BITS MES OCTUBRE

[dimarts, 15.10.19]
Raimon Portell guanya el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del ministeri de Cultura espanyol en una data d'elevada tensió entre Catalunya i Espanya arran de la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el govern català
L'escriptor Raimon Portell i Rifà (Barcelona, 1963) ha estat distingit amb el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil que atorga el ministeri de Cultura espanyol per la novel·la «Camins d´aigua», el segon volum de la trilogia «La llum d´Artús», publicada a l'Editorial Barcanova. El premi, dotat amb 20.000 euros, s'atorga a una obra publicada l'any anterior i escrita en alguna de les quatre llengües oficials sobre les quals té alguna competència el ministeri espanyol, el gallec, el basc, el català i l'espanyol. S'ha donat el cas que
Raimon Portell ha rebut la notificació d'aquest premi en una jornada d'elevada tensió entre Catalunya i Espanya arran de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el govern català pel referèndum de l'1-O. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Juan Kruz Igerabide, Xoan Babarro, José Manuel López, Màrius Serra, Montserrat Pena, Ernesto Rodríguez, Marina Terzi, Magdalena Suárez, Gustavo Martín Garzo i Celia Fraile. La novel·la «Camins d´aigua» ja va obtenir el Premi Llibreter 2019, concedit pels llibreters catalans.

[dilluns, 14.10.19]
Troben un fresc de la ciutat romana de Pompeia que mostra una lluita ferotge en un espai que es considera que podria ser una taverna freqüentada per gladiadors, comerciants i prostitutes
El fresc, d'uns 112 per 150 centímetres, continua mantenint la ciutat romana de Pompeia, destruïda pel volcà Vesuvi l'any 79 i enterrada amb totes les seves realitats quotidianes, un pou de troballes per als arqueòlegs. L'últim descobriment destacable ha estat un fresc que mostra la cruenta lluita de dos gladiadors, ferits i sagnants. La representació d'aquest combat s'ha trobat a la regió V, la zona on últimament se centren les excavacions. El fresc descriu la lluita entre un mirmillone, una categoria de gladiador caracteritzat pel seu casc, decorat amb figures marines, que li cobria tot el cap i un gladiador traci. Les armes que porta aquest segon lluitador l'identifiquen com a procedent de l'antiga Tràcia, el que actualment és la regió balcànica del mar Egeu. La representació del fresc de
Pompeia és extremadament realista, ja que es mostra amb molta veracitat la sang que perd el gladiador vençut. El primer, a l'esquerra del fresc, amb postura triomfal, empunya una gladium, una espasa curta, i llueix un gran escut daurat i un casc amb visera i plomall, mentre que el segon, pràcticament derrotat, apareix amb l'escut a terra, ferit i gesticulant amb la mà esquerra. Sembla que implori la seva salvació. El gest d'ad locutia és el que acostumaven a fer els gladiadors abatuts a l'emperador o al general per sol·licitar la gràcia i no morir.

[diumenge, 13.10.19]
El despatx barceloní «b720 Arquitectos» guanya els peremis de l'Architecture MasterPrize per una torre d'habitatges del Brasil i la reforma del Lycée Français Meternelle de Barcelona
L'estudi català «b720 Arquitectos», liderat per Fermín Vázquez, ha fet doblet al premi Arquitecture MasterPrize (AMP) amb la torre Forma Itaim, al Brasil, i el Lycée Français Maternelle, a Barcelona, en les categories d'edificis d'altura i edificis educatius. Totes dues obres tenen en comú l'ús de tècniques innovadores per a la resolució de les façanes i l'ús del color com a element diferenciador. Això fa que aquests dos edificis tinguin una estètica molt singular sense renunciar a la sostenibilitat ni l'eficiència energètica. Els premis es lliuren al Museu Guggenheim de Bilbao.
L'estudi «b720 Arquitectos» és conegut sobretot pel nou mercat dels Encants a Barcelona. Tenen en curs la reforma del Camp Nou i de la seu del Banc d'Espanya a Barcelona. La seva obra ha estat exposava al MoMA de Nova York, al Cité de l'Architecture et du Patrimoine de París i a la galeria Aedes de Berlín. Els premis Architecture MasterPrize inclouen en cada edició obres d'arquitectura, paisatgisme i interiorisme realitzades en els últims dos anys, amb l'objectiu que la societat sigui més conscient del valor de l'arquitectura de qualitat arreu del món.

[dissabte, 12.10.19]
El thriller distòpic de Galder Gaztelu-Urrutia ambientat en una presó vertical excavada en el subsòl guanya el principal guardó del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges
«El hoyo», un dels films més aplaudits d'aquesta edició del Festival de Sitges, s'ha confirmat com a gran sensació del festival conquerint el premi a la millor pel·lícula del palmarès oficial. La decisió del jurat és històrica: feia 25 anys que una pel·lícula local no conqueria el festival de cinema fantàstic. En aquella ocasió va ser «Justino, un asesino de la tercera edad», ex-aequo amb «71 fragments d'una cronologia de l'atzar». Curiosament, torna a ser una opera prima i, com aquella, sense grans noms al darrere. És també la primera pel·lícula amb producció catalana (Zentropa) que guanya en la historia del Festival de Sitges. Dirigida per Galder Gaztelu-Urrutia,
«El hoyo» és un thriller distòpic ambientat en una presó vertical excavada en el subsòl en què les cel·les se situen una sobre l’altra. Un cop al dia, una plataforma que transporta un copiós banquet s’atura uns minuts a cada nivell. Els dels pisos de dalt s'atipen; els dels nivells mitjans mengen les sobralles i en les plantes més baixes es passa gana. A més del premi a la millor pel·lícula, també s'endú el de millors efectes especials, el premi de la crítica i el premi del públic.

[divendres, 11.10.19]
El Festival Temporada Alta arrenca amb un doblet de Shakespeare i la presència de la Royal Shakespeare Company en anglès i l'italià Alessandro Serra en sard
El tret de sortida del Festival Temporada Alta té marca Shakespeare. Per una banda la Royal Shakespeare Company, una de les formacions clàssiques més prestigioses del Regne Unit, porta al Teatre Municipal de Girona el muntatge «Mesura per mesura». I l'italià Alessandro Serra estrena al Teatre de Salt, el muntatge «Macbettu», una peculiar versió de Macbeth que es representa en llengua sarda. La Royal Shakespeare Company busca amb «Mesura per mesura» explorar qüestions com el poder i la justícia en la societat actual. La companyia, que fa poques representacions fora del Regne Unit, ja havia passat pel Temporada Alta el 2002. Amb les funcions de «Mesura per mesura» dins el
Festival Temporada Alta a Girona inicien la gira internacional de l’espectacle, que es va estrenar al juny a Stratford. D'altra banda, la manera com l’italià Alessandro Serra s’acosta a Shakespeare és radicalment diferent a la de la companyia britànica. Per la seva primera posada en escena d’una obra, Serra se centra en el «Carnaval de la Barbagia», una zona de Sardenya, apropiant-se de les figures del folklore per construir un espectacle en sard i basat sobretot en la corporalitat dels intèrprets. Ha eliminat “entre un 60% i un 70% del text original de l’obra i l’ha fusionat amb alguns fragments de creació pròpia.

[dijous, 10.10.19]
La Fundació Mapfre convocarà un premi de fotografia jove i es concentrarà en exposicions fotogràfiques a la Torre de la Vila Olímpica quan deixi el maig del 2020 després de quatre anys la seu de la casa Garriga Nogués que Enciclopèdia Catalana havia venut anteriorment a la Fundació Godia
La Fundació Mapfre fa un gir en la seva activitat quatre anys després d’instal·lar-se a Barcelona: deixarà la casa Garriga Nogués i obrirà un centre internacional de fotografia a l’edifici vela de la
Torre Mapfre, davant de la Vila Olímpica. Està previst que la primera exposició es presenti a finals del mes de maig del 2020. La programació del nou centre, que encara no té nom, tot i que sembla que serà simplement «Mapfre», estarà centrada en tres línies: grans noms de la història de la fotografia, que es podran veure a la sala gran; i una sala petita dedicada a donar visibilitat a col·leccions i arxius de fotografia catalans públics i privats, d'una banda, i a exposar joves fotògrafs. La primera aliança que establirà serà amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i es volen buscar creadors i públics joves treballant amb les escoles de fotografia i organitzant un premi. El futur centre internacional de fotografia de la Fundació Mapfre tindrà prop de 1.400 metres quadrats. Les exposicions de les dues sales obriran simultàniament. Les primeres estaran dedicades al britànic Bill Brandt i al nord-americà Paul Strand, de qui la Mapfre té la col·lecció més important fora dels Estats Units.

[dimecres, 09.10.19]
El Cercle del Liceu mostra els vitralls restaurats de Wagner que havien estat ocults durant 80 anys coincidint amb el 20è aniversari de la reobertura del teatre després de l'incendi
El Gran Teatre del Liceu recupera la façana del 1874. A partir d'ara es pot veure la restauració que s'ha fet a la façana principal per celebrar el 20è aniversari de la reobertura del teatre després de l'incendi del 1994. Aprofitant la rehabilitació també s'han recuperat els
quatre vitralls wagnerians del 1905 que havien estat ocults durant més de 80 anys i que ara es veuen des del carrer Sant Pau, gairebé a peu de carrer, perillosament exposats al vandalisme. El 1874 l'arquitecte Oriol Mestres va remodelar la primera façana del Liceu. Després, als anys vint, aquesta reforma es va tapar amb una altra façana. Des de l'exterior, no es podien veure perquè estaven coberts per uns finestrals de fusta i només es podien observar des de l'interior del vestíbul del Cercle del Liceu. Ara, amb la recuperació del projecte de Mestres, el carrer Sant Pau hi surt guanyant. Els vitralls que il·lustren una de les grans obres de Wagner al vestíbul del Cercle del Liceu s'hi poden veure, encara que invertits, des del carrer.

[dimarts, 08.10.19]
El ministeri de Cultura espanyol no es planteja adquirir el quadre de Botticelli que la família Cambó ha posat a la venda a la fira Frieze Masters de Londres i apunta que el MNAC en podria ser el dipositari
El ministeri de Cultura espanyol no es planteja adquirir el quadre de Botticelli que la família Cambó ha posat a la venda a la fira Frieze Masters de Londres. Així mateix, el ministre en funcions com indica que el seu lloc idoni seria el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), per completar la col·lecció que Cambó va deixar en llegat a l'equipament.
El quadre de Botticelli ha sortit a la venda per 30 milions d'euros i està declarat bé d'interès cultural a Espanya, cosa que en restringeix l'ús. La venda no s'ha culminat durant la fira Frieze Masters de Londres, però segons han expressat fonts de Trinity Fine Art, la galeria que l'ha posat a la venda, hi ha molta gent que hi ha mostrat interès. Segons les mateixes fonts, una transacció d'aquesta envergadura es pot allargar mesos. El propietari de la galeria, Carlo Orsi, ha explicat que ara traslladarà aquest interès a la família Cambó, que decidirà qui té la millor oferta. Trinity Fine Art creu que es tracta d'un quadre difícil de vendre pel cost i per la restricció de no poder sortir d'Espanya.

[dilluns, 07.10.19]
El musical de la planta carnívora que engoleix tot el que li posen a la boca omple el Teatre Coliseum en una nova direcció d'Àngel Llàcer i Manu Guix
He tingut la sort de veure aquest espectacle ja en ple rodatge, dies després de l'estrena i, en conseqüència, amb plena maduresa dels intèrprets i una conjunció musical, interpretativa i d'efectes de so i de llum absolutament consolidada. El ple ja és absolut i l'absència de fronteres d'edat entre els espectadors és evident que es decanta cap a un espectacle per a totes les edats. És un exercici que recomanaria a molts cronistes: veure de tant en tant un espectacle dues vegades. La meva primera vegada de «La tienda de los horrores» va ser una funció frustrada per un maleït col·lapse tècnic de so i de llum que va obligar a suspendre la representació. La segona ha estat com assistir a una funció tocada pels déus amb un bon ambient de la companyia que es respirava a ple pulmó
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La doble funció també m'ha ofert l'oportunitat de comparar el paper que comparteixen els actors José Corbacho i Bernat Cot. Els espectadors que els coneguin els dos ja entendran que s'assemblen com un ou a una castanya, però el paperot que hi fan, en dies alterns, del dentista Orin Scrivello i xicot de la jove Audrey —ai! quin pal que s'emportaria l'autor si aquesta obra fos de creació del segle XXI i retratés com retrata una noia com ella, víctima de la violència masclista i submissa amb la parella!— constata també el que cadascú d'ells hi aporta: l'estil "cubanero" de Corbacho amb les ironies i els impromperis amb alguns espectadors i espectadores de la platea —el dia de la primera funció, la de la fallada tècnica, es va haver de marcar en solitari un monòleg improvisat que no té preu!— i l'estil de Bernat Cot, igualment irreverent, però, per estètica física, sense que faci la impressió que sigui tan "poca-vergonya" com el tal Scrivello, que n'és molt!

[diumenge, 06.10.19]
Tots els joves barcelonins nascuts el 2007 reben el Quadern Cultura de l'Ajuntament per accedir gratuïtament a diversos equipaments i activitats de la ciutat
Tots els joves nascuts el 2007 i empadronats a Barcelona, un total de 14.335 segons el cens estadístic, rebran a casa el Quadern Cultura, una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona que els permet gaudir gratuïtament de la programació de diversos equipaments culturals de la ciutat. Aquest Quadern Cultura conté un bloc d'invitacions i un llibret explicatiu, que inclou les programacions seleccionades, ja siguin de teatre, música i dansa, així com el calendari de les exposicions previstes als centres patrimonials. Dins el
Quadern Cultura, cadascun dels 28 equipaments inclosos ofereix una invitació bescanviable per una entrada en una de les seves activitats en el marc de la programació destinada al públic juvenil, a més d'una altra entrada per a la persona de més de 18 anys que sempre els haurà d'acompanyar. L'Institut de Cultura de Barcelona ha informat que en la setena edició d'aquesta oferta hi participen un total de 28 equipaments i, com a novetat, el Quadern Cultura ofereix la possibilitat de visitar en família el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i algunes de les obres teatrals de la seva temporada en curs.

[dissabte, 05.10.19]
El grafiter Bansky ven el seu llenç més gran que reprodueix amb ironia irreverent amb ximpanzés fent de diputats del Parlament britànic
L'artista de Bristol, que malgrat l'èxit popular i la cotització continua mantenint en secret la seva identitat, ha venut aquest dijous una de les seves obres més populars: «Devolved Parliament», una obra que representa com els ximpanzés substitueixen els polítics a la cambra del Parlament britànic. L'obra, una gran pintura a l'oli, s'ha venut per 11 milions d'euros, un preu rècord aconseguit només en 13 minuts a la subhasta de l'artista urbà britànic segons la casa de subhastes Sotheby's. El mateix Bansky ho ha anunciat a través d'Instagram. L'obra es ven prop d'un any després de la venda de «Girl with balloon», triturada just després de ser venuda davant la mirada atònita de totes les persones assistents a la subhasta. Abans de la venda de
«Devolved Parliament», el rècord de subhasta d'una obra de Banksy era d'1.870.000 dòlars per «Keep it spotless», que es va vendre a Sotheby's de Nova York el 2008. El «Devolved parliament» és un llenç de 4 metres d'alçada i 13 metres d'amplada, el més gran de Bansky.

[divendres, 04.10.19]
Una exposició de la Fundació Mapfre a la Casa Garriga Nogués recull obres de Delacroix, Monet, Millet, Renoir, Degas, Picasso i Miró
La mostra inclou 96 obres de 68 artistes des de la dècada de 1830 fins a mitjans del segle XX entre les quals n’hi ha de tan coneguts com Eugène Delacroix, Berthe Morissot, Claude Monet, Jean-François Millet, Pierre-Auguste Renoir, Edgar Degas, Fernand Khnopff, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Picasso, Le Corbusier i María Blanchard. Les obres exposades són molt fràgils perquè les barretes de pastel són senzillament pigments en pols aglutinats amb una resina i es poden fer malbé molt fàcilment. Tot i així va donar infinites possibilitats artístiques als artistes des del segle XVI fins que les avantguardes van posar les qüestions tècniques en un segon pla. Curiosament, un dels pintors que va ser més trencador amb aquesta tècnica va ser un mestre del realisme. Un altre dels trets de l'exposició «Tocar el color» és que alguns artistes el van fer servir perquè és una tècnica que quan sortien a la natura els permetia capturar el moment, com si fessin una instantània. Un dels casos més destacat d’aquest ús del pastel és «A prop de Gibraltar», de Delacroix, que té la data inclosa, i un altre és «Entrada al port d’Honfleur», de Boudin, conegut per la seva traça per pintar els núvols. Un altre dels atractius de
«Tocar el color. La renovació del pastel» és que permet descobrir nombrosos artistes poc coneguts aquí, com Jean-Francis Auburtin, William Degouve de Nuncques i Joseph Stella. El pastel va entrar al segle XX gràcies al fet que artistes avantguardistes com Joan Miró, representat per un paisatge tradicional de joventut i un personatge ferotge dels anys 30, van tenir una formació acadèmica. Com es pot veure en una de les últimes obres, Hans Hartung va portar el pastel al límit, quan el va fer servir per fer un seguit de traços violents damunt la tela.

[dijous, 03.10.19]
La llegenda catalana dels duros a quatre pessetes no és res comparada amb l'ensarronada que l'exventríloc i ara empresari nord-americà Dennis Hope recreat en l'espectacle «Fly me to the Moon» de Marc Angelet a la Sala Atrium
La llegenda catalana dels duros a quatre pessetes no és res comparada amb l'ensarronada que l'exventríloc i ara empresari nord-americà Dennis Hope ha aconseguit col·locar entre gent adinerada de tota mena que li compra parcel·les de la Lluna, de la qual ell se'n va fer propietari l'any 1980, en una nit camí de la seva decadència artística, afegida al seu procés de divorci. Dennis Hope, aprofitant-se d'un presumpte buit legal internacional sobre la propietat de l'espai, ha venut fins ara uns 2,5 milions de parcel·les llunàtiques a compradors de tot el món. Es calcula que ha fet una fortuna des d'aleshores, potser més de 50 milions de dòlars
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Per als interessats a comprar-ne un tros, diguem que la Lluna es venia fa poc a uns 37 dòlars per cada porció de 0,4 d'hectàrea. El negoci va tan bé que Hope ara ja ha començat a vendre també hortets a Mercuri i Mart. El dramaturg Marc Angelet arrenca d'aquest fet real, tan anecdòtic com exòtic i empresarial, per reflectir la capacitat d'un artista de mala mort —el gènere del ventríloc ha caigut en desgràcia a partir de la correcció política que s'ha imposat en qualsevol mitjà— a somniar en aconseguir, simbòlicament, la Lluna.

[dimecres, 02.10.19]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2019 amb 19.454.454 visitants que han fet 41.506.932 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2019, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2019, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 19.454.454 visitants i 41.506.932 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.289,3 visites de pàgines (12,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 49 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.896 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimarts, 01.10.19]
Andrés Lima, dramaturg, actor, director i fundador de la companyia Animalario rep la distinció del Premio Nacional de Teatre 2019 del Ministeri de Cultura espanyol
El premi, que té una dotació de 30.000 euros, valora en aquest cas, segons el jurat —entre els membres del qual figura el director de la Sala Beckett, Toni Casares— la feina constant d'investigació artística i la recerca de noves formes i estètiques teatrals. El jurat també destaca la capacitat de Lima per incentivar l'escriptura dramàtica i el compromís social i l'activisme cultural que el porten a promoure projectes de creació col·lectiva que estimules el diàleg entre els artistes i la societat. Nascut a Madrid el 1961,
Andrés Lima, que també té una extensa trajectòria en cinema, va debutar com a director de teatre el 1997 amb «Qué te importa que te ame», una obra de la qual també era autor. Va ser el seu primer projecte per a la companyia Animalario, de la qual és fundador i per a la qual ha dirigit obres como «El montaplatos» (2012), «Urtain» (2008), «Tito Andrónico» (2009) de William Shakespeare, » (2006) de Peter Weiss i «Alejandro y Ana: lo que España no pudo ver del banquete de la boda de la hija del presidente» (2002), amb text de Juan Mayorga. Entre els seus últims muntatges hi ha «Shock (El Cóndor y el Puma)» (2019) i «La vuelta de Nora (Casa de muñecas 2)» (2018). Andrés Lima ha dirigit aquest any a la Sala Beckett l'obra «El chico de la última fila».




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció