BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

manresa2018
pompeufabra2018

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVIII - Núm. 6001


Bits del dia

La Diada de Sant Jordi s'emporta el fotògraf Eugeni Forcano als 92 anys amb el seu testimoni gràfic de la Barcelona de la segona meitat del segle XX
El fotògraf Eugeni Forcano havia nascut a Canet de Mar el 1926. És considerat un dels grans fotògrafs catalans de la segona meitat del segle XX. Ha mort a la mateixa població on va néixer a l'albada de la Diada de Sant Jordi. Eugeni Forcano va projectar una mirada essencial de la Barcelona dels seixanta i setanta del segle passat. Entre altres distincions, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura espanyol, la Medalla d'Or del Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona i el Premi Ciutat de Barcelona. Eugeni Forcano va ser un fotògraf autodidacte i es va dedicar a la fotografia gairebé per casualitat. Era fotògraf professional des del 1960, quan va començar a treballar després de guanyar un concurs convocat pel setmanari Destino. La seva tècnica consistia a buscar
la vida als pobles i ciutats, i retratar tot el que l'emocionava. Va treballar per a agències internacionals com France Press o Dalmas, i es va convertir en un testimoni privilegiat dels canvis socials que es vivien a l'època a Catalunya, però, sobretot, a la ciutat de Barcelona. Als anys setanta va fer el salt a la fotografia publicitària i de moda, i en les últimes dècades es va dedicar sobretot al treball de laboratori, investigant les possibilitats del llenguatge fotogràfic. El 2016, quan va complir 90 anys, es va crear l'entitat «Amics d'Eugeni Forcano», una organització amb l'objectiu de difondre i preservar la seva obra fotogràfica, i que ara treballa en la materialització d'una exposició retrospectiva a Barcelona i en l'edició d'un llibre monogràfic que reculli la seva obra. També, des del 2016 s'han celebrat diverses exposicions dedicades a la seva obra a Igualada, Torroella de Montgrí, Arenys de Mar, Tolosa de Llenguadoc i, sobretot, Canet de Mar, on des del 2011 té un espai expositiu permanent. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

La missa i benedicció de roses per Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya se suspèn per primera vegada des de la guerra civil a causa ara de l'article 155 del govern espanyol
L'acte institucional de Sant Jordi ha rebut de rebot les conseqüències de l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol. És una de les tradicions més seculars que es mantenia des de fa gairebé 600 anys, concretament des del 1434, com la missa a la capella del Palau de la Generalitat de Catalunya o la benedicció de les parades de roses al pati de carruatges. Només una tragèdia com la guerra civil ho havia paralitzat. L'anul·lació d'aquesta tradició es pot afegir també a l'ajornament de la concessió de les Creus de Sant Jordi, actes massa significatius perquè els representants espanyols en missió a la «colònia» s'exposin a una reacció contrària. A banda de l'acte religiós i tradicional tampoc es farà la recepció a la Pubilla i l'Hereu de Catalunya, ni als gremis de pastisseria i fleca, un costum que ja porta més de trenta anys i que serveix perquè aquests gremis portin al president de la Generalitat el pa de Sant Jordi, des del 1988, i el típic pastís del dia amb les quatre barres, aquest des del retorn del president Tarradellas. [Altres informacions]

Els fundadors del Versus Teatre cedeixen la direcció de l'espai a Apunta Teatre a partir del 2 de maig amb el nom de Sala Versus Glòries
Els fundadors de la companyia Versus Teatre deleguen la direcció de l’espai a Ramon Godino i Jofre Blesa, d'Apunta Teatre, amb qui porten treballant i produint conjuntament obres com: «Cloaca», «La peixera» o «Sota la catifa». L'espai canvia també de nom i s'anomenarà Sala Versus Glòries. Ramon Godino i Jofre Blesa, d'Apunta Teatre, tenen la intenció de donar nous aires de renovació i energia a la sala, un espai de proximitat on tinguin cabuda les obres que queden fora del circuit de les grans sales, sempre tenint la qualitat com a eix vertebrador. Un espai, també, on convisquin d’altres disciplines artístiques com la música, la dansa o la màgia. Fins ara, el Versus Teatre ha estat gestionat pels seus fundadors, Ever Blanchet i Maria Clausó, els mateixos que gestionen el Teatre Gaudí Barcelona. La renovada Sala Versus Glòries començarà la temporada el 2 maig amb l’obra «Enverinades» de la Companyia Kalamukanas, dirigida per Àngels Aymar, amb Blanca Pàmpols, Sílvia Sabaté i Àngela Jové. La temporada comptarà amb lectures dramatitzades, cicles de concerts i noms tan diversos com Ventura Pons, Roger Pera, Roc Esquius, Pep Anton Muñoz, Pep Munné, Rosa Andreu o Carme Sansa. [Altres informacions]

Els usuaris del TRAMbaix i el TRAMbesòs reben aquest cap de setmana més d'un miler de llibres gratuïts arran d'un acord entre Abacus Cooperativa i el TRAM
A banda d'aquest activitat, i com a colofó, durant la Diada de Sant Jordi, un comboi estarà ambientat com a llibreria, aturat a la parada de Francesc Macià i acollirà diferents autors que signaran els seus llibres. El miler de llibres que Abacus Cooperativa regala entre el 19 i 21 d’abril seran entregats de la mà dels personatges Sra. Trama i Sr. Abacusí, que tenen la missió de fer que la gent llegeixi més al transport públic. Aquests personatges pujaran al TRAM vinilat i interactuaran amb els passatge alhora que regalaran llibres. Aquesta acció pretén contribuir a enfortir l’experiència del consum cultural, educatiu i de lleure. Entre els exemplars que es posaran en circulació hi ha diferents autors i autores, novetats editorials i llibres de fons. La disponibilitat de títols que regala Abacus cooperativa ha estat possible gràcies a la col·laboració de les editorials RBA, Anagrama, Ara Llibres, Amsterdam, Penguin Random House, Grupo Planeta i Grup 62. [Altres informacions]

Una nova versió de l'obra «Escenes d'un matrimoni» d'Ingmar Bergman al Teatre Akadèmia intenta no caure inútilment en la comèdia de sobretaula ni aprofundir en la psicologia de col·loqui de cine-club dels dos protagonistes
Des que Ingmar Bergman (Uppsala, Suècia, 1918 - Fárö, Suècia, 2007) va portar a la pantalla, els anys setanta del segle passat, en clau de sèrie televisiva, i després al cinema, la recreació d'una part de la seva pròpia experiència sentimental amb l'actriu Liv Ullmann (Tòquio, 1938), les diferents versions de l'adaptació teatral s'han anat succeint sense que es noti el pas del temps. Aquí mateix, en els últims divuit anys, se n'han vist dues de ben diferents: la que va dirigir Marta Angelat, amb Francesc Orella i Mònica López, al Teatre Nacional de Catalunya el 2010, i la que el 2017 van presentar al Teatre Tívoli, Ricardo Darín i Andrea Pietra, sota la direcció de Norma Aleandro [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Així, doncs, si la majoria dels directors i intèrprets que s'han trobat amb la versió teatral defugen la comparació amb l'original de la sèrie televisiva, també és aconsellable no fer les mateixes comparacions entre les diverses versions escèniques vistes aquí, entre altres coses perquè la manera d'entendre la vida de parella va evolucionant a recer dels aires que corren en cada moment. Sí que cal dir que la versió que ara dirigeix Marta Gil (Barcelona, 1975) al Teatre Akadèmia, sota producció de Les Antonietes i Nexus Europa, manté la traducció de Carolina Moreno, que ja va fer per al TNC. [Altres informacions]

Es publica en versió còmic un primer assaig a tot Europa sobre les col·leccions medievals del Museu Nacional d'Art de Catalunya
L’escriptor Jordi Carrión i el dibuixant Sagar exploren la col·lecció d’art gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en el primer assaig en còmic sobre un museu que s’edita a Europa. «Gòtic» és la visió personal d’aquests dos autors que veuen el MNAC com una gran màquina d’ordenar, que reflexionen sobre la seva funció i sobre l’impacte de les imatges a la vida dels ciutadans i es fixen especialment en la col·lecció d’art gòtic, una de les més emblemàtiques. Les sales d’art d’aquest període presenten més de 250 obres, retaules, taules i escultures que reflecteixen l’art de la Baixa Edat Mitjana. Amb la publicació d’aquest còmic, editat per Norma Editorial, el MNAC continua treballant en una línia iniciada fa uns anys que l’ha portat a col·laborar amb el Saló del Còmic, a acollir presentacions i conferències sobre aquest tema i també a presentar el treball dels alumnes del Centre de còmic i arts visuals Escola Joso. [Altres informacions]

L'espectacle «Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta» de Projecte Ingenu a La Seca Espai Brossa és tan físic que entra pels porus perquè els espectadors se n'amarin sense una paraula com el cinema mut de l'antigor
William Shakespeare, quan va escriure l'obra que es considera pràcticament el seu testament literari, «La tempesta», va desterrar el seu heroi Pròsper, el duc de Milà, i la seva filla Miranda, en una illa deserta. Diria que no els va preguntar quines tres coses s'hi emportarien i, per això, pare i filla, s'hi van trobar amb una sabata i una espardenya. El duc de Milà, que s'hi va moure com un mag —ja voldria tenir els seus poders ultraterrenals el veterà Hausson de La Seca!— va acabar desencadenant una tempesta per venjar-se de tothom i el que va aconseguir és posar-se en contacte amb l'altre món. Els viatges, ni que siguin virtuals o a l'altre món, canvien fins i tot els ducs. I Pròsper va renunciar finalment a la mala bava i al patriarcat poderós que arrossegava i va permetre que la seva filla Miranda trobés l'amor de la seva vida [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I vet aquí un gat, vet aquí un gos i vet aquí que el conte ja s'ha fos, es va adreçar al poble —els espectadors— i els va dir una cosa semblant a: «Perdoneu-me, però no tornarà a passar». Fins aquí el que Shakespeare, després de l'estrena del 1611 a Londres, va deixar amb «La tempesta» per a la posteritat. I vet aquí el que la companyia del Projecte Ingenu ha elaborat, en una mena de trilogia singular, després de «Hamlet» i «Romeu i Julieta»: una proposta que arrenca després del final del duc de Milà, Pròsper, i que amb algunes picades d'ullet a referències de personatges i seqüències de l'obra original, s'endinsa en la memòria i, en un salt simbòlic molt contemporani, més aviat a la pèrdua de la memòria. [Altres informacions]

Mastegots a pleret i algun «gec d'hòsties», insults i impromperis a manta, llengua popular sense concessions en un ambient presumptament familiar que s'empara en la ciència-ficció en l'obra «Que rebentin els actors» al TNC
Mastegots a pleret i algun «gec d'hòsties». Insults i impromperis a manta. Llengua popular sense concessions en un ambient presumptament familiar que s'empara en la ciència-ficció. Però la ciència-ficció de «Que rebentin els actors» és només un recurs per aprofundir en l'amnèsia del passat, en el silenci de la història dels més grans envers els més joves, en l'oblit de la traïció i en la ignorància de la història com a única sortida per entendre el present i blindar el futur. El dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) ha creat un diorama únic amb embolcall de comèdia —però, en tot cas, de comèdia negra— per on apareixen personatges del present i personatges del passat en una simbòlica reunió familiar de Nadal promoguda per la voluntat de la néta de la família de conèixer els seus orígens [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Amb seqüències en flaixbac, deu anys enrere, deu anys endavant, els espectadors entren de ple, sisplau per força, en els misteris d'una família esqueixada que no vol que tractin d'avi a l'avi, d'àvia a l'àvia, de tiet al tiet i de mama o papa, a la mama o el papa. La negació de la realitat és també la negació de la història familiar. I la història familiar acaba sent la història d'una Dictadura —la versió catalana la deixa en clau intemporal— a la qual cada espectador, segons la seva experiència, pot posar nom i data. [Altres informacions]

El cinema perd el director d'origen txec Milos Forman, el productor valencià Josep Anton Pérez Giner i el director italià Vittorio Taviani
El director d'origen txec Milos Forman ha mort aquest als 86 anys. Havia guanyat l'Oscar a la millor direcció en dues ocasions per les pel·lícules «Amadeus» i «Algú va volar sobre el niu del cucut». Milos Forman ha mort als Estats Units després d'una curta malaltia. El cineasta va néixer el 1932 a Cáslav (República Txeca), però es va traslladar als Estats Units després de la repressió comunista per l'aixecament de la Primavera de Praga del 1968 i va aconseguir la nacionalitat nord-americana a la dècada dels 70. En 24 hores de diferència també ha mort el director italià Vittorio Taviani, als 88 anys. Era el més gran del germans Taviani i ha mort a Roma després d'una llarga malaltia. Havia dirigit una quinzena de pel·lícules, entre les quals figura «Padre Padrone», Palma d'Or de Canes els anys setanta del segle passat. Una altra mort relacionada amb el cinema és la del productor valencià Josep Anton Pérez Giner, considerat el pare del terror català. Va produir més de 100 films amb èxits com «El pico», «Perros callejeros» i «La quinta del porro». Josep Anton Pérez Giner, nascut a València el 1934, ha mort a Sant Cugat del Vallès. Durant els anys setanta va produir moltes de les pel·lícules del gènere del terror català, amb títols com «La noche de Walpurgis» i «El espanto surge de la tumba», i als anys vuitanta va ser l'impulsor del cinema 'quinqui' produint fims d'èxit com «Perros callejeros» i «El pico». Va produir autors de prestigi com Vicente Aranda i Bigas Luna i a alguns en la seva primera oportunitat com Ventura Pons, Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Elio Quiroga, Antoni Verdaguer i Andreu Martín. I també va treballar amb directors com Manuel Gutiérrez Aragón i Joaquim Jordà. La seva feina docent el va portar a exercir de professor de l'Escac, la Fundació Blanquerna i la Universitat Pompeu Fabra i va fundar l'Agrupació de Productors Catalans. [Altres informacions]

La degradació de la pedra després de la construcció del 1929 obliga a fer per primera vegada un remodelatge profund de l'estructura exterior del Museu Nacional d'Art de Catalunya de Montjuïc
Les xarxes blaves ja cobreixen en part o totalment les sis torres que identifiquen la silueta de l'edifici. També la llanterna que corona l'enorme cúpula central. Les xarxes s'han col·locat pels treballs que duu a terme Blue Barcelona, una empresa especialitzada que disposa d'escaladors que realitzen des de començaments d'any un mapping per detectar les patologies que afecten la pedra, d'estructura molt porosa, que és originària, com la de molts dels edificis de la ciutat de Barcelona, de la mateixa muntanya de Montjuïc. L'última intervenció, el 1992, va concloure amb la reobertura de l'edifici com a museu. El 2005 es va aplicar una capa impermeabilitzadora a la façana per impedir que l'acció de l'aigua, sense gaire efectivitat. L'actuació actual és la primera en profunditat després d'un estudi previ que resulti definitiu. El Palau del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), va ser construït en estil de classicisme acadèmic, com a edifici principal de l'Exposició Internacional del 1929. El Saló Oval té fama de ser l'espai civil més gran del món cobert per una cúpula. Com que, incomprensiblement, havia de ser un edifici temporal, es va aixecar molt ràpidament (entre el 1926 i el 1929) i amb materials modestos. [Altres informacions]

Les bromes es paguen cares segons el que explica el dramaturg Jordi Casanovas en la seva obra «Mala broma» a la Sala Muntaner
Potser sí que a vol d'ocell sembla un Yasmina Reza, però, vinga, oblidem-ho: a ras de terra és un Jordi Casanovas en estat pur. Fem una prova: posem l'obra en cartellera sense desvelar el nom de l'autor. Obrim un concurs amb premi inclòs (una cervesa amb l'autor o autora, per exemple). El resultat seria sorprenent amb els noms estrangers contemporanis que arribarien a aparèixer. Vull dir amb això que «Mala broma» és una obra universal d'obligada traducció i d'exportació immediata. Si hi ha un dramaturg català contemporani que experimenta els revolts de tots els gèneres possibles, aquest és Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978). I si bé sempre ha acaronat la comèdia, no sempre ho ha fet amb un rerefons de tragèdia, d'intriga, d'humor i de capacitat d'arrossegar els espectadors en un remolí d'una manera tan evident com ho fa a «Mala broma» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Cal dir també que el triangle actoral respon molt bé a la proposta que fa l'autor Jordi Casanovas i que assumeix amb encert la direcció de Marc Angelet. I no només això: tant Ernest Villegas, com Anna Sahun, com Òscar Muñoz —per cert, els tres personatges mantenen els noms de fonts reals— s'esplaien a fer evolucionar els seus clons en un tobogan de pujades i baixades que són les mateixes pujades i baixades que es veuen obligats a fer els espectadors. [Altres informacions]

L’exposició «La llum de Catalunya. Un passeig pel talent català» promoguda per la Welcome Talent Society sobre els genis catalans i la seva aportació nacional i internacional es presenta a Brussel·les
La mostra forma part del programa de celebració de la Diada de Sant Jordi a la capital comunitària europea. La mostra, que a Barcelona es va veure als jardins del Palau Robert, reconeix els millors exponents de la creativitat, l'enginy, i l'emprenedoria catalana, a través d'un repàs històric d'una trentena de disciplines de les arts i les ciències. Des de Ramon Llull al Tricicle, de Verdaguer a Anna Veiga, fa un viatge per tot allò que els catalans han aportat a la humanitat, ja sigui des d'un vessant internacional, o amb la demostració de la seva genialitat. Personatges que marquen èpoques i generacions, i que el fruit de la seva feina i aficions ha permès desenvolupar el planeta, la cultura i el benestar. La mostra de la Welcome Talent Society té vint-i-vuit temàtiques: Medicina, Gastronomia, Arquitectura, Invents, Consum, Literatura, Filosofia i pensament, Música clàssica, Institucions, Religió, Arts escèniques, Músiques modernes, Humor, Comunicació, Arts plàstiques, Cinema, Esport, Publicitat, Disseny, Ciència i tecnologia, Mobilitat, Moda i joieria, Alimentació, Edició, Llengua i educació, Noves tecnologies i emprenedors, Fotografia i Catalans al món. [Altres informacions]

Malgrat la desafortunada versió cinematogràfica de «Sol solet» l'obra de Mariana de Althaus al Lliure de Gràcia ha estat un dels èxits d'aquest trimestre
Quan una obra de teatre s'adapta al cinema, no sempre l'experiència acaba en un bon resultat. A aquesta obra teatral de la dramaturga Mariana de Althaus (Lima, Perú, 1974), la versió cinematogràfica li ha fet molt de mal. Estrenada als cinemes fa pocs mesos, dirigida per Bacha Caravedo i Chinón Higashionna, ha passat sense pena ni glòria, malgrat el petit ganxo de l'actriu Adriana Ugarte, i ha estat considerada unànimament per bona part de la crítica com una pel·lícula "nyonya" de "tarda de diumenge". Els espectadors de l'obra teatral, dirigida aquí per Carol López —que s'ha estrenat en la versió original de l'autora— faran bé doncs, si per atzar han vist la pel·lícula, d'oblidar-se del seu clon cinematogràfic [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. De fet, les funcions d'«El sistema solar» al Lliure de Gràcia penjaran aviat el cartell de localitats exhaurides. Probablement el cinema no ha sabut copsar el rerefons psicològic de l'obra i s'ha deixat enganyar per una pretesa qualificació de simple comèdia quan, en realitat, darrere de l'obra hi ha una tragicomèdia carregada de dolor pel trencament familiar que retrata —potser sí que carregada de tinta però, en tot cas, volgudament carregada— que no deixa que cap dels personatges en surti sa i estalvi. [Altres informacions]

El brigadista de la guerra civil Robert Hale Merriman que va inspirar el personatge de Robert Jordan a Ernest Hemingway per escriure «Per qui toquen les campanes?» rep un homenatge pòstum a Corbera d'Ebre sense que se sàpiga on reposa el seu cos
A Corbera d'Ebre, aquest brigadista nord-americà és un dels mites que envolten la Memòria Històrica i de la guerra civil. Tot i que no se sap ben bé on reposen le seves restes, ara s'ha instal·lat una placa a l'entrada de la població. Durant un any un equip interdisciplinari format per investigadors, arqueòlegs i estudiosos locals, coordinat pel Grup de Recerca de Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona, el va estar buscant a Corbera d’Ebre, on se suposa que el van assassinar la nit del 2 d’abril de 1938. Merriman tenia només 30 anys. Un testimoni assegurava que l’havia vist mort i havia excavat la fossa. No havia vist com l’enterraven, però era molt creïble que les seves restes fossin allà. Després d'aquest homenatge a Corbera d'Ebre, a finals d’any també es col·locarà una rèplica de la mateixa placa commemorativa a la Universitat de Berkeley. Ho ha demanat la rectora de la institució on Robert Hale Merriman va ser alumne i professor. Llicenciat en ciències econòmiques a Berkeley, on també va rebre formació militar, Merriman va viure la Gran Depressió als Estats Units i, a principis del 1935, va marxar a estudiar el model agrícola de la Unió Soviètica. Quan va esclatar la guerra civil, va abandonar la Unió Soviètica per lluitar amb el bàndol republicà i va ocupar el càrrec de cap de l’estat major de la XV Brigada. Va participar en algunes batalles a l’entorn de la defensa de Madrid, on el van ferir, va combatre a Belchite i després al front d’Aragó. Va ser en plena retirada, després de l’ofensiva d’Aragó, quan es creu que Merriman va ser assassinat. La seva mort es va produir abans de la Batalla de l’Ebre, que va començar més de tres mesos després. [Altres informacions]

La pirateria digital tendeix a la baixa tot i que es detecta un augment d'usuaris que accedeixen a la descàrrega de continguts il·legals de cinema, música i literatura
La pirateria digital va baixar un 6% l’any 2017, cosa que representa la segona baixada consecutiva en dos anys, tot i que va augmentar el nombre d'usuaris que accedeixen a continguts il∙legals de sèries de televisió, llibres i pel∙lícules. Les dades les revela l'últim informe de l’Observatori de la Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals. L’any 2017 hi va haver 4.005 milions d’accessos digitals il∙legals a continguts per valor de 21.899 milions d’euros, fet que va provocar que la indústria cultural, del videojoc i el futbol deixessin de percebre 1.857 milions d’euros. Per tipologia, després dels 1.560 milions de continguts musicals, el producte més piratejat van ser les sèries de televisió (945 milions), seguides per pel∙lícules (726 milions), llibres (419 milions), videojocs (241 milions) i futbol (113 milions). Respecte al volum de continguts a què s’accedeix de manera il∙legal, el 2017 el de música va baixar un 6,1% respecte al 2016; les pel∙lícules un 8%, el futbol un 7,5% i les sèries de televisió un 1,5% , però els videojocs i els llibres van experimentar una pujada d’un 8,2% i un 12%, respectivament. Les justificacions que donen els usuaris per accedir de manera il∙legal als continguts digitals són el preu elevat dels continguts originals i la rapidesa a tenir el que es busca, com a principals arguments esgrimits. [Altres informacions]

Mor el cineasta japonès Isao Takahata als 82 anys i conegut per haver estat el creador de les populars sèries televisives «Heidi» i «Marco»
El reconegut cineasta ha mort als 82 anys a Tòquio a causa d'un càncer de pulmó que patia. L'any 1985, Isao Takahata va ser cofundador de l'estudi Ghibli juntament amb Hayao Miyazaki. El cineasta Isao Takahata va obtenir el reconeixement internacional l'any 1988 com a director de «Hotaru no Haka (La tomba de les lluernes)» i va ser nominat a l'Oscar per la pel·lícula «El conte de la princesa Kaguya» l'any 2014. Abans de passar al cinema va ser el creador de dues de les sèries de televisió mundialment conegudes com «Heidi» i «Marco». La seva última pel·lícula com a productor va ser, el 2016, «Red turtle (La tortuga vermella)», que va ser el primer treball de l'estudi Ghibli, dirigit per un realitzador no japonès. Isao Takahata va néixer al centre del Japó i va ser supervivent dels bombardejos dels Estats Units sobre aquesta zona quan era nen, fet que ha marcat les seves creacions amb un marcat to antibel·licista. Isao Takahata havia estudiat Llengua i Literatura Franceses a la Universitat de Tòquio. Va començar la seva carrera a l'estudi Toei Animation i el 1968 va dirigir el seu primer llargmetratge. [Altres informacions]

Ventura Pons expandeix la seva política de «salvar» el cinema d'autor i recupera Las Vegas de Figueres després de les sales Girona de Barcelona i les Albatros de València
La reinaguració d'aquest nou cinema coincideix amb l'estrena de la pel·lícula «Miss Dalí» que Ventura Pons va rodar precisament a l'Empordà. El cinema Las Vegas de Figueres va funcionar des del 1964 —es va inaugurar amb «La caiguda de l’imperi romà», d’Anthony Mann— fins a l’any 2000. Era un dels cinemes més moderns i més grans de la demarcació: tenia mil localitats a platea i gairebé mil més a les llotges. La inversió de Ventura Pons per recuperar-lo i transformar-lo en uns cinemes de quatre sales ha sigut molt important, i més tenint en compte que es tracta d’un local que només té en lloguer. El cost total és d’1,7 milions d’euros, 350.000 dels quals els ha subvencionat l’Ajuntament de Figueres, que en un futur vol lligar una opció de compra de l’edifici. Las Vegas també servirà com un escenari més per a l’oferta cultural de la capital de l’Alt Empordà, i podrà acollir concerts, congressos i conferències. És el tercer cinema que gestiona Ventura Pons a través de l’empresa Propostes Visuals SL. La primera aventura va ser la reobertura dels Cinemes Texas a Gràcia, al 2014, amb una proposta singular: ofereixen cinema de reestrena en català o en versió original subtitulada en català i a preus molt econòmics (3 o 4 euros). La fórmula ha resultat un èxit, de manera que la va repetir als Cinemes Albatros de València ara fa poc més d’un any. La nova pel·lícula de Ventura Pons, «Miss Dalí», explora la vida familiar del pintor Salvador Dalí a través de la mirada de la seva germana Anna maria Dalí. Es dóna el cas que Ventura Pons, de jove, va conèixer Dalí, Gala i l'ambient en el qual es movia. Ara relata l’afectuosa intimitat entre els dos germans, interpretats per Eulàlia Ballart i Joan Carreras, i les tenses relacions amb el seu pare, un notari orgullós i autoritari que interpreta Josep Maria Pou. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[diumenge, 22.04.18]
La missa i benedicció de roses per Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya se suspèn per primera vegada des de la guerra civil a causa ara de l'article 155 del govern espanyol

[dissabte, 21.04.18]
Els fundadors del Versus Teatre cedeixen la direcció de l'espai a Apunta Teatre a partir del 2 de maig amb el nom de Sala Versus Glòries

[divendres, 20.04.18]
Els usuaris del TRAMbaix i el TRAMbesòs reben aquest cap de setmana més d'un miler de llibres gratuïts arran d'un acord entre Abacus Cooperativa i el TRAM

[dijous, 19.04.18]
Una nova versió de l'obra «Escenes d'un matrimoni» d'Ingmar Bergman al Teatre Akadèmia intenta no caure inútilment en la comèdia de sobretaula ni aprofundir en la psicologia de col·loqui de cine-club dels dos protagonistes

[dimecres, 18.04.18]
Es publica en versió còmic un primer assaig a tot Europa sobre les col·leccions medievals del Museu Nacional d'Art de Catalunya

[dimarts, 17.04.18]
L'espectacle «Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta» de Projecte Ingenu a La Seca Espai Brossa és tan físic que entra pels porus perquè els espectadors se n'amarin sense una paraula com el cinema mut de l'antigor

[dilluns, 16.04.18]
Mastegots a pleret i algun «gec d'hòsties», insults i impromperis a manta, llengua popular sense concessions en un ambient presumptament familiar que s'empara en la ciència-ficció en l'obra «Que rebentin els actors» al TNC

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
L'escriptora Inese Zandere i l'il·lustrador Reinis Petersons de Letònia són els autors del Missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2018.

Els Quatre Gats
Dues alemanyes... dos presidents.

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 15.227.520 visitants i 34.474.886 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN