BITS MES MAIG

[dimecres, 31.05.17]
Justin Bieber, Katy Perry i Miley Cyrus cantaran amb Ariana Grande a Manchester en el concert solidari que es farà l'Emirates Old Trafford Cricket Ground per recaptar fons per a les víctimes de l'atemptat
Sota el títol «We love Manchester emergency fund», el recital recollirà fons per a les víctimes i les famílies afectades per l'atemptat de Manchester que va causar 22 morts, majoritàriament joves. Els artistes actuaran a
l'Emirates Old Trafford Cricket Ground, un dels estadis de criquet més importants del Regne Unit. a banda de les entrades a la venda, els promotors del concert han ofert entrades gratis a tots els seguidors que van assistir al Manchester Arena la nit de l'atemptat terrorista. Inicialment, la cantant Ariana Grande, molt afectada per l'atemptat, havia decidit anul·lar la gira que tenia prevista i que el dia 13 de juny la porta també al Palau Sant Jordi de Barcelona.

[dimarts, 30.05.17]
Duane Michals exposa a la seu de la Fundació Mapfre de Barcelona una antologia de la seva obra realitzada durant la segona meitat del segle XX
Duane Michals (McKeesport, Pennsilvània, EUA, 1932) exposa fins al 10 de setembre, a la seu de la Fundació Mapfre, Casa Garriga Nogués de Barcelona, una antologia de la seva obra realitzada durant la segona meitat del segle passat. Duane Michals és considerat un dels fotògrafs contemporanis que més intensament ha renovat el llenguatge fotogràfic. Artista en equilibri entre la fotografia i la poesia, és un dels noms més significatius de l’avantguarda nord-americana. Als anys seixanta,
Duane Michals va plantejar una nova aproximació a la fotografia que ja no es volia limitar a documentar els fets acomplits, els moments decisius, sinó que tracta els aspectes metafísics de la vida. “Quan veus les meves fotografies, estàs veient els meus pensaments”, diu una de les seves frases que desvelen la clau de lectura de la seva obra completa, una obra que encaixa amb la seva filosofia de vida. Va començar a fer fotografies per afició el 1958, durant unes vacances a la Unió Soviètica i amb una càmera que li havien deixat, amb la qual va fer uns quants retrats del poble rus que ràpidament van conèixer l’èxit gràcies a la seva franquesa i la seva simplicitat. Amb aquests retrats va començar la seva carrera com a fotògraf professional, durant la qual va col·laborar amb força revistes de prestigi.

[dilluns, 29.05.17]
La cultura i el canvi són els eixos que es debaten en la trobada internacional de professionals del sector cultural de l'edició «RESET» a CaixaForumBCN
¿Amb què estan experimentant els artistes? ¿Tot serà virtual? ¿Quins intermediaris tindran sentit? ¿Quin serà el paper del públic? ¿On consumirem cultura? ¿Com ens informarem? ¿De quina cultura estem parlant? Sota el lema «Cultura és canvi, inspira't en el futur», torna l'edició de RESET, una trobada internacional per als professionals de la cultura, organitzada per l’Obra Social La Caixa, la Fundació Contemporània i La Fàbrica. RESET és un fòrum d'anàlisi, debat i intercanvi d'experiències al voltant del futur del sector cultural, impulsat per les transformacions tecnològiques i socials. El programa de RESET inclou més de cinquanta activitats, de la mà d’especialistes: Converses, debats, casos d'èxit, claus, visites, música, art interactiu, audiovisuals, i activitats de networking.
RESET reuneix en dos dies [30 i 31 maig] a més de tres-cents professionals de la cultura, de diferents procedències i perfils, vinculats a organitzacions culturals públiques i privades, emprenedors i professionals autònoms en tots els camps: arts plàstiques, editorial, arts escèniques, música, cinema i audiovisual, mitjans de comunicació cultural, patrimoni, espais culturals, biblioteques, videojocs, entre altres.

[diumenge, 28.05.17]
Josep Minguell i Mingo Ràfols protagonitzen una comèdia amable amb el títol «Al i Oli» a l'alçada del que el veterà dramaturg Neil Simon proposava
L'allioli és una salsa espessa, grogosa o verdosa, depèn de l'oli d'oliva, que s'elabora al morter picant i remenant amb la mà de morter, triturant alls barrejats amb l'oli, amb una mica de sal i, segons els gustos, amb un raig de suc de llimona. Es fa difícil, pel títol escollit per a aquesta versió catalana, «Al i Oli», no pensar fonèticament en aquest ingredient de cuina. I posats a picar i remenar amb la mà de morter teatral, un diria que Josep Minguell ha tret tota la salsa possible de la comèdia de Neil Simon (Bronx, Nova York, EUA, 1927) que va escriure el 1972 i que, tres anys després, el 1975, amb guió d'ell mateix, va portar al cinema, amb la pel·lícula «The Sunshine Boys», dirigida per Herbert Ross, protagonitzada per Walter Matthau i George Burns
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La trama és tan temptadora per a la gent de l'espectacle que Woody Allen i Peter Falk, el 1995, en van fer una versió per a televisió.Josep Minguell i Mingo Ràfols no són, precisament, dos actors que portin penjada l'etiqueta de còmics, com la duien en el seu moment Joan Pera i el desaparegut Paco Morán, arran del boom de «La extraña pareja», del mateix Neil Simon. Per això, aquesta juguesca que han organitzat té el doble atractiu de refrescar la popular comèdia de Neil Simon i de trobar els dos actors catalans en un registre al qual els espectadors no hi estan acostumats.

[dissabte, 27.05.17]
La deïtat descoberta en una piscina termal a Caldes de Montbui és un cap de marbre blanc de mida natural de mitjan segle I d.C.
Les antigues termes romanes de Caldes de Montbui han tingut una vida intensa: abandonades pels romans, van ser necròpolis, presó, safareig i actualment formen part del Museu Thermalia. A Caldes s’hi desplaçaven els ciutadans que formaven part de les elits de Tàrraco i Bàrcino per rebre-hi tractaments. Per als romans, l’aigua no només guaria per les seves propietats, sinó també perquè tenia components divins, era màgica. Per això els que es curaven agraïen amb altars i pedestals haver-se recuperat.
A Caldes s’hi han trobat set altars. La majoria estan dedicats al déu Apol·lo i entre els devots hi ha alguns dels homes més poderosos de Tàrraco, com L. Vibius Alcinou. Aqua Calidae. Així era conegut Caldes de Montbui en època romana. No només es tracta d’un dels balnearis més ben conservats de la península Ibèrica, encara avui l’aigua brolla a 72 graus a la font del Lleó, sinó que les excavacions continuen descobrint noves restes. La darrera és un cap de marbre blanc de mida natural que es trobava en el rebliment d'una piscina que també s'ha descobert ara i que fa 9 metres per 15. Els experts consideren que és molt fi i està molt ben acabat i que es tracta d'una escultura d'importació, segurament d'una deïtat femenina associada a la guarició. Podria ser Salus, la deessa de la salut, o Apol·lo, perquè sovint també tenia faccions femenines.

[divendres, 26.05.17]
La cantant Ariana Grande reprendrà la gira mundial el 7 de juny per París i Barcelona després d'haver-la suspès temporalment a causa de l' atemptat de Manchester
La primera parada serà a l'AccorHotels Arena de París el 7 de juny i el 13 serà al Palau Sant Jordi de Barcelona. Les entrades ja estan disponibles al web de la cantant. Arran de l'atemptat de Manchester, s'ampliaran els controls de seguretat no només a l'entrada sinó també a la sortida dels grans esdeveniments, com poden ser concerts o altres tipus d'espectacles. També s'ampliarà el perímetre de seguretat d'un esdeveniment que pugui comportar un risc específic i intensificaran els controls i escorcolls. En prop de dos anys, des de la posada en marxa del Pla Operatiu Específic (POE) antiterrorista, s'han catalogat 23 concerts amb un risc específic a Catalunya i que ja van tenir un dispositiu especial, com passarà amb el pròxim
d'Ariana Grande al Palau Sant Jordi. El Govern català ha aprovat un fons de contingència d'11.160.000 euros destinat als Mossos d'Esquadra per a la lluita antiterrorista. D'aquests diners, 4.560.000 euros es destinaran a cobrir les hores extres que el cos ha de fer en les tasques de prevenció del terrorisme sense que suposin minvar la seguretat d'altres àmbits. L'altra partida específica, de 6.600.000 euros, és per a material de protecció i d'investigació. D'altra banda, la Junta de Seguretat de Catalunya, que hauria de convocar el govern espanyol, no s'ha reunit des del 2009.

[dijous, 25.05.17]
L'exposició «David Bowie is» al Museu del Disseny de Barcelona ja ha venut 15.000 entrades abans de la seva inauguració
L'exposició està organitzada per DG Entertainement i Sold Out, que hi destinen 1,5 milions d'euros, inclosos els 300.000 euros que ha costat el trasllat de totes les peces des de Tòquio. A més, el Museu del Disseny, un equipament municipal, hi aporta 50.000 euros. Les entrades per a l'exposició costen 14,90 euros de dilluns a dijous i 17,90 euros de divendres a diumenge. Coincidint amb l'exposició hi haurà tot un seguit d'activitats paral·leles, com ara el concert de l'OBC, que el 13 de juliol interpretarà el disc «Blackstar» de Bowie en clau simfònica a L'Auditori. A
«David Bowie is» no hi ha una continuïtat cronològica pròpiament dita, tot i que és fàcil seguir-ne les diferents etapes. Tampoc és exactament una successió d'apartats temàtics, tot i que hi ha espais consagrats únicament al cinema o a Berlín. La moda, per exemple, va apareixent al llarg de la visita, de vegades per mostrar les diferents encarnacions estètiques del personatge David Bowie, altres per il·lustrar el bon ull que tenia per lligar la seva estètica a dissenyadors més joves que ell, com Alexander MacQueen. La música és present a tot arreu, i de fet és recomanable fer la visita amb una audioguia que en realitat és un compendi de músiques i comentaris que s'activen automàticament mentre es passeja per les sales.

[dimecres, 24.05.17]
El nou «Pla de Lectura» del departament de Cultura aprovat pel Govern no ha aconseguit aglutinar el pla homònim que ja té en funcionament el Departament d'Ensenyament
El conseller de Cultura, Santi Vila, no ha amagat que el «Pla de Lectura» que ha aprovat el Govern per al quadrienni 2017-2020, no s’ha pogut treballar conjuntament amb la conselleria d’Ensenyament, tot i que el sector del llibre —sobretot els autors— ho consideraven prioritari, si es té en compte que encara cueja la reivindicació de la Plataforma d'Autors en Extinció. El departament d'Ensenyament ja té el seu propi pla, però es confia que s'acosti al nou programa que destinarà 105 milions d'euros per al foment de la lectura. Entre altres objectius, el nou Pla preveu crear el carnet únic de biblioteques, destinar cinc milions d'euros a la compra de fons i implantar la Nit de la Lectura, similiar a la Nit dels Museus, amb les biblioteques i les llibreries de tot el país obertes durant unes hores de nit amb activitats especials. El
«Pla de Lectura» va lligat a la futura creació, a finals d'aquest any, de la Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura que obligarà a redistribuir algunes de les funcions que fa fins ara la Institució de les Lletres Catalanes. També es crearà el Consell Nacional de la Lectura per fer un seguiment anual del Pla. Es preveu, entre el 2017 i el 2010, una inversió en biblioteques amb la compra de fons. Com tot Pla, aquest també tindrà una campanya institucional al qual es destinen 300.000 euros. El primer lliurament ja s'ha promocionat des d'ara mateix, es diu «Llibrèfils» i en clau de còmic descobreix una espècie de bojos pels llibre. El protagonitza Eudald Carbonell. El Pla assumeix els ajuts i subencions que hi havia establerts fins ara per al sector.

[dimarts, 23.05.17]
Els promotors del premi literari «El Lector de l'Odissea» el desconvoquen després de 18 anys per la falta de suport del grup editorial RBA - La Magrana
El premi literari «El Lector de l'Odissea», que enguany havia de celebrar la 19a edició, ha quedat desconvocat per part dels organitzadors, que han decidit no tornar a convocar-lo. El motiu principal és que el grup editorial RBA-La Magrana els ha retirat el suport al·legant qüestions relacionades amb l'estratègia empresarial. RBA-La Magrana s'ha encarregat de publicar la novel·la guanyadora els últims tres anys. Davant d'aquesta situació, i amb la inviabilitat de trobar una editorial que pugui assumir el premi, l'organització ha anunciat la fi del certamen. El premi estava dotat amb 10.000 euros i la publicació de l'obra. Tot i això, els mateixos responsables
d'«El Lector de l'Odissea» estudien crear un concurs amb la implicació de la Generalitat de Catalunya, el món editorial, les llibreries independents i els lectors. En comptes de premiar una novel·la inèdita, com era el cas d'«El Lector de l'Odissea», es distingiria un llibre que ja estigués publicat i el guanyador es traduiria a l'anglès, el francès, l'alemany, l'italiài l'espanyol. No s'ha concretat, però, amb qui es comptaria per a una operació d'aquest abast. Fins ara, «El Lector de l'Odissea» funcionava a través dels vots d'un centenar de lectors —que aportaven una quantitat com a espònsors—, que triaven la novel·la guanyadora entre textos inèdits al voltant de la llibreria L'Odissea de Vilafranca del Penedès.

[dilluns, 22.05.17]
La companyia Casa Real es reinventa el mite de la sèrie televisiva «Fraggle Rock» amb un espectacle ambientat en un parc d'atraccions
Com que qualsevol temps passat de la infància va ser millor que el que toca viure d'adult, no és estrany que la generació nascuda o influïda per les sèries televisives de la dècada dels vuitanta del segle passat recorri a l'enyorança d'alguns dels personatges d'aleshores per fer-ne una lectura des d'avui. Això és el que passa amb aquest espectacle que beu de les fonts de la sèrie infantil «Fraggle Rock», protagonitzada per titelles de drap anomenats «fraggles», que amb gairebé un centenar d'episodis, 96 exactament, es va emetre arreu del món entre els 1983 i el 1987 (aquí a partir del 1985). Els capítols es van recuperar després, a l'època del DVD, es va clonar més endavant amb un remake amb dibuixos animats i fa un parell d'anys es va anunciar el projecte d'una pel·lícula protagonitzada per l'actor Joseph Gordon-Levit. Entre alguns dels valors que la sèrie volia transmetre als petits espectadors hi havia els de combatre els prejudicis, preservar la identitat personal, millorar el medi ambient, ser solidaris amb conflictes socials, conrear l'amistat i estimar aquells que eren diferents
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Els titelles «fraggles», que convivien amb éssers humans, eren diminuts, un pam i mig, tenien una varietat de colors i lluïen un cabell arrissat, acolorit i exòtic. Per acabar-ho d'adobar, vivien en coves (Fraggles Rock) i, contràriament a altres éssers veïns, ells eren despreocupats i no tenien cap altra feina sinó passar-s'ho bé jugant i cantant.

[diumenge, 21.05.17]
El grafit fa la competència a les pintures més cotitzades després del rècord que ha establert el «Sense títol» de Basquiat adquirit per un empresari japonès
El grafit de Jean Michel Basquiat datat l'any 1982 ha estat adjudicat per 99 milions d'euros en la subhasta del Sotheby's de Nova York, gairebé el doble del preu que va obtenir un altre grafit seu i també sense títol, fa un any, a Christie's. A més de marcar el rècord de l'artista novaiorquès —que va morir el 1988 als 27 anys—, es va convertir en l'obra d'un artista nord-americà més cara adjudicada mai a la casa de subhastes novaiorquesa.Les licitacions pel grafit «Sense títol» es van allargar més de l'habitual i van durar deu minuts. El col·leccionista que se la va emportar és l'empresari japonès Yusaku Maezawa, fundador del gegant del comerç digital Start Today. Després d'adquirir la pintura, Maezawa va piular una foto d'ell amb el quadre i la frase “Sóc un home afortunat”. El nou propietari de «Sense títol» també va explicar que l'obra serà una de les peces centrals del museu que vol obrir la seva ciutat natal, Chiba, i que abans la vol prestar a museus i exposicions d'arreu del món perquè
Jean Michel Basquiat inspiri les noves generacions. El grafit «Sense títol», que està considerat una de les grans obres de Basquiat, és una calavera negra gegantina. L'obra no sortia a la venda des de l'any 1984 —Sotheby's havia calculat que la vendria per no gaire més de la meitat del preu final— i no s'havia exposat des d'aleshores.

[dissabte, 20.05.17]
Ibercamera es veu obligat a traslladar el concert de clausura de la temporada amb l'Orquestra Simfònica de Ràdio Frankfurt al Palau de la Música Catalana a causa de la vaga del personal de sala de L'Auditori
El concert de cloenda de la 33a temporada d' Ibercamera, «La consagració», se celebrarà el mateix dia que estava previst, el 24 de maig, però al Palau de la Música Catalana i una hora i mitja abans, a les 19:00 h. Inicialment el concert estava programat a L'Auditori, però la vaga convocada pel treballadors ho impedeix. Ibercamera ha criticat que l'actual disposició jurídica del Consorci de L'Auditori no funciona com cal i, per això, reclama una reformulació de la seva estructura.
Ibercamera, que no està en contra del dret de vaga, considera important que el concert es faci per respecte al treball dels músics de l'Orquestra Simfònica de Ràdio Frankfurt, els abonats de la temporada i el públic en general. L'hora s'ha hagut de canviar a causa de la programació que ja tenia establerta el Palau de la Música Catalana. Ibercamera confirma que ha tenia venudes 1.800 entrades per al concert, que ha resituat als espais del Palau. Ibercamera també adverteix que el canvi genera unes pèrdues de 180.000 euros com a mínim, encara que fins que no es faci el concert, no se sabran els danys i perjudicis ocasionats.

[divendres, 19.05.17]
La dramaturga Rebecca Kricheldorf converteix a La Villarroel l'obra «Els tres aniversaris» en una tragicomèdia contemporània que, amb el reforç actoral i les regnes del fre de la direcció, queda molt ben esquitxada per l'humor
«Les tres germanes», d'Anton Txékhov, que vénen del 1900, donen per molt. Diferents versions han ocupat els escenaris catalans dels primers anys d'aquest segle com la dirigida per Ariel García Valdés al TNC, el 2005, la de Carlota Subirós al Teatre Lliure el 2010, la deconstrucció de José Sanchis Sinisterra a la Sala Atrium, el 2012 (revisada el 2016), i encara la versió androide del japonès Oriza Hirata, del Mercat de les Flors, el 2013. Però totes aquestes posades en escena, tret de la robòtica japonesa, no s'apartaven gens de la línia marcada per Txékhov com ho fa ara la versió «Villa Dolorosa», de l'autora Rebekka Kricheldorf (Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1974) que, per no despistar ningú i crear també una similitud amb «Les tres germanes», l'adaptació catalana retitula «Els tres aniversaris»
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I és que sí, són realment tres, els aniversaris. En tempo teatral, tres actes. Però tres aniversaris d'una sola de les germanes, Irina, que en plena crisi de maduresa ja en fa 38, 39 i 40 (més gran per qüestions de guió que l'edat a la ratlla de la vintena de les germanes de l'original de Txékhov).

[dijous, 18.05.17]
El Consell de la Cultura de Barcelona retreu a l'ICUB la precipitació i la improvisació en la campanya de foment de la lectura i el programa «Barcelona Ciutat Llibre»
Segons el comunicat emès per aquest organisme consultiu, els seus representants volen expressar el seu malestar per la precipitació i la improvisació que sembla que han presidit la posada en marxa de la campanya «Barcelona Ciutat Llibre». Segons ells, tot fa pensar que es tracta d’una campanya de comunicació que no parteix de l’existència d’un pla de foment de la lectura formulat de manera prèvia, la comunicació de la qual va ser encarregada a l'empresa del comunicador Risto Mejide.
El Consell de la Cultura de Barcelona considera que no es tracta d’una bona pràctica perquè la campanya de comunicació s'hauria d’ajustar a un contingut i a una orientació encara inexistents, i no a la inversa. A més entén que els continguts i plantejaments d’aquesta campanya de comunicació contradiuen els valors inherents a les polítiques públiques de foment de la lectura. Una de les crides de la campanya, com se sap, era enviar llibres al president Donald Trump. El mateix ICUB va paralitzar-ho i va desestimar-ho arran de les crítiques rebudes dels diferents sectors del llibre que al·legaven que la campanya s'havia elaborat sense consens.

[dimecres, 17.05.17]
El quadre «Femme Assise, robi bleue» de Pablo Picasso es ven per prop de 41 milions d'euros i tanca una subhasta amb altres quadres cubistes del pintor fins a 66 milions d'euros
El quadre «Femme Assise, robi bleue» (Dona asseguda, vestit blau), del 1939, de Pablo Picasso, s'ha venut per 45 milions de dòlars (gairebé 41 milions d'euros) en una subhasta celebrada a Christie 's. En total, els quadres cubistes de Picasso han generat en aquesta subhasta un total de 66,3 milions d'euros en la subhasta, ja que «Femme Assise dans 1 fauteuil» (1917-1920), ha arribat als 27,6 milions d'euros. D'altra banda, l'escultura de bronze «La muse endormie« (1913) de Brancusi, que procedeix d'una col·lecció privada a París, ha estat subhastada per una xifra rècord de 51,8 milions d'euros per a la casa
Christie's a Nova York (EUA). El resultat total de la venda de les obres d'art impressionista i modern ha arribat a un total de 262.900.000 d'euros, el millor resultat dels últims set anys en aquesta categoria, segons ha informat la casa de subhastes. «Les trois Cierges» de Marc Chagall va ser una altra de les peces amb un preu de venda elevat (13.188.957 euros), i «Quatre paisatges impressionistes» de Claude Monet han recaptat en conjunt més de 18.192000 milions d'euros, incloent «La route de Vétheuil» (1879) i «Route à Louveciennes», del 1870. «Oben und links», de Kandinsky, s'ha venut per 7.640.000 euros, mentre que l'oli de Joan Miró, «Femmes et oiseaux dans la nuit», s'ha adquirit per 4.365.600 euros.

[dimarts, 16.05.17]
L'actriu Carmen Machi interpreta al Teatre Goya de BCN un personatge de que de monja només li queda l'hàbit i que es gronxa en la ingenuïtat de la seva condició de germana prodigi de convent dedicada exclusivament a la còpia d'obres d'art
Una cosa és clara: el 2037 —que és l'any on se situa aquesta sàtira reflexiva sobre l'art i la política— encara hi haurà internet com avui el coneixem, la gent es farà selfies, hi haurà televisions tradicionals... i encara quedarà alguna monja, com Sor Ángela, la monja copista que representa aquesta actriu mestressa del drama, la comèdia i el clown, Carmen Machi. De fet, a vint anys vista, que és com qui diu a un cop de pedra, segons l'autor i director d'aquesta obra i director actual del Centro Dramático Nacional (CDN), Ernesto Caballero (Madrid, 1958), tot continuarà més o menys igual. Bé, tot, no
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La política haurà canviat bastant: la Unió Europea ja haurà fet figa, l'enèsima crisi econòmica haurà acabat amb qualsevol guardiola i els avantatges de l'estat del benestar, Espanya haurà tornat a l'enyorada pesseta —per als més joveníssims, la moneda que hi havia fins fa disset anys—, els catalans, després d'haver aconseguit aferrissadament i en referèndum la independència dita desconnexió, malden per tornar a festejar i formar part d'Espanya —un moment d'hilaritat a la platea rebuda amb aplaudiments perquè la síndrome «Polònia» no només ha fet escola sinó que ha educat els espectadors a riure's d'ells mateixos— i malgrat que hi haurà residus dels partits majoritaris actuals, el PP i el PSOE, qui portarà les regnes del govern espanyol serà un partit nou, de tendència populista, Pueblo En Pie, nascut des i per al poble, capaç de vendre's el gegantí quadre «Las Meninas» del pintor Diego Velázquez —avui, toquem fusta, encara en dipòsit al Museu del Prado— per fer front a les necessitats socials, mal que sigui triturant la cultura.

[dilluns, 15.05.17]
Àlex Rigola prepara un altre Txékhov mentre representa al Teatre Lliure de Montjuïc la seva versió de l'obra «Ivànov»
Àlex Rigola, exdirector del Teatre Lliure (2003 - 2011), exdirector teatral de la Bienal de Venècia (2010 - 2016) i actualment a punt d'entrar, des de la tardor del 2017, com a codirector dels Teatros del Canal de Madrid, amb contracte previ fins al 2021, s'enfronta mentrestant, per anar fent boca, al seu primer Txékhov i sembla que no serà l'últim perquè avisa que en té un altre en cartera per a ben aviat. El director Àlex Rigola confessa que viu un moment semblant al protagonista de la primera obra llarga que un jove Anton Txékhov (Taganroc, Rússia, 1860 - Badenweiler, Alemanya, 1904) va escriure per encàrrec del propietari del Teatro Korsh de Moscou el 1887, tot i que, insatisfet del resultat, en va deixar una versió definitiva i més polida pel que fa als persoantges, dos anys després, estrenada a Sant Petersburg. El director i autor de la versió lliure estrenada ara a la sala gran del Teatre Lliure de Montjuïc
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] afirma que tot i que no se sent deprimit com el personatge d'Ivànov sí que té un sentiment de desconnexió de la tendència del teatre que es fa a Catalunya i d'allò que sembla que més plagui els espectadors majoritaris i, de rebot —diu també— la crítica. Glups! Ja veig alguns dels col·legues i soferts crítics que pul·lulen per les sales catalanes llibreteta en mà, autoflagel·lant-se a ventallots i cops de puny com a penitència, tal com fa el pobre Ivànov sobre el cap gros de màscara que en alguns moments de l'obra es posa Ivànov, interpretat per un Joan Carreras tan afinadament contingut en l'actuació com esplendorós en el discurs, que no només protagonitza la versió txékhoviana passada per l'alambí rigolià sinó que se n'acaba fent amo i senyor.

[diumenge, 14.05.17]
Un estudi de la Universitat de Lleida atribueix al Picasso adolescent quatre dibuixos del període entre 1894 i 1896 quan la família del pintor vivia a la Corunya
Un estudi realitzat pel Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida, que fa disset anys que investiga i aprofundeix en el coneixement d'obres d'art, ha permès atribuir a l'artista quatre dibuixos realitzats entre 1894 i 1896, durant l'etapa en què la seva família vivia a la Corunya. Els dibuixos, a tinta, llapis de carbó o llapis de grafit, capten l'ambient domèstic del nen, en el qual predominen escenes familiars amb el seu pare, la seva mare o la seva tia en estades de la casa. Durant una mica més de dos anys, els tècnics del
Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) han analitzat el tipus de paper, i han comprovat que és el que s'utilitzava en totes les escoles d'art de finals del segle XIX i començaments del XX; s'ha comparat el nivell estilístic d'aquests dibuixos amb altres obres que Picasso va pintar llavors, la majoria conservades al Museu Picasso de Barcelona. També la grafia de la firma, que és idèntica a la de les obres signades i atribuïdes, sens dubte, al pintor. Tot ha portat els responsables de l'estudi a assegurar que es tracta de quatre noves obres de Picasso —ara en mans de particulars— que va començar a anar a classes a la Corunya amb Isidoro Brocos, que el va instruir en el realisme naturalista, en les escenes costumistes preses del seu propi mitjà i entorn familiar. Des del Museu Picasso de Barcelona asseguren que no tenen constància de l'existència d'aquests dibuixos, ni del treball realitzat pel CAEM, encara que és la Picasso Administration, empresa amb seu a París vinculada als hereus del pintor, la que té l'última paraula, des del 1996, per acceptar reproduccions i exposicions, atorgar llicències per comercialitzar productes, usar el nom de l'artista i verificar que una obra està feta pel pintor.

[dissabte, 13.05.17]
Els estudis NL Architects i XVW Architectuur guanyen el premi Mies van der Rohe pel seu projecte de renovació d'un edifici d'apartaments del 1960 a la ciutat d'Amsterdam que estava en ruïnes
El projecte ha estat seleccionat d'entre 355 obres d'arreu d'Europa. Consisteix a reformar un dels blocs de pisos més grans d'Amsterdam, que estava a punt de ser enderrocat. Aquesta és la primera vegada que el premi recau en un projecte de renovació d'un edifici ja existent. Els estudis van impulsar una reforma basada en el concepte de «do it yourself» [fes-t'ho tu mateix] per reconstruir l'estructura i les àrees comunes de l'edifici, però van deixar que els inquilins de cada apartament supervisessin la reforma de les seves llars. Es tracta d'una pràctica similar a la que va proposar l'estudi britànic OMMX per a un projecte del nord de Londres titulat Naked House. De fet, l'estudi
NL Architects i de l'estudi XVW Architectuur ja va ser guardonat el 2005 amb el Mies van der Rohe per a arquitectes emergents. D'altra banda, l'estudi belga MSA/V+ ha rebut el premi per a arquitectes emergents del 2017 per un projecte de construcció d'habitatges en una àrea propera a Brussel·les. La seva obra ha aconseguit, segons el jurat, el rol dual de representar l'esquema de revalidació urbà amb un punt de referència a l'entrada de la ciutat i, alhora, construir apartaments exemplars per a les famílies nombroses. El premi Mies van der Rohe és el guardó d'arquitectura considerat més prestigiós d'Europa i està dotat amb 60.000 euros i es lliura a la seu de Barcelona.

[divendres, 12.05.17]
La instal·lació catalana de la Biennal d'Arts Visuals de Venècia s'adapta a les necessitats de les persones cegues i es pot descarregar en un telèfon mòbil
El projecte ha estat escollit per representar Catalunya a Venècia. Es basa en un mapejat sonor de la ciutat dels canals a través de posts sonors que s’enregistren a l’app Blindwiki, a partir de la col·laboració de persones cegues o amb baixa visió. Creada sota la direcció d’Antoni Abad i desenvolupada per Matteo Sisti i AKX, l’app BlindWiki s’adapta a les necessitats de les persones cegues i es pot instal·lar de forma gratuïta a qualsevol telèfon Android o iOS. Les gravacions s’han anat geolocalitzant des del mes de febrer durant les visites setmanals que l’artista ha coordinat amb l’experta en art i accessibilitat Valeria Bottalico. Principalment han participat en aquestes mapatures de la
Biennal d'Arts Visuals de Venècia, persones cegues conjuntament amb voluntaris d’associacions de ciutadans i estudiants de les universitats Iuav i Ca’ Foscari de Venècia. Aquesta és la cinquena vegada en què Catalunya és present als Eventi Collaterali de la Biennal d’Arts Visuals de Venècia. Des de l’any 2012 també participa en la Biennal d’Arquitectura.

[dijous, 11.05.17]
L'orde medieval dels monjos guerrers s'impregna de rigor històric en l'exposició «Templers. Guerra i religió a l’Europa de les croades» del Museu d'Història de Catalunya
L'exposició vol eliminar la imatge esotèrica que envolta els monjos cavallers i recorre des de l’origen de les croades fins a la fi de l’orde, passant pel poder dels templers dins la Corona catalanoaragonesa, on capitanejaven terres i castells com el de Miravet (Ribera d’Ebre) i el de Gardeny (Lleida). Amb una escenografia que recrea una muralla, en molts trams fins i tot més imponent que les peces exposades, pel camí es poden rastrejar fins a una setantena d’objectes, sobretot documents i llibres, i també obres artístiques medievals. Entre les més destacades, que no s’havien exposat mai a Catalunya, hi ha els Manuscrits de Perpinyà —on es veuen il·lustracions de templers treballant per al rei Jaume II de Mallorca—, el que queda de les pintures del judici final del castell de Gardeny i les pintures d’inspiració oriental de l’església de Puig-reig. El pes més important de
l’exposició «Templers. Guerra i religió a l’Europa de les croades», però, el té el discurs històric. ¿Com van néixer els templers? ¿Què perseguien? ¿Per què van venir a Europa? Es retrocedeix fins a la Mediterrània dels tres imperis i l’edificació del Sant Sepulcre a Jerusalem al segle IV per explicar les tensions en aquell territori cristià del Pròxim Orient, lloc de croades i pelegrinatge. Milers de templers van escampar-se per Europa per finançar-se, fos amb la terra, criant ramats o cultivant la fe a la cort. A la Corona catalanoaragonesa van fer fortuna gràcies a l’herència del rei de l’Aragó, Alfons el Bataller. El principi de la fi dels templers va arribar quan es van quedar sense missió: el 1291 els musulmans van expulsar els cristians de Terra Santa.

[dimecres, 10.05.17]
Després de les conferències multimilionàries l'expresident nord-americà Bill Clinton farà el salt a la literatura amb una novel·la que té com a «negre» l'escriptor James Patterson
El debut com a escriptor, almenys pel que fa a la signatura a la coberta, serà d'aquí a un any amb «The president is missing», la primera incursió de Bill Clinton en l'àmbit de la literatura. El llibre ha estat coescrit —caldria dir millor escrit en qualitat de «negre»— amb l'escriptor James Patterson, conegut com a autor de novel·les psicològiques i com a un dels més ben pagats dels EUA, segons la revista Forbes. El llibre, segons els segells editorials que hi participen, oferirà una barreja única d'intriga i suspens, alhora que traçarà una mirada als drames que tenen lloc als passadissos on exerceixen els alts poders. Patterson és autor d'un ampli catàleg de més de 150 llibres i ha venut més de 300 milions d'exemplars de les seves obres arreu del món. Aquesta serà la primera vegada que coescriu un llibre amb un expolític. Les editorials han avançat que la novel·la tindrà 400 pàgines i inclourà informació privilegiada que només un president pot conèixer. De fet,
Bill Clinton assegura que el fet d'escriure a partir de la seva experiència ha estat molt divertit, mentre que Patterson destaca que l'expresident ha aportat molta informació per a la història. No s'ha desvelat si Bill Clinton hi parlarà del famós cas de la becària de la Casa Blanca, Monica Levinsky o hi tirarà sorra al damunt. Fins ara, Clinton només havia publicat obres de no-ficció. Les seves memòries, recollides a «My life» (2004), han estat també un bestseller.

[dimarts, 09.05.17]
El grafiter Bansky fa un manifest contra el Brexit amb un mural a la ciutat de Dover que representa un home que destrueix l'estrella aglesa de la bandera la Unió Europea
Després de denunciar el mur d'Israel i la crisi migratòria de la Mediterrània, Banksy ha trencat el seu silenci sobre el Brexit amb un mural on
un obrer de la metal·lúrgia destrueix a cops de martell l'estrella de la bandera de la Unió Europea que correspon al Regne Unit. Les estrelles de la Unió Europa representen els ideals d'unitat, solidaritat i harmonia entre els pobles d'Europa. L'edifici on s'ha trobat el mural porta el nom de Castle Amusements i està a prop de la terminal dels ferris que uneixen el Regne Unit i França pel canal de la Mànega. La tria de la ciutat de Dover no és casual, ja que els ferris arriben a la ciutat de Calais, on Banksy va fer un mural en un camp de refugiats el 2015. En aquella obra hi apareixia el fundador d'Apple, el desaparegut Steve Jobs, perquè el seu pare era un immigrant sirià.

[dilluns, 08.05.17]
L'actor Ramon Madaula continua reforçant el seu paper de dramaturg amb la peça breu «Ignots» sobre l'excés de l'amistat a la sala El Maldà de Barcelona
L'actor Ramon Madaula, des del seu nou paper de dramaturg amb tres obres fins ara fetes públiques («Coses nostres», «L'electe» i «Ignots»), convida els espectadors a espiar o més aviat a xafardejar el que parlen els dos comensals d'aquesta peça breu d'una hora justa, com si fossin en un restaurant i tinguessin l'orella parada sobre els dos amics de tota la vida i de feina, casats amb dues dones que els fan la vida més feliç i amb plançons els dos. La conversa en qüestió és tan d'estil naturalista que els dos intèrprets tenen moments de mitges frases dites i d'algun secret en veu baixa o en gairebé mutis que es pot dir que ells sí que ballen i s'entenen sols, cosa que fa que els espectadors hagin de parar de debò i físicament l'orella si volen copsar bé tot el que diuen, malgrat que la peça diria que està concebuda perquè es vagi intuint el que tramen els dos galifardeus més que entenent el que diuen mentre ho tramen
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Potser sí, doncs, que una dicció més convencionalment "teatral" s'agrairia —tal com ara està pensada l'obra és impossible representar-la en una sala mitjana per qüestions d'audició— però també s'ha admetre que si es fes més "teatral" perdria del tot aquella espontaneïtat, picaresca i frescor que els dos protagonistes li donen.

[diumenge, 07.05.17]
Una exposició comissariada per Agustí Alcoberro permetrà visitar la Model de Barcelona a partir del juliol amb visites reduïdes i concertades prèviament
La visita permetrà als ciutadans recórrer els passadissos i les galeries de la presó Model a través de la història dels seus reclusos més singulars. Noms com els de Salvador Puig Antich, que va passar els seus últims dies en una cel·la de la galeria 5 abans de ser executat a Montjuïc, i el Vaquilla, responsable de diversos motins i que va convertir-se en reclús amb només 13 anys, seran dos dels protagonistes de la seqüència de jornades de portes obertes que s’allargaran fins a finals d’any al centre penitenciari que tanca definitivament el mes de juny. El recorregut per la Model tindrà com a fil conductor 13 noms, no només de presos, sinó també de personatges o col·lectius vinculats al penal. Els visitants podran repassar, mitjançant plafons informatius i documents audiovisuals, la història del centre i, per extensió, la de Barcelona i Catalunya. El projecte, batejat com
«La Model ens parla. 113 anys, 13 històries» serà una experiència immersiva i vivencial que permetrà als ciutadans sentir el batec del centre penitenciari a través d’una visita intramurs. El procediment d’entrada serà el mateix que han fet els presos, la quarta galeria estarà convenientment il·luminada i hi haurà sons de la vida ordinària de la presó. El recorregut serà gratuït i es farà en grups reduïts d’entre 15 i 20 persones a través de cita prèvia concertada per internet, per telèfon o bé presencialment. Les visites es compaginaran amb activitats i conferències i amb el buidatge del centre.

[dissabte, 06.05.17]
L'antic Borsí del carrer Avinyó de Barcelona es transformarà en la Biblioteca Andreu Nin del Barri Gòtic
La recuperació d’aquest espai, que portava anys sense ús, i la seva reconversió en un equipament públic de proximitat i en el que puguin comptar amb un espai per tal de desenvolupar les seves activitats és una antiga demanda veïnal. La voluntat és que les actuacions de rehabilitació d’aquest immoble s’iniciïn ben aviat. El Borsí acollirà una biblioteca amb un enfocament de nova generació pensada com espai de consulta bibliogràfica clàssica però també com espai d’accés al coneixement especialment de caire tecnològic, a la dinamització, a la participació i a les activitats educatives. Ja feia temps que els veïns del Gòtic demanaven un equipament que tingués una orientació cultural i que generés també arrelament al barri.
El Borsí, del carrer Avinyó —que havia acollit l'antiga Borsa i l'Escola de Belles Arts— és un edifici de planta baixa i tres pisos, obra de Tiberi Sabater i Carner i data de 1881-1883, declarat bé cultural d’interès local. L’edifici compta amb una façana a la plaça de la Verònica de modestes dimensions amb elements clàssics a gran escala i que recorren a fortes horitzontals per neutralitzar l’estretesa. La façana del carrer Avinyó reprodueix en els seus dos extrems la composició de la façana principal, tot variant la disposició de les obertures, i s'orna amb escuts de les borses d'Europa. La principal té, als intercolumnis, escultures que representen la Indústria i el Comerç, obres de Joan Roig i Rossend Nobas, respectivament.

[divendres, 05.05.17]
El fundador de Wikipedia vol impulsar el mitjà «Wikitribune» que combinaria el periodisme professional amb el ciutadà per fer front a les notícies falses de la xarxa
De moment, Wikipedia ha iniciat una campanya de micromecenatge que marcarà la dimensió inicial del nou mitjà: la intenció és que el gruix de les informacions i edicions les facin els mateixos usuaris, com passa amb la Viquipèdia, però hi haurà un equip de periodistes professionals —es vol començar amb deu— que vetllaran per contrastar el que sigui necessari i confirmar que no són notícies falses. Així, els que publiquin a
Wikitribune, per exemple, hauran d’aportar transcripció o còpia íntegra de les seves entrevistes. Segons els responsables de Viquipèdia, serà la primera vegada que periodistes professionals i periodistes ciutadans treballarien colze a colze, com a iguals, escrivint els articles en el moment en què els fets succeeixin, editant-los en directe i, en tot moment, amb el suport d’una comunitat que contrastarà i recontrastarà tots els fets. El nou diari digital no tindrà publicitat, ni tampoc accionistes, per reduir la pressió sobre la línia editorial. Tampoc no hi haurà figura formal de director. Les aportacions —se suggereix 15 dòlars al mes— són a fons perdut, ja que no hi haurà continguts exclusius.

[dijous, 04.05.17]
El govern espanyol vol aplicar una hora diària de lectura fora de l'horari lectiu a les escoles dins del nou Pla de Foment de la Lectura que ja s'aplica espontàniament en la majoria de centres educatius catalans
Instaurar una hora diària de lectura a les escoles és una de les principals mesures del nou Pla de Foment de la Lectura 2017-2020 que ha presentat el govern espanyol sota el lema «Llegir et dóna vides extres». Tot i que el govern espanyol només té competència directa en ensenyament a Ceuta i Melilla, el ministeri vol treballar amb les comunitats per consolidar el paper de la lectura com a element central al currículum escolar. Això sí, seria una hora fora de l'horari lectiu. El Pla de Foment de la Lectura està dotat amb 7,2 milions d'euros per a aquest any i es considera un esdeveniment d'excepcional interès públic dins la llei de pressupostos, cosa que comportarà una desgravació fiscal del 90% de les quantitats que s'inverteixin en els projectes que siguin inclosos al pla. El Pla de Foment de la Lectura —
a Catalunya ja s'aplica espontàniament— (el tercer, després del del 2001 i el del 2005) inclou un total de 57 mesures. Com a novetat hi ha la inclusió d'una campanya dedicada a la defensa de la propietat intel·lectual per garantir que els hàbits lectors es desenvolupen exclusivament per vies legals. Pel que fa a les llibreries, s'impulsarà el segell de qualitat per a llibreries, posat en marxa pel govern espanyol i l'Associació de les Cambres del Llibre d'Espanya, amb el qual ja han estat distingides fins al moment 48 llibreries. El Pla preveu el reforç del paper de les biblioteques en l'accés a la lectura i de les llibreries com a dinamitzadores culturals i prescriptores.

[dimecres, 03.05.17]
Una instal·lació sonora i plàstica creada per Torrents-Aixut de Cabosanroque s'inspira en l'obra de Joan Brossa a l'espai de l'antiga llibreria del Teatre Nacional de Catallunya
Ubicada dins l’antiga llibreria del vestíbul del TNC, l’espectador entra dins d’una interpretació lliure, que Cabosanroque ha construït com a destil·lació de l’obra de Joan Brossa; combinant desviacions de gèneres brossians, com la poesia objectual amb el postteatre, i sempre des del punt de vista del so. El punt de partida de «No em va fer Joan Brossa» és la paraula que el poeta desenvolupa durant els anys 40 i 50. D’una banda el paisatge dins la prosa, centrada en les imatges hipnagògiques, i de l’altra, fragments de poesia escènica on el so de la paraula esdevé gairebé més important que el significat, poemes escènics farcits d’al·literacions. Les imatges hipnagògiques es materialitzen a través d’objectes animats que es transformen en paisatge i executen accions sonores: muntanyes que emergeixen, al·literacions d’objectes que es transfiguren en boscos, i boscos sonors que es converteixen en paisatges plàstics.
«No em va fer Joan Brossa» es va veure per primera vegada el passat mes de novembre a l’antiga biblioteca de Girona, dins del marc de Temporada Alta. Ara es podrà veure en un format adaptat a un espai no escènic dins del TNC.

[dimarts, 02.05.17]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2017 amb 10.635.697 visitants que han fet 28.884.054 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'abril del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 10.635.697 visitants i 28.884.054 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.572,3 visites de pàgines (14,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 28 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.067 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 01.05.17]
Un fresc sobre la societat benestant en temps del franquimsme revitalitza Joan Brossa a La Seca amb la peça breu «Diumenge» dirigida per Hermann Bonnín
La meva funció de l'obra «Diumenge», de Joan Brossa, coincideix amb un moment que la societat catalana del segle XXI veu a la televisió en colors la notícia de l'enterrament d'un exministre franquista, José Utrera Molina —secretari signant de l'execució de Puig Antich— amb la imatge tan anticonstitucional com rebutjable d'un grup de nostàlgics —¿o potser no tan nostàlgics?— amb camises blaves, ulleres negres i braç alçat, que entonen impunement el «Cara al sol» i fan visques al sebollit dictador Franco com si el temps no hagués passat. En l'auster espai escènic d'aquesta peça breu de Joan Brossa (Barcelona, 1919 - 1998) hi ha un televisor de l'època —som aproximadament entre els anys 1964 i 1965— que mostra imatges del règim franquista, també reproduïdes amb menys nitidesa en una de les parets de la sala de fons, amb la inconfusible veu i discurs triomfalista del No-Do. Aquestes imatges, però, contràriament a les de l'enterrament actual d'Utrera Molina, encara són en blanc i negre. El dramaturg i poeta Joan Brossa va escriure aquesta peça, «Diumenge»
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], a la dècada dels seixanta, quan el silenci i la por encara dominaven l'ambient empastifat d'una llarga postguerra i el principi del concepte del «desarrollismo» i la «liberalización» començava a treure el nas per la claveguera del franquisme.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció