BITS MES SETEMBRE

[diumenge, 30.09.18]
L'atac que ha patit Facebook només afecta aquells usuaris que rebin un avís personal de la companyia que ja ha bloquejat el forat del perfil «Veure com»
Facebook havia anunciat un atac cibernètic que podia afectar potencialment fins a 50 milions dels seus usuaris. El boicot va provocat immediatament que les accions de la xarxa social caiguessin un 2,8%, fins als 164,04 dòlars. Els atacs s'havien produït per un defecte en la característica "Veure com" de Facebook, dissenyada per permetre que els usuaris sàpiguen com veu els seus perfils la resta de la comunitat d'adscrits a la popular xarxa social. La feblesa en la seguretat d'aquesta característica ha pogut permetre que es robessin les fitxes d'accés, una mena de clau, dels comptes personals. Però Facebook ja va restablir aquests 'tokens' per a 90 milions de persones, ha solucionat l'error i ha suspès temporalment la funció "Veure com". Només si els usuaris reben un avís personal de Facebook és recomanable que canviïn la contrasenya. També pot ser que la companyia, per seguretat, els demani abans de connectar que introdueixin novament l'usuari i el password corresponent. Facebook ha emprès mesures legals per descobrir la procedència de l'atac que ha tingut conseqüències amb la seva capacitat a la borsa.

[dissabte, 29.09.18]
Les fosses comunes que va deixar el desembarcament del 1936 al front de Llevant s’obriran i les restes dels soldats enterrats s’identificaran genèricament i els identificats seran repatriats
Aquest és l’acord signat pel govern català i balear. Segons el departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, s’hi busquen gairebé un miler de soldats, bona part dels quals són catalans que formaven part de les tropes del capità Alberto Bayo i que van desembarcar el 16 d’agost del 1936 per recuperar l’illa, controlada pel bàndol franquista. La meitat d’aquestes víctimes —soldats republicans víctimes de l’aviació italiana, franquistes afusellats per republicans, republicans que es van quedar a l’illa després de la retirada i altres morts col·laterals— van ser enterrades en una única fossa, la més gran de l’illa, a la platja de Sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar). Continuant en la línia de la
Memòria Històrica es prioritzaran les fosses on se sospita que hi ha víctimes que hi tenen familiars directes. La Generalitat de Catalunya hi enviarà els seus arqueòlegs per extreure mostres d’ADN de les restes i repatriarà els cossos identificats. Les tasques començaran el primer semestre del 2019.

[divendres, 28.09.18]
La quarta edició del Barcelona Gallery Weekend aplega obres d'una cinquantena d'artistes en 28 galeries obertes als visitants
L'edició aplega 28 galeries d'art contemporani i d'avantguarda que participen en la quarta edició del Barcelona Gallery Weekend. Hi exposen obra 46 artistes nacionals i internacionals, tant d'emergents com de consolidats. Una de les novetats més destacades d'aquest any és el programa «Artévete», una iniciativa plena de visites guiades, trobades i actes socials que pretenen acostar el públic a l'experiència d'adquirir obres. A més de les portes obertes de les galeries, hi ha cinc intervencions artístiques en indrets singulars de Barcelona i en municipis com l'Hospitalet de Llobregat i Santa Margarida i els Monjos. Nombrosos museus i centres culturals barcelonins també se sumen al festival proporcionant diversos avantatges per als visitants professionals. Paral·lelament, s'ha posat en marxa el BGW Village, un recinte polivalent que funciona com a espai de benvinguda i punt de trobada, que esta obert a tota la ciutadania i té com a seu la Fundació Antoni Tàpies. El
Barcelona Gallery Weekend va néixer el 2015 promogut per l'associació de galeristes Art Barcelona per donar resposta a la voluntat de l'entitat d'implicar-se en les plataformes de debat i coordinació d'estratègies culturals.

[dijous, 27.09.18]
L'artista Ferran García Sevilla rebutja participar en una exposició sobre la Constitució espanyola al Museu Reina Sofia i la titlla d'hipòcrita ball de disfresses
L'artista Ferran García Sevilla ha rebutjat la invitació del Museu Reina Sofia a participar en l'exposició «El poder del arte» per commemorar els 40 anys de la Constitució espanyola. L'ha titllat «d'hipòcrita ball de disfresses programat per l’estat espanyol en la seva bel·ligerant, ferotge, continuada i antidemocràtica actitud referent a Catalunya», en una carta de resposta adreçada al director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, que el convidava a formar part de la mostra amb l'obra «El faro del poder». El museu ha seleccionat, segons diu Borja-Villel en la invitació, artistes que han treballat temes com el poder, la llibertat, la democràcia, la memòria i la identitat, entre altres.
Ferran García Sevilla explica en la seva resposta que declina la invitació perquè no vol formar part d'una "lloança o crítica a la Constitució espanyola, quan a l’estat espanyol ha desaparegut la divisió de poders".

[dimecres, 26.09.18]
Mel Gibson escriurà i dirigirà una nova versió del western «Grup salvatge» i després té previst rodar una pel·lícula sobre la Segona Guerra Mundial
Mel Gibson dirigirà una nova versió de «Grup salvatge» (1969), el western del cineasta Sam Peckinpah, segons informa el portal nord-americà Deadline. Gibson també escriurà, juntament amb Bryan Bagby, el guió d'aquest llargmetratge. «Grup salvatge» segueix les aventures d'una banda de fugitius veterans que volen fer el seu últim robatori. La pel·lícula, convertida en una obra de referència del gènere, cridava també l'atenció per l'elevat grau de violència que mostrava a la pantalla. A
Mel Gibson, de fet, aquest tipus de cinema visceral i explícit no li queda lluny. En la seva carrera darrere les càmeres ha destacat per pel·lícules crues com «Braveheart» (1995), «La passió de Crist» (2004) i «Apocalypto» (2006). Amb el film bèl·lic «Fins a l'últim home» (2016), la seva última pel·lícula com a director fins ara, va aconseguir una nominació a l'Oscar a millor director. Abans s'havia endut dues estatuetes a millor pel·lícula i millor director per «Braveheart». A banda de la nova versió de «Grup salvatge», Gibson també té previst rodar un drama sobre la Segona Guerra Mundial titulat «Destroyer».

[dimarts, 25.09.18]
Identifiquen la model que l'artista Gustave Courbet va fer servir com a inspiració per pintar la vagina del quadre «L'origine du monde»
Més val tard que mai. Finalment s'ha resolt un dels grans misteris del món de l’art. Es tracta de la dona que va servir de model a Gustave Courbet per a una de les seves obres més emblemàtiques i provocatives, «L’origine du monde». El seu nom era Constance Quéniaux i era ballarina de l’Òpera de París. Ho explica Claude Schopp en el llibre «L’origine du monde, vie du modèle», que es publica en edició francesa. Schopp va identificar la model per casualitat mentre examinava la correspondència entre els escriptors Alexandre Dumas (fill) i George Sand. En una carta, datada el juny del 1871, s'hi esmenta l’obra de
Gustave Courbet (Ornans, França, 1819 - La Tour-de-Peilz, Suïssa, 1877), del 1866, que mostra en un primer pla el sexe femení sense cap artifici. A la carta, Dumas, que era hostil a la Comuna (el govern revolucionari que va exercir el poder a París durant dos mesos la primavera del 1871) critica Courbet per donar-hi suport: «No es pot pintar amb el pinzell més delicat i sonor 'l’entrevista' de la senyoreta Quéniaux de l’Òpera». La paraula 'entrevista' no tenia cap sentit en aquesta frase, i per això Schopp va comparar la transcripció amb el manuscrit original que es conserva a la Biblioteca Nacional de França. I la paraula no era 'interview' (el terme francès) sinó 'interieur'. Fins ara, de l’obra de Courbet, que es pot veure al Museu d’Orsay de París, només se sabia que l’havia encarregat el diplomàtic turc-egipci Jalil-Bey i que Courbet l’havia pintat l’estiu del 1866. La model, de la qual es conserven algunes fotografies al Museu d’Orsay, tenia 34 anys i en feia set que no ballava quan la van pintar.

[dilluns, 24.09.18]
La carta de Galileu on intenta evitar l'acusació d'heretgia es troba dipositada des de fa més de 250 anys a la Biblioteca de la Royal Society de Londres
La carta es considerava perduda però ara s'ha trobat a la Royal Society de Londres. La troballa demostra que va ser Galileu mateix qui va refer una carta seva per suavitzar algunes de les afirmacions que el van portar a ser acusat d'heretgia. La carta la va escriure el 1613. Anava adreçada a Benedetto Castelli, matemàtic de la Universitat de Pisa. Per primera vegada, Galileu hi raonava que la recerca científica no hauria d'estar supeditada a la doctrina teològica. A la carta, hi deia que les escasses referències que hi ha a la Bíblia sobre esdeveniments astronòmics no s'havien d'agafar al peu de la lletra, perquè eren una simplificació per fer-los entenedors. També hi afirmava que el model heliocèntric, de la Terra orbitant al voltant del Sol, proposat per l'astrònom polonès Copèrnic 70 anys abans, el 1543, no era incompatible amb la Bíblia. D'aquesta carta, se sabia que n'hi havia dues versions. Una es troba a l'Arxiu Secret del Vaticà. És la versió que un frare dominic, Niccolò Lorini, va enviar a la Inquisició a Roma el 7 de febrer de 1615. Els historiadors també sabien que Castelli havia tornat la carta a Galileu. El 16 de febrer del 1615,
Galileu Galilei va escriure al seu amic Piero Dini, clergue a Roma, suggerint-li que la versió que Lorini havia enviat a la Inquisició podia haver estat manipulada. Va fer una versió menys inflamada del document, dient que era l'autèntica i demanant que la fes arribar als teòlegs del Vaticà. El document que Salvatore Ricciardo ha trobat a la Royal Society, escrit el desembre del 1613, té set pàgines i porta la firma G.G. Té la redacció original de Galileu i diverses correccions. Els canvis són reveladors. En una ocasió, es fa referència a algunes proposicions de la Bíblia com a "falses si s'interpreten en el sentit literal de les paraules". La paraula "falses" està ratllada i canviada per "semblen diferents de la veritat". El conjunt de les esmenes suggereixen, doncs, que Galileu va moderar el seu propi text.

[diumenge, 23.09.18]
La trama de l'obra «El tràmit» al Teatre Borràs té lloc en un espai tancat, una sala comunicada només a l'exterior per veus en off, un telèfon intern i una porta imaginària de ciència-ficció mirant als espectadors que condueix a l'altra banda de la racionalitat
Amb aquesta comèdia, es pot dir que l'autor Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) debuta plenament com a dramaturg. La seva faceta d'economista, assagista, articulista i narrador no li impedeix de temptar aquest nou registre literari, tot i que un assaig seu, «El vendedor de tiempo», ja es va adaptar a l'escenari fa uns anys. Un dels seus èxits més sonats com a assagista és el llibre «La buena suerte», escrit conjuntament amb Àlex Rovira, que amb els anys ha superat els tres milions d'exemplars amb nombroses traduccions
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. En l'actual aposta teatral, l'autor explora el sentit de l'humor amb una bona dosi de denúncia social i, sobretot, política, en un moment —coses de l'atzar— que les paraules «màster», «tesi», «corrupció» i «plagi» han sortit del diccionari per entrar fins i tot al plat de la sopa. La trama d'«El tràmit» té lloc en un espai tancat, una sala comunicada només a l'exterior per veus en off, un telèfon intern i una porta imaginària de ciència-ficció mirant als espectadors que condueix a l'altra banda de la racionalitat. I un no es pot estar de pensar, en un bon començament, que potser es tracta d'un homenatge subtil a «El mètode Grönholm», de Jordi Galceran.

[dissabte, 22.09.18]
La Filmoteca de Catalunya tornarà a obrir les portes després d'una quinzena de dies amb les instal·lacions afectades a causa de la tempesta
La programació de cinema a les dues sales de projecció de la Filmoteca de Catalunya, Chomón i Laya, es reprèn el dimarts 25 de setembre, un cop reparats els danys provocats per les inundacions derivades de la tempesta del dia 6 de setembre. Segons informa la Filmoteca, la humitat acumulada a la moqueta de les sales s’ha pogut eliminar, i els accessos s’han pogut reparar parcialment: l’escala mecànica que permet accedir a les sales de cinema encara no està operativa, però l’accés es pot fer per l’altra situada davant de la llibreria o bé amb l’ascensor per a tots aquells usuaris que ho necessitin
[vegeu amb més detall el reajustament de la nova programació]. La majoria de les sessions suspeses durant els dies de tancament es recuperaran en la programació dels pròxims mesos. I l’exposició «Prop de Hollywood. Fotografies de Claudi i Frederic Gómez Grau», que havia de tancar el 16 de setembre, es prorroga fins al 7 d’octubre.

[divendres, 21.09.18]
Sergi Belbel i un col·lectiu de directors i intèrprets fan un seductor joc històric amb l'espectacle «IF-FI» dins el Laboratori i Peripècies de la Sala Beckett
Seductor joc teatral de cadires i d'espirals en circumferència a l'empara del nombre FI —lletra grega—, anomenat també nombre d'or... com l'or del rellotge de butxaca que un cèlebre artesà rellotger de la Barcelona antiga —nissaga Fontanals— es compromet a construir durant uns quants anys per a un prohom de la ciutat —nissaga Isern—, un rellotge amb cadeneta, únic al món, que dissenyarà seguint la proporció àuria que s'atribueix precisament al nombre FI. Una de les maneres d'arribar a aconseguir l'esmentat nombre FI és fent una filera de números en la qual el que va darrera és la suma dels dos anteriors. I aquest és també el recurs dramatúrgic d'aquest experiment del Laboratori Peripècies de la Sala Beckett que ha dirigit per segon any el dramaturg Sergi Belbel: enllaçar diferents situacions sumant algunes de les desvelades en accions anteriors. Deia que es tracta d'un seductor joc de cadires i espirals en circunferència. I això requereix una explicació
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Al treball creatiu de factura col·lectiva (tant pel que fa a autors com a directors i intèrprets) cal afegir la predisposició dels espectadors davant un espectacle de tres hores que se subdivideix en tres parts. Els espectadors són dividits en dos grups i dues aules (gomets de color blau i gomets de color vermell a la solapa) i cada grup entra primer en la història vista des dels ulls dels Fontanals i després, en la mirada des dels ulls dels Isern, o a l'inrevés, segons si ets blau o vermell, primer des dels Isern i després des dels Fontanals.

[dijous, 20.09.18]
La 36a edició de la Setmana del Llibre en Català ha facturat per primera vegada més de 500.000 euros i augmenta un 25% en relació a l'any anterior
La 36a edició de la Setmana del Llibre en Català 2018 ha facturat aquest any 501.640 euros, un 25% més que en l'edició de l'any passat (quan la facturació va ser de 401.400 euros). L'organització ha recordat que en les edicions del 2015 al 2017 ja es van aconseguir xifres rècord de vendes i que en les quatre últimes edicions s'ha doblat la facturació global. Segons l'organització de la Setmana, el canvi de dates que es va aplicar l'any passat ha afavorit l'afluència de públic, fet que s'ha traduït en un increment del nombre de participants en les activitats. Aquest any, més de 28.000 persones han assistit a algun dels 265 actes programats. En un comunicat de balanç de l'edició d'aquest any també s'ha assenyalat que s'ha venut un total de 31.056 exemplars de revistes i llibres, una xifra que es reparteix a parts iguals entre novetats i llibres de fons.
La Setmana del Llibre en Català ha comptat amb la visita de 18 editors i agents literaris de 16 països diferents que han mantingut més de 400 reunions amb editors catalans gràcies a una iniciativa en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull.

[dimecres, 19.09.18]
Les biblioteques públiques incorporen a l'eBiblioCat més de 2.000 títols de pel·lícules accessibles per Internet
Els usuaris de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya ja poden accedir de manera gratuïta a més de 2.000 documents audiovisuals del catàleg de la plataforma eFilm. Aquest catàleg inclou pel·lícules, curtmetratges, concerts i documentals. Per accedir a aquests continguts digitals només cal disposar del carnet d’usuari d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i identificar-se a la
biblioteca digital eBiblioCat. Aquest nou servei permet la visualització en streaming de fins a vuit documents mensuals, límit que s’anirà incrementant progressivament amb les incorporacions de nous títols i llicències. El visionat es pot fer des d’ordinadors i dispositius mòbils mitjançant accés per web o aplicació (Android i iOS). Els documents seleccionats inicialment inclouen curtmetratges, documentals, enregistraments de concerts i pel·lícules. Es preveu anar afegint altres obres audiovisuals i musicals per tal d’augmentar la disponibilitat de col·leccions digitals accessibles per Internet destinats als usuaris de les biblioteques públiques catalanes. Aquest projecte és una col·laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, amb el suport del Ministeri de Cultura espanyol. La biblioteca efilm compta amb més de 30.000 títols: estrenes internacionals, clàssics, documentals, ficcions, curts, animació nacional, europea i asiàtica, sèries de televisió, cursos i les millors pel·lícules espanyoles de cada any.

[dimarts, 18.09.18]
L'editora i escriptora Iolanda Batallé substituirà l'escriptor Manuel Forcano al capdavant de l'Institut Ramon Llull proposada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
L’escriptora i actual editora dels segells Rata i Catedral d’Enciclopèdia Catalana, Iolanda Batallé i Prats (Barcelona, 1971), dirigirà l’Institut Ramon Llull, segons avança el diari ARA. El seu nom serà el que proposarà la Generalitat de Catalunya a la reunió que ha de mantenir la junta rectora del patronat de l'Institut Ramon Llull a finals de setembre, i on hi ha representades les tres institucions que la formen. El govern català, que aporta més del 90% dels prop de 10 milions de pressupost que gestiona el Llull, es reserva la potestat de proposar el nom, que previsiblement tindrà el vistiplau del govern de les Illes Balears i de l’Ajuntament de Barcelona. L’actual director, l’escriptor Manuel Forcano, va anunciar als treballadors de la institució que deixaria el càrrec després de dos anys i mig. Només va transcendir que el seu relleu seria una dona, per primera vegada en els setze anys d’història de la institució responsable de la internacionalització de la cultura catalana.
Iolanda Batallé és autora de ficció, però sobretot és coneguda per la seva feina d’editora, primer a Random House Mondadori, després en el rellançament de La Galera i Bridge per a lectors infants i joves i actualment dirigint dos nous segells per al públic adult, Rata i Catedral, del Grup Enciclopèdia Catalana.

[dilluns, 17.09.18]
La justícia belga propina una altra clatellada a la justícia espanyola i rebutja absolutament l'extradició del raper Valtonyc perquè diu que l'empara la llibertat d'expressió
No hi ha «terrorisme» en les lletres del raper Valtonyc. Aquesta és la conclusió de la justícia belga que ha alliberat el raper de ser extradit davant la justícia espanyola, que ja havia dictaminat la seva sentència ferma de presó. La decisió és una altra clatellada de la justícia europea sobre la tocada justícia espanyola, que ja té el revés en el cas dels presos polítics catalans. En aquest cas, el jutge del tribunal de primera instància de la ciutat de Gant ha rebutjat l'extradició del raper mallorquí
Josep Miquel Arenas, Valtonyc, que havia estat condemnat a Espanya per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona en les lletres de les seves cançons. L'advocat del raper, que és també el mateix dels presos polítics, ha valorat la decisió i ha considerat que tornava a ser un gran dia per a la justícia europea i no amagava la seva alegria perquè els havien donat la raó novament.

[diumenge, 16.09.18]
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya lliura al Ministeri homòleg espanyol el llistat de «greuges» pendents de resoldre's entre les dues nacions
La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs, ha lliurat al ministre de Cultura espanyol, José Guirao, el dossier amb el llistat de greuges culturals del govern espanyol amb Catalunya. L'entrega s'ha produït quan els dos responsables polítics s'han trobat en una visita al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). El dossier amb els acords pendents del Ministeri de Cultura espanyol presenta les mancances distribuïdes en sis àmbits: arxius, tributs, lleis, projectes pendents, dèficits pressupostaris i Sixena. Entre els consoderats "greuges" hi ha, entre d'altres, la Biblioteca Provincial de Barcelona i diverses qüestions legislatives com l'Estatut de l'artista i la llei de mecenatge. També recull la petició de retorn dels Papers de Salamanca pendents, inversions pendents en diferents institucions teatrals i museístiques i la recuperació de la taxa de l'audiovisual, suspesa després d'un recurs del govern espanyol. Paral·lelament, el Govern català ultima un altre avantprojecte de llei per recuperar aquesta taxa a les operadores amb la finalitat d'aconseguir fons per finançar la producció audiovisual, especialment afectada per la crisi. Sobre la taula hi ha igualment el litigi per les pintures murals del monestir de Sixena custodiades al MNAC.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya parla d'incompliments històrics i reduccions pressupostàries flagrants, però descarta identificar quines són les prioritats, en considerar que seria injust anteposar unes qüestions a unes altres perquè totes tenen la seva importància.

[dissabte, 15.09.18]
Un jurat independent valorarà les propostes del concurs públic europeu que convocarà el Teatre Lliure l'octubre per escollir el nom substitut del director Lluís Pasqual després de la seva dimissió
Un jurat independent nomenat pel Patronat del Teatre Lliure valorarà les propostes del concurs públic de caràcter europeu —no es farà internacional per qüestió d'urgència de calendari— que convocarà el Teatre Lliure lel mes d'octubre per escollir el nom substitut del director Lluís Pasqual, després de la seva dimissió acompanyada de la polèmica per la seva presumpta relació de tracte amb els artistes i treballadors. El concurs no s'espera que es resolgui abans del mes de febrer del 2019 i probablement no estarà confirmat fins al mes d'abril, cosa que deixa en l'aire la feina de programació de la següent temporada, en el termini de només tres mesos. Durant aquesta temporada, Aurora Rosales, adjunta a la direcció, i Clara Rodríguez, subdirectora, es fan càrrec de la direcció transitòria del Teatre Lliure fins al nomenament de la nova direcció. Les dues, de l'equip més pròxim a Lluís Pasqual, es reuniran mensualment amb la junta de govern. S'elimina de
la programació del Teatre Lliure l'obra sobre García Lorca, «El sueño de la vida», que havia de dirigir Lluís Pasqual i era una de les propostes de la Kompanyia Lliure, un projecte pedagògic personal del director que queda també en parèntesi de la nova direcció. També s'ha anul·lat el cicle de monòlegs que estaven sota la seva direcció. L'actriu Núria Espert, que va donar el seu suport a Lluís Pasqual, ha anunciat que no participarà en l'obra «El pan i la sal» d'aquest setembre. Al·lega que té «altres assajos». La substituirà l'actriu Maria Galiana. I l'actriu Rosa Maria Sardà, que forma part del Patronat del Teatre Lliure amb altres professionals, ha abandonat la reunió en desacord amb alguns dels punts que s'hi han exposat arran de la dimissió de Lluís Pasqual. Una comissió formada per set persones vinculades al sector faran una proposta sobre el futur del Teatre Lliure i el respecte a la seva història. El Patronat acorda redactar uns nous estatuts que incloguin nous criteris de selecció artística i que garanteixen la transparència.

[divendres, 14.09.18]
Mor el dramaturg i poeta Guido Ceronetti als 91 anys considerat un dels grans intel·lectuals de la Itàlia moderna i fundador del Teatre dei Sensibili
El poeta i dramaturg italià Guido Ceronetti, un dels intel·lectuals contemporanis més importants del país, ha mort als 91 anys a casa seva a Cetona, a la província de Siena, on s'havia retirat per passar els seus últims anys, segons ha informat l'editorial Adelphi. En els últims anys havia afirmat en diverses ocasions que no tenia por de morir, només de patir, i que preferia que la seva vida acabés mentre reposava tranquil·lament a casa i no en un llit d'hospital. I així ha estat: Ceronetti ha mort per una broncopneumònia a casa seva, on va viure els seus últims anys en tranquil·litat i dedicant-se al seu amor pels llibres. Nascut a Torí el 1927, a més de poeta i dramaturg,
Guido Ceronetti va destacar per ser un excel·lent escriptor, periodista, filòsof, periodista i traductor. El 1970 va fundar amb la seva dona, Erica Tedeschi, el Teatre dei Sensibili, que a partir del 1985 es va convertir en una companyia d'actors itinerants amb la qual Ceronetti se'n va anar de gira com a actor. Pensador i assagista, va dedicar gran part de la seva vida a estudiar els clàssics, però des d'una mirada crítica i renovadora. Tant en prosa com en vers, sempre es va afanyar per crear i inventar, mogut per una indignació radical, però també pel desig de divertir i entretenir.

[dijous, 13.09.18]
No és el mateix un casament sobre la tomba d'un dictador que sota un campanar amb una campana amb l'esvàstica nazi
La Memòria Històrica cadascú la interpreta com vol, o com pot. Si a la vergonya d'El Valle de los Caídos s'hi han fet i s'hi fan encara casaments malgrat que es trepitgi la llosa de les restes del dictador, en un municipi d'Alemanya amb 750 habitants, la polèmica ha sorgit després que s'hagi descobert —o s'hagi fet públic— la descoberta que hi ha una esvàstica gravada a la campana de l’església. És per aquest motiu que l'organista del temple s'ha negat a tocar l'orgue durant els serveis religiosos. La campana, situada al capdamunt d’una escala de fusta dalt de la torre, és allà des que l’hi va col·locar el 1934 un fervorós alcalde nazi d’aquest poble vinícola del sud-oest d’alemanya. És més petita que les dues campanes que la flanquegen i està coberta de pols i excrements de colom. Però és fàcil distingir-hi l’esvàstica i la inscripció on diu: «Tot per la pàtria. Adolf Hitler». En nom de la
Memòria Històrica, organitzacions jueves han exigit que es tragués, el consell eclesiàstic local ha prohibit que fos repicada i un organisme regional fins i tot s'ha ofert a pagar-ne la substitució. El responsable religiós es nega a treure-la per no negar la història. Altres pobles alemanys havien revisat les seves esglésies i havien trobat una vintena de campanes similars. Se’n van desfer ràpidament. En un cas, al nord d’Alemanya, els habitants van actuar directament perquè les autoritats estaven vacil·lant: van irrompre al campanar i van esborrar l’esvàstica. A la porta van deixar una nota: «Neteja primaveral 2018». Res a veure amb el que està passant al Valle de los Caídos.

[dimecres, 12.09.18]
La Villarroel reposa l'obra «La calavera de Connemara» de Martin McDonagh protagonitzada per Pol López i dirigida per Iván Morales
No guanyaran prou per pagar les calaveres que esmicolen en cada funció a cops de maça. Forma part del joc teatral. Si no has pogut revenjar-te del veïnat en vida, fes-ho quan ja fan malves. Set anys després de ser enterrats, les restes dels vilatans del llogarret de Connemara —som a les terres verdes de Galway a Irlanda— s'han d'exhumar (per dir-ho finament) i fer espai per als altres vilatans que vagin fent l'últim badall. Feina de mal executar. L'enterramorts oficial és Mick Dowd, vidu, solitari, borratxo, apartat del món i potser també amb un passat fosc. La feina d'exhumació se li tira al damunt i el mossèn de Connemara, que és qui el paga, li envia un ajudant, el bala perduda del poble, el jove Mairtin Hanlon, que provocarà que la història es converteixi en una peça d'humor negre tintada de thriller però també en un espatarrant entremès de clown
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Amb una proposta així, incrementada amb algun excés, que els espectadors aplaudeixen, pel director Iván Morales, l'atractiu del muntatge és innegable. I més encara si el que hi ha de rerefons és el text de l'autor d'origen irlandès, Martin McDonagh (Camberwell, Londres, 1970), dramaturg i guionista internacional, del qual, quan gairebé ni se'n parlava, es va veure aquí, el 1998, tot just a la mateixa sala de l'antic Villarroel, el director Mario Gas va muntar la versió de «La reina de bellesa de Leenane» amb Montserrat Carulla i Vicky Peña, mare i filla a la ficció i a la vida real, de protagonistes.

[dimarts, 11.09.18]
L'acte institucional de l'Onze de Setembre celebrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona ha demanat la llibertat dels presos polítics catalans i el retorn sense represàlies dels exiliats
L'acte ha començat amb la Flama del Canigó entrant al Palau de la Generalitat, que ha simbolitzat la tornada de la llum a les institucions catalanes després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que va mantenir intervingut l'autogovern des de l'octubre del 2017 al juny del 2018. Després de l'entrada de la llum al Palau han sortit a la plaça els artistes que han protagonitzat l'acte amb música i lectures de textos amb un tema de fons: la demanda de llibertat perquè Catalunya pugui decidir el seu futur polític i perquè no hi hagi presos polítics ni exiliats. El nét del lingüista Pompeu Fabra ha llegit la definició de la paraula «llibertat», i sobre la façana de la Generalitat s'han reflectit imatges dels empresonats: Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Raül Romeva.També s'han projectat imatges dels polítics exiliats a l'estranger. L'acte
[vídeo íntegre de l'acte] també ha tingut referències a l'1-O: s'han projectat en la façana de la Generalitat imatges de les càrregues policials que va haver-hi, i la cantant Judit Neddermann ha interpretat «No volem més cops». Dirigit per Lluís Danès, l'espectacle ha comptat amb les actuacions de la ballarina i coreògrafa Marta Carrasco, els cantautors Lluís Llach i Roger Mas, la cantant Paula Valls, el grup Obeses, el Cor Jove de l'Orfeó Català, l'Orquestra de Girona i els compositors Marc Timó i Xavi Lloses. Els conductors de l'acte han estat els actors Sílvia Bel i Lluís Soler.

[dilluns, 10.09.18]
FiraTàrrega 2018 ha fet el ple amb més augment de públic al carrer i amb gairebé un 100% de l'aforament de pagament d'una edició amb companyies de 37 països
FiraTàrrega tanca la seva edició 2018, centrada a rellegir l'espai públic i amb gairebé el 100% d'ocupació dels espectacles de pagament i amb un augment d'espectadors de carrer. La Fira ha acollit 50 companyies, més de 1.000 professionals de 588 organitzacions procedents de 37 països. Durant quatre dies la ciutat ha esdevingut la capital de les arts escèniques amb una gran participació de públic, així com del sector professional. El conjunt de la programació ha ofert un cartell ric en formats, gèneres i estils: per a tot tipus de públics i edats, on s'han pogut veure 50 espectacles nacionals i internacionals, 12 dels quals han comptat amb el suport a la creació de FiraTàrrega. Durant els 4 dies de Fira, hi ha hagut un total de 227 sessions, ubicades en 22 espais d’exhibició. Enguany
l'edició de FiraTàrrega ha rebut un total de 1.013 professionals de 588 entitats, superant així la barrera del miler d'acreditats. D'aquests, 616 són catalans, 173 d'Espanya i 224 de l'estranger. La Llotja ha acollit un total de 59 expositors i 54 activitats, reunions i presentacions professionals. Aquest 2018 FiraTàrrega ha posat el focus en la relectura de l’espai públic, per actualitzar-ne la mirada, entendre i celebrar el carrer. La proposta de la italiana Caterina Moroni «UN.HABITANTS_To make room for us» que s'ha pogut veure al cementiri de Tàrrega i l’aposta de Becki Parker & Vero Cendoya amb «Hunting for the unicorn» han ofert dues visions al voltant de l’autisme i són algunes de les peces que han marcat aquesta edició, a més de la inaugural «La tortue de Gauguin» de la companyia francesa Lucamoros.

[diumenge, 09.09.18]
El director mexicà Alfonso Cuarón guanya el Lleó d'Or de la 75a Mostra de Cinema de Venècia amb la pel·lícula «Roma»
La pel·lícula «Roma», del mexicà Alfonso Cuarón, era la favorita de consens per endur-se el Lleó d'Or a la 75a Mostra de Cinema de Venècia, i efectivament s'ha endut el primer premi. És el segon any que un cineasta mexicà guanya el Lleó d'Or; l'any passat va ser per a «La forma de l'aigua», de Guillermo del Toro, que aquest any ha presidit el jurat del festival venecià. Cuarón segueix sumat premis: el seu film anterior, «Gravity» (2013), que també va passar per Venècia, es va endur set Oscars. El palmarès de la
Mostra de Venècia ha tingut presents altres títols que havien rebut bones crítiques. «La favorita», del grec Yorgos Lanthimos, ha guanyat el gran premi del jurat i la Copa Volpi a la millor actriu, que ha sigut per a Olivia Colman, tal com assenyalaven totes les prediccions. Un altre premi cantat és el que s'ha endut Willem Dafoe, millor actor per la seva interpretació de Vincent van Gogh a la pel·lícula «At eternity's gate», de Julian Schnabel. El premi a la millor direcció ha sigut per a Jacques Audiard, per «The Sister brothers», i els germans Coen han merescut el guardó al millor guió pel western «The ballad of Buster Scruggs». El jurat no ha oblidat «The nightingale», de Jennifer Kent, l'única pel·lícula dirigida per una dona que competia a la secció oficial: el film de la directora australiana ha guanyat el premi especial del jurat, i Baykali Ganambarr el premi a l'actor revelació.

[dissabte, 08.09.18]
La facturació de l'edició de llibres en català representa un 48% de les vendes que es fan a Catalunya
Segons l'últim estudi i coincidint amb la Setmana del Llibre en Català s'han fet públiques les dades del 2017 que confirmen un lleuger augment en relació als anys anteriors tocats per la crisi. La facturació per vendes de llibres a Catalunya l’any 2017, en qualsevol de les llengües, ha estat de 484,746 M€. D’aquests, 235,760 M€ corresponen a la venda de llibres en català. Així doncs, l’edició en català suposa un 48% de les vendes a Catalunya. Sense el llibre de text (109,31 M€), que té unes dinàmiques pròpies (prescripció, canvis currículum, etc.), les vendes en català representen un 26% del mercat, una xifra que coincideix amb el percentatge de lectors de 14 anys o més que habitualment llegeixen en català (26,4%%) segons l'estudi d'Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2017. Per matèries, cal destacar l’augment d’un 1,80% de les vendes de literatura per a infants i joves i el 2,20% en literatura per a tots els públics. Sense el llibre de text, l’oferta de títols nous editats ha augmentat un 10% els últims cinc anys i la facturació al voltant del 5% en el mateix període, la qual cosa mostra la vitalitat del sector. Aquesta vitalitat, acompanyada de la possibilitat de descobrir la diversitat de l'oferta editorial en català, és el que queda reflectit a
La Setmana del Llibre en Català, on hi són presents 200 segells editorials i es donen a conèixer més de 250 novetats, alhora que hi ha una àmplia mostra dels fons editorials. El 2017 s’han editat 11.487 títols nous, una xifra molt semblant a la dels dos últims anys. El canal de venda més important continua essent les llibreries i cadenes de llibreries que representen un 53,3% de les vendes, percentatge que es manté estable en els darrers tres anys.

[divendres, 07.09.18]
«E.V.A.» de la companyia T de Teatre i «Bodas de sangre» de La Perla 29 obren amb reposició la temporada del Teatre Romea i la Biblioteca de Catalunya
La companyia T de Teatre reposa al Teatre Romea l'obra «E.V.A.», de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique: Que difícil que és convèncer un auditori teatral predisposat a trobar l'etiqueta de l'humor quan del que es tracta és de reflectir el dolor que pateixen cadascuna de les dones protagonistes d'aquesta nova aposta de T de Teatre que commemora els 25 anys de l'eclosió de la companyia des d'aquells «Petits contes misògins», descoberta juvenil de l'Institut del Teatre del 1991 que, sense pecar de nostàlgia, es pot dir que encara no s'han superat, tot i que sí que s'han imitat sense el mateix resultat ni la mateixa capacitat de sorpresa
[vegeu les crítiques a la pàgina de Clip de Teatre]. D'altra banda, l'obra «Bodas de sangre» de La Perla 29 es reposa durant el setembre al Teatre de la Biblioteca de Catalunya: Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social".

[dijous, 06.09.18]
«La tortue de Gauguin» de la companyia francesa Lucamoros obre una edició de la Fira Tàrrega amb una important presència de teatre estranger i una trentena d'estrenes
Entre la marató del programa, es pot destacar la dansa urbana de la Company Chameleon, provinent d'Anglaterra, al costat de l’espectacle inaugural, «La tortue de Gauguin», de la companyia Lucamoros, una experiència multidisciplinària protagonitzada per sis pintors, una actriu i músics en directe. Pel que fa la presència catalana, hi ha companyies com Les Impuxibles («Painball» és la primera obra de carrer de les germanes Peya) i «Tha tzpar d’Hui Basa». Altres artistes destacats de l’edició són Joan Català, que presenta l’èxit »Pelat a més del nou 5.102 m/s», i entre altres les companyies Zum Zum Teatre, El Pont Flotant i Lasala. El carrer és l'origen de la
FiraTàrrega actual com a espai de trobada, convivència i transmissió. Aquest és el marc d’acció de FiraTàrrega, que torna un any més entre el 6 i el 9 de setembre amb 50 espectacles, 30 dels quals són estrenes provinents de vuit països diferents. Durant els quatre dies de FiraTàrrega, tindran lloc un total de 227 sessions, ubicades en 22 espais d'exhibició. L'edició compta amb 341 artistes acreditats: 180 procedents de Catalunya, 44 de la resta de l'Estat espanyol i 117 d'internacionals. S'han acreditat 940 professionals de 554 grups o productores. D'aquests inscrits, 560 són catalans, 167 de la resta de l'Estat i 213 d'internacionals, aquests últims professionals provenen de 36 països dels 5 continents. En relació a les entitats, 296 són catalanes, 102 de la resta de l'estat i 156 internacionals.

[dimecres, 05.09.18]
La Flama del Canigó fa doblet aquest any per participar en la Marxa per la Llibertat que centrarà l'acte institucional commemoratiu de l'11 de Setembre el vespre de la vigília en un recorregut entre el Parlament de Catalunya passant pel Born fins al Palau de la Generalitat
El Govern català i el Parlament de Catalunya celebraran la Diada Nacional de Catalunya d'aquest 2018 amb un acte institucional conjunt que tindrà com a idea principal la llibertat dels presos polítics i exiliats i la llibertat col·lectiva del poble a qui representen. L’acte, creat i dirigit artísticament per Lluís Danés, tindrà lloc la vigília, el 10 de setembre, a partir de les 20:30 h al Parlament de Catalunya, on es rebrà la Flama del Canigó —excepcionalment fora de la data de Sant Joan—, quan s’escampa pels Països Catalans. Serà des del mateix Parc de la Ciutadella que s’iniciarà una marxa de llum, encapçalada pels presidents de la Generalitat i del Parlament i que comptarà amb la participació d’altres autoritats i de la ciutadania que s’hi vulgui afegir. Aquesta Marxa per la Llibertat passarà pel Born Centre Cultural i acabarà a la plaça Sant Jaume on es realitzarà un espectacle
[descarregueu programa complet] on conflueixen diferents expressions artístiques i culturals, combinant música, dansa i projeccions en pantalla o a la façana del Palau de la Generalitat.

[dimarts, 04.09.18]
Torna la intenció de convertir el Pirineu i Barcelona en seu dels Jocs Olímpics d'Hivern després que la Generalitat hagi reactivat la candidatura per al 2026 o el 2030
La Generalitat ha reactivat la candidatura olímpica dels Pirineus i Barcelona per ser seu d'uns Jocs Olímpics d’Hivern. El projecte, liderat inicialment per l'Ajuntament de Barcelona, va ser descartat fa uns anys, però els últims mesos ha estat recuperat amb la Generalitat de Catalunya al capdavant, que treballa tant amb l'Ajuntament com amb el Comitè Olímpic Espanyol. La proposta del govern de la Generalitat, a través de la secretaria general de l'Esport, és que la candidatura catalana sigui per als Jocs de l'any 2030, però no es descarta que pugui acabar presentant-se per als Jocs de l'any 2026, quan una candidatura europea tindria moltes opcions de ser escollida, després de dos Jocs consecutius a l'Àsia (Pyeongchang el 2018 i Pequín el pròxim 2022). Dins del Comitè Olímpic Internacional interessa tenir uns
Jocs Olímpics d'Hivern a Europa el 2026, motiu pel qual les dues candidatures més fortes, Calgary (Canadà) i Sapporo (Japó), perden opcions. I les candidatures europees per al 2026 podrien caure totes. De moment, mentre s'espera concretar les candidatures oficials els pròxims mesos, la candidatura catalana ja sap que Graz (Àustria) i Sion (Suïssa) ja han decidit no lluitar per ser seu. Milà, que presenta una candidatura amb l'estació d'esquí de Cortina d'Ampezzo, podria renunciar-hi pels debats interns a nivell polític. I Estocolm viurà eleccions municipals el 2018, amb diferents grups polítics que demanen renunciar al projecte. Barcelona, doncs, podria sortir com a favorita el 2026.

[dilluns, 03.09.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2018 amb 16.624.425 visitants que han fet 36.566.387 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'agost del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 16.624.425 visitants i 36.566.387 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.854,3 visites de pàgines (12,4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 48 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.586 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[diumenge, 02.09.18]
El Gran Teatre del Liceu esgota les 14.000 localitas previstes reservades per Internet per a la Jornada de Portes Obertes prevista per al 30 de setembre
La Jornada de Portes Obertes tindrà lloc el diumenge 30 de setembre i permetrà, mitjançant diversos torn i horaris, que els 14.000 inscrits per Internet que han esgotat les localitats passegin per l’escenari, el fossat d’orquestra o els camerinos. La visita es farà acompanyada per una versió dramatitzada del director i dramaturg David Pintó i s'inscriu dins el 20è aniversari de la reobertura del Gran Teatre del Liceu, després de l'incendi. David Pintó ha creat per a l’ocasió una ruta plena d'històries i personatges sorprenents de tots tipus que habiten els racons més amagats del Liceu; personatges d'òperes que han anat passant pel seu escenari, personatges propers que s'hi han instal·lat a viure. Un laberint que permetrà descobrir d'on surten els rams de flors que es regalen a les primeres figures, on es construeixen realment les festes de Gràcia de Barcelona, qui mana darrere de l'escenari o com són els camerinos de les primeres figures. El Liceu no feia una
Jornada de Portes Obertes des de maig de 2014, quan més de 10.000 persones van poder visitar el Saló de Miralls, la sala de concerts o el Foyer, entre altres espais. La jornada també compta amb un recorregut alternatiu per a persones amb dificultats de mobilitat.

[dissabte, 01.09.18]
Lluís Pasqual dimiteix com a director artístic del Teatre Lliure arran de la polèmica generada abans d'estiu sobre la renovació i la durada del seu contracte i les acusacions d'una jove actriu de la Kompanyia Lliure per presumpte abús psicològic en els assaigs
El director Lluís Pasqual ha enviat una carta al Patronat del Teatre Lliure comunicant la seva dimissió a les portes de la nova temporada i en la qual el mateix Pasqual té encomanades dues direccions. Abans de l'estiu el director es va veure involucrat en una agra polèmica per la denúncia a través de les xarxes d'una jove actriu de la Kompanyia Lliure que el va acusar de maltracte psicològic en els assaigs. També la seva renovació per quatre anys més va ser qüestionada i la Fundació va rectificar reduint-la a dos anys, després que el mateix Pasqual ja havia anticipat la seva continuïtat durant quatre anys
[primera entrevista després de la seva dimissió]. Una part del sector teatral, arran d'una piulada del director Àlex Rigola, va qüestionar la continuïtat de Pasqual sense concurs públic, cosa que la Fundació té previst resoldre en la pròxima elecció. També es reclama paritat en les direccions i una renovació generacional. Lluís Pasqual, que porta quaranta anys relacionat amb el Teatre Lliure, després de la seva fundació, està en la franja dels 67/68 anys i acumula una consolidada i reconeguda trajectòria professional. El Teatre Lliure ha tancat, sota la seva direcció, les millors temporades de la seva història en reconeixement i gestió econòmica.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció