BITS MES FEBRER

[dissabte, 17.02.18]
Es confirma per primera vegada la presència de la sargantana aranesa en perill d'extinció al Parc Natural de l'Alt Pirineu a la zona de Comagireta
Les prospeccions realitzades l’estiu passat en el marc del Programa de Seguiment de la Biodiversitat al Parc Natural de l'Alt Pirineu han detectat per primer cop aquesta espècie en perill d’extinció al sector de Comagireta. A més, l’equip de seguiment, format per 29 observadors, ha localitzat 230 exemplars de sargantana pallaresa concentrats en el 48,2% de les quadrícules prospectades, sobretot a les valls del Nyiri, la Gola, Tres Estanys i la Coma del Forn. La troballa de la
sargantana aranesa representa una important fita que suposa un nou repte de conservació per al parc natural, per la singularitat de l’espècie i el delicat estat en què es troba. Pel que fa a la sargantana pallaresa, es va detectar la seva presència en el 48,2% de la superfície analitzada. Concretament, a 39 quadrícules de les 81 prospectades. La dada suposa un increment del 74% de la presència confirmada d’aquesta espècie dins el Parc respecte de dades anteriors a la mateixa zona prospectada del massís del Mont-roig. En total, es van localitzar 230 exemplars a 76 de les 248 tarteres analitzades, entre els 2.024 metres i 2.633 metres d’altitud, sobretot a les valls del Nyiri, La Gola, Tres Estanys i la Coma del Forn. Les campanyes de prospeccions continuaran durant tres anys, per tal d’arribar a inspeccionar la totalitat de la superfície potencial de l’espècie inclosa dins l’àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

[divendres, 16.02.18]
Gisela i Toni Viñals amb una extensa companyia fan un viatge a la Belle Époque amb l'espectacle «Rouge Fantastic Love» dirigit per Ricard Reguant al Teatre Apolo del Paral·lel
Un viatge a la Belle Époque, al temps mitificat per a la història de la bohèmia. Un viatge ple de color, llum, vestuari, coreografia i cançó sota el paraigua d'un lligam de ficció romàntic que conserva el triangle imprescindible per a l'ocasió: noia amb dots per triomfar artísticament, mecenes ja madur amb les butxaques folrades i amb dret a cuixa, i jove anarquista amb el poder tan innat com involuntari de la seducció. Això és a grans trets aquest musical de considerable envergadura escènica, «Rouge Fantastic Love», que té l'avantatge que tot i semblar que pel seu contingut s'adreci a espectadors madurs, conté moments escènics que el fan també idoni i atractiu per als més joves i fins i tot els adolescents. Ara que hi ha tantes restriccions i prevencions educatives, el cas és que, com més aviat s'aprèn de la vida, molt millor per entendre-la
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] L'espectacle arrenca amb una intervenció del Mestre de cerimònies (l'actor de Gandia, Javier Enguix) que amb la seva picardia “molinera” i sense abusar del gènere del transvestisme es posa de seguida els espectadors a la butxaca i escalfa la platea preparant-la per a les sorpreses que el salt en el temps cap al 1900 els proporcionaran musicalment fins al punt que hauran d'avenir-se a la convenció i la llibertat —gairebé llibertinatge— del guió musical que barreja alguns temes de l'època amb peces de la banda sonora de l'últim mig segle i també de les més contemporànies.

[dijous, 15.02.18]
Més d'un centenar d'empreses catalanes tindran presència amb estand propi en l'ediciò del Mobile World Congress 2018
Segons dades del Departament d’Empresa i Coneixement, 102 empreses catalanes disposaran d’estand en el congrés per trobar inversors, conèixer socis i nous clients, guanyar visibilitat i obrir nous mercats internacionals. D’aquestes 102 empreses, 73 hi participaran a través dels espais habilitats per la Generalitat de Catalunya. Aquesta xifra és la més elevada de totes les edicions del MWC. El Mobile World Congress 2018 (MWC), se celebra entre el 26 de febrer i l’1 de març a Fira de Barcelona – Gran Via a l’Hospitalet de Llobregat. Els promotors de l'edició asseguren que aquest esdeveniment s’ha convertit en una important font d’innovació i internacionalització, al mateix temps que s’ha consolidat com un dels principals motors de transformació digital de tota la indústria catalana. La majoria del centenar d'empreses catalanes són majoritàriament pimes. D’entre les 73 organitzacions catalanes que participaran al
Mobile World Congress 2018, a banda d’empreses, també hi ha 4 centres tecnològics catalans acreditats amb el segell Tecnio d’Acció: Eurecat, el Centre de Visió per Computador (CVC), la Fundació i2CAT i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC). Per a l’edició d’aquest 2018 es preveu la participació de més de 400 empreses d’uns 40 països, un 30% de les quals són catalanes. Des del 2006, gairebé 5.400 empreses, universitats, grups de recerca i organitzacions públiques han celebrat més de 14.000 reunions als Brokerage Event organitzats per Acció al Mobile World Congress.

[dimecres, 14.02.18]
Més de 147.000 documents des del segle XVIII fins al segle XX entren en un procés de digitalització que completarà el fons de la Càtedra Gaudí
Les col·leccions de la Càtedra Gaudí i de la biblioteca i els arxius de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona disposen de 147.012 documents, entre dibuixos, projectes, fotografies, ceritficats, objectes i bibliografia antiga, des del segle XVIII i fins a la segona meitat del segle XX. Dins aquest fons destaquen la cinquantena de dibuixos de l’etapa d’estudiant d’Antoni Gaudí i treballs acadèmics d’altres noms del Modernisme com Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Josep Torres Clavé. De tot el fons, només un 18% està inventariat i només se n'ha digitalitzat un 11% fins ara. El pressupost que la
Càtedra Gaudí ha fet per a aquesta digitalització és de 50.000 euros, però només diposen de 18.500 euros provinents de la Secretaria d’Universitats i Recerca (12.500€) i de la UPC (6.000€). D'altra banda, ben aviat es farà públic el museu de la ciutat de Barcelona que rebrà un dipòsit de dibuixos de la Càtedra i col·laborarà en restaurar-los mentre s'espera també fer un altre dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

[dimarts, 13.02.18]
El cicle Palau 100 del Palau de la Música Catalana obrirà la temporada 2018-2019 amb peces de Händel i Mahler sota la direcció de Gustavo Dudamel
Händel i Mahler són els compositors protagonistes de la temporada 2018-2019 del cicle Palau 100 del Palau de la Música, que inaugurarà Gustavo Dudamel amb dos concerts amb la Mahler Chamber Orchestra els dies 18 i 19 de setembre. Fins a tres simfonies de Mahler (la «Quarta», la «Tercera» i la «Segona») sonaran al llarg d’un cicle que també tancarà Dudamel el 27 de juny de l’any que ve amb la Münchner Philharmoniker, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau. De Händel, a més del «Messies» que aquesta vegada interpretarà l’Orquestra de Cambra de Zuric sota la direcció del violinista Daniel Hope, es podrà sentir la versió íntegra en format concert de l’òpera «Semele», a càrrec del Monteverdi Choir dirigit per John Eliot Gardiner, i també «Water music» dins del programa de "música aquàtica" de l’Akademie für Alte Musik Berlin. Tot plegat el
cicle Palau 100 del Palau de la Música Catalana tindrà 15 concerts, 13 dels quals dins de l’abonament i dos d’extraordinaris: el de la «Quarta» de Mahler de Dudamel (el 19 de setembre) i el de l’Ictus Ensemble i el Collegium Vocale Gent, que el 4 d’abril del 2019 abordaran l’obra «Einstein on the beach», de Philip Glass.Grans orquestres russes com la Simfònica de Sant Petersburg i la del Teatre Mariinski, pianistes com Daniil Trifonov i Murray Perahia i cantants com Cecilia Bartoli i Renée Fleming destaquen en una programació que té un pressupost d’1,67 milions d’euros, dels quals 1,5 es preveu recuperar-los amb abonaments i taquilla.

[dillluns, 12.02.18]
La companyia «The Feliuettes» que ha estrenat recentment l'espectacle «Cobi, Curro, Naranjito» a la Sala Muntaner entretindrà la gala de lliurament dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de BCN el 26 de març a La Villarroel
Quan acostumem a dir que un espectacle és per a tots els públics, sovint oblidem que les referències que aquests públics hagin adquirit i assumit al llarg de la seva vida són essencials per entendre el que se'ls explica. Esclar que es pot veure una obra de romans i de lleons que es mengen carn humana en un circ sense haver viscut a l'època romana, i fer-se'n càrrec, però la cosa canvia quan del que parla un espectacle és de multitud d'icones televisives, musicals, cinematogràfiques, socials d'una generació determinada, encara pròxima, la que ara té entre 25 i 35 anys, que era criatura, adolescent o pipioli entre el 1982 i el 1992, anys ideals pet tocar el dos, precisament, perquè van florir com bolets les mascotes d'esdeveniments populars com la dels Mundials de Futbol, l'Exposició Universal de Sevilla i els Jocs Olímpics de Barcelona. Tres fastos que van servir per omplir butxaques de responsables de pressupostos oficials i per elevar i oblidar per a la posteritat tres mascotes: la del Naranjito, la del Curro i la del Cobi
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El dia de la meva funció de l'espectacle, que barreja el cabaret, la sàtira, el musical, l'humor i unes quantes tendències més i que es titula «Cobi, Curro, Naranjito», els espectadors superaven amb escreix aquesta franja generacional. I si bé a cap d'ells els eren desconegudes les tres mascotes que obren l'espectacle amb abraçades d'espuma a la platea a l'estil del «Oh, benvinguts, passeu, passeu» que deia aquell, sí que tot el que venia després els podia semblar propi d'un altre univers.

[diumenge, 11.02.18]
L'actor Lluís Homar ha pres el relleu de posar-se el nas de Cyrano de Bergerac després que en català ho fessin Josep Maria Flotats i Pere Arquillué
Hi ha personatges que són una temptació per als actors de pedra picada. Com si optessin a una cursa d'obstacles per anar superant progressivament en la seva trajectòria escènica. Un d'ells és el popular Cyrano de Bergerac, un personatge que si no fos perquè la nòmina d'Homes dels Nassos del bestiari fantàstic català està prou completa es podria dir que opta amb prou mèrits ell tot sol a cobrir la plaça. Qui ara s'hi ha apuntat és l'actor Lluís Homar que, en la tradició teatral del repertori català dels últims trenta anys, s'afegeix al Cyrano interpretat per Josep Maria Flotats (Teatre Poliorama, 1985) i al de Pere Arquillué (Biblioteca de Catalunya, 2012)
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Cal esmentar-los no només per l'impacte que l'un i l'altre van aconseguir en els espectadors de diferents generacions en el seu moment sinó també perquè entre Flotats, Arquillué i, ara, Homar, hi ha notables diferències estilístiques i fins i tot de lectura i mirada de l'obra d'Edmond Rostand (Marsella, 1868 - París, 1918), de qui, casualment o no, es commemoren aquest 2018 el 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort. Lluís Homar, en complicitat amb el director Pau Miró, la dramatúrgia a l'ombra de Xavier Albertí i la veu i composició musical de Sílvia Pérez Cruz —una operació artística que ja es donava en la seva versió unipersonal de «Terra Baixa»— ha penetrat en l'ànima de Cyrano, més que en el cos, i n'ha extret allò que l'obra amaga en lletra menuda sota l'aura de l'aventura romàntica entre Roxana i Christian capitanejada per Cyrano.

[dissabte, 10.02.18]
CaixaForum fa un viatge per la música de l'antiguitat fins a arribar a la indústria professional de la Mediterrània des del Pròxim Orient fins a la Gàl·lia
L'exposició «Musiques de l'antiguitat» revela el seu rol com a legitimadora del poder, com a complement d'allò sagrat i com a font d'efectes màgics més enllà del plaer estètic d'escoltar. Un trajecte per un llarg període històric que també va veure el naixement del músic professional i d'una indústria instrumental difosa per tot el Mediterrani, des del Pròxim Orient fins a la Gàl·lia.
L'exposició de CaixaForum presenta prop de 400 obres de gran varietat, algunes de les quals no s'han mostrat mai al públic fins ara per la seva fragilitat, procedents de les col·leccions del Museu del Louvre i d'una vintena d'institucions internacionals, incloent-hi el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes i el Metropolitan Museum de Nova York, per sentir i entendre un paisatge sonor de més de tres mil anys d'història. El Renaixement, amb la seva perspectiva humanista, va facilitar el redescobriment de la música grega i romana. Les campanyes egípcies de Napoleó van permetre descobrir la música de l’Egipte faraònic, que es va convertir ràpidament en una font de fascinació en un moment en què la història de la música s’estava convertint en una disciplina de ple dret. El segle XIX va marcar l’inici de l’arqueologia musical, fet que va empènyer cap enrere els orígens de la música en més de tres mil anys.

[divendres, 09.02.18]
El musical «Sugar» reprèn una quarta temporada al Teatre Coliseum amb servei de taules de cafè-concert i servei de còctels durant la representació
L'espectacle, que va néixer en versió catalana al Teatre Gaudí Barcelona, i després al Teatre de l'Eixample, va obtenir el Premi de la Crítica a l'espectacle musical del 2015, va ser finalista dels Premis Max 2017, va obtenir 4 nominacions als premis Butaca 2016 i va guanyar el Premi del Públic BroadwayWorld Spain 2017 al Millor Musical. El Teatre Coliseum pren el relleu un any després de presentar-se al Teatre Tívoli, ja en versió espanyola, amb 18 actors i 5 músics. La principal novetat d'aquesta quarta temporada es troba dins del mateix teatre amb la col·laboració de la firma Cutty Sark que converteix el Coliseum en el Club 23, un local inspirat en els anys vint. No és la primera vegada que el Coliseum adapta la platea com si fos un cafè-concert, com aquesta vegada que s'ambienta en el Chicago del 1929. L'espectacle
[crítica de l'estrena a la revista digital Clip de Teatre] està inspirat en la pel·lícula de Billy Wilder, «Con faldas y a lo loco (Some Like it Hot), 1959», una història escrita per Robert Thoeren i Michael Logan, dirigit per Billy Wilder i amb Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon com a actors principals. L'adaptació del musical de Broadway dirigida per Pau Doz, ha aconseguit passar d'un teatre amb aforament de 200 localitats a un altre d'aproximadament 1.700, i un total de 27.000 espectadors en les anteriors temporades. La història de «Sugar» està ubicada al Chicago del 1929, durant el període de la llei seca nord-americana, quan dos músics es veuen obligats a marxar de la ciutat després de ser testimonis d'un enfrontament entre dues bandes de gàngsters.

[dijous, 08.02.18]
La sala teatral Flyhard de Barcelona programa l'obra «Sàpiens», dirigida per Sergi Belbel, en streaming a un preu simbòlic per recollir fons per a l'Associació dels familiars dels presos polítics
La sala Flyhard i tot l'equip de l'obra teatral «Sàpiens», dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Mireia Portas i Enric Cambray, han programat una funció en «streaming» a un preu simbòlic per tal de recollir fons destinats a l'Associació de familiars dels presos polítics. La iniciativa compta amb la col·laboració de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), de Brussel·les amb la intenció que des de l'exili els polítics que s'hi troben puguin també visionar la representació. El comunicat de la iniciativa remarca també que vol ser una manera de denunciar la retallada i privació de drets socials i ciutadans que s'està vivint amb l'aplicació de l'article 155 del govern espanyol i que ha dut injustament alguns polítics del Govern català i representants d'entitats cíviques pacifistes a la presó o a haver-se d'exiliar forçosament a Bèlgica. La representació en xarxa (dissabte, 10 febrer, 21:00 h) es pot seguir adquirint prèviament una entrada simbòlica
[vegeu tota la informació aquí], que es destinarà íntegrament a l'Associació Catalana pels Drets Civils, associació creada pels familiars dels presos i exiliats polítics com una xarxa de suport mutu que els permet coordinar-se i treballar per alliberar els afectats com més aviat. L'obra «Sàpiens», de Roc Esquius, és una reflexió sobre l’esser humà en clau de comèdia de ciència-ficció. El nou conseller de Sanitat prepara una roda premsa i, mentrestant, li entra al despatx una dona que vol que li solucioni els seus problemes per legalitzar el que assegura és una nova tècnica per curar.

[dimecres, 07.02.18]
Google StreetView permet visitar virtualment tant l'interior com els vestíbuls d'algunes de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Google han posat a l'abast dels internautes l’interior d'algunes de les principals estacions de la xarxa. Es poden visitar les estacions de Plaça Catalunya, Provença, Gràcia i Muntaner de la línia Barcelona-Vallès, i les de Plaça Espanya i Europa Fira de la línia Llobregat-Anoia, tan sols accedint a Google Maps i triant l’opció de visualització
Street View. Les visites interactives per les estacions permeten recórrer tant l’interior dels vestíbuls com descobrir tots els racons de les andanes. Aquesta eina es considera de gran utilitat per als usuaris esporàdics del servei d’FGC, però també per als turistes que es desplacin amb tren durant la seva estada. Les imatges permeten identificar ràpidament on són els ascensors, les validadores o les màquines de venda de bitllets, entre d’altres. L’objectiu del projecte és incorporar progressivament la resta d’estacions de la xarxa de Ferrocarrils a la visualització amb realitat virtual de Google StreetView.

[dimarts, 06.02.18]
L’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Jove de l'Orfeó Català inerpreten el «Rèquiem» de Wolfgang Amadeus Mozart a Terrassa i al Palau de la Música Catalana de Barcelona sense el director Renhold Friedrich de baixa per malaltia
El programa del concert combina obres de Bach, Haydn i Mozart. L'obra central del programa és el «Requiem» de Wolfgang Amadeus Mozart, una de les obres més celebrades del repertori clàssic, amb la participació de les veus solistes Anna Puche (soprano), Elisenda Arquimbau (mezzosoprano), David Hernández (tenor), Marc Pujol (baix) i el Cor Jove de l'Orfeó Català. El concert de
l'Orquestra Simfònica del Vallès (9 i 10 febrer) s’obre amb una primera part més lluminosa que inclou el «Concert de Brandenburg núm. 2» de Bach i el «Concert per a trompeta» de Haydn i com a solista convidat compta amb el trompetista Manuel Blanco, en substitució de Reinhold Friedrich que ha hagut de cancel·lar la seva actuació per malaltia. Manuel Blanco és deixeble de Friedrich i des del 2006 és el trompeta solista de l'Orquestra Nacional d'Espanya.

[dilluns, 05.02.18]
«Les noies de Mossbank Road» d'Amelia Bullmore dirigida per Sílvia Munt enceta la pròrroga final a La Villarroel fins al 5 de març i es consolida com un dels èxits de la temporada
Actriu i autora. Aquesta, crec, és una de les claus de l'obra estrenada a Londres el 2011 i representada des d'aleshores en diferents escenaris internacionals, «Di and Viv and Rose» —la tendència manllevada del cinema de canviar els títols l'ha convertit en català en «Les noies de Mossbank Road»— perquè l'autora Amelia Bullmore (Chelsea, Londres, 1964) coneix bé el que es cou a l'altra banda del guió i l'estructura teatral de la seva obra respira les fustes d'escenari que ella mateixa ha trepitjat
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Amelia Bullmore, com a autora, és en aquesta obra una mica Di, una mica Viv i una mica Rose. Em costa apuntar-me a la teoria que fa córrer la promoció quan diu que va decidir escriure aquesta obra a partir de descobrir, passejant per Nova York, les cames d'una senyora que s'assemblaven a les d'una amiga seva. Deixem-ho i anem al gra.

[diumenge, 04.02.18]
«The bookshop» d'Isabel Coixet es refà de la patacada dels Gaudí i recupera els principals premis de millor pel·lícula, millor direcció i millor guió adaptat al costat de tres nous premis per a «Estiu 1993» de Carla Simón
La pel·lícula basca «Handia» ha estat la més premiada de la gala dels Premis Goya espanyols amb 10 estatuetes a diferents categories especials. Però finalment «The bookshop (La llibreria», d'Isabel Coixet, és la que ha triomfat amb els tres premis més importants com el de millor pel·lícula, millor direcció i millor guió adaptat. Curiosament, rebuda amb crítiques desiguals enmig de la polèmica per les seves declaracions sobre la Independència de Catalunya, el film d'Isabel Coixet és una sòbria adaptació de la novel·la homònima de Penelope Fitzgerald sobre una vídua que s'enfronta als poders fàctics d'un poblet de l'Anglaterra rural de la dècada dels cinquanta per obrir-hi una llibreria. L'altra gran favorita, «Estiu 1993», de Carla Simón ha afegit nous premis: el de millor direcció novella, millor actriu revelació per a Bruna Cusí i millor actor de repartiment per a David Verdaguer.
Del palmarès dels Goya no es pot oblidar el bon paper de la pel·lícula basca «Handia», d'Aitor Arregi i Jon Garaño, un relat situat en les Guerres Carlines sobre un jove de més de dos metres convertit en atracció de fira i motor econòmic d'una família rural: millor guió original, actor revelació per a Eneko Sagardoy, música original, maquillatge i perruqueria, vestuari, direcció de producció, muntatge, fotografia, direcció artística i efectes especials. En total, 10 premis, el quart millor de resultat de la història dels Goyas. La gala no va superar el bon ritme dels Gaudí, malgrat que també la dirigia Lluís Danés, i amb intervencions fàcils i una estètica de nafatalina va caure lentament en l'avorriment, remarcada només per la reivindicació feminista en una imitació provinciana de Hollywood i amb una ignorància absoluta i volguda sobre l'excepcionalitat repressora del govern espanyol sobre Catalunya i l'existència de presos polítics en democràcia.

[dissabte, 03.02.18]
La població de Vilanova de Sixena recorre la paralització del trasllat de les pintures murals del MNAC al monestir perquè diu que la sala que tenen està perfectament preparada per rebre-les
L'Ajuntament de Vilanova de Sixena ha recorregut, mitjançant un incident de nul·litat, la interlocutòria del jutjat d'Osca número 2 en què paralitzava el trasllat al monestir d'aquesta localitat de les pintures murals del MNAC. Un dels arguments amb què es justifica aquest incident de nul·litat és que la sala capitular del monestir està perfectament preparada per rebre les pintures, diuen, tant pel que fa a les condicions d'humitat i temperatura constants com als aparells que hi ha instal·lats. D'aquesta manera
Vilanova de Sixena contradiu el que es remarca a la interlocutòria judicial, on fa referència al risc que suposaria un possible trasllat de les pintures i també a les condicions atmosfèriques de la sala del monestir. A més a més, afegeixen, en cas que les pintures patissin algun desperfecte, les administracions respondrien davant el propietari, que no és ja el MNAC. Vilanova de Sixena no entén per què per una banda la sentència del jutjat diu que les pintures es poden traslladar sense danys i ara a través de la interlocutòria de paralització es digui que sí que en poden patir. Per això creuen que la jutgessa ha comès un error en dir que la sala capitular no està preparada per a les pintures i creu que això és degut al fet que no és una pèrit especialitzada.

[divendres, 02.02.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2018 amb 14.505.712 visitants que han fet 33.558.657 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el gener del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 14.505.712 visitants i 33.558.657 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.812,3 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 13 minuts i 12 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.417 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dijous, 01.02.18]
L'Observatori de la Cultura remarca que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és la institució catalana més ben valorada
La Fundació Contemporània indica en l'Observatori de la Cultura del 2017, en el qual han participat 362 professionals de tot l'Estat espanyol que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és la institució catalana més ben valorada. En la llista estatal, la primera i la segona entitat són el Museu Reina Sofia i el Museu del Prado, de Madrid, i la tercera el Museu Guggenheim, de Bilbao. En quarta posició hi ha el Festival de Sant Sebastià, seguit del Teatro Real, el Museu Thyssen-Bornemisza, el Centro Botín de Santander, el CaixaForum i PHotoEspaña. En aquest estudi de la
Fundació Contemporània hi ha en desena posició hi ha el festival Temporada Alta de Girona-Salt. Tot i que el CCCB figura en el lloc divuit de la llista, sí que és la més valorada a Catalunya i li van darrera el Festival Temporada Alta, el Sónar, el Primavera Sound, el Macba, el CaixaForum, el MNAC, el Teatre Lliure, la Fundació Mapfre i el Mercat de les Flors. Entre les ciutats amb millor programació cultural, Barcelona se situa en tercera posició, juntament amb tot Catalunya, darrere de Madrid i del País Basc. En qualitat i innovació de l'oferta cultural, Catalunya queda relegada a la tercera posició després de cedir el segon lloc al País Basc. Pel que fa a les ciutats, Madrid, Barcelona i Bilbao repeteixen en els tres primers llocs.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció