BITS MES MARÇ

[divendres, 31.03.17]
El cinema es queda sol reinvidicant la baixada de l'IVA del 21% al 10% que s'aplicarà des d'ara al teatre, la música i la dansa sota la categoria d'espectacles en directe
El govern espanyol del Partit Popular, de qui depèn l'IVA que es paga a Catalunya, sense majoria absoluta, s'ha vist obligat a acceptar algunes de les condicions imposades per aquells que li han de donar els vots per aprovar els pressupostos anuals. Entre aquestes condicions, hi ha la reclamada rebaixa de l'IVA cultural del 21% actual al 10%, percentatge que l'acosta a altres tipus europeus. Però la rebaixa deixa fora el cinema sota l'argument que no és un espectacle en directe com el teatre, els concerts musicals o la dansa. A Espanya, hi afegeixen els toros, més importants, pel que sembla, que el cinema. El govern espanyol va apujar l'any 2012 l'IVA dels productes culturals del 8% al 21%, davant de l'oposició del sector. Ara, després de cinc anys de demandes, cedeix. Des que va entrar en vigor l'IVA del 21%, tot
el sector cultural havia clamat perquè es fes marxa enrere. Perquè l'aplicació de l'IVA del 21% ha coincidit de ple amb la crisi i les retallades als ajuts públics, i aquesta triple combinació ha suposat un autèntic cop per a la cultura. Segons el sector, aquesta imposició ha representat que la recaptació de les arts escèniques entre el 2010i el 2015 hagi caigut entre un 20% i un 25%, amb un notable descens del nombre d'espectadors. El cinema, el sector més afectat, ha vist aquest any com s'han tancat moltes sales, la més recent, avui mateix, el Cinema Palace de Reus —ciutat que es queda sense cap sala—, edifici cèntric que es convertirà en una residència d'avis. Malgrat la rebaixa fins al 10% dels espectacles en directe, cal tenir en compte que abans de la modificació estava al 8%. El sector del cinema reclama que quan els pressupostos entrin al Congrés de Madrid, l'oposició forci la seva entrada en la rebaixa.

[dijous, 30.03.17]
S'obre un nou Sónar a Hong Kong amb la primera trobada del Barcelona Talks Business and Sónar
La primera trobada del Barcelona Talks Business and Sὀnar ha comptat amb l’assistència d’una trentena de creadors, dissenyadors, emprenedors digitals i representants d’indústries creatives, a més de persones de referència del sector cultural i empresarial catalans.
El festival Sónar, que ha esdevingut referent internacional de com la creativitat i la tecnologia participen i impulsen la transformació digital de les indústries culturals, arriba a Hong Kong en un pas més de la seva expansió internacional. A més, els ciutadans de Hong Kong podran gaudir també del SONAR+D, l’espai de trobada amb tota la indústria que envolta la música electrònica. La col·laboració entre les ciutats de Barcelona i Hong Kong s’emmarca en un context de relacions estratègiques amb la ciutat asiàtica des que totes dues van signar el conveni de col·laboració el 2012, unes relacions que s’han portat a terme en els darrers anys, i que ara es consoliden i intensifiquen amb les diverses trobades que la delegació de l'Ajuntament ha mantingut en els darrers dies amb les autoritats i principals empreses tecnològiques de Hong Kong i Shenzen.

[dimecres, 29.03.17]
L'actor Sergi López torna amb el seu espectacle «Non solum» al Teatre Poliorama després de deu anys de gira i reposicions per diversos escenaris
L'actor Sergi López té una trajectòria cinematogràfica de primera línia i és un dels actors més apreciats pels seguidors del cinema francès i, de rebot, del català. Li ho deu, sobretot, al director Manuel Poirier, que el va fer debutar a la dècada dels noranta amb els films Le petite amie d'Antonio, A la campagne, Marion i Western. Però va ser amb Dominik Moll, amb qui va guanyar l'any 2000, un Cèsar al millor actor protagonista per la pel·lícula Harry, un amigo que os quiere, i la distinció de millor intèrpret masculí europeu. L'actor ha treballat també, entre altres, amb Stephen Frears, Alain Corneau, Ventura Pons, Samuel Benchetrit i, la més recent, Isabel Coixet, en el film Mapa dels sons de Tòquio. Ni aquesta estrena ni el teatre impedeixen que ja estigui embrancat en un nou rodatge, amb Agustí Villaronga, sobre la versió cinematogràfica de la novel·la «Pa negre», d'Emili Teixidor, en el paper de l'Alcalde. La de Sergi López és una trajectòria professional
[crítica íntegra de «Non solum» a la revista digital Clip de Teatre] que no l'ha portat a París per casualitat perquè és també allà on va fer un dels primers aprenentatges en teatre, juntament amb el popular actor còmic, Toni Albà, amb qui —vilanovins els dos—, van fer parella a la dècada dels vuitanta, en un espectacle d'humor d'agradable memòria, «Brams o la kumèdia dels herrors». Allà, a París, a l'escola teatral de Jacques Lecoq, és on va conèixer el valencià Jorge Picó, amb qui uns anys després crearien l'actual «Non Solum», un espectacle representat des de fa quatre temporades [2004 - 2008], tant a França com aquí, en versions francesa i catalana.

[dimarts, 28.03.17]
L'obra «Davant la jubilació», el director Lluís Pasqual, l'actor Lluís Homar, l'actriu Marta Angelat i el musical «Scaramouche» entre els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona
L'obra «Davant la jubilació», dirigida per Krystian Lupa i coproduïda pel Teatre Lliure i el Festival Temporada Alta ha estat la guanyadora en la categoria d'Espectacle teatral. També han estat guardonats el director Lluís Pasqual per «A teatro con Eduardo», una obra que ha fet doblet amb el premi d'Espai escènic, del mateix Pasqual juntament amb Alejandro Andújar. L'actriu Marta Angelat ha protagonitzat un altre doblet per «Davant la jubilació» i l'actor Lluís Homar ha estat distingit com en la categoria d'Actor pel seu paper a «El professor Bernhardi», del Teatre Nacional de Catalunya. Els XIX Premis de les Arts Escèniques de Barcelona [descarregueu el pdf amb el palmarès i tots els guanyadors de l'edició]
es donen sobre tots els espectacles estrenats l'any anterior tant de teatre, com de dansa així com els de teatre familiar i arts de carrer. La gala dels premis té lloc des de fa tres anys a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona organitzada per l'Associació Recomana que agrupa una quarantena de crítics de les diverses especialitats.

[dilluns, 27.03.17]
El Maldà posa sobre la taula la memòria de la doctora Dolors Aleu i Riera amb la intenció d'homenatjar les mares, àvies, besàvies i rebesàvies oblidades
Si la doctora Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 3 abril 1857 - 19 febrer 1913) aixequés el cap, es passegés per les Galeries Maldà i veiés al teatre El Maldà qui ha creat aquest espectacle en memòria seva... potser li cauria de debò la cotilla per terra. Un cop d'ull a la fitxa artística deixa clar que l'espectacle «Barbes de balena» és un muntatge fet exclusivament per dones de diferents disciplines artístiques. És a dir, a mil anys llum del que la doctora va viure en la seva joventut i maduresa, que va representar una excepció i una decisió pionera per fer-se un espai en el gremi de la medicina. Malgrat que la jove Dolors Aleu va tenir el suport del seu pare, un polític de l'època, perquè fes carrera —va ser la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol— diuen que va ser ell qui li va posar i pagar dos escortes perquè l'acompanyessin a les classes de la Facultat de Medicina! Tot un detall
[críticia integra a la revista digital Clip de Teatre]. La jove Dolors Aleu va haver d'esperar quatre anys, un cop acabats els estudis, per aconseguir fer l'examen final, que va aprovar amb excel·lent i, des d'aleshores es va especialitzar en ginecologia i medicina infantil (allò que ara se'n diria popularment «Dexeus Salut de la Dona») i va exercir durant 25 anys amb consulta pròpia a la Rambla de Canaletes. Juntament amb la filla d'Idelfons Cerdà, Clotilde Cerdà, una altra dona liberal, van fundar l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, un projecte que va durar poc per falta d'ajuts. En el camp social relacionat amb la medicina, Dolors Aleu i Riera va ser qui va lluitar per fer desaparèixer la vella cotilla del cos de les dones perquè va demostrar que els dificultava la circulació sanguínia i els provocava desmais.

[diumenge, 26.03.17]
El Departament de Cultura anuncia la creació de la Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura
Sense concretar les seves funcions, i tenint en compte que ja existeix la Institució de les Lletres Catalanes, que en el seu òrgan de govern inclou tots els sectors, la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que pròximament crearà (o tornarà a crear) la Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura. Aquesta nova Direcció, la creació de la qual es concretarà en els pròxims dies, tindrà presumptament competències en la creació literària, el foment de la lectura, la gestió de biblioteques, el foment de la indústria cultural i el suport a les llibreries, funcions que, en certa manera ja compleix ara la
Institució de les Lletres Catalanes, organisme autònom, que també ha col·laborat amb el Servei de Biblioteques. El Departament de Cultura també presentarà el mes que ve el Pla de Foment de l’Hàbit de la Lectura, una assignatura eternament pendent i sempre en la cartera de projectes de totes les diferents legislatures de la conselleria de Cultura. L'anunci ha agafat per sorpresa el sector del llibre que veu amb aquesta creació, en un moment que el Departament de Cultura ha reduït pressupost, una duplicació de funcions de la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques, organismes en els quals llibreters, editors, traductors i escriptors estan vinculats.

[dissabte, 25.03.17]
«Estiu 1993» de Carla Simón ha estat distingida com a millor pel·lícula al Festival de Màlaga i repeteix l'èxit que va iniciar al Festival de Berlín com a opera prima
El jurat del Festival de Cinema de Màlaga ha atorgat la Biznaga d'Or a la millor pel·lícula a «Estiu 1993», de Carla Simón. El film de la directora barcelonina suma així un nou premi al que ja va rebre al Festival de Berlín, o va ser considerada la millor opera prima. La Biznaga d'Or, dotat amb 12.000 euros, és l'únic premi de la secció oficial que ha rebut 'Estiu 1993'. La resta del palmarès d'aquesta edició del Festival de Màlaga, que repeteix guanyadora amb una pel·lícula catalana com
«Estiu 1993», se l'han repartit «Últimos días en la Habana», «La mujer del animal»' i «No sé decir adiós». «Últimos días en la Habana», del cubà Fernando Pérez, s'ha endut els premis a la millor pel·lícula iberoamericana i a la millor actriu de repartiment (Gabriela Ramos), a més del premi del públic. «La mujer de l'animal» ha estat reconeguda amb la Biznaga de Plata a la millor direcció (el colombià Víctor Gaviria, director de films com «La vendedora de rosas») i al millor muntatge (Etienne Boussac). I «No sé decir adiós», de Lino Escalera, ha guanyat els guardons al millor guió (Lino Escalera i Pablo Remón), la millor actriu (Natalie Poza) i el millor actor de repartiment (Juan Diego), a més del premi especial del jurat. El premi al millor actor ha sigut per a Leonardo Sbaraglia, pel seu paper a «El otro hermano». El jurat del festival ha atorgat una menció especial a «Selfie», de Víctor García León, que també s'ha endut el premi especial del jurat de la crítica. I el premi al millor documental ha estat per a «La balada del Oppenheimer Park», de Juan Manuel Sepúlveda. En la secció paral·lela Zonazine, la gran triomfadora ha sigut «Julia ist», d'Elena Martín, el debut com a directora de la protagonista de «Les amigues de l'Àgata». El film ha guanyat els premis a la millor pel·lícula i a la millor direcció.

[divendres, 24.03.17]
El director Julio Manrique ha conduït amb pols ferm al Teatre Lliure de Montjuïc el pas del planteig de la primera part de l'obra «L'ànec salvatge», de Henrik Ibsen, cap a la tragèdia de la segona part
Hi ha un ànec i hi ha un gos. El gos ha ferit l'ànec. Hi ha idealisme i febre de justícia i hi ha escepticisme i supervivència. Hi ha dignitat i hi ha venjança. Hi ha poder absolut i hi ha submissió impotent. Tot això és el que hi ha en aquesta obra que barreja el simbolisme amb el realisme modern d'Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 1828 - Oslo, Noruega, 1906). Però hi ha sobretot a «L'ànec salvatge» una versió catalana d'una evident brillantor que comença amb una adaptació dramatúrgica tripartita (Artigau, Genebat, Manrique) d'una obra sense gaires precedents d'haver-se posat en escena aquí, que continua amb una interpretació coral de gran solidesa i que culmina amb la mostra d'una intensa trajectòria recent de direcció de Julio Manrique
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'ànec salvatge és el símbol màxim d'aquest drama d'Henrik Ibsen. Un ànec ferit que conviu amb gallines i conills de corral al soterrani de la casa i estudi fotogràfic de Hialmar on acaben convergint tots els personatges de l'obra. Però al damunt d'aquesta granja domèstica absent escenogràficament, sota una trapa que s'obre i es tanca, s'amaga la mentida —"mentida vital", l'anomena el doctor Relling— guardada zelosament durant gairebé quinze anys i a punt d'esclatar quan arriba Gregor, el fill del poderós Werle, la figura del fill que encarna la veritat, ni que les veritats, com assegura la dita, facin perdre les amistats.

[dijous, 23.03.17]
Es publica un vocabulari bàsic interactiu de la llengua de signes catalana que es pot consultar en línia i que compta amb l'assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha elaborat i publicat un vocabulari bàsic interactiu de la
llengua de signes catalana (LSC), que es pot consultar en línia. L'eina aplega 1.500 termes bàsics de 26 camps temàtics. D'aquest ja són en línia els 230 corresponents als sis camps següents: lletres i números, colors i formes, salutacions, cultura, temps cronològic i tecnologies. L'eina, que combina la cerca lèxica amb vídeos a Youtube, i permet l'accés des de dispositius mòbils, s'ha creat amb l'assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, (FESOCA), i hi han col·laborat els experts Rosa M. Boldú, Juan Frigola, Santi Frigola, Juan Valenzuela, Cèsar del Valle i Frank Vidiella. Els models gràfics del vocabulari són de Mariona Boronat i Arnau Escudero. Coincidint amb aquesta publicació, la Direcció General de Política Lingüística organitza el 31 de març una Matinal de Llengua dedicada a la llengua de signes catalana, al Palau Marc, seu del Departament de Cultura on es presenta una introducció a la comunicació lingüística de tipus visual-gestual i de la llengua de signes catalana (LSC) i també es presenta el marc normatiu de protecció de la LSC, del seu desenvolupament i l'aprenentatge.

[dimecres, 22.03.17]
La comèdia «Fairflay» sobre les gràcies i desgràcies dels joves emprenedors amb la companyia La Calòrica prorroga al Teatre Tantarantana fins al 2 d'abril
Si la memòria no em falla, em sembla que no s'havia alterat mai la disposició del Teatre Tantarantana deixant al marge la platea i situant els espectadors en quadrilàter a l'escenari. La companyia La Calòrica ho ha fet amb aquest nou espectacle sobre la precarietat laboral (un tema que ja va tocar amb «Sobre el fenomen de les feines de merda», també dins d'El Cicló) i que ara amplia al caramel de la gent emprenedora. Advertim d'entrada que no s'ha de confondre «Fairfly» amb «Firefly», un cafè amb jocs de taula de l'Eixample, ni amb una sèrie televisiva nord-americana de principis d'aquest segle que, dins del gènere de la ciència-ficció, estava situada a l'any 2517. Malgrat que «Fairfly» —visca Internet!— és la marca d'una multinacional nord-americana que es dedica a rastrejar preus de productes i donar-ne una comparativa, tampoc no té res a veure amb la ficció del
«Fairflay» de la companyia La Calòrica, que sembla que irònicament es vol referir més aviat al "fair play", terme anglès que caracteritza la sinceritat i l'honestedat en la conducta, és a dir, allò que lliga més amb la intenció inicial dels quatre protagonistes de l'obra de Joan Yago que volen canviar el món, ni que sigui amb la invenció, elaboració i distribució d'un producte per a infants, unes farinetes elaborades amb... bé, no ho diguem... amb uns ingredients que per no trencar la sorpresa dels espectadors un servidor es reserva de no anomenar ni ara ni després.

[dimarts, 21.03.17]
La pel·lícula «La llum d'Elna» basada en l'obra d'Assumpta Montellà i dirigida per Sílvia Quer s'estrena a TV3 el 31 de març
Dins de la programació «La gran pel·lícula», TV3 estrenarà «La llum d’Elna», dirigida per Sílvia Quer. És una producció de Distinto Films, en coproducció amb TV3, Radio Télévision Suisse, Bohemian Films, Producciones Cibeles i Televisión Española, la participació de Canal Sur, i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Media Suisse i Cinéforom. Beta Film s’encarrega de la distribució internacional. La pel·lícula narra la proesa d’Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d’Elna, que juntament amb les seves col·laboradores va tornar la dignitat a les dones embarassades refugiades de la guerra civil espanyalo i dels camps d’internament d’Argelers i Ribesaltes de la França de Vichy. La Maternitat d'Elna va acollir centenars de dones embarassades i va salvar així 595 nadons d’una mort segura. El repartiment de
la versió ciematogràfica l’encapçalen les actrius Noémie Schmidt, Nausicaa Bonnín i Natalia de Molina. Les acompanyen Nora Navas, Blanca Romero, Pere Ponce, Isak Férriz, Pep Anton Muñoz i les actrius internacionals Marie Fontannaz, Stephanie Schneider i Marie-Christine Friedrich. El film ha rebut recentment el premi a la millor ficció al Festival de Luchon, a França, i la protagonista, l’actriu suïssa Noémie Schmidt, ha guanyat el premi a la millor interpretació femenina en un film de televisió al Solothurn Film Festival de Suïssa.

[dilluns, 20.03.17]
Només 20 autors catalans de literatura infantil i juvenil tenen obra traduïda a l'italià en el moment que l'expedició catalana ja és a les portes de la Fira de Bolonya 2017
Segons promociona el programa «Sharing a future. Books in Catalan 2017», targeta de presentació de l'expedició liderada per l'Institut Ramon Llull, a la Fira de Bolonya 2017, la literatura infantil i juvenil catalana té una llarga tradició que es remunta al segle XV amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial més antiga d’Europa. En el mateix programa s'informa que actualment aquest sector editorial factura 41'4 milions d’euros anuals, segons dades del 2015, i que és el tercer sector en facturació en la indústria editorial. Malgrat això, però, la literatura infantil i juvenil catalana només compta amb 20 autors que tinguin alguna obra traduïda a l'italià, la llengua amfitriona de la Fira de Bolonya (3 - 6 abril 2017)
[programa complet de la representació de la literatura catalana]. Entre aquests autors, Andreu Martín és el més traduït, amb 18 llibres. Darrere seu hi ha Maite Carranza, amb 4 llibres. La resta d'autors, alguns ja desapareguts, hi són representats amb 1 o 2 llibres cadascun, tant de ficció narrativa com de divulgació: Josep Maria Ainaud de Lasarte, Maria Àngels Anglada, Joan Armangué, Maria Barbal, Maria Aurèlia Capmany, David Cirici, Rodolfo del Hoyo, Fina Duran, Meritxell Margarit, Gemma Pasqual, Manuel de Pedrolo, Maite Sarró, Joles Sennell (Pep Albanell), Andreu Sotorra, Tina Vallès i Josep Vallverdú. Tot i que la nòmina de traductors del català a l'italià és diversa, hi destaca l'escriptor alguerès Antoni Arca —curiosament no convidat en l'expedició de Bolonya— com a traductor majoritari d'obres d'autors com Joan Armangué, Andreu Sotorra o Josep Vallverdú.

[diumenge, 19.03.17]
La revisió de l'espectacle «Homes» de T de Teatre en una nova versió de Sergi Belbel i Carol López al Teatre Condal fa un fals favor a la història del muntatge original
Ni xitxa ni llimonà. Ni comèdia ni musical. O potser hauríem de dir ni homes ni dones sinó tot el contrari. Els que no hi eren el 1994 i tampoc tres anys abans —per mèrit de joventut— es faran ara una idea equivocada del que va ser la revelació de la companyia T de Teatre formada per cinc actrius acabades de sortir de l'Institut del Teatre (Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz) amb l'espectacle «Petits contes misògins» (1991), a partir dels relats de Patricia Higsmith, sota la direcció de Pere Sagristà, i posteriorment, l'espectacle «Homes» (1994), dirigit per Sergi Belbel, amb textos d'ell mateix i altres autors, amb el relleu de Rosa Gàmiz per Marta Pérez. I dic que es faran una idea equivocada perquè l'actual versió de l'espectacle «Homes», creat de nou per Sergi Belbel i Carol López —que també hi fa de directora— amb música de Marc Parrot, no té res a veure amb aquella i diria que li fa un feble favor
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. De fet, no és la primera vegada que es repesca «Homes». La mateixa companyia T de Teatre —que ara ha cedit el títol i una mínima part del text, el de l'autoria de Sergi Belbel—, el 2005 en va fer una reposició al Teatro Príncipe de Madrid, per commemorar l'èxit que havia tingut la versió del 1995, i va formar una segona companyia, Misògines, amb actrius diferents de les fundadores, que ara, amb el mateix nom, coprodueix l'actual versió del Teatre Condal.

[dissabte, 18.03.17]
L'obra teatral «Res no tornarà a ser com abans» dirigida per Carol López i estrenada a La Villarroel el 2012 arriba com a telemovie a TV3
Es tracta d'una comèdia contemporània que ofereix una mirada honesta sobre el món de la parella, parla de les persones que la integren, dels secrets i pors de fer-se adult, i reflexiona sobre els mecanismes de les relacions personals. Amb un llenguatge quotidià, la peça recrea situacions en què l'espectador es pot emmirallar, facilitant la identificació amb els quatre personatges de la comèdia, interpretats per Dolo Beltrán, Andrés Herrera, Olalla Moreno i Andrew Tarbet, els mateixos que van protagonitzar l'obra teatral a La Villarroel el 2012, amb 78 funcions i prop de 15.000 espectadors. El telefilm (TV3, 19 març, 19:10h) és una coproducció de TVC i Focus Audiovisual amb la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). A
«Res no tornarà a ser com abans», dues parelles que viuen i treballen a Barcelona parlen d'una vida que podria ser la de qualsevol. Quatre actors que parteixen d'ells mateixos, però que no són ells mateixos, per encarnar quatre personatges amb problemes que resolen amb altres problemes. És gairebé un fals documental sobre dues parelles que es mostren tal com són, amb els seus desitjos i les seves contradiccions amb un fil argumental per parlar de tot i de res: del que es vol que passi i no passa, del que no es desitja i arriba, dels secrets que es guarden, de la por de créixer i també d'alguna traïció.

[divendres, 17.03.17]
Richard Gere i Bertrand Tavernier participaran en el nou «BCNFilm Fest» que tindrà lloc als Cinemes Verdi el mes d'abril amb caràcter internacional i de continuïtat
L'actor Richard Gere serà el gran reclam de la primera edició del «BCN Film Fest», un nou festival de cinema amb caràcter internacional que tindrà lloc als cinemes Verdi del 21 al 28 d'abril. L'actor nord-americà visitarà Barcelona per presentar la inauguració del festival, «Norman», de Joseph Cedar, un thriller dramàtic sobre la relació casual d'un anònim home de negocis amb un polític que s'acaba convertint en un important líder mundial. El nou festival, que coincideix amb la festa de Sant Jordi, vol posar el focus en el cinema popular i de caràcter generalista, en un triangle format pel cinema, la història i la literatura i amb un fort plantejament educacional, amb sessions matinals a 2,90 euros per al públic menor de 18 anys. El «BCN Film Fest», organitzat principalment pels
Cinemes Verdi, també tindrà una secció dedicada la comèdia (Cinema amb Gràcia) i un calaix de sastre (Zona Oberta) on acollir sessions especials, cinema educatiu i sèries de televisió. El cineasta francès Bertrand Tavernier hi presentarà el seu documental sobre el cinema francès «Las películas de mi vida». El BCN Film Fest tindrà tres premis: el del jurat (format per un escriptor, un historiador i un cineasta), el del públic i el d'un jurat escolar. La programació completa es farà públic el 6 d'abril.

[dijous, 16.03.17]
Un complex «Rigoletto» de Verdi es presenta al Gran Teatre del Liceu dirigit escènicament per l'holandesa Monique Wagemakers i musicalment per l'italià Riccardo Frizza
L'òpera es podrà veure del 21 de març al 6 d'abril i és una coproducció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real de Madrid. Hi debuten els tenors Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua. Els barítons Carlos Álvarez i Àngel Òdena —que també debuta en el paper de Rigoletto— s’alternaran amb el baríton italià Leo Nucci, que farà una única funció, mentre que les sopranos Désirée Rancatore i María José Moreno s’alternen en el paper de Gilda. Un dels atractius d’aquesta producció és el vestuari venecià renaixentista, obra de la dissenyadora Sandy Powell, guanyadora de tres Oscar, i que ha comptat amb l’assistència del també dissenyador Lorenzo Caprile. A l'espectacular vestuari vermell s’hi suma la complexitat tècnica de la producció, que ha necessitat tres setmanes de premuntatge per perfeccionar el funcionament d’una gran plataforma en moviment. Un sistema d’elevadors i pistons hidràulics que representa un repte per al Cor del Liceu i els intèrprets que tenen diverses entrades i sortides en aquest escenari.
«Rigoletto» és una peça essencial del repertori operístic basada en un drama de Victor Hugo, «Le roi s’amuse», que va ser censurada abans de l’estrena per la seva crítica a la monarquia de l’època. Aquest fet va comportar que l’immoral personatge concebut pel sobirà es convertís finalment en el de duc de Màntua. El resultat és un melodrama en tres actes i llibret de Francesco Maria Piave que situa l'acció a Màntua. Rigoletto, bufó del duc de Màntua, té una filla secreta que és seduïda pel duc. Els cortesans la rapten i la porten a palau creient que és l’amant de Rigoletto, que els insulta i els reclama la seva filla. Després de fer veure a la filla que el duc no l’estima, Rigoletto planeja la seva venjança.

[dimecres, 15.03.17]
Netflix acabarà l'última pel·lícula d'Orson Welles, «The other side of the wind», una sàtira de Hollywood protagonitzada per John Houston
L'última pel·lícula d'Orson Welles, «The other side of the wind» (L'altra cara del vent), veurà a la fi la llum: Netflix n'ha adquirit els drets, l'acabarà i la restaurarà. La data d'estrena encara no s'ha fet pública. En els últims anys «The other side of the wind» ha estat envoltada de batalles legals i problemes de drets. Orson Welles hi va treballar durant els últims sis anys de la seva vida i, malgrat que no la va acabar, va deixar per escrit els detalls del muntatge. El projecte estarà supervisat per Frank Marshall, que ja va treballar en la producció original. El rodatge tampoc no va ser fàcil: Welles treballava simultàniament en cinc versions de la pel·lícula i va tenir problemes de finançament. El film satiritza la indústria de Hollywood a través de la figura d'un cineasta —interpretat per John Houston— que lluita per tirar endavant la seva última obra mestra, titulada també «The other side of the wind». En el repartiment també hi ha Peter Bogdanovich, Oja Kodar, Robert Random, Lilli Palmer, Edmond O’Brien, Cameron Mitchell, Mercedes McCambridge, Susan Strasberg, Norman Foster, Paul Stewart i Dennis Hopper. Aquest no és el primer intent per finalitzar
«The other side of the wind». El cineasta Peter Bogdanovich, que assessorarà Frank Marshall, va engegar el 2014 una campanya de mecenatge que va tenir el suport de Clint Eastwood i J.J. Abrams i va aconseguir més de 400.000 dòlars, però el projecte va naufragar per una suposada disputa per la propietat dels negatius. Aleshores Marshall, el productor Filip Jan Rymsza i Jens Koethner Kaul van adquirir els drets després d'aconseguir que es posessin d'acord l'hereva de Welles, la seva filla Beatrice, l'actriu Oja Kodar i la companyia francoiraniana L'Astrophore.

[dimarts, 14.03.17]
La veterana actriu Imma Colomer i La Villarroel són els dos primers guardons honorífics fets públics dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona
La Gala de lliurament de la XIX edició del Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona tindrà lloc el 27 de març a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm com a cloenda del Dia Mundial del Teatre. El jurat de Teatre ha decidit atorgar el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer 2016 a l’actriu i directora Imma Colomer. El guardó creat l’any 2010 en homenatge a Gonzalo Pérez de Olaguer, un dels degans de la crítica barcelonina i figura especialment estimada per tot el gremi teatral, distingirà enguany la trajectòria de Colomer, cofundadora del Teatre Lliure i de la companyia Comediants. L’actriu ha desenvolupat una carrera molt extensa tant en el teatre com en el cinema i la televisió. Entre els seus treballs més recents, destaquen «Qui bones obres farà» (TNC, direcció de Pep Tosar), «Afterplay» (Teatre Lliure, direcció Imma Colomer) o «La màgia d’en Calders» (Teatre Akadèmia i gira, direcció Imma Colomer). En edicions anteriors, el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer va recaure en la Llibreria Millà (2010), la dissenyadora de vestuari Montse Amenós (2014) i el fotògraf Josep Ros Ribas (2015). Una altra de les novetats d’aquesta edició és que el premi destinat a reconèixer a una sala teatral serà d’elecció directa, sense nominacions. Així doncs, La Villarroel ha estat reconeguda en aquests Premis de la crítica 2016
[vegeu tots els nominats d'aquesta edició a la revista digital Clip de Teatre] pel conjunt de la seva programació. Les sales Flyhard i El Maldà es van alçar amb aquest guardó en les edicions de 2014 i 2015, respectivament. La Villaroel, gestionada per Focus i dirigida per Tania Brenlle des del 2014, va obrir l’any 1972 com a Sala Villarroel a l’Eixample esquerra.

[dilluns, 13.03.17]
La filòloga i medievalista de la Universitat de Barcelona, Lola Badia, rebat la tesi de la Universitat de València que certifica qui és l’autor de «Curial e Güelfa»
Segons la tesi de l’historiador valencià Abel Soler, avalada pel catedràtic de literatura catalana Antoni Ferrando i la Universitat de València, es tractaria d’Enyego d’Àvalos, un camarlenc del rei Alfons el Magnànim, castellà de naixement, valencià d’adopció i fascinat per la cultura literària italiana, que l’hauria escrit entre el 1445 i el 1448 entre Milà i Nàpols. Per a Lola Badia, catedràtica de filologia catalana i medievalista de la Universitat de Barcelona, afirmar que Àvalos és l’autor de Curial e Güelfa és un exercici gratuït, acientífic, partidari de la filologia espectacle. Lola Badia és autora també d'una edició crítica i comentada de «Curial e Güelfa», publicada el 2011 a Quaderns Crema.
«Curial e Güelfa» està catalogada com a anònima perquè, si bé en l’època medieval era habitual signar les obres, el primer quadern del volum es va perdre i, per tant, es va extraviar la signatura de l’autor. Segons Lola Badia, una obra anònima és molt llaminera. Però un historiador no pot proclamar l’autor d’una obra si no té un document que ho provi. Es poden fer aproximacions a l’època i a l’autor, però posar-li nom és una ximpleria i és improcedent. També considera que la maniobra de la Universitat de València és un pas més en l’obsessió per demostrar la valencianitat de «Curial e Güelfa».

[diumenge, 12.03.17]
​Es digitalitzen 633.750 documents d’interès patrimonial conservats als museus municipals de Barcelona en col·laboració amb el programa BCN Open Challenge
L’Institut de Cultura de Barcelona, ha dut a terme un procés de digitalització intensiva al participar al programa BCN Open Challenge, promocionat i subvencionat per Barcelona Activa.En la digitalització de 633.750 documents —impresos, correspondència, fotografies, manuscrits, llibres, revistes, estampes...— de gran interès patrimonial, han participat el Museu del Disseny, el Museu Etnològic, el Museu Frederic Marès, el Museu d’Història de Barcelona, la Col·lecció filatèlica Ramon Marull/Gabinet Postal, el Servei d’Arqueologia de Barcelona, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciutat, la Biblioteca Pública Arús, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Institut Botànic de Barcelona i Museu de la Música de Barcelona. També s’ha convidat a participar a l’Arxiu de l’Hospital de Sant Pau i a l’Arxiu Contemporani de Barcelona. Els criteris de selecció dins del
programa BCN Open Challenge de les propostes presentades pels centres han estat la singularitat i vàlua de la proposta, l’estat físic i de conservació dels documents, la situació legal en matèria de drets d’autor i els fons documentats. La previsió és que a principis de l’any 2018 tots els documents digitalitzats estiguin disponibles en línia per a la consulta de la ciutadania i especialment els estudiosos.

[dissabte, 11.03.17]
El Gran Teatre del Liceu programa per a la temporada 2017-2018 veus destacades com les de Jonas Kaufmann, Dmitri Hvorostovsky, Sondra Radvanovsky, Gregory Kunde, Plácido Domingo i Piotr Beczaa
Sota el lema «Una temporada que marca» —a saber si inspirat en el rotatiu futbolístic— el Gran Teatre del Liceu portarà durant la temporada 2017-2018 per primera vegada a Catalunya el cantant Jonas Kaufmann el paper d'Andrea Chénier al costat de Sondra Radvanovsky i Carlos Álvarez en una producció del Royal Opera House Covent Garden. El Liceu ha programat també tres coproduccions amb altres teatres: «Roméo et Juliette», de Charles Gounod, amb direcció de Stephen Lawless; «Manon Lescaut», de Giacomo Puccini, dirigida per Davide Livermore:, i «Demon» d'Anton Rubinstein, amb direcció de Dmitri Bertman i la interpretació del tenor Hvorostovsky.
La temporada 2017-2018 s'obrirà al setembre amb una òpera de Rossini que s'ha vist en una dotzena d'ocasions al teatre: «Il viaggio a Reims», que compta amb Emilio Sagi en la direcció d'escena i que barreja cantants veterans amb joves promeses. El teatre intercalarà una nova generació de directors musicals debutants a la sala amb mestres referents com Giacomo Sagripanti, Ramon Tebar, Esperanza Scapucci, William Christie Summers, Steinberg, Renato Palumbo, Daniele Callegari, Pinchas Steinberg, Mikhail Tatarnikov i Patrick Summers. Pel que fa a noms catalans, el Liceu compta també amb Àlex Ollé (La Fura dels Baus), el violagambista Jordi Savall, el tenor Josep Bros, el compositor Albert Guinovart i el dramaturg Mario Gas. Pel que fa a Àlex Ollé repetirà en la programació amb la peça de Wagner «Tristan und Isolde» amb el repartiment de Iréne Theorin i Stefan Vinke amb direcció de Josep Pons, escenografia d'Alfons Flores, videocreació de Franc Aleu i vestuari de Josep Abril. Com a efemèride, el Liceu celebrarà l'any Monteverdi amb «L'incoronazione di Poppea» en versió concert amb l'Ensemble Matheus, sota la batuta de Jean-Christophe Spinosi. La temporada operística es tancarà el juliol amb «La favorite», de Donizetti, amb el director d'escena Ariel García Valdés.

[divendres, 10.03.17]
La dramaturga Anna Maria Ricart ha aconseguit concentrar al Teatre Lliure de Gràcia en dues hores les més de 500 pàgines de la novel·la «Jane Eyre» sense que perdi gens el seu ritme
Em fa l'efecte que la novel·la «Jane Eyre», de Charlotte Brontë (Thornton, West Yorkshire, Regne Unit, 1816 - Haworth, Regne Unit, 1855), escrita el 1847 per una de les tres germanes Brontë, és d'aquelles que, per aquests verals, no queda bé confessar en veu alta que s'hagi llegit mai, però que molts lectors dels que la neguen guarden curosament en les seves biblioteques. Es va editar en català el 1996 a Proa Edicions en una traducció de Maria Dolors Ventós (reeditada el 2010 dins de Llibres de Butxaca). Els anglesos diu que la tenen com a lectura de capçalera i, com passa amb una Rodoreda catalana, inclouen la Brönte en els programes educatius. I això és així, sí, malgrat el seu acusat romanticisme i el seu desenllaç, que no en té prou a concedir un final feliç a la protagonista de la història
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], després de les penúries que ha viscut des de la infància, sinó que, per estovar la tragèdia i no deixar els lectors —o espectadors— amb mal de cor, fa recuperar la vista perduda pel fatal incendi a l'altra víctima de la trama, el propietari colonialista Edward Rochester, que es veu obligat a exclamar, quan torna a tenir Jane Eyre prop seu: «Ja ho deia jo: ets una fada!», per no fer servir, afortunadament, una exclamació com és ara: «Miracle, miracle!», que sonaria encara més increïble.

[dijous, 09.03.17]
L'autor Ever Blanchet torna al Teatre Gaudí Barcelona com a dramaturg a un dels seus camps preferits: la comèdia reflexiva a través de les relacions de parella
Comèdia sense les típiques portes ni finestres. Les portes i les finestres, en tot cas, són interiors, psicològiques. I s'obren i es tanquen a manera que la trama de les dues parelles protagonistes —edat madura a la frontera entre la segona joventut i la primera vellesa— va avançant i va descobrint que l'antiga i fèrria amistat dels quatre amaga encara per sorpresa alguns racons no descoberts mai. Comèdia on el sexe és humor i trauma a la vegada. Comèdia on les dues dones dominen el joc davant la decadència masculina. Temps de pausa i reflexió. I de projectes. D'un projecte en comú que, si no fos que els temps no estan per segons quines nostàlgies, es podria dir que pouen en l'esperit de les velles comunes dels anys seixanta del segle passat. Però les velles comunes que aleshores flairaven llibertat a dojo són ara, a curt termini, les residències d'avis. I per esquivar el destí que els espera, cal projectar un pla que els permeti continuar convivint en quadrícula sense que es noti la diferència. Comèdia també on el discurs té més importància que l'acció. És a través del discurs que l'autor de
l'obra «Amics íntims» fa entrar els espectadors en una sessió terapèutica per a totes les edats. Però els espectadors més grans la segueixen amb un somriure agre als llavis, potser perquè a ningú li agrada que li burxin la nafra. I els espectadors més joves la segueixen amb un somriure obert, incapaços de pensar que un dia encara llunyà també els tocarà el rebre.

[dimecres, 08.03.17]
La música en directe va facturar al 2016 un 14,7% més que al 2015 segons les dades del VIII Anuari de la Música en Viu
L'estudi, presentat per l'Associació de Promotors Musicals (APM) indica que la facturació neta va arribar als 223,2 milions d'euros, una xifra superior als 194,6 milions del 2015, i la més alta des del 2010, quan la facturació va ser de 260,5 milions. El sector atribueix aquest augment a la recuperació de les grans gires internacionals, especialment a algunes cites en grans recintes, i a la consolidació dels festivals, malgrat que al 2016 se'n van cancel·lar alguns. Segons
l'Associació de Promotors Musicals (APM), la demarcació de Barcelona encapçala la facturació neta amb 52,5 milions d'euros (el 23,53% del total). Les gires de grups o cantants internacionals amb més públic van ser les de Bruce Springsteen & The E Street Band, Coldplay, Red Hot Chili Peppers, AC/DC, Silvio Rodríguez, The Cure, Beyoncé, Paul McCartney, Scorpions i Muse. I els festivals que van congregar més assistents als Països Catalans van ser l'Arenal Sound (Borriana), Rototom Sunsplash (Benicàssim), Primavera Sound (Barcelona), FIB (Benicàssim), i el Sónar (Barcelona).

[dimarts, 07.03.17]
Es fan públics els nominats als Premis de la Crítica Teatral Catalana i els candidats als Premis Max de les Arts Escèniques Espanyoles
L'Associació Recomana, que agrupa una quarantena de crítics de les Arts Escèniques de Barcelona, ha fet públics els nominats en les diverses categories dels XIX Premis de la Crítica Teatral Catalana que s'atorguen el 27 de març, Dia Mundial del Teatre, en una gala a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. També la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) ha fet públics els candidats prefinalistes dels XX Premis Max de les Arts Escèniques 2017. D'entre aquests finalistes, mitjançant diverses votacions, sortiran els candidats de cadascun dels 23 premis previstos.
Els dos llistats de nominats catalans i candidats espanyols es poden trobar en els directoris corresponents de la pàgina principal de la revista digital «Clip de Teatre».

[dilluns, 06.03.17]
L'Obra Social de La Caixa es continua expandint amb el nou CaixaForum inaugurat a la ciutat andalusa de Sevilla amb una arquitectura caracteritzada per una marquesina exterior d'espuna d'acer de formes orgàniques
Segons el projecte arquitectònic, l'edific té “queixalades” per respectar els arbres preexistents i també pot semblar un túnel per penetrar als nivells on hi ha les sales d’exposicions i un auditori amb capacitat per a prop de 300 persones. Són com caixes autònomes que no arriben a tocar el sostre de l’estructura que hi havia. Les obres del CaixaForum de Sevilla, que té 7.500 m, han durat dos anys i mig i han costat 18 milions d’euros. La despesa anual prevista és de 5 milions, que inclouen sis exposicions i 200 activitats. Pel que fa al públic, la previsió és de 300.000 visitants. El nou
CaixaForum Sevilla es vol integrar en el pol cultural que formen el Pabellón de la Navegación, el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, la Fundación Tres Culturas i el Museu de Belles Arts. El nou centre, a més, també rebrà exposicions en conveni amb grans museus com el del Prado, el Louvre i el British Museum. Amb aquest nou centre, el programa cultural de CaixaForum és present a Barcelona, Girona, Lleida, Madrid, Palma, Tarragona i Saragossa.

[diumenge, 05.03.17]
La jove actriu Elisabet Casanovas es converteix en l'autèntica descoberta de la nova versió de «La senyora Florentina i el seu amor Homer» de Mercè Rodoreda dirigida per Sergi Belbel a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya
La primera versió d'aquesta obra teatral de Mercè Rodoreda —en va escriure mitja dotzena, sepultades segurament per la força de la seva narrativa— es va estrenar l'octubre del 1993 al Teatre Romea, aleshores seu del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, protagonitzada per la desapareguda actriu Rosa Novell, en el paper de Florentina, i per l'actriu Rosa Renom, en el paper de la Zerafina, sota la direcció de Mario Gas. L'obra encara es va reposar després, al llarg del 1994, al Teatre Goya, i va ser un dels èxits d'aquella temporada, amb més de 30.000 espectadors. Quan tot això passava, la futura jove actriu Elisabet Casanovas (Barcelona, 15 desembre 1994) "estava naixent". Fa 22 anys justos d'això. I ara, és ella qui ha debutat en teatre per la porta gran —o la sala Gran, vaja!— sorgida de la petita pantalla i la popular sèrie «Merlí» de TV3, però amb prou mèrits propis sobre l'escenari en viu que la converteixen en l'autèntica descoberta d'aquesta nova versió de «La senyora Florentina i el seu amor Homer»
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], ara al Teatre Nacional de Catalunya, envoltada de quatre grans actrius de llarga i reconeguda trajectòria (Sampietro, Minguillón, Callol, Urroz) que em sembla que estan tan satisfetes com ella mateixa d'haver contribuït a aquesta mena de "bateig" dirigit per Sergi Belbel.

[dissabte, 04.03.17]
El canal suec de música Spotify passa al davant de tots els seus competidors amb 50 milions d'usuaris de pagament mentre Apple Music en té només 20 milions de la categoria Premium
La companyia sueca creada el 2008 ha guanyat un 25% d'usuaris premium des del setembre. És a dir, 10 milions d'usuaris més en sis mesos, quan fa només tres anys que anunciava la fita d'haver arribat als 10 milions. El seu principal competidor, Apple Music, no ha aconseguit el mateix ritme de creixement des que va néixer el juny del 2015. Al desembre anunciava els 20 milions de clients de pagament. El tercer actor del sector és el francès Deezer, que compta amb 6,9 milions de clients que paguen una quota fixa per escoltar música il·limitadament. De fet, en els últims anys són cada vegada més els artistes que opten per les plataformes en línia com la primera opció per donar a conèixer i vendre les seves produccions. Aquestes plataformes estan aconseguint també lluitar contra la pirateria, ja que moltes persones prefereixen pagar una quota mensual per escoltar les seves cançons preferides, a descarregar-se-les.
La revista especialitzada Billboard ha publicat uns números especialment significants. El 2016 va ser el primer any que l'"streaming" avançava les vendes físiques, sent ja la principal font d'ingressos de la indústria. El 51'3% del consum d'àlbums l'any passat se l'enduien els serveis de música en línia, i superava les vendes físiques i les descàrregues. Amb tot, Spotify encara no ha aconseguit beneficis. El 2015 haurien perdut prop de 200 milions de dòlars. L'empresa està pagant un preu alt per les llicències de música, per l'adquisició de clients i per l'expansió internacional, disponible des de 60 països.

[divendres, 03.03.17]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2017 amb 10.330.177 visitants que han fet 28.398.038 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el febrer del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 10.330.177 visitants i 28.398.038 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.523,6 visites de pàgines (13,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 35 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.023 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dijous, 02.03.17]
El prestigiós premi internacional Pritzker guardona per primera vegada l'arquitectura catalana i valora la feina de l'equip RCR Arquitectes amb estudi a Olot
L'estudi de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta va néixer l'any 1988 a Olot. Estan considerats tres dels arquitectes catalans més rellevants de les últimes dècades i representen, alhora, un cas atípic de la professió: han forjat la seva carrera des d’Olot, al marge del panorama barceloní i, també, dels grans encàrrecs públics. El seu treball ha tingut un impacte en la disciplina que va molt més enllà de la seva àrea més immediata, ha dit en el seu comunicat Thomas J. Pritzker, president de la fundació Hyatt, que patrocina el premi. La seva intensa forma de col·laborar i treballar plegats, en què el procés creatiu, el compromís amb la visió i totes les responsabilitats són compartides a parts iguals, han portat a la selecció de tres individus per al premi d'aquest any en comptes de premiar un estudi, segons el jurat. És la primera vegada el que guanya un trio creatiu, i Carme Pigem és la segona dona que el guanya després de Zaha Hadid. Els treballs de
RCR Arquitectes abasten tant espais públics com privats, centres culturals o institucions educatives. Entres les obres més destacades hi ha el pavelló del restaurant Les Cols d'Olot (1990), l'espai públic del teatre La Lira de Ripoll (2003-2011), la Bodega Bell-Lloc de Palamós (2003-2007), la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver de Barcelona (2007), el museu Soulages, a Rodez (2008-2014), el centre d’art integrat al Castell de Negrapelissa (França) i el crematori de Hofheide (Bèlgica). El premi Pritzker, dotat amb 100.000 dòlars, és considerat el Nobel de l'arquitectura. L'equip d'Olot ja havia guanyat altres premis com la Medalla d'Or de l'Acadèmia de l'Arquitectura Francesa i la medalla de Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de la República Francesa, fins al Premi Nacional de Cultura de la Generalitat el 2005.

[dimecres, 01.03.17]
El Codi Civil català incorporarà la figura de l'hereu digital perquè un familiar pugui gestionar el patrimoni a les xarxes d'una persona quan aquesta mori
Comptes de correu electrònic, llibres o música descarregats, fotografies penjades... ¿De tot aquest patrimoni personal que antigament era en capses i calaixos què se'n farà quan el titular no hi sigui? Doncs, de la mateixa manera que ja existeix el Testament d'Últimes Voluntats, que permet a un tercer autoritzat que gestioni per compte d'un altre el seu dret a morir dignament, també existirà el Projecte de Llei de Voluntats Digitals, aprovat ja pel govern català, per poder donar una eina a la ciutadania per decidir sobre la gestió del seu patrimoni digital després de morir. Segons aquesta nova llei, la voluntat és assegurar que una persona morta o incapacitada pugui decidir com es gestionen els seus continguts a la xarxa i empoderar els familiars per complir les voluntats digitals d'una altra persona. Això es farà incorporant al Codi Civil Català nous conceptes com ara del patrimoni digital, l'hereu digital i el testament digital. Es tracta d'una regulació pionera a l'Estat espanyol, però no a Europa perquè ja existeix, de moment, a França. La Generalitat de Catalunya també crearà un
Registre de Voluntats Digitals perquè totes aquelles persones que ho vulguin puguin indicar qui serà el seu hereu digital en cas de mort o incapacitat i quines decisions volen que es prenguin respecte dels continguts i comptes que tenen a la xarxa. La llei es tira endavant perquè fins ara no hi havia una resposta adequada al fet de morir físicament i no poder-ho fer digitalment. Les modificacions al Codi Civil també establiran el dret dels pares a protegir els fills a les xarxes, a l'hora que la seva obligació de vetllar sobre els continguts d'aquests a internet. En casos de falta d’entesa amb els fills, la Llei facultarà els pares per adreçar-se a la justícia i facilitarà tot el procés perquè els prestadors de serveis digitals retirin imatges, comentaris i, fins tot, l’accés als seus comptes.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció