BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5667


Bits del dia

Els promotors del premi literari «El Lector de l'Odissea» el desconvoquen després de 18 anys per la falta de suport del grup editorial RBA - La Magrana
El premi literari «El Lector de l'Odissea», que enguany havia de celebrar la 19a edició, ha quedat desconvocat per part dels organitzadors, que han decidit no tornar a convocar-lo. El motiu principal és que el grup editorial RBA-La Magrana els ha retirat el suport al·legant qüestions relacionades amb l'estratègia empresarial. RBA-La Magrana s'ha encarregat de publicar la novel·la guanyadora els últims tres anys. Davant d'aquesta situació, i amb la inviabilitat de trobar una editorial que pugui assumir el premi, l'organització ha anunciat la fi del certamen. El premi estava dotat amb 10.000 euros i la publicació de l'obra. Tot i això, els mateixos responsables
d'«El Lector de l'Odissea» estudien crear un concurs amb la implicació de la Generalitat de Catalunya, el món editorial, les llibreries independents i els lectors. En comptes de premiar una novel·la inèdita, com era el cas d'«El Lector de l'Odissea», es distingiria un llibre que ja estigués publicat i el guanyador es traduiria a l'anglès, el francès, l'alemany, l'italiài l'espanyol. No s'ha concretat, però, amb qui es comptaria per a una operació d'aquest abast. Fins ara, «El Lector de l'Odissea» funcionava a través dels vots d'un centenar de lectors —que aportaven una quantitat com a espònsors—, que triaven la novel·la guanyadora entre textos inèdits al voltant de la llibreria L'Odissea de Vilafranca del Penedès. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

La companyia Casa Real es reinventa el mite de la sèrie televisiva «Fraggle Rock» amb un espectacle ambientat en un parc d'atraccions
Com que qualsevol temps passat de la infància va ser millor que el que toca viure d'adult, no és estrany que la generació nascuda o influïda per les sèries televisives de la dècada dels vuitanta del segle passat recorri a l'enyorança d'alguns dels personatges d'aleshores per fer-ne una lectura des d'avui. Això és el que passa amb aquest espectacle que beu de les fonts de la sèrie infantil «Fraggle Rock», protagonitzada per titelles de drap anomenats «fraggles», que amb gairebé un centenar d'episodis, 96 exactament, es va emetre arreu del món entre els 1983 i el 1987 (aquí a partir del 1985). Els capítols es van recuperar després, a l'època del DVD, es va clonar més endavant amb un remake amb dibuixos animats i fa un parell d'anys es va anunciar el projecte d'una pel·lícula protagonitzada per l'actor Joseph Gordon-Levit. Entre alguns dels valors que la sèrie volia transmetre als petits espectadors hi havia els de combatre els prejudicis, preservar la identitat personal, millorar el medi ambient, ser solidaris amb conflictes socials, conrear l'amistat i estimar aquells que eren diferents [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Els titelles «fraggles», que convivien amb éssers humans, eren diminuts, un pam i mig, tenien una varietat de colors i lluïen un cabell arrissat, acolorit i exòtic. Per acabar-ho d'adobar, vivien en coves (Fraggles Rock) i, contràriament a altres éssers veïns, ells eren despreocupats i no tenien cap altra feina sinó passar-s'ho bé jugant i cantant. [Altres informacions]

El grafit fa la competència a les pintures més cotitzades després del rècord que ha establert el «Sense títol» de Basquiat adquirit per un empresari japonès
El grafit de Jean Michel Basquiat datat l'any 1982 ha estat adjudicat per 99 milions d'euros en la subhasta del Sotheby's de Nova York, gairebé el doble del preu que va obtenir un altre grafit seu i també sense títol, fa un any, a Christie's. A més de marcar el rècord de l'artista novaiorquès —que va morir el 1988 als 27 anys—, es va convertir en l'obra d'un artista nord-americà més cara adjudicada mai a la casa de subhastes novaiorquesa.Les licitacions pel grafit «Sense títol» es van allargar més de l'habitual i van durar deu minuts. El col·leccionista que se la va emportar és l'empresari japonès Yusaku Maezawa, fundador del gegant del comerç digital Start Today. Després d'adquirir la pintura, Maezawa va piular una foto d'ell amb el quadre i la frase “Sóc un home afortunat”. El nou propietari de «Sense títol» també va explicar que l'obra serà una de les peces centrals del museu que vol obrir la seva ciutat natal, Chiba, i que abans la vol prestar a museus i exposicions d'arreu del món perquè Jean Michel Basquiat inspiri les noves generacions. El grafit «Sense títol», que està considerat una de les grans obres de Basquiat, és una calavera negra gegantina. L'obra no sortia a la venda des de l'any 1984 —Sotheby's havia calculat que la vendria per no gaire més de la meitat del preu final— i no s'havia exposat des d'aleshores. [Altres informacions]

Ibercamera es veu obligat a traslladar el concert de clausura de la temporada amb l'Orquestra Simfònica de Ràdio Frankfurt al Palau de la Música Catalana a causa de la vaga del personal de sala de L'Auditori
El concert de cloenda de la 33a temporada d' Ibercamera, «La consagració», se celebrarà el mateix dia que estava previst, el 24 de maig, però al Palau de la Música Catalana i una hora i mitja abans, a les 19:00 h. Inicialment el concert estava programat a L'Auditori, però la vaga convocada pel treballadors ho impedeix. Ibercamera ha criticat que l'actual disposició jurídica del Consorci de L'Auditori no funciona com cal i, per això, reclama una reformulació de la seva estructura. Ibercamera, que no està en contra del dret de vaga, considera important que el concert es faci per respecte al treball dels músics de l'Orquestra Simfònica de Ràdio Frankfurt, els abonats de la temporada i el públic en general. L'hora s'ha hagut de canviar a causa de la programació que ja tenia establerta el Palau de la Música Catalana. Ibercamera confirma que ha tenia venudes 1.800 entrades per al concert, que ha resituat als espais del Palau. Ibercamera també adverteix que el canvi genera unes pèrdues de 180.000 euros com a mínim, encara que fins que no es faci el concert, no se sabran els danys i perjudicis ocasionats. [Altres informacions]

La dramaturga Rebecca Kricheldorf converteix a La Villarroel l'obra «Els tres aniversaris» en una tragicomèdia contemporània que, amb el reforç actoral i les regnes del fre de la direcció, queda molt ben esquitxada per l'humor
«Les tres germanes», d'Anton Txékhov, que vénen del 1900, donen per molt. Diferents versions han ocupat els escenaris catalans dels primers anys d'aquest segle com la dirigida per Ariel García Valdés al TNC, el 2005, la de Carlota Subirós al Teatre Lliure el 2010, la deconstrucció de José Sanchis Sinisterra a la Sala Atrium, el 2012 (revisada el 2016), i encara la versió androide del japonès Oriza Hirata, del Mercat de les Flors, el 2013. Però totes aquestes posades en escena, tret de la robòtica japonesa, no s'apartaven gens de la línia marcada per Txékhov com ho fa ara la versió «Villa Dolorosa», de l'autora Rebekka Kricheldorf (Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1974) que, per no despistar ningú i crear també una similitud amb «Les tres germanes», l'adaptació catalana retitula «Els tres aniversaris» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I és que sí, són realment tres, els aniversaris. En tempo teatral, tres actes. Però tres aniversaris d'una sola de les germanes, Irina, que en plena crisi de maduresa ja en fa 38, 39 i 40 (més gran per qüestions de guió que l'edat a la ratlla de la vintena de les germanes de l'original de Txékhov). [Altres informacions]

El Consell de la Cultura de Barcelona retreu a l'ICUB la precipitació i la improvisació en la campanya de foment de la lectura i el programa «Barcelona Ciutat Llibre»
Segons el comunicat emès per aquest organisme consultiu, els seus representants volen expressar el seu malestar per la precipitació i la improvisació que sembla que han presidit la posada en marxa de la campanya «Barcelona Ciutat Llibre». Segons ells, tot fa pensar que es tracta d’una campanya de comunicació que no parteix de l’existència d’un pla de foment de la lectura formulat de manera prèvia, la comunicació de la qual va ser encarregada a l'empresa del comunicador Risto Mejide. El Consell de la Cultura de Barcelona considera que no es tracta d’una bona pràctica perquè la campanya de comunicació s'hauria d’ajustar a un contingut i a una orientació encara inexistents, i no a la inversa. A més entén que els continguts i plantejaments d’aquesta campanya de comunicació contradiuen els valors inherents a les polítiques públiques de foment de la lectura. Una de les crides de la campanya, com se sap, era enviar llibres al president Donald Trump. El mateix ICUB va paralitzar-ho i va desestimar-ho arran de les crítiques rebudes dels diferents sectors del llibre que al·legaven que la campanya s'havia elaborat sense consens. [Altres informacions]

El quadre «Femme Assise, robi bleue» de Pablo Picasso es ven per prop de 41 milions d'euros i tanca una subhasta amb altres quadres cubistes del pintor fins a 66 milions d'euros
El quadre «Femme Assise, robi bleue» (Dona asseguda, vestit blau), del 1939, de Pablo Picasso, s'ha venut per 45 milions de dòlars (gairebé 41 milions d'euros) en una subhasta celebrada a Christie 's. En total, els quadres cubistes de Picasso han generat en aquesta subhasta un total de 66,3 milions d'euros en la subhasta, ja que «Femme Assise dans 1 fauteuil» (1917-1920), ha arribat als 27,6 milions d'euros. D'altra banda, l'escultura de bronze «La muse endormie« (1913) de Brancusi, que procedeix d'una col·lecció privada a París, ha estat subhastada per una xifra rècord de 51,8 milions d'euros per a la casa Christie's a Nova York (EUA). El resultat total de la venda de les obres d'art impressionista i modern ha arribat a un total de 262.900.000 d'euros, el millor resultat dels últims set anys en aquesta categoria, segons ha informat la casa de subhastes. «Les trois Cierges» de Marc Chagall va ser una altra de les peces amb un preu de venda elevat (13.188.957 euros), i «Quatre paisatges impressionistes» de Claude Monet han recaptat en conjunt més de 18.192000 milions d'euros, incloent «La route de Vétheuil» (1879) i «Route à Louveciennes», del 1870. «Oben und links», de Kandinsky, s'ha venut per 7.640.000 euros, mentre que l'oli de Joan Miró, «Femmes et oiseaux dans la nuit», s'ha adquirit per 4.365.600 euros. [Altres informacions]

L'actriu Carmen Machi interpreta al Teatre Goya de BCN un personatge de que de monja només li queda l'hàbit i que es gronxa en la ingenuïtat de la seva condició de germana prodigi de convent dedicada exclusivament a la còpia d'obres d'art
Una cosa és clara: el 2037 —que és l'any on se situa aquesta sàtira reflexiva sobre l'art i la política— encara hi haurà internet com avui el coneixem, la gent es farà selfies, hi haurà televisions tradicionals... i encara quedarà alguna monja, com Sor Ángela, la monja copista que representa aquesta actriu mestressa del drama, la comèdia i el clown, Carmen Machi. De fet, a vint anys vista, que és com qui diu a un cop de pedra, segons l'autor i director d'aquesta obra i director actual del Centro Dramático Nacional (CDN), Ernesto Caballero (Madrid, 1958), tot continuarà més o menys igual. Bé, tot, no [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La política haurà canviat bastant: la Unió Europea ja haurà fet figa, l'enèsima crisi econòmica haurà acabat amb qualsevol guardiola i els avantatges de l'estat del benestar, Espanya haurà tornat a l'enyorada pesseta —per als més joveníssims, la moneda que hi havia fins fa disset anys—, els catalans, després d'haver aconseguit aferrissadament i en referèndum la independència dita desconnexió, malden per tornar a festejar i formar part d'Espanya —un moment d'hilaritat a la platea rebuda amb aplaudiments perquè la síndrome «Polònia» no només ha fet escola sinó que ha educat els espectadors a riure's d'ells mateixos— i malgrat que hi haurà residus dels partits majoritaris actuals, el PP i el PSOE, qui portarà les regnes del govern espanyol serà un partit nou, de tendència populista, Pueblo En Pie, nascut des i per al poble, capaç de vendre's el gegantí quadre «Las Meninas» del pintor Diego Velázquez —avui, toquem fusta, encara en dipòsit al Museu del Prado— per fer front a les necessitats socials, mal que sigui triturant la cultura. [Altres informacions]

Un estudi de la Universitat de Lleida atribueix al Picasso adolescent quatre dibuixos del període entre 1894 i 1896 quan la família del pintor vivia a la Corunya
Un estudi realitzat pel Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida, que fa disset anys que investiga i aprofundeix en el coneixement d'obres d'art, ha permès atribuir a l'artista quatre dibuixos realitzats entre 1894 i 1896, durant l'etapa en què la seva família vivia a la Corunya. Els dibuixos, a tinta, llapis de carbó o llapis de grafit, capten l'ambient domèstic del nen, en el qual predominen escenes familiars amb el seu pare, la seva mare o la seva tia en estades de la casa. Durant una mica més de dos anys, els tècnics del Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) han analitzat el tipus de paper, i han comprovat que és el que s'utilitzava en totes les escoles d'art de finals del segle XIX i començaments del XX; s'ha comparat el nivell estilístic d'aquests dibuixos amb altres obres que Picasso va pintar llavors, la majoria conservades al Museu Picasso de Barcelona. També la grafia de la firma, que és idèntica a la de les obres signades i atribuïdes, sens dubte, al pintor. Tot ha portat els responsables de l'estudi a assegurar que es tracta de quatre noves obres de Picasso —ara en mans de particulars— que va començar a anar a classes a la Corunya amb Isidoro Brocos, que el va instruir en el realisme naturalista, en les escenes costumistes preses del seu propi mitjà i entorn familiar. Des del Museu Picasso de Barcelona asseguren que no tenen constància de l'existència d'aquests dibuixos, ni del treball realitzat pel CAEM, encara que és la Picasso Administration, empresa amb seu a París vinculada als hereus del pintor, la que té l'última paraula, des del 1996, per acceptar reproduccions i exposicions, atorgar llicències per comercialitzar productes, usar el nom de l'artista i verificar que una obra està feta pel pintor. [Altres informacions]

Els estudis NL Architects i XVW Architectuur guanyen el premi Mies van der Rohe pel seu projecte de renovació d'un edifici d'apartaments del 1960 a la ciutat d'Amsterdam que estava en ruïnes
El projecte ha estat seleccionat d'entre 355 obres d'arreu d'Europa. Consisteix a reformar un dels blocs de pisos més grans d'Amsterdam, que estava a punt de ser enderrocat. Aquesta és la primera vegada que el premi recau en un projecte de renovació d'un edifici ja existent. Els estudis van impulsar una reforma basada en el concepte de «do it yourself» [fes-t'ho tu mateix] per reconstruir l'estructura i les àrees comunes de l'edifici, però van deixar que els inquilins de cada apartament supervisessin la reforma de les seves llars. Es tracta d'una pràctica similar a la que va proposar l'estudi britànic OMMX per a un projecte del nord de Londres titulat Naked House. De fet, l'estudi NL Architects i de l'estudi XVW Architectuur ja va ser guardonat el 2005 amb el Mies van der Rohe per a arquitectes emergents. D'altra banda, l'estudi belga MSA/V+ ha rebut el premi per a arquitectes emergents del 2017 per un projecte de construcció d'habitatges en una àrea propera a Brussel·les. La seva obra ha aconseguit, segons el jurat, el rol dual de representar l'esquema de revalidació urbà amb un punt de referència a l'entrada de la ciutat i, alhora, construir apartaments exemplars per a les famílies nombroses. El premi Mies van der Rohe és el guardó d'arquitectura considerat més prestigiós d'Europa i està dotat amb 60.000 euros i es lliura a la seu de Barcelona. [Altres informacions]

La instal·lació catalana de la Biennal d'Arts Visuals de Venècia s'adapta a les necessitats de les persones cegues i es pot descarregar en un telèfon mòbil
El projecte ha estat escollit per representar Catalunya a Venècia. Es basa en un mapejat sonor de la ciutat dels canals a través de posts sonors que s’enregistren a l’app Blindwiki, a partir de la col·laboració de persones cegues o amb baixa visió. Creada sota la direcció d’Antoni Abad i desenvolupada per Matteo Sisti i AKX, l’app BlindWiki s’adapta a les necessitats de les persones cegues i es pot instal·lar de forma gratuïta a qualsevol telèfon Android o iOS. Les gravacions s’han anat geolocalitzant des del mes de febrer durant les visites setmanals que l’artista ha coordinat amb l’experta en art i accessibilitat Valeria Bottalico. Principalment han participat en aquestes mapatures de la Biennal d'Arts Visuals de Venècia, persones cegues conjuntament amb voluntaris d’associacions de ciutadans i estudiants de les universitats Iuav i Ca’ Foscari de Venècia. Aquesta és la cinquena vegada en què Catalunya és present als Eventi Collaterali de la Biennal d’Arts Visuals de Venècia. Des de l’any 2012 també participa en la Biennal d’Arquitectura. [Altres informacions]

L'orde medieval dels monjos guerrers s'impregna de rigor històric en l'exposició «Templers. Guerra i religió a l’Europa de les croades» del Museu d'Història de Catalunya
L'exposició vol eliminar la imatge esotèrica que envolta els monjos cavallers i recorre des de l’origen de les croades fins a la fi de l’orde, passant pel poder dels templers dins la Corona catalanoaragonesa, on capitanejaven terres i castells com el de Miravet (Ribera d’Ebre) i el de Gardeny (Lleida). Amb una escenografia que recrea una muralla, en molts trams fins i tot més imponent que les peces exposades, pel camí es poden rastrejar fins a una setantena d’objectes, sobretot documents i llibres, i també obres artístiques medievals. Entre les més destacades, que no s’havien exposat mai a Catalunya, hi ha els Manuscrits de Perpinyà —on es veuen il·lustracions de templers treballant per al rei Jaume II de Mallorca—, el que queda de les pintures del judici final del castell de Gardeny i les pintures d’inspiració oriental de l’església de Puig-reig. El pes més important de l’exposició «Templers. Guerra i religió a l’Europa de les croades», però, el té el discurs històric. ¿Com van néixer els templers? ¿Què perseguien? ¿Per què van venir a Europa? Es retrocedeix fins a la Mediterrània dels tres imperis i l’edificació del Sant Sepulcre a Jerusalem al segle IV per explicar les tensions en aquell territori cristià del Pròxim Orient, lloc de croades i pelegrinatge. Milers de templers van escampar-se per Europa per finançar-se, fos amb la terra, criant ramats o cultivant la fe a la cort. A la Corona catalanoaragonesa van fer fortuna gràcies a l’herència del rei de l’Aragó, Alfons el Bataller. El principi de la fi dels templers va arribar quan es van quedar sense missió: el 1291 els musulmans van expulsar els cristians de Terra Santa. [Altres informacions]

Després de les conferències multimilionàries l'expresident nord-americà Bill Clinton farà el salt a la literatura amb una novel·la que té com a «negre» l'escriptor James Patterson
El debut com a escriptor, almenys pel que fa a la signatura a la coberta, serà d'aquí a un any amb «The president is missing», la primera incursió de Bill Clinton en l'àmbit de la literatura. El llibre ha estat coescrit —caldria dir millor escrit en qualitat de «negre»— amb l'escriptor James Patterson, conegut com a autor de novel·les psicològiques i com a un dels més ben pagats dels EUA, segons la revista Forbes. El llibre, segons els segells editorials que hi participen, oferirà una barreja única d'intriga i suspens, alhora que traçarà una mirada als drames que tenen lloc als passadissos on exerceixen els alts poders. Patterson és autor d'un ampli catàleg de més de 150 llibres i ha venut més de 300 milions d'exemplars de les seves obres arreu del món. Aquesta serà la primera vegada que coescriu un llibre amb un expolític. Les editorials han avançat que la novel·la tindrà 400 pàgines i inclourà informació privilegiada que només un president pot conèixer. De fet, Bill Clinton assegura que el fet d'escriure a partir de la seva experiència ha estat molt divertit, mentre que Patterson destaca que l'expresident ha aportat molta informació per a la història. No s'ha desvelat si Bill Clinton hi parlarà del famós cas de la becària de la Casa Blanca, Monica Levinsky o hi tirarà sorra al damunt. Fins ara, Clinton només havia publicat obres de no-ficció. Les seves memòries, recollides a «My life» (2004), han estat també un bestseller. [Altres informacions]

Una exposició comissariada per Agustí Alcoberro permetrà visitar la Model de Barcelona a partir del juliol amb visites reduïdes i concertades prèviament
La visita permetrà als ciutadans recórrer els passadissos i les galeries de la presó Model a través de la història dels seus reclusos més singulars. Noms com els de Salvador Puig Antich, que va passar els seus últims dies en una cel·la de la galeria 5 abans de ser executat a Montjuïc, i el Vaquilla, responsable de diversos motins i que va convertir-se en reclús amb només 13 anys, seran dos dels protagonistes de la seqüència de jornades de portes obertes que s’allargaran fins a finals d’any al centre penitenciari que tanca definitivament el mes de juny. El recorregut per la Model tindrà com a fil conductor 13 noms, no només de presos, sinó també de personatges o col·lectius vinculats al penal. Els visitants podran repassar, mitjançant plafons informatius i documents audiovisuals, la història del centre i, per extensió, la de Barcelona i Catalunya. El projecte, batejat com «La Model ens parla. 113 anys, 13 històries» serà una experiència immersiva i vivencial que permetrà als ciutadans sentir el batec del centre penitenciari a través d’una visita intramurs. El procediment d’entrada serà el mateix que han fet els presos, la quarta galeria estarà convenientment il·luminada i hi haurà sons de la vida ordinària de la presó. El recorregut serà gratuït i es farà en grups reduïts d’entre 15 i 20 persones a través de cita prèvia concertada per internet, per telèfon o bé presencialment. Les visites es compaginaran amb activitats i conferències i amb el buidatge del centre. [Altres informacions]

L'antic Borsí del carrer Avinyó de Barcelona es transformarà en la Biblioteca Andreu Nin del Barri Gòtic
La recuperació d’aquest espai, que portava anys sense ús, i la seva reconversió en un equipament públic de proximitat i en el que puguin comptar amb un espai per tal de desenvolupar les seves activitats és una antiga demanda veïnal. La voluntat és que les actuacions de rehabilitació d’aquest immoble s’iniciïn ben aviat. El Borsí acollirà una biblioteca amb un enfocament de nova generació pensada com espai de consulta bibliogràfica clàssica però també com espai d’accés al coneixement especialment de caire tecnològic, a la dinamització, a la participació i a les activitats educatives. Ja feia temps que els veïns del Gòtic demanaven un equipament que tingués una orientació cultural i que generés també arrelament al barri. El Borsí, del carrer Avinyó —que havia acollit l'antiga Borsa i l'Escola de Belles Arts— és un edifici de planta baixa i tres pisos, obra de Tiberi Sabater i Carner i data de 1881-1883, declarat bé cultural d’interès local. L’edifici compta amb una façana a la plaça de la Verònica de modestes dimensions amb elements clàssics a gran escala i que recorren a fortes horitzontals per neutralitzar l’estretesa. La façana del carrer Avinyó reprodueix en els seus dos extrems la composició de la façana principal, tot variant la disposició de les obertures, i s'orna amb escuts de les borses d'Europa. La principal té, als intercolumnis, escultures que representen la Indústria i el Comerç, obres de Joan Roig i Rossend Nobas, respectivament. [Altres informacions]

El fundador de Wikipedia vol impulsar el mitjà «Wikitribune» que combinaria el periodisme professional amb el ciutadà per fer front a les notícies falses de la xarxa
De moment, Wikipedia ha iniciat una campanya de micromecenatge que marcarà la dimensió inicial del nou mitjà: la intenció és que el gruix de les informacions i edicions les facin els mateixos usuaris, com passa amb la Viquipèdia, però hi haurà un equip de periodistes professionals —es vol començar amb deu— que vetllaran per contrastar el que sigui necessari i confirmar que no són notícies falses. Així, els que publiquin a Wikitribune, per exemple, hauran d’aportar transcripció o còpia íntegra de les seves entrevistes. Segons els responsables de Viquipèdia, serà la primera vegada que periodistes professionals i periodistes ciutadans treballarien colze a colze, com a iguals, escrivint els articles en el moment en què els fets succeeixin, editant-los en directe i, en tot moment, amb el suport d’una comunitat que contrastarà i recontrastarà tots els fets. El nou diari digital no tindrà publicitat, ni tampoc accionistes, per reduir la pressió sobre la línia editorial. Tampoc no hi haurà figura formal de director. Les aportacions —se suggereix 15 dòlars al mes— són a fons perdut, ja que no hi haurà continguts exclusius. [Altres informacions]

Una espectacular posada en escena del Gran Teatre del Liceu situa l’acció de l'òpera «L'holandès errant» del cineasta Philipp Stölzl dins un gran quadre que representa l’imaginari de la mansió de Daland
L'òpera «L’holandès errant (Der fliegende Holländer)», de Richard Wagner es representa al Gran Teatre del Liceu fins al 28 de maig sota la direcció d’escena del cineasta alemany Philipp Stölzl i la direcció musical de la ucraïnesa Oksana Lyniv. Aquesta producció de la Staatsoper Unter den Linden de Berlín i original del Theater Basel compta amb veus com les dels baix barítons i habituals wagnerians Albert Dohmen i Egils Siliņš en el paper de l’holandès, les de les sopranos Anja Kampe i Elena Popovskaya en el paper de Senta, així com el baix Attila Jun com a Daland i els tenors Timothy Richards i Daniel Kirch en el paper d’Erik. El director d’escena de «L’holandès errant (Der fliegende Holländer)», Philipp Stölzl, conegut pel seu vessant cinematogràfic, i la codirectora Mara Kurotschka, han reinterpretat la història i l’han traslladada a la biblioteca de la mansió de Daland, on realitat i ficció s’entrellacen a mesura que Senta imagina l’acció llegint el conte de l'holandès errant. Un gran quadre situat al fons de l’escenari representa aquest imaginari, on es desenvolupa gran part de l’argument i que genera una impactant i espectacular posada en escena. Jugant amb aquests dos mons, Stölzl transporta l'acció a Noruega, on l’holandès, destinat a solcar el mar fins que trobi una dona fidel, es troba amb el capità Daland, que navega de retorn a casa. El capità accepta lliurar-li la seva filla Senta com a esposa, però la irrupció d’un antic pretendent fa desesperar l’holandès, que torna al mar. La noia, que l’estima de debò, se sacrifica per salvar-lo. «L’holandès errant (Der fliegende Holländer)», és una òpera romàntica en tres actes de Richard Wagner, estrenada el 1843 a l’Òpera de Dresden. Al Gran Teatre del Liceu s’ha representat 86 vegades. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dilluns, 22.05.17]
La companyia Casa Real es reinventa el mite de la sèrie televisiva «Fraggle Rock» amb un espectacle ambientat en un parc d'atraccions

[diumenge, 21.05.17]
El grafit fa la competència a les pintures més cotitzades després del rècord que ha establert el «Sense títol» de Basquiat adquirit per un empresari japonès

[dissabte, 20.05.17]
Ibercamera es veu obligat a traslladar el concert de clausura de la temporada amb l'Orquestra Simfònica de Ràdio Frankfurt al Palau de la Música Catalana a causa de la vaga del personal de sala de L'Auditori

[divendres, 19.05.17]
La dramaturga Rebecca Kricheldorf converteix a La Villarroel l'obra «Els tres aniversaris» en una tragicomèdia contemporània que, amb el reforç actoral i les regnes del fre de la direcció, queda molt ben esquitxada per l'humor

[dijous, 18.05.17]
El Consell de la Cultura de Barcelona retreu a l'ICUB la precipitació i la improvisació en la campanya de foment de la lectura i el programa «Barcelona Ciutat Llibre»

[dimecres, 17.05.17]
El quadre «Femme Assise, robi bleue» de Pablo Picasso es ven per prop de 41 milions d'euros i tanca una subhasta amb altres quadres cubistes del pintor fins a 66 milions d'euros

[dimarts, 16.05.17]
L'actriu Carmen Machi interpreta al Teatre Goya de BCN un personatge de que de monja només li queda l'hàbit i que es gronxa en la ingenuïtat de la seva condició de germana prodigi de convent dedicada exclusivament a la còpia d'obres d'art

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
La futura Casa de les Lletres de Barcelona pot deixar orfe l'Ateneu Barcelonès de la presència física de les diverses associacions d'escriptors on s'han hostatjat durant gairebé 40 anys.

Els Quatre Gats
Un bon havà... a la salut del Marquès de Comillas.

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 10.635.697 visitants i 28.884.054 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

mcbeth
«Lady Macbeth».

italianonoruega
«Un italiano en Noruega».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN