BITS MES JULIOL

[dilluns, 31.07.17]
Roben una rèplica d'una maqueta en or del mòdul del passeig lunar Apol·lo XI de l'Armstrong Air & Space Museum dissenyada pel joier francès Cartier
La policia de la ciutat de Wapakoneta ha confirmat en el seu compte de Facebook el robatori d'una rèplica en or del mòdul del passeig lunar de l'Apol·lo XI, el primer vehicle en allunar, que estava exposada al
Armstrong Air & Space Museum, d'Ohio (EUA). És una peça d'un valor incalculable feta amb or de 18 quirats. Dissenyada pel famòs joier francès Cartier, només hi ha tres rèpliques de l'Apol·lo a mida petita i d'or a tot el món. Les va regalar el diari francès Le Figaro als tres tripulants de la missió Apol·lo XI, Neil Armstrong, "Buzz" Aldrin i Michael Collins, durant una visita dels tres astronautes a París el 1969. Es van pagar amb els donatius que van fer els lectors del diari. El museu Neil Armstrong ha lamentat profundament el robatori de la peça i, en un missatge adreçat als lladres asseguren que no es pot robar res d'un museu perquè un museu no posseix les coses sinó que són transmissors de l'interés públic. La policia de Wapakoneta demana d'ajuda dels ciutadans per intentar recuperar la valuosa peça.

[diumenge, 30.07.17]
La Cartoixa d’Escaladei acull la vídeoinstal·lació «La rel de l’arbre és una roda» de Perejaume sobre els primers coneixements científics de Ramon Llull al llarg de la Mediterrània
Aquesta videoinstal·lació es pot veure a La Cartoixa d'Escaladei fins al març del 2018. L'artista Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) ha elaborat una instal·lació que permet, mitjançant recursos audiovisuals, traslladar el visitant al moment històric en què Ramon Llull (1232-1316) va desplegar el seus coneixements científics i filosòfics al llarg de la Mediterrània. «La rel de l’arbre és una roda» es presenta a la Sala Capitular de la Cartoixa, una dependència usada pels monjos com a espai de reunió, de debat, de lectura de textos o de confessió pública, i que gràcies a aquest projecte es pot visitar amb l’acompanyament d’una selecció de textos de Ramon Llull, feta per Perejaume, musicats per Jaume Ayats i enregistrats a la Sala Abacial del Monestir de Pedralbes de Barcelona. El títol de la instal·lació prové de «La raïl de l’arbre és una roda», paraules de Ramon Llull que apareixen en el llibre «Començament de medicina».
La vídeoinstal·lació de Perejaume consta de tres projectors de vídeo amb imatges enregistrades als boscos del Montnegre, espai natural habitual en els projectes de l’artista. Els arbres del bosc comencen a girar des de les arrels i estableixen una mena de ball que es percep a poc a poc i que captiva l’espectador. Hi ha una altra projecció situada al costat d’aquesta gran panoràmica, fent angle, on un quartet vocal interpreta textos de Ramon Llull. L’arranjament musical de Jaume Ayats, musicòleg i actual director del Museu de la Música, va ser un encàrrec de Perejaume per a aquest projecte. La fusió d’imatge i música que proposa el projecte esdevé una mena de recitació meditativa. La videoinstal·lació va formar part de l’exposició «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatòria», que es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) de Barcelona el 2016 amb motiu de la celebració de l’Any Llull.

[dissabte, 29.07.17]
Directors, actors de cinema i productors audiovisuals protagonitzen un acte davant del Parlament de Catalunya per protestar contra la decisió del Tribunal Constitucional de tombar el cànon digital català
Després que el Tribunal Constitucional anul·lés l'impost que la Generalitat de Catalunya cobrava a les operadores d'internet, conegut com a "cànon digital", i que servia per finançar el sector audiovisual català, el sector ha protagonitzat un acte davant el Parlament de Catalunya per fer visible el seu malestar. Els concentrats han llegit un manifest davant representants del govern de Catalunya, entre les quals el president i el vicepresident. L'actor Abel Folk i la directora Carla Simon han llegit una carta en què demanen als polítics catalans que creïn una nova llei que recuperi aquest impost. Cal recordar que la Generalitat de Catalunya, a més, ha de retornar 34,6 milions d'euros recaptats del cànon digital fins ara. La carta que s'ha llegit recorda que, a Catalunya, el sector audiovisual està representat per més de 2.200 empreses, que generen al voltant de 14.000 llocs de treball i un volum de negoci de més de 1.600 milions d'euros. Per tot això, diuen, el sector necessita
un model estable de finançament. Els representants del sector audiovisual han portat 200 pòsters per recordar les pel·lícules, documentals i sèries que s'han finançat amb aquesta taxa. L’impost cancel·lat feia pagar una quota fixa de 0,2 euros al mes per cada connexió a internet contractada a Catalunya, i es fixava que eren les operadores les encarregades d’abonar el tribut, sense que pogués repercutir en els preus pagats pels clients. Els diners recollits eren destinats a un fons pel foment de la indústria audiovisual i un altre pel foment de la difusió de la cultura digital. El Govern català buscarà noves fórmules per imposar un cànon digital als prestadors de serveis de comunicacions electrònics, que servirà per seguir finançant el sector audiovisual català. Es crearà un nou impost de forma que serveixi per contribuir al finançament dels projectes audiovisuals catalans.

[divendres, 28.07.17]
El grafit «Balloon girl» de Bansky amb una nena a qui se li escapa de les mans un globus en forma de cor és considerada l'obra d'art preferida del Regne Unit
El grafit d'una nena a qui se li escapa de les mans un globus en forma de cor, de l'artista Banksy, s'ha coronat com l'obra d'art preferida del Regne Unit. La pintura, titulada «Balloon girl», va aparèixer a la paret d'una botiga de l'est de Londres el 2002. L'obra va ser retirada del mur i es va vendre el 2014 per uns 560.000 euros. La pintura de
Banksy ha estat la més votada en una enquesta feta a 2.000 persones. Per darrere de «Balloon girl» se situa el paisatge pastoral de John Constable, «La carreta de fenc» (1821) i la segeix «The singing butler» de Jack Vettriano (1992). Al top 20 de la llista també hi apareixen tres portades de discos: la que va elaborar Peter Blake per a l'àlbum dels Beatles «Sgt Pepper», la d'Hipgnosis i George Hardie per a «Dark side of the moon» de Pink Floyd i la que va fer Jamie Reid per a «Never mind the bollocks» dels Sex Pistols.

[dijous, 27.07.17]
L'empresa alemanya Ceconomy propietària de la cadena de l'electrònica MediaMarkt es converteix en el primer accionista de la FNAC amb el 24% de participació
L'empresa alemanya Ceconomy, propietària de la cadena de l'electrònica MediaMarkt, ha arribat a un acord per comprar per 452 milions d'euros una participació del 24% en el grup francès de consum Fnac Darty. Així doncs, Ceconomy ha adquirit la part del capital que fins ara tenia el grup Artémis, el braç financer del multimilionari francès François-Henri Pinault. Aquesta operació, que es podria tancar a finals d'agost, convertirà l'empresa alemanya en el principal accionista de la
FNAC, fet que permetrà a Ceconomy guanyar exposició al mercat francès, on fins ara no tenia presència. Actualment la FNAC té una quota del 23% a França en el segment de l'electrònica de consum. La inversió a Fnac Darty suposa una gran oportunitat, segons el conseller delegat de Ceconomy, Pieter Haas, que també ha destacat que la compra enforteix el grup com a líder europeu del sector. D'altra banda, el president d'Artémis ha apuntat que l'operació accelerarà l'estratègia de creixement de la cadena francesa.

[dimecres, 26.07.17]
Una torre de la part alta de Barcelona construïda el 1936 adquirida i rehabilitada per Johan Cruyff fa 25 anys es posa a la venda per 5,3 milions d'euros
La casa de Barcelona en què Johan Cruyff va viure durant 24 anys està a la venda, segons ha informat el diari econòmic Expansión. La immobiliària de cases de luxe Lucas Fox la inclou entre el seu catàleg de propietats, molt apreciades sobretot per estrangers que volen instal·lar-se a la capital catalana. El seu preu: 5,3 milions d'euros. En l'oferta publicada a la seva pàgina web s'informa que la propietat va pertànyer a l'entrenador del Dream Team, el que li dóna un valor afegit donat l'empremta que Cruyff va deixar a la ciutat. La vídua de
Johan Cruyff, Dani Coster, la va posar a la venda el passat mes de febrer, uns mesos després de la mort del seu marit. En tot aquest temps no ha aconseguit vendre-la i ara ha canviat d'immobiliària, sense que el preu hagi variat molt. Es tracta d'un immoble de quatre plantes i 500 metres quadrats situat al barri de La Bonanova que l'holandès, mort el 2016, va comprar el 1992, l'any en què el Barça va conquistar la seva primera Copa d'Europa. La vila va ser construïda el 1936 a la confluència dels carrers Margenat i Escoles Pies. L'edifici ha estat totalment reformat i en el seu interior compta amb sis dormitoris, quatre cambres de banys i un garatge amb dues places d'aparcament. La casa està envoltada per un jardí i des de la terrassa hi ha una magnífica vista del barri de Sant Gervasi i de Collserola.

[dimarts, 25.07.17]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya prepara una gran exposició antològica d'Oriol Maspons per al 2019 a partir del fons de més de 200 fotografies adquirides recentment
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha adquirit aquesta temporada un conjunt de 200 fotografies d’Oriol Maspons (Barcelona, 1928-2013) als hereus de l’artista, gràcies a l’aportació econòmica de la Fundació Nando i Elsa Peretti. Les 200 imatges, que conformen un conjunt molt representatiu de les diferents etapes de la trajectòria de Maspons, han estat seleccionades entre les obres de l’arxiu que el fotògraf va dipositar al MNAC l’any 2010 i ha arribat a un acord amb la família del fotògraf per a l’adquisició d’aquest important conjunt de fotografies i per a l’organització de la gran exposició retrospectiva que es podrà veure el 2019. La col·lecció d’obres d’Oriol Maspons que conserva el
Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) està formada per més de 7.000 fotografies sobre paper, realitzades entre els anys 1950 i finals dels anys 1980, a més de negatius i diferents materials fotogràfics. Conté els treballs realitzats per a revistes como ara Interview, l’Oeil o Paris Match. També formen part d’aquest important conjunt algunes de les imatges que il·lustren els tres llibres de la sèrie «Palabra e imagen», publicats por l’editorial Tusquets: «Poeta en Nueva York», de Federico García Lorca; «La caza de la perdiz», de Miguel Delibes, i «Toreo de Salón», de Camilo José Cela, tots amb fotografies de Maspons. Els treballs de documentació, digitalització i conservació d’aquest arxiu, que el museu també du a terme han estat finançats gràcies al patrocini de la mateixa Fundació Nando i Elsa Peretti.

[dilluns, 24.07.17]
La temporada del Teatre Nacional de Catalunya es tanca amb un percentatge d’ocupació del 85% amb un total de 113.556 espectadors al TNC i 9.974 espectadors en les gires
Segons la Memòria de la temporada, més de la meitat dels espectacles presentats (15 dels 26) han obtingut una ocupació per sobre del 90%. Així doncs, per segon any consecutiu, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) tanca la temporada amb més d’un 80% d’ocupació. L’espectacle més vist de la temporada 2016-2017 del
Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha estat «La senyora Florentina i el seu amor Homer», de Mercè Rodoreda i amb direcció de Sergi Belbel, amb 24.688 espectadors. De la Sala Gran, amb una mitjana del 89% d’ocupació, també en destaquen: «Ricard III», un Shakespeare amb traducció de Joan Sellent, dramatúrgia de Lluïsa Cunillé i direcció de Xavier Albertí, amb 20.245 espectadors, i «Molt soroll per no res», un Shakespeare amb traducció de Salvador Oliva, adaptació de Marc Artigau, Manu Guix i Àngel Llàcer i direcció d’Àngel Llàcer i Manu Guix, amb 20.741 espectadors. A la Sala Petita, amb una mitjana d’ocupació del 75%, l’obra més vista ha estat «A tots els que heu vingut», de Marc Rosich, amb 5.893 espectadors; i a la Sala Tallers, també amb una mitjana d’ocupació del 75%, l’espectacle familiar «Els perseguidors de paraules», de Marc Artigau, amb 2.434 espectadors. El nombre d’abonats de la temporada 2016-2017 ha estat de 4.613 abonats, que ha augmentat de cara a la temporada vinent que ja compta amb 4.194 abonats. Pel que fa a les activitats paral·leles, se n'han organitzat 411 amb 25.549 assistents.

[diumenge, 23.07.17]
L'actriu Maria Molins i la compositora Bárbara Granados s'apleguen en una mirada amarga i dolça a la vegada sobre l'actualitat i el mite del Paral·lel amb l'espectacle «CabaretA» a la Sala Muntaner
Reivindicar el Paral·lel —no vull dir pas les obres de remodelatge de les rotondes del segle XXI sinó el vell Paral·lel canalla dels anys 20 i 30 del segle passat— és un exercici sa i recurrent en el teatre català que afortunadament reapareix de tant en tant. I és que no hi ha res millor que engrandir els mites per mantenir-los vius i per continuar circulant per aquest món fins a convertir-nos en un esquelet, com l'esquelet, peça de facultat de medicina, que hi ha entre l'utillatge teatral d'aquest espectacle. Per cert, i no és malastrugança, però que consti que ja en són tres o quatre, els esquelets del Grec 2017, si sumem al de «CabaretA» els que també formen part, en os i os, de la banda de música de «Bodas de sangre» de La Perla 29. Aquí, l'esquelet de «CabaretA»
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] és un personatge més que, en clau de titella gegant, tindrà el seu moment de glòria sota la manipulació de l'actor i músic Miquel Malirach: «Que tinguem salut», proclama l'ànima en pena! «CabaretA» és un espectacle fresc, divertit, breu, amarg com una ametlla borda i dolç com un gelat d'estiu.

[dissabte, 22.07.17]
Els lectors catalans se situen a la mitjana europea però en català només arriben al 27,4% malgrat que han augmentat un 6,2% en sis anys
A Europa, un 68% dels habitants es declaren lectors. És a dir: dos de cada tres europeus reconeixen que llegeixen i un de cada tres no ho fa. L’any 2011 el percentatge de lectors era del 62,3%. Cinc anys després, l’últim informe d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya mostra que el percentatge de lectors ja és del 67,8%, molt similar a la mitjana de lectors europeus. A partir d'una enquesta feta a 1.200 participants de més de deu anys, la majoria dels lectors són addictes a la lectura. Un 55,5% de la població llegeix, almenys, una vegada a la setmana. Els diaris de paper han perdut lectors, però un 81% els utilitza per diversos mitjans, en paper o digitals. Els lectors de llibres són un 67%. Les dones continuen sent molt més lectores que els homes. El 2011 hi havia un 64,9% de dones que llegien, ara aquest percentatge ha pujat fins al 73,4%.
L’evolució dels hàbits lectors masculins ha sigut més modesta: en cinc anys s’ha passat del 59,7% al 62%. La franja d’edat que llegeix més és, amb diferència, la dels 14 als 24 anys. Actualment és del 93,1%, un percentatge molt més generós que el dels lectors de 25 a 34 anys (67,6%) i que el dels que tenen entre 55 i 64 anys (60,8%). La població de més de 65 anys és la que té menys hàbits lectors: el percentatge és del 48,7%. El 85,7% dels que han fet estudis universitaris llegeixen. Dels que han fet estudis primaris, en canvi, només un 46,5% es consideren lectors. La conclusió també alerta: els catalans llegeixen més però compren menys llibres. En cinc anys, la mitjana de llibres comprats ha baixat gairebé un punt, de 7,9 a 7,2. Se'n culpa la pirateria, recurs recurrent. Una altra contradicció és la dada dels lectors en suport digital: 23,70% admet que els fa servir, però contràriament només representa un 5% dels ingressos. Se suposa, doncs, que un 20% de lectors digitals els pirategen i que això representa una pèrdua de 8 milions d'exemplars.

[divendres, 21.07.17]
Una carta autògrafa del compositor Richard Wagner entra a formar part del fons de la Biblioteca del Monestir de Montserrat
La Biblioteca del Monestir de Montserrat ha rebut una carta autògrafa del compositor Richard Wagner (Leipzig, 1813 - Venècia, 1883). Datada el 1881, està escrita en tinta blava sobre paper i redactada en francès. En la carta, el composior Richard Wagner es dirigeix al director del diari El Periódico Ilustrado Español i fa referència al cavaller del cigne, el protagonista de la seva òpera «Lohengrin». El compositor també hi parla de la fusió entre l’art de la vida real i el sentiment religiós. La carta va ser adquirida en una subhasta en memòria dels pioners protowagnerians catalans Marsillach, Letamendi i Pena, que van introduir la wagnerofília a Catalunya a mitjans del segle XIX. Segons l’informe de la casa de subhastes, era propietat de Joaquim Marsillach (Barcelona, 1859 - Caldes d’Estrac, 1883), crític musical i amic del compositor. De fet, Marsillach va ser un dels artífexs de la propagació de la música de Wagner a Catalunya i va fundar el 1870 la Societat Wagner. Marsillach va morir el mateix any que Wagner, sense descendència. Va deixar la carta i altres béns a la seva assistenta, que la va entregar a l’arquitecte Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973). Aquest la va regalar a un col·leccionista de Barcelona, que en va ser l’últim propietari. Ara es conservarà a la secció de manuscrits de la
Biblioteca del Monestir de Montserrat, on hi ha alguns dels documents més antics d’Europa. A banda d’aquesta carta, a Catalunya n’hi ha constància de dues més de Wagner: una es troba a l’Institut del Teatre de Barcelona i l’altra a la Biblioteca de Catalunya.

[dijous, 20.07.17]
Institucions com el MNAC, el CCCB, el Macba o el Mercat de les Flors es veuen assetjades per la reclamació de l'IVA que els fa l'Agència Tributària en relació a les subvencions públiques
L'IVA Cultural va ser tema de conversa en el sector durant temps fins que el govern espanyol va fer finalment un gest, tot i que no com s'esperava. Ara, però, ha sorgit novament l'alarma perquè l'Agència Tributària reclama l’IVA de subvencions públiques que fins ara no suportaven aquest impost. L’abast d’aquesta mesura afecta sectors tan diversos com la recerca, la cultura, la televisió, els transports i els esports. En el cas de la cultura, i només en els equipaments de Barcelona, es calcula que l’impacte pot arribar als 30 milions d’euros, una quantitat que totes aquestes institucions no poden assumir. Abans es considerava que no estaven subjectes a
IVA ni les subvencions al dèficit d’explotació ni les que es destinaven a incentivar determinades activitats, com ara les culturals i les de recerca. Però una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) del 20 de novembre del 2014 va obrir la porta a la nova interpretació, que és justament la que estan aplicant delegacions de la Hisenda espanyola com la de Catalunya, que ha enviat requirements a institucions com el Mercat de les Flors, el CCCB, el Macba i el MNAC. En el cas del Mercat de les Flors, li reclama 300.000 euros en concepte d’IVA de l’any 2014, i al MNAC, 200.000. Però no només es tracta de tornar l’IVA, sinó de recalcular les subvencions futures, perquè si es consolida la nova doctrina tributària tota ajuda pública estarà subjecta a l’IVA.

[dimecres, 19.07.17]
L'Auditori de Barcelona tanca la temporada 2016-2017 amb un balanç que ha arribat a mig milió d'espectadors i amb prop de 700 concerts
Amb aquestes dades, segons els responsables de la programació, l'assistència als concerts de L'Auditori de Barcelona han haugmentat un 2,3% en relació a les dades de la temporada anterior. Per les sales de L’Auditori han passat aquesta temporada un total de 376.636 persones, gairebé 10.000 més que la temporada anterior, que corresponen a 115.815 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, 145.373 de les activitats i concerts del Servei Educatiu, 41.985 de les temporades de L’Auditori (Antiga, cambra, Sampler Sèries, Escenes, Amplificats i Orquestres Internacionals), 22.348 de la Banda Municipal de Barcelona i 50.461 d’altres promotors. En total s’han celebrat 515 concerts amb una ocupació mitjana del 73%, només un punt per sota de la temporada 2015-2016. La primera edició de l’Emergents Barcelona Music Festival que es va celebrar a
L’Auditori de Barcelona el mes d'abril va aconseguir reunir 4.997 persones que van poder descobrir de primera mà el nou talent musical d’aquí i d’arreu. En la propera edició, el Festival fa un pas més i ampliarà la seva programació a dues setmanes amb més de 30 joves artistes i incorporarà nous talents de la música antiga i de les músiques de nova creació. Més enllà de la programació que L’Auditori ofereix a les seves sales, la temporada ha programat un total de 158 concerts fora que han permès que les propostes musicals impulsades des de la institució arribessin a 131.553 persones. En total les propostes artístiques de L’Auditori han arribat aquesta temporada a 508.500 persones.

[dimarts, 18.07.17]
El veterà i renovador cineasta grec Konstantinos Costa-Gavras rep el Premi Internacional Catalunya que s'atorga des de fa 29 anys
El jurat del premi ha fet constar en l'adjudicació la qualitat de l'extensa i intensa filmografia del guardonat, així com la seva mirada crítica sobre el món i el seu compromís social. El Premi Internacional Catalunya és atorgat anualment pel Govern de la Generalitat de Catalunya a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Konstantinos Costa-Gravras és el primer representant del món del cinema a rebre aquest guardó. El guardó té una dotació de 80.000 euros i una reproducció de l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies.
Konstantinos Costa-Gavras va néixer el 1933 a Iraia, Grècia. Reconegut com un dels millors cineastes contemporanis, ha rebut nombrosos premis com l’Òscar de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques nord-americana per al millor guió adaptat; un premi BAFTA; l’Ós de Berlín, la Palma d’Or i el premi al millor director del Festival de Cannes; un Premi Cèsar com a guionista i l’Orde de les Arts i les Lletres espanyoles. Costa-Gavras ha contribuït també a la preservació del patrimoni fílmic des de l’Acadèmia del cinema francès, institució que ha presidit en dues ocasions.

[dilluns, 17.07.17]
Montserrat obrirà el museu «Casa de la Pau» el 2025 dedicat al cristianisme, el judaisme i l'islam coincidint amb la commemoració del mil·lenari del monestir
La Casa de la Pau és un nou projecte del monestir de Montserrat que vol reunir en un museu les tres grans religions monoteistes del mediterrani: el cristianisme, el judaisme i l'islam. Està previst obrir-lo el 2025, l'any de la celebració del mil·lenari de la fundació del
Monestir de Montserrat. El projecte té voluntat pedagògica i preveu la presència d'elements interactius per mostrar al visitant que entre les tres religions hi ha moltes més raons d'unitat que de divisió. El museu tindrà dues zones diferenciades, una més documental, on es mostraran objectes i diferents elements de les tres religions, i una altra més interactiva i molt més visual. Tot i que l'espai encara no està decidit, el més probable és que ocupi l'edifici de Nostra Senyora, que s'hauria de remodelar. La idea de fer aquest museu va sorgir amb el propòsit de renovar el Museu Bíblic fundat pel pare Bonaventura Ubach, que a principis del segle XX va viarjar a l'orient, i donar un nou valor al seu fons arqueològic que prové de l'Orient bíblic.

[diumenge, 16.07.17]
El Grec 2017 Festival d'Estiu de Barcelona arriba al seu equador de teatre i dansa amb més de 25 reculls de crítiques que es poden recuperar des de la revista digital «Clip de Teatre»
El Grec 2017 ha ofert ja el gruix més important d'espectacles de teatre i dansa previstos quan arriba al seu equador, entre propostes internacionals i propostes de producció local. Entre aquestes últimes, hi ha les estrenes d'obres com «Un tret al cap», de Pau Miró, a la Sala Beckett, amb el trio Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins, o la recuperació en una versió revisada de «Paraules encadenades», de Jordi Galceran, amb David Bagés i Mima Riera, dirigits per Sergi Belbel. Entre les propostes internacionals, s'ha situat a la capçalera dels mes valorats, l'espectacle «Beware of the Pity (La impaciència del cor», d'Stefan Zweig, coproducció de les companyies Complacité i Schaubühne, dirigit per Simon McBurney, a la Sala Fabià Puigserver, del Teatre Lliure de Montjuïc.
La revista digital «Clip de Teatre» compta ja amb prop de 25 reculls de crítiques publicades de tots els espectacles de teatre i dansa. El Grec 2017 continua fins a finals de juliol, però aquest any, per primera vegada té una rèplica el mes d'agost amb diferents propostes musicals i teatrals, totes a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc.

[dissabte, 15.07.17]
Pau Miró ha estrenat la seva última obra «Un tret al cap» amb Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins a la Sala Beckett sota el paraigua del Grec 2017
L'any 2004 «plovia» teatralment a l'antiga Sala Beckett de Barcelona. A l'estiu del 2017, al Poblenou fa una calor que bat rècords. Però el dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974), autor d'aquella celebrada i exportada obra «Plou a Barcelona» i també de «La trilogia animal» o la més recent «Victòria», recorda que la pluja, en la veu introductòria de la principal protagonista, la Periodista (Emma Vilarasau), a vegades és el detonant d'una decisió radical, potser perquè com cantava en Raimon, «Al meu país, la pluja no sap ploure: / o plou poc o plou massa; / si plou poc, és la sequera, / si plou massa, és la catàstrofe.» A «Un tret al cap», el dramaturg Pau Miró, sota una subtil pàtina d'humor que, malgrat la malaltia, hi aporta una altra de les tres protagonistes, la Dona (Imma Colomer), amaga una «sequera» i una «catàstrofe» personal —o col·lectiva— que també s'ha apoderat per extensió de la tercera protagonista del triangle femení de l'obra, la Noia (Mar Ulldemolins)
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Fa la sensació que Pau Miró ha revestit aquesta obra com si fos un conte que primer planteja teatralment des d'una mirada realista i que després, com un epíleg que diu: «¿comencem?», s'endinsa en el registre d'un conte curt i contundent que esclata com un tret al cap. Només diré que, a pesar de l'evidència del títol, no hi ha tret. Però cal tenir en compte que a vegades es prem el gallet amb el silenciador posat.

[divendres, 14.07.17]
Un recull amb les anotacions escrites per Josep Pla durant la dècada dels anys seixanta es publicarà la tardor vinent dins del segell de Destino del Grup 62
El llibre, d’unes 200 pàgines, i que també es publicarà en versió espanyola, inclou textos dedicats al retrat de paisatges, a gent que va conèixer Josep Pla —escriptors, personatges de Palafrugell i de la cultura barcelonina— i reflexions sobre l’esperit de Catalunya. El material inèdit ha estat reunit per l’investigador Francesc Montero, que forma part de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. El text que dóna títol al volum, «Fer-se totes les il·lusions possibles», és una mostra d’una vintena llarga de pàgines. Es tracta d’una de les peces més llargues del conjunt. Igual que a «Notes disperses», els textos inclosos en el volum tenen extensions molt variades: hi abunden els articles breus, les descripcions i també els aforismes. «La vida lenta» de
Josep Pla recollia tres dietaris telegràfics escrits els anys 1956, 1957 i 1964. De l’edició catalana, se’n van vendre uns 5.000 exemplars. De la traducció castellana, 3.000 exemplars. El Grup 62 admet que en deu anys ha reduït el nombre d'edicions de 200 títols a 150 títols, pel que fa a les col·leccions i segells diversos, sense comptar les edicions de literatura per a infants i joves. També deu anys enrere, el grup es trobava en fallida, situació que amb el pas a Planeta s'ha superat. La facturació actual del grup, segons els seus directius, és d’uns 40 milions d’euros, sumant l’editorial i la distribuïdora. Els títols més venuts en català de l'última temporada estan a la ratlla dels 30.000 exemplars. Una de les pròximes reedicions del grup serà l'assaig documental revisat «Els catalans als camps nazis», de Montserrat Roig.

[dijous, 13.07.17]
Els espectadors de les sales de cinema de pel·lícules en català passen dels 419.000 de fa cinc anys als 126.000 actuals
Una de les causes d'aquestada vallada des del 2010 fins ara és, segons l'Acadèmia del Cinema Català, el baixíssim nombre de pel·lícules rodades en català. Molts productors, asseguren, volen rodar en català i no poden perquè la Generalitat de Catalunya no els ha dotat de les ajudes corresponents. Entre les peticions que fa l'Acadèmica Catalana és una millora en els recursos que Televisió de Catalunya dedica a la ficció externa, que ha passat dels 25 milions d'euros del 2010 als 5 milions del 2015. Durant el 2016 es van estrenar a les sales de cinema 65 produccions catalanes, entre pel·lícules de ficció (38) i documentals (27). D'aquestes, 55 estan dirigides per homes i 11 per dones; 29 són en espanyol, 20 en català, 10 en anglès i 6 en altres llengües.
Les produccions catalanes que s'han estrenat aquest 2017 entre gener i maig han recaptat poc més de 9 milions d'euros i han congregat 1,42 milions d'espectadors. Durant el que portem del 2017, s'han estrenat 27 pel·lícules catalanes, entre documentals i ficció, dos més que durant els primers sis mesos del 2016. Les dades són molt inferiors a les del passat any, quan les produccions catalanes van obtenir en aquest mateix període de gener a maig més de 20,5 milions de recaptació amb 3,3 milions d'espectadors. De les 27 pel·lícules estrenades el 2017, 21 són de ficció i 6 són documentals. 11 films han estat rodats en català (41%), 21 en espanyol (44%) i 4 en anglès (15%). 22 films han estat dirigits per homes (81%) i 5 per dones (19%). Fins ara, aquest any, 26 produccions catalanes han estat premiades amb 68 guardons. Destaquen els 14 d'«Un monstre em ve a veure», els 10 d'«Estiu 1993» i els 9 d'«El hombre de las mil caras».

[dimecres, 12.07.17]
America Sánchez ha donat gran part del seu arxiu professional i un centenar de peces al Museu del Disseny de Barcelona
La donació s'incorporarà a la col·lecció de disseny gràfic del museu i alguns dels 116 treballs del conjunt es podran veure l'any que ve dins la nova presentació de la col·lecció permanent de disseny gràfic. Els materials d'arxiu de la donació d'America Sánchez inclouen 500 projectes datats entre l'any 1964 i el 2012, entre els quals hi ha la imatge del Museu Picasso de Barcelona (1976, 1993 i 2009), el logotip per a la candidatura de Barcelona 92, la imatge de la Primavera Fotogràfica del 1988, del Parc Tecnològic del Vallès (1988-1993), la gràfica per a Torraspapel (1984-2002) el mural panoràmic per al Fòrum de les Cultures, Barcelona 2004 i la imatge del restaurant Dos Palillos (2008). El nom real
d'America Sánchez és Juan Carlos Pérez Sánchez, i està considerat com un dels grans dissenyadors contemporanis. Nascut a Buenos Aires l'any 1939 i format de manera autodidacta, ha rebut el premi Laus de l’ADG/FAD en sis ocasions i el 1992 va ser reconegut amb el Premio Nacional.

[dimarts, 11.07.17]
El thriller angoixant «Paraules encadenades» que va fer saltar a l'escena el dramaturg Jordi Galceran es rejoveneix a La Villarroel amb una versió dirigida per Sergi Belbel amb David Bagés i Mima Riera de protagonistes
Quan David Bagés (Reus, 1966), un dels dos intèrprets protagonistes de «Paraules encadenades», psicòpata (¿de broma?), funcionari avorrit del Departament d'Agricultura de la Generalitat Catalunya i aspirant a obtenir el títol de psicòpata amb D.O. catalana per normalitzar el país, estira i arrenca el fil del telèfon fix per evitar que l'altra protagonista de l'obra, Mima Riera (Manlleu, 1986), infermera i psicòloga, exparella d'ell, segrestada en un teatre tancat i mort en ruïnes, faci una trucada, un pensa que el thriller angoixant que va descobrir fa vint anys el dramaturg Jordi Galceran (Barcelona, 1964) no es pot moure de l'època en què se situa —la dels anys noranta del segle passat— perquè la clau de la trama és que no hi hagi telèfon mòbil. Si n'ha canviat de trames l'aparell mòbil! I això es nota, sobretot, en les obres teatrals, les pel·lícules, les sèries o les novel·les de gènere negre. Res seria com és si existís el mòbil dins de l'acció. I això també és el que fa que imprimeixi en cada obra l'empremta del temps en què s'ha creat
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Jordi Galceran va fer el salt des de la Filologia catalana a la "filologia" teatral. «Paraules encadenades» es va presentar al Premi Born de Teatre i va guanyar. I les seves obres porten implícit un segell de llengua que defuig qualsevol concessió gratuïta i, en canvi, recupera expressions genuïnes que ressonen en l'imaginari de la memòria i fan més atractiu el diàleg. Ho va fer el 1998 i ho ha mantingut en aquesta nova versió, sense deixar-se enganyar pensant que potser l'argot estàndard, sovint artificiós, seria un altre.

[dilluns, 10.07.17]
El Museu d’Art Hyacinthe Rigaud de Perpinyà reobre amb una exposició que recorda l'empremta artística i amistosa que el pintor va deixar a la ciutat
El Museu d’Art Hyacinthe Rigaud de Perpinyà ha reobert després d’una remodelació que ha durat tres anys amb l'exposició «Picasso-Perpinyà. El cercle de la intimitat, 1953-1955». La mostra deixa veure per primera vegada en una exposició les obres que Picasso hi va realitzar durant les estades que va fer a Perpinyà entre el 1953 i el 1955. Eren moments convulsos per a l’artista malagueny, perquè s’havia separat de Françoise Gilot —va ser l’única dona que el va deixar— i l’any següent va començar la relació amb Jacqueline Roque, el començament de la qual no va ser fàcil. Com a curiositat, se’ls pot veure tots tres en una fotografia feta durant un dinar al palau dels Lazerme el setembre del 1954. El més innovador de l’exposició del
Museu d'Art Hyacinthe Rigaud són un recull de petites obres que s’havien mantingut ocultes durant més de seixanta anys, provinents de dues col·leccions particulars que Picasso va fer mentre estava de vacances amb la família de Lazerme, i amb les quals trencava amb la rutina de treball, com papers retallats i dibuixos de petit format. També es pot veure un Picasso relaxat i somrient en diversos fragments d’unes filmacions inèdites. Com a contrapunt a aquest recorregut artístico-sentimental per la vida de Picasso, la mostra inclou onze pintures d’aquells anys, malgrat que no les fes a Perpinyà: hi ha retrats de Maya, Claude i Paloma i també un dels primers retrats que va fer a Jacqueline el 1954.

[diumenge, 09.07.17]
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha cedit al Banc Audiovisual del Memorial Democràtic més de 300.000 hores d'entrevistes a testimonis orals de persones que van viure la Guerra Civil i la dictadura franquista
El Banc Audiovisual s’obrirà a l’accés públic i serà l’arxiu de testimonis orals més gran d’Europa. El Memorial Democràtic constitueix la plataforma per fer arribar a la ciutadania i, en concret, a investigadors i estudiants, tot aquest material. El conveni signat entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Memorial Democràtic situa Catalunya com a subjecte al capdavant de la memòria oral a Europa, mentre l’Estat espanyol encara lidera dades negatives en aquest aspecte. Els tres objectius principals d’aquest conveni i del
Banc Audiovisual del Memorial són la reparació simbòlica de les víctimes de la guerra i la dictadura; la transmissió d’aquestes experiències a les generacions actuals i futures; i la importància de reconèixer el paper de milers de persones que porten anys treballant per la memòria històrica.

[dissabte, 08.07.17]
La companyia T de Teatre commemora els 25 anys de la seva fundació amb un espectacle que combina la reflexió sobre el dolor amb l'humor al Teatre Romea
Que difícil que és convèncer un auditori teatral predisposat a trobar l'etiqueta de l'humor quan del que es tracta és de reflectir el dolor que pateixen cadascuna de les dones protagonistes d'aquesta nova aposta de T de Teatre que commemora els 25 anys de l'eclosió de la companyia des d'aquells «Petits contes misògins», descoberta juvenil de l'Institut del Teatre del 1991 que, sense pecar de nostàlgia, es pot dir que encara no s'han superat, tot i que sí que s'han imitat sense el mateix resultat ni la mateixa capacitat de sorpresa. Així, doncs, ara les T de Teatre demanen que els espectadors que es preparen les funcions com a bons minyons abans d'entrar al teatre sàpiguen que l'acrònim «EVA» és el que defineix l'escala mèdica per avaluar el grau de dolor d'un pacient. ¿I si no ets espectador bon minyó què...?
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Doncs, aleshores, t'exposes a pensar que les T de Teatre continuen amb la comèdia i amb l'humor de sempre que les va fer populars i que, mira, ves, s'han pres la llicència d'embolicar-ho una mica per fer-ho més interessant i com que, entre les veteranes de la companyia, hi ha l'actriu Carolina Morro —jove hereva del 25 aniversari—, que fa diferents papers de l'auca: d'ajudant de direcció de l'espectacle amb Julio Manrique, de filla d'un dels personatges, amb nom de fonts Eva, de cangur de les criatures d'un altre dels personatges, de cambrera en un restaurant d'upa de Copenhaguen amb un anglès excel·lent i de cambrera d'anar per casa en un local de tercer ordre a Barcelona, acabes interpretant que la metàfora intel·lectual potser rau en el fet de relacionar l'acrònim EVA amb el nom de fonts Eva —el de la noia aquella de la poma que ens ha costat tan cara— i que en el fons, de dolor, res, sinó alegria, alegria, que la colla fa 25 anys i s'ha de celebrar, ni que sigui cedint el pas a la nova generació que va néixer quan les T de Teatre també naixien. I per això l'auditori correspon a algunes de les escenes de l'obra «E.V.A.» amb sonores riallades perquè, de la mateixa manera que diuen que qui canta els seus mals espanta, també es pot dir que rient-se'n del dolor se n'espanten els efectes.

[divendres, 07.07.17]
Els Cinemes Girona de Barcelona posen a la venda 1.000 abonaments a 59 euros que donaran accés a totes les sessions en qualsevol dia i en qualsevol de les sales
Els cinemes de l'Eixample de Barcelona obren aquesta iniciativa fins al 31 de juliol per fer accessible l'accés al cinema, recuperar públic jove i mantenir una sala 100% independent. El carnet o abonament permet accedir a totes les sessions de qualsevol de les tres sales dels Cinemes Girona tots els dies i tantes vegades com es vulgui, excepte a les òperes, ballets, directes, festivals o projeccions especials. Enguany la campanya s'articula mitjançant una sèrie de vídeos penjats a Youtube i a les xarxes socials dels cinemes on s'expliquen les «Històries dels abonats dels Cinemes Girona» testimonis de gent que, any rere any, han fet ús de l'abonament. Des de l’inici de la posada en marxa de la promoció de l’abonament anual, els
Cinemes Girona han estat pioners en polítiques de recuperació de públic. Davant la caiguda del sector de l'exhibició en els darrers anys, el públic dels Cinemes Girona ha augmentat, aconseguint any rere any nous abonats i amb un total de més de 100.000 espectadors l'any. Els Cinemes Girona combinen una programació de cine d'estrena europeu en la qual es prioritza la versió original i la versió catalana, amb un programa d'activitats culturals constant on el llenguatge audiovisual mostra totes les seves facetes, des de l'expressió artística a la purament comunicativa i la seva interrelació amb d'altres llenguatges.

[dijous, 06.07.17]
Un centenar d'escultures i dibuixos d'Auguste Rodin formaran part de la pròxima temporada de la Fundació Mapfre a la Casa Garriga Nogués de Barcelona
La primera exposició de la nova temporada d'aquesta institució serà «L'infern segons Rodin», un centenar d'obres entre escultures i dibuixos que formen part del procés de creació d'aquesta mítica d'Auguste Rodin. Aquest va ser un encàrrec que va rebre quan era jove però que va quedar inacabat a la seva mort. Com que era una projecte molt absorbent, va acabar convertint parts del conjunt en escultures autònomes, com és el cas d'«El pensador». L'escultura «La porta de l'infern» mostra un escultor que està a cavall entre el classicisme del segle XIX i la modernitat del segle XX. Aquesta obra va ser una mena de laboratori per a l'artista que marca la frontera entre el que és clàssic i la innovació. L'exposició de la
Fundació Mapfre a la casa Garriga Nogués que es podrà veure del 10 d'octubre al 21 de gener, està organitzada amb la col·laboració del Museu Rodin de París i coincideix amb el centenari de la mort de l'artista. Després de «L'infern segons Rodin», la sala acollirà una retrospectiva d'un dels grans noms de la fotografia del segle XX, Brassaï i l'equip de la institució està treballant en una exposició sobre la relació entre Pablo Picasso i Francis Picabia la inauguració de la qual està prevista per a la tardor de l'any 2018.

[dimecres, 05.07.17]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2017 amb 10.996.915 visitants que han fet 29.464.500 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el juny del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 10.996.915 visitants i 29.464.500 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.642,3 visites de pàgines (14,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 12 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.097 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimarts, 04.07.17]
El cànon digital torna a enrarir les relacions entre fabricants i distribuïdors i les conseqüències que pugui tenir en el cost dels productes dels usuaris
S'ha donat llum verda al nou sistema de cànon digital, el que es fa servir per compensar els autors per les còpies del seu treball. El govern espanyol ha aprovat el reial decret llei que regula la taxa que pagaran els fabricants i distribuïdors d'aparells reproductors, com telèfons mòbils, tauletes, ordinadors, discos durs o DVD's. El cànon s'aplicarà de manera gradual i caldrà veure com repercutirà en el preu dels productes dels usuaris. La nova taxa torna al concepte original de la llei —que ja va ser objecte de polèmica en el seu moment—, que va impulsar el govern socialista de l'any 2012. L'actual és el resultat d'un acord entre el sector cultural —l'afectat pels drets d'autor— i el tecnològic.
El cànon digital està concebut com una sobretaxa que s'aplicarà a tots els equips electrònics capaços d'emmagatzemar còpies de qualsevol tipus de contingut, siguin vídeos, arxius de música o imatges. Encara no hi ha la llista de preus sencera, però en el cas d'un smartphone, la taxa serà d'1,10 euros, que pujaran a 3,15 per a les tauletes. La nova norma arriba després que la justícia europea va tombar els dos sistemes anteriors. En un pagaven els compradors, mentre que en l'altre se'n feien càrrec els pressupostos generals de l'Estat.

[dilluns, 03.07.17]
El pas per Barcelona de Robert Wilson i Mikhail Baryschnikov recorda la relació que el personatge Vàtslav Nijinkski que recreen va tenir el 1917 amb Francesc Cambó
El director Robert Wilson i el ballarí Mikhail Baryschnikov fan una exploració, lliure i al seu aire, i un exercici d'immersió poètica en la bogeria del ballarí i coreògraf d'origen polonès, Vàtslav Nijinkski (Kíev, Ucraïna, 1889 - Londres, 1950) a través del seu «Diari», escrit quan es va veure afectat per l'esquizofrènia, ballarí que, per cert, la història diu que havia actuat a Barcelona el 1917, dos anys abans de la malaltia, on va tenir un enfrontament amb l'empresari dels Ballets Russos, Serguei Diàghilev, el seu antic amant, que va acabar amb la seva sortida de la companyia, conflicte en el qual va intervenir judicialment —anècdotes de la trista vida— l'advocat i polític Francesc Cambó
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. No sé si tant Robert Wilson com Mikhail Baryschnikov tenen coneixement d'aquesta anècdota catalana en la trajectòria del personatge que recreen en l'espectacle de dansa-teatre o teatre-dansa o ni teatre ni dansa, «Letter to a man», però en tot cas, no apareix en cap de les accions de l'espectacle, que són 70 minuts de color, llum, música, moviment, gest, fantasia, ombres xineses, absurd i una mica de surrealisme que tot ho acaba amanint i posant-li el punt de sal que el fa gustós.

[diumenge, 02.07.17]
L'Escolania de Montserrat captiva els melòmans de la catedral de Sant Patrici de Nova York en la seva gira pels Estats Units
Els joveníssims coristes de l'Escolania de Montserrat, de gira pels Estats Units han ofert, entre altres, un concert a la catedral de Sant Patrici de Nova York. Sota la batuta de Llorenç Castelló, el cor hi va interpretar 11 peces de música litúrgica, inclosa l'oració que Pau Casals va compondre en homenatge a la Mare de Déu de Montserrat. Familiars, turistes i novaiorquesos van anar a escoltar les veus de 39 dels 50 nois que habitualment integren el cor català. La catedral de Sant Patrici, situada a la popular Cinquena Avinguda novaiorquesa, va ser l'escenari escollit per al primer dels dos concerts gratuïts que
l'Escolania de Montserrat oferirà a la ciutat. El repertori de la gira, que es va iniciar a Nova Jersey, inclou també temes populars. L'Escolania, composta per nois d'entre 9 i 14 anys, actua en diferents punts dels Estats Units durant dues setmanes amb el propòsit de difondre un missatge de pau i prosperitat. El segon recital de Nova York va tenir com a marc els claustres medievals que el Museu Metropolità d'Art té al nord de l'illa de Manhattan.

[dissabte, 01.07.17]
L'historiador de l'art Jaume Aymar desmenteix amb raonaments que la imatge venuda com la d'Antoni Gaudí en el «30 minuts» de TV3 sigui en realitat l'arquitecte de la Sagrada Família
Segons l'historiador, director també del setmanari Catalunya Cristiana, el personatge que apareixia en la filmació del 1925 inclosa dins el documental
«Sagrada Família: compte enrere», emès el 18 de juny, dins el programa «30 minuts» de TV3, no és Antoni Gaudí, com es va afirmar i es va promocionar repetidament com a exclusiva pel canal de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (CCMA). Segons el documental, apareixia Antoni Gaudí en un casament aL Monestir de Montserrat de dos fills de Joan Munné, un ebenista col·laborador seu. Les imatges, fins aleshores inèdites, pertanyien a la filmació familiar que conserva Frederic Fargas Teixidó. Però l'historiador ha arribat a la conclusió que "el senyor amb barba blanca i canotier que camina somrient i s’atura davant de la càmera" no és Antoni Gaudí. Jaume Aymar basa la seva afirmació amb aquests raonaments: Gaudí, ja de jove, es resistia molt a deixar-se fotografiar. La majoria de les fotos que se’n conserven, llevat de la del títol d’arquitecte, es van prendre sense que pràcticament se n’adonés. Si en alguna havia de posar, com la del grup d’erudits catalans i rossellonesos al claustre de la catedral d’Elna (1883), ho feia a desgrat i surt mig d’amagat. El personatge que a la filmació avança cap a la càmera, confiat i somrient, és un personatge alt i corpulent, elegant i que camina lleuger. El 1925, Gaudí ja vivia a la Sagrada Família, consagrat a la construcció. Vestia pobrament, era un ancià més aviat magre, una mica carregat d’espatlles i caminava pausadament (portava les cames embenades). La forma del front d’aquest personatge és diferent de la de l’arquitecte. També són diverses les faccions. L’any 1924, Gaudí apareix descobert a la processó de Corpus i té molt menys cabell que el suposat Gaudí del fotograma del 1925. Aquest home de la pel·lícula porta la barba ben retallada i Gaudí la tenia molt més blanca, poblada i desastrada. No obstant això, en una seqüència del documental es veu un altre personatge passant ràpidament que fa pensar en Gaudí i que no sembla el mateix que camina cap a la càmera. És cert que la germana Montserrat Rius i l’historiador Josep Maria Garrut el van identificar, però havien passat molts anys. L’any passat, per aquestes dates, també es van publicar unes fotografies de l’any 1917, on es veia un personatge que es va identificar amb Gaudí en el moment d’entrar a la Universitat de Barcelona. Ben analitzades, es va desmentir que fos l’arquitecte.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS | JUNY | BITS JULIOL | | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció