BITS MES MARÇ

[dissabte, 31.03.18]
La recuperació del muntatge «El llibertí» al Teatre Poliorama serveix per constatar que l'obra manté la frescor, la picaresca i les guspires lingüístiques que es van detectar en aquell moment
Fa gairebé onze anys, el setembre del 2007, que el director Joan Lluís Bozzo va estrenar aquest espectacle —en una de les pauses de la seva etapa de musicals—, al mateix Poliorama, aleshores amb un repartiment integrat per l'actriu Laura Conejero (en les pròrrogues la va substituir l'actriu Montse Guallar), i els intèrprets Ramon Madaula, Jofre Borràs, Marta Millà, Nausicaa Bonnín i Paula Vives. La recuperació del muntatge el 2018 serveix per constatar que l'obra manté la frescor, la picaresca i les guspires lingüístiques que es va detectar en aquell moment i per revisitar l'excel·lent vestuari i l'escenografia de Montse Amenós, així com la matisada il·luminació d'Ignasi Morros que marca en temps real de vespre tota l'acció, encara no dues hores, des de la claredat de l'inici fins a l'encesa de les espelmes del llum penjant de braços
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I per això, continua també sent vàlid el que es va dir aleshores aquí mateix, amb la inevitable comparació del canvi de repartiment. Si no et diguessin que «El llibertí» és d'un autor francès, Eric-Emmanuel Schmitt (Lió, 1960), es podria dir que l'obra ha estat escrita inicialment en català.

[divendres, 30.03.18]
YouTube censura un vídeo en anglès i el canal del col·lectiu «Fem Història» que analitza rigorosament la relació entre Catalunya i Espanya arran de l'actual repressió del govern espanyol
Després d'haver clausurat el canal de vídeos d'aquest col·lectiu, fent cas dels comentaris d'usuaris defensors de l'ultradreta espanyola, el vídeo s'ha tornat a penjar però amb aquest advertiment: «La comunitat de YouTube ha identificat el contingut següent com a inadequat o ofensiu per a alguns públics». El vídeo
«Why catalan independence», que en el moment inicial de penjar-se va arribar a ser el tercer més vist a Youtube, és obra del col·lectiu «Fem Història» i explica de manera rigorosa i documentada les relacions que ha tingut Espanya amb Catalunya, i acaba amb la repressió patida a Catalunya per part del govern espanyol i el perill del feixisme creixent actualment a Espanya. Segons el col·lectiu «Fem Història» el vídeo va ser primerament censurat a YouTube per les denúncies que havia rebut de grups de feixistes espanyols i d'extrema dreta. Penjat novament, sembla que amb l'advertiment, YouTube ha tancat la polèmica.

[dijous, 29.03.18]
El patronat de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB) ha suspès la celebració de la pròxima edició de la Barcelona World Race per falta de patrocini i el poc suport del govern espanyol
El patronat de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB) ha suspès la celebració de la pròxima edició de la Barcelona World Race, que estava previst que comencés el gener del 2019, davant les dificultats per trobar patrocini per la inestabilitat política i el poc suport del govern espanyol en aquest sentit. La Barcelona World Race és una regata de volta al món a vela amb dos tripulants i amb sortida i arribada a Barcelona. La decisió s'ha pres en una reunió del patronat, constituït per l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Port de Barcelona i la Fira de Barcelona. La fundació de la
Barcelona World Race assegura que ha generat incertesa no només la situació política sinó les informacions aparegudes en relació amb l'impacte previst en els pressupostos generals de l'Estat espanyol dels esdeveniments d'especial interès públic, i el canvi de criteri en la utilització dels suports publicitaris per part del Ministeri espanyol. Malgrat la suspensió de la pròxima regata, la fundació manté els plans per organitzar una nova edició de la Barcelona World Race, que se celebrarà el 2022-2023.

[dimecres, 28.03.18]
Els continguts digitals de proveïdors com Netflix o Spotify es poden veure des de qualsevol país de la Unió Europea des de l'1 d'abril amb l'eliminació d'itinerància
Els usuaris europeus de proveïdors digitals en línia com Netflix o Spotify poden accedir als seus serveis des de qualsevol país de la Unió Europea, la UE des de l'1 d'abril. Fins ara aquests serveis només eren accessibles des del país que els haguessin contractat i podien veure i sentir continguts de les plataformes, però diferents dels que havien contractat. Això arriba als 29 milions d'usuaris que utilitzen
aquests serveis a la Unio Europea, i que es calcula que seran més del doble, 72 milions, d'aquí a dos anys. L'objectiu explícit de la mesura és que els usuaris puguin accedir a les pel·lícules i sèries, els esports, la música, els llibres electrònics i els jocs en línia que hagin contractat mentre són temporalment de viatge per la Unió Europea. Això vol dir que poden accedir als mateixos continguts que quan es troben al seu país, però no els garanteix que puguin veure els del país on s'estiguin en un moment determinat.

[dimarts, 27.03.18]
Una gala molt reivindicativa pels presos polítics, la llibertat d'expressió i la desigualtat de la dona marca els Premis de la Crítica teatral que guardona l'obra «L'ànec salvatge» del Teatre Lliure en quatre categories
La nit de la Gala dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona, celebrada a la sala La Villarroel, sota l'organització de l'Associació Recomana, ha tingut en aquest edició un caràcter eminentment reivindicatiu, arran de la situació política que es viu a Catalunya. A l'escenari, unes cadires buides en record dels empresonats. I a la pantalla, la projecció d'un llaç groc. Però els discursos van continuar posant l'èmfasi durant tota la nit en la reivindicació de la democràcia i la llibertat, el record als presos polítics —en la categoria de teatre familiar, també als fills de tots els presos polítics— i encara es va reivindicar la llibertat d'expressió i la desigualtat de les dones dins del teatre a càrrec de diversos col·lectius. D'entre totes les categories premiades
[palmarès complet amb tots els guanyadors a la revista digital Clip de Teatre], destaca l'obra «L'ànec salvatge», del Teatre Lliure, dirigida per Julio Manrique —també premi a la direcció—, que va obtenir quatre de les vuit categories al qual estava nominada: direcció, espectacle, espai escènic i espai sonor. Les tres actrius de l'obra «Mossbank Road», Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura, van obtenir el premi a l'actriu principal. La jove companyia José y sus Hermanas va ser distingida dues vegades, amb el premi dels joves crítics (NovaVeu) i el premi revelació, per la seva obra «Los bancos regalan sandwicheras y chorizos», estrenada al Teatre Tantarantana i que es reposarà a La Villarroel. La sala Tantarantana va ser guardonada pel cicle El Cicló. Es va doanr un premi especial a Lita Claver "La Maña", i el premi honorífic al veterà escenògraf i director, Iago Pericot. La gala dels Premis de la Crítica teatral és un dels actes del Dia Mundia del Teatre.

[dilluns, 26.03.18]
La posada en escena de l'obra «Frankenstein» que dirigeix Carme Portaceli al TNC treballa sobre segur i es deixa bressolar pel caràcter gòtic i tenebrós de l'obra
Només començar l'espectacle «Frankenstein», un pensa que encara ens acabarem enrampant tots plegats a la Sala Gran del TNC, si el "doctor" Àngel Llàcer que fa el paper del Dr. Víctor Frankenstein, continua provocant descàrregues amb el contacte polar amb les pinces gegants que han baixat del sostre i que, gràcies als efectes sonors, fa la impressió que treguin guspires per tot arreu —com si fossin un dels artilugis metàl·lics de l'actor multidisciplinar de performances, Marcel·lí Antúnez— acoblades a la placa de la gàbia metàl·lica on ha de dotar de vida la Criatura de la història, que no és altra sinó l'actor Joel Joan, transfigurat per una artesanal caracterització de bisturí, fil i agulla, i també per la gestualitat i el físic maldestres de monstre que no abandonarà durant tota la representació d'aquesta versió teatral
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] de «Frankenstein o el Prometeu modern» que el 1818 l'escriptora Mary Shelley (Londres, 1797 - 1851) va publicar després d'haver fet, dos anys abans —quan encara era una adolescent de dinou anys—, una primera temptativa en clau de relat breu en una estada idíl·lica a la vora del llac Léman de Ginebra amb qui seria després el seu marit i com a parella convidada a la mansió de Lord Byron.

[diumenge, 25.03.18]
El Macba planta cara a la baixa assistència de visitants als museus i decideix fer gratuïts tots els dissabtes a la tarda sota el patrocini de la marca japonesa Uniqlo
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) compta amb un nou espai de gratuïtat a partir d'ara: gràcies a un acord de col·laboració amb la marca de roba japonesa Uniqlo, el museu farà portes obertes cada dissabte a la tarda, de les 16:00 h a les 20:00 h. L'acord, que en principi abasta tot l'any 2018, també inclou la programació de diferents activitats, com tallers familiars, concerts, performances i espectacles de dansa, i la celebració d'un gran acte al carrer l'últim dissabte de cada mes. L'objectiu de l'acord és afavorir l'accessibilitat del programa del
Macba a públics amplis i diversos, i especialment, el públic local. Aquest nou espai de gratuïtat se suma al del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que també fa portes obertes els dissabtes a la tarda, i els dels museus municipals, que fan portes obertes el primer diumenge de cada mes. Uniqlo també contribueix a eixamplar les visites especials que el museu fa cada dissabte sota el nom de «Parlem de». El primer espectacle al carrer sorgit de l'acord del Macba i Uniqlo serà un concert de música experimental de l'artista britànic Luke Fowler, seleccionat per al prestigiós Premi Turner 2012. Abans del Macba, Uniqlo ha col·laborat amb altres museus com el MoMA de Nova York i la Tate Modern de Londres.

[dissabte, 24.03.18]
Mor l'escriptor escocès Philip Kerr als 62 anys víctima d'un càncer, un dels autors europeus més importants de la novel·la negra amb la sèrie ambientada a l'Alemanya nazi del detectiu Bernie Gunther
El detectiu Bernie Gunther va aconseguir escapar amb vida de les pitjors situacions imaginables al llarg del segle XX. No només va combatre en la Primera Guerra Mundial. Durant el Tercer Reich, la Segona Gran Guerra i la Guerra Freda va ser reclutat per les SS, va treballar a les ordres de figures com Goebbels, Himmler i Heydrich, va testimoniar atrocitats per tots els racons d'Europa durant la l'ascens i caiguda del nazisme, va fer d'espia i va ser capturat pels russos i enviat a les mines, es va exiliar a l'Argentina i Cuba i va ser deportat de nou a Alemanya. I en les tretze novel·les que Philip Kerr li va dedicar all llarg de trenta anys, Gunther sempre se'n surt amb intel·ligència, fredor, escepticisme i cinisme. Però el que no ha pogut esquivar el seu pare creatiu,
el novel·lista escocès Philip Kerr, és un càncer que se l'ha endut amb només 62 anys. Kerr era un dels només més importants de la novel·la negra europea gràcies a l'exitosa sèrie de Bernie Gunther. En català La Magrana havia publicat «Si els morts no ressusciten» i «Gris de campanya». Si Bernie Gunther va néixer el 1989 amb la novel·la «Violetas de marzo», la primera de la Trilogia Berlinesa que va posar els fonaments del personatge i del seu context polític, Philip Kerr ho va fer el 1956 a Edimburg. Fill d'una família catòlica ultrapracticant va decidir que volia ser escriptor de ben jove, atret per la llibreria que tenia tancada amb pany i forrellat el seu pare. Va estudiar dret per obligació però com a mínim la universitat va ser el camí per fer néixer la seva fascinació per Berlín, interessat per la influència del Romanticisme en la filosofia legal.

[divendres, 23.03.18]
El Cirque du Soleil es reconcilia amb l'àrea geogràfica de Barcelona amb la instal·lació permanent al Districte Cultural de l'Hospitalet i l'estrena de l'espectacle «Totem» sobre l'origen de la vida
«Totem» és un espectacle estrenat el 2012 i dirigit per Robert Lepage, director teatral que ha presentat diversos espectacles a Catalunya i que famés de quaranta anys que col·labora amb el Cirque du Soleil. En l'espectacle «Totem», destaca l'essència dels números acrobàtics amb un important registre visual i en el vestuari dels intèrprets. La natura és l'element bàsic de l'espectacle, des dels orígens de les espècies fins que aixequen el vol. «Totem» comença en una mena de líquid amniòtic, el mar primigeni, on van aparèixer els primers peixos i els amfibis. S' hi veu aire, terra, foc i energia i bona part de l'espectacle passa dins la closca d'una tortuga, però en el número d'obertura es veuen granotes. Malgrat que Robert Lepage havia projectat fer servir molta aigua en aquest espectacle,
el Cirque de Soleil, que té la fundació One Drop que es dedica a ajudar els països on l'aigua és un bé escàs, el van convèncer perquè no malgastés ni una gota d'aigua en l'espectacle. Per això, tota l'aigua que hi apareix és en format videogràfic. Al costat de la fantasia i la plàstica del Cirque du Soleil, hi ha la narrativa teatral de Robert Lepage. Un personatge principal, The Tracker (el rastrejador) es passejarà per la platea des dels primers compassos de l'espectacle per guiar els espectadors i relligar les escenes. Els pallassos, com en altres ocasions, també hi són.

[dijous, 22.03.18]
Les entitats culturals i socials en contra de les reclamacions d'Hisenda quan el Congrés espanyol discuteix si posa fi a aquests requeriments que posen en perill la viabilitat financera de les associacions
Tot va començar amb una sentència del Tribunal de Justícia Europea en què es posava en qüestió la subvenció (exempta de la base imposable d'IVA) a un geriàtric. La sentència interpretava que la subvenció afectava el preu final del geriàtric i, per tant, l'afavoria respecte dels altres. L'Agència Tributària espanyola, però, ha utilitzat aquesta sentència per aplicar-la al món cultural i social, i ha posat en perill així moltes iniciatives culturals catalanes, com Temporada Alta o el Mercat de les Flors, i de recerca.
La mesura d'Hisenda afecta les subvencions públiques i privades des de l'any 2013 fins al 9 de novembre del 2017, quan es va aprovar la nova llei de contractació pública. Segons la nova llei, les entitats queden exemptes de pagar el 21% de l'IVA, però Hisenda reclama les que es van fer abans del novembre del 2017. El Congrés de Diputats discuteix si es deixa de recaptar amb efectes retroactius. Si finalment es decideix que l'IVA no s'ha de pagar ni ara ni el 2013 ni abans, Hisenda haurà de tornar els diners que ja ha cobrat a diferents entitats i equipaments.

[dimecres, 21.03.18]
Facebook s'enfonsa un 10% en només dos dies a la borsa de Nova York arran de l'escàndol per la presumpta filtració de dades amb finalitats electorals
En el cas hi hauria implicada l'empresa privada britànica Cambridge Analytica i que s'hauria fet servir per afavorir les campanyes de Donald Trump i del Brexit. Tant al Regne Unit com als Estats Units s'han obert investigacions per aquest afer, i Londres fins i tot ha citat el fundador de la companyia, Mark Zuckerberg, perquè en doni explicacions. També l'ha convidat a donar explicacions en seu parlamentària el president de l'Eurocambra. Un representant de Facebook ha negat cap filtració i Cambridge Analytica ho nega tot. Un portaveu de la Casa Blanca ha destacat que l'administració de Trump aplaudeix que s'investigui el compliment de la proteccio de dades. L'organisme britànic de supervisió de dades informàtiques ha anunciat que demanarà una ordre judicial per inspeccionar els ordinadors de
Cambridge Analytica. Aquesta companyia va recopilar presumptament el 2014 les dades de 50 milions d'usuaris de Facebook. S'haurien aconseguit, de forma indirecta, a través d'un psicòleg rus que tenia permís de la xarxa social per agafar les dades amb finalitats acadèmiques, no pas polítiques. Amb aquestes dades, Cambridge Analytica, tabé presumptament, va crear campanyes a mida per influir en els votants i afavorir la victòria de Trump i del Brexit. La Comissió Federal de Comerç dels EUA (FTC en anglès) vol esbrinar si la popular xarxa social va violar el contracte establert amb els usuaris el 2011. Si es confirma que va cedir dades a Cambridge Analytica sense el consentiment dels internautes, podria haver de fer front a multes milionàries.

[dimarts, 20.03.18]
El Zoo de Barcelona planteja una transformació integral des d'ara fins al 2031 que afavorirà les espècies mediterrànies i eliminarà elefants, camells, rinoceronts, óssos, zebres o cangurs
En els pròxims tretze anys el Zoo de Barcelona passarà de tenir 300 espècies a només 200. Progressivament aniran desapareixent animals com els elefants, els rinoceronts, les zebres, els óssos, els cangurs o els dofins, entre altres. El zoo tal com es coneix ara s'esvairà i donarà pas a un nou projecte on no tot sigui la contemplació d'animals sinó que hi jugarà un paper molt important la conservació, la investigació i la divulgació. Segons el projecte que ja és sobre la taula de la Fundació Barcelona Zoo, el pla estratègic pretén transformar radicalment el centre animal. Si als anys vuitanta, la imatge del zoo van ser el goril·la Floquet de Neu i l'orca Ulisses, el 2031 serà la fauna autòctona, asseguren els promotors del projecte. Actualment, només el 15% de les espècies són mediterrànies. La resta del parc estarà destinada a animals que estan amenaçats en estat salvatge com, per exemple, els primats. Ara, el 22% de les espècies del
Zoo de Barcelona estan amenaçades i es vol que passin a ser el 40%. Així, doncs, un centenar d'espècies abandonaran progressivament el centre. Recentment, els últims dos exemplars de foca han estat traslladats a un parc d'Hongria, el mateix que passarà amb els camells, els dofins, els cangurs o els óssos quan hi hagi noves destinacions. Altres animals seran traslladats a santuaris on acabaran els seus dies com ja ha passat amb el guepard i passarà ben aviat amb el rinoceront o els tres elefants que queden.

[dilluns, 19.03.18]
L'actor Josep Maria Pou reinterpreta Herman Melville i dóna la seva visió de «Moby Dick» en un espectacle de partitura textual al Teatre Goya
Ignoro quantes hores, dies o qui sap si anys, s'ha passat l'actor Josep Maria Pou llegint i rellegint Herman Melville i el seu clàssic «Moby Dick». Però m'imagino que uns quants. De la mateixa manera que també m'imagino que, immers com està aquesta temporada en el personatge del capità Ahab, en més d'una ocasió es deu despertar entresuat d'algun malson obsessiu, veient-se caminar amb l'espectacular cama ortopèdica —una peça imponent d'artesania dels creadors d'efectes cinematogràfics catalans Montse Ribé i David Martí— i tinguent-se-les amb l'arpó i la balena blanca
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Vull dir amb això que és molt difícil aquesta vegada que l'actor es desentengui del seu personatge mentre visqui nit i dia a la seva pell i el representi a l'escenari, ara al Teatre Goya i, posteriorment, en la gira que el muntatge tingui prevista. La versió en espanyol de Juan Cavestany, dirigida per Andrés Lima, basada en les més de 700 pàgines de «Moby Dick», novel·la del 1851 de l'autor nord-americà Herman Melville (1819-1891), queda sintetitzada i centrada aquí en la fúria, l'obsessió malaltissa i tot el que pugui acumular de personatge èpic Ahab, en un gairebé —o sense gairebé— monòleg d'hora i vint minuts a càrrec del protagonista.

[diumenge, 18.03.18]
L'exposició «Beehave» de la Fundació Miró s'expandeix a la Plaça de les Glòries de BCN amb una instal·lació de 300 quilos de mel cedits per la casa Alemany a l'artista Luis Bisbe
L’empresa familiar d’Os de Balaguer, Torrons i Mel Alemany ha aportat 300 quilos de mel per a la instal·lació «Beews» de l’artista Luis Bisbe, que es pot veure a la plaça de les Glòries de Barcelona, davant del Museu del Disseny. L’obra forma part de les deu intervencions a la ciutat del
projecte «Beehave» de la Fundació Joan Miró de Barcelona, al qual Alemany dóna suport. L’obra de Luis Bisbe (Màlaga, 1965), intervé en la visió habitual de la ciutat creant finestres de mel a través de les quals es pot reflexionar sobre l’absència de les abelles a les ciutats. Mitjançant un filtre de mel, s’aprecia la bellesa del producte, alhora que es convida a reconfigurar la relació dels humans amb els insectes pol·linitzadors. Luis Bisbe és un artista caracteritzat per observar les paradoxes que sostenen la vida quotidiana. Les seves propostes parteixen de l’estranyament i la ironia i s’aturen en l’equívoc, les contradiccions i el qüestionament de l’evidència. Les seves investigacions plantegen aproximacions inèdites a l’espai, aborden sovint la relació entre el món interior i l’exterior i parteixen del marc expositiu com a material artístic. El treball sobre les il·lusions de la percepció l’ha portat a allunyar-se progressivament de la representació i acostar-se cada cop més al món físic dels objectes.

[dissabte, 17.03.18]
Un jutjat espanyol admet la querella d'un fiscal contra l'actor Willy Toledo per un delicte contra els sentiments religiosos per haver insultat presumptament Déu i la Verge Maria a Facebook
El jutjat d'instrucció número 11 de Madrid (Espanya) ha obert diligències contra l'actor Willy Toledo per haver insultat Déu i la Verge Maria en uns comentaris escrits a Facebok en què criticava l'obertura del judici oral contra tres dones per la «processó del cony insubmís» de Sevilla, que mostrava una gran vagina. La fiscalia ha presentat una denúncia per un delicte contra els sentiments religiosos. El procediment s'ha iniciat per una denúncia formulada al juliol per l'Associació d'Advocats Cristians, que ja ha sol·licitat personar-se en la causa. L'actor Willy Toledo, que precisament representa ara al Teatre Lliure l'obra «El sistema solar»— va escriure el missatge el 5 de juliol del 2017. En l'escrit titllava d'«energúmena» la titular del jutjat d'instrucció núm. 10 de Sevilla per haver obert judici oral contra tres dones acusades d'un presumpte delicte contra els sentiments religiosos per haver realitzat la processó d'una gran vagina pel centre de la capital andalusa l'1 de maig del 2014. Aquest era el seu missatge: «Jo em cago en Déu i em sobra merda per cagar-me en el dogma de la santedat i la virginitat de la Verge Maria. Aquest país és d'una vergonya insuportable. No puc més de fàstic. Aneu a la merda. Visca el cony insubmís». A més,
l'actor Willy Toledo va titllar de repressió la fiança de 3.600 euros imposada per la jutgessa. A principis de febrer, un jove de 24 anys i veí de Jaén, també va ser condemnat a pagar una multa de 480 euros per un delicte contra els sentiments religiosos. El jove va publicar, l'abril del 2017, un muntatge a Instagram amb la seva pròpia cara en el cos del Crist de l'Amargura. El fiscal demanava 2.160 euros, però el jove va acceptar la seva culpa i per això se li va reduir la sanció. El jove va organitzar una recaptació per recollir per internet els diners se la sanció i en una hora els va aconseguir.

[divendres, 16.03.18]
El director Danny Boyle dirigirà la pròxima entrega de la saga Bond que començarà a rodar a finals d'any amb Daniel Craig com a protagonista
Danny Boyle ha confirmat els rumors que el situaven com a director escollit per a la nova entrega de la saga cinematogràfica de James Bond. El director de «Trainspotting» començarà a rodar la pel·lícula a finals d'any amb un guió escrit per John Hodge, el seu guionista habitual. El cineasta anglès ja havia sonat anteriorment com a candidat per dirigir la saga, però al final va ser Sam Mendes l'encarregat de dirigir les últimes dues entregues de
la saga Bond, «Skyfall» i «Spectre». En els últims mesos també han estat sobre la taula dels productors noms com els de Denis Villeneuve, Christopher Nolan i Yann Demange. El nou Bond, que serà el que fa vint-i-cinc de la saga, arribarà als cinemes el 2019 i tindrà un altre cop com a protagonista Daniel Craig, que tornarà a ser Bond en teoria per última vegada.

[dijous, 15.03.18]
L'actriu Concha Velasco anuncia que es retira dels escenaris amb una obra escrita i dirigida pel seu fill
L'actriu s'acomiadarà del teatre amb una obra de títol d'humor negre: «El funeral». Ho ha anunciat durant la seva presentació a Valladolid. Després del muntatge «Reina Juana», que ha representat en diversos escenaris en una llarga gira, l'actriu admet que tenia ganes de tornar a la comèdia. A banda de dir adeu a l'escena teatral, Concha Velasco, de 78 anys, es posarà per primera vegada en un paper creat pel seu fill, Manuel M. Velasco, que dirigeix també el muntatge. De fet, l'espectacle es va crear amb la idea que servís de cloenda a l'actriu. Velasco assegura que està contenta de tancar aquesta etapa amb una obra per a tots els públics. «El funeral» s'estrena al Teatro Calderón de Valladolid i, més endavant, farà gira per altres escenaris. En l'obra, interpreta una actriu difunta que apareix a l'obra com un fantasma. El repartiment compta amb Antonio Resines, Clara Alvarado, Cristina Abad i Emmanuel Medina. L'anunci del comiat teatral no implica, però, que
Concha Velasco tanqui del tot la seva carrera professional. Actualment es manté activa a la televisió amb el programa «Cine de barrio» i la sèrie de televisió «Las chicas del cable», en la qual té un paper la pròxima temporada. A més, els pròxims mesos també té el projecte de participar en el rodatge d'una pel·lícula.

[dimecres, 14.03.18]
La Metropolitan Opera de Nova York acomiada el seu director emèrit James Levine després de 40 anys al capdavant de la institució per abusos a artistes joves
La Metropolitan Opera de Nova York ha acomiadat formalment el seu director emèrit, James Levine, després d'una extensa investigació que conclou que hi ha proves creïbles que va cometre assetjament sexual al llarg de la seva carrera. La institució ja havia tallat relacions amb el director al desembre. James Levine, de 74 anys i una llegenda en el món de la música clàssica, va dirigir la Met Opera durant quatre dècades (del 1976 al 2016) i continuava vinculat a la institució novaiorquesa com a director emèrit i director artístic del seu programa de joves artistes. Segons l'òpera, entre les víctimes de conductes sexuals abusives i assetjadores tant abans com durant l'etapa a la Met hi va haver artistes vulnerables en les primeres etapes de les seves carreres sobre els quals Levine tenia autoritat. La investigació del
Metropolitan Opera de Nova York ha durat més de tres mesos i ha implicat més de 70 persones. Es va posar en marxa al desembre després que sortissin a la llum denúncies en contra del director. Hi havia, per exemple, un informe policial del 2016 en què un home al·legava haver sigut víctima d'abusos sexuals fa tres dècades, quan ell tenia 15 anys i el director, 41. Els abusos haurien començat el 1985 i van durar fins al 1993, uns anys en què va patir tocaments i el va haver d'observar masturbant-se. El director li hauria arribat a donar 40.000 euros. La institució ha assegurat que les "denúncies i rumors" sobre el fet que membres de la direcció de la Met Opera o de la seva junta directiva van tapar les informacions sobre la conducta de Levine no tenen fonament.

[dimarts, 13.03.18]
L'obra «Si mireu el vent d'on ve» al Teatre Lliure és parlant en termes musicals una mena de poema simfònic i una peça extrateatral que pretén remoure sentiments i desvetllar sensacions defugint una gran orquestració dramàtica
L'obra se l'ha etiquetada amb una de les lletres de la cançó popular infantil «Set pometes té el pomer», aquella que diu: «Si mireu el vent d'on ve, / veureu el pomer com dansa...», un recurs lingüístic gairebé obligat perquè «Comfort Me with Apples» no té una traducció literal de fiar, però tenint en compte el "secret" que amaga la història, gairebé es podria dir que l'opció escollida millora el títol original. «Si mireu el vent d'on ve» seria, si parléssim en termes musicals, una mena de poema simfònic, una peça extrateatral, que pretén remoure sentiments i desvetllar sensacions defugint una gran orquestració dramàtica
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Vull dir amb això que l'autora Nell Leyshon (Glastonbury, Regne Unit, 1962), que va escriure aquesta obra ja fa dotze anys, opta per una contrucció dramatúrgica molt lliure, al marge de convencions o tendències i, com en un poema simfònic, la dota d'un sol moviment. I l'ha ambientat en una finca rural en decadència de la vella Anglaterra, terra de pomers nostàlgica de la sidra, caiguda en l'abandó no només perquè el patriarca acaba de morir sinó perquè ni ell ni la seva dona no treien ja, des de feia anys, gaire profit de la collita.

[dilluns, 12.03.18]
Una enquesta de l'Estudi General de Mitjans constata que el 92% dels usuaris digitals es connecten a Internet a través del telèfon mòbil
El mòbil s’ha convertit en el centre de tota l’activitat en línia. En molt pocs anys, els costums dels internautes s’han decantat cap a aquest dispositiu. La vintena edició de l’enquesta anual Navegants a la xarxa de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació( AIMC) —que elabora
l'Estudi General de Mitjans (EGM)— reflecteix que la principal activitat en línia es fa amb telèfon. El 92,1% hi accedeix mitjançant el mòbil, davant que ho fa en un 77,5% amb l’ordinador portàtil, un 67,4% amb el de sobretaula, un 58,2% amb la tauleta i un 33,3% amb el televisor. El mòbil també guanya com a dispositiu principal de connexió a internet (36,9%), seguit de l’ordinador de sobretaula (30,6%) i del portàtil (26,6%). Les activitats més freqüents en l’accés a la xarxa mitjançant el mòbil és el correu electrònic. El 84,6% ho ha fet en els últims 30 dies. El segueix la missatgeria instantània (79,2%), la navegació web (75,6%), les xarxes socials (71%), llegir notícies (65,9%), veure vídeos (59,7%), les consultes bancàries (56,6%), pujar fotos (45,5%) i comprar (36,9%). També es reflecteix la importància dels mitjans de comunicació: segons les respostes dels enquestats, llegir les notícies d’actualitat ho fan un 84,6%, veure vídeos un 81,3 i resseguir mapes un 72,1%. El dispositiu preferit per a l’accés als webs de premsa és l’ordinador (69,4%) davant el creixent mòbil (63,8%). Una altra dada que reflecteix com de ràpid canvia el consum de productes audiovisuals és que el nombre d’abonats a plataformes de sèries i pel·lícules ha augmentat un 90% en només un any. Les compres en línia també s’han disparat. El 92% dels internautes ha comprat alguna cosa a la xarxa l’últim any.

[diumenge, 11.03.18]
El Servei d’Arqueologia del'Ajuntament de Barcelona documenta diverses troballes romanes a Ciutat Vella
En les darreres setmanes, el Servei d’Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona ha realitzat diverses intervencions al districte de Ciutat Vella: restes romanes de diverses estructures d’hàbitat a les excavacions del carrer de Sant Sever, diverses fosses d’inhumació d’època moderna al barri de la Barceloneta, i enterraments romans del voltant dels segles III-V al Mercat del Born. Durant les obres d’urbanització del solar del carrer de Balboa 36, carrer de Ginebra, 43, al barri de la Barceloneta, els obrers van localitzar restes òssies. Feta la inspecció pertinent, es va poder constatar que es tractava de restes òssies humanes que, malgrat el moviment produït per la maquinària de l’obra, encara estaven en connexió anatòmica. En la fase d’excavació arqueològica del
Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona s’ha pogut comprovar que es tractava d’una fossa d’inhumació excavada a la sorra, amb tres enterraments. En altres punts del solar es van localitzar dos individus més i hi ha clars indicis que hi havia altres enterraments a l’entorn. Com a material moble, s’ha documentat ceràmica residual romana, algun fragment de ceràmica blava del segle XVII i tres rosaris que estaven relacionats amb tres dels individus exhumats. Al carrer Sant Sever, els treballs arqueològics han permès documentar diverses restes constructives relacionades amb l’ocupació romana i tardoantiga d’aquest indret, així com diverses restes d’una edificació anterior a l’edifici avui en dia dempeus.

[dissabte, 10.03.18]
El director Pablo Messiez no cau tant en el gènere de la ciència-ficció com més aviat en la ficció de la naturalesa humana en el muntatge «El temps que estiguem junts» al Teatre Lliure
A veure... ¿com ho expliquem perquè s'entengui..? L'espai és un, però les històries són dues... o més de dues. La realitat és una... però hi ha una segona realitat semblant a aquelles visions que s'anticipen al que un viu en un moment determinat. ¿El que vivim en temps present ho hem viscut alguna vegada abans...? Tothom ha experimentat aquesta sensació, amb estranyesa i un cert respecte pel desconegut, alguna vegada a la vida. Al dramaturg i director Pablo Messiez (Buenos Aires, Argentina, 1974), de l'escola Veronese, aquesta dualitat carregada d'enjòlit li suggereix la confecció artesanal d'una història d'històries de relacions personals i també d'incomunicació que al final es troben
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Crec que, a Messiez, no li interessa tant el que passa a «El temps que estiguem junts» sinó com i per què hi passa. I aquest trànsit és el que fa també —o es veu obligat a fer també— l'espectador quan s'ha avesat a les dues realitats paral·leles d'aquesta obra que neix, precisament, d'uns tallers fets la temporada anterior entre el director i els intèrprets de La Kompanyia Lliure, actors i actrius de la generació dels vuitanta i noranta del segle passat, ara ja coneguts i cada vegada més consolidats per mèrits propis en el panorama escènic català.

[divendres, 09.03.18]
La Fundació Setba impulsa la creació d'un arxiu digital sobre la història de la Plaça Reial de Barcelona que és obert a tothom
L'arxiu, que s'ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació La Reial, és fruit d'un projecte expositiu que la Fundació Setba va començar el 2012 per recuperar records sobre la Plaça Reial de Barcelona i ajudar a preservar-los. El projecte «La Memòria de la Plaça» es va iniciar amb la intenció de recuperar la història de la Plaça Reial, sobretot a partir del record de la gent que hi viu i també dels establiments que s’hi troben ara o que hi varen ser antigament. Cada any, el mes de novembre, la
Fundació Setba fa una exposició dedicada a un dels locals de la plaça, per descobrir-ne la història, personatges vinculats i record. Així, s'ha anat recollint un seguit de material d’arxiu i relats de veïns, historiadors i persones vinculades a la Plaça barcelonina que ara es posa a l’avast de tothom a través d’aquest arxiu digital, que vol ser un ens viu, que creixi progressivament. L’objectiu del projecte és el de preservar la memòria d’aquest espai emblemàtic, de les persones i els establiments que l’han configurat a través del temps i reivindicar la importància de la plaça en el conjunt de la ciutat.

[dijous, 08.03.18]
L'arquitecte indi Balkrishna Doshi guanya el premi Pritzker 2018 pel conjunt de la seva obra i pel compromís amb el seu país amb una arquitectura autèntica i d'una alta qualitat
El premi Pritzker 2018 ha distingit l'arquitecte, urbanista i professor indi, Balkrishna Doshi. Autor de més d'un centenar d'edificis, el jurat destaca de la seva trajectòria la innovació a partir de la tradició i ho especifica dient que el guardonat entén i aprecia les tradicions profundes de l'arquitectura de l'Índia i uneix la prefabricació amb l'artesania local per desenvolupar un vocabulari en harmonia amb la història, la cultura, les tradicions locals i els canvis del seu país natal. La cerimònia de lliurament se celebrarà al Museu Aga Khan a Toronto el mes de maig.
El Premi Pritzer d'Arquitectura és considerat el Nobel dels arquitectes i té una dotació de 100.000 dòlars. El premiat, Balkrishna Doshi, es va formar al costat de dos grans mestres de l'arquitectura moderna, Le Corbusier i Louis Kahn, i ha realitzat nombroses obres públiques com institucions administratives, culturals i educatives, al marge d'habitatges per a clients privats. El primer projecte d'habitatge de baix cost de Balkrishna Doshi es remunta als anys cinquanta. Entre les obres més destacades hi ha les cases barates d'Aranya a (Indore, 1989), que actualment allotgen més de 80.000 persones; l'Institut Indi de Gestió (Bangalore, 1977-1992), inpirat en l'arquitectura tradicional; el Centre per a la planificació i tecnologia mediambientals (Ahmedabad, 1966-2012); espais culturals com el Tagore Memorial Hall (Ahmedabad, 1967) i l'Institut d'Indiologia (Ahmedabad, 1962). Els guanyadors de la passada edició van ser els arquitectes catalans Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, de l'estudi RCR, establert a Olot (La Garrotxa).

[dimecres, 07.03.18]
Una dualitat carregada d'enjòlit suggereix la confecció artesanal d'una història d'històries de relacions personals i també d'incomunicació que al final es troben a l'obra «El temps que estiguem junts» a l'Espai Lliure de Montjuïc
A veure... ¿com ho expliquem perquè s'entengui..? L'espai és un, però les històries són dues... o més de dues. La realitat és una... però hi ha una segona realitat semblant a aquelles visions que s'anticipen al que un viu en un moment determinat. ¿El que vivim en temps present ho hem viscut alguna vegada abans...? Tothom ha experimentat aquesta sensació, amb estranyesa i un cert respecte pel desconegut, alguna vegada a la vida
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Al dramaturg i director Pablo Messiez (Buenos Aires, Argentina, 1974), de l'escola Veronese, aquesta dualitat carregada d'enjòlit li suggereix la confecció artesanal d'una història d'històries de relacions personals i també d'incomunicació que al final es troben. Crec que, a Messiez, no li interessa tant el que passa a «El temps que estiguem junts» sinó com i per què hi passa. I aquest trànsit és el que fa també —o es veu obligat a fer també— l'espectador quan s'ha avesat a les dues realitats paral·leles d'aquesta obra que neix, precisament, d'uns tallers fets la temporada anterior entre el director i els intèrprets de La Kompanyia Lliure, actors i actrius de la generació dels vuitanta i noranta del segle passat, ara ja coneguts i cada vegada més consolidats per mèrits propis en el panorama escènic català.

[dimarts, 06.03.18]
Es digitalitza l'Obra Completa de Pompeu Fabra amb accés lliure coincidint amb el 150 aniversari del naixement de la modernització de la llengua catalana
El Portal Pompeu Fabra és una eina fonamental per a difondre la figura i l’obra de Pompeu Fabra, ja que inclou la versió digital de les seves Obres completes (excepte les lexicogràfiques), a més d’informació sobre la seva biografia i els seus treballs lingüístics. El portal dona accés a cada una de les obres de Fabra, a més de permetre cercar una cadena de caràcters (un mot o un conjunt de mots) dins la totalitat de l’obra, un grup d’obres de la mateixa categoria o una obra concreta. Aquest portal és una iniciativa conjunta de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca dins la celebració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra.
L'Obra Completa de Pompeu Fabra integra nou volums (el desè, en preparació, inclourà els índexs) que recullen des de la bibliografia essencial de Fabra —com ara el Diccionari general de la llengua catalana, les diferents gramàtiques, les Converses filològiques, l’Epistolari o les Normes ortogràfiques aprovades per la Secció Filològica— fins a escrits inèdits. L'Obra Completa de Pompeu Fabra parteix de l'ordenació que en van fer els lingüistes Jordi Mir i Joan Solà durant més de deu anys.

[dilluns, 05.03.18]
L'obra «Sopa de pollastre amb ordi» a la Biblioteca de Catalunya reflecteix el pas de la il·lusió del miratge a la caiguda en pendent de la implacable força de la cruel realitat
L'ordi és un dels cereals bàsics de la humanitat des de l'antiguitat. I també del bestiar. Per això, potser, es considera un cereal de classe humil, com aquelles productes de la terra que creixen en la sequera i que en temps migrats salven de la fam. A cals Khan, una família jueva refugiada i establerta a Londres, defensors de la classe obrera anglesa dels anys trenta i devots de la doctrina comunista, les racions diàries de sopa de pollastre amb ordi van salvar la vida de la filla Ada. Això l'hi recorda sempre la seva mare, Sarah, i en té també una memòria de la flaire dels plats calents el fill petit, Ronnie
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A cals Khan, activistes fins a la medul·la, idealistes de cor i fervents seguidors de les reivindicacions populars del partit comunista, s'han proposat lluitar contra el feixisme creixent dels anys trenta fent tots pinya a les manifestacions antifeixistes com la del barri obrer londinenc de l'East End del 1936, on viuen nombrosos jueus. Però la fe en els ideals de la família Khan s'estavella quan la policia metropolitana que els hauria de protegir està més al costat dels feixistes i és als contramanifestants a qui fa enrere a cops, amb nombrosos ferits i també detencions.

[diumenge, 04.03.18]
L'exposició central de la pròxima Biennal de Venècia d'arquitectura inclourà obres de tres estudis catalans entre una setantena de representats
Entre aquests estudis hi ha els de Carme Pinós, l'autora del CaixaForum de Saragossa i la nova escola Massana; Miralles Taglibue, l'artífex d'obres del mercat de Santa Caterina i la torre de Gas Natural i el Parlament escocès; i Flores i Prats, coneguts per la nova Sala Beckett. A més, pel que fa als espanyols, hi participaran els de Paredes Pedrosa i el de Rafael Moneo. Entre els seleccionats hi haurà, per acabar, De Blacam and Meagher Architects, establerts a Irlanda i Eivissa. La Biennal obrirà les portes al públic el 26 de maig i finalitzarà al novembre. Així mateix, la selecció d’arquitectes inclou grans noms internacionals com el xilè Alejandro Aravena, els britànics Caruso St John i David Chipperfield, el danès Bjarke Ingels, el coreà establert al Japó Toyo Ito, els francesos Lacaton Vasal, el brasiler Paulo Mendes da Rocha, el nord-americà Richard Scofidio, ja japonesa Kazuyo Sejima i els portuguesos Eduardo Souto de Moura i Alvaro Siza. A més dels tres despatxos de l'exposició central, Catalunya tornarà a participar a la
Biennal de Venècia dins els eventi collaterali, amb un projecte dirigit per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR), els guanyadors de l'últim premi Pritzker. La pròxima Biennal d'arquitectura porta per títol «Free space» [Allibereu l'espai, o Espai lliure] i està dirigida per Yvonne Farrell and Shelley McNamara. Les comissàries de la Biennal volen que el seu projecte sigui un espai per a les oportunitats i democràtic.

[dissabte, 03.03.18]
El cantautor Lluís Llach rep el premi Enderrock d'Honor 2018 la nit dels XX Premis de la Música Catalana coincidint amb el cinquantenari de «L'estaca» i de la seva carrera artística
Per commemorar aquest doble aniversari, la revista Enderrock ha concedit al cantautor de Verges el premi Enderrock d'Honor 2018. La distinció vol reconèixer el compromís del cantautor amb el país al llarg de mig segle, com també el fet d'haver deixat una obra literària i musical de gran magnitud que ha connectat igualment amb les generacions més joves. Lluís Llach recull el guardó durant la gala dels premis
Enderrock 2018 - XX Premis de la Música Catalana, el 7 de març a l'Auditori de Girona. La cerimònia compta amb les actuacions de Mishima, Els Catarres, Roba Estesa, Sau30, Valtònyc, Ferran Palau, El Petit de Cal Eril, Judit Nedderman, Roger Mas amb Núria Graham i La Pegatina. A banda d'aquest reconeixement, també es lliuren els Premis de la Crítica i de Votació Popular, els Premis Enderrock Estrella (iCat), el premi Joan Trayter (Marc Martín) i el Premi a la Trajectòria (Sau30-Pep Sala). El Premi Enderrock d'Honor es va inaugurar l'any passat i va distingir el compositor, pianista i arranjador Francesc Burrull.

[divendres, 02.03.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2018 amb 14.780.208 visitants que han fet 33.909.037 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el febrer del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 14.780.208 visitants i 33.909.037 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.774,8 visites de pàgines (12,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 47 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.449 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dijous, 01.03.18]
Deu graus universitaris de Catalunya de sis universitats catalanes surten al rànquing QS entre els cinquanta millors del món de la seva disciplina
Deu graus que s'estudien a les universitats catalanes, tant públiques com privades, estan en el Top 50 dels millors del món en la seva disciplina. Així ho ha publicat el rànquing Quacquarelli Symonds (QS), que analitza cada any les millors universitats en termes generals però també per especialitats, com és el cas, fixant-se sobretot en la investigació que es duu a terme a les universitats (el rànquing QS analitza la reputació entre els acadèmics, la fama dels professors i la qualitat dels investigadors en funció de les citacions dels seus articles, entre altres factors). Segons aquests criteris del
rànquing Quacquarelli Symonds (QS) , sis universitats catalanes són referents mundials en algunes especialitats. Així, la UB és la universitat espanyola amb més graus dins d'aquest rànquing, ja que és una de les 50 millors universitats del món en 4 disciplines: anatomia i fisiologia (posició 21), arqueologia (33), filosofia (46) i educació (49). La Universidad Complutense de Madrid, la segona més ben posicionada per matèries, en té 3 dins del rànquing (Odontologia, ciències veterinàries i filologia clàssica). De les universitats catalanes, els graus d'arquitectura (22) i enginyeria (34) de la UPC també són dels 50 millors del món en la seva especialitat, com també ho és el grau en ciències veterinàries que s'imparteix a la UAB, que apareix en el lloc 31. En matèria econòmica, destaca la carrera d'empresarials d'ESADE, en el lloc 27, i la d'economia que es fa a la UPF, en el lloc 38. L'Escola Universitària d'Hostaleria de Sant Pol també apareix al rànquing perquè el grau en direcció hotelera que imparteix és el 48è millor del món del seu camp.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció