BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XIX - Núm. 6393


Bits del dia

Les universitats catalanes són les líders en rendiment amb la UAB al capdavant segons l'últim estudi de la Fundació Coneixeiment i Desenvolupament
Nou rànquing que evidencia el lideratge de les universitats catalanes al capdavant del sistema espanyol. Per segon any seguit, sis dels deu centres universitaris de l'Estat amb més rendiment són catalans, segons la llista publicada per la Fundación Conocimiento y Desarollo (CYD), que és el rànquing espanyol que analitza més universitats i que ha servit per constatar que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) apareixen al Top 10. El rànquing ha avaluat 74 centres de tot l'Estat espanyol i ha tornat a situar la UAB al capdavant, perquè obté la màxima qualificació en rendiment en 29 dels 36 indicadors analitzats. L'Autònoma destaca per l'ensenyament i l'aprenentatge, la transferència de coneixement i l'orientació internacional.
Pel que fa a investigació destaquen la UPF, la UPC i la URV; en transferència de coneixement també sobresurt la UPC, i en orientació internacional, més enllà de la UAB, hi ha la UPC, la UPF i la URL. En contribució al desenvolupament regional apareixen també la Universitat Internacional de Catalunya i la UPC. En total s'han analitzat 2.522 titulacions de 73 universitats depenent de 33 indicadors, com els estudiants per a professor, la taxa de graduació i les tesis doctorals, i 5 dimensions. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.


L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

Una productora francesa adaptarà al cinema «El secret del meu turbant» de Nadia Ghulam i Agnès Rotger que narra la història real de Nadia quan va sobreviure al règim talibà vestida d'home
La productora francesa Single Man Productions portarà al cinema «El secret del meu turbant», de Nadia Ghulam (Kabul, 1985) i Agnès Rotger (Badalona, 1973). Guanyadora el 2010 del premi Prudenci Bertrana i publicada per l'Editorial Columna, la novel·la, de caire autobiogràfic, narra la història de Nadia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. Quan al cap de tres anys i diverses operacions va sortir de l'hospital, els talibans havien pres el poder a l'Afganistan. Aleshores, i amb només onze anys, l'autora d'«El secret del meu turbant» va prendre una decisió radical: vestir-se de noi. Durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, atès que el nou govern havia prohibit que les dones treballessin fora de la llar. La Nadia va adoptar la identitat del seu germà mort. La seva vida, una història de superació personal, ja havia inspirat el film de l'afganès Siddiq Barmak «Osama» (2003). En francès, la novel·la va sortir publicada el febrer passat al segell L'Archipel. [Altres informacions]

El col·lectiu RodaMots prepara un llibre en suport paper per enviar al president d'Òmnium Cultural amb tots els mots que s'ha perdut cada dia des que Jordi Cuixart és a la presó acusat falsament de rebel·lió
Fa més de 20 anys que el col·lectiu RodaMots envia cada dia per correu electrònic una paraula o expressió amb la definició, un o més exemples, l'etimologia i un o dos passatges literaris que n’il·lustren l’ús. RodaMots recorda que entre els seus milers de subscriptors, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat per la justícia espanyola per la seva relació amb el 20-S i l'1-O, també rebia «Cada dia un mot» des del 2007. Però el 16 d’octubre del 2017, Jordi Cuixart, com se sap, va ingressar en presó preventiva, acusat d’un presumpte delicte de rebel·lió, i va deixar de rebre els missatges. Per això, ara, RodaMots ha obert un compte a Verkami per finançar l'edició d'un llibre en suport paper que reculli tots aquests mots que Jordi Cuixart no ha pogut paladejar cada dia. El llibre no serà només per a Jordi Cuixart sinó que també es faran arribar als altres presos polítics catalans, entre altres col·lectius i biblioteques. El projecte compta amb la col·laboració dels mecenes que hi vulguin participar i també de Joan-Lluís Lluís, que en farà un pròleg, Mònica Ramoneda, que en dissenyarà la coberta, Jaume Ortolà, que en farà la maqueta, Isabel Casadevall, Arnau Colominas, Teresa Guilleumes i Ramon Torrents, amb la coordinació de Jordi Palou. [Altres informacions]

El Recinte Modernista de Sant Pau, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i el Museu Picasso i el seu «Arlequí» entre els equipaments més concorreguts durant la Nit dels Museus
Uns 9.200 visitants del Museu Picasso han celebrat el centenari de la donació de l'obra «Arlequí», la primera que el pintor Pablo Picasso va fer a Barcelona. L'obra, un retrat del ballarí i coreògraf Léonide Massine, va ser pintada el 1917 en la seva última estada llarga a la capital catalana. El museu ha volgut commemorar el centenari d'aquesta donació amb un seguit d'espectacles, una taula rodona i una festa final de celebració. Des de dimarts, els personatges de la Commedia dell'Arte i el circ han passejat i mostrat les seves habilitats al museu per retrobar-se amb l'«Arlequí». D'altra banda, un total de 168.171 persones, segons dades de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) han participat a la Nit dels Museus a l'àmbit metropolità. Els equipaments més visitats han estat el Recinte Modernista de Sant Pau, amb 13.675 visitants; el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), amb 10.958; el conjunt d'equipaments del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), amb 10.854; el Museu Europeu d'Art Modern (MEAM), amb 7.282; el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb 7.063; el CosmoCaixa, amb 6.485, i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, amb 6.069 visitants. En total han estat 84 els espais que han obert les portes i han organitzat més de 300 activitats a tot Catalunya, en una edició que coincidia amb el Dia Internacional dels Museus. [Altres informacions]

El festival d'Eurovisió de Tel Aviv no se salva de la protesta político-religiosa i milers de jueus es manifesten a Jerusalem pel que qualifiquen de «profanació» del sàbat
Profanació i abominable xou són dos dels qualificatius que milers de jueus han deixat anar en una manifestació a Jerusalem per la celebració en ple sàbat del Festival d'Eurovisió. De tendència ultraortodoxa, els manifestants han posat el crit al cel perquè el govern d'Israel ha permès que se'ls pertorbi la jornada de descans del judaisme coneguda com a sàbat. A més, creuen també que el Festival d'Eurovisió en terra santa representa una «horrible profanació». Com és sabut, el sàbat comença quan cau el sol el divendres i acaba el vespre de dissabte. La comunitat ortodoxa, que exigeix ​​durant aquest període un descans absolut sense activitats institucionals ni d'organismes oficials i en el qual no hi ha transport públic, ha mostrat el seu rebuig, al marge de la retransmissió «profanadora», pels treballs requerits en el sàbat per preparar la seva celebració. El gran rabí asquenazí d'Israel havia demanat que es perllongués un total de vint minuts la jornada de descans, i líders del corrent haredí no jasídica havien instat tots els fidels a celebrar oracions especials a les sinagogues. [Altres informacions]

Les eines de cacera d'uns 40.000 anys d'antiguitat trobades a la cova Foradada de Calafell es confirmen com les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud d’Europa
Abans que els neandertals desapareguessin, fa uns 30.000 anys, van desenvolupar l’anomenada cultura châtelperroniana, caracteritzada per la fabricació de ganivets i puntes de llança característics. El châtelperronià suposa la transició del paleolític mitjà cap al superior, i va coincidir amb el moment en què els neandertals entraven en contacte amb els Homo sapiens sapiens, que s’expandien per Europa des de l’Orient Mitjà. A la península Ibèrica, fins ara només s’havien trobat restes de châtelperronià als Pirineus i a la costa cantàbrica. De fet, es considera que el territori peninsular va ser com un refugi per als neandertals, que hi van viure uns milers d’anys més sense contacte amb l’Homo sapiens sapiens i conservant les tradicions materials pròpies del paleolític mitjà. Ara, però, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert a la cova Foradada (Calafell) restes d’entre 40.000 i 41.000 anys d’antiguitat que són les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud d’Europa fins ara. Les restes de la cova Foradada inclouen vuit làmines de sílex característiques del châtelperronià, que tècnicament es coneixen com a puntes de Châtelperron, i que es poden usar com a puntes —segurament de llança—, però també com a ganivets per tallar. [Altres informacions]

La Casa Batlló edita un àudio per visitar la façana que s'acaba de restaurar amb l'objectiu de recuperar la seva versió original creada per Antoni Gaudí
La façana de la Casa Batlló ha recuperat la seva intensitat cromàtica i ha tornat a la versió més fidel a l'original, la de 1906, any que l'arquitecte Antoni Gaudí en va acabar la reforma. Des d'aleshores, la façana havia estat restaurada per primera vegada l'any 2001, pocs anys abans de ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco. La restauració actual ha estat més minuciosa per anar a l'origen. Professionals de set gremis diferents hi han intervingut per netejar-la, restaurar-la i aplicar diferents tècniques de conservació; un procés especialment complex a causa dels cinc materials que la componen (pedra, ferro, ceràmica, vidre i fusta), cadascun dels quals ha exigit un tractament específic. Coincidint amb l'acabament d'aquesta restauració, la Casa Batlló ha preparat un àudio per poder visitar la façana i descobrir la història de la seva restauració, així com els seus mites i llegendes. La restauració de la façana ha conviscut amb els treballs de rehabilitació de laPlanta Noble de la Casa Batlló, que encara continuen i que han aportat una troballa Patrimonial després de la recuperació dels estucs originals de les parets i la recuperació de materials decoratius com el llum de Planta Noble, que ha canviat la imatge que es tenia sobre el seu saló principal de l'antiga residència Batlló. [Altres informacions]

La productora A Contracorriente Films compra l'edifici dels cinemes Verdi del barri de Gràcia de Barcelona que fins ara gestionava en règim de lloguer
La productora A Contracorriente Films compra l'edifici dels cinemes Verdi del barri de Gràcia de Barcelona. L'Institut Català de Finances (ICF) i Triodos han finançat conjuntament l'empresa perquè pugui comprar l'immoble. Aquest finançament, segons els seus promotors, dóna estabilitat al projecte cinematogràfic i cultural dels cinemes Verdi, un referent de la cultura barcelonina, i permet planificar actuacions de millora a llarg termini. El 2015 la productora ja havia adquirit l'empresa que explotava els cinemes Verdi a Barcelona i Madrid, Espectrama, SA, però fins ara la gestió del local del carrer Verdi es feia en règim de lloguer. La companyia duu a terme un procés d'integració vertical, des de la producció de llargmetratges com «La librería», d'Isabel Coixet, o «Litus», de Dani de la Orden, fins a la gestió i la propietat de sales de cinema, amb cadenes com Conde Duque a Madrid o el Grup Verdi, dedicada a l'explotació dels cinemes Verdi de Barcelona i Madrid. Aquesta operació s'emmarca en l'acord de col·laboració que ICF i Triodos van signar el 2018 amb l'objectiu d'impulsar el finançament de projectes empresarials d'inversió, creixement, innovació o internacionalització del sector social, mediambiental i cultural que generen un alt valor afegit i tenen un impacte positiu per a la societat. [Altres informacions]

Pel·lícules com «La meva preciosa bugaderia», «La reina» i «Les amistats perilloses» integren el cicle que la Filmoteca de Catalunya dedica al director Stephen Frears
La Filmoteca de Catalunya programa fins al 8 de juny el cicle «Stephen Frears, tendre i corrosiu», una retrospectiva en què repassarà la filmografia d'aquest reconegut director de cinema britànic (Leicester, Anglaterra, 1941) considerat un cineasta de la vella escola, un gran cineasta professional, que ha treballat amb actors com John Malkovich, Daniel Day-Lewis, Helen Mirren, Audrey Tatou, Meryl Streep, Glenn Close i Julia Roberts, entre molts altres. La Filmoteca projectarà un total de 14 llargmetratges del director —el seu últim èxit és la sèrie de televisió «A very English scandal», amb Hugh Grant i Ben Wishaw—. El cicle de la Filmoteca de Catalunya inclou la projecció de «La meva preciosa bugaderia», la pel·lícula amb guió de Hanif Kureishi (amb el qual va repetir dos anys més tard a «Sammy y Rosie se lo montan»), que el va llançar a la fama internacional el 1985 i finalitzarà amb «Doble o res» (2012). Entremig, pel·lícules com «Les amistats perilloses» (1988), el seu salt al cinema americà i «Els estafadors» (1990). Al seu retorn va conrear temes més socials situats al seu país d'origen com «La camioneta» (1996), «Negocios ocultos» (2002) i «Philomena» (2013) i els biopics, un gènere en el qual es mou amb molta comoditat i li han donat encara més fama, com «La reina» (2006), «Florence Foster Jenkins» (2015) o «Victoria & Abdul» (2017), un retrat de la reina més longeva de l'imperi atreta pels encants personals d'un dels seus súbdits, un servent indi, tan pobre com educat i sincer, que captiva la vella reina. [Altres informacions]

L'atac contra usuaris de Whatsapp i diverses organitzacions internacionals que permetia instal·lar programes d'espionatge al móbil ha estat superat amb una actualització
L'aplicació Whatsapp ha hagut de respondre davant un nou error de seguretat a l'aplicació que afecta tots els usuaris que la tinguin instal·lada i no l'hagin actualitzat. Amb una sola trucada sense contestar, l'atacant pot instal·lar al telèfon de les víctimes seleccionades un software d'espionatge. Un cop instal·lat el software, la trucada desapareix dels registres de la víctima i per tant, no es pot saber que el telèfon ha estat intervingut. No se sap qui hi ha darrera d'aquest nou atac, però sí se sap que el software utilitzat ha estat dissenyat per NSO Group, una empresa israeliana que desenvolupa programes de vigilància i espionatge per a governs. L'atac, que va ser descobert per Whatsapp a principis del mes de maig, se soluciona amb l'actualització de l'aplicació. Afecta els terminals amb sistemes operatius d'Android, iOS, Windows i Tizen, la plataforma de Linux, 1.500 milions a tot el món. Les víctimes han estat curosament seleccionades pel cyberatacant i malgrat que no se sap el nombre de telèfons afectats, segons Whatsapp no parla d'un atac a gran escala. Whatsapp ha enviat als seus usuaris una actualització que elimina aquest error de seguretat. [Altres informacions]

Héctor Lozano, Paula Bonet i Mercè Rodoreda entre els autors més venuts a la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires que ha tingut Barcelona com a ciutat convidada d'honor
«En Barcelona» ha tancat la seva participació com a ciutat convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires. Una participació que ha aconseguit seduir el públic i que ha despertat l’interès del sector professional. Més de 10.000 persones han participat en alguna de les 120 activitats programades en el recinte firal de La Rural. L’acte que més públic ha congregat ha estat el concert de Sílvia Pérez Cruz en el marc de la Nit de la Fira amb prop de 3.000 persones. El programa de «Barcelona ciutat literària» ha permès mostrar a Buenos Aires la literatura que es fa avui a Catalunya. En especial, les noves veus emergents. I han participat presencialment 64 escriptors i il·lustradors, a més d'una vintena més de representans del sector de les lletres. La presència de la literatura a la Fira de Buenos Aires ha permès també deixar 10.000 volums de 600 títols diferents i 40 editorials que es distribuiran per diverses biblioteques de Buenos Aires. Els autors més venuts han estat les traduccions d'Héctor Lozano («Cuando fuimos los paripatéticos»), Paula Bonet («La sed», «Roedores» i «Qué hacer cuando en la pantalla aparece the end») i Mercè Rodoreda («Jardín junto al mar», «La plaza del Diamante» i «La calle de las camelias»). S'han esgotat també una quarantena de diccionaris. Alguns dels autors que han despertat interès en trobades professionals han estat Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Irene Solà i Lluís Calvo. La dramaturga Victòria Szpunberg ha trobat editor i publicarà el conjunt de la seva obra teatral. [Altres informacions]

Mor als 86 anys Jordi Longaron, el dibuixant del còmic «Hazañas Bélicas» i d'altres tires del The Chicago Tribune
Un dels treballs més coneguts de Jordi Longaron (Barcelona, 1933) és la icona del soldat que sortia a totes les portades del còmic «Hazañas Bélicas». També va fer la il·lustració de la tira «Friday Foster» durant els anys 70 per al The Chicago Tribune, sense deixar de col·laborar amb altres diaris entre els anys 1969 i 1973. Abans de treballar per a «Hazañas Bélicas», Jordi Longaron havia començat la seva trajectòria professional a la revista El Globito (1948) i després va passar ràpidament a l'editorial Toray, amb la qual va col·laborar en revistes com: Chispa (1948-49), Garabatos (1950), Hazañas del Oeste (1950), El pequeño mosquetero (1951) i, finalment, Hazañas Bélicas (1956). Jordi Longaron no era gaire conegut a Catalunya, excepte per alguns lectors i professionals del còmic. Els seus projectes van ser més populars als Estats Units, sobretot a la dècada dels 70, quan va treballar per l'esmentat The Chicago Tribune. Però també va tenir èxit a Anglaterra, França i Alemanya. L'estil de Longaron era de traç realista i segur. Els personatges tenien força, els exteriors estaven cuidats i vigilava els contrastos entre llums i ombres. El 2011 li van concedir el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona en reconeixement a la seva llarga trajectòria professional. [Altres informacions]

L'artista Jaume Plensa instal·la un cap de malla de quatre metres al centre de l'atri del Monestir de Montserrat després de la restauració del terra de marbre
La peça, que l'artista Jaume Plensa ha batejat amb el nom d'«Anna», té unes faccions que no es veuen a primer cop d'ull per la transparència de la malla i la blancor de la façana del Monestir de Montserrat, però sí que s'aprecia perfectament a manera que el visitant s'allunya o la descobreix quan hi arriba de lluny estant. D’una banda, la trasparència fa que la llum travessi aquest cap i això li dona certa espiritualitat. De l’altra, la presència de múltiples visitants com sorgits de les fotografies de Martin Parr fa un efecte mirall molt més terrenal. L’obra de Jaume Plensa (Barcelona, 1955) s'ha estès per tot el món en els últims anys amb exposicions a Nova York, Barcelona i Madrid, i properament a la Haia, Michigan, Los Angeles, València, Moscou, Sant Petersburg, o el riu Hudson. El cap de l'«Anna», del Monestir de Montserrat l’ha cedit gratuïtament i, de moment, es podrà veure fins al novembre. «Anna» es completa amb una exposició d’obra gràfica al Museu de Montserrat. [Altres informacions]

Una exposició, un audiovisual i una performance que relaciona els humans amb les estàtues configuren la proposta catalana per a la Biennal de Venècia
L'exposició està formada per 15 estàtues adorades o vandalitzades arreu de Catalunya i es complementa dos projectes més: un audiovisual de l'arquitecte i cineasta Albert García-Alzórriz, filmat al dipòsit d'escultures retirades de la Via Favència de Barcelona, i una performance de l'actor teatral Marcel Borràs. El conjunt tracta, des de la teoria de l'art i l'estètica, aspectes com la idolatria o la destrucció. Pedro Azara, comissari del pavelló, creu que la mostra ajuda a analitzar un fenomen curiós i universal com és la relació entre els humans i les estàtues, que a vegades són idolatrades i altres atacades. El pavelló català està dividit en tres espais. En un es pot veure l'audiovisual de García-Alzórriz. Un segon espai està dedicat a la documentació de 15 monuments, com ara el dedicat a Camarón de la Isla, al barri de la Mina, o El xut, al Camp Nou. El tercer espai està dedicat a les quatre obres originals que s'han portat a Venècia: «Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament», de Salvador Martorell, «Monument als caiguts», de Genaro Iglesias, «Record d'un malson», de Joan Brossa, i el «Monument a Lluís Companys», de Francisco López. La performance dins la Biennal de Venècia de l'actor i director teatral Marcel Borràs es representa tres dies als carrers dels voltants del pavelló i al seu interior. Es tracta d'una recreació teatralitzada on la quietista Marta Aguilar representa diferents estàtues que han estat atacades o adorades a Catalunya els darrers anys. Catalunya participa per desè any consecutiu a la Biennal de Venècia i en aquesta edició el pavelló català, al mateix lloc que en altres ocasions, ha tingut un pressupost de 480.000 euros. «Catalonia in Venice - to Lose Your Head (Idols)» es podrà visitar fins el 24 de novembre als Cantieri Navali de l'Illa de San Pietro de Venècia. [Altres informacions]

L'estrena de l'últim film de Woody Allen que Amazon Studios havia congelat durant un any arran de les acusacions contrael director es programa per al mes d'octubre
La que ja és la pel·lícula maleïda de Woody Allen, «Dia de pluja a Nova York», s'estrenarà finalment després de passar més d'un any congelada per la productora del film, Amazon Studios, divisió audiovisual del gegant del comerç electrònic. La pel·lícula, que protagonitzen Timothée Chalamet, Selena Gomez i Elle Fanning, entre d'altres, arribarà als cinemes el 4 d'octubre de la mà de la distribuïdora A Contracorriente. Woody Allen va rodar la pel·lícula la tardor del 2017, però en lloc d'estrenar-la l'any següent Amazon Studios va guardar la pel·lícula al calaix per la polèmica suscitada per les acusacions de Dylan Farrow contra Woody Allen, el seu pare biològic, al qual acusa d'haver abusat d'ella quan era petita durant una visita a casa de Mia Farrow enmig d'un litigi legal entre el director i la seva exparella. Arran de les acusacions de Dylan Farrow, que van rebre el suport d'importants figures del moviment MeToo, Elle Fanning i Timothée Chalamet van anunciar públicament que es penedien d'haver treballat amb Woody Allen i que no ho tornarien a fer, i van donar suport a la decisió d'Amazon Studios de no estrenar el film. Fa unes setmanes, Woody Allen va presentar una demanda contra Amazon Studios per 59,7 milions d'euros pels danys ocasionats per la seva decisió de no estrenar la pel·lícula «Dia de pluja a Nova York». Allen es va agafar un any sabàtic després de la polèmica, però aquest estiu tornarà a rodar una pel·lícula a Sant Sebastià amb producció, entre d'altres, de Mediapro. Allen també farà una gira de concerts per Europa amb la seva banda de jazz que passarà per Barcelona el 18 de juny. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dimecres, 22.05.19]
Una productora francesa adaptarà al cinema «El secret del meu turbant» de Nadia Ghulam i Agnès Rotger que narra la història real de Nadia quan va sobreviure al règim talibà vestida d'home

[dimarts, 21.05.19]
El col·lectiu RodaMots prepara un llibre en suport paper per enviar al president d'Òmnium Cultural amb tots els mots que s'ha perdut cada dia des que Jordi Cuixart és a la presó acusat falsament de rebel·lió

[dilluns, 20.05.19]
El Recinte Modernista de Sant Pau, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i el Museu Picasso i el seu «Arlequí» entre els equipaments més concorreguts durant la Nit dels Museus

[diumenge, 19.05.19]
El festival d'Eurovisió de Tel Aviv no se salva de la protesta político-religiosa i milers de jueus es manifesten a Jerusalem pel que qualifiquen de «profanació» del sàbat

[dissabte, 18.05.19]
Les eines de cacera d'uns 40.000 anys d'antiguitat trobades a la cova Foradada de Calafell es confirmen com les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud d’Europa

[divendres, 17.05.19]
La Casa Batlló edita un àudio per visitar la façana que s'acaba de restaurar amb l'objectiu de recuperar la seva versió original creada per Antoni Gaudí

[dijous, 16.05.19]
La productora A Contracorriente Films compra l'edifici dels cinemes Verdi del barri de Gràcia de Barcelona que fins ara gestionava en règim de lloguer

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Edicions Salamandra que va introduir Harry Potter en llengua espanyola amb més de 12 milions d'exemplars ven el seu fons editorial al grup Penguin Random House.

Els Quatre Gats
¿A qui deu votar el veí de l'escala?

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.


El temps a Barcelona

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 18.616.008 visitants i 39.785.874 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN