BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5584


Bits del dia

La novel·la medieval «Curial e Güelfa» pot deixar de ser anònima si es confirma l'autoria d'un valencià d'adopció segons un un estudi de l'historiador Abel Soler
Juntament amb «Tirant lo Blanc», de Joanot Martorell, «Curial e Güelfa» és una de les obres cabdals de les lletres catalanes i està considerada una joia de la literatura europea medieval. La novel·la es conserva en un còdex únic a la Biblioteca Nacional de Madrid de l’any 1450, aproximadament, amb enquadernació mudèixar de la fi del segle XV, i no conté pròleg, títol ni autoria. Descoberta a meitats del segle XIX i donada a conèixer per Manuel Milà i Fontanals el 1876, «Curial e Güelfa» es va publicar a Barcelona el 1901. Des d’aleshores, s’ha acostumat a presentar com una obra escrita per algú de Catalunya, si bé els molts filòlegs l’han certificada de valenciana. Ara, la tesi de l’historiador Abel Soler, no només en confirma la valencianitat, sinó que revela el nom de l’autor: Enyego d’Àvalos. La tesi de Soler està en procés d’edició per la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, en coedició amb la Universitat de València. La troballa corona una línia d’investigació d’Antoni Ferrando, membre de la Secció Filològica de l’IEC i director de la tesi doctoral de Soler. Ferrando s’havia proposat identificar l’autoria de
«Curial e Güelfa» a partir del perfil d’un lletraferit que recorre a molts termes característicament valencians (febra, bambollat, acurtar, mentira, rabosa, la fel, almánguena, etc.) i a molts calcs lingüístics i fonts literàries italianes per redactar una novel·la la gestació de la qual només s’entén en el context de la cort valenciana i napolitana del Magnànim. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

El director Andrés Lima ha forçat al màxim amb efectes sonors, il·luminació de la més lluminosa amb vermell infernal la situació que viu la protagonista de l'obra «La mare» de Florian Zeller a La Villarroel
Si esteu acostumats a veure com acaba qualsevol obra de teatre amb un típic i tradicional "fosc", aquí el director ha optat per capgirar la convenció: el "fosc" és al principi. I no pas un fosc breu. Fins al punt que els espectadors intueixen que sí que hi ha la protagonista a l'escenari, pel seu respirar angoixant —ensopega i tot— però no la començaran a veure en la penombra fins que ella mateixa encén una minúscula llàntia-espelma sobre la taula. El que momentàniament pot semblar una gratuïtat escènica acaba sent, un cop ha transcorregut la trama de «La mare» [crítica íntegre a la revista digital Clip de Teatre], una insinuació a l'avançada del forat negre o de la foscor del pou en el qual es troba enfonsada Anne, la mare —o potser hauríem de dir l'exmare— d'aquesta obra del dramaturg Florian Zeller (París, 1979), que ja va estrenar el 2010 —tot i que el teatre francès la va recuperar ara fa dos anys— i que és anterior, doncs, a una altra obra seva sobre la introspecció familiar, «El pare», del 2012, sobre la malaltia de l'alzheimer, vista aquí la temporada passada, al Teatre Romea, interpretada per l'actor Héctor Alterio. A la tendresa que inspira la malaltia de l'alzheimer («El pare») cal oposar el rebuig que pot inspirar en alguns, o potser algunes espectadores, l'obsessió malaltissa d'una mare que pensa que ha complert el seu cicle vital i que està afectada per una profunda depressió arran de la distància que s'ha anat produint entre ella i el marit i la separació dolorosa amb la sortida de casa de la filla i, sobretot, del fill amb qui mantenia un vincle sobreprotector. [Altres informacions]

La pel·lícula «Elle» de Paul Verhoeven protagonitzada per Isabelle Huppert distingida per l'Acadèmia del Cinema Francès en les categories de millor film i millor actriu
La pel·lícula «Elle» continua sumant premis. L'Acadèmia del Cinema Francès ha guardonat la pel·lícula de Paul Verhoeven amb el César al millor film, i la seva protagonista, Isabelle Huppert, amb el de millor actriu. Però el triomf d'«Elle» no ha tingut la magnitud que molts esperaven, perquè només ha obtingut dos premis tot i estar nominada en 11 categories. Isabelle Huppert, que aquest any ja ha guanyat un Globus d'Or, té opcions d'aconseguir un Oscar pel seu paper a «Elle». L'altra triomfadora de la nit dels César francesos ha va ser «Sólo el fin del mundo», del quebequès Xavier Dolan, reconeguda amb els Césars al millor director, el millor muntatge i el millor actor, Gaspard Ulliel. També s'ha endut tres premis el film «Divinas», de Houda Benyamina, el d'òpera prima, el d'actriu revelació i el d'actriu secundària. «Divinas» és una mirada a les revoltes a la perifèria de París del 2005. [Altres informacions]

La Biblioteca de Catalunya posat en marxa un servei per internet de pagament que permet als usuaris seleccionar i descarregar còpies en alta qualitat dels documents en domini públic del seu fons digitalitzat
L’objectiu d’aquest servei és facilitar a investigadors, estudiants, professionals, editors i, en general, a qualsevol usuari, la gestió de les seves necessitats de reproducció de documents d’alta qualitat en un entorn virtual i autònom. L’enllaç al servei es fa des del catàleg de la Biblioteca de Catalunya. En el moment d’obrir el servei, s’hi troben accessibles més de 25.000 documents, entre els quals, la pràctica totalitat dels més dels 600 incunables conservats a la Biblioteca de Catalunya; revistes històriques tan emblemàtiques com «¡Cu-cut!», «Pèl & Ploma» o «L’Esquella de la Torratxa»; la correspondència d’Enric Granados, Marià Aguiló i Joan Maragall; plaques de vidre de Pau Audouard i també partitures; arxius sonors de cilindres de cera, i d’altres materials. A mesura que avanci el programa de digitalització de la biblioteca, focalitzat justament en obres de domini públic, s’incrementarà l’oferta del servei. [Altres informacions]

La reconstrucció del Teatre Arnau costarà 9 milions d'euros i es perfila el seu ús com a espai escènic i museu històric de l'època d'or del Paral·lel
El Teatre Arnau fusionarà les arts escèniques, la recuperació de la memòria de l'edifici i del Paral·lel i el treball comunitari. Aquest és el veredicte sobre el futur del teatre que ha fet públic l'Ajuntament de Barcelona i que sorgeix del procés participatiu engegat la primavera passada. Un grup impulsor capitanejarà aquest projecte amb l'Ajuntament, que vol que sigui un equipament del segle XXI que interactua amb la memòria, amb fortes arrels comunitàries i espai singular per a les arts escèniques emergents i innovadores de la ciutat" Aquesta solució compartida és la que reivindicava la plataforma Recuperem l'Arnau i serà un model únic a la ciutat. També es treballa en un model de gestió innovador que permeti rendibilitzar l'espai, potenciar el tarannà comunitari i eviti la privatització. El mes d'octubre es va saber que el Teatre Arnau del Paral·lel s'hauria d'enderrocar del tot i tornar a aixecar de nou per culpa del deteriorament de l'edifici, cosa que endarrerirà l'inici del projecte i n'augmentarà el cost. Properament es convocarà el concurs arquitectònic per a l’edifici —hi ha un pressupost inicial de 9 milions d'euros— que hauria d'estar al juny, i que intentarà conservar tota l’arquitectura que sigui possible. L'inici de les obres serà a finals del 2018 o principis del 2019 en funció de les restes arqueològiques que s'hi trobin. [Altres informacions]

L’obra teatral «El nom (Le prénom)», de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière vista al Teatre Goya s’adapta a la televisió dirigida per Joel Joan i coproducciò de Focus i TV3
Des de fa uns dies es roda «El nom», una coproducció de Focus Audiovisual i Televisió de Catalunya, en associació amb Chapter 2 i amb la producció associada de Distinto Films. Es tracta d'una pel·lícula per a televisió que adapta l'obra teatral, vista al Teatre Goya de Barcelona durant dues temporades seguides. Aquesta producció conservarà el ritme, la contundència, l'estructura dramàtica i l'eficàcia còmica de la funció teatral, segons els seus promotors, i hi afegirà recursos específics de llenguatge audiovisual, que permetran a l'espectador aprofundir en les zones de confort de la funció. Cinc personatges, un pis de Barcelona i el nom d’un nadó que encara no ha nascut, són els elements bàsics d’aquesta producció, una comèdia àcida i brillant sobre les relacions humanes. La direcció d'aquesta nova producció anirà a càrrec de Joel Joan, que també va dirigir i protagonitzar la versió dramàtica de la peça. Xavi Mira, Sandra Monclús, Sergi Vallès i Mireia Piferrer completen el repartiment d'aquesta adaptació audiovisual de Joel Joan amb adaptació al català de Jordi Galceran. El rodatge es porta a terme en un pis de L'Eixample i tindrà una durada d'aproximadament tres setmanes. La temporada 2012-2013, l'obra teatral «El nom» va reunir prop de 100.000 espectadors i va fer 256 funcions. Aquesta producció teatral és una adaptació de l'obra francesa «Le prénom», de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, que va ser un rotund èxit en la seva estrena al Théâtre Édouard VII de París el 2010. La peça va ser nominada als Premis Molière 2011 en 6 categories, incloent-hi millor comèdia, millor autor viu i millor director. Els mateixos autors van dirigir una adaptació audiovisual de la peça l'any 2012, amb Patrick Bruel, Valérie Benguigui, Charles Berling, Guillaume de Tonquédec, Judith El Zein i Françoise Fabian com a protagonistes. [Altres informacions]

El Doctor Music Festival tornarà a Escalarre el mes de juliol de l'any 2019 amb la previsió que s'apleguin a les Valls d'Àneu més de 50.000 espectadors durant tres dies i amb un esperit sostenible i ecològic
Els representants del Festival Doctor Music s'ha reunit a Londres amb mànagers, representants i premsa internacional per promocionar entre la indústria musical britànica el retorn del Doctor Music Festival als prats d'Escalarre, a les Valls d'Àneu. El resorgiment del festival està previst per als els dies 12, 13 i 14 de juliol de l'any 2019. Els responsables asseguren que serà una organització amb un nou accent sostenible. El festival, encara sense artistes confirmats, vol créixer fins als 50.000 espectadors diaris però amb una petjada ecològica mesurada al territori i col·laborant amb l’agricultura i ramaderia locals. A més, el xef Albert Adrià s’ha aliat amb l’esdeveniment, on traslladarà el seu equip del restaurant Tickets per oferir una proposta gastronòmica complementària a la resta d’oferta dins del recinte. The Groucho Club, ubicat al Soho londinenc, va acollir l’acte promocional amb què el Doctor Music Festival 2019 s'ha volgut presentar a la indústria musical britànica. Mànagers i representants d’artistes internacionals (Muse, Marck Knopfler, Arcade Fire o Red Hot Chili Peppers i Robbie Williams, entre altres, confirmats per l’organització) estaven convocats per conèixer detalls del retorn del festival de les Valls d’Àneu vint anys després. Els primers abonaments del que anomenen Reincarnation Edition estaran disponibles a partir del maig, a un preu inicial de 175 euros. Pel que fa al caràcter «sostenible» anunciat, el festival, que augmentarà les dimensions de les hectàrees ocupades, des de les 90 de l'antic festivals aunes 140 —amb terrenys ja llogatsa uns 200 propietaris— ha avançat que tot el menjar que s’hi consumirà provindrà d’agricultura i ramaderia ecològiques, prioritàriament de l’entorn de les Valls d’Àneu. Aquest esperit agrada a la Diputació de Lleida perquè entronca amb la promoció de les Valls d’Àneu com a destí de turisme ecològic i sostenible. La institució serà un dels patrocinadors del festival i explorarà inversions en infraestructures viàries i tecnològiques necessàries pel municipi de l’entorn del festival i que contribueixi a una millora de l’esdeveniment. Això sí, el retorn del 2019, de moment no preveu una continuïtat sinó que serà un esdeveniment únic i commemoratiu de la polèmica iniciativa de fa vint anys a les Valls d'Àneu. [Altres informacions]

El Tribunal Suprem espanyol prohibeix publicar fotos extretes de Facebook sense permís després de condemnar un diari a indemnitzar un particular per haver utilitzat a portada una foto del seu perfil
El Tribunal Suprem espanyol estableix en una sentència que publicar en un diari la fotografia d'una persona treta del seu compte de Facebook exigeix el seu consentiment exprés; si no, suposa un intromissió il·legítima en el seu dret a la pròpia imatge. El Suprem ha condemnat La Opinión de Zamora a indemnitzar amb 15.000 euros un home de qui es va extreure una fotografia del seu compte de Facebook i va ser publicada a la portada, en l'edició en paper. El tribunal considera que el diari va provocar un dany en la imatge de l'afectat. Es tractava d'un reportatge informant que el demandant havia estat ferit pel seu germà amb una arma de foc i que, aquest s'havia suicidat. La notícia contenia dades que permetien identificar el demandant. La sentència argumenta que encara que algú publiqui una foto en una xarxa això no suposa que estigui autoritzant la publicació en cap altre lloc diferent. També matisa que el titular del compte no pot reformular reclamació contra l'empresa que presta els serveis de la plataforma electrònica on opera la xarxa social perquè un tercer hagi accedit a aquella fotografia l'accés a la qual era públic. El diari ha estat condemnat a no tornar a publicar la foto en cap altre suport i a retirar-la de tots els exemplars que hi hagi als arxius. [Altres informacions]

La pel·lícula catalana «Estiu 1993» de la realitzadora debutant Carla Simon guanya dos premis del Festival de Cinema Internacional de Berlín
El sensible i emocionant debut de la directora Carla Simon ha obtingut el premi a la millor opera prima i el Gran Premi de la secció Generation Kplus. Es tracta d'un film autobiogràfic rodat a la Garrotxa que relata amb gran delicadesa la pròpia història de Simon quan als 6 anys, després de perdre la mare i quedar-se òrfena, els seus oncles la van adoptar. L’èxit del film es va fer públic amb el palmarès de La Berlinale quan es desvelava que guanyava els premis de la secció en què participava, Generation Kplus, i «Estiu 1993» s’enduia el Gran Premi ex aequo amb la xinesa «Becoming who I was». «Estiu 1993» té previst el mes de març competir en el Festival de Màlaga i el maig s'estrenarà a les sales comercials. L’Os d’Or de la Berlinale té protagonisme femení. Se l'ha emportat la cineasta hongaresa Ildikó Enyedi per «On body and soul», una comèdia romàntica ambientada en un escorxador amb una història d’amor entre una controladora d’aliments amb trastorn obsessivocompulsiu i el seu melancòlic superior amb un humor incòmode. [Altres informacions]

Roman Polanski diu que està decidit a viatjar als Estats Units i enfrontar-se al cas de violació que el persegueix des de fa quaranta anys
Això és el que informa la revista TMZ. El cineasta va ser acusat de mantenir relacions sexuals amb l'adolescent Samantha Geimer, de 13 anys, després de drogar-la en una sessió de fotos a Los Angeles. Ell, que aleshores tenia 43 anys, es va declarar culpable i va estar quaranta-dos dies a la presó. A finals del 1978, estant en llibertat sota fiança, va fugir del país davant la possibilitat d'haver de complir una nova condemna més severa. Ara, Roman Polanski planeja tornar als EUA amb la intenció de deixar de ser un fugitiu, però no preveu ingressar a la presó. El seu advocat ha demanat a un jutge del Tribunal Superior del comtat de Los Angeles que accepti la resolució que va dictaminar un tribunal de Polònia segons la qual el director havia arribat a un acord amb les autoritats per complir només quaranta-vuit dies de presó. La víctima, que ara té prop de 53 anys, ha demanat que el cas es tanqui sense imposar cap pena de presó a Polanski. El 2009 el cineasta Roman Polanski (París, 1933) va ser arrestat per les autoritats suïsses a l'aeroport de Zuric i va passar dos mesos a la presó i set d'arrest domiciliari, però finalment no va ser extradit als EUA. Tampoc ho va ser el desembre de l'any passat, quan el Tribunal Suprem de Polònia va rebutjar una nova petició d'extradició. Al llarg de tots aquests anys el director no ha pogut viatjar lliurement per Europa i tampoc no ha pogut visitar la tomba de la seva dona, Sharon Tate, a Califòrnia, ni anar a veure la seva filla a Londres. L'última conseqüència de la persecució a la qual està sotmès des de fa quaranta anys es va produir aquest any en ser nomenat president dels premis Cesar, distinció a la qual va haver de renunciar per les protestes de sectors feministes. [Altres informacions]

El cinema Comèdia de Barcelona podria tancar temporalment si prospera la demanda de desnonament de la propietat per impagament del lloguer de l'empresa que l'explota actualment
Fa gairebé un any que l'empresa que gestiona les sales d'exhibició del cinema Comèdia, la societat Espectacles S.L, no paga el lloguer de l'espai. Aquest fet ha portat a les famílies Pla i Planàs, propietàries de l'edifici històric, a presentar una demanada de desnonament per impagament. Les famílies lamenten la situació però asseguren que s'han fet diversos intents per trobar una solució acordada que evités aquesta mesura. Ja han començat a fer gestions per trobar un nou operador que tingui l'objectiu de mantenir l'activitat del cinema. Si no pot ser, prioritzaran una empresa que faci un ús cultural de l'edifici perquè està catalogat com equipament cultural. El cinema Comèdia ocupa l'antic Palau Marcet, que l'arquitecte Tiberi Sabater va construir entre 1887 i 1897. Va ser la residència de l'empresari i polític Frederic Marcet Vidal i de la seva dona Dolors Planàs i Armet fins que es va convertir en teatre el 1934. Les reformes van anar a càrrec de l'arquitecte Pere Domènec Roure, però van ser interrompudes a causa de la Guerra Civil. El 1941 es va inaugurar i el 1960 es va convertir en cinema. L'última rehabilitació va tenir lloc l'any 2015. Hi havia el projecte de convertir el Comèdia en un espai cultural polivalent, amb una sala gran amb capacitat per a unes 850 persones dedicada majoritàriament al teatre, dues sales de cinema digitalitzades i servei de restaurant. Però finalment també s'ha desestimat per inviable econòmicament. [Altres informacions]

La versió de l'obra «El miracle d'Anne Sullivan» del Teatre del Raval amaga la dificultat de fer creïbles sense caure en una caricatura o un estereotip de la discapacitat de la ceguesa i la sordesa els dos principals personatges
La història de Helen Keller ha estat portada al teatre, la televisió i el cinema en diverses èpoques. L'adaptació teatral catalana de Tamar Aguilar, a partir de l'original de l'autor William Gibson (Conway, Carolina del Sud, EUA, 1948) vol reflectir l'ambientació que als anys seixanta ja es va imprimir en el cinema encara en blanc i negre. Helen Keller (Tuscumbia, Alabama, 1880 - Easton, Conneticut, 1968) va patir una greu malaltia d'infància que li va provocar la pèrdua de la visió i l'audició amb les conseqüències de dificultat de creixement i adaptació social. Això, però, no va impedir que després de la seva aferrissada lluita pionera en la millora del desenvolupament de les persones sordes i cegues, es convertís, després de ser la primera persona amb les seves condicions de discapacitat a obtenir una titulació universitària, en una reconeguda escriptora —va deixar publicat el testimoni biogràfic de la seva situació personal— i també en una oradora i activista política [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'obra «El miracle d'Anne Sullivan», estrenada en teatre el 1959, potser és més coneguda per la seva versió cinematogràfica del 1962, «The Miracle Worker», dirigida per Arthur Penn, amb les actrius Anne Bancroft i Patty Duke de protagonistes, guardonada amb un Oscar a la millor actriu principal a Anne Bancroft i un altre a la millor actriu secundària, Patty Duke, morta precisament ara fa un any, i que interpretava aleshores el paper de la petita Helen. [Altres informacions]

El Museu Picasso de Barcelona rep 1 milió de visitants a l'any però només un 6% són visitants procedents de la ciutat o del país
Durant l’any 2016, un 50% dels 954.895 visitants que han passat pel Museu i la seva col·lecció permanent, han adquirit l’entrada anticipadament, consolidant així aquest sistema de venda d’entrades dos anys després de la seva posada en funcionament. L’èxit d’aquesta aplicació ha permès descongestionar el carrer Montcada i millorar l’accés al centre, que durant el 2016 va tenir 1.062.194 usuaris tot i que només un 6% és de la ciutat o del país. Gràcies a aquest servei, el temps d’espera per entrar al Museu s’ha reduït fins als 4 minuts de mitjana, el 70% dels visitants afirmen no haver esperat gens i un 15%, haver-ho fet durant menys de 10 minuts. En l’àmbit digital i de xarxes socials, una dada rellevant són les 1.094.065 visites a la pàgina web del Museu Picasso durant el 2016, així com l’augment en un 38% de fans al Facebook, arribant als 228.595. Pel que fa a Twitter i a Instagram s’ha incrementat en 6.142 i 4.087 seguidors respectivament, fins a aconseguir 59.852 seguidors a Twitter i 4.427 a Instagram. Cal ressaltar la comunitat de Tripadvisor, on s’han publicat 2.266 opinions noves durant el 2016. També s’han completat els itineraris de la col·lecció, afegint al servei els idiomes xinès mandarí i sud-coreà. D’aquesta manera, es poden oferir a les 10 nacionalitats que més vénen al Museu, el servei de suport a la visita en el seu idioma. En aquest ordre, els països de procedència són: Estats Units, França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Corea del Sud, Xina, Japó, Rússia i Canadà. [Altres informacions]

L'enèsim intent d´«españolizar los niños catalanes» queda avortat al Parlament de Catalunya després de rebutjar una moció maquillada de «trilingüe» dels partits espanyolistes PP i Ciudadanos
El ple del Parlament de Catalunya ha rebutjat una moció que promovia que els pares dels escolars catalans poguessin escollir la llengua d'escolarització dels seus fills. Els vots en contra del gruix de la Cambra catalana han tombat el nou intent dels partits espanyolistes, Ciudadanos i del Partido Popular, que en aquest cas buscaven fomentar l'"ensenyament trilingüe" a l'escola pública catalana. Els diputats de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que Es Pot i la CUP han votat en bloc en contra de la proposta. La moció recollia "el dret dels pares a escollir la llengua oficial d'escolarització dels seus fills" i obrien la porta a fer un procediment objectiu, transparent i eficaç. Segons els seus promotors, l'objectiu era el de promoure un ensenyament "trilingüe", tot i que Junts pel Sí i la CUP, les dues forcen que donen suport al Govern de la Generalitat, s'han posicionat en contra en considerar que el text volia carregar contra el model d'immersió lingüística. El text apostava perquè el català, el castellà i l'anglès es repartissin cadascuna el 25% de les assignatures troncals, convertint-les en oficials. Entre els punts també rebutjats per la majoria dels grups n'hi havia un que incloïa un augment de la dotació del professorat d'anglès per reduir les ràtios en las classes d'aquesta matèria i crear una figura de tutor d'anglès en cada centre. Aquesta figura seria l'encarregada de seguir l'evolució del nivell d'aquest idioma de cada alumne. [Altres informacions]

La Casa Vicens projectada per Antoni Gaudí s'afegirà al circuit de visites de cases modernistes de Barcelona a partir de la tardor d'aquest any
Les obres de restauració d'aquest edifici de Gaudí ja estan molt avançades i es posa com a data previsible la tardor d'aquest any perquè es pugui obrir a les visites turístiques i així s'afegeixi a altres edificis modernistes de la ciutat de Barcelona com La Pedrera o la Casa Batlló. El director del projecte de rehabilitació de la Casa Vicens, que té un cost de 4 milions d'euros, és Joan Abellà per encàrrec de la família propietària, el banc andorrà MoraBanc. Malgrat que no s'ha dit quin serà el preu de les localitats dels visitants, en aquests moments, La Pedrera val 22 euros i la Casa Batllo, 23,5 euros. La Casa Vicens és una de les obres més emblemàtiques del Gaudí jove, però la seva nova vida està en mans de dos degans, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, que treballen colze a colze amb l’arquitecte David García, del despatx Daw Office. La Casa Vicens no s’han limitat a fer tasques de reparació sinó que també està en construcció una nova escala amb el mateix recorregut que la que va desaparèixer quan la casa es va dividir en diversos habitatges. Els arquitectes actuals denuncien la falta de cura de l’Ajuntament de Barcelona per haver permès que es construïssin edificis anodins al voltant de l’obra de Gaudí i la dificultat d’adaptar-la a les normatives actuals. La responsable de la museologia, Marta Antuñano, detalla la història de l’edifici i les vicissituds que va patir des que es va començar a construir, l’any 1883, fins als anys 60. Els elements originals tornaran a lluir com el primer dia, i els arquitectes també han conservat l’ampliació que hi va fer Joan Baptista Serra l’any 1927. Una de les sorpreses afecta el conegut fumador: el sostre àrab no era daurat, sinó blau i verd, com s’ha descobert durant la restauració. [Altres informacions]

La novel·la «Vida privada» de Josep Maria de Sagarra es portarà a la televisió catalana en dos capítols sota la direcció de Sílvia Munt
El clàssic de la literatura catalana, «Vida privada», la novel·la escrita per Josep Maria de Sagarra, es veurà a la petita pantalla el 2018 en una minisèrie de dos capítols sota la direcció de l'actriu i directora Sílvia Munt. L'enregistrament de la minisèrie es rodarà a Lleida i a la ciutat de Cervera. La directora ha anunciat que els actors protagonistes seran Pablo Derqui i Francesc Garrido. El repartiment el completaran els intèrprets Àgata Roca, Pep Cruz, Maria Molins i Pedro Casablanc. Entre les guionistes de la sèrie hi ha Coral Creu, que també va treballar amb l'adaptació de la novel·la «Pa Negre», d'Emili Teixidor. La directora Sílvia Munt ha optat per Lleida i Cervera perquè Barcelona està, segons ella, molt saturada pel que fa a rodatges, a més de les complicacions de trànsit i turisme. La minisèrie tindrà un cost proper als 2 milions d'euros. La novel·la «Vida privada» retrata la decadència d'una família burgesa, els Lloberola, entre el final de la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República. La novel·la retrata la desaparició d'una determinada Barcelona i els canvis de l'època. La minisèrie és una producció d'Oberon Cinematrogràfica juntament amb Televisió de Catalunya i la participació de l'Institut Català d'Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya. Gran part de la minisèrie es produirà al Magical Media de Lleida, un centre de continguts audiovisuals propietat d'un consorci format per l'Ajuntament i la Universitat de Lleida, i la resta serà als exteriors de la ciutat i la comarca del Segrià. [Altres informacions]

Obre el Museu de la Infància de la Guerra a la ciutat de Sarajevo amb testimonis i desenes de relats personals del setge que va patir la ciutat
La idea de dedicar un museu a la infància va ser de Jasminko Halilovic, que era un nen entre el 1992 i el 1995 i que ja va publicar el 2013: 'War Childhood: Sarajevo 1992-1995'. Aquest llibre recull milers de missatges sobre la pèrdua d'éssers estimats, la por als franctiradors o la manca d'aliment. El Museu de la Infància de la Guerra reuneix també molts objectes que els testimonis associen amb aquells anys de conflicte bèl·lic: un joc d'escacs, una llauna de conserves, sabatilles de ballarina... "Guitarra, monopoli, dominó al soterrani a la llum de les espelmes", explica Alisa, que tenia 8 anys durant la guerra. "Quan vaig recollir els testimonis, em vaig adonar que la gent tenia tendència a connectar els seus records amb certs objectes físics, i que aquests objectes eren importants per a ells i volien compartir-los", explica Halilovic. Amb el temps, però, hi havia el risc de perdre tots aquests records i Halilovic va començar a reunir-los amb el suport d'un grup d'historiadors, metges i psicòlegs que també eren nens quan Bòsnia va viure l'infern de la guerra. El fons del Museu ja té més de 3.000 objectes i 100 hores de videotestimonis. El museu se centra a recordar la manera de processar aquests records. I ho fa d'una manera que pugui ajudar a cicatritzar les ferides de la guerra.El projecte és utilitzar l'experiència i la investigació per crear materials educatius que puguin ser utilitzats per professors i alumnes. [Altres informacions]

La rehabilitada Biblioteca Nacional de França del carre Richelieu de París acabarà la renovació el 2020 i acabarà amb un pressupost de 232 milions d'euros
Els espais renovats abasten més de 30.000 m2, del quadrilàter de 58.000 m2 que avui ocupa l'ala Richelieu i que firma l’Atelier Bruno Gaudin Architectes. La seva biblioteca, amb més d’1,7 milions de documents, ocupa ara la majestuosa sala Labrouste, que agafa el nom de l’arquitecte que, just després d’haver realitzat el 1851 una altra biblioteca —la de Sainte-Geneviève, al costat del Panteó—, va iniciar la reconstrucció d’aquesta sala, el vestíbul que la introdueix i el magatzem que la tanca. I tot, sota el Segon Imperi de Napoleó III. La seu Richelieu, situada al número 58 del carrer Richelieu de París, amaga un tresor que a partir d’ara s'ha rebatejat com a «Richelieu, biblioteques, museu, galeries» i és el bressol històric de la Biblioteca Nacional de França (BnF), que preserva i conserva amb l’altra principal seu, la més moderna de François Mitterrand al sud-est de París, més de 40 milions de documents. El primer element important és l’enorme salomó de vidre amb aires modernistes que penja del trebol del vestíbul. Un cop a la sala Labrouste, s'imposen les setze columnes que sostenen nou cúpules imperials, cadascuna amb el seu corresponent òcul que proporciona part de la il·luminació de la sala. Als laterals, sis quadres de paisatges firmats per Alexandre Desgoffe el 1864 acompanyen els prestatges ja reomplerts d’una part dels 150.000 llibres d’accés lliure per a estudiants i estudiosos acreditats. La BnF ha organitzat aquest cap de setmana una jornada de portes obertes. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dilluns, 27.02.17]
El director Andrés Lima ha forçat al màxim amb efectes sonors, il·luminació de la més lluminosa amb vermell infernal la situació que viu la protagonista de l'obra «La mare» de Florian Zeller a La Villarroel

[diumenge, 26.02.17]
La pel·lícula «Elle» de Paul Verhoeven protagonitzada per Isabelle Huppert distingida per l'Acadèmia del Cinema Francès en les categories de millor film i millor actriu

[dissabte, 25.02.17]
La Biblioteca de Catalunya posat en marxa un servei per internet de pagament que permet als usuaris seleccionar i descarregar còpies en alta qualitat dels documents en domini públic del seu fons digitalitzat

[divendres, 24.02.17]
La reconstrucció del Teatre Arnau costarà 9 milions d'euros i es perfila el seu ús com a espai escènic i museu històric de l'època d'or del Paral·lel

[dijous, 23.02.17]
L’obra teatral «El nom (Le prénom)», de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière vista al Teatre Goya s’adapta a la televisió dirigida per Joel Joan i coproducciò de Focus i TV3

[dimecres, 22.02.17]
El Doctor Music Festival tornarà a Escalarre el mes de juliol de l'any 2019 amb la previsió que s'apleguin a les Valls d'Àneu més de 50.000 espectadors durant tres dies i amb un esperit sostenible i ecològic

[dimarts, 21.02.17]
El Tribunal Suprem espanyol prohibeix publicar fotos extretes de Facebook sense permís després de condemnar un diari a indemnitzar un particular per haver utilitzat a portada una foto del seu perfil

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
El debut en llargmetratge de la cineasta catalana Carla Simón aporta al cinema per a joves la pel·lícula «Estiu 1993» basada en la seva infància òrfena de pare i mare víctimes de la sida.

Els Quatre Gats
«¿Quina estatueta pesa més?»

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 10.201.434 visitants i 28.185.474 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

inferno
«Frantz».

jackie
«Jackie, la primera dama».

amoryamistad
«Manchester».

elle
«Lo que de verdad importa».

Cafe Society
«Yo, Claude Monet».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN