BITS MES JUNY

[divendres, 30.06.17]
Els dos quadres d'El Greco i de Goya del llegat Muñoz Ramonet entren al MNAC per ordre judicial tot i que els hereus encara deuen entre 700 o 800 peces de la col·lecció heretada per l'Ajuntament de Barcelona
Després de 25 anys de litigi amb la família, l'Ajuntament de Barcelona ha recuperat, per fi, «L'anunciació», del Greco, i «L'aparició de la Verge del Pilar», de Goya, taxades en 7 milions d'euros. Un nét de Muñoz Ramonet havia al·legat que aquestes dues obres en concret li pertanyien a ell i als seus dos fills, però el jutge ho ha desestimat i ha decretat la seva entrega a la ciutat. El MNAC les té des d'aquest migdia en dipòsit provisional, ja que la família ja ha presentat un recurs. Les dues obres més rellevants de la col·lecció de Muñoz Ramonet
han arribat al MNAC. En presència del secretari judicial i dels advocats de les parts, s'han obert les caixes i s'ha verificat que els dos quadres estan en aparent bon estat. Els tècnics començaran ara un procés d'anàlisi exhaustiu. Ha estat la família qui ha portat les dues obres, ja que el jutge havia avisat que faria entrar la força pública a casa seva per recuperar-les. El Greco i el Goya estan ara en dipòsit provisional, a l'espera de la resolució del recurs. Això no impedeix que puguin ser exposades, però no poden ser prestades a altres museus. El jutge ja ha dit que s'han de lliurar a la ciutat la resta d'obres, entre 700 i 800. Si no poden ser localitzades, un pèrit les haurà de taxar i la família haurà d'indemnitzar l'Ajuntament.

[dijous, 29.06.17]
El Museu del Cinema de Girona recull més de 300 objectes en una exposició sobre la llanterna màgica
El Museu del Cinema de Girona redescobreix la fascinació per la llanterna màgica, precursora del setè art, i les seves complicitats amb les imatges digitals. Ho fa a través d'una exposició temporal, que sobretot se centra en donar a conèixer com funcionaven aquests projectors d'imatges, fixes o animades artificialment, que durant gairebé 250 anys meravellar al públic. La llanterna màgica consisteix en una caixa amb un focus lluminós a l'interior i unes lents que permetien projectar en una pantalla imatges fixes o animades. Precinema en estat pur. Als llarg del segle XVIII, i sobretot a finals del XIX, la llanterna màgica va meravellar un públic variat i heterogeni, amb projeccions ambulants en fires i, més endavant, en teatres, sales d'espectacles, centres docents, ateneus o fins i tot en cases particulars. Per endinsar-se en aquest univers, el museu gironí treu del seu fons 320 objectes originals (procedents de les col·leccions Tomàs Mallol i Francesc Junyent). Són disset llanternes màgiques, 28 gravats i 275 plaques de vidre (amb imatges còmiques, d'astrologia, de naturalesa o fantasmagòriques, entre d'altres).
L'exposició «Llum! La llanterna màgica i la imatge digital. Complicitats entre a els segles XIX i XXI» inclou fins a quinze audiovisuals per aprofundir en aquestes similituds. Des animacions fetes amb llanterna màgica fins a les app actuals. I per tancar la mostra, el Museu del Cinema proposa al visitant ser ell mateix qui experimenti amb la llanterna màgica. Un joc interactiu amb una pantalla tàctil, on es recreen les imatges digitals de 50 plaques de vidre, li permet animar i veure el resultat projectat en una pantalla.

[dimecres, 28.06.17]
La productora Concert Studio agafa el relleu de la gestió del 43è Festival Internacional de Música de Cambrils després de la detenció de l'anterior promotor
L'Ajuntament de Cambrils ha adjudicat la gestió del 43è Festival Internacional de Música a la promotora Concert Studio, després de la detenció del propietari i director de la primera empresa adjudicatària, Antoni Mas, i la seva posterior renúncia a l'adjudicació. L'Ajuntament adjudica la producció, realització i organització a Concert Studio per imperiosa urgència, segons un comunicat de l'Ajuntament. Concert Studio és també la promotora que organitza el Festival del Mil·lenni i el Festival Jardins de Pedralbes. El
43è Festival Internacional de Música de Cambrils se celebrarà del 27 de juliol al 13 d'agost i té previstes, entre altres, les actuacions de Tom Jones, Jarabe de Palo i Love of Lesbian. L'adjudicació s'ha fet amb les mateixes condicions del ple de clàusules de la licitació, la qual cosa significa que l'empresa adjudicatària assumeix els riscos econòmics i que la col·laboració de l'Ajuntament es limita a la cessió de l'espai del Parc del Pinaret i el suport amb personal de la Brigada i la policia local.

[dimarts, 27.06.17]
L'artista Yoko Ono serà reconeguda com a coautora de la cançó "Imagine", publicada l'any 1971 i atribuïda a l'exBeatle John Lennon
Yoko Ono i el seu fill Sean han participat en la reunió anual de la National Music Publishers Association (NMPA) a Nova York, on han acudit per recollir un premi per «Imagine». Durant la cerimònia, s'ha projectat un vídeo del 1980 en el qual John Lennon explicava que Yoko Ono es mereixia un crèdit de composició en la seva cançó a causa de la seva "influència i inspiració". D'aquesta manera, el director executiu de NMPA, David Israelite, ha anunciat que, "d'acord amb el desig" de Lennon,
Yoko Ono s'afegirà a la cançó com a coescriptora. Israelite ha assegurat que, malgrat que caldrà "superar algunes traves legals", els drets d'autor duren 70 anys i en afegir el nom de Yoko, haurà d'augmentar-se aquest període, els tràmits ja han començat i es mostra "esperançat" que aquesta coautoria serà "confirmada".

[dilluns, 26.06.17]
El 125 aniversari del naixement de Joan Miró es coronarà amb l'obertura al públic del rehabilitat Mas Miró de Mont-roig del Camp i icona d'una de les seves obres més conegudes
La Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp s'ha fixat la data del 20 d'abril de 2018, coincidint amb el 125è aniversari del naixement de l'artista, per obrir portes al públic de la primera fase de rehabilitació de la masia. La primera fase d'obertura permetrà al públic visitar, per primera vegada, una part de la masia on es va allotjar el pintor durant els estius. Els treballs de rehabilitació i conservació d'aquesta fase del projecte van començar al març. El projecte per rehabilitar Mas Miró es remunta a l'any 2010, però no va ser fins al 2013 que es va constituir la Fundació i que va replantejar el projecte inicial per poder obrir la masia en diverses fases i ha desenvolupat una estratègia de recerca de recursos que permetin fer viable el projecte de museïtzació de l'espai. Els hereus del pintor han aportat 700.000 euros inicials per poder començar a fer viable el projecte. A més, ja han recollit més de 600.000 euros addicionals d'aportacions privades. L'univers mironià es va gestar a Mont-roig del Camp i, concretament, al Mas Miró i les terres que l'envolten. L'any 1911, després d'una depressió, va ser quan el jove Miró va decidir, des de Mont-roig, dedicar-se a la pintura. Tot i que el calendari avança més lentament del que estava previst, el projecte de la
Fundació Mas Miró s'ha pogut replantejar, i es treballa amb l'objectiu de poder obrir en diferents fases. El pressupost d'aquesta primera fase d'intervenció està a l'entorn de 400.000 euros, dels quals 159.000 corresponen a una subvenció de la Generalitat de Catalunya, lligada al fet que aquest element està considerat un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Es preveu que el conjunt d'actuacions d'aquesta fase finalitzi a finals d'aquest any. Aquesta intervenció condicionarà l'obertura de portes al públic. Una primera fase de visites guiades i concertades s'inaugurarà el 20 d'abril del 2018, coincidint amb el 125è aniversari del naixement de Joan Miró.

[diumenge, 25.06.17]
La reposició de l'obra «El preu» d'Arthur Miller al Teatre Goya dirigida per Sílvia Munt recupera el seu aire lluminós, fresc, sensible i refinadament humorístic
Arthur Miller a la catalana. Som a Nova York, però la història penetra de seguida en la pell i l'ànima de la tribu familiar de cada espectador, sigui d'on sigui. ¿Qui no ha viscut de prop o no en sap alguna cosa d'algun conflicte d'herència que ha esqueixat o malferit una família? I dic Arthur Miller a la catalana no només per això sinó també perquè la versió de Neus Bonilla i Carme Camacho és d'una exquisidesa lingüística tant en la forma com en el fons perquè sap alternar un discurs profund, que Arthur Miller ja serveix en safata com si fos senzill i quotidià, amb expressions, maneres de dir i un argot casolà que no encotilla gens ni mica l'acció sinó que, ben al contrari, l'aproxima als espectadors i els arrossega a manera que avança l'acció
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquesta exquisidesa lingüística, afegida a un quartet interpretatiu de primera fila, s'arrodoneix amb la mà destra de Sílvia Munt, poc freqüent en la maroma de la direcció teatral, i que com el pintor quan acaba una tela, sembla que hagi acolorit cadascun dels personatges amb les pinzellades del to i la caracterització més adequats. Una direcció feta amb rigor teatral, sí, però que deixa entreveure també una mirada escrutadora d'ull de càmera, que és per on Sílvia Munt es mou últimament. Una combinació perfecta.

[dissabte, 24.06.17]
La nova direcció del Mercat de les Flors en mans de la coreògrafa Àngels Margarit vol que l'espai sigui la casa de la dansa i els artistes del sector
El balanç de la temporada que es tanca, l'última que ha dirigit l'actual director del Grec, Francesc Casadesús, ve marcat per la pèrdua d'espectadors. Una pèrdua que té justificació perquè s'ha passat de 60.303 espectadors de l'anterior temporada als 48.164 espectadors de l'actual. La baixada es deu a menys espectacles i menys funcions: de 127 espectaclesi 260 funcions s'ha passat a 80 espectacles i 211 funcions, però el balanç no amaga que alguns espectacles també han tingut menys aforament. La coreògrafa Àngels Margarit, que va ser nomenada directora del Mercat de les Flors el desembre del 2016 i va rellevar Francesc Casadesús al febrer, vol apostar molt més per la creació. Margarit, en la presentació de la temporada 2017-2018
[clip amb un avançament dels principals espectacles], en molt bona part heretada del seu antecessor, ha detallat com imagina el futur d'una institució que ha sobreviscut fent autèntics equilibris a les retallades i a la crisi: la voluntat d'ajudar els artistes a crear, segons la directora, i el Mercat de les Flors ha de ser la casa de la dansa i dels artistes, ha dit la coreògrafa.

[divendres, 23.06.17]
La polifacètica actriu Lloll Bertran s'inventa una història de ficció al voltant de la Casa Cortada que acull les Galeries Maldà i en fa una peça dramatúrgica tintada d'humor i cançons
De segur que la majoria d'espectadors habituals d'El Maldà, quan enfilen el ram d'escales de la Casa Cortada (àlies Palau de Maldà) que porta a la petita sala teatral, pensen quins secrets deu amagar la història de la residència de l'antic baró que —si ell ho sabés es feriria!—, és més conegut per la decadència actual de les velles galeries reciclades en basar paquistanès que per la seva feina literària i periodística, precedent del costumisme i la crònica urbana. Amb aquest espectacle de la multifacètica actriu Lloll Bertran, potser ara els espectadors pensaran que, per fi, algú els explicarà els autèntics secrets del personatge i del casal del barri del Pi de Barcelona. Que s'ho treguin del cap, doncs. La Lloll és capaç d'anar més enllà del mateix baró i empescar-se una història de ficció que, si ella hi insisteix, pot passar a l'antologia de llegendes urbanes del passat com aquelles que, de tant explicar-les, acaben convertint-se en veritat
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El baró de Maldà (o més aviat, de nom autèntic Rafael d'Amat i de Cortada, Barcelona, 1746 - 1819) va ser autor d'un dietari en 60 volums dels quals, sota el títol «Calaix de sastre», només s'han publicat fragments i alguns reculls escassos, malgrat la seva importància documental. La Lloll ha manllevat el solatge del Palau Maldà i el mite que fomenta el passat per parlar d'un estadant vingut de França que, com els milions de turistes actuals, va quedar enganxat per l'atractiu de la ciutat de Barcelona i es va instal·lar en aquest casalici del Barri Gòtic convertit en el seu niuet romàntic viscut amb una corista del Paral·lel que es converteix en la coprotagonista del relat.

[dijous, 22.06.17]
La cadena Yelmo serà la que gestionarà el cinema Comèdia de Barcelona després de comprar el complex per 900.000 euros a partir del concurs de creditors
A més d'una reducció gradual d'espectadors, la societat Espectáculos, S.L. devia més d'un any de lloguer als propietaris de l'edifici, les famílies Pla i Planàs. Aquest concurs de creditors ha estat resolt pel jutjat mercantil de Barcelona número 2 en favor de l'única empresa que s'hi va presentar: Yelmo Films. L'empresa haurà de satisfer 900.000 euros i se subrogaran tots els contractes de treball que estaven vigents fins avui amb la societat Espectáculos, S.L. i també la subrogació del contracte de lloguer de l'immoble, subscrit el 17 de juliol del 1941, amb la voluntat de rehabilitar-lo abans del dia 6 de juny del 2017. Una rehabilitació que, en principi, no s'ha fet. La subrogació també inclou tots els subministraments i tota la maquinària de projecció cinematogràfica, així com el material necessari per al seu funcionament, segons descriu la resolució judicial. És a dir, ja ha desaparegut l'amenaça que planava sobre les sales del cinema Comèdia des de fa més d'un any i que el van portar, fins i tot, a suspendre una sessió per absència d'espectadors.
El cinema Comèdia és l'únic que ha aconseguit sobreviure a l'eix central de l'Eixample de Barcelona, del qual han anat desapareixent gradualment totes les sales, una de les últimes, l'Alexandra de Rambla de Catalunya. A la crisi generalitzada de les sales de cinema amb tancament i pèrdues de butaques dels últims anys, el cas del cinema Comèdia hi sumava la seva situació: a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via, una de les més cotitzades comercialment a Barcelona i transitada per milers de turistes.

[dimecres, 21.06.17]
L'èxit de Broadway «Fun Home», guanyador de 5 premis Tony, s'adaptarà el 2018 a Barcelona de la mà sota la direcció de Daniel Anglès
Després de l'èxit aconseguit la temporada passada amb l'estrena de la nova producció de «Rent», l'equip de No day But Today presenta «Fun Home», l'èxit musical de Broadway basat en el còmic autobiogràfic d'Alison Bechdel. Daniel Anglès a la direcció serà l'encarregat de liderar l'equip en aquesta primera producció de l'espectacle a Europa. «Fun Home» explica la història d'una família tragicòmica. L'obra se centra en la figura de l'Alison (autora i protagonista) amb 40 anys, quan fa la vista enrera i recorda la seva infantesa i la relació que tenia aleshores amb els seus progenitors. El pare de l'Alison, director d'una funerària, no és capaç d'afrontar la seva homosexualitat mentre que la seva filla descobreix la seva pròpia orientació sexual i ho accepta amb naturalitat. L'obra també reflecteix la història dels EUA a la dècada dels setanta, amb alusions a l'escàndol Watergate o als disturbis d'Stonewall. La producció catalana busca infants que actuïn i cantin per donar vida als tres germans que protagonitzen la història de
«Fun Home»: l'Alison (una nena d'uns 9 anys), el John (un nen de 6 anys) i el Christian (un nen d'uns 10 anys). L'anterior espectacle, «Rent», el primer projecte de la productora, s'acomiada aquest estiu del públic amb una única funció a l'Amfiteatre Grec de Barcelona el 24 d'agost, dins de la nova programació del Festival Mas Grec. «Fun Home» es veurà del 24 de gener al 25 de març del 2018 al Casino de l'Aliança del Poblenou on també esva estrenar «Rent».

[dimarts, 20.06.17]
Dos segons de la presència de la bandera catalana en el vídeo publicitari del Carnet Jove en el qual van participar 3.000 joves en un càsting provoquen el veto de l'organisme espanyol d'Autocontrol al·legant que és «contingut polític»
Aquest any, segons ha desvelat el diari ARA en exclusiva, no hi haurà anunci televisiu del Carnet Jove tot i estar rodat i muntat. El motiu és que en l’espot apareix una bandera catalana i això ha motivat el veto d’Autocontrol, un organisme espanyol que controla la publicitat abans que s’emeti. En el seu informe, l’entitat recorda que la llei espanyola audiovisual estableix la prohibició de “la comunicació comercial televisiva de naturalesa política”. L’escena en qüestió —que dura dos segons— mostra un noi desplegant la bandera catalana dalt d’un cim, mentre una locució diu: “Nous desitjos, noves conquestes”. A partir d’aquí, els revisors de l’espot conclouen: “Tenint en compte el context social actual en el qual ens trobem, la difusió de l’anunci podria ser entesa per part del públic com un missatge de contingut polític”. L’informe acaba demanant “la no difusió” de l’anunci si no se suprimeix aquest pla amb la bandera. El Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya no tindria cap obligació d'acatar l'informe, però el
Carnet Jove també depèn també de CaixaBank, perquè està associat a una targeta financera de l'entitat. CaixaBank també havia donat el vistiplau al vídeo, que es va enregistrar a partir d'un càsting fet amb més de 3.000 joves.

[dilluns, 19.06.17]
El Patronat de la Fundació Joan Miró ha convocat un concurs públic internacional per escollir el futur responsable de la Fundació que substituirà la veterana directora Rosa Maria Malet
El procés de recepció de candidatures es tancarà el 21 de juliol. La nova direcció haurà de desenvolupar les línies estratègiques iniciades i desplegades els anys anteriors per la Fundació Joan Miró, i exercir la direcció artística i executiva. Una comissió d'experts valorarà l'excel·lència professional dels candidats, el coneixement de l'obra de Joan Miró, així com els treballs i les distincions que avalin la seva trajectòria, el seu coneixement del mitjà cultural i artístic local i internacional i les seves capacitats de programació, de lideratge, de motivació, de direcció de la gestió econòmica i de representació de la institució. La comissió de la
Fundació Joan Miró que escollirà la nova direcció està formada per Ferran Barenblit, director del Macba; Brigitte Léal, directora adjunta del Museu Nacional d'Art Modern-Centre Pompidou (París); Anne Umland, conservadora de pintura i escultura del MOMA (Nova York); Miguel Zugaza, director del Museu de Belles Arts de Bilbao i exdirector del Museu del Prado; i els patrons de la Fundació Miró Jaume Freixa, Josep M. Coronas, Joan Punyet Miró i la mateixa directora actual, Rosa Maria Malet.

[diumenge, 18.06.17]
El muntatge «Bodas de sangre» de La Perla 29 és una extraordinària tragèdia sobre la sorra amb un mesurat tempo teatral que manté sense l'alè els espectadors durant dues hores
Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social"
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. És aquí on es vol que l'obra «Bodas de sangre» connecti ara amb la generació de la societat del segle XXI, però diria que continua guanyant la partida la veu del poeta que narra i musica a la vegada i que, malgrat que fa un fresc sobre la realitat que l'envolta, no s'està d'incorporar-hi encara alguns dels elements simbòlics, com la Lluna i la Mort, que l'havien fet un autor difícil de portar al teatre i que amb «Bodas de sangre», tornat a la tragèdia realista, es reconcilia amb el públic.

[dissabte, 17.06.17]
Una illa remota pròxima al pol nord es vol convertir en el refugi de les dades del món digital tres-cents metres sota terra i a cinc graus sota zero
Desconnectat de la resta del món, sense accés online, per evitar atacs informàtics, l'Arxiu Àrtic Digital és a prova de terratrèmols i garanteix que els arxius estaran segurs i perduraran en el temps. Per garantir la preservació, que no pot donar cap format digital actual, els seus creadors han recuperat el suport físic basat en la pel·lícula de cel·luloide. Els responsables de l'anomenat Arxiu Digital Àrtic expliquen que en comptes d'escriure les dades com a fotos en la pel·lícula, s'escriuran directament com a dades, i, aleshores, bàsicament, es pot crear un mitjà d'emmagatzematge a llarg termini. Asseguren que s'hi pot gravar vídeo, foto, text i tota mena de documents digitals, en un sistema que pot conservar les dades 500 anys. I, a més, incorpora unes instruccions i un programa informàtic bàsic que s'engegarà automàticament només fent-hi una foto en el futur. Disney, el Vaticà o els arxius del Brasil i Mèxic són els primers a adoptar aquest sistema, obert també a institucions i empreses. En el futur podria emmagatzemar arxius i fotos personals, o fins i tot cartes dels avantpassats. És el fruit de vuit anys d'investigació i una inversió d'uns 27 milions d'euros.

[divendres, 16.06.17]
L'obra «L'atleta còsmic» de Salvador Dalí continuarà al despatx del rei d'Espanya perquè el Senat ha rebutjat la petició d'ERC de cedir-lo a Barcelona pels seus vincles amb els Jocs Olímpics
El Senat espanyol ha rebutjat la moció d'ERC que demanava treure la pintura de Salvador Dalí, «L'atleta còsmic» del despatx del rei d'Espanya per cedir-la permanentment a l'Ajuntament de Barcelona. Segons la formació catalana, aquest quadre té una vinculació simbòlica amb l'olimpisme i ha d'anar a parar a un edifici o museu públic a la vista de la ciutadania, però tant el PP com el PSOE van votar en contra de la sortida del quadre.
«L'atleta còsmic» és fruit de l'encàrrec que el règim franquista van fer a Dalí l'any 1968 per representar Espanya als Jocs Olímpics del 1968, i el 1985 l'artista en va cedir els drets de reproducció a l'Ajuntament de Barcelona per donar suport a la candidatura olímpica de la capital catalana. Malgrat tot, Dalí va reclamar al COE que li paguessin el quadre, però Joan Antoni Samaranch va rebutjar la sol·licitud al·legant que no hi havia liquiditat per fer-ho. L'obra també va ser propietat del vicepresident del COE, Anselmo López, que la va adquirir a títol personal i la va cedir en usdefruit al rei espanyol Joan Carles I, que va la va instal·lar al seu despatx. Quan López va morir, Patrimonio Nacional el va comprar als seus hereus per 2,8 milions d'euros. El senador socialista Jesús Martín Rodríguez va rebutjar la petició dels republicans perquè creu que «L'atleta còsmic» ha estat comprada amb diners de tots i, per tant, en cas de sortir del despatx de la Zarzuela hauria d'anar a parar a un museu nacional, evidentment entengui's "nacional espanyol".

[dijous, 15.06.17]
Discrepàncies sobre el pretès plagi de Bob Dylan a l'hora d'elaborar el discurs que va enviar a l'Acadèmia Sueca per poder rebre l'import del Premi Nobel
El cantautor Bob Dylan ha estat acusat de plagiar parts del seu discurs d'acceptació del premi Nobel de Literatura del passat 4 de juny, en el qual suposadament va utilitzar diversos fragments de frases de la pàgina web Sparknotes. Les acusacions les ha fetes la revista nord-americana Slate que diu que va detectar que diverses de les frases de Dylan no formen part de la novel·la, però sí que s'assemblen molt a la sinopsi sobre l'obra que apareix a la pàgina web Sparknotes, que ofereix als estudiants explicacions i resums de nombrosos llibres. La revista nord-americana que ha destapat el suposat plagi assegura també que
Bob Dylan és conegut per utilitzar material d'altres persones en les seves cançons i assegura que en les 78 frases del seu discurs que Dylan dedica a la descripció de «Moby Dick», una inspecció ràpida revela que més d'una dotzena s'assemblen molt a les línies del web de SparkNotes. Però mentre alguns professors de literatura nord-americans opinen que Bob Dylan sí que va plagiar SparkNotes, d'altres no veuen cap problema a utilitzar algunes frases puntuals d'altres obres. Ni el cantant ni l'Acadèmia Sueca s'han pronunciat sobre la polèmica.

[dimecres, 14.06.17]
L'espectacle «Amors & Humors» uneix al Teatre Romea textos de Shakespeare i Cervantes amb músiques de l'època interpretades per la soprano Maria Altadill
L'espectacle és tan intimista que un pensa que l'escenari convencional és només una excusa prou legítima perquè arribi a més espectadors. «Amors & Humors» és d'aquelles peces de gourmet teatral que es poden passejar tal com s'ha cuinat per sales de concerts de cambra, tarimes de biblioteques, espais de centres cívics, caves poètiques o cafès-concert perquè la conjunció dels tres músics, els dos intèrprets i la soprano es basa en la seva naturalitat i fins i tot l'esqueixada de la quarta paret en relació amb els espectadors
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Quinze peces musicals i potser un bis, si l'auditori insisteix. Són peces que remeten musicalment a l'època de Shakespeare i Cervantes —casualment els dos morts en dates gairebé similars segons el calendari de fa 400 anys— i que constitueixen, esclar, l'excel·lència de l'espectacle, tant per part dels tres músics com de les interpretacions de Maria Altadill (Tarragona, 1975). La soprano és una cantant formada inicialment a la seva ciutat, però després, i principalment, a Suïssa, amb gires internacionals, cosa que l'ha portat també a crear una escola de cant a Lleida, i personalment encaterinada amb la música antiga —el conjunt utilitza, a més de guitarres, viola de gamba i llaüt—, motiu, en part, de la gènesi de l'espectacle amb la complicitat d'Abel Folk.

[dimarts, 13.06.17]
El taller català de Gerhard Grenzing construeix un nou orgue per a la Basílica de la Mercè de Barcelona que s'estrenarà l'any 2018
Davant el mal estat de l'orgue actual, que no admet ja una bona restauració, la Basílica de la Mercè inaugurarà el 2018 un nou orgue que s'ha encarregat al taller Gerhard Grenzing, que té l'obrador a Barcelona. El nou orgue estarà adaptat per poder interpretar tot tipus de músiques catalanes, ibèriques, franceses, alemanyes i de diferents èpoques. De fet, incrementarà considerablement el nombre de sons diferents que podrà interpretar. Mentre que l'actual té 1.500 tubs i arriba a tocar 18 sons diferents, el que està projectat tindrà 3.000 tubs i podrà interpretar-ne fins a 42. La voluntat dels responsables de la basílica es convertir l'orgue en el millor d'Europa i que la seva activitat vagi més enllà de la litúrgia i que sigui un nou focus cultural a Barcelona. La construcció del nou orgue anirà a càrrec del
taller de Gerhard Grenzing, autor d'alguns dels darrers grans orgues que s'han inaugurat a Europa, com el que presideix l'auditori de la Maison de la Radio a París. Serà el primer gran orgue que Grenzing construirà a la capital catalana. La posada en marxa del nou instrument recuperà una peça destacada del patrimoni organístic que Barcelona va perdre arran de la destrucció d'esglésies durant la Setmana Tràgica del 1909 i la Guerra Civil del 1936 a Barcelona. La construcció del nou orgue tindrà un cost de gairebé un milió d'euros. Es finançarà a través d'una aportació de la Fundació Bancària 'La Caixa' de 670.000 euros i els 300.000 euros restants provindran d'aportacions de particulars.

[dilluns, 12.06.17]
Els Pirates celebren el solstici d'estiu a La Seca Espai Brossa amb una revisió diferent, alegre, juganera, jovial, juvenil, festiva, acolorida, descarada i fins i tot «piratejada» de l'obra «Somni d'una nit d'estiu»
Tot això és aquesta versió semimusical de l'obra «Somni d'una nit d'estiu», que la companyia Els Pirates —la gestora d'El Maldà— ha aixecat sobre una tarima d'antics comediants de barraca a la sala gran de La Seca Espai Brossa, on la companyia ja ha estat en altres ocasions, abans de la seva aventura emprenedora a la casa del baró de les decadents galeries comercials. ¿N'hi haurà prou amb un mes de representacions?
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tot fa pensar que l'elixir de “fer seguir” —els espectadors en poden tastar un glopet a l'entrada de la sala i sembla que no té regust de l'aigua de Canaletes— farà el seu efecte i el boca-orella correrà com la pólvora trabucaire fins a esgotar localitats ben aviat, cosa que si es compleix, malgrat la calor estiuenca, hauria de fer pensar en una segona temporada perquè l'espectacle ha acabat sortint tan rodó que no hi ha frontera d'edat per als espectadors i, sobretot, és un espectacle altament recomanable per a pre i postadolescents.

[diumenge, 11.06.17]
El poema inèdit de Josep Palau i Fabre descobert sl revers del manuscrit de «La sabata» és una elegia al poeta adolescent i a les obres d’aprenentatge
Segons el comissari de l'Any Palau i Fabre, que coordina també un cicle de la Filmolteca sobre l'escriptor, el poema inèdit que s'ha trobat al revers del manuscrit de «La sabata» és un text breu, un poema de ser versos, que es pot considerar una elegia al poeta adolescent i a les obres d’aprenentatge. El poema «Elegia del cinema mut» parla de la mudesa del cinema i de la mudesa del poeta. Sigui com sigui, però, Josep Palau i Fabre o bé no sabia on era o el va descartar d'incloure'l en la seva obra completa publicada el 2005 a Galaxia Gutenberg i tampoc el va incloure en cap de les versions de «L’aprenent de poeta». No és casual que «Elegia del cinema mut» estigui escrita al mateix full que la primera versió de «La sabata», un document que data del 21 de març del 1943. El comissari apunta que les dues obres tenen vincles evidents, com ara que comparteixen la imatge i la nuesa com a idees clau. En el poema inèdit,
Josep Palau i Fabre diu que la força de les imatges cinematogràfiques el deixa sense paraules: “Quina força, quin pes, em cloïa la boca? / Jo apareixia sol i nu en el meu llenç / explicat en imatges”. El cinema no solament li provoca la mudesa sinó també la seva nuesa. El poeta amb la boca closa apareix sol i nu a la pantalla. La solitud i la nuesa també ressonen a «La sabata», un dels seus poemes més emblemàtics i que va donar-se a conèixer, sobretot, després d’escandalitzar els cercles socials més conservadors durant la postguerra.

[dissabte, 10.06.17]
El fons Català Roca cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya en comodat i posterior donació al cap de deu anys deixarà un llegat digitalitzat per a la història de la fotografia catalana
L’arxiu comprèn un llegat cabdal per a comprendre el tarannà i el passat de Catalunya: l’obra i el pensament de Pere Català Pic, un dels principals fotògrafs avantguardistes del país, i del fotògraf historiador Pere Català Roca. El fons està constituït per unes 15.000 imatges, entre positius i negatius; 15.000 documents textuals i uns 15.000 exemplars de la biblioteca adjunta, incloent-hi també la secció denominada «Alguer». La cessió en comodat del fons té una durada de 10 anys, transcorreguts els quals es transformarà en donació. Els hereus Català han expressat la voluntat de no obtenir beneficis econòmics del fruit del treball i pensament del seu pare i avi en la venda del fons, que volen posar a disposició de tota la societat. A canvi, però, es reserven els drets d’explotació i asseguren que la totalitat del fons estarà descrita i digitalitzada en el termini de 10 anys, compromís per tal de fer la donació. En aquest sentit, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) iniciarà aviat les tasques prèvies a la descripció del fons amb l’objectiu que durant els pròxims anys el fons estigui a disposició dels investigadors i del públic en general. Els Català són una nissaga de fotògrafs catalans iniciada per Pere Català Pic i continuada pels seus fills Francesc Català Roca i Pere Català Roca, que el seu torn va ser també historiador, investigador i impulsor en matèria cultural.
L’arxiu fotogràfic de Francesc Català Roca es custodia al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, i el dels dos Peres (pare i fill), es troba a l’edifici del carrer del Pi, seu d’Editorial Dalmau, on s’ha conservat els darrers cinquanta anys. L’Arxiu Pere Català és un dels fons fotogràfics i documentals més importants del país. Conté tota l’obra produïda per Pere Català Pic (Valls, 1889-1971) i per Pere Català Roca (Valls, 1923-2009) i abasta des de 1909 a 2009. Aquests 100 anys de fotografia i de vida cultural catalana permeten conèixer de primera mà les transformacions viscudes des de la Primera Guerra Mundial, i durant la Guerra Civil i la dictadura franquista fins a la transició a la democràcia.

[divendres, 09.06.17]
El Festival Sónar s'acosta al 25è aniversari amb augment de pressupost i ampliació d'escenaris i continguts com l'exposició de realitat virtual dedicada a Björk al CCCB
El principal recinte del Sónar de Dia (Fira Montjuïc) estrenarà un novè escenari, Sónar XS, dedicat a les apostes més arriscades: 'reggaeton' digital, collage sorollós, 'dancehall' i les noves mutacions del 'trap'. És en aquest escenari on actuarà un dels joves talents locals, Bad Gyal, amb altres músics emergents com Kiddy Smile o Yves Tumor. El festival, que té lloc del 14 al 17 de juny, té més dies, més pressupost i més escenaris. Compleix 24 anys i continua creixent. Amb un pressupost de 7.900.000 euros (un 4,7% més que l’edició anterior), dels quals les administracions públiques n’aporten 765.000, el
Sónar 2017 oferirà 140 actuacions d’artistes de 28 països. L'organització calcula que l’assistència serà molt similar a la d’altres anys: uns 110.000 assistents, dels quals gairebé el 50% són catalans. El Sónar+D compta amb més de 5.000 professionals acreditats procedents de 60 països. L'exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dedicada a Björk compta amb la presència de la cantant islandesa en la inauguració.

[dijous, 08.06.17]
La companyia de l'obra «El preu» reposa aquesta obra d'Arthur Miller al mateix Teatre Goya on va fer una temporada d'èxit sota la direcció de Sílvia Munt
Arthur Miller a la catalana. Som a Nova York, però la història penetra de seguida en la pell i l'ànima de la tribu familiar de cada espectador, sigui d'on sigui. ¿Qui no ha viscut de prop o no en sap alguna cosa d'algun conflicte d'herència que ha esqueixat o malferit una família? I dic Arthur Miller a la catalana no només per això sinó també perquè la versió de Neus Bonilla i Carme Camacho és d'una exquisidesa lingüística tant en la forma com en el fons perquè sap alternar un discurs profund, que Arthur Miller ja serveix en safata com si fos senzill i quotidià, amb expressions, maneres de dir i un argot casolà que no encotilla gens ni mica l'acció sinó que, ben al contrari, l'aproxima als espectadors i els arrossega a manera que avança l'acció
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquesta exquisidesa lingüística, afegida a un quartet interpretatiu de primera fila, s'arrodoneix amb la mà destra de Sílvia Munt, poc freqüent en la maroma de la direcció teatral, i que com el pintor quan acaba una tela, sembla que hagi acolorit cadascun dels personatges amb les pinzellades del to i la caracterització més adequats. Una direcció feta amb rigor teatral, sí, però que deixa entreveure també una mirada escrutadora d'ull de càmera, que és per on Sílvia Munt es mou últimament. Una combinació perfecta.

[dimecres, 07.06.17]
El cantant Sting destaca com a un dels concerts més esperats del Festival Jardins de Pedralbes que s'organitza a Barcelona des de fa cinc anys
El Festival Jardins de Pedralbes ha complert cinc anys i ho fa amb una edició considerada la més ambiciosa fins ara, amb l'augment considerable del nombre de concerts, vint-i-cinc, set mes que l'any passat, així com en la presència destacada d'estrelles de la música. A més, cinc dels concerts es retransmetran en pantalla gran en diversos barris de la ciutat i un 72% de les entrades que es posen a la venda costen 50 euros o menys, tot i que concerts com els d'Sting oscilen entre 330 i 120 euros en localitats de bona visibilitat, tot i que hi ha opcions més econòmiques que fan una mitjana de 56 euros. Entre els concerts previstos
[programa complet de l'edició] hi ha el de Tony Bennett, que actuarà el 26 de juny; l'ex-Supertramp Roger Hodgson, que hi serà el 12 de juny, a més de Rufus Wainwright, que ha obert el festival; Sting, el 6 de juliol, i l'actor Gérard Depardieu, que el 15 de juliol protagonitzarà l'únic espectacle no musical del festival amb la interpretació del seu premiat Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand, així com d'«El carnaval dels Animals», de Camille Saint Saëns. El festival es completa amb les visites dels clàssics disco Kool & The Gang (8 de juny), el duo entre Noa i Pasión Vega (10 de juny), el cantant romàntic Michael Bolton (13 de juny), India Martínez (14 de juny), Ludovico Einaudi (15 de juny), els escocesos Belle & Sebastian (18 de juny), els històrics Beach Boys (sense Brian Wilson però amb Mike Love, el 20 de juny), 2 Cellos (24 de juny), la icona de la cançó –i cinematografia– nord-americana Kris Kristofferson (26 de juny), Birdy (27 de juny), Gipsy Kings (30 de juny), Rosana (4 de juliol), l'espectacle Broadway & West End divas (amb partitures dels musicals més cèlebres i una orquestra simfònica, el 7 de juliol), el tàndem francès d'electrònica Air (10 de juliol), Yann Tiersen (11 de juliol) i Juan Luis Guerra (13 de juliol). El festival ha destinat una nit a La Locomotora Negra (en sessió d'inauguració oficial), el grup Manel (16 de juny) i Jarabe de Palo (8 de juliol), a més de tots els noms emergents que actuaran cada nit a l'escenari Village. El festival, finalment, mantindrà la seva jornada per a públic familiar així com el festival itinerant SoundEat!, centrat en la música electrònica.

[dimarts, 06.06.17]
Bob Dylan rebrà finalment la dotació del Premi Nobel després que hagi fet arribar a l'Acadèmia Sueca el discurs d'acceptació
Després que l'Acadèmia Sueca va anunciar el guardó per al cantautor de Minnesota i que Bob Dylan ha enviat el discurs, imprescindible per cobrar la dotació econòmica del premi: vuit milions de corones sueques, uns 820.000 euros, han passat pràcticament vuit mesos. El cantant ha enviat un enregistrament de més de 26 minuts amb la seva acceptació del Nobel, un discurs que l'Acadèmia ha qualificat d'extraordinari i com era d'esperar, eloqüent. En el discurs, Dylan fa referència a Buddy Holly, de qui diu que considerava com un germà gran. A més, Dylan cita les tres novel·les a les quals se sent vinculat des que les va llegir a l'escola: «Moby Dick», de Herman Melville; «Sense novetat al front de l'oest», d'Erich Maria Remarque; i «L'Odissea», d'Homer. Dylan diu també: "Les nostres cançons estan vives a la terra dels vius. Però les cançons són diferents a la literatura. Estan destinades a ser cantades, no llegides. Les paraules a les obres de Shakespeare estaven destinades a ser interpretades a l'escenari. Així com les lletres de cançons estan destinades a ser cantades". El comunicat de l'Acadèmia recorda que, en una conversa telefònica l'octubre passat,
Bob Dylan va deixar clar que no era gens reticent a acceptar el Premi Nobel, tot i que, després d'anunciar el guardó, no va ser possible contactar amb ell durant uns dies. En cerimònia d'entrega dels Nobel, Dylan no hi va assistir al·legant compromisos previs i va fer arribar un discurs d'agraïment. Al seu lloc hi va assistir Patti Smith, que va interpretar una de les cançons més conegudes de Dylan: «A Hard Rain's a-Gonna Fall».

[dilluns, 05.06.17]
El musical «Generació de merda» en clau de sàtira, crítica social, denúncia i reivindicació de la generació jove es revisa ara amb músics en directe al Teatre Gaudí Barcelona
Ja fa tres temporades que circula, però no s'esgota. Aquest és un musical fet i pensat per a una generació determinada que, dissortadament, si les coses no canvien, sembla que, per ara i tant, serà una generació rere l'altra. També és un musical que té complicitats “gremials” perquè hi han entrat i n'han sortit diversos intèrprets a cada reposició al llarg d'aquestes tres temporades, cosa que constata la “bona salut” del sector i la intemporalitat i l'atractiu del guió. La novetat més important d'aquesta renovada temporada és la incorporació en l'espectacle dels músics en directe. I també la millora en la representació de l'espai quadrilàter del Teatre Gaudí Barcelona que ha consolidat la bona acústica i, en conseqüència, la imprescindible comprensió de les lletres, que són, de fet, el guió essencial de tota la trama, amb text de Xavi Morató (dramaturg estrenat i premiat en diverses ocasions) i la música de Gerard Sesé (herència de nissaga musical familiar)
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tot això al costat d'un repartiment de sis “encara joves” noms del teatre musical català que no necessiten presentació especial perquè la porten adherida en la seva trajectòria, que s'endevina feta de picar pedra, amb noms propis: «The Feliuettes», «Grease», «Los miserables», «Molt soroll per no res», «Rent», «La nit de Sant Joan», «Boig per tu», «The Wild Party», «El despertar de la primavera», «Tots som Anna Allen», «La gran duquessa de Gerolstein», «Oh my God Barcelona!», «Fama, «Hair» i fins i tot amb el grup DeudeVeu, guanyador del premi del 2013 del programa «Oh Happy Day» de TV3.

[diumenge, 04.06.17]
Jordi Casanovas fa un salt en el temps a la Sala Muntaner amb l'obra «Dansa de mort» d'August Strindberg i la situa dos dies abans de l'intent de cop d'estat del 23F
Som al 21 de febrer del 1981. Sí, dos dies abans de l'intent de cop d'estat al Congrés espanyol, conegut oficialment com el del coronel Tejero. L'espai ambiental és una illa mediterrània on, en una mansió que havia estat molt de temps enrere una torre de presó, viu un matrimoni que ha tocat les portes de l'infern de la seva relació. Ell, militar de l'antic règim convençut que no ha canviat res des del 1975 amb la mort del Dictador i mantingut per compassió pel comandament sense cap ascens meritori. Ella, una exactriu, anul·lada com a persona durant un quart de segle de matrimoni i amb la personalitat i la llibertat confiscades per l'opressió malaltissa del marit. Hi ha fills que viuen fora de l'illa
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I hi ha un cosí d'ella que torna de l'exili forçat arran de les seves activitats en l'època de la clandestinitat i a qui van prendre els fills. Però —potser es preguntaran els futurs espectadors— ¿que no es tractava d'una obra del suec August Strindberg (Estocolm, 1849 - 1912), escrita el 1900, i ambientada en el seu espai nòrdic, tintada de la misogínia que va caracteritzar l'autor arran de la seva esquizofrènia de mania persecutòria focalitzada en el moviment feminista?

[dissabte, 03.06.17]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2017 amb 10.839.837 visitants que han fet 29.230.425 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el maig del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 10.839.837 visitants i 29.230.425 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.597,7 visites de pàgines (15,2 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 13 minuts i 07 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.084 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[divendres, 02.06.17]
Les restes del fotògraf Francesc Boix seran traslladades des del Cimetière de Thiais de la Val-de-Marne al cementiri Père-Lachaise de París en una cerimònia institucional d'homenatge a qui va testimoniar els crims de Mauthausen
El fotògraf català Francesc Boix havia nascut al Poble Sec de Barcelona el 1920 i va morir a París el 1951. Se'l va conèixer com el fotògraf de Mauthausen perquè després de combatre en el bàndol republicà durant la guerra civil als fronts d'Aragó i del Segre es va exiliar, amb 19 anys, i va ser internat en diversos camps francesos. Es va allistar en els esquadrons d'excombatents republicans i el 1941 va ser fet presoner pels nazis i conduït a Mauthausen. Gràcies al seu coneixement de la fotografia, va ser destinat al Servei d'Identificació del Camp on, jugant-se la vida, amb la seva Leica va captar la barbàrie dels camps d'extermini. Amb l'ajut d'un altre fotògraf tortosí, Antoni Garcia Alonso, destinat al mateix Servei, van amagar i finalment van poder treure del camp, amb el risc d'implicar-hi altres catalans, prop de 20.000 negatius, testimoni dels fets criminals nazis que es van amagar a les golfes de la casa d'una família francesa.
Les imatges captades per Francesc Boix van servir després per demostrar el genocidi nazi. A París, Boix va treballar en diverses publicacions, principalment L'Humanité, però va morir quan només tenia 30 anys malalt de tuberculosi, arran de la seva estada als camps nazis. Una part del fons fotogràfic digitalitzat de Francesc Boix, anomenat Fons d'Argelers, es troba dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. L'acte d'homenatge i el trasllat de les seves restes al cementiri Père-Lachaise de París tindrà lloc el 16 de juny.

[dijous, 01.06.17]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) adquireix la taula «La Decapitació de sant Baldiri» de Lluís Dalmau amb el mecenatge de la Fundació Palarq
L'adquisició s'ha fet en una subhasta celebrada a Barcelona. La taula «La Decapitació de sant Baldiri», de Lluís Dalmau, és una obra procedent de l’antic retaule major gòtic de l’església parroquial de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), una de les poques obres que es conserven del pintor. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) l'ha pogut adquirir gràcies al mecenatge de la Fundació Palarq, que ha fet donació al museu de l’import íntegre necessari per comprar-la, 125.000 €. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha exercit el dret de tanteig en nom del MNAC. Lluís Dalmau va ser pintor del rei Alfons el Magnànim i és considerat un dels principals artistes en actiu a mitjans del segle XV a Barcelona. De la seva producció només es conserven dos conjunts documentats: la Mare de Déu dels «Consellers», del Museu Nacional d’Art de Catalunya, realitzada entre 1443 i 1445, i el retaule de Sant Boi, de 1448. L’excel·lent qualitat artística de la taula que ingressa a
la col·lecció del MNAC, respecte als estàndards de la pintura gòtica catalana, juntament amb l’escassa conservació de les obres de Dalmau, la converteixen, segons els conservadors, en una peça extraordinària dins el context del darrer gòtic.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció