996, en una versió dirigida per Calixto Bieito, amb Carles Canut de protagonista, al costat d'una quinzena d'intèrprets més, coproduïda per Focus, el Centre Cultural de Sant Cugat i el Mercat de les Flors on es va representar.

[divendres, 28.04.17]
Tota la discografia de Raimon es troba des d'ara disponible en suport digital coincidint amb la marató de dotze recitals del Palau de la Música Catalana i la retirada del cantant
El cantant Raimon te tots els drets de la seva obra discogràfica, tret dels quatre discos editats per Movieplay, que actualment te la Warner, però si que disposa i decideix sobre tota la resta de l’obra, tant l’editada aquí com les edicions que s’han fet al Japó, Argentina o altres països. El cantant de Xàtiva sempre ha administrat la comercialització dels seus enregistraments d’una forma molt acurada i no ha tingut mai a l’abast del públic l’obra sencera. Si que ho han estat totes les cançons a través de les diferents integrals, però no tots els enregistraments. A partir d'ara, i per primera vegada, es poden adquirir tots els enregistraments de
Raimon en format digital en portals com iTunes. Al marge de la possibilitat de compra en la modalitat de descàrrega, també es podrà gaudir de tota l’obra escoltant-la en la modalitat streaming a través dels serveis especialitzats com Spotify o Deezer. Amb aquesta edició digital, es recuperen les portades originals de tots els discos SG, EP’s o LP’s, també els escrits que hi ha en els llibrets, d’autors tant diversos com Josep Pla, Eduardo Galeano, Joan Fuster entre molts altres, i es poden escoltar les edicions de concerts únics a diversos països estrangers o el de l’Abadia de Montserrat el desembre de 1969.

[dijous, 27.04.17]
El cercador Google millorarà el motor de cerca perquè es filtrin les notícies considerades falses i els continguts que tenen un caràcter ofensiu
Així ho ha anunciat ahir la companyia, que promet canvis en el seu algoritme, en un món on desenes de milers de pàgines es publiquen en línia cada minut i cada dia, i on la gent intenta trucar el sistema, segons ha afirmat el responsable d'enginyeria del cercador. Segons aquest departament, calen canvis estructurals en el motor de cerca per acabar amb el problema de les notícies falses perquè una petita part de les recerques del trànsit (al voltant del 0,25%) ha estat retornant continguts ofensius o clarament enganyosos. Les dades indiquen que durant un mes
Google va actualitzar les seves pautes de qualitat a seguir pels avaluadors, que ja disposen d'exemples més detallats de les pàgines de baixa qualitat que han d'eliminar, un canvi que ajuda a degradar aquests continguts. D'altra banda, la companyia diu que ha ajustat els senyals que determinen els resultats d'una recerca per evitar així resultats inapropiats, com el de la pàgina racista blanca que apareixia en primer lloc en buscar en anglès «Va passar l'Holocaust?». La possibilitat de reportar continguts ofensius s'estén també als usuaris, que podran aportar les seves observacions sobre continguts ofensius a la funció d'autocompletar, basada en recerques similars fetes segons algoritmes.

[dimecres, 26.04.17]
La pirateria digital va arribar al 84% dels continguts consumits l'any 2016 entre cinema, música, sèries, videojocs i literatura
Malgrat això, el 2016 ha estat el primer any de l'última dècada en què es va viure un descens de la pirateria segons les conclusions de l'Observatori de la Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, que han presentat la
Coalició de Creadors i Indústries de Continguts i LaLiga. En total, el 84% dels continguts que es van consumir a internet el 2016 van ser il·legals, mentre que el 2015 la xifra va ser de 87,48%. Segons l'estudi, el lleuger descens tant a les mesures de les autoritats per frenar la pirateria com al desplegament de l'oferta legal dels últims mesos. Segons aquest resultat, un 32% d'espectadors de cinema el pirategen amb 789 milions de pel·lícules. D'aquestes pel·lícules, el 33% es van piratejar quan encara estaven en cartellera. Les sèries ocupen el segon lloc amb un 27% de consumidors pirates. Les descàrregues de música il·legals van augmentar del 21% al 26% a causa de la inclusió del 'stream ripping' (pirateig de música en 'streaming') i es va accedir a 1.661 milions de continguts musicals. Augmenta també la pirateria en els llibres: passa del 21% al 22%. Aquests accessos van suposar 374 milions amb un valor de mercat de 3.103 milions d'euros. Els videojocs van tenir 223 milions d'accessos amb un valor de 5.608 milions d'euros. El 45% dels títols estaven en mercat des de feia menys d'un any. Les pèrdues globals són de 1.783 milions: 573 milions d'euros corresponen al sector cinematogràfic; 414 milions a la música; 271 milions al futbol; 247 milions als videojocs; 171 milions a les sèries i 107 al sector del llibre. El 47% dels pirates afirmen que els continguts originals són molt cars, un 42% diu que hi ha una gran facilitat d'accés a les pàgines pirata. Un 47% també afirma que ja paga per una connexió a internet, i un 37% que no vol pagar per un producte que potser després no els agrada.

[dimarts, 25.04.17]
Milions d'israelians han paralitzat les seves activitats i les sirenes antiaèries han sonat per tot el país per recordar els sis milions de jueus morts durant el nazisme
L'acte ha tingut lloc durant la commemoració del Dia en Record de l'Holocaust. Minuts abans de les deu del matí [24 abril] els conductors han aturat els vehicles, tant en ciutats com en carreteres i autopistes, per mostrar el seu respecte als assassinats i la seva determinació de mantenir viva la memòria perquè un afer com aquest no es repeteixi. Els vianants també han deixat de caminar per guardar dos minuts de silenci. Al Parlament d'Israel s'han llegit desenes de noms de víctimes de
l'Holocaust. Davant del mateix edifici s'ha encès una espelma de record i s'hi han llegit uns versicles de la Torà. El canceller austríac, Christian Kern, que és de visita oficial al país, també ha participat en els actes i ha explicat que la seva mare havia ajudat una parella jueva de Viena a amagar-se de les tropes nazis: «La meva àvia treballava a casa d'una família jueva a Viena, i quan els nazis van arribar al poder es van haver d'amagar. La meva mare, amb onze anys, els portava menjar i aigua cada dia, fins que es va topar amb membres de la Gestapo a l'entrada de l'amagatall».

[dilluns, 24.04.17]
L'essència del clown de factura catalana té ara mateix el nom d'Espai Dual que presenta el seu espectable «Be God Is» a La Villarroel
Vagin on vagin i actuïn on actuïn, omplen. I estan obligats a acontentar els espectadors amb breus bisos que s'allarguen una mica més enllà dels cinquanta minuts establerts. Els tres pallassots, amb tot l'afecte del terme, són fruit de la que podríem anomenar "generació olímpica". Tenen, doncs, des de la frescor de l'edat de la vintena, un llarg camí al davant per consolidar el que ja és, des de fa almenys dues temporades, una creació considerada revelació que barreja el teatre de gest, l'acrobàcia de pista i la música, sobretot la música, en un espectacle que si un dia el veiéssim, per exemple, com a entremès, a la pista d'un dels espectacles del Cirque du Soleil, tindria el mateix impacte i la mateixa bona rebuda que té en els escenaris catalans —de petit o mitjà format— que l'han vist nèixer i créixer
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. «Be God Is», que en transcripció matussera i catalana vol dir «BiGoTis» —els tres en llueixen—, és un espectacle d'un ritme trepidant, frenètic, que fa suar la cansalada als tres intèrprets i que contrasta amb la introducció relaxant de presentació —en off, el mestre Quimet Pla— amb l'aparició en la penombra de tres frares encaputxats evocant una mena de cant gregorià que barreja "in vitro" amb "referèndum" o "curriculum vitae".

[diumenge, 23.04.17]
L'Orfeó Català posa a l’abast de tothom el fons documental del compositor Pep Ventura amb més de 500 partitures de sardanes digitalitzades
El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (Cedoc) ha digitalitzat i posat a l’abast de tothom a través d’internet el fons documental del compositor Pep Ventura. Es tracta d'una col·lecció de més de 500 partitures, la majoria autògrafes, a més d’obres del seu fill Benet Ventura, que el Cedoc custodiava des de principi del segle XX i que s’han digitalitzat coincidint amb el segon centenari del naixement de Pep Ventura.
El fons es pot consultar en aquest enllaç. Josep Ventura i Casas (Alcalá Real, Jaén, 1917 – Figueres, 1875), més conegut com a Pep Ventura, és un dels referents indispensables del món de la sardana. Va compondre més de 500 obres, la majoria sardanes, i també fou cap de cobla. El més rellevant de la seva obra va ser l’impuls que va donar a la forma de la sardana llarga tal com es coneix avui dia, gràcies a la introducció en la cobla d’un nou instrument solista, la tenora, que substituïa l’antiga xeremia tenor. Entre les obres que formen part del fons figuren majoritàriament sardanes llargues, una seixantena de curtes, també balls de saló, obres corals i petites peces de concert i religioses.

[dissabte, 22.04.17]
Malgrat que la companyia El Martell es reivindica com un grup que treballa en el camp del teatre polític, el muntatge «Ah! (Judit)» de la Sala Àtrium tendeix més a gratar en les nafres socials que no pas en les polítiques
Hi ha circumstàncies en què només el crit ofega el dolor. I és amb un crit en la foscor com comença aquest espectacle-denúncia de la companyia El Martell, integrat per una vintena de càpsules breus que s'enllacen les unes amb les altres en només durant seixanta minuts amb la intenció de fusionar en una sola veu i en un sol temps les injustícies, la violència, la repressió, l'explotació que la humanitat ha anat acumulant en el seu trist currículum al llarg de la presumpta civilització, des dels inicis terrenals fins a l'edat primària, la medieval i, sobretot, la contemporània
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És així que els tres intèrprets, en una posada en escena que porta el text cap al teatre físic, el gest i el moviment per tornar al text, parlen de la violació de la dona, de les pilotes de goma de les forces de seguretat, dels treballadors precaris, de la criatura morta a Gaza, de les dones lapidades, de l'anarquista maltractat, dels immigrants perseguits o dels refugiats empresonats darrere una tanca de filferro empuat. L'autora de la dramatúrgia, Laia Alsina i Ferrer (Argentona, Maresme, 1988) beu de les fonts de textos propis i d'altres extrets de testimonis escrits de víctimes de la violència. Malgrat que la companyia El Martell es reivindica com un grup que treballa en el camp del teatre polític, el muntatge «Ah! (Judit)» tendeix més a gratar, al meu parer, en les nafres socials que no pas en les polítiques perquè moltes de les injustícies que denuncia en les seves càpsules estan arrelades en els hàbits i les tradicions culturals de cada grup tribal, entenent també per tribal el que es protegeix sota l'eufemisme del paraigua occidental.

[divendres, 21.04.17]
La futura Casa de les Lletres pot deixar orfe l'Ateneu Barcelonès de la presència física de les associacions d'escriptors on s'han hostatjat durant gairebé 40 anys
La futura Casa de les Lletres de Barcelona, presentada per l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ocuparà l'edifici de les antigues oficines de la Companyia General d’Autobusos de Barcelona (posteriorment TMB) del districte de Sant Martí, on també s’hi va instal·lar l’oficina de la societat municipal 22@bcn, i que va ser desocupat l’any 2007. L’edifici es troba al carrer Roc Boronat, 99-115, i és de propietat municipal. Va ser construït l’any 1928, i va esdevenir la primera seu de la companyia d’autobusos que va existir a Barcelona, la CGA, de la qual se’n reconeixen encara les seves sigles a la façana. Es troba en una de les àrees més consolidades del 22@, ja que està situat al costat d’equipaments en ple funcionament com el Museu Can Framis, l’edifici Media-TIC o la Universitat Pompeu Fabra.
L'edifici de la Companyia General d'Autobusos de Barcelona consta de 4 plantes de 486 m2 i 3’70/4 metres d’alçada. Té ja una dotació aprovada per a la seva rehabilitació de 3.750.000 €, dels quals hi ha una previsió pressupostària per al 2017 de 300.000 € per a la contractació del projecte executiu. Les obres de rehabilitació i reforma tindrien lloc entre el 2018 i el 2019. La protecció patrimonial de l’edifici és de Nivell C, cosa que obliga a mantenir el volum i la façana principal del carrer Roc Boronat, la rehabilitació de la façana posterior i el manteniment dels elements metàl·lics de les cantonades. Segons l'Ajuntament de Barcelona, la Casa de les Lletres neix amb l’objectiu de ser un edifici públic singular, un espai del sector del llibre a Barcelona que la ciutat ofereix per ser seu de les principals institucions, gremis i associacions del sector. Serà també la seu de l’oficina Barcelona Ciutat Literària de la UNESCO i del Consorci de Biblioteques de Barcelona. L’equipament també disposarà d’auditori, cafè literari, espai expositiu, magatzem consultable per a la cessió de fons i llegats, i espais de treball per a residències d’autors. Les associacions d'escriptors que es troben des de fa gairebé 40 anys a l'última planta de l'Ateneu Barcelonès tenen l'oferta de traslladar-s'hi tenint en compte que el 2021 acaba el conveni que la Generalitat de Catalunya fa signar amb l'Ateneu per a la utilització d'aquest espai. També s'hi ha convidat la Institució de les Lletres Catalanes.

[dijous, 20.04.17]
El dramaturg Marc Rosich ha fet al Teatre Nacional de Catalunya una obra d'arrels costumistes per gratar en l'escàndol de la família Pujol en clau irònica i amb la cantant Núria Feliu de banda sonora
«Que passi l'aire, que passi l'aire!», crida l'ànima en pena de la vídua Magda Casals de Clarà, mentre la seva germana, les dues filles, la néta i el pòtol que la vetllen obren les galeries del pis de l'Eixample i, en una sorprenent sessió pseudoespiritista, tenen el privilegi de parlar amb la difunta, fulminada per un infart just la diada de l'11 de Setembre del 2014, quan tots els de la família amb la samarreta vermella o groga ja eren a la Via Catalana, la V baixa. La Magda va fer l'últim badall en rebre i llegir la falsa resposta epistolar de l'expresident Jordi Pujol a la seva rècula de cartes, escrites a mà amb l'ajuda del pòtol acollit a casa, refermant al president l'amor platònic i patriòtic que sempre havia sentit per ell, i reclamant-li, a canvi, que s'expliqués, per respecte als qui sempre havien confiat en ell, sobre les acusacions de corrupció a partir de la presumpta herència de l'avi Florenci
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El dramaturg i director Marc Rosich (Barcelona, 1973) ha treballat dos anys abans d'estrenar aquesta obra d'encàrrec del TNC, un encàrrec rebut quan esclatava l'escàndol relacionat amb la família Pujol. Va ser aleshores quan Marc Rosich es va imaginar el daltabaix que la notícia provocaria en les famílies pujolistes dels últims trenta anys i, per extensió, en els fonaments més sagrats del país.

[dimecres, 19.04.17]
L'enterrament intacte d'un antic noble de l'antiga Luxor conté vuit mòmies, deu sarcòfagsi centenars d'estatuetes funeràries
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert intacta la tomba d'un alcalde de l'antiga ciutat de Luxor. Segons informa el ministeri d'Antiguitats la tomba pertany a la dinastia faraònica XVIII (1550-1295 aC). La tomba pertany a un alcalde anomenat Ausrihat i conté vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'estatuetes funeràries. A més, un portaveu de la mateix institució afirma que s'han trobat 1.500 amulets, coneguts com "ushebtis".
La tomba de Luxor està completament intacta, molt decorada, tant amb inscripcions com murals. A banda de l'estat de conservació, la importància de la descoberta es troba en la importància del personatge. A la zona de Dra Abu al Naga —a la riba occidental del Nil— la majoria de tombes descobertes havien estat saquejades. La tomba d'Ausrihat havia passat desapercebuda perquè estava enterrada sota un gran quantitat de pedres i terra. Un altre atractiu d'aquesta descoberta és que podria ser la porta d'entrada a altres enterraments que també estarien intactes. La tomba té forma de T i té l'estil típic dels enterraments nobles. Consisteix en un pati obert, una sala rectangular i una cambra interna. diverses descobertes importants en els últims anys.

[dimarts, 18.04.17]
La Cubana prepara al Teatre Coliseum una «Teresinada« popular per a fans i seguidors de la sèrie «Teresines» coincidint amb la recollida de signatures perquè TV3 reprengui l'emissió de nous capítols
La festa-marató tindrà lloc el 7 de maig, Dia de la Mare, des de les 11:00 h del matí, al mateix Teatre Coliseum on La Cubana està representant l'espectacle «Gente bien» durant tota la temporada. Aquell dia, la companyia obrirà les portes a tothom de manera gratuïta per poder veure en una pantalla gegant els tretze capítols de la sèrie, un darrere de l'altre. Durant la jornada, hi seran presents els actors protagonistes de la sèrie i s'oferiran actuacions musicals en directe, concursos, lliurament de premis, sortejos i l'elecció de la «Teresina de Catalunya», entre altres sorpreses pròpia de la imaginació de La Cubana. També hi haurà una exposició sobre el món de les Teresines al primer pis del Teatre Coliseum amb maquetes, esbossos, objectes, vestuari, perruques i decorats que van ser utilitzats a la sèrie. Aquesta exposició, oberta des del 20 d'abril, es podrà visitar fins al mateix 7 de maig, sempre des de les 17:00 h de la tarda fins a l'hora de l'inici de la funció. Les persones que assisteixen al Coliseum, el dia de
la «Teresinada»popular, disfressades d'algun dels personatges, entraran en l'opció de diferents premis. També hi haurà premis per als realitzadors de vídeos penjats a la xarxa relacionats amb la sèrie, així com regals del devedé amb els 13 capítols a tots els espectadors que assisteixen a la funció de «Gente bien» des del Dia de Sant Jordi fins al 7 de maig. Les entrades per assistir al Teatre Coliseum el dia de la «Teresinada» popular es poden recollir al mateix Teatre Coliseum el dia 3 de maig, a partir de les 12 del migdia, dues per persona i vàlides per intercanviar durant el dia amb altres familiars o amics que hi vulguin assistir en hores diferents.

[dilluns, 17.04.17]
Una pròxima subhasta a Los Angeles del grafiter Bansky posarà a la venda «La rata del paraigua» a un preu de sortida superior als 100.000 dòlars
Més d'una dotzena d'obres de l'artista britànic Banksy se subhastaran el maig a Los Angeles. La peça més valuosa és «La rata del paraigua», feta amb una plantilla i aerosol en una porta metàl·lica a Berlín l'any 2013, i que s'espera que es vengui per més de 100.000 dòlars.Una altra de les peces que es preveu que es col·loqui a un preu elevat és «Bobby negre», del 2003. La subhasta serà l'11 de maig a Julien's Auctions. De Banksy, només se'n coneix l'obra, perquè manté la identitat en secret. Els seus grafits, però, de contingut irònic i crític sobre temes socials i polítics, han anat creixent en cotització. Una obra de
Bansky es va vendre per 1,8 milions de dòlars en una subhasta l'any 2008 a Nova York. Una de les últimes creacions que ha fet ha estat decorar un hotel a Betlem, amb vistes al mur que va construir Israel a la Cisjordània ocupada. A la subhasta de Los Angeles també es posaran a la venda una creació d'Andy Warhol sobre el líder dels Stones, Mick Jagger, i diverses peces de Shepard Fairey, conegut com a creador del pòster «Hope» per a la campanya presidencial que el 2008 va fer l'expresident dels EUA, Barack Obama.

[diumenge, 16.04.17]
El Cor de Cambra Femení Scherzo de Vila-Seca pateix un incendi sense danys personals amb l'autorcar que el traslladava a Madrid per oferir un concert però amb la pèrdua d'equipatge i uniformes
Quan l'autocar en el que viatjaven les integrants del Cor de Cambra Femení Scherzo de Vila-seca (Tarragonès) es trobava prop de Madrid (la tarda de dissabte) es va detectar un fum sospsitós a la part del darrera del vehicle que va alertar el passatge i el conductor que van poder abandonar els seients abans que l'autocar cremés del tot. Les integrants del Cor, afortunadament sense danys personals, sí que van perdre els equipatges i els uniformes de la formació.
El Cor de Cambra Femení Scherzo és un conjunt vocal creat el 1989. La majoria de les seves components —moltes d’elles formades al Conservatori Professional de Música de Vila-seca— es dediquen professionalment a la docència musical. Ha actuat arreu de Catalunya i a diverses localitats de l’estat, participant en produccions amb orquestres com l’OBC o l’Orquestra Simfònica del Vallès. Regularment compta amb la col·laboració de directors de prestigi com Jordi Casas, Òscar Boada, Carles Josep Comalada, Josep Vila, Xavier Pastrana, o Salvador Brotons. El Cor Scherzo ha estat dirigit per Sílvia Gil-Pérez des de l’any 1989 fins al 2003, i per Alan Branch fins al 2011. Actualment el cor és dirigit, novament, per Sílvia Gil-Pérez, i compta, assíduament, com a Director Invitat, amb Jordi Casas, amb qui ha actuat al Palau de la Música de València, al Teatro-Auditorio de San Lorenzo de El Escorial i a l'Auditori de Barcelona. El mes de maig té previst col·laborar amb la Banda Municipal de Barcelona, sota la direcció de Salvador Brotons, interpretant l'obra “Els planetes” de Gustav Holst a l’Auditori de Barcelona.

[dissabte, 15.04.17]
La caricatura del presidenciable català de l'obra «L'electe» de Ramon Madaula interpretat per Roger Coma a la Sala Muntaner podria ser el presidenciable de qualsevol altre país
El Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont passarà a la història —ell mateix ha anunciat que no es tornarà a presentar quan hagi complert el compromís del referèndum per la independència— com el 130è president de la Generalitat de Catalunya. Si hem de fer cas del que es diu en aquesta nova obra de l'actor, i ara ja dramaturg, Ramon Madaula (Sabadell, 1962), el personatge que representa l'actor Roger Coma (Barcelona, 1976), més conegut en televisió i cinema que no pas en teatre, està a punt de pronunciar el discurs d'investidura per al càrrec de 135è President. No ha d'estranyar, tal com està el pati, que en poc temps se'n vegin cinc més, de presidents. Fa bé, doncs, l'autor, de salvar-se en salut i tirar llarg. Entre altres coses perquè «L'electe» és un retrat al natural del màxim representant polític català —no cal voler veure-hi la caricatura de cap d'ells—, però també podria ser un retrat al natural de qualsevol president de qualsevol altre país, amb l'adaptació ambiental corresponent, esclar
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquí hi apareix, via telefònica, La Caixa, hi apareix en Bartomeu, hi apareix n'Oliu del Banc Sabadell, hi apareixen els peatges de les autopistes, hi apareix el comte Javier Godó buscant un lloc de president de la Corpo per al seu gendre... ¿Té això res de diferent del que ha passat, passa i sembla que sempre passarà en qualsevol esfera del poder polític d'arreu del món?

[divendres, 14.04.17]
Cadascun dels intèrprets de l'obra «Boscos» de La Perla 29 dóna cos, veu i ànima a un mínim de tres personatges i només en fa excepció la jove actriu Clara de Ramon que interpreta exclusivament el paper de l'adolescent Loup
La densitat de l'obra «Boscos (Forêts)», de l'escriptor, actor i director libanès establert al Quebec per raons d'exili, Wajdi Mouawad (Dayr al-Qamar, Líban, 1968) és tan extrema que no permet que els espectadors es distreguin ni un moment del que hi passa i del que s'hi diu perquè el fil conductor és tan finíssim que qualsevol concessió que un faci el pot trencar. El director Oriol Broggi parla d'un poema, un poema èpic, narratiu, esclar
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És una de les moltes definicions que es poden atribuir a l'obra de La Perla 29 que també admetria la de tragèdia contemporània —com l'anomena la traductora i una de les actrius del repartiment, Cristina Genebat— o fins i tot es podria parlar d'una tragèdia grega posada al dia —telèfons de paret de diferents èpoques, mòbils, correus electrònics...— perquè el fil narratiu forma part d'un cabdell que es fa i es desfà, que avança i gira enrere, que es mou en cercle, que es fon amb el que ha passat, el que passa i el que passarà... I tot amb la veu múltiple de les dones protagonistes (Odette, Hélène, Leonie, Ludivine, Sarah, Luce, Aimée...), víctimes de les circumstàncies personals, històriques i dramàtiques per les quals «Boscos» les fa transcórrer —cal advertir que no sempre linealment— des de finals del segle XIX (1871) fins a principis del segle XXI (2006).

[dijous, 13.04.17]
L'Any Palau i Fabre se centrarà en la seva relació amb el pintor Pablo Picasso i en la creació literària i assagística de l'autor
La poesia, el teatre, Picasso i la Fundació dedicada a l'escriptor seran els eixos temàtics de l'any Palau i Fabre, que commemorarà fins a l'abril de 2018 el centenari del naixement de Josep Palau i Fabre. Segons la Fundació Palau i Fabre, l'autor és el gran reivindicador de la relació de Picasso amb Catalunya, i aquesta commemoració serà una oportunitat per posar de nou al mapa la Fundació, inaugurada pel propi Palau i Fabre el 2003 a Caldes d'Estrac, municipi del Maresme. La commemoració s'iniciarà amb la col·locació per part de l'Ajuntament de Barcelona d'una placa a la casa on va viure, al número 99 del carrer Bruc.
L'Any Palau i Fabre servirà, segons els seus promotos, per donar a conèixer la seva obra com a escriptor, com a poeta, narrador, assagista, dramaturg, per donar suport i consolidar la Fundació, i per donar testimoni de la seva aposta per la modernitat i l'avantguarda. El logotip de l'any Palau i Fabre, que sembla inspirat en un faune picassià o en la cèlebre màscara de teatre grega, és obra de l'artista mallorquí Miquel Barceló, un dels seus artistes preferits. Per abordar una de les grans obsessions de Palau i Fabre, que va convertir l'obra picassiana en objecte d'estudi durant tota la seva vida, el Museu Picasso de Barcelona i la Fundació Palau acolliran el Congrés Internacional «Picasso i identitat», que situarà les aportacions de l'estudiós barceloní en el conjunt dels estudis picassians.

[dimecres, 12.04.17]
Sergi López es posa el casquet de l'explorador i missioner escocès David Livingstone amb la reposició de l'espectacle «30/40 Livingstone» al Teatre Poliorama
La cosa s'inspira subtilment en David Livingstone, l'explorador i missioner escocès del segle XIX que, entre altres descobertes, es va apuntar la de les cascades africanes del riu Zambezi, a les quals va batejar amb el nom de Victòria, en honor a la reina d'Anglaterra. Atenció a aquest detall geogràfic perquè les cascades són una de les referències del muntatge en un moment donat del guió. Però, compte, perquè dit així pot semblar que Sergi López i Jorge Picó ofereixen un espectacle de casc dur, vestit de campanya, fusell de cacera i salabret. Ben al contrari, l'acció la situen en un pla de gespa pseudoburgès i el ritme el marca el que podria ser un partit de tenis. Però compte també, perquè el partit és metafòric i és una excusa perquè Sergi López estengui el seu paper de clown i Jorge Picó (2012) / David Climent (2017) es mantingui gairebé a l'ombra en una interpretació mímica i gestual
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. No és una casualitat que aquestes dues disciplines es trobin si tenim en compte que López i Picó van coincidir als anys noranta del segle passat a l'escola de Jacques Lecoq de París. Al marge d'aquestes influències, sobretot a la primera part de l'espectacle, m'ha semblat que Sergi López és, en carn i os, una mena de personatge generacional com el personatge d'animació de la sèrie «Arròs covat», aquest Xavi Masdéu —que ara ha tornat més crescut—, un dissenyador gràfic que ja punteja els quaranta anys i que encara no s'ha adonat que s'ha fet gran.

[dimarts, 11.04.17]
L'obra teatral «Harry Potter and the Cursed Child» guanya 9 premis Olivier atorgats a Londres i supera «Matilda, el musical» i «El curiós incident del gos a mitjanit»
La producció teatral «Harry Potter and the Cursed Child (Harry Potter i el nen maleït)», un rotund èxit de taquilla, ha fet el rècord en la història dels premis teatrals Olivier en guanyar nou guardons, entre els quals, el de millor obra nova. En una cerimònia celebrada al Royal Albert Hall de Londres, on es va homenatjar Kenneth Branagh, l'adaptació als escenaris de l'exitosa saga de J.K. Rowling, escrita per Jack Thorne i dirigida per John Tiffany, partia com a clara favorita, amb 11 nominacions. L'obra
«Harry Potter and the Cursed Child» va superar amb nou estatuetes «Matilda, el musical» i «El curiós incident del gos a mitjanit», per convertir-se en l'obra més premiada de la història d'aquest certamen. L'Olivier a millor actor va anar a parar a mans de Jamie Parker, per la seva encarnació del mag Harry Potter, que presenta els personatges de Harry, Ron i Herminone ja a la trentena, a punt d'enviar els seus propis fills a l'escola de bruixeria Hogwarts. El seu director, John Tiffany, es va endur el reconeixement a millor direcció per aquesta producció, premiada per la il·luminació, el so, el vestuari i el disseny d'escenaris. També la intèrpret que encarna el personatge d'Hermione Grainger, Noma Dumezweni, i el seu company de repartiment, Anthony Boyle, que dona vida a l'escenari a Scorpius Malfoy, van guanyar els Olivier en les categories de millor actriu i actor secundari. D'altra banda, Billie Piper («Doctor Who») va obtenir l'Oliver a millor actriu per la seva interpretació de «Yerma» de Federico García Lorca. El premi al millor musical nou va ser per a «Grounhog Day», una obra escrita per Tim Minchin i Danny Rubin, mentre que el millor revival d'un musical se'l va endur «Jesus Christ Superstar».

[dilluns, 10.04.17]
L'actriu Montse Germán ha preparat en un temps rècord la substitució de Sílvia Bel per una lesió a l'obra «Eva i Adela als afores» de la Sala Beckett amb Rosa Renom de parella
La dramaturga Mercè Sarrias (Barcelona, 1966) ha situat els dos personatges d'aquesta obra en un espai físic allunyat del caos urbà i en un temps futur, però tampoc no gaire allunyat de l'actualitat. Un espai als afores, amb canonades que semblen en desús, algunes tomaqueres plantades com si fossin flors, una mànega de reg i tot entre dipòsits d'aigua. L'aigua és vida, diu una executiva en off i en projecció amb el rostre entretallat i multiplicat per la pantalla espontània que formen dues dotzenes de grans dipòsits apilats. L'espai, fred, inhòspit, allunyat de la pretesa civilització té elements de llar: una cadira plegable, un paraigua de sol, una prestatgeria de llibres...
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Elles dues són aparentment dues sensesostre, però és una opció no accidental sinó que han escollit lliurement. Tenen entre 50 anys (Adela) i 40 (Eva). Una s'ha instal·lat en el solar perdut sense intenció de moure-se'n. L'altra l'ha coneguda precisament en aquesta mena d'autoexili, però encara fa esport i corre per la ciutat i fa feines precàries com per exemple repartir fulletons.

[diumenge, 09.04.17]
La marató Shakespeare de la companyia anglesa Forced Entertainment narra 36 obres del bard amb un meticulós i domèstic exercici teatral d'objectes
Marató Shakespeare. Trenta-sis obres en aproximadament trenta-sis hores. Una mena de mètode similar al d'aprengui Shakespeare —o aprengui anglès— en 36 hores. Qui aconsegueixi reunir totes les localitats de cadascuna de les 36 funcions —d'entre 45 i 60 minuts per peça— es mereix la Medalla al Mèrit de l'Espectador. La companyia Forced Entertainment
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] fa trenta anys que experimenta camps nous i amb aquesta proposta el que fa és despullar l'escenari de qualsevol artifici i convertir les obres de Shakespeare en un material narratiu, quotidià, acompanyat de peces domèstiques, com si l'actor que s'encarrega de cada obra les expliqués a algú en una tauleta de cuina i aprofités l'explicació per il·lustrar-ho amb els elements que té a l'abast: una cafetera, un calze, un saler, un encenedor, un parell de claus amb la cabota cap per avall, un flascó netejador de vàter, un flasco desembussador de canonades, una sucrera, una tetera, un canelobre petit de plata... i així fins a desenes i desenes de petits utensilis domèstics que agafen en cadascuna de les obres que s'expliquen la caracterització —confiant amb la imaginació dels espectadors i la ironia de cada utensili escollit— dels personatges de Shakespeare.

[dissabte, 08.04.17]
El Gremi de Llibreters de Catalunya vol superar el Sant Jordi en diumenge amb descomptes del 10% també el dissabte
El Gremi de Llibreters de Catalunya espera augmentar un 5% la facturació durant el Sant Jordi d’aquest 2017. Aquest primer trimestre ja s’ha venut un 4,11% més de llibres respecte als tres primers mesos del 2016. També preveuen que el divendres i el dissabte previs a la diada seran dies bons i per això pensen fer un balanç de dos o tres dies. Els descomptes del 10% dels llibres es faran també el dissabte. El Gremi de Llibreters considera que el sector està tenint un creixement lent però sostingut. Després d’uns anys molt durs de crisi, el sector va recuperant terreny. Per això es preveu facturar més, després que l’any passat van tancar amb una facturació de 20,96 milions d’euros. Pel Sant Jordi del 2016 es van vendre més de 45.000 llibres, dels quals, els 10 més venuts van suposar un 4,33% del volum total. Davant el fet que Sant Jordi cau en diumenge, la majoria de municipis catalans han decidit que obriran els comerços i, sobretot, les llibreries. A Barcelona hi haurà unes 400 parades de llibres, mentre que a la resta de Catalunya se n’esperen unes 600, segons el Gremi de Llibreters. Com a novetat, els llibreters han posat en línia una app per conèixer totes les llibreries del gremi i que permeti participar en un concurs de selfies.

[divendres, 07.04.17]
L'actor Carles Canut assumeix la direcció artística del Teatre Romea en mans de Focus després de les etapes de Calixto Bieito, Julio Manrique i Borja Sitjà
El Teatre Romea ha nomenat nou director artístic: l'actor i director teatral Carles Canut. Focus, gestora del teatre des del 1999, ha nomenat a un referent del món del teatre per assumir la direcció artística de la institució. Carles Canut ha estat en totes les fites del Teatre Romea, tant al llarg de la direcció de Calixto Bieito com la de Julio Manrique i la de Borja Sitjà. Encara sense determinar la temporada 2017-2018, Carles Canut ha avançat que comptarà amb, entre altres, amb Mario Gas, que dirigirà Pablo Derqui a «Calígula», d’Albert Camus; Jordi Casanovas, que treballarà amb Ramon Madaula i Jordi Bosch en un text signat per Madaula, i Oriol Broggi, que dirigirà Julio Manrique. La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía La Baja obrirà temporada amb «Ahora todo es noche», l’espectacle amb què commemora els seus quaranta anys de trajectòria. Carles Canut ha participat en més de 17 espectacles estrenats al
Teatre Romea i en 500 funcions. Des del 2000, va formar part de la Companyia Teatre Romea, i des del 2006, és el director de la Fundació Romea per les Arts Escèniques, càrrec que alternarà amb el de director artístic.

[dijous, 06.04.17]
La revetlla nocturna «La Nit del Drac» intentarà compensar un Sant Jordi que cau en diumenge amb un homenatge a diversos escriptors clàssics
La ciutat de Barcelona viurà la «Nit del Drac», un acte del 22 d'abril, dissabte, a les nou del vespre i que consistirà en una cerimònia per commemorar les efemèrides de set autors de les lletres catalanes: Aurora i Prudenci Bertrana, Josep Vicenç Foix, Joan Fuster, Josep Palau i Fabre, Carles Soldevila i Màrius Torres. Per recordar-los, un 'padrí' de cada escriptor glossarà la seva figura, n'explicarà experiències compartides o bé els homenatjarà amb una cançó. Hermann Bonnín serà 'padrí' de Palau i Fabre; Isabel-Clara Simó, de Joan Fuster; Glòria Granell, d'Aurora Bertrana; Txema Martín, de Màrius Torres; Oriol Broggi, de Carles Soldevila, i Javier Cercas i Tortell Poltrona, de Josep Vicenç Foix. La «Nit del Drac», dirigida pel director teatral Joan Ollé, també comptarà amb actuacions de Carles Dénia, Gemma Humet o Jaume Sisa, entre altres. D'aquesta manera s'intenta compensar la incògnita que el dia de Sant Jordi caigui en diumenge i immediatament després de les vacances de Setmana Santa. L'Ajuntament de Barcelona organitzarà també diversos actes amb motiu de Barcelona Ciutat de la Literatura de la Unesco.

[dimecres, 05.04.17]
La tenora barítona de l'Institut d'Estudis Catalans formarà part del programa del Parc d'Instruments de l'ESMUC
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) han signat un conveni de col·laboració pel qual s’incorpora la tenora barítona al programa de cessions del Parc d’Instruments de l’Escola, per a la seva utilització i estudi per part de l’alumnat i professorat. La tenora barítona formarà part del Parc d’Instruments de l’ESMUC, i podrà ser utilitzada pel professorat i l’alumnat que ho necessiti per a la seva pràctica i estudi musical i docent. També serà utilitzat per diferents intèrprets en els concerts de música tradicional o cobla, especialment de grans conjunts, que se celebrin al llarg del curs. La tenora barítona té una longitud de 1.087 metres i és formada per dos cossos de fusta i un pavelló metàl·lic, que en el futur, previsiblement, es corbarà a la manera del pavelló del clarinet baix. El tudell, que uneix la doble canya amb l’instrument, mesura prop de deu centímetres de longitud i està corbat, com el del corn anglès. La tenora barítona es toca en posició aproximadament vertical, a diferència del tible i de la tenora, que es toquen en posició horitzontal. Tot i que en la cobla ja hi ha instruments greus, com el fiscorn i el contrabaix, la
tenora barítona n’és un bon complement perquè el seu so té més riquesa tímbrica —conté molts més harmònics, particularment en la modalitat forte. D’altra banda, la tenora ha anat estenent la seva intervenció a àmbits musicals molt diversos, i és aleshores que resulta gairebé indispensable disposar d’un company baix com la barítona. El compositor i director d’orquestra Ricard Lamote de Grignon va proposar, el 1948, crear un company baix de la tenora ―l’instrument més emblemàtic de Catalunya― que resolgués la falta d’un instrument greu en el grup de xeremies de la cobla. Tot i que la proposta va despertar molt d’interès, cap constructor no va gosar desenvolupar-la: el disseny artesanal d’instruments tradicionals és massa lent i car per a innovar. El 2013, aquest instrument va esdevenir una realitat gràcies a un programa de recerca de l’IEC.

[dimarts, 04.04.17]
L'obra «Vides privades» és un exemple clar de la comèdia costumista dels anys vint i trenta del segle XX de l'autor anglès Noël Coward que la companyia La Brutal revisa i reactualitza ara al Teatre Borràs
L'obra «Vides privades» és un exemple clar de la comèdia costumista dels anys vint i trenta del segle XX que l'autor anglès Noël Coward (Teddington, Regne Unit, 1899 - Blue Harbor, Kingston, Jamaica, 1973) va escriure i estrenar l'any 1930 amb gran popularitat posterior. L'obra no s'ha deixat de posar en escena des d'aleshores i, en català, el precedent més recent es troba precisament al mateix Teatre Borràs, en una versió de la temporada 2000-2001, dirigida per Paco Mir, amb Francesc Albiol, Mireia Aixalà, Pep Ferrer i Lluïsa Mallol de protagonistes. L'obra de Noël Coward
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] es podria comparar aquí, salvant totes les distàncies, amb dues novel·les catalanes de la mateixa època, «Vals», de Francesc Trabal (1935) i «Vida privada», de Josep Maria de Sagarra (1932). Les dues s'ambienten en un sector de la societat de classe alta i graten en les relacions i contrarelacions de parella —amb més profunditat, esclar, perquè exploren els embolics de les famílies benestants de l'època— però amb el mateix conflicte de fons que ho fa Coward: l'encaix de la parella. Noël Coward l'ambienta a la França de la Belle Epoque i els seus quatre protagonistes són també de tendència benestant. Els situa en un hotel, després d'anys separats i coincidint amb la nit de segones noces —comèdia, comèdia, vaja!— i els fa viure l'escena del balcó que els anglesos consideren la romànticament més cèlebre després de «Romeu i Julieta».

[dilluns, 03.04.17]
El cineasta Agustí Villaronga farà realitat el vell projecte de portar a la pantalla una versió de la novel·la «La mort i la primavera» de Mercè Rodoreda després de l'èxit de «Pa negre» i «Incerta glòria»
Després d'adaptar la novel·la «Pa negre», d'Emili Teixidor, i «Incerta glòria», de Joan Sales, la productora de cinema Isona Passola i el director Agustí Villaronga tornaran a col·laborar plegats per portar al cinema la novel·la de Mercè Rodoreda «La mort i la primavera». Agustí Villaronga va estar a punt de rodar una versió de
«La mort i la primavera» l'any 1991. El projecte, però, es va trencar a última hora quan es va fer enrere una part del finançament internacional. Per a aquella adaptació, Agustí Villaronga tenia localitzats els escenaris al voltant de Sort i havia emparaulat el repartiment amb Victoria Abril, Cassen i José Sazatornil, aquests dos últim, ja desapareguts. La productora Isona Passola també ha avançat que busca fer una bona comèdia dramàtica i que té a punt un guió de la novel·la «Un hotel a la costa», de Nancy Johnstone, una anglesa que va construir un hotel a Tossa de Mar els anys trenta on feien cap tots els intel·lectuals europeus de l'època.

[diumenge, 02.04.17]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2017 amb 10.484.482 visitants que han fet 28.650.329 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 10.484.482 visitants i 28.650.329 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.567,8 visites de pàgines (14,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 22 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.039 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 01.04.17]
Des que la malaltia neurològica de l'Alzheimer forma part de la no volguda quotidianitat de moltes famílies, la seva repercussió en el teatre ha estat també progressiva com en el cas de l'obra «Abans que arribi l'alemany» de La Seca
Des que la malaltia neurològica de l'Alzheimer forma part de la no volguda quotidianitat de moltes famílies, la seva repercussió en el teatre, que és el mirall de la societat, ha estat també progressiva. L'última aportació és la de la dramaturga mallorquina, Marta Barceló, que amb aquest text, «Abans que arribi l'alemany»
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], es va posicionar per K.O. en el II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears i, sense deixar els guants, ja va guanyar també el Torneig de Dramatúrgia Catalana del Festival Temporada Alta amb una altra obra, «Tocar mare». I va bé parlar de "torneig" perquè és el que fa igualment l'actriu Muntsa Alcañiz —acompanyada de Pedro Mas que interpreta tots els altres papers secundaris—, un "torneig personal" contra la imminència de la malaltia de l'Alzheimer de la seva protagonista, la Júlia, mare de tres fills, que té a la ratlla dels seixanta anys i que, davant el diagnòstic que li arriba, lluita per superar el fantasma contrincant que li vol arrabassar la memòria.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció