BITS MES NOVEMBRE

[divendres, 30.11.18]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) rep una donació de 254 fotografies del mestre pictorialista Josep Maria Casals i Ariet
La donació de fotografies de Josep Maria Casals i Ariet (Viladrau, 1901 - Barcelona, 1986) efectuada per la seva filla, Gabriela Casals Roig, consta de 254 bromolis transportats, 1.164 diapositives en color i un ampli repertori de còpies de treball —més de 13.000 exemplars sobre paper, acetat i vidre— que permeten atansar-se de manera privilegiada al procés de creació de l’artista. Aquesta donació enriqueix la col·lecció de fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que compta amb una àmplia representació d’obres que es conserven d’aquest mestre del pictorialisme català. L’excepcional conjunt, únic a les col·leccions públiques del país, i d’un gran valor artístic i patrimonial, ja es trobava en dipòsit al MNAC des de l’any 2006.
Josep Maria Casals i Ariet va ser un dels principals exponents catalans del pictorialisme, moviment sorgit a les darreres dècades del segle XIX amb el propòsit d’elevar la fotografia a la categoria d’art mitjançant la reproducció de temes pictòrics i l’ús d’elaborats recursos tècnics de positivat. El MNAC compta amb obres d’altres fotògrafs pictorialistes com ara Miquel Renom, Pere Casas Abarca, Joan Vilatobà, Joaquim Pla Janini o Antoni Campañà. El gruix de la producció de Casals i Ariet —comptable de professió i de formació autodidacta—, està format per paisatges muntanyencs, marines, vistes de ports, natures mortes i retrats, temes que va resoldre amb un gran sentit de la llum, els valors atmosfèrics i la composició, així com amb ple domini de la tècnica pigmentària del bromoli transportat, que atorga a les fotografies qualitats properes als gravats, a més d’una major estabilitat.

[dijous, 29.11.18]
La nova llei de propietat intel·lectual permetrà tancar webs sense necessitat d’autorització judicial en el cas que incompleixin reiteradament la normativa
La comissió de cultura del Congrés espanyol ha aprovat avui per unanimitat reformar la polèmica llei de propietat intel·lectual. Amb la reforma, el tancament de les pàgines no dependrà d’un òrgan judicial, sinó d’un òrgan executiu: la secció segona de la comissió de propietat intel·lectual. Així, doncs, a partir d'ara es podran tancar webs sense necessitat d’autorització judicial en el cas que incompleixin reiteradament la normativa. La llei també adopta una sèrie de mesures per acabar amb pràctiques com la “roda”, que s’està investigant actualment i que esquitxa els directius de la SGAE. La “roda” és un sistema pel qual alguns socis ingressaven milions gràcies a la recaptació per música emesa de matinada a la televisió. La música suposa el 80% dels ingressos de la SGAE i la majoria procedeixen de les cançons que sonen a la petita pantalla. Omplir la programació nocturna de cançons podia generar més ingressos que els dels artistes més populars. Amb la reforma de la
llei de propietat intel·lectual s’ha fixat un topall per evitar les desproporcions desmesurades: en cap cas podrà superar el 20% del total recaptat.

[dimecres, 28.11.18]
Els Mossos d'Esquadra investiguen per ordre judicial la Institució de les Lletres Catalanes sota la sospita d'haver fet contractacions irregulars per esquivar concurs públic en relació al web oficial que inclou el «Qui és Qui» dels autors actualment fora de línia
Un jutjat de Barcelona investiga unes suposades contractacions irregulars fetes per la Institució de les Lletres Catalanes en un moment en què l'avui consellera de Cultura, Laura Borràs, n'era la directora. Agents de delictes econòmics i informàtics, de la divisió d'investigació criminal, han fet registres, segons alguns mitjans, per suposades irregularitats en l'adjudicació dels contractes per desenvolupar pàgines web oficials de la Institució, entre les quals es troba el Qui és Qui de les Lletres Catalanes, directori d'autors en català, espanyol i, algunes, en anglès. Actualment, però, el Qui és Qui es troba temporalment fora de línia
[vegeu aquí la nota que ho justifica]. Els Mossos havien entrat primer a la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació per rastrejar correus electrònics que posterioment han intentat localitzar en el correu personal de la consellera i l'oficial de la Institució de les Lletres Catalanes. En una nota del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la consellera Laura Borràs assenyala que no té "res a amagar" i que està "orgullosa" de la gestió feta al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes durant 5 anys i afegeig: «Un orgull que no és personal sinó col·lectiu. Una feina determinada, honesta i transparent.» Durant el període de Laura Borràs, la Institució de les Lletres Catalanes havia fet un pas de gegant endavant en la difusió digital de les activitats i els programes que organitza i subvenciona.

[dimarts, 27.11.18]
«Sopa de pollastre amb ordi» de La Perla 29 guardonat com a millor muntatge teatral en l'edició dels Premis Butaca que enlairen també l'obra de petit format «A.K.A.» de la Sala Flyhard
Una obra de petit format, «A.K.A - Also known as», de Daniel J. Meyer, s'ha emportat quatre guardons: muntatge de petit format, text, actor (per a Albert Salazar) i direcció (per a Montse Rodríguez). Una de les principals candidates, «Temps salvatge», del TNC, només ha rebut dos guardons tècnics de vuit nominacions (escenografia i il·luminació). «Sopa de pollastre amb ordi», de la companyia La Perla 29, s'emporta el guardó al millor muntatge i millor espai sonor i «Frankestein», amb quatre nominacions, només ha rebut el premi a la caracterització
[palmarès íntegre dels Premis Butaca a la revista digital Clip de Teatre]. Pel que fa als intèrprets, Clara Segura s'ha emportat el Butaca per «Les noies de Mossbank Road», Oriol Pla el premi actor de repartiment per «La calavera de Connemara» i Laura Conejero per «La importància de ser Frank». El Butaca d’Honor Anna Lizaran s'ha atorgat a l’actriu i directora Marta Angelat. La gala dels 24ns Premis Butaca s'ha celebrat al Teatre-Auditori de Sant Cugat amb les actuacions de The Sey Sisters i Mariona Castillo amb Clara Peya al piano i Las Glorias Cabareteras.

[dilluns, 26.11.18]
Toni Albà i Fermí Fernàndez imiten l'instint de supervivència de dos cans rastrejant per tot arreu per trobar els ossos de l'amo Cervantes contrastant amb l'instint de supervivència de dos científics capaços de vendre'ls al millor postor
Com que la broma va de Miquel de Cervantes, o millor dit, dels presumptes ossos de les despulles de Miguel de Cervantes, és gairebé imprescindible parlar de la novel·la «El coloquio de los perros», que en realitat l'escriptor del Quixot va titular, seguint els cànons de l'època i sense presses: «Novela y coloquio que pasó entre Cipión y Berganza, perros del Hospital de la Resurrección, que está en la ciudad de Valladolid, fuera de la puerta del Campo, a quien comúnmente llaman “Los perros de Mahudes”». Si allà, quan es fa fosc, el parell de gossos, Cipión i Berganza, parlen i s'expliquen les seves misèries, aquí, entre altres coses i necessitats fisiològiques pròpies de l'espècie, també
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'autor Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967) ha ampliat la comèdia amb dos científics de bata blanca que contrastren amb els dos quissos. I amb aquests quatre personatges —doblet dels dos intèrprets— es dóna pas a una comèdia que transcorre sota el ritme de l'efluvi musical amb aires del XVII —original d'Antonio Santoyo, col·laborador d'altres espectacles de la companyia— i que fa un salt des de la remembrança del Segle d'Or a l'actualitat més punyent.

[diumenge, 25.11.18]
El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya proposa que el nou CAP del Raval Nord es faci en un edifici annex de nova planta a tocar de l'actual antic Dispensari Antituberculós protegit arquitectònicament com a racionalista
El departament de Cultura ha emès un comunicat per aclarir que continua compromès amb la recerca d’una solució per a la necessària ampliació del Macba i demana a l’Ajuntament de Barcelona que informi si, efectivament, té la intenció de desdir-se del compromís de cessió de la capella de Misericòrdia —edifici desacralitzat de davant del museu— i, en cas que finalment sigui així, quina solució alternativa proposa per solucionar el greu problema que aquesta decisió comportaria. El comunicat és la resposta a l'afirmació que CatSalut —en vigílies d'una vaga de metges— va fer dient que estava d'acord amb l'Ajuntament perquè el nou CAP es fes a la capella de Misericòrdia, cedida per conveni al Macba. Segons el comunicat del departament de Cultura, es va convocar una reunió amb els diferents actors, en què es va acordar estudiar l’opció de reformar i ampliar el
CAP Raval Nord amb un edifici annex de nova planta. El departament de Cultura va encarregar a un equip d’arquitectes, proposat per l’Ajuntament de Barcelona, un informe volumètric sobre la viabilitat de l’ampliació i la reforma del CAP a l’edifici del dispensari antituberculós. L’estudi constata la viabilitat del projecte de reforma i ampliació.

[dissabte, 24.11.18]
El mite de la platja d'Argelers s'il·lumina a El Maldà amb un espectacle d'Aina Huguet sobre l'exili dels republicans i la seva estada als camps de refugiats
Hi ha tragèdies que per moltes vegades que s'expliquin no s'esgoten mai perquè sempre hi ha racons inèdits per descobrir. És el que passa amb l'Holocaust nazi. I també amb la fugida dels vençuts després de la victòria del feixisme a la guerra civil espanyola. La literatura de postguerra n'ha deixat múltiples testimonis. I, físicament, entre tots aquests testimonis hi ha un espai de sorra muda que, bressolada per les ones, ha enfonsat entre el seus milions de grans les morts de molts del refugiats, la desesperació de moltes mares i la pèrdua de molts nadons. Argelers és un nom que vol dir moltes coses a la vegada i que s'ha convertit en un mite del drama de l'exili del 1939
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Al costat de la població d'Elna —¿qui havia de dir que gairebé vuitanta anys després també seria el punt de recepció, amagatall i distribució de les urnes de l'1-O?— i la cara positiva de la Maternitat que, fundada per la jove infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, va salvar moltes vides —en va recrear un muntatge teatral encara viu avui i també testimonial l'actriu Rosa Galindo— hi ha la cara fosca d'Argelers i de la vergonya mai admesa del govern francès en conxorxa amb el feixisme espanyol que va abandonar darrere el filferrat dels camps de refugiats —o més aviat de concentració— aquells que no tenien la possibilitat de sortir-ne, ja sigui perquè els reclamava un familiar establert a França o perquè formaven part de l'elit cultural o política amb visat d'embarcament cap a països d'Amèrica del Sud.

[divendres, 23.11.18]
Els enginyers confirmen que la torre de Pisa s'està redreçant i el grup de vigilància constata que el cèlebre campanar de la Toscana ja és estable
Els enginyers han aconseguit estabilitzar la torre de Pisa, un dels monuments més populars del món, i a poc a poc l'estan redreçant: en 20 anys la seva inclinació s'ha reduït 4 centímetres. Així ho ha confirmat l'equip d'experts que supervisa el moviment del campanar. Els experts han constatat que l'estat de salut de l'edifici, de 57 metres d'alçària, és millor del que havia previst el comitè internacional que va projectar els treballs de consolidació el 1993. Ara el grup de vigilància ha certificat que no cal patir pel monument més cèlebre de la Toscana. Des que va començar el procés de cura, la
Torre de Pisa ha reduït la seva inclinació prop de 2.000 segons d'arc, més o menys mig grau. Les oscil·lacions ara varien una mitjana de mig mil·límetre l'any, però el que més compta és l'estabilitat del campanar, que és millor que les previsions inicials. La torre de Pisa es va construir durant 177 anys, entre els segles XII i XIV. La seva inclinació es deu a un esfondrament del terreny que es va detectar en les primeres etapes de la seva construcció. Les autoritats la van tancar el gener del 1990 per dur a terme les obres de consolidació. El 2011 es va reobrir al públic, després que la inclinació s'hagués reduït 44 centímetres.

[dijous, 22.11.18]
«Àngels a Amèrica» de Tony Kushner al Teatre Lliure s'ha versionat de cap i de nou en una adaptació i traducció d'Albert Arribas que funciona lingüísticament amb brillantor i s'ha posat a les mans de la direcció inquieta i innovadora de David Selvas amb La Kompanyia Lliure
L'estructura de l'obra de Tony Kushner és d'una arquitectura perfecta. Això no és cap secret. La clau és que no hi ha mai un buit escènic sinó que les diferents accions s'entrecreuen les unes amb les altres saltant temporalment d'espai a espai, de diàleg a diàleg i de conflicte a conflicte, amb algunes interrelacions de les diferents parelles de personatges. Tot el que hi passa forma part d'un mateix objectiu inicial de l'autor: denunciar la corrupció del poder de l'era nord-americana republicana del president Ronald Reagan —la trama de l'obra se situa al 1985—, denunciar la ignorància hipòcrita de la societat de l'època sobre l'existència dels col·lectius homosexuals, denunciar la bena als ulls davant la pesta moderna de la Sida, i mostrar la contradicció davant la realitat social dels fanatismes religiosos: els jueus, els mormons, els cristians
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Per això «Àngels a Amèrica» és considerada una obra monumental, però també atrevida, desacomplexada, compromesa i, com s'ha demostrat ara, intemporal. I, si no, només cal que els espectadors del segle XXI —immersos com estan de nou en una reviscolada del conservadorisme i les ideologies ultres i intolerants arreu del món— la comparin amb la situació de fa un quart de segle i entenguin com devia impactar el missatge de l'autor Tony Kushner en un moment en què parlar de la plaga de la Sida, aleshores incurable, encara era tabú, i posar el dit a la nafra del poder polític i religiós, un sacrilegi. Una vegada més: els temps no estan canviant pas tant com pronosticava la cançó del mestre.

[dimecres, 21.11.18]
El Ministeri de Cultura del govern espanyol reclama a la Fundación Nacional Francisco Franco la devolució de més de 30.000 documents de l'arxiu privat de l'exdictador feixista que considera de caràcter públic
El govern espanyol comunicarà a la Fundación Nacional Francisco Franco, a través del ministeri de Cultura, el caràcter públic dels 30.000 documents de l'arxiu privat de l'exdictador feixista. El govern espanyol reiterarà a la Fundación, igualment, l'obligatorietat del compliment del que estableix el conjunt de la normativa vigent en matèria d'arxius, protecció de dades personals, propietat intel·lectual, etc., sense perjudici de la responsabilitat en què pogués incórrer per la retenció indeguda per part de la Fundació d'aquests béns mobles. La
Fundación Nacional Francisco Franco afirma en el seu web que l'arxiu conté uns 30.000 documents que són clau per a la història d'Espanya, ja que representen la pràctica totalitat de la documentació que va passar per les mans de qui va ser cap de l'Estat durant quaranta anys després de l'aixecament militar contra la República i la victòria feixista de la guerra civil. Entre aquests documents hi ha correspondència amb altres caps d'estat, ministres i personalitats tant d'Espanya com de l'estranger, informes confidencials de l'estat major, diferents ministeris i ambaixades, o esborranys de lleis amb anotacions manuscrites del mateix Franco al marge. La Fundación Nacional Francisco Franco assenyala en el mateix web que està realitzant un programa de millora de consulta de l'arxiu que l'obliga a restringir l'accés al fons documental, que fins ara es consultava a les seves dependències, amb el compromís de mantenir aquesta situació el mínim temps possible.

[dimarts, 20.11.18]
La galeria de retrats de comtes i reis que van governar Catalunya fins al segle XVII més antiga d'Europa torna al Palau de la Generalitat més de 400 anys després
Des de fa pocs dies torna a estar penjada als salons del Palau de la Generalitat una part de la col·lecció de retrats de comtes i reis que van governar Catalunya fins al segle XVII. La galeria de retrats, encarregada el 1587 per la Diputació del General al pintor bolonyès Filippo Ariosto, va presidir durant 300 anys la sala Nova, la sala de govern al Palau de la Generalitat de Catalunya. D'allí van anar a parar al museu militar de Montjuïc i, amb el retorn del castell a Barcelona, la col·lecció també ha tornat a mans del propietari original. A principis del segle XIX, encara es podia distingir la galeria de comtes catalans penjada a les parets de la Sala Nova del Consistori Major de Palau, com es pot comprovar en un gravat del 1809. La sala on, encara ara, es reuneix el govern de Catalunya. Durant més de 300 anys,
els retrats de Guifré el Pilós, Ramon Berenguer el Gran, Jaume el Conqueridor, Martí l'Humà, Ferran el Catòlic o Felip II van ser exposats allà. Fins que, el 1908, la Reial Audiència que ocupava el Palau de la Generalitat des del Decret de Nova Planta va ser traslladada a un nou edifici —al passeig de Lluís Companys—, juntament amb els 46 quadres de la galeria, 43 dels quals estan en procés de restauració. D'allí es van traslladar el 1963 a Montjuïc, per decorar les parets del Museu Militar. Des del tancament del recinte, el 2009, són propietat de l'Ajuntament de Barcelona.

[dilluns, 19.11.18]
L'espectacle «Kassandra» de Sergio Blanco dirigit per Sergi Belbel al TNC ha marca una fita en la emergent trajectòria de la jove actriu Elisabet Casanovas
Els espectadors d'aquesta «Kassandra» no trigaran gaire a adonar-se que els dos Sergis, tant Sergio Blanco (Montevideo, Uruguai, 1971), establert a París i autor del text de «Kassandra», com Sergi Belbel (Terrassa, 1963), el director de l'espectacle, els han parat una trampa, en complicitat, esclar, amb l'actriu —¿només actriu...?—, l'actriuassa Elisabet Casanovas! (Barcelona, 1994), una Cassandra roig encès que posa el teatre de panxa enlaire amb un muntatge que fuig de tots els registres que fins ara s'havien vist protagonitzat per un únic personatge i, a més, sorgit de la literatura més clàssica d'entre les clàssiques. ¿I quina és la trampa parada per l'autor, el director i l'actriu de «Kassandra»? Doncs que de les entranyes de la mitologia grega d'on prové Cassandra, la filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia..., si hem de ser sincers... res de res. O ben poca cosa
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Que aviat qui domina el pati és la Kassandra contemporània, transsexual, exiliada, víctima de la guerra moderna, fantasiosa, esclava sexual, tiradora de cartes, mostra de carn humana d'un temps convuls, dura i tendra a la vegada, de llengua desconeguda trasplantada a un anglès iniciàtic universal, plena d'energia per sobreviure al llast de la tragèdia que arrossega sobre el cos.

[diumenge, 18.11.18]
L'Obra Social La Caixa deixa de col·laborar a Catalunya amb el «Messies» participatiu després de 23 anys tot i que continua promocionant-lo en diferentes ciutats espanyoles
El «Messies» participatiu de Händel organitzat a Barcelona per l'Obra Social de La Caixa i el Palau de la Música ja no tindrà el suport de la institució bancària després de 23 anys. L'Associació Messies Participatiu de Barcelona m'agafa el relleu i actuarà el dia 27 de desembre a L'Auditori: ha reunit 450 cantaires, molts dels quals són repetidors, que actuaran acompanyats de formacions reconegudes, l'Orquestra de Granollers i la coral Cantiga com a cor d'escenari, sota la direcció d'Edmond Colomer. En canvi, l'Obra Social de La Caixa sí que portarà el «Messies» participatiu a 11 ciutats espanyoles, entre les quals hi ha Madrid, Valladolid, Sevilla, Albacete, Granada i Bilbao, i a la ciutat portuguesa de Porto. Fonts de l'entitat bancària afirmen que el
«Messies» participatiu va ser un projecte pioner de l'entitat bancària a Barcelona i creuen que ha arribat el moment que la societat civil se'l faci seu com en el seu dia va fer amb el programa de Biblioteques o l’Escola d'Infermeria i les Aules Hospitalàries. Es dóna el cas que en l'edició del «Messies» del Nadal passat el concert va acabar amb crits a favor de la independència de Catalunya.

[dissabte, 17.11.18]
Els Cines Filmax Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat incorporen la tecnologia 4DX amb efectes d'aire, aigua, neu i vibracions
Les sales de cinema passen a un següent nivell. Filmax i Cines ACEC han inaugurat a l'Hospitalet de Llobregat la primera sala amb tecnologia 4DX, una experiència immersiva en què la projecció de la pel·lícula es combina amb fins a 21 efectes sensorials, com vent, pluja, neu, boira, olors, bombolles, llum o moviment de butaques, que se sincronitzen amb el so i la imatge del film. Cal tenir en compte, però que les entrades per veure els films amb aquesta tecnologia 14,90 euros. El director de cine J. A. Bayona ha assegurat que es tracta d'una experiència cinematogràfica total amb la tecnologia més avançada del moment a tot el món. La projecció inaugural dels Cines Filmax Gran Via ha estat amb la seva pel·lícula «Jurassic World». La primera sessió oberta al públic de cinema amb
tecnologia 4DX s'ha fet amb l'estrena de «Bèsties fantàstiques: els crims de Grindelwald». La programació preveu altres títols com «Robin Hood», «Rompe Ralph», «Mary Poppins» i «Waterman».

[divendres, 16.11.18]
La censura porta dos cineastes als jutjats acusats de rodar imatges a l'interior del «Monumento de los Caídos» de Pamplona que és el més gran d'Espanya després de la cripta del «Valle de los Caídos»
Els cineastes Carolina Martínez i Clemente Bernard van ser denunciats per haver fer un documental que informava d'aquest monument de Pamplona, el segon més gran d'Espanya després del Valle de los Caídos. La denúncia va sorgir de la Hermandad de los Caballeros Voluntarios de la Santa Cruz i se'ls acusa del delicte de revelació de secret per haver investigat les cerimònies que l'Hermandad de Caballeros celebra cada dia 19 de cada mes a la cripta de l'edifici per commemorar els morts del bàndol franquista. Coincidint amb el judici, una concentració contraris de la denúncia ha donat suport a la parella de cineastes. Segons la Fiscalía, el monument polèmic és propietat de l'Ajuntament de Pamplona però la cripta és de l'arquebisbat de Pamplona en un espai privat. El fiscal, sense considerar ni el dret a la informació ni la llibertat d'expressió, considera que els acusats, que havien rebut una autorització de l’Ajuntament de Pamplona per entrar al
Monumento de los Caídos el 18 de març del 2016 per fer-hi un documental, van col·locar una microcàmera de vigilància, un gravador de vídeo i un micròfon a l’interior de la cripta amb afany d’atemptar contra la intimitat de l'Hermandad de Caballeros Voluntarios de la Santa Cruz i amb la intenció de comprovar el tipus de cerimònies que se celebren a la cripta i poder obtenir proves documentals d’allò que es fa i practica a la cripta.

[dijous, 15.11.18]
El superplaneta gelat descobert orbitant al voltant de l'estrella de la nana vermella Barnard i situat a sis anys llum de la Terra
L’estrella de Barnard, una de les nanes vermelles més antigues de l’univers, ha tingut en la seva òrbita un superplaneta gelat amb una massa 3,2 vegades més gran que la terrestre sense que ningú se n’adonés. Ara, gràcies a les dades obtingudes a través d’instruments d’alta precisió, un equip internacional d’astrònoms ha aconseguit revelar la presència d’aquesta nova superterra oculta al nostre veïnat estel·lar. El descobriment, publicat per la revista «Nature» ha estat possible gràcies a l’anàlisi de dades obtingudes a través de l’espectròmetre HARPS i Uves de l’European Southern Observatory (ESO) i la posterior comprovació amb els instruments d’alta precisió de CARMENES, situats a l’observatori de Calar Alto (Almeria). Les dades obtingudes després d’un llarg procés de vint anys d’observacions van permetre als investigadors trobar les evidències que confirmarien la presència del planeta. El candidat a planeta, ara per ara batejat com a
Barnard B, amb referència a la seva estrella mare, entraria en el que els astrofísics defineixen com a superplaneta. És a dir, un cos rocós situat fora del nostre sistema solar i amb una massa superior a la de la Terra. A Barnard B els anys durarien 233 dies, el que tarda aquest superplaneta a completar el seu cicle orbital al voltant de la seva estrella mare. Aquest recorregut portaria aquest cos celeste a la coneguda com a “línia de gel”, la distància a partir de la qual es considera que l’aigua estaria congelada, fins i tot en l’espai buit. Aquesta dada ha portat a suposar que, si el planeta no tingués atmosfera, les temperatures rondarien els -170 graus centígrads, de manera que la presència d’aigua líquida a la seva superfície seria molt improbable.

[dimecres, 14.11.18]
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes presenten el programa d’alfabetització mediàtica «eduCAC» adreçat als centres educatius
El programa eduCAC té com a objectiu fomentar l’esperit crític de l’alumnat davant els continguts que reben i ajudar-los a detectar les notícies falses. El Col·legi de Periodistes de Catalunya col·labora amb tallers pràctics que impartiran diversos periodistes a les escoles i als instituts sobre com detectar les “fake news” i afrontar la desinformació. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha posat en marxa aquest programa d’alfabetització amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del Departament d’Ensenyament, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació “la Caixa”.
El programa eduCAC té com a objectiu que la ciutadania, i en especial els menors, adoptin una actitud crítica envers els continguts que miren per les diferents pantalles i facin un bon ús dels dispositius. El programa està adreçat principalment a l’alumnat de 10 a 16 anys.

[dimarts, 13.11.18]
La família de l'escriptor i editor Joan Sales ha cedit la correspondència, els quaderns, les fotografies i altres documents a l'Institut d'Estudis Catalans
Coincidint amb els trenta-cinc anys de la mort de Joan Sales, la família de l'escriptor d'«Incerta glòria» i editor de Mercè Rodoreda, entre altres autors de l'època, han signat un conveni mitjançant el qual el fons de l'autor passa a l'Institut d'Estudis Catalans, que ja té també el de Mercè Rodoreda. La documentació, que s'integra dins del Fons Mercè Rodoreda, comprèn peces fonamentals per investigar l’obra literària de Joan Sales, com ara les seves cartes a Mercè Figueras i Maria Planas des del front i l’exili o les poesies que van acabar integrant el volum «Viatge d’un moribund». La construcció del seu projecte editorial es pot resseguir mitjançant epistolaris extensos amb Llorenç Villalonga, Xavier Benguerel, Lluís Ferran de Pol o la mateixa Mercè Rodoreda, les cartes originals de la qual estan entre les peces cedides, així com la correspondència que Sales va mantenir amb agents i editors estrangers a partir dels anys cinquanta. El fons de
Joan Sales inclou, d’altra banda, documentació relativa a l’exili (correspondència familiar, salconduits i certificats necessaris per travessar fronteres, sortir del camp d’internament, sol·licitar feina, entrar a República Dominicana...) i a l’activitat literària sota el franquisme (expedients de censura, premsa d’època, privacions de passaport, autos de justícia...) El fons s'estructura en tres grans blocs: el primer està integrat per la correspondència familiar i documentació dels anys de la República i de la Guerra Civil amb un interès molt especial; el segon està integrat per documents de l'exili entre l'any 1939 i el 1948. La tercera part d'aquest fons conté documents de la tornada de Sales a Catalunya (1948-1983), amb epistolaris de Rodoreda, Llorenç Vilallonga, Xavier Benguerel, Joan Fuster, Ferran de Pol, Bernard Lesfargues i David Rosenthal.

[dilluns, 12.11.18]
La Model de Barcelona exposa obres d'interns psiquiàtrics i artistes amb malaltia mental per explorar i redefinir el concepte «art brut»
El Comissionat de Programes de Memòria presenta l’exposició «L’art irreductible: Miratges de l’Art Brut». La mostra ha estat organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Setba, la Fundació Bassat, la Fundació Sant Pere Claver, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró. L'exposició revisa el concepte «art brut» a partir de la seva recuperació històrica per tal de redefinir-lo, en el marc de la societat actual, i defensar la integració social de persones que conviuen amb la malaltia mental, lluitant contra l’estigma que pateixen. Durant el recorregut s’explora la creació asilar, amb material gràfic i documentació històrica de dues institucions:
la presó Model i el Frenopàtic de les Corts; les col·leccions mèdiques, amb obres de pacients dels Doctors Obiols i Sarró; i la malaltia mental avui, amb peces de la col·lecció Sant Pere Claver. L’exposició compta també amb la presentació de l’escultura participativa «Milcaps», ideada pel creador Marcel·lí Antúnez i realitzada per un col·lectiu de persones que conviuen amb trastorns mentals de l’Hospital de Mataró, Alterarte, el Centre d’Higiene Mental de les Corts, estudiants de La Llotja i alumnes de batxillerat de diversos centres de Mataró.

[diumenge, 11.11.18]
Els usuaris de Whatsapp amb el sistema Android poden perdre els seus arxius de fotos, vídeos i missatges si no en fan una còpia urgent abans que la companyia procedeixi a fer un manteniment de neteja
A partir de dilluns, 12 de novembre, el servidor Whatsapp ha anunciat que esborrarà fotos, vídeos i missatges dels usuaris amb dispositius Android que siguin a la seva plataforma, amb l’objectiu de fer una neteja massiva en el seu servidor. D’aquesta manera, qualsevol còpia de seguretat de
Whatsapp que faci més d’un any que no s’actualitza serà esborrada completament dels servidors de Google Drive i no es podran recuperar. En canvi, a partir del mateix dia, després d’un acord entre Whatsapp i Google, es podrem guardar els xats al núvol de manera il·limitada. Per conservar els arxius, la solució que ofereix Whatsapp és que es faci una còpia de seguretat dins el dispositiu Android, a través del Menú, els Ajustaments i el Xat, pressionar «còpia seguretat» i «guardar Google Drive». També es pot automatitzar la freqüència amb la qual es vol que es guardi la còpia. Cal seleccionar un compte de Google o «afegir un compte» i activar «guardar». Aquesta eventualitat només afecta els usuaris d'Android (Samsung) perquè els que utilitzen iOS (Apple) ja fan còpies de seguretat a l'iCloud.

[dissabte, 10.11.18]
La cadira de rodes i la tesi doctoral d'Stephen Hawking aconsegueixen un rècors de més d'un milió d'euros en una subhasta de Christie's que es destinaran a les fundacions del físic
La casa Christie's ha subhastat a Londres diversos objectes del físic britànic Stephen Hawking (Oxford, 1942 - Cambridge, 2018) que va morir el 14 de març. La cadira motoritzada, de cuir vermell, que Hawking utilitzava a finals dels anys vuitanta i que dirigia amb un “joystick”, s'ha venut per 344.000 euros, una quantitat molt més elevada del que s'esperava. La seva tesi doctoral, del 1965, per gairebé el doble: 672.000 euros. També s'han subhastat altres objectes, com medalles, premis i un exemplar del seu llibre divulgatiu «Breu història del temps», firmat amb la seva empremta, juntament amb manuscrits d'Isaac Newton, Charles Darwin i Albert Einstein. Els diners recaptats aniran a fundacions benèfiques relacionades amb
Stephen Hawking i la malaltia que patia: la Stephen Hawking Foundation i la Motor Neurone Disease Association (l'Associació de la Malaltia de la Motoneurona). Stephen Hawking tenia ELA, esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia degenerativa que destrueix les neurones motores. A Stephen Hawking se li atribueix una gran part dels descobriments de l'astrofísica moderna, com la nova teoria de l'espai-temps i la radiació dels forats negres.

[divendres, 09.11.18]
El govern francès ha fet marxa enrere pressionat per les crítiques en la seva intenció de retre homenatge al mariscal Philippe Pétain pel seu paper en la Primera Guerra Mundial
La decisió l'ha pres després de l'allau de crítiques rebudes de la classe política i de la comunitat jueva, que li recordaven que al militar se li van retirar tots els seus títols després de liderar la França col·laboracionista amb els nazis. El govern ha intentat desactivar la polèmica explicant que el president francès, Emmanuel Macron, no va dir que calia retre homenatge al mariscal Pétain. En una entrevista al canal BFMTV, Blanquer es va queixar que s'havien tret de context algunes de les frases que va pronunciar Macron durant la seva gira pels escenaris de la Gran Guerra al nord-est de França, amb la intenció de crear una polèmica. El ministre ha destacat que Macron havia utilitzat la paraula “funest” per parlar de l'actuació del
mariscal Pétain com a líder del règim col·laboracionista de Vichy, que va participar fins i tot en la persecució dels jueus. Però ha matisat que això no impedia dir que durant la Primera Guerra Mundial va ser un mariscal que va comptar molt per a la victòria de França. Amb tot, Macron havia considerat "legítim" que l'homenatge amb motiu del centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial i que honrarà tots els mariscals que van conduir a la victòria de França i els aliats, inclogués Pétain, perquè es pot haver estat un gran soldat el 1914 i haver pres decisions funestes més tard, durant la Segona Guerra Mundial.

[dijous, 08.11.18]
L'Ajuntament de Vilanova de Sixena demana que no es publiqui un llibre gràfic sobre l'espoli de les obres del Museu de Lleida i si cal que es destrueixin les imatges
El Museu de Lleida està enllestint un llibre gràfic que comptarà amb un centenar de fotografies inèdites de l'operació d'espoli policial i judicial per traslladar les peces de Sixena a l'Aragó l'11 de desembre del 2017. Aquell dia es van contractar els serveis del fotògraf Jordi V. Pou per recollir gràficament tot el que hi havia de passar, i amb el pas del temps han cregut oportú publicar un llibre amb tot aquell material afegint-hi textos amb un relat fet amb les vivències dels mateixos treballadors. El llibre, que publica Pagès Editors, coincidirà amb el dia de l'aniversari de l'espoli i també es projectarà un vídeo documental sobre l'operació. Ara. l'Ajuntament de Vilanova de Sixena (Osca) ha sol·licitat al jutjat d'instrucció número 1 d'Osca la confiscació i, si cal, també la destrucció de les imatges sobre l'operació policial i judicial de l'11 de desembre del 2017 que van acabar amb l'espoli i el trasllat de les obres d'art del Museu de Lleida al
monestir de Santa Maria de Sixena. Demanen que no s'autoritzi la publicació de les fotografies al llibre que prepara el Museu de Lleida, sense prèvia autorització del jutjat, perquè entén que no hi havia cap permís judicial per fer-les i que, en cas que es fessin, havien de ser per a qüestions tècniques relacionades amb la manipulació i la càrrega de les obres, però no per fer un llibre d'una actuació que complia una sentència judicial. L'Ajuntament de Vilanova de Sixena s'apunta així a l'onada de censura que corre per l'Estat espanyol des de fa temps i ha sol·licitat a la jutge d'Osca que insti el Museu de Lleida a entregar les imatges al jutjat perquè sigui aquest últim el que n'autoritzi o no la publicació.

[dimecres, 07.11.18]
El dramaturg Llàtzer Garcia fa una mirada nostàlgica a la fantasia del «western» cinematogràfic amb l'espectacle musical «Johnny & Vienna» estrenat a la sala El Maldà
Deien que la mort tenia un preu. I amb això es justificava qualsevol matança en ple carrer. És una de les sentències convertida en títol macarrònic d'una de les pel·lícules mítiques del gènere del “western”, víctimes de la política del doblatge espanyol i l'adulteració dels títols originals. A «La muerte tenía un precio» li correspon en realitat «Per qualche dollaro in più». L'espectacle musical de petit format «Johnny & Vienna» refà en part aquest tort hereditari i, en clau de cabaret poètic, recupera algunes de les cançons i tonades que han quedat en la memòria musical de molts generacions crescudes durant la segona meitat del segle passat que només tenien l'oportunitat de donar sortida a les seves fantasies primerenques a través del cinema, ja sigui en blanc o negre de la televisió o en color de baixa qualitat, on vaquers, genets i cavalls, grangers, els soldats del setè de cavalleria, indis i colons, eren anomenats en argot “pells roges”, “cares pàl·lides” o “casaques blaves”
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Poesia i música no han estat mai alienes al gènere del “western” fins al punt que en alguns casos han estat manifestacions artístiques anteriors al cinema, des de l'ancestral cinema mut fins al més contemporani digital. «Johnny & Vienna» recupera aquesta tradició.

[dimarts, 06.11.18]
Se subhasta una carta de Charles Baudelaire que va escriure quan tenia 24 anys abans d'un intent de suïcidi
Ara, el document seria un tuit i un apunt en un Facebook, però a l'època de Charles Baudelaire aquests nous artilugis de comunicació no existien. El paper i la tinta eren les úniques possibilitats. Una carta manuscrita de l'escriptor francès Charles Baudelaire que va escriure abans d'un intent de suïcidi al qual va sobreviure el 1845 s'ha subhastat a França per 234.000 €, gairebé tres vegades més del preu màxim de sortida, segons ha informat la casa de subhastes Osenat, que l'havia valorada entre 60.000 i 80.000 €. Un col·leccionista privat va aconseguir aquest document en què l'autor de «Les flors del mal» (1857) deixava per escrit a la seva amant Jeanne Duval els motius pels quals es volia suïcidar. «Quan Jeanne Lemer us lliuri aquesta carta, jo estaré mort», escrivia
Charles Baudelaire, que assegurava viure en una horripilant inquietud i considerava insuportables tant la fatiga de dormir com la de despertar-se. Els problemes familiars, les crítiques literàries, la falta de diners i l'alcohol van portar a l'autor a apunyalar-se en un intent fallit de suïcidi als 24 anys. N'acabaria vivint vint-i-dos més, fins al 1867, quan moriria a causa de la sífilis. El poeta estava turmentat per les crítiques a la premsa sobre les seves obres, en particular «Les flors del mal», un estat mental que demostren alguns retalls de diaris sobre els quals va gargotejar comentaris i que també han estat subhastats a Orsenat, juntament amb un recull de cartes que li van enviar Delacroix, Victor Hugo i Manet, altres manuscrits de Baudelaire i un poema que va enviar a l'editor Auguste Poulet-Malassis.

[dilluns, 05.11.18]
El Teatre Principal de Palma retalla en un 35% les hores d'estrenes d'espectacles en català en relació a la temporada passada
La temporada 2018-19 del teatre Principal de Palma oferirà un 46% de la programació de teatre de text en català, davant el 51% que es farà en llengua espanyola i prop d’un 3% en anglès. La dada contrasta amb la de la temporada passada, del setembre de 2017 al juny de 2018, en la qual un 62% d’aquestes obres es va representar en català, enfront d’un 31% en espanyol i un 6% en anglès. No només això: segons el recompte que ha fet el diari ARA a partir de la informació publicada a la web del Teatre Principal, el temps d’obres representades en català s’ha reduït un 35% respecte de la temporada anterior. Segons el recompte, aquesta temporada el
Teatre Principal de Palma ha programat 1.580 minuts d’estrenes de teatre de text en català, 1.745 en espanyol i 90 en anglès. La temporada passada, en canvi, es varen fer 2.402 minuts de teatre en català, 1.180 d’obres en espanyol i 240 minuts en anglès. El còmput d’obres s’ha fet tenint en compte tan sols les estrenes i excloent-ne les reposicions de la temporada anterior que, a principi de temporada, es tornen a programar dins el marc de Fira B! Però la direcció del teatre ho contradiu i afirma que un 59% del temps de representació és en català i prop d’un 37% en espanyol, mentre que la temporada passada el pes dels dos idiomes va ser d’un 57% i un 42%, respectivament. Afirma també que aquesta temporada es faran 22 espectacles de text, tretze en català i vuit en espanyol.

[diumenge, 04.11.18]
L'actor Eduard Farelo fa amb l'obra «Una Ilíada» al Teatre de la Biblioteca de Catalunya una crònica de les guerres a partir de la de Troia passant des de la més antiga fins a la més recent
Hi ha monòlegs més complexos que uns altres. Aquells que, malgrat que l'intèrpret s'hi trobi sol, s'autoreplica ell mateix amb una història més o menys viscuda o més o menys real són més fàcils de superar. «Una Ilíada» és una de les interpretacions més complexes, més difícils d'autoreplicar, més delicades pel seu contingut de nivell toponímic, patronímic i lingüístic. Homer era Homer. I els anys, per als lectors de clàssics de les generacions modernes avesades a la informació sintetitzada i fugaç, no passen en va. L'actor Eduard Farelo s'hi enfronta en un arriscat salt al buit que només es pot rebre amb admiració
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dels més de 15.000 versos de la «Ilíada», el poema èpic grec del qual té l'autoria Homer des del segle VIII aC., els autors Lisa Peterson i Denis O'Hare en van fer una versió lliure narrativa que s'acosta a l'hora i mitja i que en la versió catalana ha comptat també amb una traducció que no podia trontollar per enlloc —i sona molt bé!— i una revisió textual dramatúrgica de Marc Artigau.

[dissabte, 03.11.18]
L'actriu Lucia Bosè podria entrar a presó després d'haver venut en una subhasta un dibuix de Pablo Picasso que en realitat era de la seva empleada domèstica
L'Audiència Provincial de Madrid jutja Lucia Bosè després que l'actriu s’hagi apropiat i venut a subhasta, per valor de 198.607 euros, un dibuix de Pablo Picasso que no era d'ella. Es tracta d’una obra anomenada «La Chumbera», que se sosté que era de la seva empleada domèstica, Remedios T.M., a qui el pintor li va dedicar amb les paraules “Para Reme” amb la data “16-2-63”. La Fiscalia de Madrid sol·licita, en el seu escrit d’acusació, una pena de dos anys de presó i una multa de vuit mesos amb quota diària de 20 euros. A més, Bosè hauria de pagar una indemnització a les hereves legítimes de l’obra, les dues nebodes de la propietària, que va morir el 1999. La relació entre l’actriu, de 87 anys, i Picasso va ser molt pròxima, fins al punt que Bosè va arribar a tenir moltes obres de l’artista malagueny. Una part d’aquesta col·lecció la va vendre a subhasta el 2008 a través de la casa Christie’s, a Londres. Entre les obres es va vendre el dibuix que ara és causa de polèmica a un preu de 198.607 euros, uns beneficis que mai van ser entregats a les dues hereves de Remedios T.M.

[divendres, 02.11.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2018 amb 17.146.493 visitants que han fet 37.346.834 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'octubre del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 17.146.493 visitants i 37.346.834 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.784,2 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.623 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dijous, 01.11.18]
L'adaptació d'«Els Jocs Florals de Canprosa» a càrrec del dramaturg i director Jordi Prat i Coll s'ha volgut distanciar volgudament de les circumstàncies de l'època de Rusiñol sense buscar en cap moment la terrorífica coincidència amb el temps present
La història passa justament l'any 1902, quan el dramaturg Santiago Rusiñol va parodiar —amb el corresponent rebuig del respectable de l'època—la florida literària jocfloralesca —arran de la recuperació dels Jocs Florals medievals a partir del 1859— enmig d'un clima social i polític enrarit i repressiu a causa de la ressaca dels atemptats anarquistes de finals del segle XIX, com la bomba del Liceu del 1893, i la tensió obrera de principis del segle XX, que reclamava la jornada de nou hores amb una vaga sufocada “manu militari”, amb estat de guerra, repressió violenta, una dotzena de morts i alguns ferits, i la detenció de centenars d'obrers
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], o del mateix Prat de la Riba per un article a La Veu de Catalunya, a més de l'anul·lació de les garanties constitucionals o el boicot de l'Ajuntament de Barcelona a les festes de coronació del rei borbó Alfons XIII o la xiulada a la imposició de la bandera espanyola en els mateixos Jocs d'aquell any que va acabar amb la suspensió de la florida cerimònia poètica.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció