BITS MES JUNY

[dissabte, 30.06.18]
La nova etapa ratificada fins a la temporada 2022-2023 de Lluís Pasqual com a director del Teatre Lliure acabarà amb una comissió per repensar el futur de la institució escènica
Lluís Pasqual ha anunciat en la presentació de la temporada 2018-2019 del Teatre Lliure, que el Patronat de la Fundació l'ha ratificat per cinc anys més, quatre temporades, com a director artístic, fins a la temporada 2022-2023. La notícia ha acabat així amb els rumors que s'havien aixecat sobre la seva continuïtat després que diverses veus del sector demanaven que es limités a vuit anys la direcció, que Pasqual compleix amb la nova temporada, i que s'establís un criteri paritari de gènere. La nova etapa ha de servir perquè Lluís Pasqual tiri endavant el compromís de crear dues iniciatives: fer un laboratori per a joves, desplegant el projecte de la Kompanyia Jove més enllà dels actors, i un projecte per donar veu al teatre inclusiu. A més, es crearà una comissió per repensar el model que ha de tenir el Teatre Lliure en un futur. La temporada del
Teatre Lliure es tanca amb un balanç novament bo perquè ha obtingut 96.396 espectadors amb un 87,7% d'ocupació. Una dotzena dels espectacles programats han arribat al 100%. Per Lluís Pasqual, l'important és que cada temporada pugin a escena noves temàtiques, nous intèrprets i mirades noves.

[divendres, 29.06.18]
La música de Catalunya està a la cua en foment de la llengua pròpia respecte de països amb comunitats lingüístiques homologables com el Quebec, Irlanda, Finlàndia o el País Basc
Els ajuts públics a la música no ajuden a la música en català. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi que la Plataforma per la Llengua ha presentat i que analitza els recursos destinats a l’àmbit de la música pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2015 i 2016. L’estudi, que analitza la situació al Quebec, Irlanda, Finlàndia, Eslovènia, Lituània i el País Basc, conclou que a Catalunya es produeix una situació d’anomalia absoluta: 6 de cada 10 euros dels ajuts públics a la música a Catalunya es destinen a projectes on la presència del català és inferior al 25%. En tots els casos comparats, excepte al País Basc, els projectes que més dotació pressupostària reben són els que superen el 75% de presència de la llengua pròpia. Tot i això, fins i tot en el cas del País Basc la dotació per als projectes amb més presència del basc és més elevada que a Catalunya. Arran de les conclusions i les dades mostrades a l’estudi, la Plataforma per la Llengua impulsa
la campanya «Les xifres canten» com a resposta. A través d’aquesta campanya, reclamen a la nova consellera de Cultura un canvi en les polítiques de subvenció per a la promoció musical.

[dijous, 28.06.18]
Les dues màximes notes de la selectivitat del 2018 corresponen a dues estudiants empatades amb un 9,9
Un 9,9 és la nota més alta de la selectivitat del 2018 i l'han tret dues estudiants. Es tracta de Claudia Valero de la Flor, que estudia al col·legi Santa Teresa de Jesús, de Tarragona, i Rosa Milian Costa, que ha estudiat a l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona però és de Barcelona. De la demarcació de Girona, la nota més alta ha sigut un 9,8 i l'ha tret Pol Valero, estudiant de La Salle Girona. A Lleida, la màxima nota és el 9,7 de la Maria Ciria Puigpinós, del centre Lestonnnac, de Lleida. Tot i les excel·lents notes que han tret, encara ningú ha igualat el 10 que va treure per primer cop Carles Domingo, de Vilanova i la Geltrú, a la selectivitat del 2014. Amb els seus resultats a la mà, els estudiants que no estiguin d'acord amb la puntuació obtinguda poden decidir ara demanar la revisió de la qualificació obtinguda en els exàmens. Els resultats de la selectivitat es poden consultar
al portal Accesuniversitat. Aquest any han fet la prova 34.000 alumnes, un 5,6% més dels que van fer les proves d’accés a la universitat (PAU) l’any passat. Ara han d'esperar dues setmanes perquè surtin les notes de tall i saber si entren a la carrera que han triat.

[dimecres, 27.06.18]
Una productora de dramaturgs catalans impulsa l'estrena d'obres contemporànies i obre una bústia d'inèdits
El dramaturg Jordi Casanovas i el productor Carles Manrique són els directors de Hause & Richman (H&R), que la temporada que ve ha anunciat que tindrà quatre obres en cartell. Una és la reposició de «Mala broma» i entre les altres hi ha les de Marc Angelet i Alejo Levis, autors de la comèdia de gènere «Immortal», en la qual l'actor Bruno Oro es desdoblarà en diversos personatges. Els dramaturgs Cristina Clemente i Marc Angelet són els autors de «Lapònia», un text que tracta sobre l'educació dels fills i que parteix d'una mentida que ve justament de Lapònia. L'escriptor Màrius Serra és autor de «Qui ets?», basada en el seu llibre homònim que el 2008 va dedicar al seu fill amb paràlisi cerebral, Llullu, mort el 2009.
La productora Hause&Richman, consolidada ara amb la complicitat de nous autors, anteriorment ja ha presentat produccions com «L’Electe» (2017) de Ramon Madaula, «El Test» (2016) de Jordi Vallejo i «Idiota» (2015) de Jordi Casanovas. També han obert la possibilitat que els nous autors enviïn textos teatrals a la seva bústica perquè la productora en faci una tria i n'assumeixi la producció i l'estrena.

[dimarts, 26.06.18]
S'obre al públic al barri de Montparnasse de París l'estudi que va ocupar durant quaranta anys l'escultor i pintor suís Alberto Giacometti convertit ara en espai expositiu
L'estudi és al número 5 del carrer Victor Schoelcher de París, un espai de 350 m2 al mateix barri on l’escultor i pintor suís Alberto Giacometti va viure i treballar durant 40 anys, el de Montparnasse. El taller de l'artista tenia 23 m2, on Giacometti també vivia. S’hi poden veure més de 70 obres com per exemple «L’home que camina», feta amb guix el 1947 i que l’escultor va conservar fins a la seva mort, el 1966, tot i que estava feta malbé. A l’exposició també s’hi poden veure les «Dones de Venècia», que l’escultor va realitzar per a la Biennal del 1956, una primícia, ja que és la primera vegada que les sis dones juntes s’exhibeixen a França. També hi ha intactes els últims caps amb els quals estava treballant, desenes de pinzells i llapis, les seves ulleres, el seu llit individual, un armari dels anys trenta del qual mai es va separar i productes de la coneguda casa parisenca Lefebvre-Foinet, el seu principal proveïdor de teles i tubs de colors. És la primera vegada que s’exposen algunes de les obres a causa de la seva fragilitat. Tot aquest patrimoni giacomettià pertany a la
Fundació que porta el nom de l’escultor, però la reconstrucció mil·limètrica de l’estudi és gràcies a la viuda de Giacometti, Annette, que ho va guardar tot. Fins i tot les parets originals, pintades i amb dibuixos. Fins ara, la Fundació Giacometti no havia pogut mostrar les gairebé 350 escultures, 90 pintures i més de 2.000 dibuixos que posseeix de l’artista per falta d’un espai propi on exposar. Part del cost de les obres s'ha finançat precisament amb la venda d'un quadre de Joan Miró.

[dilluns, 25.06.18]
El grafiter Bansky ha reaparegut a París amb sis obres en murs de lacapital francesa on expressa la seva crítica contra el racisme que assetja Europa i el món
De nou des de l'anonimat, l'artista urbà ha transformat en color els problemes socials més greus als quals s'enfronta Europa i bona part del món arran de la crisi de refugiats amb mitja dotzena de grafits en murs de París contra el racisme. La primera de les obres ha estat feta amb motiu del Dia Mundial del Refugiat. En la pintura apareix una nena negra que intenta tapar una esvàstica amb un mosaic de flors roses. Una segona pintura ha aparegut al costat de la Sorbona. S'hi pot veure un home que amaga en la seva esquena una serra, que li dóna un os a un gos al que li acaben d'amputar una cama. L'artista també ha aprofitat per recuperar la famosa pintura de Jacques-Louis David, «Bonaparte creuant el Gran Sant Bernat», i versionar-la a la seva manera. A la imatge, l'emperador francès apareix cobert amb un vel vermell, cosa que s'interpreta com una crítica al racisme. En les tres pintures restants del
grafiter Bansky, les rates es tornen recurrents. Una d'elles ha aparegut sota la frase «Maig del 68» en al·lusió als fets de París dels quals es commemora mig segle. En un altre dels murs es pot observar com una rata surt volant sobre un suro que ha sortit disparat d'una ampolla de xampany. En l'última obra localitzada, el petit animal recull un cable que surt d'un quadre elèctric. Un cop més, el cinisme i la hipocresia s'encarnen en les creacions de Banksy.

[diumenge, 24.06.18]
L'exposició «Carme Garcia. Des del terrat» a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra les imatges d'una de les dones pioneres de la fotografia que va haver de treballar des de la mirada de casa
El terrat de casa seva es va convertir en el mirador i l’estudi. Els terrats, en una època en què moltes dones passaven la major part del dia a casa, eren lloc de tertúlia, d’activitat i de trobada. Carme Garcia (Barcelona, 1915-2015) va fotografiar jocs, lectures, la bugada o el paleta que col·locava el safareig. També va entrar a les cases i va fotografiar veïns i veïnes, dones que cusen, que llegeixen, que planxen, que fan punta de coixí, que cuiden criatures i que miren fotografies. Des del terrat, Garcia també va fotografiar l’activitat dels vianants: el 1987 va fer un reportatge sobre l’heroïna al carrer d’en Carabassa. També va fotografiar molts mercats —el de la Boqueria, els de Granollers i Vi—-, els viatges que feia i un escenari que la fascinava: Esplugues City, la recreació d’un poblat de l’Oest entre els barris del Centre i la Mallola d’Esplugues, on es rodaven “spaghetti westerns”. La fotògrafa de
«Des del terrat. Carme Garcia» també va immortalitzar els missatges que s’escrivien a les parets durant els primers anys de democràcia. La seva obra no va quedar sepultada, però, pel tòpic que era dona i no podia treballar de fotògrafa. Va guanyar alguns concursos internacionals. El 1966, les seves fotografies es van poder veure a Interpress Photo i van anar de gira per les principals ciutats de la desapareguda URSS.

[dissabte, 23.06.18]
Les grans exposicions i les peces singulars del British Museum seguiran arribant als diversos CaixaForum que té la institució fins al 2024
Les grans exposicions i les peces singulars del British Museum seguiran arribant als CaixaForum de totes les seus que té la institució de la Fundació La Caixa fins al 2024. Les dues institucions han renovat l'aliança estratègica que lliga el CaixaForum i el museu anglès per crear exposicions conjuntes cinc anys més. Fins al 2024 es programaran cinc exposicions més creades a partir de les col·leccions del British Museum, que permeten explicar des de les mòmies egípcies fins al pop art. Les mostres es podran veure en un total de vint punts d'exposició, situats als
CaixaForum de Barcelona, Madrid, Sevilla, Saragossa i Palma, i a partir del 2021 a València, on s'està enllestint l'edifici dins l'Àgora de Santiago Calatrava. La primera exposició, «La imatge humana», abordarà la representació del cos al llarg de la història i les diferents cultures (es podrà veure del 2020 al 2022). La segona serà d'art modern, saltarà als anys 60 als Estats Units i exposarà gravats de noms incontestables com Andy Warhol, Jasper Johns, Robert Rauschenberg i Julie Mehretu. La següent descobrirà l'art i la vida de les illes d'Oceania. La quarta és un projecte d'investigació al voltant d'un dels 'hits' del museu anglès, les mòmies egípcies, i la darrera tractarà del paper de les deesses en diferents religions.

[divendres, 22.06.18]
Un investigador afirma haver descobert la primera obra pictòrica de Leonardo da Vinci en una rajola amb un arcàngel Gabriel i la firma de l'artista
La primera obra pictòrica del geni del Renaixement, Leonardo da Vinci, podria ser una rajola datada l'any 1471 en la qual es veu un arcàngel Gabriel, segons ha revelat l'expert d'art Ernesto Solari, que ha presentat la peça a Roma. El professor ha exposat la peça per primera vegada al món a la seu de la premsa estrangera a Roma i ha defensat la seva autenticitat amb un estudi de 6.000 pàgines realitzat durant tres anys amb diferents anàlisis tècniques, científiques i històriques. Es tracta d'una rajola de terracota quadrada, propietat de la família noble Fenice da Ravello, que hauria estat realitzada per un jove Leonardo amb divuit anys i mig. La seva signatura, «Da Vinci Lionardo LDV», figura al rostre del mateix arcàngel, parcialment mimetitzada en la seva mandíbula. L'investigador creu que podria ser un autoretrat de
Leonardo da Vinci, segons la comparació amb la seqüència d'altres retrats. La pintura té 20 centímetres de llarg i ample i 1,2 centímetres de gruix i mostra el rostre, el bust i la part superior de les ales d'un arcàngel Gabriel de perfil, coronat amb una aurèola daurada. L'expert considera que és la pintura més antiga que ha arribat fins als nostres dies del geni i compta amb la seva primera signatura, d'esquerra a dreta i coberta per l'última capa de cocció de la rajola, cosa que demostra que no es va falsificar posteriorment.

[dijous, 21.06.18]
La Perla 29 reposa l'espectacle «Bodas de sangre» durant el juliol a la Biblioteca de Catalunya amb gairebé les localitats exhaurides i anuncia una nova reposició per al mes de setembre
Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social"
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. És aquí on es vol que l'obra «Bodas de sangre» connecti ara amb la generació de la societat del segle XXI, però diria que continua guanyant la partida la veu del poeta que narra i musica a la vegada i que, malgrat que fa un fresc sobre la realitat que l'envolta, no s'està d'incorporar-hi encara alguns dels elements simbòlics, com la Lluna i la Mort, que l'havien fet un autor difícil de portar al teatre i que amb «Bodas de sangre», torna a la tragèdia realista, es reconcilia amb el públic.

[dimecres, 20.06.18]
El Patronat de la Fundació Catalunya Cultura proposa reprendre l’agenda per impulsar un nou marc legal pel mecenatge i fer una aposta estratègica compartida
Reunit en sessió ordinària al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquest organisme aposta també per donar un nou impuls en matèria legislativa a Catalunya. La reivindicació compartida de millorar el finançament de la cultura passa no només per incrementar els pressupostos públics sinó per crear nous instruments de finançament i obrir línies de col·laboració que impliquin a les empreses i la societat civil en l’objectiu de convertir la cultura en un eix estratègic de la construcció social i l’economia del país. En aquest context, la
Fundació Catalunya Cultura defensa la de millora de la Llei de mecenatge, com a instrument per incentivar la inversió de les empreses i els ciutadans en el desenvolupament dels projectes de cultura i coneixement. La reforma fiscal aprovada el 2015 permet a les empreses i ciutadans recuperar el 35% de les aportacions fetes a un projecte (un 40% a partir del tercer exercici). Això, tot i ser important, és la meitat del que passa a països propers com França o Itàlia, i un terç del que succeeix a països amb una major cultura de participació de la societat civil en la cultura com els països anglosaxons.

[dimarts, 19.06.18]
La Flama del Canigó arriba aquest any a les poblacions europees que acullen els líders polítics catalans exiliats en una operació a l'exterior d'Òmnium Cultural
La Flama del Canigó que viatjarà a Europa sortirà el 23 de juny al migdia del Parlament de Catalunya, on prèviament el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, haurà rebut la flama, arribada directament del cim del Canigó. Quatre representants de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural seran els encarregats de transportar en avió els quinqués amb la Flama del Canigó fins Hamburg, Brussel·les, Ginebra i Edimburg, les quatre ciutats europees on actualment hi ha líders polítics catalans exiliats. Enguany els quinqués substituiran una de les senyeres que tradicionalment pengen de les dues nanses per un llaç groc, símbol de solidaritat amb els presos polítics i exiliats. A les portes de Sant Joan, el Coll d’Ares, entre el Ripollès i el Vallespir, es consolida com el punt de trobada i transmissió de la Flama del Canigó entre el nord i el sud de Catalunya.
La Flama del Canigó arribarà, com cada any, des de la Catalunya Nord per la zona fronterera del Coll d’Ares i després d’un dinar popular es repartirà en rutes per la resta de territoris del Principat, País Valencià i les Illes. En tots els municipis on arribi la flama es llegirà un text escrit des de la presó pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. El simbolisme del Coll d'Ares relaciona la tradició de la Flama del Canigó amb el punt per on van passar l'any 1939 la majoria de republicans exiliats que fugien del franquisme.

[dilluns, 18.06.18]
El rendiment econòmic d'una fira internacional de maquinària tèxtil obliga a posposar el Sónar del 2019 al mes de juliol en ple Festival Grec
El Sónar 2019 s’haurà de celebrar excepcionalment el mes de juliol perquè l’espai firal Gran Via 2 estarà ocupat per la ITMA, la fira internacional de maquinària tèxtil que es fa cada quatre anys. El novembre del 2015 es va fer a Milà i el setembre del 2011, a Barcelona. La celebració d’una fira de les dimensions de la ITMA comporta gairebé sis setmanes de lloguer del recinte de Gran Via 2, mentre que fer-hi el Sónar només uns deu dies. Les noves dates excepcionals per al 2019 del Sónar seran del 18 al 20 de juliol. El canvi, segons els organitzadors, pot afectar les contractacions artístiques i també repercutir en altres esdeveniments d'estiu com la coincidència amb el Festival Grec.
El Festival Sónar també va passar per una incertesa quan va deixar el centre de Barcelona i va passar a l'Hospitalet Fira. En aquest cas, també es pot tenir una sorpresa i és que, entrat el juliol els estudiants ja han acabat els exàmens i la selectivitat. De moment, el Sónar preveu tornar al juny el 2020. El resultat d'aquesta edició s'ha tancat amb un nou rècord de 126.000 assistents, 3.000 més que l'any passat. El creixement s’ha produït al Sónar de Dia, que per primera vegada supera el de Nit: 64.000 visitants. Les dues jornades nocturnes han repetit les xifres de l’any passat: 62.000. També han crescut els professionals del Sónar+D, de 5.500 a gairebé 6.000 inscrits.

[diumenge, 17.06.18]
Un de cada cinc infants fan servir les xarxes socials abans dels deu anys i avancen així comportaments propis d'adolescents de secundària segons una investigació de la Universitat Ramon Llull
La incògnita en aquest moment és com està transformant l’ús dels dispositius tecnològics (ordinadors, smartphones, tablets o mòbils) en uns infants que han nascut en un entorn digital i quin és el paper educatiu que correspon als adults, siguin professors o pares. Perquè, independentment de l’escola, són els pares els que lliuren la primera tecnologia intel·ligent als fills. La Universitat Ramon Llull (URL) afirma: «El mòbil és la palanca actual per a la vida adulta i és l’element definitori per ser adolescent». El professor diu que l’edat de l’adolescència s’està avançant fins als deu anys: «Fins fa poc, l’entrada a la vida adulta es definia per qüestions com sortir sol, prendre decisions o contribuir d’una manera o una altra en les càrregues familiars. Això ha canviat. Ara construeixen la seva identitat amb el consum digital autònom que els permet navegar per les xarxes socials». Segons una investigació de la URL, basada en una enquesta feta a 1.850 alumnes de Catalunya, un 13% dels estudiants té mòbil
abans dels 10 anys, un 80% ordinador i un 20% és present a les xarxes socials entre els 8 i 10 anys. Tot i que la majoria de plataformes prohibeixen específicament l’ús de les seves aplicacions abans dels 13 anys, i amb permís parental, entre 13 i 17, han creat alternatives per als més petits que permeten compartir vídeos en una comunitat tancada d’amics. Segons la URL, un 40% dels nens catalans enquestats ja utilitza aplicacions semblants abans de fer els 12 anys. Un 75% ho fa a partir dels 12 anys.

[dissabte, 16.06.18]
Últim adéu a l'astrofísic Stephen Hawking amb l'enterrament de les seves cendres a l'abadia de Westminster on hi ha també les despulles d'Isaac Newton i Charles Darwin entre altres personalitats
El llegat de Stephen Hawking traspassarà totes les fronteres. Amb el seu últim adéu, s'ha enviat a l'espai un missatge de pau i esperança. El cèlebre astrofísic va morir el mes de març als 76 anys. La veu de Hawking s'ha transmès per satel·lit cap al forat negre més pròxim a la Terra i ha consistit en un missatge sobre la necessitat de viure junts en harmonia al planeta. Segons ha informat la família
del físic Stephen Hawking, les seves paraules han anat acompanyades d'un fil musical compost pel músic grec Vangelis, famós per ser l'autor de la banda sonora de la pel·lícula «Carros de foc». Per la filla del cosmòleg, Lucy Hawking, aquesta acció crea un vincle entre la presència del seu pare a la Terra i el seu desig d'anar a l'espai i les seves exploracions de l'Univers. De fet, encara en vida, Hawking va dir que faria realitat el seu somni de viatjar a l'espai en acceptar la invitació del fundador de Virgin Galactic, Richard Branson, per formar part de la primera tripulació que inaugurarà el seu projecte de turisme espacial.

[divendres, 15.06.18]
El Teatre Lliure recupera l'espectacle «In memoriam. La quinta del biberó» escrit i dirigit per Lluís Pasqual en homenatge als més de 27.000 adolescents que van ser enviats el 1938 a la Batalla de l'Ebre
«Quan va esclatar la guerra, / jo tenia catorze anys i dos mesos.» Així comença el poema narratiu «In memoriam», inclòs en el recull poètic «Da nuces pueris», de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972). I així fa començar també l'obra «In memoriam. La quinta del biberó» el director, i també autor en aquesta ocasió, Lluís Pasqual (Reus, 1951), amb un clar homenatge a un dels seus referents literaris i amb una lleugera llicència dramàtica pel que fa a l'edat dels protagonistes, per qüestions de temporalitat, quan fa dir a un dels soldats-narradors: «Quan va esclatar la guerra, jo tenia quinze anys.» Qui ho explica representa un dels aproximadament 27.000 brivalls que el 1938 van ser cridats a l'avançada, amb només 17 o 18 anys (per tant, el 1936, inici de la guerra civil, n'havien de tenir ja quinze de fets), a incorporar-se a combatre amb l'exèrcit republicà, formant part de la lleva del '41, que no hauria d'haver complert el soldat, almenys, fins tres anys després
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Va ser Frederica Montseny, anarquista i primera dona ministra d'Espanya dins el govern de la Segona República, qui va encunyar la terminologia que s'ha mantingut històrica des d'aleshores: «Lleva del Biberó» (també anomenada «quinta»), quan va dir, en saber la decisió militar: «¿Disset anys...? Però si encara els donen el biberó!».

[dijous, 14.06.18]
La iniciativa «Liceu a la fresca» creix en relació a l’edició anterior i s’expandeix a Portugal, Itàlia, França i Andorra amb més de 300 municipis equipats amb una pantalla a l'aire lliure per seguir la representació de l'òpera «Manon Lescaut»
La quarta edició d’aquest projecte, que compta la participació activa de l’Obra Social ”la Caixa” i Endesa, s’emmarca en les celebracions del 20è aniversari de la reobertura del Gran Teatre del Liceu. La Rádio e Televisão de Portugal s’uneix al projecte i retransmet l’òpera amb subtítols en portuguès. Televisió de Catalunya s’encarrega de la distribució a França, Itàlia i Catalunya; i RTVE de la distribució a Espanya. Tant la ciutat de Barcelona com la de Madrid augmenten el nombre d’emplaçaments després de l’èxit de la proposta. A Barcelona (Arc de Triomf, plaça Salvador Seguí, plaça major de Nou Barris, Palau Robert, Centre Cívic de Sant Martí) i a Madrid (Plaza Mayor i CaixaForum). En total, només a Catalunya, s'han afegit al projecte 266 municipis —270 pantalles— repartides en 41 comarques. Televisió de Catalunya retransmet en directe [dissabte, 16 juny, 22:00 h] des de l’Arc de Triomf un programa especial presentat per Carolina Rosich i Toni Puntí. RTVE emetrà també en directe a través de La2, des de la Plaza Mayor de Madrid i amb la presentació d’Eva Sandoval.
L'òpera «Manon Lescaut» de Puccini compta un repartiment encapçalat per Liudmyla Monastyrska y Gregory Kunde sota la direcció d’Emmanuel Villaume.

[dimecres, 13.06.18]
La cantant Mariza presenta el seu últim disc de fados dins del Festival Jardins de Pedralbes de Barcelona en un concert inaugural de l'edició del 2018
Mariza és el nom artístic de Marisa dos Reis Nunes, cantant de fado, que és considerada l’artista portuguesa més internacional. Al llarg de la seva trajectòria, Mariza ha rebut nombrosos reconeixements i ha estat nominada a alguns dels premis més importants del món. Mariza (Moçambic, 1973) ha tingut una presència habitual a escenaris com els del Carnegie Hall, a Nova York, el Walt Disney Concert Hall, a Los Angeles, la Salle Pleyel a Paris, Palau de l'Òpera de Sydney o el Royal Albert Hall a Londres. El diari britànic The Guardian la considerà «una diva de la world music».
Marisa dos Reis Nunes (Mariza) va néixer a la freguesia de Nossa Senhora da Conceição a l'antiga Lourenço Marques, a l'època, capital de l'aleshores província portuguesa de Moçambic. És filla de pare portuguès i mare moçambiquesa. Va néixer prematura de sis mesos i mig sense cap justificació aparent. Segons declaracions a la cadena de televisió SIC, el pare la considerava el nadó més lleig que havia vist mai. Segons ella «encara tenia les orelles enganxades i els ulls per obrir» i el seu pare va pensar que no sobreviuria. Amb tres anys, va arribar a Portugal, el 1977. A l'actual Maputo, el pare treballava de cap de magatzem d'una empresa d'electrodomèstics portuguesa. Durant l'èxode de les famílies portugueses van deixar Moçambic i van escollir Lisboa per a començar una nova vida. El 1979 van reobrir el restaurant Zalala al barri típic de Lisboa, Mouraria, bressol del fado i freqüentat per molts fadistes de referència com Fernando Maurício i Fernando Farinha.

[dimarts, 12.06.18]
La Vall Fosca reivindica un relat propi amb l’exposició «Caçadors de Mirades» formada per retrats en grans dimensions de veïns que decoren carrers i places dels dinou pobles de la Vall
El Museu Hidroelèctric de Capdella ja ha començat a penjar a les façanes de les cases els retrats que formen part de l’exposició «Caçadors de Mirades», que recopila imatges de grans dimensions de persones de la Vall des de 1936 al 1965. És la primera vegada que es fa una exposició de carrer i que a més es fa pels pobles de la Vall i que es preveu inaugurar a l’estiu. Tots els pobles de la vall tindran a les façanes de les cases retrats capturats pel fotògraf suís Fritz Ritz, que han estat cedides per un particular. A més també s’han recuperat fotografies fetes pels fotògrafs Pere Piqué i Rafel Marsol. Al fons del Museu es guarden els originals en plaques de vidre.
La col·lecció de retrats de Fritz Ritz la formen 172 fotografies. Els retrats estaven sense identificar i gràcies a la col·laboració dels veïns s’ha pogut posar nom als rostres anònims. Després d’obrir una període de participació ciutadana s’han pogut identificar més de 110 persones. A «Caçados de Mirades», els veïns de la Torre de Capdella ajudaran a identificar els protagonistes dels retrats, que en moltes ocasions eren familiars seus. Amb aquesta original iniciativa, el Museu Hidroelèctric de Capdella vol recuperar la memòria d’aproximadament un 10% dels habitants. La Torre de Capdella tenia més de 1.800 habitants a la dècada del 1940.

[dilluns, 11.06.18]
Arran del Dia Mundial dels Oceans una vintena d'entitats de la societat civil han tornat a exigir la protecció del corall vermell a tota la costa catalana
El corall vermell és una espècie emblemàtica i endèmica de la Mediterrània, però l’últim informe científic de 2017 indica que el 90% de les poblacions de corall vermell a Catalunya estan en un estat de conservació crític i, a més, des de 2015 aquesta espècie està catalogada en perill d’extinció a la Mediterrània, motius pels quals la Generalitat de Catalunya va introduir l’any passat una veda de 10 anys a per tal de protegir-lo. No obstant això, l’antic Ministeri espanyol d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient va atorgar el passat mes de març dotze llicències per extreure corall vermell en aigües exteriors de Catalunya, concretament entre la zona de Cap de Creus fins a Arenys de Mar. Coincidint amb el Dia Mundial dels Oceans, una vintena d'entitats han organitzat activitats,
després de la publicació d'un Manifest, per sensibilizar sobre l'exigència de protegir el coral vermell arreu de les costes catalanes i demanar a la nova ministra espanyola de Medi Ambient que derogui les llicències atorgades i fer un canvi de rumb real en la gestió del medi marí, amb l’objectiu d’assegurar la recuperació de les poblacions marines a nivells sostenibles i garantir un bon estat ambiental de la Mediterrània.

[diumenge, 10.06.18]
Més de 200 personalitats del món acadèmic, cultural, polític i judicial proposen que es concedeixi el premi Nobel a Federico García Lorca tot i que les normes del guardó descarten donar-lo a títol pòstum
Els impulsors de la iniciativa defensen que l'Acadèmia Sueca pot fer una excepció per reconèixer una persona excepcional, que és també un símbol immortal de diàleg entre la literatura i la societat civil. La campanya s'ha presentat a Granada encapçalat per l'exjutge Baltasar Garzón, que subratlla la necessitat de dignificar els premis Nobel concedint-los també a aquells que se'ls mereixien però que van morir abans de poder-hi optar. Els promotors de la iniciativa han elaborat un manifest on expliquen que
Federico García Lorca és un poeta i dramaturg universal no tant per la seva mort tràgica a mans dels rebels franquistes el 1936, sinó per la qualitat i la repercussió de la seva obra. Per a la plataforma cívica, que ha adreçat la proposta a l'Acadèmia Sueca, el premi tindria una transcendència literària en primera instància i seria, alhora, una resposta des de la defensa dels drets humans i la vida, al terrible assassinat d'un ciutadà que va lluitar legítimament per la Segona República. També creuen que donar el Nobel a García Lorca posaria en relleu les idees de progrés de l'escriptor i el seu compromís per la llibertat i contra el feixisme. Cal recordar que quest any el premi Nobel no es concedirà arran de l'escàndol de presumptes abusos sexuals per part del marit d'una de les acadèmiques. L'Acadèmia va anunciar que el Nobel s'ajornarà es concedirà l'any vinent, juntament amb el del 2019.

[dissabte, 09.06.18]
L'escola que se situarà en una de les ales de l'antiga presó Model de Barcelona portarà el nom de Xirinacs per recordar la seva lluita pacifista i les seves protestes davant el recinte
L'antiga presó Model de Barcelona està en ple procés de reflexió per convertir-se en un nou espai ciutadà que barrejarà equipaments, habitatges i parc. De moment, però, ja ha començat a obrir les portes d'alguns dels espais per simbolitzar el canvi d'etapa, a l'espera que puguin començar les grans obres, el 2020. Un dels primers símbols de la seva reconversió és la tria del nom definitiu de l'escola que ara funciona en mòduls al costat de l'antic recinte penitenciari. És un dels equipaments inclosos en el projecte de transformació, i s'ha decidit —per votació— que el seu nom homenatgi la figura del pacifista Lluís Maria Xirinacs. El nom definitiu de l'escola, però, serà «Xirinacs» a seques perquè agrada la fonètica. La tria s'ha fet per la lluita pacífica de
Lluís Maria Xirinacs (Barcelona, 1932 - Ogassa, Ripollès, 2007) —va ser candidat tres anys consecutius al Premi Nobel de la Pau— per la defensa que va fer dels drets humans i per escollir l'entorn de la presó Model com a escenari de la seva protesta on s'asseia dotze hores al dia per demanar l'amnistia dels presos polítics. L'escola és un dels equipaments previstos al perímetre de l'antiga presó Model, però també hi haurà un institut, una escola bressol, un casal de joves i un espai poliesportiu, a més de pisos socials i pisos dotacionals per a gent gran.

[divendres, 08.06.18]
La companyia Les Antonietes reforça el caràcter xenòfob de l'obra «Othello» de William Shakespeare amb una versió reduïda a La Seca Espai Brossa
Quan Iago, interpretat per l'actor Arnau Puig, es posa davant el faristol, equipat amb micro i botó de càmera, i pronuncia diverses vegades l'insult «Odio el moro!», adreçant-se a un hipotètic senat que són els espectadors, la imatge no està gaire lluny del que podria ser avui un parlament abocat al populisme i dominat per diputats xenòfobs, però xenòfobs practicants, no virtuals com alguns polítics d'avui en dia pretenen assenyalar cínicament a partir de presumptes estirabots en tuits a cop calent o en articles d'un temps i un país
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Quan Desdèmona, interpretada per l'actriu Annabel Castan, entra a la pista lliscant feliçment amb patinets —les bodes ja tenen aquestes vel·leïtats—, un intueix que la cosa potser anirà metafòricament de patinatge sobre gel i, en conseqüència, de relliscades i patacades que acabaran esmicolant l'ànima dels personatges. I quan Othello, interpretat per l'actor Òscar Intente, entra en joc, un es convenç que, per l'estètica contemporània amb què s'ha caracteritzat, en Iago potser l'hauria encertat encara més de ple si en comptes d'odiar hagués optat per insultar el seu manaire aconsellat dient-li: «De moro i de senyor se n'ha de venir de mena!».

[dijous, 07.06.18]
Una enquesta revela que l'excés de publicitat és el principal problema d'internet manifestat pels usuaris que confirmen que majoritàriament hi llegeixen notícies d'actualitat
Segons l'última edició de l'enquesta «Navegantes en la Red» de l'Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC), els usuaris prefereixen el telèfon mòbil per navegar, però critiquen l'excés de publicitat en qualsevol pàgina i constaten que és per ells la primera font d'informació de l'actualitat. Aquest problema l'esmenten un 59,9% dels enquestats, molt per davant de la velocitat (46,1%), la seguretat (43,1%) i el cost (41,9%), que queden en un segon pla. Tres de cada quatre persones asseguren que abandonen una pàgina web si té massa publicitat, i set de cada deu diuen que els molesta més la publicitat a internet que en altres mitjans. La meitat dels enquestats per
l'AIMC accepten rebre publicitat si això els permet accedir a continguts gratuïts. L'activitat més estesa a la xarxa, segons aquest estudi, és llegir notícies d'actualitat. Tot i que en els últims anys les notícies han anat a la baixa, encara queden per davant de la visualització de vídeos en plataformes com Youtube, que és segona. La consulta de mapes i de previsions meteorològiques es colen per davant de la música en streaming amb serveis com Spotify, que és cinquena, i les pel·lícules i sèries en streaming amb serveis com Netflix, sisena. En la navegació mòbil, però, les notícies cauen fins a la cinquena posició. Les dades detallades de l'estudi també mostren que la premsa digital es consumeix més des de l'ordinador que des del mòbil, tot i que el mòbil cada vegada té més pes.

[dimecres, 06.06.18]
Els premis GAC que atorguen el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya i l'Associació Art Barcelona distingeixen la Galeria Barbié i l'artista Frederic Amat
Els premis GAC 2018 han tingut un destacat accent femení i de territori. Soledad Lorenzo va rebre el premi a l’artista consolidada per la millor exposició, «Gènesis», a la Marlborough; Clàudia Rius va ser distingida en la categoria de mitjans de comunicació, que va recaure en el digital de cultura «Núvol», i el jurat va reconèixer la tasca d’Imma Prieto en la categoria de crítica. Pel que fa al col·leccionisme, els GAC viatgen fins a la Pobla de Cérvoles per premiar la Vinya dels Artistes, del celler Mas Blanch i Jové, una iniciativa de Joan Jové i Sara Balasch que compta amb treballs d’artistes com Frederic Amat, Evru, Susana Solano i Joan Brossa. Els premis GAC recorden les personalitats del món de l’art desaparegudes durant l’últim any, com la galerista Dolors Junyent, la crítica i comissària Rosa Queralt i els artistes Jordi Cuyàs, Joan Colom i Carles Santos. Entre els guardons del
GAC també hi ha l’exposició del Museu Nacional d’Art de Catalunya «La capsa entròpica», de Francesc Torres, que va ser premiada en la categoria de comissariat, mentre que el galerista i comissari Juan Naranjo va ser reconegut en la categoria de millor programació d’una galeria. La guanyadora de la categoria de millor exposició històrica és la galeria Barbié per «La inspiració clàssica de les avantguardes», una genealogia de la modernitat des de Joan Miró fins a Miquel Barceló. Els premis honorífics han estat per a Frederic Amat i el galerista Alejandro Sales. Els GAC d’enguany també han reconegut Aldo Urbano en la categoria del premi DKV a l’artista emergent per la millor exposició en una galeria, pel seu projecte a la galeria Bombon Projects de Barcelona.

[dimarts, 05.06.18]
El Festival Internacional Orgue de Montserrat en memòria de l’abat Cassià M. Just arriba a la vuitena edició com una iniciativa plenament consolidada
El Festival vol aprofundir en el seu caràcter global: enguany hi actuaran, entre el 16 de juny i el 25 d’agost, l’organista alemany Eberhard Lauer, director de música sacra de la catedral de Santa Maria d’Hamburg; Naji Hakim, el successor d’Olivier Messiaen a l’orgue parisenc de la Trinité, i la intèrpret nord-americana Katelyn Emerson, de l’església d’advent de Boston. Aquesta edició comença posant en paral·lel Mozart i Poulenc i finalitza amb música francesa del segle XX, passant per un improvisador. El tret de sortida el donaran el dia 16 el Concert en sol menor per a orgue, orquestra de corda i timbales, de Poulenc, i les Vespres solemnes de confessor i les Sonates d’església, de Mozart. Els dos concerts del
Festival Internacional d'Orgue de Montserrat tenen el valor afegit que hi participaran quatre solistes (Irene Mas, Gemma Coma, Roger Padullés i Sebastià Peris), l’organista de la Sagrada Família (Juan de la Rubia), l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Francesc Valls. El director musical de la vetllada serà el mestre Salvador Mas. El protagonista del concert del 21 de juliol serà Eberhard Lauer, amb peces de Buxtehude, Bach, Franck, Dupré i Vierne. Finalment, la nord-americana Katelyn Emerson interpretarà el 25 d’agost peces de Bach, Sweelinck, Laurin, Cabanilles, Langlais i Howells.

[dilluns, 04.06.18]
L'actriu Rosa Andreu recorda a la nova Sala Versus Glòries la tragèdia de la presó de dones de les Oblates de Tarragona amb l'espectacle «Memòria de les oblidades»
Fins fa pocs anys, segurament que molta poca gent coneixia la història fosca de l'antic convent de les Oblates de Tarragona que es va convertir en presó de la dictadura franquista després de la guerra civil. Afortunadament, les noves generacions interessades en la Memòria Històrica han anat posant les coses al seu lloc. Dos mesos després de l'acabament de la guerra civil, el 6 de juny del 1939, les dones presoneres que estaven a la presó de Pilats van ser traslladades al convent de les Oblates, que va ser habilitat sense condicions com a presidi en un temps on la presó era el passaport cap a la mort
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Moltes d'aquelles dones, realment, hi van morir, presumptament de malaltia, sobretot de la tubercolosi, una de les plagues de la guerra i la postguerra. A la presó de Pilats, però, el règim franquista no hi va destinar només les dones del bàndol republicà català que havia empresonat sota qualsevol excusa o denúncia sinó que hi va traslladar també altres preses provinents de presons de Madrid, Toledo o Saragossa. I amb la saturació de les internes és quan es va convertir en presó el convent de les Oblates.

[diumenge, 03.06.18]
Un esmorzar a quatre a la Sala Beckett es converteix en un ping pong dialèctic de parelles entrecreuades de la mà del dramaturg i director Iván Morales
L'esmorzar a quatre, entaulats, al final, sí que arriba. Melmelada, mantega, llet, cafè acabat de fer al fogonet elèctric, torrades... Però allò anecdòtic que donaria justificació al títol de l'obra, «Esmorza amb mi», arriba després d'una hora i tres quarts d'un ping pong dialèctic de parella —o de parelles entrecreuades— i d'alguns solos extraordinaris en primer pla. La influència cinematogràfica, tan conceptual com d'estructura escènica i d'il·luminació del director Iván Morales, és evident en aquesta nova proposta —havia de ser una pel·lícula fa uns quants anys— que encara recorda l'impacte de l'anterior obra de cambra, «Sé de un lugar», aleshores amb Anna Alarcón i Xavi Sáez (molts espectadors la recordaran, si no de La Caldera, de La Seca Espai Brossa o de la recent reposició a la mateixa Sala Beckett)
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Parlo d'estructura escènica perquè la companyia ha muntat una mena de circ romà amb les grades —els espectadors encerclen l'escenari en una posició alta que obliga a aixecar fins i tot la cama per accedir-hi—, un circ romà on, pel que hi passa, no seria gens estrany que en un moment donat sortissin els lleons. Els gladiadors ja hi són: es diuen: Natàlia, Salva, Carlota i Sergi.

[dissabte, 02.06.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2018 amb 15.867.172 visitants que han fet 35.426.891 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el maig del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 15.867.172 visitants i 35.426.891 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.764,8 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 54 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.493 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[divendres, 01.06.18]
La crisi de les botigues emblemàtiques toca també a peces populars com l'últim carruatge que feia rutes turístiques per Barcelona que ha jubilat el parell de cavalls definitivament
La calessa de cavalls que durant anys passejava turistes per Barcelona ha fet el seu últim tour el 31 de maig. L'Ajuntament de Barcelona va anunciar el novembre passat que no renovava la concessió que finalitzava ara, justificant que les polítiques de l'equip de govern actual són contràries a l'ús lucratiu d'animals. El propietari del carruatge que, a més, gestiona una quadra en l'hípica municipal de la Foixarda, Alexandre Pujades, no ha volgut fer declaracions, ja que dóna per perduda aquesta part del seu negoci. Amb els noms de Balboa i Andròmina, els dos cavalls que arrosseguen la calessa, van fer l'últim trajecte en un dia de Corpus des de Montjuïc sense saber quins serien els seus últims serveis per la ciutat. El passeig més curt costava 20 euros, segons va informar el cotxer a la Rambla de Santa Mònica. Ell, contràriament als cavalls, es preparava per entrar a l'atur. Els cavalls, segons el cotxer, trotaven amb normalitat pujant la Rambla. No s'espantaven amb els cotxes perquè hi estan molt acostumats. Dos cavalls en una ciutat són suficients per atreure les mirades de milers de turistes que passegen la Rambla.
>Càmeres de fotos de desenes mòbils immortalitzen els dos equins sense fixar-se en els viatgers de la calessa. Després de pujar per la Rambla, el carruatge girava per plaça de Catalunya fins a la Via Laietana. Balboa i Andròmina arribaven fins al passeig de Colón i tornaven al seu punt de partida. Curiosament, encara que se sol·licités, el cotxer no expedia cap tipus de tiquet o factura. Coses d'un altre temps. La crisi final no ha arribat sola: el 2015, un cavall d'aquesta atracció va morir d'esgotament a Montjuïc, cosa que va provocar la reacció dels grups animalistes demanant la prohibició de l'explotació turística.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció