BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XIX - Núm. 6330


Bits del dia

La llibreria La Integral amb seu a Madrid denuncia amenaces d'una plataforma ultra d'exlegionaris per exposar a l'aparador el llibre «España salvaje. Los otros Episodios Nacionales»
La llibreria La Integral de Madrid ha denunciat en les seves xarxes socials el que va passar a la sevabotiga el cap de setmana. El llibreter que cobria el seu torn de tarda va rebre la trucada d'un individu que deia que parlava en nom de la Plataforma Patriòtica Millán-Astray, una associació d'antics legionaris. El to era amenaçador, ja que l'home assegurava estar indignat per un llibre que s'exposava a l'aparador. L'exemplar que tant indignava al col·lectiu era «España Salvaje», un llibre escrit per diversos autors en el qual es relata la història espanyola, passant per la guerres de Cuba i el Marroc i la pèrdua de les colònies i passant pel franquisme. L'home de la trucada va amenaçar el botiguer dient-li que el llibre era una ofensa per a molts espanyols. El llibreter li va assegurar que no treuria el llibre de l'aparador. La resposta no va agradar a l'individu, que va assegurar que prendria accions legals contra la llibreria i l'editorial. La llibreria ha publicat
la conversa a Facebook advertint l'arribada de temps tenebrosos per a la cultura i la llibertat d'expressió. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

El teatre català plora la pèrdua de l'actriu i directora gironina Cristina Cervià als 53 anys víctima d'un càncer
L'actriu i directora Cristina Cervià Sancho (Girona, 1965) ha mort després de lluitar tra durant molts anys contra el càncer. Havia iniciat la seva trajectòria a Girona, per exemple, amb la inauguració del Teatre de Salt i amb la companyia El Talleret de Salt, que tenia entre els seus fundadors de l'any 1976 l'actor Xicu Masó. Cristina Cervià ja feia més de 30 anys que compartis els escenaris i la pantalla televisiva en algunes de les últimes sèries de TV3. Una de les seves últimes aportacions al teatre va ser dins el Festival Temporada Alta del 2017, dirigint la companyia La Sueca, i posant en escena uns textos de l’univers dels personatges femenins de Txékhov. L'acte més recent en el qual va participar va ser el 28 de febrer, a Barcelona, en la cloenda de l'Any Fages de Climent. Cristina Cervià havia treballat amb directors com Carlota Subirós, Pep Tosar o Rosa Maria Sardà. Entre les obres del seu repertori figuren «Nit de Reis» (1990), «L'hort dels cirerers» (1991), «Tartuf» (1992), «Una cambra pròpia» (2002), «Ariadna al laberint grotesc» (2004), «Miniatures valentes» (2006), «Alícia» (2009), «La importància de ser Frank» (2015) o «L'home sense veu» (2016). També havia dirigit alguns muntatges com «Els últims cinc anys» (2005), «El lloc de l'home feliç» (2009), «El vals de Baltimore» (2011) o «Històries de boscos» (2013). [Altres informacions]

La complexitat de transmetre segons quines dramatúrgies als espectadors es reflecteix en el muntatge «Ànsia (Crave)» a la Sala Àtrium de la companyia La Salamandra
Hi ha dramatúrgies que tenen una enorme complexitat de ser transmeses pels intèrprets als espectadors perquè no mantenen el tradicional recurs de rèplica i contrarèplica que ajuden la seqüència del diàleg. Aquest n'és un. Els quatre personatges, innominats o indefinits, i un cinquè que els acompanya amb violí —un instrument que també sona, si cal, en solitari, teledirigit, com els dels ambulants del metro— es comuniquen, millor dit, s'incomuniquen a través de frases fetes, sincopades, amb paraules inconnexes, amb idees que, com en un trencaclosques, si es captessin al vol de cadascuna de les quatre veus i es recomponguessin veu per veu acabarien tenint sentit [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. En no ser així, cal que siguin els espectadors els que es facin una recomposició global —com si el quartet fos només un—, del que els quatre expressen, del seu dolor, de la seva desesperació, del seu clam al buit i a la foscor... per cert, un recurs, el de la foscor, del qual la posada en escena no s'està de portar-la al límit amb un cert abús en un moment donat, deixant l'auditori en ple forat negre, com si la vaga d'electricitat que ha assotat aquests dies la població de Veneçuela hagués arribat fins a l'escenari de l'obra. [Altres informacions]

La Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família diposita al MNAC un conjunt d’elements procedents de la casa Milà i renova per deu anys els acords de dipòsit i exposició ja existents
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família han signat un nou acord de col·laboració que contempla el dipòsit per a la seva exposició de set elements que conformen un conjunt dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí i que en origen moblava part d’un espai de la casa Milà així com la renovació per deu anys del dipòsit realitzat el 2014, amb ocasió de la nova presentació de les sales d’art modern. Al primer dipòsit, format per vint obres de les cases Batllò, Calvet i Milà, d’Antoni Gaudí i d’altres autors modernistes, se suma aquest important conjunt. El nou ingrès de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família reforça el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) com el centre de referència per conèixer les creacions artístiques de l’arquitecte modernista. La ciutat de Barcelona compta amb els conjunts arquitectònics de Gaudí i una part molt important de la seva producció artística, creada per a aquests edificis, es conserva i s’exposa al MNAC, juntament amb l’obra d’altres arquitectes i artistes modernistes com ara Jujol, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch. [Altres informacions]

Les actrius Carme Elias i Vicky Peña es posen en la pell de les actrius de Hollywood Bette Davis i Joan Crawford al Teatre Akadèmia amb una obra de Jean Marboeuf
«Les estrelles no són immortals». Aquesta és una de les sentències que deixa anar el personatge de l'actriu Joan Crawford en aquesta recreació epistolar de ficció que manté amb la seva principal rival, l'actriu Bette Davis, coincidint en el temps de rodatge de la pel·lícula «What Ever Happened to Baby Jane? (Què se n'ha fet de Baby Jane?») que va dirigir Robert Aldrich el 1962 quan les dues dives de Hollywood ja estaven de tornada de la seva carrera i vivien, cadascuna a la seva manera, un moment delicat a l'hora de lluitar contra la barrera de la masculinitat dins de la indústria cinematogràfica de l'època i l'envelliment que les assetjava a la cantonada. [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tant els cinèfils com els que no ho són botran de la butaca amb aquesta obra de cambra breu, massa breu, només una hora, en què dues de les grans actrius que té el teatre català actual, Carme Elias i Vicky Peña, fan un tête-a-tête en un marc escenogràfic de camerinos simètric, on no hi ha miralls però on les dues, en els papers de la Bette i la Joan, s'emmirallen, s'ignoren, es necessiten, s'odien i s'admiren a la vegada. [Altres informacions]

El MACBA juntament amb la Fundació Daniel i Nina Carasso acull el seminari internacional «Allez! Pràctiques ambulants i museus dispersos»
A partir de tallers i taules rodones, la iniciativa reflexiona sobre recursos didàctics mòbils que afavoreixen l'educació en les arts. En formen part des de maletes o caixes pedagògiques fins a museus, biblioteques i cinemes ambulants. El seminari internacional fomenta la idea de l'art itinerant i planteja la descentralització dels museus. Entre les propostes que es mostraran hi ha les missions pedagògiques del govern de la Segona República i la «Boîte-en-valise» de Duchamp. Les propostes del seminari internacional «Allez! Pràctiques ambulants i museus dispersos» uneixen la pràctica artística amb l'experimentació pedagògica i la investigació social. L'objectiu del seminari és analitzar propostes actuals de recursos mòbils que tenen cabuda més enllà de les parets dels museus, per identificar quins reptes plantegen aquestes noves pràctiques, que alhora tenen una llarga tradició. Una de les iniciatives que inclou el seminari és el projecte del MACBA mateix anomenat «Postdata. Correspondències d'artista a l'escola», inspirat en les pràctiques artístiques que van utilitzar el correu postal com a mitjà d'experimentació i distribució d'art durant els anys seixanta. [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu encara la temporada commemorativa del vintè aniversari de la reobertura després de l'incendi amb l'estrena de cinc produccions
La nova temporada 2019-2020 preveu un pressupost de 48,3 milions d’euros, un increment del 3,6% en relació a la temporada anterior, que ascendia a 46,6 milions d’euros. La proposta artística compta amb onze títols que recorden el passat i miren al futur del Liceu en una temporada denoves produccions i grans veus —deu òperes escenificades i una en versió concert de deu compositors—. La dansa continua sent un puntal de la programació amb tres ballets de referència, que se sumen als sis concerts i recitals, vuit espectacles d’El Petit Liceu i activitats al Foyer, que contempla un nou projecte d’òpera de cambra amb «Diàlegs de Tirant i Carmesina», de Joan Magrané, basat en els protagonistes de la novel·la de Joanot Martorell sota la direcció d’escena de Marc Rosich, així com la programació habitual de l’Off Liceu i Les cambres del Liceu. La programació inclou cinc produccions noves amb la participació del Gran Teatre del Liceu, tres de les quals són liderades pel mateix teatre. Per commemorar el 20è aniversari, es presentarà l'exposició «Òpera: passió, poder i política», del Victoria and Albert Museum, en col·laboració amb la Royal Opera House, sobre l’evolució de l’òpera des dels seus orígens fins a l’actualitat. [Altres informacions]

L'espectacle «Lehman Trilogy» que es presenta al Teatre Lliure de Montjuïc coincideix amb una nova alerta sobre l'economia mundial i el fantasma d'una hipotètica futura crisi
El mateix dia de l'estrena a Barcelona d'aquesta versió satírica i musical de l'obra «Lehman Trilogy», el Banc Central Europeu (BCE) a través del seu president Mario Draghi acabava de llençar una galleda d'aigua freda sobre el sistema bancari anunciant que no hi hauria els canvis esperats en el preu del diner, situat des de fa temps al 0%, fins almenys passat l'any 2020 i que, en canvi, per por a una futura nova «crisi», que ningú no vol ni imaginar, es posava a «fabricar» de nou diner públic a preu baix, Es tracta de salvar novament la banca i estimular el consum a través del crèdit de rebaixa. Draghi té el do màgic de fer caure les borses només obrir la boca. I així ha estat una altra vegada: una caiguda fulminant, arran de les seves paraules, d'entre el 7% i el 3% (segons el grau de salut de cada entitat bancària) que només una altra crisi, la del judici contra el govern català, i també la vaga del 8-M, han deixat en un segon pla, gairebé silenciat, del focus informatiu. L'anunci de Mario Draghi i l'avís del BCE tenen mala pinta, com aquella mala pinta del 2007/2008 que va acabar com va acabar i encara s'arrossega amb seqüeles prou conegudes [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Vet aquí, doncs, com l'obra de Stefano Massini (Florència, 1975) —que ja es va veure en una versió textual catalana, molt potent i diferent de l'actual, dirigida per Roberto Romei a La Villarroel el 2016—, recobra una perillosa actualitat i alerta els que no se'n recorden que els tentacles de l'economia ho empastifen tot. [Altres informacions]

Concedides les 24 beques a creadors literaris 2019 d’escriptura «Montserrat Roig» i les de dramatúrgia «Carme Montoriol» atorgades per l'Institut de Cultura de Barcelona dins el marc del programa «Barcelona Ciutat de la Literatura Unesco»
Les beques Montserrat Roig tenen l’objectiu de pal·liar la falta d’ajuts directes als creadors literaris donant suport a projectes literaris que tinguin relació amb la ciutat de Barcelona, impulsar textos que projectin la imatge literària de la ciutat al món i homenatjar l’escriptora i periodista barcelonina, les beques han arribat aquest 2019 a la seva tercera edició. Els autors i autores becats en aquesta ocasió, que treballaran en un dels espais singulars de la ciutat, són Jordi Amor, Anna Bou Jorba, Míriam Cano, Robert Juan Cantavella, Álvaro Colomer, Bernat Cormand, Patricia Font, Anna Garcia Soteras, Isabel García Trócoli, Maria Guasch Toni Iturbe, Sebastià Jovani, Stefanie Kremser, Lucia Lijtmaer, Olga Merino, Silvia Rins, Carlos Robles Lucena, Marc Rovira, Laia Soler i Jordi Tomàs. En aquesta edició, s’han presentat un total de 243 projectes. Les beques Carme Montoriol, uns ajuts que volen donar suport de manera específica a la dramatúrgia, tenen un import total de 12.000 €. En aquest cas, són quatre les beques que s’ han concedit a Laia Alsina, Marta Aran, Lluïsa Cunillé i Llàtzer Garcia. Tots ells desenvoluparan el seu treball en espais singulars de la ciutat vinculats a la creació escènica: Escenari Joan Brossa, la Nau Ivanow, la Sala Beckett i el Teatre Tantarantana. En aquesta modalitat, s'havien presentat 109 projectes. [Altres informacions]

La residència Faber d'Andorra permetrà acollir creadors i professionals de diversos àmbits que vulguin dur a terme una estada per desenvolupar un projecte
La residència Faber Andorra d’arts, ciències i humanitats, estarà operativa el mes de setembre. Aquest projecte estarà coordinat pel ministeri de Cultura, l’Institut Ramon Llull i la institució cultural catalana Faber Olot. La residència està situada on actualment hi ha els Tallers d'Art, als quals s’ha afegit un nou espai condicionat com a habitatge. Tots es troben a l'antic edifici del comú de la Massana. La residència permetrà acollir creadors i professionals de diversos àmbits (escriptors, traductors, artistes de disciplines diferents, estudiosos, científics, musicòlegs, etc) que vulguin dur a terme una estada per desenvolupar un projecte. El segon objectiu de la Residència Faber d'Andorra és passar a formar part d’un marc de desenvolupament de diplomàcia cultural. A aquest efecte, s’està treballant per crear i establir col·laboracions amb residències internacionals que permetin acollir els creadors del país. Es preveu fer les primeres convocatòries la segona quinzena de setembre i seran obertes a professionals de tot el món. Inicialment, les convocatòries seran individuals o en parella, sempre que es pugui compartir el pis de 60 m2 destinat a aquesta finalitat. La temporalitat de les estades seran variables, i en funció del projecte, inicialment, tindran una durada d’entre quinze dies i dos mesos com a màxim. [Altres informacions]

La direcció de Julio Manrique opta per una representació en alguns moments extremament «física» amb la sortida dels intèrprets del marc escenogràfic amb l'obra «La reina de la bellesa de Leenane» al Teatre Biblioteca de Catalunya
La sorra acaba feta pastetes de tanta aigua de pluja, aquesta vegada. I això encara impregna més la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya de l'atmosfera irlandesa que la companyia La Perla 29 ha anat explorant amb altres obres anteriors com «Translations» o «Dansa d'agost», de Brian Friel o «La presa» de Conor McPherson. La música celta tampoc no hi falta —hi un aparell de ràdio local a la granja de Leenane que la retransmet per dedicatòria—, però diria que, en aquesta ocasió, amb una certa mesura, com si la força de la història del dramaturg anglès d'origen irlandès, Martin McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) —encara més “força” perquè l'obra és de les seves primerenques de quan tenia només 26 anys— no es volgués veure gaire alterada per elements externs [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. En canvi, sí que la direcció de Julio Manrique opta per una representació en alguns moments extremament “física” amb la sortida dels intèrprets del marc escenogràfic —un quadrilàter de l'interior de la granja profusament ambientat amb tota mena d'objectes casolans que han anat caient en la paràlisi d'una època— fins i tot amb un dels protagonistes encerclant-lo en una mena de minimarxa atlètica que serveix també perquè mentre fa la lectura d'una de les cartes enviades a Leenane no sembli un temps mort sinó un temps ple de vivesa dins de l'acció. [Altres informacions]

Els museus catalans volen reivindicar el paper de la dona en la creació artística a través d'artistes, muses, col·leccionistes o mecenes
La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya ha iniciat un treball per donar major visibilitat i presència a les dones en els museus d’art, en el marc d’un projecte més global que pretén oferir lectures i discursos de les col·leccions també en perspectiva de gènere i de diversitat sexeafectiva i LGTBI. Entre els projectes anuals que es planteja la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya (integrada per 20 museus de tota Catalunya), un dels més rellevants serà el de donar una major visibilització del paper actiu de la dona en la creació artística tot trencant la perspectiva heteropatriarcal que durant segles ha relegat la figura de la dona en l’art. S’han plantejat dues primeres preguntes: ¿quin número d’artistes dones es conserven en les col·leccions dels museus d’art catalans? ¿I quantes obres de dones artistes hi ha a les exposicions permanents? Malgrat que la dona ha tingut un accés molt limitat a la pràctica artística, els museus catalans d'art compten amb dones als seus fons, amb una presencia més significativa en l’art contemporani. Amb tot, continuen essent les grans absents de les permanents. La llista de noms de dones artistes és llarga, sobretot i majoritàriament a partir del segle XX, però la majoria no són visibles en els discursos permanents dels diferents centres i poc més d’un 5% es troben exposades en les sales dels museus. La presència de dones creadores als fons dels museus catalans és una realitat silenciada que es vol trencar des de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, sumant-se a actuacions com les que ja impulsa la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya i desenvolupant-ne de pròpies. L’objectiu final és fer aflorar les dones, des de les muses inspiradores a les promotores o mecenes i, ben especialment les artistes i dissenyadores, impulsant canvis en els discursos per incorporar-les als relats dels diferents centres museístics. [Altres informacions]

Els arxius privats que conservin documentació d'àmbit català i de gran rellevància i que estiguin integrats al sistema es podran constituir com a seccions de l’Arxiu Nacional de Catalunya
El govern català ha aprovat el decret que preveu que els arxius que tinguin titularitat de persones físiques i jurídiques de caràcter privat es puguin constituir com a seccions de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Mitjançant aquest decret, es vol facilitar l'accés a la informació i la gestió documental dels arxius privats, que, per les seves característiques, sovint tenen dificultats per donar a conèixer els seus fons o són desconeguts per a la ciutadania i per a l'administració de la Generalitat de Catalunya. El govern català vol posar a l'abast de tothom fons privats perquè alguns conserven documentació històrica d'abast nacional de gran rellevància, que forma part del patrimoni documental català i que és imprescindible per al coneixement de la història del país. Les institucions d'arxiu que es constitueixin com a seccions continuaran disposant d'autonomia en la seva gestió. A més, per poder constituir-se com a seccions de l'ANC, aquests centres hauran d'estar integrats al Sistema d'Arxius de Catalunya i conservar documentació que formi part del patrimoni documental de Catalunya, que sigui d'abast nacional i de gran rellevància. L'adscripció d'un centre d'arxiu com a secció de l'ANC s'haurà d'establir mitjançant conveni. L'Arxiu Nacional de Catalunya aplega més de 1.200 fons documentals de diferents procedències que ocupen un total de més de 37.000 metres lineals de documentació. A aquest volum s'hi ha d'afegir la documentació no textual (més de 5.000.000 de fotografies en diferents suports; 25.000 documents sonors o audiovisuals; prop de 60.000 cartells, dibuixos i gravats i uns 160.000 mapes i plànols). Actualment, l'ANC té en línia més de 850.000 registres informàtics que equivalen a més de 2.000.000 d'imatges associades. [Altres informacions]

La poeta, traductora i assagista Marta Pessarrodona és la sisena dona en cinquanta anys que ha estat guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural
Al llarg de 51 anys, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes només ha distingit cinc autores, Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008), Maria Antònia Oliver (2016) i Isabel-Clara Simó (2017). Així, doncs, Marta Pessarrodona (Terrassa, Vallès Occidental, 1941) és la sisena en la cronologia històrica del premi. El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes té una dotació de 20.000 euros i es lliura el mes de juny en un acte al Palau de la Música Catalana. Marta Pessarrodona va decidir que escriuria en català a principis de la dècada dels seixanta, quan estava a punt de publicar una petita antologia de poemes en castellà en una revista a Cuba. Ho explicava així quan el 2011 va rebre el Premi Nacional de Cultura: «Cal tenir en compte que els que no vam tenir una educació catalana, ens ha costat molt més arribar a dominar la llengua. Tampoc no hi havia mercat... Jo vaig passar de recitar 'La vaca cega' i llegir Folch i Torres de petita a Salvador Espriu. Sense transició entre uns i l’altre". Pessarrodona també constata que Catalunya és un país de poesia. Mai ha passat que ens trobem amb una generació sense poesia, com sí que va passar amb la novel·la. L'últim llibre que ha publicat Marta Pessarrodona, escrit conjuntament amb Narcís Garolera, ha estat «Jacint Verdaguer. Una biografia» (Quaderns Crema, 2016). Pessarrodona està a punt de donar a conèixer un nou volum de poemes, «Variacions profanes», que esplica que estan inspirats en passatges i relectures de la Bíblia. [Altres informacions]

El director Steven Spielberg vol proposar a Hollywood que els Oscars vetin les plataformes de “streaming” per poder excloure'n les pel·lícules de Netflix
L'èxit de «Roma» als Oscars no ha acabat d'agradar al director de cinema Steven Spielberg. El cineasta prepara una campanya que presentarà a l'abril i que pretén impedir la participació de pel·lícules de Netflix i d'altres plataformes de “streaming” als premis. Spielberg, que té previst reunir-se amb els membres de l'Acadèmia de Cinema de Hollywood per presentar-los la seva proposta, s'afegeix així a algunes veus del sector que en altres ocasions, com el Festival de Canes o el de Berlín, han demanat d'excloure films que s'hagin estrenat directament a les plataformes de “streaming” sense passar abans per una sala de cinema. El cineasta creu que cal diferenciar les pel·lícules de “streaming” i les que es projecten a les sales i espera que altres directors se sumin a la seva campanya. El director «Ready Player One», «Jurassic Park» i moltes altres pel·lícules defensa que els films de Netflix haurien d'optar als Emmy, no als Oscars, per la qual cosa considera que cal canviar les normes d'aquests últims. Per la seva banda, l'Acadèmia de Cinema de Hollywood ha dit que les normes estan obertes a modificacions. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dilluns, 18.03.19]
El teatre català plora la pèrdua de l'actriu i directora gironina Cristina Cervià als 53 anys víctima d'un càncer

[diumenge, 17.03.19]
La complexitat de transmetre segons quines dramatúrgies als espectadors es reflecteix en el muntatge «Ànsia (Crave)» a la Sala Àtrium de la companyia La Salamandra

[dissabte, 16.03.19]
La Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família diposita al MNAC un conjunt d’elements procedents de la casa Milà i renova per deu anys els acords de dipòsit i exposició ja existents

[divendres, 15.03.19]
Les actrius Carme Elias i Vicky Peña es posen en la pell de les actrius de Hollywood Bette Davis i Joan Crawford al Teatre Akadèmia amb una obra de Jean Marboeuf

[dijous, 14.03.19]
El MACBA juntament amb la Fundació Daniel i Nina Carasso acull el seminari internacional «Allez! Pràctiques ambulants i museus dispersos»

[dimecres, 13.03.19]
El Gran Teatre del Liceu encara la temporada commemorativa del vintè aniversari de la reobertura després de l'incendi amb l'estrena de cinc produccions

[dimarts, 12.03.19]
L'espectacle «Lehman Trilogy» que es presenta al Teatre Lliure de Montjuïc coincideix amb una nova alerta sobre l'economia mundial i el fantasma d'una hipotètica futura crisi

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Els Premis Bologna Ragazzi 2019 inclosos dins la programació de la Fira de Bolonya es reparteixen a àlbums il·lustrats entre editorials de Catalunya, República Txeca, Portugal, Estats Units i Anglaterra.

Els Quatre Gats
¿El «trapella» Trapero?

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 18.070.892 visitants i 38.844.326 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN