BITS MES GENER

[divendres, 19.01.18]
Un informe constata que es llegeix més que fa cinc anys però els editors denuncien que el 80% dels llibres digitals que es desacarreguen són per préstec gratuït o directament per pirateria
Sis de cada deu ciutadans llegeixen llibres en el temps lliure. La majoria segueix sent fidel al paper, amb una mitjana d'11,6 llibres a l'any. Però el 20% de la població combina tant el suport tradicional com el digital. Per als editors, la dada negativa és que només el 30% paga per aquests llibres en suport digital. Segons un informe de la Federació de Gremis d'Editors, el 80% dels llibres digitals llegits el 2017 es van obtenir de manera gratuïta, tot i que no especifiquen si pot ser per préstec bibliotecari o
directament per pirateria perquè a les 5.000 persones enquestades per fer l'informe només se'ls va preguntar si pagaven o no pel contingut cultural. L'informe no es feia des del 2012 a causa de la crisi que ha assotat el sector i per això es desvela ara que es llegeix menys que fa cinc anys situant-se la població lectora en un 65,8%, més de quatre punts per sota de la mitjana europea. El 40% d'aquests lectors, però, no llegeix mai per oci, cosa que indica que en surt perjudicada la literatura. Els motius que s'al·leguen són dos: la falta de temps i el nul interès pels llibres. Pel que fa a la lectura en general, l'augment més evident és el que experimenten les xarxes socials i webs. El més llegit continua sent els diaris, seguits dels llibres, amb una lleugera caiguda de les revistes. Com sempre, les dones són les més lectores.

[dijous, 18.01.18]
Torna el concert solidari «Amor x Amor» al Teatre Victòria de Barcelona el mes de febrer amb els beneficis destinats a «Refugees Welcome»
Després de l'èxit obtingut l'any passat, torna al Teatre Victòria de Barcelona el concert solidari «Amor x Amor», una iniciativa que sorgeix des de la passió pel teatre musical i una voluntat de col·laboració amb diverses entitats d'àmbit social de la ciutat de Barcelona. En aquesta segona edició, que tindrà lloc el dilluns 26 de febrer de 2018 (21h), els beneficis del concert aniran destinats a «Refugees Welcome», una organització sense ànim de lucre d'àmbit estatal que ajuda les persones refugiades a compartir pis amb persones que viuen a Catalunya i volen llogar una habitació a preu social. El repertori d'«Amor x Amor» estarà integrat en aquesta ocasió per cançons d'amor que no pertanyen al món del teatre musical, però que seran interpretades per professionals del gènere. Així s'escoltaran temes d'artistes com John Legend, Beyoncé, Queen, Alejandro Sanz, Joan Manuel Serrat o Vanesa Martín, entre molts d'altres; amb estils que van del pop, al rock, passant per la cançó d’autor o el bolero. Un concert eclèctic que tindrà un fil d'unió: l'amor. Els artistes que participaran en aquest concert solidari per a
«Refugees Welcome» són Clara Altarriba, Daniel Anglès, Víctor Arbelo, Albert Bolea, Marta Capel, Mariona Castillo, Georgina Cort, Laura Daza, Lu Fabrés, Marc Flynn, Dídac Flores, Jan Forrellat, Ernest Fuster, Jana Gómez, Víctor Gómez, Ferran González, Júlia Jové, Xavi Navarro, Patricia Paisal, Neus Pàmies, Sylvia Parejo, Sara Pi, Lucía Torres, Joan Vázquez i Rubén Yuste; intèrprets amb gran trajectòria que han protagonitzat musicals com ‘Rent’, ‘Mamma Mia’, ‘Mar i Cel’ o ‘Hair’, o que actualment estan protagonitzant musicals com ‘Dirty Dancing’, ‘Casi Normales’, ‘Billy Elliot’, ‘Rouge’, ‘Paquito Forever’ o ‘Tick Tick Boom'.

[dimecres, 17.01.18]
L'empresari de sales de cinema i teatre Pere Balañá Forts, mort als 93 anys i tercer membre de la nissaga que va fundar el primer cinema a la desapareguda Avinguda de la Llum de sota la Plaça de Catalunya, deixa el llegat del patrimoni més veterà del gremi
L'empresari de cinemes i teatres Pere Balañá Forts, propietari de la Monumental i els cinemes i teatres Balañá, ha mort la matinada de dimarts (16 gener) als 93 anys. Pere Balañá Forts va continuar la tradició empresarial del seu pare, Pere Balaña Espinós, fundador del grup empresarial, que el 1943 va obrir el primer cinema de la companyia,
l'Avenida de la Luz, sota la Plaça de Catalunya, entre el carrer Balmes i el carrer Pelai, actualment, en part, ocupat per la cadena de perfums Sephora. Abans, Balaña Espinós ja explotava les places de toros més destacades de la ciutat. A la seva mort, el 1965, el fill es va fer càrrec del negoci. Com el seu pare, Balañá Forts va ser un home important del mon taurí, empresari influent i gran defensor del toreig a Catalunya. El 1977 va tancar la plaça de Les Arenes per centrar-se en l'explotació de la Monumental. Després de la mort del pare, va continuar obrint cinemes: el primer va ser l'Alcázar i més endavant arribarien sales com El Dorado, Rex i Club Coliseum. Actualment, el grup Balañá l'integren les sales Arenas Multicines, Aribau Multicines, Aribau Club, Balmes Multicines, Bosque Multicines, Glòries Multicines, Gran Sarrià Multicines i Palau Balañá Multicines, així com els teatres Principal (ara tancat amb futur incert), Tívoli, Borràs, Coliseum i les dues sales del Club Capitol, el popular Can Pistoles.

[dimarts, 16.01.18]
Les pel·lícules «Tierra firme» i «Estiu 1993» guardonades amb els Premis Sant Jordi de Cinematografia que atorguen anualment els crítics de cinema en col·laboració amb RNE
«Tierra firme», la segona pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ha estat distingida com a millor pel·lícula dels premis Sant Jordi de Cinematografia que organitza RNE. En l'apartat de millor opera prima, la guanyadora ha estat «Estiu 1993», el debut de Carla Simón. Els
Premis Sant Jordi de Cinematografia no està dotat econòmicament i es lliura en una cerimònia que se celebrarà a Barcelona el pròxim 23 d'abril. La guanyadora en la categoria de millor pel·lícula estrangera ha estat el documental «Lumière! Comienza la aventura», de Thierry Frémaux, que passa revista a la pionera producció cinematogràfica dels germans Lumière, inventors del cinema. Els intèrprets espanyols premiats han sigut David Verdaguer, que actua a «Tierra firme» i «Estiu 1993», i Núria Prims, que és una de les protagonistes d'«Incerta glòria». Pel que fa als intèrprets estrangers, els premiats han estat Kate Winslet per «Wonder wheel» i James Franco per «The disaster artist». Una vintena de periodistes i crítics dels mitjans de comunicació de Catalunya han exercit de jurat per escollir les pel·lícules i els actors de les diferents categories de la 62 edició dels premis, els més antics en el seu gènere.

[dilluns, 15.01.18]
La nova Associació Gabriel Ferrater vol que el 2022 que es commemora el centenari del naixement i el cinquantenari de la mort s'institueixi com a l'Any del poeta i lingüista
L’Associació Gabriel Ferrater neix amb la voluntat de ser una plataforma que ajudi a promocionar la figura i l’obra de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972), a mantenir viva la seva memòria, la seva poesia i tots els seus treballs en el camp de la lingüística i de l’art. Gabriel Ferrater és un dels poetes considerats dels més influents de la literatura catalana i un dels poetes europeus més importants de la segona meitat del segle XX. L’Associació Gabriel Ferrater té un referent en la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater que es va crearfa 17 anys quan es van ajuntar un grup d’amics (Ramon Barnils, Pep Codó, Paco Soler, Carmen Rojo...), que l'havien conegut personalment.
L’Associació Gabriel Ferrater es crea a Sant Cugat per la vinculació del poeta amb aquesta ciutat. S'hi va instal·lar a viure entre el 1963, amb la seva dona, la nord-americana Jill Jarrel (de qui es va separar dos anys després tot i que no va oficialitzar el trencament fins al 1969). Va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, quan les classes es feien a Sant Cugat, al claustre del monestir i a la casa de Cultura. I va freqüentar i fomentar les tertúlies de nit al bar El Mesón. Gabriel Ferrater es va suïcidar a Sant Cugat el 27 d'abril de 1972 i les seves restes es van enterrar al cementiri de la ciutat.

[diumenge, 14.01.18]
Facebook anuncia que donarà prioritat als continguts publicats per familiars o amics davant de les publicacions d'empreses o mitjans de comunicació
El fundador i conseller delegat de Facebook, Mark Zuckerberg, ha revelat aquests canvis en el funcionament de la seva plataforma, que estan orientats a millorar i a fer més valuoses les experiències dels seus usuaris en aquesta xarxa. Facebook ha rebut comentaris de la comunitat d'usuaris sobre el fet que el contingut públic (publicacions de negocis, marques i mitjans) està desplaçant els moments personals que porten a connectar més amb els altres. Zuckerberg admet que els vídeos i altres continguts corporatius a
Facebook han crescut molt els últims dos anys, de manera que hi ha més publicacions d'aquest tipus que personals d'amics i familiars. El màxim responsable del gegant tecnològic va sostenir que hi ha evidències acadèmiques que apunten que aquest desequilibri no és una cosa positiva. Segons les últimes dades oficials conegudes, corresponents al setembre del 2017, els usuaris actius diaris de mitjana a Facebook es van situar en 1.370 milions de persones. De la mateixa manera, els seus usuaris actius mensuals, a data del passat 30 de setembre, van arribar als 2.070 milions de persones.

[dissabte, 13.01.18]
L'actor i dramaturg Ramon Madaula ironitza sobre el veïnatge de les cases adossades en la seva nova comèdia estrenada al Teatre Romea
Com el Vallès no hi ha res! Ja ho va dir Pere Quart: «En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra, / quatre pins un bosc espès, / cinc quarteres massa terra. / Com el Vallès no hi ha res.» El que no sabia Pere Quart és que, al cap dels anys, el Vallès de la seva corranda d'exili, com tantes altres comarques catalanes, es convertiria en un farcit d'urbanitzacions i de cases adossades, separades les unes de les altres per una tanca de bruc, amb algunes heures i amb veïns a vegades no volguts, un «pepero» que fa escàndol quan talla la gespa i fa anar el motocultor, o una veïna que té una dotzena de gats al jardí
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A la casa adossada que retrata l'ara ja dramaturg consolidat Ramon Madaula (Sabadell, 1962) —que això no vol dir que hagi penjat el hàbits de bon actor— no hi ha tallagespa ni motocultor, però hi ha una caseta del gos, de la gossa més aviat, una gossa que els espectadors escoltaran bordar algunes vegades, però que no veuran mai, i que pels indicis evidents des del primer moment, només sap escampar la quisca per tota la gespa.

[divendres, 12.01.18]
Després gairebé un mes de polèmica l’editorial Gallimard ha anunciat que renuncia al projecte de publicar tres pamflets antisemites de Louis Ferdinand Destouches conegut com a Céline
Antoine Gallimard s’ha acollit a la seva llibertat d’editor i a la seva sensibilitat amb els seus temps per justificar la decisió. Al·lega que no es donen les condicions metodològiques i memorials i que en cas que es vulgui recuperar el projecte, cal fer-ho amb serenitat. Hi ha el precedent que el 2012 es van publicar al Canadà. L’editorial Gallimard tenia la intenció de publicar els tres pamflets, «Bagatelles pour une massacre» (1937), «L'École des cadavres» (1938) i «Les beaux draps» (1941), després d’haver un arribat a un acord amb la vídua de l’escriptor, Lucette Destouches, que té 105 anys. Gallimard va respondre a la polèmica dient que els textos pertanyen a la història de l’antisemitisme francès més infame i que condemnar-los a la censura podria generar una curiositat malsana cap a ells.
Céline (Courbevoie, Île-de-France, 1894 - Meudon, 1961) va ser condemnat a França per col·laboracionista després de la segona Guerra Mundial i es va negar a reeditar els tres textos. La seva vídua havia respectat la seva voluntat fins ara. Representants de la memòria de l’Holocaust i la persecució de criminals nazis han demanat que s’aturés la reedició perquè diuen que els textos són nocius i talentosos a l’hora d’incitar a l’odi racial i l’extermini dels jueus.

[dijous, 11.01.18]
La segona edició de l'«Oui! Festival de Teatre en Francès de Barcelona» oferirà una desena d'espectacles inèdits aquí de França, el Quebec, Bèlgica, Suïssa, el Senegal i Romania
El festival se celebrarà de l’1 a l’11 de febrer. S’hi podran veure 9 espectacles (amb un total de 14 representacions) tots inèdits aquí, escrits per autors francòfons que provenen de França, el Quebec, Bèlgica, Suïssa, el Senegal i Romania. Els espectacles escollits reflecteixen la societat i aborden temes tan diversos com l’evolució de la condició femenina, el coratge, el capitalisme, la mundialització, la democràcia, l’abandonament, l’ecologia, el somni, la manipulació i el diàleg, entre d’altres.
La programació d'aquesta segona edició es caracteritza per la seva contemporaneïtat, qualitat i capacitat d’abordar temes socials de caràcter transversal i universal amb l’objectiu d’incentivar la reflexió i l’intercanvi d’idees. El festival tindrà lloc principalment a l’Institut del Teatre (amb dues sales) i l’Institut Français, així com a l’Almeria Teatre i La Caldera, que s’incorpora com a nou espai. Tots els espectacles es representaran en francès i incorporaran sobretítols en català o castellà, tret dels programats a l’Institut Français.

[dimecres, 10.01.18]
Les exposicions singulars del Museu del Disseny han fet augmentar els visitants dels museus de Barcelona durant l'any 2017 fins a gairebé cinc milions
Els museus i els centres d'exposició municipals de Barcelona van rebre 4.886.831 visitants durant el 2017, 220.000 més que el 2016. Algunes de les causes d'aquest augment són les exposicions «David Bowie is» i «Tapas. Spanish design for food», del Museu del Disseny, que han fet que el nou espai de Les Glòries hagi duplicat les xifres, de 117.267 a 234.676 visitants. En canvi, El Born Centre Cultural ha experimentat un lleuger descens de visitants (de 1.306.230 a 1.299.134), però això no ha impedit que torni a ser un dels més concorreguts. A continuació d'El Born hi ha el Museu Picasso, que va superar el milió de visitants (1.046.190, respecte els 954.895 visitants del 2016). El Museu d'Història de Barcelona ha rebut més visitants, i ha passat de 926.571 el 2016 a 927.288 el 2017. Per la seva banda, el Castell de Montjuïc ha rebut 761.725 visitants respecte als 734.460 del 2016. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha tingut 238.736 visitants respecte als 232.306 de la temporada anterior. Pel que fa a La Virreina Centre de la Imatge, ha passat de 92.772 a 88.920 visitants, i La Capella, de 50.782 a 54.689 visitants. La Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani ha aconseguit 11.292 visitants, davant dels 10.202 aconseguits el 2016. Per contra, altres
museus i centres d'exposicions de Barcelona han reduït el seu nombre de visitants com el Museu de Cultures del Món que ha passat de 52.394 visitants el 2016 a 51.812, i el Museu de la Música, de 54.546 a 34.332. La davallada més significativa és la de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que va passar de 14.293 a 8.416 visitants.

[dimarts, 09.01.18]
Les revistes «Interviú» i «Tiempo» del Grup Zeta tanquen tant en paper com digital i deixen enrere etapes històriques d'investigació com la que va costar exili i presó al periodista català Xavier Vinader
Les pèrdues no són sostenibles per l'empresa i la decisió ha arribat definitivament amb l'entrada del 2018: les històriques revistes «Interviú» i «Tiempo» tanquen després de més de quaranta anys als quioscos. Amb 42 anys, «Interviú» va irrompre com la primera revista d'investigació periodística el mateix any que va morir el dictador espanyol Franco. De fet,
«Interviú» va donar orígen al Grup Zeta l'any 1976 en ser el primer projecte del desaparegut Antonio Asensio. En el context de la Transició, va ser la primera publicació espanyola que exhibia dones en topless. Però el seu punt fort va ser el periodisme d'investigació, amb professionals com Xavier Vinader o Carles Bosch, que li van ocasionar diversos problemes amb la censura. Xavier Vinader (Sabadell, 1947 - Barcelona, 2015) va patir presó per un dels reportatges publicats. Entre novembre i desembre de 1979 va escriure tres reportatges en què explicava les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc. Poc després, el gener de 1980, ETA va matar dos dels individus mencionats en els articles. Vinader va ser condemnat a set anys de presó i una multa multimilionària per un suposat delicte d'imprudència temerària en l'exercici del periodisme. El periodista es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984. Després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel va ser indultat pel govern espanyol. D'altra banda, la revista «Tiempo» o «Tiempo de Hoy» va aparèixer el 1982 com a suplement polític d'«Interviú» que després va ampliar amb informació. Un dels seus reportatges exclusius va desvelar les comissions milionàries que cobraven membres de la família reial borbònica espanyola per la venda d'avions militars. «Interviú» ha anunciat que, amb el tancament, només mantindrà la pàgina web amb l'hemeroteca dels quaranta anys d'història.

[dilluns, 08.01.18]
El Mas Miró de Mont-roig del Camp reobrirà per Sant Jordi un cop rehabilitat i oferirà principalment la visita al que va ser l'estudi del pintor a l'espera que la Fundació tingui pressupost per acabar de recuperar l'espai
La masia on Joan Miró passava els estius obrirà parcialment el 20 d’abril, abans de Sant Jordi, coincidint amb el 125è aniversari del naixement del pintor. La primera fase de rehabilitació de l’espai ha permès recuperar l’estudi que Miró va fer construir el 1935, una part de la casa d’estiueig i l’antic magatzem, que funcionarà com a punt d’acollida de visitants. El projecte es desenvolupa per fases, amb l’objectiu d’anar recuperant el conjunt del recinte. Per aquest motiu, la Fundació Mas Miró engegarà en breu un procés de captació de patrocinadors privats. Així, la població de Mont-roig del Camp (Baix Camp) resoldrà una de les seves assignatures pendents: retrobar-se amb Joan Miró, un dels màxims exponents del surrealisme.
El Mas Miró, adquirit per la família de l’artista l'any 1911, va ser una de les cases familiars on el pintor va passar llargues estades durant prop de 65 anys. El recinte es conegut sobretot pel quadre «La masia», una pintura a l’oli realitzada entre 1921 i 1922, que el propi Miró va definir com una peça clau en la seva carrera. A més dels edificis, la finca disposa de deu hectàrees de terrenys on ja s’hi cultiven productes d’horta ecològica. Més endavant, s’hi plantaran cultius autòctons de la zona, com ara ametllers i garrofers, per recuperar el paisatge que va inspirar l’obra de l’artista.

[diumenge, 07.01.18]
La reducció de l'IVA de les sales de cinema queda ajornada a causa de la pròrroga forçada dels pressupostos del govern espanyol per al 2018 per falta de suport parlamentari
El cinema és un dels sectors que primer va posar el crit al cel per exigir la rebaixa de l’IVA del 21% encara actual sobre l’entrada de taquilla. Al setembre passat, el govern espanyol es va vantar que la rebaixa fins al 10% arribaria el 2018, però el fracàs dels nous pressupostos ha deixat la mesura en repòs, com moltes altres promeses, algunes d'elles pactades amb el suport imprescindible de Ciudadanos (C's). Una mesura, esclar, hipotètica per ara si es té en compte que el Partit Nacionalista Basc (PNB) no vol donar el seu vot mentre el govern espanyol no rectifiqui la seva postura en relació a les demandes de Catalunya.
La pròrroga dels pressupostos es va activar automàticament l'1 de gener. Mentrestant, sobre cada entrada al cinema seguirà gravant l’IVA al 21%. L'augment desmesurat de l'IVA per a la cultura va passar del 8% al 21% el 2012, marcant així una de les taxes impositives més altes d'Europa. Pel que fa fa al cinema, es calcula que unes 400 pantalles han desaparegut en cinc anys.

[dissabte, 06.01.18]
Ken Loach serà el protagonista a la Filmoteca de Catalunya de la primera gran retrospectiva del cineasta marcada pel compromís social i polític
Només nou cineastes poden presumir d’haver rebut en dues ocasions la màxima distinció del festival de Cannes. El 2016 l’exquisit club format per Kusturica, Haneke, Coppola o els germans Dardenne —que van visitar la Filmoteca el 2017— s’ampliava amb Ken Loach. El cineasta, en la seva tretzena participació al festival francès, repetia Palma d’Or amb «I, Daniel Blake», després d’haver-la guanyat deu anys abans per «El viento que agita la cebada».
Ken Loach (Nuneaton, Regne Unit, 1936) va entrar en contacte amb el teatre mentre estudiava Dret a Oxford, però de seguida es va sentir més atret pel món audiovisual. A principis dels seixanta va accedir a una beca a la BBC i la seva carrera comença lligada a la televisió, amb docudrames hereus del Free Cinema. «Kes» (1969), el seu segon llargmetratge, ja el consagra internacionalment, però la seva oposició a la política de Margaret Thatcher té repercussions sobre la seva carrera professional, greument afectada durant la dècada dels vuitanta. Quan la dreta deixa el poder, Loach reapareix per convertir-se en un notari implacable de la seva cara més fosca, ja sigui retratant les clavegueres del conflicte nordirlandès a «Agenda oculta», com en les cròniques dels estralls de l’atur, les retallades i les polítiques socials restrictives, protagonitzades pels estrats més desafavorits i marginats de la societat en films com «Riff-Raff», «Plouen pedres», «Ladybird, Ladybird» o «El meu nom és Joe» o ´Jimmy's Hall» amb el qual va anunciar que es retirava del cinema, tot i que hi va tornar després pel retorn al govern britànic de mesures conservadores.

[divendres, 05.01.18]
El Museu Picasso del carrer Montcada de Barcelona supera el milió de visitants durant l'any que ha tancat i augura que la xifra es pot superar per al 2018 pel programa previst de les exposicions
El Museu Picasso de Barcelona ha rebut 1.046.190 visitants durant l’any 2017. Aquestes dades són el resultat d’un any prolífic en exposicions, recerca, publicacions i esdeveniments, entre altres, per aquest motiu, el Museu del carrer Montcada fa un balanç positiu del 2017 que ha deixat enrere i encamina el 2018 amb entusiasme. Al llarg d’aquest any 2017 al
Museu Picasso s’han pogut visitar 5 exposicions temporals, 1 proposta artística pluridisciplinar d’art contemporani i 3 mostres, en total 9 ofertes de gran envergadura. Destaquen les 6 exposicions temporals que s’han exhibit al Museu. El 25 d’octubre de 2017, va presentar tres exposicions simultànies conjuntament amb una mostra a les sales A del Museu: «1917. Picasso a Barcelona», «Arthur Cravan. Maintenant?», «El taller compartit» i «Picasso, Fín, Vilató, Xavier i Lucien Clergue: Vint-i-set encontres amb Picasso». De moment, i a l’espera de la seva clausura, a finals de gener de 2018, 117.328 visitants han passat ja per alguna de les exposicions.

[dijous, 04.01.18]
El president de la comunitat aragonesa veu partidista que el govern espanyol hagi acceptat finalment que la Generalitat de Catalunya presenti els recursos davant el Tribunal Suprem espanyol per la recuperació dels béns de Sixena
La Generalitat de Catalunya —en mans encara del 155— ha presentat l'últim dia de termini per fer-ho dos recursos davant el Tribunal Suprem espanyol –l'un, de cassació i l'altre, d'infracció processal– per la recuperació dels béns del monestir de Sixena en litigi amb l'Aragó. Inicialment el govern espanyol s'havia negat a autoritzat aquesta presentació de recursos. Però la postura espanyola ha indignat l'Aragó. El president de la comunitat aragonesa li retreu que s'hagi posicionat a favor de la part catalana del
cas Sixena amb un argument que continua amb la guinyolada d'alguns presidents de comunitats autònomes espanyoles en el seus discursos de Cap d'Any i que afirma: «Per un govern i per una comunitat [Aragó] que han acreditat la seva lleialtat constitucional de manera exemplar resulta força descoratjador que el govern espanyol s'hagi posicionat a favor de Catalunya des del començament, i que ni tan sols s'hagi mantingut neutral».

[dimecres, 03.01.18]
Tota la producció externa de TV3 perilla si no es fa enrere el peatge de l'IVA espanyol retroactiu per les subvencions rebudes com a mitjà de comunicació
TV3 no assegura la continuïtat la pròxima temporada de cap programa de producció externa, com «Polònia» o «Preguntes freqüents», entre molts altres, que l'han fet líder d'audiència el 2017 per vuitè any consecutiu. El conflicte de l'IVA retroactiu obligarà, segons la direcció de la cadena, a suprimir-los de la graella perquè caldrà fer front al pagament de 168 milions d'euros que la Hisenda espanyola reclama en concepte d'IVA de les subvencions rebudes a mitjans i entitats o institucions culturals, com per exemple el teatre que és un dels sectors que es pot veure més afectat.
El director de TV3 veu una situació molt complicada a partir de l'estiu vinent si el nou govern de la Generalitat de Catalunya no fa una aportació econòmica extra a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Per fer front a aquest contratemps, s'han fet alguns retocs d'última hora com per exemple tornar Helena Garcia Melero a la tarda amb el programa «Tot es mou» que havia de ser el magazine de mati i que substituirà «Tarda oberta» de la productora Mediapro. El matí continuarà amb la informació general i, en principi, amb la connexió doblada entre el 3/24 i TV3 fins a enllaçar amb el TNComarques.

[dimarts, 02.01.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2017 amb 14.187.277 visitants que han fet 33.172.723 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el desembre del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 14.187.277 visitants i 33.172.723 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.784,7 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 34 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.405 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 01.01.18]
La façana rehabilitada d'un edifici del comerciant Josep Cerdà al xamfrà de Consell de Cent amb Roger de Llúria de l'Eixample barceloní mostra les pintures d'estil venecià dels artistes italians Antonio Pascutti i Achille Battistuzzi
En la rehabilitació de la façana d'un dels edificis del comerciant Josep Cerdà s'han recuperat les restes d'unes pintures d'estil venecià que tenen 153 anys i que van ser fetes pels artistes italians
Antonio Pascutti i Achille Battistuzzi, que aleshores ja eren coneguts a Barcelona pels seus treballs d'escenografia al Gran Teatre del Liceu. Ara tornen a lluir després d'un any i mig de feina.Les pintures estaven amagades sota una capa de pintura vermella i diverses remodelacions. Molt deteriorades pel pas del temps. Han calgut, però, molts mesos d'investigació i documentació i també més d'un any i mig de tasques de microcirurgia seguint les pistes que la mateixa façana els anava donant. Només queda una única fotografia que es conserva de l'època, en la qual es veu aquest edifici de Josep Cerdà, que va fer construir aquesta finca i tres més el 1864, a la mateixa cantonada del carrer Consell de Cent, en uns terrenys de la seva propietat. Va ser una de les primeres finques d'habitatges de l'Eixample i va voler que dos artistes italians la decoressin imitant els palaus ducals venecians del segle XV. Els departaments de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han subvencionat part de les feines de rehabilitació ja que l'edifici està tipificat com a bé cultural d'interès nacional.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció