BITS MES DESEMBRE

[dijous, 14.12.17]
La xarxa social Facebook deixarà de tributar només a Irlanda a partir del 2018 i repartirà els impostos en cadascun dels països on opera després de les pressions rebudes perquè canviés la seva política fiscal
Facebook canvia de política fiscal després de les pressions a escala mundial tant de la Unió Europea com dels Estats Units. A partir del 2018, pagarà els impostos que li pertoquin pel negoci de les seves filials a cadascun dels països on opera. Fins ara, la xarxa social tributava exclusivament a Irlanda tot el que ingressava per publicitat a Europa, per eludir una major càrrega fiscal. Per exemple, a Espanya, el 2016 va pagar uns 180.000 euros en impostos, una suma petita si es compara amb els ingressos que declara pel seu negoci espanyol. En un comunicat,
Facebook ha anunciat que el procés serà gradual i que el canvi per pagar als 25 països on tenen oficina es completarà a la primera meitat del 2019. Alguns d'aquests països són Espanya, França, Alemanya o Itàlia.

[dimecres, 13.12.17]
L'actriu Lolita Flores domina la situació de la comèdia francesa de Laurent Ruquier des del principi al final dirigida per Tamzin Townsend al Teatre Goya de Barcelona
Si el qualificatiu de teatre de bulevard s'ha aplicat alguna vegada a la comèdia mal anomenada comercial, aquesta vegada la identificació li va com l'anell al dit. Sobretot perquè la comèdia de l'autor Laurent Ruquier (Le Havre, França, 1963) respira l'aire d'autèntic bulevard —millor dit, de “boulevard”—, però amb remenat de salsa a l'espanyola, passant pel fricandó català de Barcelona, fins i tot pel carrer de la Fraternitat, del barri de Gràcia —picada d'ullet de la reina del mambo—, o el Born —boom turístic—, ciutat on els protagonistes sembla que tenen residència a jutjar pel que diu Valentí / Augusto, el gigoló argentí que manté una amistat innocent i entranyable des de fa cinc anys amb la ja granadeta florista Claudia, enamorada secretament d'ell que, en la pell de l'actriu Lolita Flores —qualsevol semblança del rètol comercial de la floristeria del fons de l'escenari amb el cognom de l'actriu és simplement un atzar— agafa un vertigen interpretatiu absolutament personal. Els francesos, de recrear en teatre i en cinema aquesta mena de relacions sentimentals de tobogan, en saben un tros
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La cultura sentimental del sud d'Europa és una altra cosa. Més pràgmàtica i més escèptica, diria. Potser perquè els temps han canviat i cada vegada és més difícil trobar una dona o un home encara sense parella estable (o inestable) quan el tòpic els encoloma que se'ls "ha passat l'arròs" però mantenen l'esperança mentre hi ha vida. En tot cas la història de Laurent Ruquier no vol deixar sortir del teatre els espectadors amb coragre i els regala un final feliç, au, com si res, de pel·lícula rosa, amb petó inclòs.

[dimarts, 12.12.17]
El director del Museu de Lleida denuncia que el trasllat de les peces de Sixena no s’ha fet de la millor manera possible i que amb la pressa les que més han patit han estat les obres
Les 44 obres —o potser 43 perquè sembla a última hora se n'ha donat una per extraviada — del monestir de Santa Maria de Sixena, adquirides i en dipòsit del fons del Museu de Lleida, ja són a la població aragonesa de Vilanova de Sixena. Poc abans que el camió arrenqués amb el carregament, el director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha sortit del magatzem del museu amb les mans enlaire. També ho han fet els conservadors de la casa, per aplaudir els manifestants que s'havien desplaçat al museu per donar-los suport. Quan el camió ja havia marxat, els manifestants han continuat protestant a la rambla d'Aragó i s'han enfrontat als Mossos. El director del Museu de Lleida ha denunciat que el trasllat de les obres no s’ha fet de la millor manera possible. Diu que han sigut curosos carregant les obres però que hi havia massa pressa i qui més ha patit han sigut les obres. El director encara confia que el recurs de cassació al Tribunal Suprem prosperarà i valora com a bona la defensa de l’art que s’ha fet des del consorci del museu i confia que s'acabarà guanyant el litigi de Sixena. L'operació de rescat de les peces del
Monestir de Santa Maria de Sixena ha mobilitzat tècnics, guàrdies civils, policies i un helicòpter sobrevolant el Museu de Lleida en un desplegament insòlit. S'hi han presentat a les quatre de la matinada i s'ha tapat la porta del magatzem perquè els concentrats no tinguessin la visió de la càrrega de les caixes amb les obres. D'altra banda, la consellera de Cultura aragonesa ha denunciat que falta una de les 44 peces que s'havien de traslladar a Sixena i que algunes estan, segons ella, molt deteriorades, sense especificar si ho eren pel seu propi temps o per l'estat com han estat conservades a Lleida. A Vilanova de Sixena, les peces han estat rebudes per un altre grup de concentrats, però aquests amb càntics de benvinguda.

[dilluns, 11.12.17]
L'Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha actuat per primera vegada a la seu de l'ONU de Ginebra en el «Concert pels Drets Humans»
L'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta del seu director musical, Josep Pons, ha actuat per primera vegada a la seu de l'ONU a Ginebra. El concert s'ha retransmès per televisions de tot el món i, pròximament, es veurà el concert íntegre a TV3.
L'Orquestra del Gran Teatre del Liceu va protagonitzar el «Concert pels Drets Humans», amb interpretacions de peces de Beethoven, Händel i Strauss. En la seva actuació, va homenatjar les víctimes dels atacs terroristes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, i va tenir un record per al català universal Pau Casals. El concert va tenir lloc a la Sala dels Drets Humans de les Nacions Unides de Ginebra, sota la cúpula colorista del pintor Miquel Barceló.

[diumenge, 10.12.17]
Els directors d'una setzena de Museus d'Art de Catalunya signen un manifest contra el trasllat de les obres de Sixena i expressen la preocupació per la vulneració del patrimoni
Els directors i directores dels setze centres que integren la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya han emès un comunicat en relació amb el trasllat de les obres procedents de Sixena que actualment són al Museu de Lleida. En el text, els signants manifesten el seu desacord amb l'execució provisional dictada per un jutge suplent l'1 de desembre que obliga al retorn al monestir de Sixena de les quaranta-quatre peces que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida. Els signants de la
Xarxa de Museus de Catalunya consideren que la decisió no ha tingut en compte les resolucions administratives dictades a l'empara del que estableix la llei del patrimoni cultural català, així com tampoc tots els informes de conservació que aconsellen no executar el trasllat fins que no hi hagi una sentència definitiva. A més de lamentar que aquesta actuació es produeixi en un context marcat per l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i per la provisionalitat definida per la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya, afirmen que estan convençuts de la legitimitat i legalitat de la compra dels objectes feta per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en el seu moment.

[dissabte, 09.12.17]
Un TAC fet a quatre mòmies datades d'uns dos mil anys abans de Crist demostra que els casos de càncer de mama a l'antiguitat també eren habituals
Un estudi realitzat en mòmies de fa 4.000 anys demostra que algunes malalties, com el càncer de mama, també eren presents en l'antiguitat. Investigadors de la Universitat de Granada han fet un TAC a quatre mòmies i han identificat els casos més antics coneguts fins ara de càncer de mama i de mieloma múltiple, un tipus de càncer de medul·la òssia. Concretament, les malalties s'han trobat en una mòmia del 2000 abans de Crist, d'una dona amb càncer de mama, i una altra del 1800 abans de Crist, d'un home amb mieloma. Les dues mòmies procedeixen d'unes excavacions fetes a Asuan, Egipte.
Aquests científics han utilitzat una tècnica de tomografia computeritzada que obté millors resultats en anàlisi de mòmies que els mètodes tradicionals que consisteixen en l'estudi de les restes. Les altres dues mòmies corresponen a un infant i una adolescent i s'especula amb la possibilitat que morissin per processos infecciosos aguts.

[divendres, 08.12.17]
La representació de l'obra «Claudia» al Teatre Nacional de Catalunya coincideix amb els judicis contra els botxins militars de la Dictadura argentina i la recuperació de l'origen familiar dels nens robats
La companyia La Conquesta del Pol Sud —nascuda amb un espectacle amb aquest mateix títol— va continuar amb el relat verídic de «Nadia», del 2014, la jove afganesa Nadia Ghulam que es va fer passar per noi per sobreviure en l'estat de terror del règim dels talibans i poder ajudar la seva família. Era la mateixa Nadia la que ho explicava als espectadors. Amb «Claudia», estrenat el Grec del 2016 al CCCB i en gira permanent des d'aleshores, la companyia repeteix experiència. Aquesta vegada, amb un testimoni d'una altra atrocitat de l'era contemporània —la de la nostra civilització—, els nens robats arran de la Dictadura de l'Argentina del 1976 al 1983. És a dir, com aquell qui diu, fa quatre dies
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Claudia Poblete, com ja va passar amb Nadia, és també qui protagonitza en persona el relat autobiogràfic. Els altres dos creadors de l'espectacle li fan costat, més discretament del que feien a Nadia, dedicant-se més aviat a crear l'ambientació escènica i l'audiovisual —en el qual ells també estan implicats com a investigadors sobre el terreny— que situa els espectadors que quaranta anys enrere encara no eren en aquest món.

[dijous, 07.12.17]
Una delegació de la Creu Roja Internacional va visitar el 1944 el camp d'extermini nazi de Thresienstadt a Txecolovàquia i la sala Atrium recupera un espectacle que fa una recreació d'aquell fet
Els capos del camp van maquillar les instal·lacions, van enjardinar els voltants i fins i tot van alleugerir la capacitat dels jueus empresonats. La falsa imatge va funcionar i la delegació —atenció perquè parlem del 1944 quan l'extermini ja era un fet que corria com la pólvora— va emetre un informe favorable. En aquest episodi real s'inspira la dramatúrgia de Juan Mayorga (Madrid, 1965) de l'espectacle «Himmelweg», situant com a protagonista una delegada de la Creu Roja, el comandant del camp i un dels jueus «de confiança» que col·laborava amb ell per instint de supervivència
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tres personatges que els espectadors reconstrueixen ara fàcilment —malgrat les limitacions ambientals del teatre per reflectir una situació com aquesta— gràcies a la paraula i, cal dir-ho, gràcies també al flaixbac que tothom té de l'Holocaust després de la difusió a través del cinema i els documentals que han proliferat en l'últim quart de segle.

[dimecres, 06.12.17]
«Un cop l'any (Same time, next year)» al Teatre Poliorama se salva a l'hora de superar la diferència temporal i històrica per la interpretació i la tria de la parella que la protagonitza
M'imagino el dilema de l'equip dirigit per Àngel Llàcer quan va posar en marxa la versió catalana de la comèdia «Same time, next year», que el guionista i dramaturg Bernard Slade (St. Catharines, Ontàrio, Canadà, 1930) va estrenar a Broadway el 1975 i de la qual Robert Mulligan en va fer una versió cinematogràfica tres anys després que, malgrat la poca incidència del film, va estar nominat als Oscar en la categoria de guió adaptat. I el dilema que m'imagino devia ser: ¿Es pot recuperar fil per randa aquí la mateixa comèdia situada entre el 1950 i el 1975 als EUA? Tal com raja, no. I aleshores, suposo, es va prendre la decisió: avançar-la al quart de segle que va del 1975 fins al 2000
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dit això, doncs, queda clar que «Un cop l'any (Same time, next year)» se salva a l'hora de superar la diferència temporal i històrica per la interpretació i la tria de la parella que la protagonitza (Mar Ulldemolins i David Verdaguer) i que, per molts retocs i vernissats que s'hi facin en la trama, es fa difícil que no continuï tenint un deix de romàtic, de regust de naftalina vull dir, no pas de romàntic, que sí que és el que en el fons manté, un alè romàntic, esclar, que amb tots els respectes del món, diria que s'inspira més en els usos socials d'un passat nostàlgic dels que ja han arribat a l'anomenada “tercera edat” que no pas en els usos socials de les noves generacions.

[dimarts, 05.12.17]
La cantant Maria del Mar Bonet fa a L'Òpera del Caire el concert suspès en solidaritat amb les víctimes del doble atemptat del 24 de novembre
L’Òpera d’El Caire ha acollit el recital de Maria del Mar Bonet, programat pel passat 24 de novembre i suspès en solidaritat amb les víctimes del doble atemptat a una mesquita d'Al-Arish, al nord de la península egípcia del Sinaí. La gira internacional ha estat durant aquest any una de les parts més importants de la celebració dels
50 anys d’escenaris de Maria del Mar Bonet. El passat mes de juny, la cantant va actuar a l’Acròpolis d’Atenes (Grècia) acompanyada per la cantant grega Maria Farandouri, el mes de juliol ho va fer a l’amfiteatre romà d’El Jem (Tunísia) amb l’Ensemble de Musique Traditionnel d’aquell país sota la direcció del mestre tunisià Fethi Zghonda, el passat mes d’octubre a Torí (Itàlia) acompanyada del valencià Borja Penalva i ara a El Caire (Egipte) acompanyada pel percussionista egipci de renom internacional Hossam Ramzy, habitual dels concerts de Peter Gabriel i Chick Corea. A més, l'han acompanyat Borja Penalba (guitarra) i els egipcis Mohammed Fouda (nay), Ragy Kamal (qanun) i Salah El Ghareeb (llaüt).

[dilluns, 04.12.17]
El teatre català entra per primera vegada a la Comédie Française de París amb l'obra «Après la pluie» de Sergi Belbel després d'haverse representat a 35 països
El dramaturg Sergi Belbel (1963, Terrassa) porta el teatre català per primera vegada a la Comédie Française de París amb l'obra «Després de la pluja», estrenada ara en francès amb el títol d'«Après la pluie». El muntatge es pot veure fins al 7 de gener. El poder, la solitud, l'enveja i les frustracions, entre altres temes, es troben en aquesta obra de Sergi Belbel, escrita el 1992. A «Després de la pluja» s'expliquen tres dies en la vida d'una oficina on els treballadors, després d'aprovar-se una llei per prohibir el tabac als espais públics, es desesperen per pujar a fumar a la terrassa d'un edifici, una excusa i un espai perfectes per abordar les relacions de jerarquia, l'ambició, la ignorància o la gelosia. L'obra
[vegeu programa de la Comédie Française] va néixer a partir d'una constatació de Sergi Belbel, que es va adonar el patètic que era i és veure gent fumant d'amagat en un lloc on no es pot fer. L'obra embolica el drama de la vida amb un humor absurd i una mica boig, allunyat de tota frivolitat. Un premi Molière a la millor comèdia el 1999 i la seva representació en més de 35 països avalen aquesta obra., portada a l'escenari en aquesta ocasió per la directora i actriu suïssa, Lilo Baur.

[diumenge, 03.12.17]
El «Concert per la Llibertat» de l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc ha reunit una quarantena de grups musicals i més de 45.000 assistents en solidaritat amb els presos polítics i per reforçar la Caixa de Solidaritat
Des d'abans de les quatre de la tarda de dissabte, amb unes temperatures de ple hivern rigorós, els assistents al «Concert per la Llibertat» han anat ocupant els espais de l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Segons l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'havien venut 45.000 localitats entre 10 i 30 euros, però finalment, el balanç d'assistents ha arribat als 50.000 sobre una previsió d'ocupació de 55.000 places.
Vídeo amb la reproducció de 4 hores íntegres amb totes les actuacions i els parlaments. Durant més de quatre hores, amb llum encara de dia i ja fosc, el concert ha tingut moments emotius amb parlaments, vídeos, missatges i crits constants de «Llibertat, Llibertat!» a quaranta vuit hores de l'inici de la campanya de les eleccions «colonials» del 21-D i a vint-i-quatre hores que el Tribunal Suprem espanyol decideixi si concedeix la llibertat provisional als deu presos polítics, consellers del govern legítim de la Generalitat de Catalunya i els dos presidents de les entitats Òmnium Cultural i ANC.

[dissabte, 02.12.17]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2017 amb 13.829.277 visitants que han fet 32.671.828 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el novembre del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 13.829.277 visitants i 32.671.828 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.769,3 visites de pàgines (11,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 57 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.392 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[divendres, 01.12.17]
Biblioteques de Barcelona ha presentat el programa «Velocirepte» per promocionar la lectura entre els usuaris a través de reptes mensuals durant el 2018 per descobrir autors, temàtiques i editorials
El «Velocirepte» s'adreça a totes les edats i té l'objectiu de fer descobrir autors, temàtiques i editorials a lectors a partir de propostes mensuals. Tothom qui hi participi disposarà d'un passaport que s'haurà de segellar a mesura que es finalitzin les lectures proposades. Entre tots els participants que assoleixen el «Velocirepte» se sortejarà un viatge per fer en família a cada categoria (infantil, juvenil i adults). La música, l'Àfrica, els monstres, les dones, la poesia, Barcelona, el cinema i la gastronomia són algunes de les temàtiques que formen part de la iniciativa. A cada equipament hi haurà un espai expositiu amb propostes lectores que es podran llegir tant en format paper, en préstec a les biblioteques, com en format electrònic a través del portal Ebibilio.cat. A més, el «Velocirepte» de les
Biblioteques de Barcelona comptarà amb un web on es penjaran comentaris i ressenyes i els lectors podran explicar les seves experiències amb els diferents volums. Aquells que completin els dotze llibres entraran en el sorteig d'un viatge, mentre que aquells que compleixin la meitat del repte obtindran un obsequi. La llavor del «Velocirepte» va néixer fa dos anys a la Biblioteca Sagrada Família com un joc per fidelitzar els usuaris. Després de l'acollida en aquest equipament, ara s'ha impulsat la segona edició a tota la xarxa de la ciutat.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció