BITS MES MAIG

[dijous, 31.05.18]
Prohibida a ARCO i ara també al Parlament Europeu de Brussel·les l'obra «Presos polítics a l'Espanya contemporània» es pot veure gratuïtament al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
La tan controvertida com ara ja popular obra de l’artista Santiago Sierra, presenta 24 fotografies en blanc i negre de rostres pixelats que fan referència a 74 presos polítics de posicions molt diverses. L'autor afirma sobre aquesta obra: «El fet de recórrer universalment a la institució penitenciària és en si mateix un indicador del fracàs i de la impotència de les societats per construir un àmbit de convivència saludable que respecti la sobirania personal». L’obra pretén fer visible, a partir d’una selecció d’exemples molt clars, l’existència de presos polítics a l’Estat espanyol i destaca que, dins el panorama carcerari actual, un gran nombre de presos han estat condemnats a causa de les seves ideologies, especialment d’esquerres. La tradició franquista i la prolongació dels conflictes nacionalistes després de la Transició han fet particularment confús el criteri de definició de pres polític a Espanya, cosa que ha generat un context des del qual diverses activitats poden ser considerades delicte de «terrorisme».
Amb aquesta instal·lació al CCCB, Santiago Sierra reflexiona sobre l’efecte de la «Ley Mordaza» a l’Espanya actual i ens interpel·la a no mirar cap a una altra banda davant d’aquesta realitat. Santiago Serra ha exposat arreu del món i és especialment conegut dins el món de l’art polític pel seu treball de denúncia del capitalisme, l’explotació o el mercat laboral. La seva obra també posa en qüestió la naturalesa de la institució artística.

[dimecres, 30.05.18]
Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove que atorga un jurat de lectors joves a partir de les propostes d'una comissió d'experts distingeix quatre traduccions i només una autora catalana
Més de 6.000 estudiants d'entre 9 i 16 anys de diferents centres escolars dels Països Catalans escullen les obres guanyadores a partir de la tria d'una comissió d'experts en el sector que ha estat integrat per Nati Calvo, Agustí Lleyda, Montse Marcet, Marta Martí, Marc Rodríguez, Júlia Baena, Joan Bustos, Glòria Gorchs, Veri Pena i Joan Portell. Els dos premis de literatura, segons els convocants, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT), tenen la finalitat d’aconseguir el màxim possible de lectors i lectores de les edats a qui van destinats.
El veredicte d'aquest any ha tornat a fer créixer la controvèrsia que s'ha produït en altres edicions i és l'escassa presència d'autors catalans entre els llibres escollits i, en conseqüència, guardonats. Els escollits de l'edició del 2018 han estat, pel que fa al 13è Premi Atrapallibres, en la categoria de 9 anys, «El lladre d'entrepans», de Patrick Daylon i André Marois, traduït per Coral Romà (Editorial Cruïlla); en la categoria de 10 anys, «Un noi anomenat Nadal», de Matt Haig, amb il·lustracions de Chris Mouls, traduït per Anna Llisterri (Estrella Polar); i en la categoria d'11 a 12 anys, «La pel·lícula de la vida», de Maite Carranza, il·lustrat per Iratxe López de Munáin (Editorial Cruïlla). Pel que fa al 22è Premi Protagonista Jove, els escollits són, en la categoria de 13 a14 anys, la novel·la «Train Kids», de Dirc Reinhardt, traduït per Montserrat Franquesa (Pagès Editors); i en la categoria de 15 a 16 anys, la novel·la «Aquí és on tot comença», de Jennifer Niven, traduïda per Anna Puente (Editorial Fanbooks).

[dimarts, 29.05.18]
El Primavera Sound 2018 s'avança al germà gran del recinte del Fòrum amb cinc dies de concerts gratuïts diürns al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Cinc jornades de concerts gratuïts. Més de 45 artistes i grups musicals. El Primavera Sound 2018 arriba al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) del 30 de maig al 3 de juny, amb el cicle Primavera al Raval, que es fa per tercer any consecutiu i en programació diürna i gratuïta. Des del dimecres 30 de maig al diumenge 3 de juny en horari de matí fins a la tarda, es presenten concerts gratuïts al Pati de les Dones del CCCB a l’escenari Day Pro del Primavera Pro, la trobada de la indústria musical del festival. Per aquest espai passen artistes emergents procedents de països d’arreu del món. El diumenge, l’oferta del
Primavera Sound s’amplia a tres escenaris per celebrar un gran fi de festa des del migdia fins al vespre amb concerts també gratuïts la plaça de Joan Coromines, al Teatre CCCB i al Pati de les Dones. Pels escenaris del CCCB passaran artistes internacionals de la talla de Rhye, Waxahatchee i Oblivians al costat de l’incendiari directe de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western Culture. També s'hi trobaran noves aventures com la de l'australià Montero, la prometedora Jay Som, l'indie pop clàssic de Tigercats, al costat d'un reguitzell de propostes locals d'alt calibre: des del rock de The Crab Apples a l’experimentació al piano de Marina Herlop, el pop sintetitzat d’Olympic Flame, la delicadesa d'Intana i Puput i el folk de Xavier Calvet, cantant de Bullitt.

[dilluns, 28.05.18]
La pastisseria La Colmena del barri Gòtic de Barcelona commemora el seu 150è aniversari enmig de la baixada de persianes de comerços emblemàtics
Aquesta pastisseria de la cantonada de la Plaça de l'Àngel amb la Baixada de la Llibreteria és ja un dels pocs supervivents del comerç barceloní del segle XIX. La Colmena celebra el 150è aniversari al mateix lloc. Hi són des del 28 de maig del 1868, quan el diari La Corona anunciava que a «la Dulcería de la Colmena de la plaza del Ángel» s’hi podia trobar la xocolata de la Companyia Colonial, proveïdors de la casa reial espanyola. Un segle i mig servint pastissos, caramels artesanals i quaranta-vuit tipus diferents de pasta seca, a més d’especialitats que quasi ningú més ofereix actualment, com els bolados o el torró de crema, com documenta l'especialista urbà Xavier Theros. No és gaire freqüent que una botiga estigui tant de temps en un mateix emplaçament, però és que
la pastisseria La Colmena encara és més antiga. Originàriament havia sigut la confiteria Abella, de la baixada de la Presó, avui baixada de la Llibreteria, un negoci fundat en data desconeguda i del qual es té la primera notícia el 1849. Poc després el negoci es va traslladar la botiga a la plaça de l’Àngel i li van canviar el nom per La Colmena. És allí que l'establiment ha viscut diversos esdeveniments històrics: va ser metrallada durant els Fets d’Octubre del 1934, va ser línia de front durant els Fets de Maig del 1937, la van multar per tenir els aparadors en català l’any 1939, l’arquitecte Cèsar Martinell la va reformar el 1950, va viure molts dels aldarulls durant la Transició.

[diumenge, 27.05.18]
Una versió de l'obra «Ara que ho tenim tot» del nord-americà Lee Blessing s'ambienta a la Sala Muntaner en un hotel de la Vall de Núria amb el cremallera inclòs
Les obres de Lee Blessing no són gaire conegudes aquí. Cal remuntar-se fins al 1991, quan l'actor Enric Majó va posar en escena «Un passeig pel bosc (A Walk in the Woods)», l'obra més celebrada de l'autor nord-americà, publicada a Pagès Editors, en versió d'Abel Folk, representada amb la Companyia de Josep Maria Flotats, al Teatre Poliorama. Des d'aleshores, no se n'havia sentit parlar més, de Lee Blessing, fins a la recuperació d'aquesta obra breu —80 minuts— que dissecciona la doble cara d'un quart de segle d'un matrimoni aparentment benestant i ben avingut, que commemora el 24è aniversari del seu casament al mateix hotel on havia estat 24 anys abans
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La versió actual de l'obra «Ara que ho tenim tot», que l'autor va escriure el 1986, s'ha adaptat a la proximitat ambiental dels espectadors catalans: l'hotel és a la Vall de Núria —espònsor de l'espectacle, hàbit “comercial” que s'hauria d'estendre encara més en l'àmbit teatral—, i en un moment donat el marit, David, recorda a la seva dona, Carol, que va ser en aquell espai geogràfic on es va redactar l'Estatut del 1931, el de l'època de la República de Francesc Macià, l'“avi” i, en un efecte escènic i de so que fomenta la imaginació, s'hi celebra una fira ramadera i se sent arribar i sortir a la plaça el Cremallera dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. És a dir, per a segons quins malintencionats d'aquest moment social i polític: «Perill! Adoctrinament escènic!».

[dissabte, 26.05.18]
L'alemanya CTS Eventim compra el 63,5% de la promotora Doctor Music Festival organitzadora del Reincarnation Edition de les valls d'Àneu
L'alemanya CTS Eventim ha obtingut el control de la promotora Doctor Music Festival en adquirir dos terços de les accions que representen el 63,5%. El director del grup, Neo Sala, continuarà al capdavant de la companyia, que mantindrà també el conjunt de l'equip. Segons fonts de l'empresa, l'entrada de la productora alemanya amb seu a Munic tindrà una repercussió positiva per a la celebració de la Reincarnation Edition del Doctor Music Festival, que se celebrarà el juliol de l'any 2019 a les valls d'Àneu. Els pròxims concerts que ha muntat Doctor Music són els de Bruno Mars, Camila Cabello, Jason Derulo, Katy Perry, Parov Stelar, Shawn Mendes i Texas.
CTS Eventim ja és la propietària de la web de venda d'entrades i a Alemanya impulsa diversos festivals de música. És un dels principals proveïdors internacionals de serveis de venda d'entrades, segons l'Associació de Promotors (APM): l'any passat va vendre 250 milions d'entrades. A Itàlia també acaba de fer compres estratègiques.

[divendres, 25.05.18]
El diari ARA potencia el periodisme d'investigació i obre una bústia digital «segura» per rebre material rellevant amb l'anonimat garantit
Una bústia digital segura per rebre informació que permeti iniciar una investigació. Aquesta és la nova eina que el diari ARA anuncia que ha impulsat per enfortir la seva aposta pel periodisme d’investigació, un projecte que va arrencar al febrer amb la creació d’un departament específic per abordar temes propis en profunditat. A la nova bústia ja s’hi pot accedir a través de
la web del diari, i representa una de les múltiples plataformes que s’han creat per facilitar que els ciutadans, entitats i organismes facin arribar documentació rellevant a l’ARA. L’àrea d’investigació que encapçala el periodista Albert Llimós busca documents, bases de dades, testimonis, imatges, vídeos i àudios que puguin convertir-se en una prova o indici d’una pràctica il·lícita o poc ètica i que siguin d’interès públic. Es tracta de material nou que no atempti contra la privacitat de persones anònimes, ja que en aquests casos el diari només acceptaria els materials que provessin situacions de maltractaments, abusos, violacions o corrupció. La recepció de la documentació és només la primera part d’un procés de verificació exhaustiu. Es tracta d’una finestreta digital que, gràcies als mecanismes de seguretat implementats, permet mantenir l’anonimat de la persona que filtra els documents. La identitat de l’informador no està en risc, ni tan sols la poden saber els membres de l’equip d’investigació que treballaran amb el material rebut. En aquest sentit, el diari ha creat un protocol intern per assegurar un correcte tractament de la informació i, sobretot, per establir els mecanismes necessaris per garantir la màxima seguretat amb els materials filtrats: únicament els membres de l’equip d’investigació i la direcció del diari tindran accés als continguts. Tot i garantir la reserva en la identitat del filtrador, la bústia permet la comunicació permanent entre l’equip d’investigació i la font que facilita la informació. Si aquest últim ho vol, gràcies a un codi que se li facilita després del primer lliurament, pot seguir en contacte amb els periodistes i seguir aportant més detalls sobre el cas en qüestió. Al marge de la bústia segura —que té uns requeriments tècnics específics com ara l’ús recomanat del navegador Tor Browser per no posar en risc l’informador—, l’equip d’investigació disposa d’altres canals per rebre material. A la web del diari s’especifiquen la resta de vies de contacte amb l’àrea d’investigació: això sí, cap amb la mateixa seguretat que la bústia.

[dijous, 24.05.18]
L'actor nord-americà Richard Gere torna a la televisió després de trenta anys de la mà de la BBC per protagonitzar la sèrie «MotherFatherSon»
Després de gairebé trenta anys allunyat de la televisió, l'actor Richard Gere ha anunciat el seu primer paper protagonista en una sèrie. Richard Gere, que va debutar al mitjà gràcies a un capítol de «Kojak» de l'any 1976, serà un home de negocis a la sèrie «MotherFatherSon», que emetrà la BBC. El nou projecte de Gere és un drama dividit en vuit capítols que comptarà amb la participació de Helen McCrory («Peaky Blinders», «Harry Potter») i Billy Howle (vist a la pel·lícula «Chesil Beach»). El responsable del guió és Tom Rob Smith, que recentment va treballar a «American Crime Story: L'assassinat de Gianni Versace». Segons ha explicat el guionista, el personatge de Gere és icònic i complex. A «MotherFatherSon»,
Richard Gere interpretarà Max, un carismàtic home de negocis nord-americà que dirigeix un imperi de la comunicació internacional amb seu a Londres. McCrory serà la Kathryn, la seva exdona, amb la qual fa anys que no té contacte. L'exparella té un fill, el Caden (Howle), que dirigeix un diari britànic i està destinat a seguir els passos del seu pare. El seu estil de vida autodestructiu, però, posa en risc el negoci familiar i pot tenir conseqüències devastadores per al futur de la família, de l'imperi i d'un país que està a punt de canviar. La BBC no té encara data d'estrena de la sèrie, però el rodatge començarà aquest estiu.

[dimecres, 23.05.18]
Mor als 89 anys l'artista nord-americà Robert Indiana, l'escultor de la paraula «Love» i un dels principals representants del «pop art» i la seva peça va ser versionada arreu del món
L'artista nord-americà Robert Indiana, conegut per les seves escultures i dissenys amb la paraula «Love», ha mort als 89 anys, segons han informat els mitjans dels Estats Units. Indiana era un dels principals representants del «pop art» i es va donar a conèixer sobretot a finals dels anys seixanta amb la seva icònica escultura de la paraula Love, amb les dues primeres lletres al capdamunt de les dues últimes. La seva peça va ser versionada després amb múltiples colors. Indiana també va ser l'autor de sèries de cartells i serigrafies amb la mateixa paraula i amb les quals va aconseguir popularitat arreu del món. Després d'estudiar a l'School of the Art Institute de Chicago, l'artista es va traslladar a Nova York. Allà
Robert Indiana va conèixer diversos pintors com Ellsworth Kelly i Cy Twombly, amb qui va acabar col·laborant. Anys més tard, Indiana va lamentar que el primer disseny de «Love», elaborat el 1964, fos l'obra d'art més plagiada del segle XX i que hagués eclipsat la resta de la seva feina com a artista. El 2013, el Museu Whitney de Nova York va organitzar la seva última gran retrospectiva, «Robert Indiana: més enllà de Love».

[dimarts, 22.05.18]
L'espectacle «Enverinades» d'Àngels Aymar ha reobert la renovada Sala Versus Glòries amb una reflexió sobre les controvèrsies dels contes clàssics populars
«La Ventafocs», «La Bella i la Bèstia» i «Blancaneu» són tres de les històries que permanentment han provocat relacions, contradiccions i controvèrsia entre el passat i el present. Madrastres, prínceps blaus, submissions, vides de somni... Adulteracions ensucrades de l'origen més agre dels contes que generalment s'han divulgat a través de la factoria Disney i les versions cinematogràfiques a causa del pas d'aquests contes del lector —o oient— veterà al lector —o oient— primerenc. En un moment que el moviment feminista s'ha revitalitzat a través de noves generacions de dones, moltes de les quals ja són les nétes de les que van obrir el foc els anys seixanta del segle passat, sobretot arran del Maig francès que ara es commemora en el seu cinquantè aniversari, la reflexió que fa la dramaturga i directora Àngels Aymar (Barcelona, 1958) es podria incloure, ni que sigui per atzar, en l'airada d'aquest moviment
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'autora ha creat tres personatges de ficció, tres professores, assagistes i estudioses de les històries clàssiques divulgades en el seu dia pels germans Grimm («Blancaneu»), per Charles Perrault («La Ventafocs») o l'escriptora Jeanne-Marie Leprince de Beaumont («La Bella i la Bèstia») amb ressonàncies internacionals: Madame Le Clerc (l'actriu Sílvia Sabaté), Frau Shummerman (l'actriu Blanca Pàmpols) i Miss Novicova (l'actriu Àngela Jové), les tres d'origen geogràfic francès, alemany i rus per relacionar-les amb algunes de les versions i transmissions originals dels tres contes clàssics.

[dilluns, 21.05.18]
La plataforma Netflix arriba al 124 milions de subscriptors i els seus usuaris utilitzen sobretot el suport del televisor per visionar-ne les sèries
La televisió per internet està de moda, i es pot mirar fent servir moltes pantalles diferents, des de l’ordinador al telèfon mòbil passant pel televisor convencional. Fins a un 40% dels usuaris de Netflix, la plataforma d’'streaming' de referència, utilitzen l’ordinador per subscriure’s a aquesta plataforma, mentre que un 30% se serveixen del telèfon intel·ligent. Però tot i que la plataforma ofereix la possibilitat de consumir-la a través de totes les pantalles, un 70% dels usuaris de Netflix d’arreu del món acaben mirant les sèries davant del televisor després de sis mesos subscrits al servei. La força del costum, doncs, s’acaba imposant amb el pas del temps. Les subscripcions a
Netflix s’han triplicat en els últims cinc anys a un ritme del 6% trimestral, des dels 36 milions de març del 2013 fins als 124 milions de març del 2018. Les previsions de la companyia per al tancament del primer trimestre de l’any apuntaven que la xifra arribaria als 123 milions, de manera que la realitat ha quedat fins i tot per sobre del pronòstic, que ja preveia un creixement important. Si bé l’empresa facilita les xifres globals d’usuaris d'arreu del món, el que no fa es desglossar-les per països de residència. El que sí que se sap es que ja hi ha més subscriptors de fora dels Estats Units, amb 62,8 milions, que de dins, amb 54,7 milions.

[diumenge, 20.05.18]
El col·lectiu Pallassos sense Fronteres commemora el 25è aniversari després de 7.000 actuacions i de fer riure més de 2 milions de persones arreu del món en conflicte
Segons dades de l'organització, s'han fet en aquest quart de segle, 452 expedicions a més de 100 països. Més de 7.000 actuacions davant de 2.000.000 de persones afectades per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals. L'oenagé, nascuda a Sant Esteve de Palautordera, ho ha commemorat amb una festa al Circ Cric. Tot un dia ple d'espectacles, els mateixos que els artistes de Pallassos sense Fronteres han portat pel món, organitzats en escenaris diversos que simbolitzaven els llocs on han actuat. La primera actuació de
Pallassos sense Fronteres la van fer el 26 de febrer de l'any 1993 al camp de refugiats de Savudrija, durant el conflicte dels Balcans. Els ho van demanar els infants de l'Escola Projecte de Barcelona quan van parlar per videoconferència amb els infants del camp de refugiats i es van adonar que hi havia una cosa que els feia molta falta: l'alegria. Així es va decidir la primera expedició, amb Tortell Poltrona al capdavant. Actualment, hi ha col·lectius de Pallassos Sense Fronteres a quinze països, coordinats a través de la federació internacional Clowns Without Borders.

[dissabte, 19.05.18]
«Temps salvatge» de Josep Maria Miró al TNC és una macrohistòria de microhistòries amb la por de rerefons i amb la indiscreció convertida en aliment de la convivència en comunitat des de darrere els vidres i amb la comoditat de fer culpable l'«estrany»
¿Què li deu passar a aquesta adolescent, Ivana, uns 17 anys, que es presenta amb l'àvia en aquesta urbanització fantasmagòrica i a la comunitat del bloc d'estil pseudoiracionalista que ha construït Lluc Castells a partir del retrat paisatgístic i literari del dramaturg Josep Maria Miró (Vic, Osona, 1977) amb l'obra «Temps salvatge»? Aquesta és la pregunta que em sembla que es fan la majoria d'espectadors des del moment que Ivana entra a formar part del veïnat. ¿Quin misteri arrossega...? ¿Quina injustícia la persegueix...? ¿Quin passat la turmenta...? I les hipòtesis es van creant a la vegada que la trama desvela subtils i gairebé imperceptibles relacions entre cadascun dels usuaris dels diversos apartaments
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Alguns potser l'encertaran a la primera si es basen en el trenat de les relacions personals. D'altres, s'equivocaran de mig a mig si s'encanterinen en la nit al bosc, el drama dels refugiats i el pes de la por de «l'estranger» —encara l'existencialista Camus!— que ronda pels voltants. I com en un thriller enganxadís, aniran fent conjectures a manera que l'autor els va deixant pessics de pistes, qui sap si per desorientar-los més que per avançar-los l'impacte del desenllaç que qualsevol comentarista farà bé de no desvelar.

[divendres, 18.05.18]
«Maremar» serà el nou espectacle musical de Dagoll Dagom amb un espectacle que es basarà en l'obra «Pèricles» de William Shakespeare i música de Lluís Llach
La companyia Dagoll Dagom està preparant un nou musical que té per títol «Maremar». El muntatge es basa en l'obra «Pèricles» de William Shakespeare, comptarà amb peces del músic i cantautor Lluís Llach i inaugurarà la pròxima temporada del Teatre Poliorama de Barcelona al mes de setembre. L'espectacle de
Dagoll Dagom arriba dos anys després de l'estrena del també musical «Scaramouche», que va suposar el retorn de l'equip de «Mar i cel» als escenaris. L'obra va suposar una gran inversió per a la companyia i va guanyar sis premis Butaca. Dagoll Dagom ja va obrir càstings al gener per configurar el repartiment, que estarà format per intèrprets de 18 a 60 anys.

[dijous, 17.05.18]
El Canet Rock ja ha penjat el cartell d'entrades exhaurides dos mesos abans de la celebració del festival que tindrà lloc el 7 de juliol al Pla d'en Sala de Canet de Mar
El Canet Rock ja ha penjat el cartell d'entrades exhaurides. Dos mesos abans de la celebració del festival, que tindrà lloc el 7 de juliol al Pla d'en Sala de Canet de Mar, el Canet Rock ha venut les 23.000 localitats disponibles, segons han informat fonts de l'organització. El festival ha destacat que aquest fet demostra que es consolida i que compta amb la confiança del públic i amb la bona salut de la música a Catalunya. Per l'escenari del
Canet Rock hi passaran grups com Els Catarres, Els Amics de les Arts, Txarango, Animal, Zoo, Brams, Macaco, La Sra. Tomasa, Doctor Prats i Sense Sal. El festival, que enguany arriba a la cinquena edició, s'allargarà durant 12 hores de música ininterrompuda.

[dimecres, 16.05.18]
Marc Vilavella recupera el musical de cambra «Aquests cinc anys» de Jason Robert Brown a la sala El Maldà que fa deu anys es va estrenar al Palau de la Música Catalana
Les diverses generacions d'intèrprets es multipliquen quan parlem de teatre musical, un dels sectors escènics que compta amb més possibilitats d'escoles i aspirants. Una mostra és aquest espectacle que el director Marc Vilavella —que acaba de sortir de la seva direcció per primera vegada en espai gran, després del llançament des del Teatre Gaudí Barcelona al Teatre Victòria, de l'espectacle «El despertar de la primavera»— ha recuperat deu anys després que dos veterans fundadors d'El Musical Més Petit, Daniel Anglès i Pili Capellades, el representessin en un espai inusual com és la sala petita del Palau de la Música Catalana. Per espai petit, que ningú s'esveri perquè no es queda curt el d'El Maldà on ara la parella d'intèrprets del musical
«Aquests cinc anys», d'una fornada més nova que l'anterior parella de fa deu anys, ha reestrenat partint de l'adaptació que ja n'havien fet Daniel Anglès i Joan Vázquez. El canvi de sala fa que l'ambientació sigui molt més íntima i una posada en escena i una interpretació de naturalesa realista fan que la línia de l'autor Jason Robert Brown (Nova York, 1970), de fusionar gènere musical amb dramatúrgia teatral, guanyi en connexió amb els espectadors.

[dimarts, 15.05.18]
El col·lectiu que dóna suport al raper Valtonyc es torna a mobilitzar a deu dies de termini perquè el cantant ingressi a la presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la monarquia espanyola
L'Audiència Nacional espanyola ha donat deu dies a Josep Miquel Arenas —conegut com a Valtonyc— perquè ingressi a la presó després que el Tribunal Constitucional espanyol rebutgés el recurs d'empara que va presentar l'artista. Valtonyc va ser condemnat a 3 anys i 6 mesos per enaltiment del terrorisme, calúmnies, injúries greus a la Corona i amenaces no condicionals, una sentència que el Suprem va ratificar al febrer, i que va fer que el raper acudís al Tribunal Constitucional per evitar que s'executés la sentència i hagués d'entrar a la presó. L'alt tribunal, però, com era previsible per la conxorxa entre poders judicials, va considerar que no estava justificada la seva transcendència constitucional.
El raper Valtonyc ja va anunciar que no entraria a cap centre penitenciari pel seu propi peu. Segons fonts judicials, el raper podrà entrar a qualsevol presó, probablement a Mallorca on resideix i ha fet un tuit irònic dient que s'apuntava a l'agenda la data d'ingrés perquè no li passés per alt. Valtonyc és el primer músic que entrarà a la presó per una sentència de la justícia espanyola i únicament per les seves lletres, un fet que no es va produir ni en ple franquisme quan actuava la censura, però no la judicialització per casos semblants. El 17 de juny a Mallorca hi haurà un concert solidari amb més de 40 grups de música de tot l'Estat espanyol.

[dilluns, 14.05.18]
La fira de circ «Trapezi» de Reus tanca la 22a edició de quatre dies amb una audiència de més de 75.000 espectadors i un centenar de representacions el 65% de les quals en espais gratuïts
Durant quatre dies, la ciutat de Reus ha estat novament la capital del circ i es calcula, segons dades de l'organització, que han visitat el Trapezi uns 75.000 espectadors. A més, 106 artistes (60 homes i 46 dones) de 32 companyies han visitat la Fira. D’aquestes, 19 són catalanes, 4 espanyoles i 9 estrengeres. Els espectadors han pogut veure unes 100 representacions, de les quals 65 han estat gratuïtes i 31 de pagament. En total, s’han venut 2.787 entrades i s’han repartit 903 invitacions destinades a la premsa i professionals.
El Trapezi del 2018 ha comptat amb 21 espais d’actuació. Unes 68 funcions han estat en espais al carrer, a l’aire lliure, i 31 en sales o espais tancats. La Fira ha comptat amb un equip humà de més de 200 persones. L’espai de professionals ha rebut 190 inscrits entre programadors, distribuïdors i companyies entre d’altres institucions, escoles, associacions i particulars de 165 entitats diferents. Dels programadors inscrits, un 44% eren estrangers. Perfer un seguiment del Trapezi s’han acreditat 64 periodistes de 33 mitjans diferents. Una de les actuacions més valorada ha estat la de David Dimitri i l'espectacle «L'Homme Cirque» que ha portat novament la instal·lació d'una carpa de circ i que ha clausurat l'edició.

[diumenge, 13.05.18]
La fotografia analògica reviscola per uns dies amb el Festival Revela't que se celebra per sisè any a Vilassar de Dalt i Barcelona
L'edició d'aquest any preveu una trentena d'exposicions d'artistes internacionals com Jeff Bridges (EUA), Ariko Inaoka (Japó), Ryan Wiedman (EUA), Alejandro Chaskielberg (Argentina), Luther Gerlach (EUA), Nathalie Daoust (Canadà), Jeff Michalek (EUA), Fernanda Larraín (Xile), Fernando Miranda (Bolívia), Juliana Kasumu (Nigèria), Florian Reischauer (Alemanya) o Ferran Freixa (Catalunya) o Javier Arcenillas (Espanya) i Gloria Oyarzabal (Espanya). La seva obra es pot veure en diferents espais de Vilassar de Dalt com la Sala l'Estrella, la fàbrica Cal Garbat o l'Hotel Sorli Emocions. En el marc de l'OFF Revela'T, també es pot descobrir l'obra d'una vintena de fotògrafs com César Ordóñez, Irene Cruz o Xavier Aragonés a diverses galeries de Barcelona, en total una cinquantena de mostres, a més de tallers pràctics i conferències.
El Festival de Fotografia Analògica Revela'T és el primer del món dedicat exclusivament a la fotografia tradicional i això fa que, any rere any, artistes, galeristes, col·leccionistes i aficionats de tot el món el visitin. S’ha convertit en cinc anys en un esdeveniment d´innovació cultural i referent internacional en el món de la fotografia analògica. Sobre aquest eix s´han anat perfilant exposicions, seminaris, intercanvis i venda de material i obra gràfica, amb una participació de més de 12.000 persones en l'edició del 2017.

[dissabte, 12.05.18]
El Museu Marítim de Barcelona inaugura l'exposició «Vaixells: Arquitectura al Mar» que presenta destacats dissenys d'embarcacions realitzats per arquitectes de reconegut prestigi internacional
La mostra presenta destacats dissenys d'embarcacions realitzats per arquitectes de reconegut prestigi internacional. S'hi poden veure dissenys de Jørn Utzon, Norman Foster, Zaha Hadid, Le Corbusier o David Chipperfield, entre d'altres, a través de fotografies, plànols i maquetes.
«Vaixells: Arquitectura al Mar» proposa un viatge per l'obra nàutica d'una desena d'arquitectes, alguns en actiu, d'altres ja desapareguts, i mostra exemples rellevants d'aquests vaixells a través de plànols, fotografies i maquetes i explora l'arquitecte com a dissenyador de vaixells i suggereix les semblances entre la forma de concebre un edifici o un vaixell per part dels autors. Es tracta de dissenys realitzats per a ús propi, per afició, fruit d'encàrrecs de clients. ¿Per què aquests arquitectes es van interessar per l'Enginyeria Nàutica? ¿Quina relació hi ha entre la seva arquitectura i el disseny dels seus vaixells? La temàtica, original en tant que mai abans tractada en profunditat, s'aborda des del punt de vista de l'arquitecte com a dissenyador de vaixells i desenvolupa un discurs que demostra que no hi ha tanta diferència en la forma de concebre un edifici o un vaixell per part de l'autor. L'exposició compta amb el patrocini de l'Institut de Nàutica de Barcelona, Vbospagna, Calaf Constructora, i la col·laboració de La Capell.

[divendres, 11.05.18]
«Goldilocks» amb dramatúrgia de Jaume Viñas és la proposta guanyadora del segon premi del cicle DespertaLab que promouen conjuntament la Sala Àtrium i la Nau Ivanow
Amb els contes infantils cal anar-hi amb compte perquè darrere d'una capa tèbia de presumpta innocència s'amaga sovint molta maldat. Prou intents hi ha hagut, en temps moderns, de censurar i fer retirar pel seu contingut, de les mans dels primers lectors, històries clàssiques que fa centenars d'anys omplien el poc lleure, les moltes pors i les múltiples incerteses de la vora del foc i que, després de ser ensucrades per la factoria Disney, han mostrat el que de debò deien quan s'han explicat o publicat en la seva versió ancestral. Aquesta introducció ve a tomb arran de l'estrena de l'espectacle «Goldilocks», amb dramatúrgia de Jaume Viñas
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], proposta guanyadora del segon premi del cicle Desperta Lab que promouen conjuntament la Sala Àtrium i la Nau Ivanow. I és així perquè darrere de les dues germanes adolescents, Maira i Louise, la nit de Cap d'Any, pocs minuts —o potser en un espai de tempo aturat— abans que les campanades toquin les dotze, just quan Louise farà 18 anys, s'amaga també una pàtina velada de relat dramàtic.

[dijous, 10.05.18]
L'obra «Noia amb una cistella de flors» de Pablo Picasso del matrimoni col·leccionista Rockefeller que havia estat de Gertrude Stein marca un rècord a Christie's de Nova York amb 97 milions d'euros
L'obra, que pertany a l'època rosa del pintor, ha suposat un rècord per a Peggy i David Rockefeller, propietaris de la col·lecció privada més valuosa que ha sortit a subhasta a Nova York. Les 44 obres de la venda de la col·lecció van trobar comprador: «Nenúfars en flor», de Monet, va arribar a 71,3 milions, un altre rècord. També ho és l'«Odalisca ajaguda entre magnòlies», de Matisse (68,1 milions). També van fer rècord obres de Corot, Delacroix, Seguin, Morandi i Redon. «Les delícies de la vida», d'Armand Seguin, va aconseguir, gairebé 6,5 milions d'euros. De Delacroix, «Tigre jugant amb una tortuga» va pujar 8,2 milions, i la «Natura morta» de Morandi fins a 3,6 milions d'euros. D'altra banda, van superar les expectatives «Venècia, vista des del barri dels esclaus», de Corot (7,59 milions); «Els carrers de París sèrie per a Henry Bernstein: sèrie segona, La Place Vintimille», d'Édouard Vuillard (3,2 milions), i «Flors», d'Odilon Redon (3,3 milions).
La col·lecció del matrimoni Rockefeller està formada per més de 1.500 peces que s'estimen en un global de 500 milions d'euros. Ha sortit a la venda un any després de la mort de David Rockefeller. Els beneficis de les subhastes aniran destinats a 11 fundacions.

[dimecres, 09.05.18]
David Selvas fa una picada d'ullet al romanticisms de «La La Land» i aporta un espectacle de llarga durada a la cartellera comercial amb una singular versió de «La importància de ser Frank» al TNC
La, la, la... i més la, la la... I una picada d'ullet a «La La Land», aquella comèdia cinematogràfica del guionista i cineasta Damien Chazelle que, a la vegada, amaga una altra picada d'ullet sota el títol mirant a una expressió angloamericana, “lalaland”, que diuen que es refereix aproximadament a aquell país o a aquells individus que no tenen contacte amb la realitat. Oscar Wilde (Dublín, 1854 - París, 1900) ho va tenir clar quan va escriure «The Importance of Being Earnest» (sabuda és l'opció de Frank en les versions catalanes de l'obra per facilitar el joc de paraules entre el nom de fonts i l'adjectiu de franquesa, cosa que en anglès es resol amb Ernest i seriós) i se la va jugar el 1895, a Londres, satiritzant la seva societat victoriana i segellant així la seva carrera dramàtica tres mesos abans de ser empresonat un parell d'anys per la seva tendència homosexual
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿Però n'hi ha prou amb tirar de veta d'una de les obres més emblemàtiques d'Oscar Wilde? Tal com raja, no. El text —l'autor, de fet, ja ho admetia sorneguerament— sona en alguns moments, avui en dia, a carrincló. I aquí és on entra en joc la mà de la versió que han elaborat de cap i de nou David Selvas i Cristina Genebat, des de la companyia La Brutal i que han reconvertit «La importància de ser Frank» en una comèdia romàntica a l'estil del cinema de tarda de diumenge amb un evident ressò de la popular «La La Land».

[dimarts, 08.05.18]
Un col·lectiu sota el lema «Manifest en defensa de la conservació de la rebotiga de Pitarra» es concentra davant el restaurant del carrer Avinyó de Barcelona davant la previsió de convertir-se en un pub irlandès
Els impulsors del «Manifest en defensa de la conservació de la rebotiga de Pitarra» han convocat una concentració davant del restaurant del carrer Avinyó de Barcelona [dimecres, 9 maig, 19:00h] per mostrar el seu desig de conservar el que consideren un patrimoni vivencial. El local es considera bressol del teatre català modern. Frederic Soler "Pitarra" reunia a la rebotiga artistes i polítics en tertúlies que, segons els impulsors de la iniciativa, van afavorir de manera "decisiva" el desvetllament "nacional, polític, teatral i periodístic" de Catalunya. Les tertúlies es van celebrar entre el 1863 i 1871. Els partidaris de conservar l'espai alerten al manifest que la rebotiga i el menjador del dramaturg, força ben conservats, queden ara a la mercè del nou propietari, que, segons diuen, té la intenció de destruir la rebotiga per posar-hi una cambra frigorífica. Per això
defensen la necessitat de conservar intacte aquest patrimoni vivencial i denuncien que des que el restaurant es va posar a la venda ni l'Ajuntament ni cap altra administració han iniciat accions destinades a protegir-lo. Lamenten, per exemple, que no s'hagi inclòs en el «Catàleg d'establiments emblemàtics de Barcelona». L'Ateneu Barcelonès va anunciar que es quedava l'arxiu que quedava del lloc. Davant d'aquesta situació, demanen que els criteris per protegir no siguin només de caràcter arquitectònic o artístic sinó que també tinguin en compte el valor històric i simbòlic dels elements patrimonials. També exigeixen que de manera urgent els diferents actors polítics col·laborin en la revisió de la catalogació de la rebotiga així com dels nombrosos elements emblemàtics de la ciutat que poden córrer els mateixos perills. En el manifest es lamenta que només ara, a darrera hora el govern municipal i el grup d'ERC estan intentant intervenir en l'assumpte. En aquest sentit, ERC ha activat un web on es demanen signatures per declarar el restaurant Bé Cultural d'Interès Nacional.

[dilluns, 07.05.18]
La 42a edició del Festival Grec de Barcelona dirigeix la mirada d'aquest estiu cap a Orient per resseguir les traces que la relació amb Occident ha deixat en les arts
Segons el director del Festival, Francesc Casadesús, el viatge del Grec continua cap a l’Est després de l’aturada pels ports del Mediterrani en l’edició anterior. Aquest anar cap a Orient ha fet pensar els organitzadors en tots els viatges d’anades i tornades i en com aquesta mútua fascinació entre Orient i Occident ha deixat traces en les arts. Culturalment el Mediterrani és el resultat de totes les rutes de la seda recorregudes pels viatgers al llarg dels segles i també, cada cop més, per l’Àsia que viu ara aquí. Aquesta mirada asiàtica ha fet que en el programa d’enguany emergissin temes com el sentit de la paraula bellesa, la fascinació per la tecnologia, la construcció d’imperis colonials, la crítica a un nou model de capitalisme o també el paper de la dona en la societat; a més de ser sensibles a projectes que igual que a l’Àsia, representen un diàleg transversal entre diversos artistes i disciplines artístiques. Més que un programa que ensenyi la part exòtica i inabastable d’aquest vast continent,el
Grec 2018 —Clip de Teatre en farà com cada edició un seguiment puntual amb el recull de crítiques dels diversos espectacles— pretén que els espectadors hi trobin els temes, les influències i la mirada del viatger, que ha de pair per traduir, per entendre. A banda de les intencions artístiques, n'hi ha de pràctiques: l'Amfiteatre del Teatre Grec ha canviat les cadires amb un model més confortable per als espectadors, a la vegada que també s'han millorat els espais gastronòmics del jardí de Montjuïc.

[diumenge, 06.05.18]
El Born Centre de Cultura i Memòria debat sobre fenòmens com la xenofòbia i el racisme i els processos de guetificació al voltant de les grans urbs o les polítiques europees d’immigració
«Descolonitzar Europa. Memòries Colonials i Construcció de la Diferència» és el títol d’aquest congrés gratuït que ha comissariat la Doctora en Història Contemporània per la Universitat de València, Sara Santamaría Colmenero. Actualment a Europa s'assisteix a un creixement de la xenofòbia i del racisme, així com a un ascens dels partits ultradretans alimentat, entre d’altres, per la crisi econòmica, els moviments migratoris, els processos de guetificació al voltant de les grans urbs i les pors despertades pels atemptats terroristes. En aquest context,
la reflexió (11 i 12 maig) sobre com es construeixen les identitats europees en relació amb el seu passat colonial ha esdevingut una tasca urgent. Els relats sobre el passat colonial van tenir un paper fonamental en els processos de construcció de les identitats nacionals i supranacionals europees. Algunes lògiques colonials, com el racisme, no van desaparèixer amb els processos de descolonització, sinó que continuen presents en la manera com Europa recorda el passat colonial i construeix la seva alteritat.

[dissabte, 05.05.18]
La llibreria La Tralla de Vic tanca definitivament després de 42 anys d'història i el seu propietari actual denuncia que la situació econòmica fa impossible continuar amb el projecte
«Un llibre costa el que costen tres mesos de subscripció total a Netflix», denuncia Oriol Roig, l'actual propietari de la històrica llibreria La Tralla, de Vic, una de les referències culturals de la comarca d'Osona després de 42 anys d'història. En un comunicat fet públic a través de Twitter, els responsable de l'establiment explica que la situació econòmica actual fa insostenible perllongar l'aventura. La Tralla va néixer el 1976 al centre de la població de Vic. El 2012, l'aleshores propietària de l'establiment, Imma Bellafont, es va jubilar i La Tralla va passar a mans d'Oriol Roig. Sis mesos després d'aquest canvi, la llibreria es va traslladar a un local de la plaça Major, on havia funcionat fins ara. «Fa sis anys que vam entomar el projecte de situar-nos al capdavant de
La Tralla —diu el comunicat—. Ho vam fer amb el coneixement de la situació actual que envolta el món del llibre, però també amb la il·lusió de les noves etapes». El comunicat dedica també un agraïment als lectors, visitants, autors, editors, clients, comercials i llibreters. Així mateix, aprofita per reivindicar l'edició de llibres en català i lamenta que els últims anys hagin tancat diverses llibreries arreu del país. El cas de La Tralla s'afegeix a les llibreries que tant a Barcelona com en diverses poblacions catalanes han hagut d'abaixar la persinana en els últims anys.

[divendres, 04.05.18]
L'amenaça a l'Escola Catalana per un fals adoctrinament posa en perill la transmissió de la cultura i l'educació oberta i democràtica duta a terme pel professorat dels últims quaranta anys després del llarg túnel de la Dictadura
El Ministeri d'Educació espanyol ha rebut presumptament queixes de pares i mares de 24 escoles catalanes pel que es veu clarament que és un fals adoctrinament polític de menors com a conseqüència del referèndum de l'1-O i la situació política generada amb l'aliment de l'odi fomentat pels partits nacionalsespanyolistes. Després de l'1-O, el Ministeri espanyol ha recollit queixes d'escoles i instituts de les poblacions de Terrassa, l'Hospitalet de Llobregat, Viladecavalls, Vic, Gualba, Llagostera, Sant Pol de Mar, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Ripoll, Vall-llobrega, La Selva del Camp, Reus i Tàrrega. Però fonts del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya han assegurat que han respost als requeriments del govern espanyol però que no han obert expedient informatiu a cap dels docents senyalats. El cas més mediàtic ha estat el de
l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca amb el conflicte amb alguns fills de pares que exerceixen de guàrdies civils a la població on hi ha la caserna més important del cos a Catalunya. Entre les queixes, en figuren algunes com el seguiment de vagues i aturades del professorat en l'inici de curs, convocatòries de protesta per empresonament dels Jordis, queixes per adoctrinament a menors de parvulari i suposats càstigs per parlar espanyol. També hi ha crítiques per una escola que presumptament va rebre als alumnes amb el cant dels Segadors (es tracta de Reus), la proposta d'un curs d'infantil de celebrar la festa de finalització de curs amb una samarreta estelada i crítiques per parlar d'una repressió brutal de la policia estatal en un comunicat del centre, entre d'altres. És a dir, tot el contrari de fer de l'escola una reflexió de vida del que hi ha a la societat.

[dijous, 03.05.18]
Els trenta milions de visitants que rep la ciutat de Venècia ha obligat el consistori a posar en marxa el control de torns i ocupació dels turistes per protegir el patrimoni de la ciutat dels canals
La ciutat ja ha estrenat els nous torns per regular els fluxos de visitants que accedeixen en temporada alta a les zones més delicades de la ciutat, la llacuna de la qual porta temps amenaçada per l’afluència descontrolada de turistes. Perquè Venècia, amb els seus 50.000 habitants, rep anualment 30 milions de persones. De manera que l’alcalde de la ciutat ha decidit col·locar quatre controls d’accés: dos a la plaça de Roma, abans del pont de Calatrava, i dos més davant de l’església dels Scalzi. Quan l’afluència no es pugui assumir, es tancaran. La realitat és que alguna cosa amenaça seriosament
la ciutat de Venècia. Mentre segueixen augmentant les visites turístiques —especialment pel fenomen dels creuers, que l’any passat van desembarcar 2,5 milions de persones—, la seva població ha caigut dos terços des de mitjans del segle passat. I, tot i que també és fruit dels estralls generats per l’aigua alta —les marees que neguen els punts més baixos de la ciutat—, el turisme massiu i la corrosió del teixit comercial i social de la ciutat que causa són els principals factors. La mesura presa, que s’uneix a la restricció de l’arribada de creuers de grans dimensions a la llacuna, respon a l’amenaça de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) d’eliminar Venècia de la llista de ciutats patrimoni de la humanitat. Des de llavors, la ciutat intenta controlar els efectes de les arribades massives de turistes, que també han fet incrementar el nombre d’estafes i han fet caure els principis de qualitat de l’oferta de comerços del centre.

[dimecres, 02.05.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2018 amb 15.566.700 visitants que han fet 34.975.888 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 15.566.700 visitants i 34.975.888 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.787,2 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 54 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.493 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimarts, 01.05.18]
Descobreixen set plafons ceràmics noucentistes de Josep Aragay que l'artista va realitzar l'any 1931 per a un dispensari antituberculós de La Caixa
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat la descoberta de set plafons ceràmics de Josep Aragay, una mena del cànon del Noucentisme, que es consideraven perduts. Des dels anys seixanta estan penjats al passadís de l'edifici Pere Calafell, una antiga escola de La Caixa, i després que el consistori el comprés, el Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals es va posar en contacte amb el museu de l'artista de Breda per confirmar la troballa. L'Ajuntament de Barcelona convertirà l'edifici Pere Calafell, després de rehabilitar-lo, en una escola bressol. Està previst que més endavant els plafons, que es quedaran a l'edifici, s'exposin amb els dibuixos preparatoris, conservats al Museu Municipal Josep Aragay, i l'Associació de Veïns també vol prestar-los els plafons per retre homenatge a la seva tasca. Alguns dels plafons estan signats i datats a l'any 1931. La primera ubicació de les peces va ser la secció infantil de
l'Institut Antituberculós i Dispensaris Blancs de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, que estava ubicat a l'actual passeig de Sant Joan. Probablement se'n va perdre la pista quan van ser traslladats. Sembla que La Caixa tenia els plafons catalogats i va intentar recuperar-los després de vendre l'edifici a l'Ajuntament de Barcelona.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció