BITS MES NOVEMBRE

[dilluns, 18.11.19]
El francès Jean-Gabriel Périot guanya el premi de llargmetratge internacional del Festival de Cinema Independent de Barcelona L'Alternativa amb el film «Nos défaites»
El certamen ha comptat amb un programa de 165 pel·lícules. Els guardonats han estat «Nos défaites», del francès Jean-Gabriel Périot, que ha guanyat el premi a millor llargmetratge internacional, dotat amb 4.000 euros, per haver convertit un institut en un laboratori polític i cinematogràfic que el jurat ha considerat capaç de repensar les problemàtiques del present. El premi a millor film nacional, valorat en 2.000 euros, ha estat per al film «Meseta», de Juan Palacios. El premi a millor curtmetratge internacional, dotat amb 2.000 euros, ha estat per al belga Emmanuel Marre amb «D'un château l'autre». El Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional del
Festival de Cinema Independent de Barcelona L'Alternativa ha estat per a Sarah J. Christman amb «Swarm Season». El premi Antaviana - Mentoring Projectes, dotat amb 2.500 euros, ha estat per a «O auto das ánimas», de Pablo Lago Dantas. «El nido», d'Eva Valiño, ha estat guardonat com a projecte amb la millor fotografia en el teaser o millor disseny del dossier. El Primer Test del Rec ha estat per a Fernando Gómez-Luna amb «El rastro firme». El premi Acció Curts de Dones Visuals, dotat amb 1.000 euros, ha estat per a Sandra Reina per «El bus de la cárcel». Finalment, el premi Acció Curts Aluzine, dotat amb 3.000 euros, ha recaigut en «Tormenta de verano», de Laura García.

[diumenge, 17.11.19]
La inundació de Venècia ha arribar al Conservatori Benedetto Marcello i grups de voluntaris intenten salvar de l'aigua llibres i partitures antics del conservatori
Diversos grups de voluntaris treballen a Venècia per salvar els llibres de música i les partitures que es trobaven amagatzemats al Conservatori Benedetto Marcello, el Conservatori de Venècia. La direcció del conservatori de Música havia demanat ajuda als mitjans i a les xarxes per salvar el màxim de material possible de les greus inundacions provocades per la pluja i els forts vents de la setmana passada. A més, una marea excepcionalment alta va afectar Venècia, només tres dies després que la ciutat patís les seves pitjors inundacions en més de 50 anys, deixant les places, les botigues i els hotels completament negats. Es preveu que una altra marea alta inundi la ciutat com la rèplica d'un terratrèmol.
El conservatori Benedetto Marcello ha agra¨t l'ajuda a tots els voluntaris i també ha hagut d'anular totes les seves activitats i està tancat als estudiants i al públic que habitualment va als concerts. Venècia, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, està repartida entre 118 illes. La ciutat està plena d'obres mestres arquitectòniques, bona part d'estil gòtic. Molts palaus acullen pintures i altres obres d'art d'alguns dels més importants artistes d'Itàlia. Una de les principals preocupacions, davant la inusual aqqua alta actual és la de salvar tot el patrimoni que guarda la ciutat.

[dissabte, 16.11.19]
La productora catalana Principal Segona Films portarà la vida de la supervivent dels camps nazis Neus Català al cinema a partir de la vida novel·lada «Un cel de plom» de Carme Martí
La productora catalana Principal Segona Films n'ha adquirit els drets audiovisuals per recrear els fets reals viscuts per Neus Català i novel·lats per Carme Martí, especialment en el seu pas pel camp d'extermini de Ravensbrück, a Alemanya, i la seva implicació en el sabotatge d'armament al camp de treball forçat de Holleischen, a l'aleshores Txecoslovàquia. Després de ser alliberada el 1945,
Neus Català va dedicar la resta de la seva vida a assegurar que no es perdria la memòria del que ella i les seves companyes havien vist i patit. Va plantar cara als nazis, va lluitar a la Resistència francesa i va sobreviure a l'horror de Ravensbrück. Quan va ser alliberada de l'infern, el 5 de maig del 1945, es va prometre no oblidar les companyes. Fins al final es va mantenir fidel a la seva lluita per la memòria. L'escriptora Carme Martí va escriure «Un cel de plom» (Editorial Amsterdam, 2012) arran de les converses que va mantenir amb ella a la residència d'avis dels Guiamets (Priorat). De fet, una adaptació de la novel·la ja va ser portada el 2015 al teatre amb l'actriu Mercè Arànega. Neus Català va morir l'abril del 2019 quan tenia 103 anys.

[divendres, 15.11.19]
La Plataforma per la Llengua demanda el diari espanyol El Mundo per difamació arran d'un article on es deia que l'entitat incitava a matar i es mofava de les víctimes del terrorisme
La Plataforma per la Llengua ha presentat una demanda judicial contra el diari El Mundo per intromissió il·legítima en el seu dret a l'honor. L'entitat ho ha fet després que el 2 de desembre del 2018 aquest diari publiqués un article, signat per Ramon Aguiló Obrador —a qui també s'ha demandat—, en què s'assenyalava això: «Libre albedrío para los que incitan a matar guardias civiles y se mofan de las víctimas del terrorismo, ese es el ideario de la
Plataforma per la Llengua». En la demanda presentada al jutjat de primera instància de Barcelona es denuncia que aquesta afirmació denigra la dignitat i l'honor de la Plataforma per la Llengua, una entitat que fa més de 25 anys que treballa de manera cívica en la promoció i defensa de la llengua catalana i que té prop de 20.000 socis. La notícia, que es titulava «El insaciable rencor del catalanismo», acusa l'entitat de donar suport al terrorisme, la qual cosa, per a la Plataforma per la Llengua suposa una difamació i una voluntat d'estigmatitzar l'entitat i els seus socis. Plataforma per la Llengua sol·licita el rescabalament del dany moral ocasionat amb una indemnització de 30.000 euros que haurien de satisfer les dues parts demandades, el diari i l'autor de l'article, en cas d'una sentència favorable. L'entitat avança que destinarà aquests diners a impulsar accions de promoció del català entre els joves.

[dijous, 14.11.19]
La vaga de La Canadenca del 1919 que va aconseguir la jornada laboral de 8 hores en una exposició del Museu d'Història de Catalunya
La vaga de La Canadenca va aconseguir un gran triomf palpable cent anys després: la conquesta de la jornada de 8 hores a Espanya, el primer país del món a establir-la per llei. Ara, una exposició al Museu d'Història de Catalunya organitzada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ressalta el paper de Catalunya en la consecució d'aquesta fita, un símbol dels drets laborals aconseguits per la classe obrera.
«La vaga de La Canadenca (1919-2019)», que es podrà veure fins al 19 d'abril, proposa una passejada per l'època en què va tenir lloc a través de filmacions, fotografies i dibuixos de fotoperiodistes i humoristes gràfics. Els documents originals i el testimoni dels seus protagonistes permeten entendre millor i conèixer de prop cada etapa de la mobilització. Aquesta vaga, considerada una de les més importants de la història de Catalunya, va significar una victòria completa per als sindicats. No només van aconseguir millores per als obrers de l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de La Canadenca —com era coneguda l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited—, sinó també per als xofers, carreters, obrers del tèxtil i tipògrafs. El conflicte va paralitzar un 70% de la indústria local barcelonina i va deixar sense llum bona part del territori català. El Govern espanyol va mobilitzar l'exèrcit per intentar tornar a produir electricitat, i es van enviar tropes tant a Barcelona com a les centrals productores de la província de Lleida. Els vaguistes empresonats van omplir la presó Model però també vaixells del port de Barcelona i el castell de Montjuïc.

[dimecres, 13.11.19]
Woody Allen i Amazon arriben a un acord que posa fi a la demanda de 68 milions de dòlars del cineasta contra la companyia virtual
Woody Allen ha arribat a un acord amb els estudis de la companyia Amazon per posar fi a la demanda de 68 milions de dòlars que el cineasta va presentar al febrer contra l'empresa per l'incompliment del contracte. Allen va recórrer als tribunals després que Amazon rescindís el seu acord per produir quatre pel·lícules per les acusacions de presumptes abusos sexuals. L'empresa va parar el llançament de la comèdia «Dia de pluja a Nova York» i després va descartar els plans que tenien amb la resta de llargmetratges del director de cinema. Aquest acord l'han notificat a la cort federal de Manhattan, de manera que s'ha desestimat la demanda voluntàriament. Tot recau en la reclamació del febrer, en què el guionista i director afirmava que Amazon no podia justificar de cap manera la cancel·lació dels acords de llançament de les pròximes quatre pel·lícules amb pagaments mínims garantits que arribaven als 68 i 73 milions de dòlars.
Woody Allen afirmava que el gran gegant digital s'havia associat amb ell quan esperava convertir-se en un estudi de Hollywood de ple dret. Però la raó per la qual Amazon justificava el final sobtat de l'acord era pels comentaris d'Allen sobre el moviment Me Too. Allen, que havia estat acusat d'abusar sexualment de la seva filla adoptiva Dylan Farrow, va expressar simpatia per Harvey Weinstein, així com per les seves víctimes, i va descriure la situació com a molt trista per a totes les persones involucrades. En els seus arguments davant els tribunals, el cineasta ha acusat Amazon de liquidar els acords a partir d'acusacions sense fonament. El tribunal va rebre un document perquè es desestimés la demanda, després d'haver aconseguit l'acord. Els detalls d'aquest acord no han transcendit. L'última pel·lícula d'Allen, «Rifkin's Festival», està protagonitzada per Gina Gershon i Christoph Waltz i s'estrenarà el 2020.

[dimarts, 12.11.19]
El primer ministre polonès retreu a Netflix la difusió del documental «The devil next door» sobre els camps d'extermini nazis
El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, ha enviat una carta a Netflix en què expressa amb contundència la indignació per la sèrie «The devil next door». Morawiecki, que pertany al partit d'extrema dreta Llei i Justícia (PIS), acusa els responsables del documental de suggerir que Polònia era responsable dels camps d'extermini nazis. Des que la ultradretana Llei i Justícia governa a Polònia hi ha hagut uns quants intents de modificar el relat històric. L'any passat es va aprovar una llei en què es penalitzava amb fins a tres anys de presó afirmar que la nació polonesa va ser còmplice de l'Holocaust. L'expressió «camps de concentració polonesos» es va convertir en il·legal. El govern polonès dedica molts esforços a transmetre que els polonesos van ser només víctimes, i no còmplices, dels nazis.
El documental «The devil next door» explica el cas de John Demjanjuk, un pensionista de Cleveland que als anys 80 va ser arrestat i jutjat perquè se'l va acusar de ser Ivan el Terrible, el nom amb què es coneixia un dels guardes més terribles del camp de concentració de Treblinka. Moraviecki critica que el documental no deixa clar que Polònia era controlada pels nazis i demana a Netflix que modifiqui els mapes que apareixen a la sèrie i informi l'audiència del seu terrible error. Demjanjuk, que va morir el 2012 als 91 anys, va ser jutjat a Israel. En un primer moment se'l va declarar culpable de crims contra la humanitat i se'l va sentenciar a mort. Al final es va anul·lar la condemna perquè no hi havia prou proves que fos veritablement Ivan el Terrible. Alemanya sí que el va considerar culpable de la mort de més de 28.000 persones. Quan va morir, Demjanjuk estava en ple procés d'apel·lació. A la seva carta, Morawiecki destaca que durant l'Holocaust van morir sis milions de polonesos, i que els polonesos són els que més van fer a Europa a l'hora de salvar la vida dels jueus. Però no esmenta els pogroms contra jueus en unes quantes poblacions poloneses.

[dilluns, 11.11.19]
Clubs de fans del «Seat 600» s'apunten al Teatre Goya per viure de primera mà la ficció i el realisme màgic de la família de l'obra «La dona del 600» del dramaturg Pere Riera
Es podria titular «La dona del “Confit”» perquè el “Seat 600” color verd pàl·lid de la família protagonista era com un d'aquells confits farcits d'ametlla llargueta i ensucrat per fora amb colors de primera comunió. Faran bé els espectadors —per arribar amb coneixement de causa al desenllaç— de quedar-se amb aquesta imatge simbòlica de l'auto d'època de la factoria Seat més popular de la segona meitat del segle passat, un auto tan protagonista d'aquesta obra de Pere Riera (Canet de Mar, Maresme, 1974) com ho són els altres cinc personatges que ronden al voltant del model de 600, matrícula B-451473, que en Tomàs, un pare vidu de fa tres anys, d'uns 70 anys, exempleat primer de la Seat i després de la Pegaso, ha construït peça a peça —no sense complicitats veïnals— en un lloc tan poc habitual com és el menjador de casa
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Plantejar aquesta història als espectadors ja és motiu d'una arrencada d'aires mig calderians perquè no hi ha més realisme màgic que pretendre construir un vehicle al pis sense que ningú del veïnat de l'escala sospiti res i lliurant-se de qualsevol denúncia dels més rodinaires i envejosos. Si algú es pensa que amb la plaga dels pisos turístics il·legals ja ho havia vist tot entre comunitats de veïns, que s'esperi quan ensopegui amb un veí jubilat que, en comptes de baixar al parc a jugar a petanca, s'entretingui a construir un utilitari a dins de casa... o un camió amb tràiler i tot!

[diumenge, 10.11.19]
Roman Polansky no es treu del damunt les acusacions d'assetjament sexual afegeix ara la d'una fotògrafa francesa que parla d'una agressió a Suïssa el 1975 quan tenia 18 anys
El diari Le Parisien ha publicat que una dona francesa, Valentine Monnier, acusa el director Roman Polanski d'haver-la violat el 1975 a Suïssa quan tenia 18 anys, en una agressió d'extrema violència. L'acusació arriba quan falten pocs dies perquè s'estreni a França el cèlebre nou film, «J'accuse», del cineasta que no es treu les denúncies del damunt i que continua perseguit per la justícia nord-americana acusat d'haver violat una menor el 1977. És la quarta dona que denuncia agressions del director després de Charlotte Lewis el 2010, Samantha Geimer el 1977 —un cas del qual Polanski es va declarar culpable, tot i que va fugir a Europa abans de ser condemnat— i Robin M. el 2017. L'última víctima ha dit que no tenia cap vincle amb ell, ni personal ni professional, i que amb prou feines el coneixia. La fotògrafa ha fet de model a Nova York i ha participat en el rodatge d'alguns films dels anys vuitanta. Valentine Monnier explica que
el director Roman Polansky (París, 1933) la va agredir després d'anar a esquiar, al seu xalet a Gstaad (Suïssa) que la va estomacar fins que ella es va rendir i després la va violar fent-la passar per tota mena de vicissituds. L'advocat del director Roman Polansky ha negat amb fermesa qualsevol acusació de violació i ha comentat que els fets daten de fa quaranta-cinc anys i que fins ara no s'han comunicat a les autoritats judicials.

[dissabte, 09.11.19]
El col·lectiu virtual Tsunami Democràtic ha superat l'escull censor de la Junta Electoral espanyola i organitza multitud d'actes culturals arreu del país durant el dia de reflexió del 10-N
La Junta Electoral espanyola ha acabat beneint els actes convocats pel col·lectiu virtual Tsunami Democràtic en la jornada de reflexió del 10-N i no ha vist motius per prohibir-los preventivament, tal com li demanaven els partits nacionalespanyolistes. La Junta, que també ha rectificat davant la prohibició que havia establert sobre la trobada gegantera de la població de Sant Joan de Vilatorrada, recorda només que no té competències per prohibir de manera prospectiva i amb caràcter general la realització de qualsevol acte o manifestació durant la jornada de reflexió i la de votació, d'acord amb el que dicta també el Tribunal Constitucional espanyol. Només insta la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures necessàries per garantir l'absoluta neutralitat en els espais públics, en particular per evitar que les concentracions o manifestacions que continguin lemes, símbols, proclames o actuacions en defensa d'idees o propostes exclusivament defensades per algunes candidatures. A Barcelona, els actes del
Tsunami Democràtic s'han traslladat de la Plaça de Catalunya a la Plaça de la Universitat, amb un gran escenari sobre la Gran Via —tancada per l'acampada d'estudiants— davant mateix de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. Molts grups musicals formen part del programa durant tota la jornada.

[divendres, 08.11.19]
El Grup Planeta decapita el Cercle de Lectors ofegat per les pèrdues a causa del canvi d'hàbits lectors i després d'haver-lo adquirit a la baixa fa cinc anys
Després de seixanta anys d'haver marcat moltes de les biblioteques personals tant catalanes com espanyoles, el Grup Planeta, que n'era propietari des de fa cinc anys després d'adquirir-lo a la baixa al Grup Bertelssman, tanca definitivament el Cercle de Lectors (en català) i també el Círculo de Lectores (en espanyol), que havia estat fundat el 1962. Planeta ho ha comunitat a tots els seus venedors i tota la seva línia comercial mitjançant un burofax en el qual s'anuncia l'extinció anticipada del seu contracte d'agència. Arran de la pèrdua de vendes per catàleg als socis no se'ls exigia la compra d'un producte mensual i la xarxa d'agents comercials estava formada majoritàriament per jubilats, que anaven als domicilis amb “carros de la compra” a lliurar les comandes. El model porta a porta del
Cercle de Lectors / Círculo de Lectores ja no funciona i a partir dpara es vincula a la compra digital, canal que molts dels seus clients ja feien servir a través d'Amazon. El Cercle de Lectors, segons dades publicades en algun mitjà, té unes pèrdues acumulades de 5 milions d'euros des del 2015 fins al 2017 amb una caiguda de les vendes d'un 15% en els ingressos. En aquest moment el Cercle / Círculo tenia 143 treballadors fixos. El descens de vendes es deu principalment a la caiguda del nombre de socis i a la menor activitat compradora dels socis en alta. El 2018, els accionistes van haver de fer una ampliació de capital de sis milions d'euros per ajustar la situació de la companyia. La divisió va intentar una modernització amb la creació del portal Nubico, de lectura digital.

[dijous, 07.11.19]
Un total de 543 cantants de 53 països que passaran audicions prèvies en diversos teatres del món estan inscrits per participar en el 57è Concurs de Cant Tenor Viñas
Els cantants tenen entre 18 i 35 anys i s'han inscrit per participar en el certamen que se celebrarà del 19 al 26 de gener al Gran Teatre del Liceu. Fins a 198 dels inscrits procedeixen de Corea del Sud, 32 dels Estats Units, 22 de la Xina, 40 de Rússia, 24 d’Espanya, 21 d’Itàlia i 8 de Catalunya. Els principals teatres d’òpera del món obren les portes aquest mes de novembre per acollir-ne les audicions preliminars: el National Centre for the Performing Arts of China (Pequín), el Teatro alla Scala (Milà), la Staatsoper Unter den Linden (Berlín), The Metropolitan Opera House (Nova York), la San Francisco Opera (Estats Units), l'Opéra National de París, la Royal Opera House Covent Garden (Londres), el Teatre Bolxoi de Rússia (Moscou), el Teatro Real (Madrid) i el Gran Teatre del Liceu, les proves del qual tindran lloc al gener al Conservatori Superior de Música del Liceu. La segona prova i la semifinal del
57è Concurs de Cant Tenor Viñas es faran del 19 al 22 de gener del 2020 al Conservatori Superior de Música del Liceu, i la final i el concert dels premiats seran el 24 i 26 de gener al Gran Teatre del Liceu. El jurat internacional que atorgarà els premis és format pels directors artístics dels teatres de Pequín, La Scala de Milà, la Staatsoper de Berlín, el Metropolitan de Nova York, l'Opéra de París, el Covent Garden de Londres, el Bolxoi de Moscou, el Teatro Real de Madrid i el Gran Teatre del Liceu, a més de la soprano italiana Mariella Devia i el director d’orquestra Richard Bonynge.

[dimecres, 06.11.19]
El fotògraf i exmànager del grafiter Bansky fa públiques unes imatges en què es veu l'artista treballant en algunes de les seves obres però sense desvelar-ne el rostre
L'exmànager de l'artista, Steve Lazarides, ha publicat unes imatges que va capturar del grafiter Bansky al llarg d'onze anys, en què se'l veu treballant en algunes de les seves obres. Banksy és conegut, entre altres coses, per no fer pública la seva identitat. Steve Lazarides va ser el fotògraf, agent, i fins i tot galerista de l'artista anglès. Ara està a punt de publicar un llibre que es titularà «Banksy Captured», on, en 250 pàgines, revelarà alguns dels moments que van viure junts. S'hi recolliran moltes fotografies de l'artista, que documentaran alguns dels seus anys de glòria treballant. Casualitat o no, a Londres ha aparegut una nova obra de l'artista urbà. El mural està situat en un immoble de pisos de luxe del barri de Notting Hill, una de les zones més exclusives de la capital britànica. Fins ara estava cobert per una bastida perquè es feien obres a l'edifici i ara s'ha destapat.
Banksy és considerat un dels millors artistes de carrer del món i el seu art s'ha venut per xifres molt elevades. El seu «Nena amb globus» va ser adquirit per 446.390 euros a la casa de subhastes Christie's i «Els ximpanzés» al Parlament britànic per 11 milions.

[dimarts, 05.11.19]
Es troben per primer cop a la península Ibèrica restes d’elaboració d’ornaments personals amb urpes d’àguila de l'època neandertal
Les urpes d’àguila són considerades els primers elements utilitzats com a ornaments personals, en una pràctica que es remunta als neandertals i que es va estendre pel sud d’Europa fa entre 120.000 i 40.000 anys. Ara, s’ha trobat evidència per primer cop d’aquest ús ornamental de les urpes d’àguila a la península Ibèrica. La troballa ha tingut lloc al jaciment de la cova Foradada de Calafell (Baix Penedès). L’interès de la troballa rau en el fet que es tracta de la peça d’aquest tipus més moderna que s’ha documentat fins ara en el món neandertal i la primera localitzada a la península Ibèrica. Aquesta circumstància amplia els límits temporals i geogràfics que s’havien estimat per a aquest tipus d’ornament dels neandertals. Es tractaria del darrer collaret elaborat pels neandertals, segons els experts. En concret, el que s’ha trobat a la
cova Foradada són ossos d’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) de més de 39.000 anys d’antiguitat, amb marques que indiquen que havien estat manipulats per extreure’n les urpes i fer-ne penjolls. Les restes trobades corresponen a la pota esquerra d’una àguila de dimensions importants. Pel tipus de marques, i per analogia tant amb restes de diversos jaciments prehistòrics com amb documentació etnogràfica, els investigadors han determinat que l’animal no es va manipular per al consum sinó amb una finalitat simbòlica. Les urpes d’àguila són els elements ornamentals més antics que es coneixen a Europa, anteriors fins i tot a les primeres petxines de mar perforades pels Homo sapiens sapiens al nord d’Àfrica.

[dilluns, 04.11.19]
El govern de la Generalitat de Catalunya retirarà les pintures del Saló Sant Jordi que va ser redecorat durant la dictadura de Primo de Rivera amb un criteri tan nefast com ideològic
La comissió d’experts en història de l’art que analitza la remodelació del Saló de Sant Jordi ha aprovat per unanimitat retirar-les. Les obres es van elaborar i col·locar el 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera, amb l’objectiu d’emfatitzar l’«espanyolitat» de Catalunya i fer una lectura de la vinculació de Catalunya a la història d’Espanya. A les pintures, elaborades sobre tela, es representen escenes com el Compromís de Casp, la batalla de Lepant i l’arribada de Colom a Barcelona davant dels Reis Catòlics. Després de més d’un any estudiant aquestes obres, la vintena d’estudiosos que formen part de la comissió argumenten que els murals es poden retirar, ja que no els consideren una pintura artística, sinó ideològica, molt connotada, d’autors secundaris. A més, subratllen que la qualitat artística dels murals és nefasta i que el seu contingut no s’adequa al
Saló Sant Jordi, tenen una visió absolutament ideologitzada i van ser fruit d’una dictadura que va reprimir la llengua i la cultura catalana. El Centre de Restauració de Béns Mobles ha estudiat si la retirada d’aquests frescos era possible sense malmetre’ls.

[diumenge, 03.11.19]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2019 amb 19.837.721 visitants que han fet 42.052.609 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2019, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2019, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 19.837.721 visitants i 42.052.609 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.311,6 visites de pàgines (13,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.896 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 02.11.19]
L'imaginari tenebrós de «La mort i la primavera» de Mercè Rodoreda reviu amb una versió teatral de Joan Ollé al Teatre Nacional de Catalunya
A Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) l'escriptura de la novel·la «La mort i la primavera» se li va resistir durant anys i panys. Una vintena llarga, com a mínim. La va començar a escriure quan també escrivia «La plaça del Diamant», la cèlebre novel·la que el “selecte” jurat del Premi Sant Jordi del 1960, en el qual es trobava Josep Pla —diuen que va dir que no es podia premiar un original amb nom de “sardana”—, va deixar passar per alt amb un elevat grau de miopia, excepció feta de Joan Fuster i Joan Petit que la van salvar de les cendres. Va ser Joan Fuster qui la va recomanar després a Joan Sales, ànima del Club Editor
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Joan Sales, amb bon ull mediàtic d'editor, li va canviar el títol inicial, «Colometa», pel de «La plaça del Diamant», i així es va refermar una fructífera relació de Mercè Rodoreda —fins al 1966 l'autora no guanyaria el Sant Jordi amb «El carrer de les camèlies»— amb Joan Sales que va desembocar també en un estira-i-arronsa sobre «La mort i la primavera», un original que després de la miopia de «La plaça del Diamant» també va concórrer al Sant Jordi del 1961, una altra vegada sense guanyar, tot i que la mateixa Rodoreda li diu a Joan Sales en una de les seves cartes (època sense e-mails i epistolar en paper per excel·lència): “És molt bona. Terriblement poètica. Terriblement negra. (...) Serà una novel·la d'amor i de soledat infinita”.

[divendres, 01.11.19]
L'Arts Santa Mònica prepara l'exposició «Com un arbre nu» dedicada al cantautor Lluís Llach en fotografia i realitat virtual per iniciativa del Grup Enderrock
El cantautor Lluís Llach és el protagonista d’una gran exposició que es podrà visitar entre el 12 de desembre i el 26 d’abril a l’Arts Santa Mònica de Barcelona. La mostra portarà com a títol «Com un arbre nu» i és una mirada artística i multisensorial a les cançons de Lluís Llach, amb motiu de 50 anys de carrera. No es tracta en cap cas d’un recorregut cronològic ni retrospectiu de la seva obra, sinó un convit als visitants a endinsar-se en els paisatges personals de l’artista. L’exposició inclourà diversos àmbits, cadascun dels quals portarà per títol el nom d’una cançó. A «Amor particular» es podran (re)viure els concerts mítics que ha fet al llarg de la seva trajectòria; a «L’estaca», es coneixeran alguns dels secrets de la cançó, com va lluitar contra la dictadura franquista i com segueix sent la banda sonora de moltes estaques que encara cal tombar; a «El cafè antic» s'hi trobaran els poetes que ha cantat
Lluís Llach (Verges, Baix Empordà, 1948), amb un espai especial per a Miquel Martí i Pol; a «Viatge a Itaca», es descobriran algunes de les persones que han guiat la vida musical del cantant de Verges; a «Alè» es farà un recorregut sonor i visual per l’interior de les cançons; i a «Rar» es recuperarà un Llach diferent, que s’endinsa en altres disciplines artístiques que no són les pròpies d’un cantautor. També hi haurà un àmbit per repassar-ne la discografia completa. A més, hi haurà un espai interactiu en el qual es trobarà un Llach fet en realitat virtual tocant al piano «Com un arbre nu». Es tracta d’una experiència immersiva amb una tecnologia pionera a Europa desenvolupada per l’empresa catalana Labsid, i que només s’havia aplicat fins ara per recrear la imatge de Leo Messi, David Bowie o Chaka Khan. El projecte és una iniciativa del Grup Enderrock comissariada pel director escènic Lluís Danés i organitzada per l’àrea de Cultura de la Generalitat de Catalunya.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció