BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5819


Bits del dia

El col·lectiu Anonymous ha anunciat en un vídeo a través dels seus canals l'inici de l'«Operació Catalunya» que ha començat hackejant el web del Tribunal Constitucional espanyol
El col·lectiu Anonymous ha posat en marxa el que anomena «Operació Catalunya». Diversos comptes a la xarxa vinculats a aquest grup de ciberactivistes han anunciat que es faran accions per defensar Catalunya. El primer resultat visible ha estat un atac a la web del Tribunal Constitucional espanyol. La pàgina ha caigut des de dissabte 21-O a la matinada. Pel que sembla, ha estat víctima d'un atac massificat de denegació de servei (DDoS), que consisteix a llançar nombroses peticions perquè un servidor que allotja una pàgina web no pugui suportar el tràfic. Anonymous ha distribuit
aquest vídeo per fer l'anunci. De l'atac, se n'ha fet ressó fins i tot el compte del Departament de Seguretat Nacional del govern espanyol dient «Los hacktivistas Anonymus anuncia una campaña de ciberataques masivos con OpCatalunya y FreeCatalunya. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

La producció de l'òpera «Un ballo in maschera» del Gran Teatre del Liceu es veurà a 135 sales de cinema d'arreu del món dins el programa Live in Cinemas
L'òpera compta amb un repartiment encapçalat pel tenor polonès Piotr Beczala, la soprano Keri Alkema i la mezzosoprano Dolora Zajick. La retransmissió esfarà a 69 sales espanyoles, 2 d'alemanyes, 8 daneses, 6 dels EUA, 22 de Finlàndia, 2 d'Holanda, 7 d'Irlanda, 10 d'Itàlia, 7 d'Anglaterra, a més d'Andorra, Estònia i la República Txeca. A Catalunya es veurà en 21 sales de 13 ciutats: Amposta, Arenys de Mar, Barcelona, Figueres, La Seu d’Urgell, Lleida, Mataró, Olesa de Montserrat, Sant Cugat, Ribes de Freser, Ripollet, Terrassa i Valls. El programa es porta a terme des de la temporada 2015-2016. L'enregistrament d'«Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi, és una coproducció del Gran Teatre del Liceu amb la productora Jack Fébus. Es realitza amb 7 càmeres, totes ubicades a la sala del Teatre: 6 a platea i 1 al 3r pis. El Gran Teatre del Liceu és una de les institucions pioneres a nivell mundial en la difusió de l’òpera en viu als cinemes, una activitat que va començar l’any 2001 amb la retransmissió de «La traviata» a tota la xarxa de sales Cinesa, operador també pioner i actualment molt actiu en el camp dels continguts alternatius. El projecte audiovisual es va recuperar fa dos anys amb l’òpera «Norma» després de tancar l’acord de cessió de drets audiovisuals per deu anys amb el Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. [Altres informacions]

Una màfia libanesa intenta vendre el quadre «Retrat de la senyora de James Reeves» de Salvador Dalí però la policia de Beirut avorta l'operació
Les autoritats libaneses han anunciat que han recuperat un retrat pretesament atribuït a Salvador Dalí, «Retrat de la senyora de James Reeves». La policia va confiscar l'oli fa uns dies i va detenir quatre sospitosos, tres sirians i un libanès, que suposadament intentaven vendre'l. L'Oficina Internacional de Prevenció de Crims de la policia ha fet públic un comunicat on informa que l'obra va ser robada en un país veí i que va ser recuperada en el marc de la lluita contra el robatori i el tràfic d'antiguitats. Els responsables creuen que probablement és l'original i que val milions de dòlars, tot i que els retrats de societat de Dalí no són el camp més cotitzat de la seva obra. Aquests retrats es remunten a l'etapa nord-americana de l'artista i van constituir una font d'ingressos molt sucosa. Segons el catàleg de la Fundació Gala Salvador Dalí, «Retrat de la senyora de James Reeves» està datat l'any 1954, va ser subhastat a la casa Christie's el 1997 i no hi ha notícia que fos robat en cap moment. El més destacat de treballs com «Retrat de la senyora de James Reeves» és que l'artista empordanès va fusionar la seva iconografia amb retrats més aviat convencionals. [Altres informacions]

El centenari de Manuel de Pedrolo es commemorarà el 2018 amb un programa de conferències, exposicions, projectes editorials i actes acadèmics per redivulgar la seva obra
La Generalitat de Catalunya ha acordat commemorar el 2018 el centenari del naixement de l'escriptor Manuel de Pedrolo amb l'organització de conferències, exposicions, projectes editorials, acadèmics i educatius per a la divulgació de la seva obra. Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània, i va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar amb articles, contes i assajos a la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva novel·la «Mecanoscrit del segon origen» va ser una de les més llegides durant la dècada dels anys setanta: des de la seva publicació, se n'han venut gairebé 900.000 exemplars, i és el llibre més venut del catàleg de Grup 62, segons els seus editors. A més de traduir nombroses novel·les, la seva producció creativa supera el centenar d'obres, sobretot en prosa, amb novel·les com «Cendra per Martina», «Joc brut», «Totes les bèsties de càrrega» i «Acte de violència» –reeditada l'any 2016 a Sembra Llibres– i va rebre guardons com el Premi d'Honor dels Lletres Catalana. La Fundació Pedrolo té en procés la digitalització de tota la seva obra. [Altres informacions]

La monumental i inacabada «La porta de l'infern» d'Auguste Rodin analitzada amb més de 150 peces en una exposició a la Fundació Mapfre
La mostra, que coincideix amb el centenari de la mort de l’artista, porta per títol «L’infern segons Rodin» i inclou més de 150 peces, entre fràgils models de guix, escultures, dibuixos, fotografies i altres materials, tots ells provinents del Museu Rodin. Auguste Rodin va rebre l’encàrrec de l’estat francès de fer una porta per al museu d’arts decoratives l’any 1880; hi va treballar durant més de vint anys i no la va arribar a fondre en bronze. De fet, els vuit exemplars en bronze de La porta de l’infern que hi ha arreu del món —segons la legislació francesa es consideren originals fins a dotze exemplars d’una escultura— són pòstums. El públic va poder veure «La porta de l’infern» per primera vegada l’any 1900, quan Rodin va decidir exposar-la coincidint amb l’Exposició Universal de París. Però no va ser una presentació convencional: en lloc de presentar l’obra tal com la tenia en aquell moment, va extreure’n les escultures i les va presentar com a peces autònomes. «La porta de l'infern» és considerada el cor de tota l'obra de Rodin perquè la va fer servir con un laboratori de formes. L'exposició, que és comissariada per la directora del Museu Rodin de París, es pot veure fins a mitjan gener. [Altres informacions]

L'hongarès Kornél Mundruczó s'imposa en el palmarès del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges dominat pel cinema de fort contingut social
Seguint una tradició que comença a ser preocupant, el jurat de Sitges ha tirat per terra totes les apostes sobre el palmarès de crítica i públic atorgant el premi a la millor pel·lícula a «Jupiter's moon», de l'hongarès Kondrél Mundruczó, que aborda la crisi dels refugiats a través de la història d'un siri de Homs que en el procés de travessar la frontera d'Europa acaba convertit en una espècie de superheroi messiànic. L'Aryan, el protagonista, és interceptat per la brutal policia hongaresa i acaba tirat a terra, tirotejat per un oficial, però enlloc de morir, s'eleva com un àngel o un superheroi. Més tard, al camp de refugiats, un metge corrupte descobreix els poders de l'Aryan i l'ajuda a escapar-se per explotar el seu talent miraculós en demostracions privades. Mundruczó, que s'ha fet un nom al circuït europeu de cinema d'autor fent servir com a plataforma el Festival de Canes, dirigeix «Jupiter's moon», la pel·lícula guanyadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges amb un múscul notable, filmant en pla seqüència persecucions de cotxe trepidants i trobant solucions originals i efectives per mostrar els poders de l'Aryan, justament mereixedors del premi als millors efectes especials. [Altres informacions]

El Teatre del Raval torna a Agatha Christie amb l'obra «La visita inesperada» després de l'èxit que va representar la temporada de «Testimoni de càrrec»
La intriga està servida. Com en totes les obres d'Agatha Christie (Torquay, Regne Unit, 1890 - Winterbrook, Regne Unit, 1976), el culpable tant pot ser un com en podrien ser deu. Precisament una versió íntegra de «Diez negritos», camuflada sota el títol «Y no quedará ninguno», es representa també actualment al Teatre Apolo de Barcelona. No és la primera vegada que la companyia del Teatre del Raval recorre a Agatha Christie. Un dels èxits de la sala va ser la recent «Testimoni de càrrec», que es va mantenir una temporada llarga en cartellera amb l'oportunitat que alguns espectadors hi fessin de membres del jurat. En el cas de «La visita inesperada» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], una obra del 1958, l'estructura segueix la marca del gènere de l'autora: hi ha el mort de rigor i, al seu voltant, en un espai tancat i allunyat de l'urbs, una sèrie de personatges que de seguida es converteixen en aspirants a culpables d'assassinat. Per fer-ho encara més evident, el Teatre del Raval reparteix una plantilla amb el «fotomatón» dels nou personatges —amb llapis carbó inclòs— perquè cada espectador marqui a l'avançada qui creu que pot ser el culpable i, si l'encerta, té opció d'entrar en un sorteig per obtenir noves localitats. [Altres informacions]

El col·leccionista Philippe Méaille retira del Macba el fons de 800 obres del col·lectiu britànic «Art & Language» per traslladar-les al Museu d'Art Contemporani de Montsoreau a la Vall del Loira
Tot i que estava previst, els esdeveniments recents de la política catalana han precipitat la decisió del col·leccionista francès Philippe Méaille que ha decidit no renovar el dipòsit de 800 obres del col·lectiu britànic «Art & Language» que va fer al Macba el 2010 per un període de 5 anys i resituar-les al castell de Montsoreau, al Museu d'Art Contemporani, a la vall del Loira. Segons el comunicat del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el col·leccionista ha pres aquesta decisió per assegurar les condicions de seguretat de les obres. Tot i que el comunicat afirma que la col·lecció es canvia d'espai urgentment, no especifica la data del trasllat. Méaille va anunciar el 2015 que dipositaria, durant 25 anys, més de 500 obres dels «Art & Language» al castell de Montsoreau, que va obrir les portes com a museu l'any passat. El Macba va dedicar una gran exposició al dipòsit de Méaille el 2014, i l'any següent el col·leccionista va donar al museu sis nous treballs del col·lectiu. [Altres informacions]

El director Calixto Bieito es veu obligar a retocar l'òpera «Carmen» al Teatre Real de Madrid per no ofendre la bandera espanyola que es convertia en tovallola de bany i drap de cuina
Arran de la situació de la Declaració d'Independència que es viu a Catalunya, el director Calixto Bieito ha rebut els suggeriments de la direcció del Teatro Real de Madrid perquè ajustés algunes de les escenes de la seva versió de l'òpera «Carmen», de Bizet. En un moment donat, la rojigualda es convertia en tovallola de platja i després en drap de cuina. A més, la hissaven mentre uns legionaris tenen una escena de crim. Amb els ajustos fets, no hi haurà cap escena que pugui ser interpretada pels espectadors del Teatro Real de Madrid com una ofensa a la bandera espanyola. És el primer cas d'una censura artística arran del procés que es viu a Catalunya. Amb els canvis es volen evitar els moments en què l'ús de la bandera espanyola va portar l'exministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, a fer una pregunta parlamentària després de l'estrena que es va fer a París l'abril passat. De fet, aquesta versió de «Carmen» es va estrenar fa divuit anys i fins ara s'havia representat en una trentena de teatres. [Altres informacions]

L'actor Jean Rochefort, una de les cares del cinema francès, mor als 87 anys després d'haver treballat en més de 100 pel·lícules i directors com Bertrand Tavernier i Patrice Leconte
L'actor francès Jean Rochefort ha mort als 87 anys en un hospital de París. Considerat un dels actors francesos més populars, va participar en més de 100 pel·lícules; va treballar amb directors com Bertrand Tavernier, Luis Buñuel, Philippe de Broca, Patrice Leconte, Claude Chabrol, Robert Altman i Fernando Trueba, i va rebre tres premis Cèsar del cinema francès. La trajectòria de Jean Rochefort va arrencar en el món del teatre als 23 anys, on ja va destacar per la seva versatilitat per fer papers còmics i dramàtics. En el terreny cinematogràfic, va començar amb papers secundaris al costat d'actors com Jean Paul Belmondo, i el mateix actor deia que la seva carrera va fer un gir el 1973 amb «El rellotger de Saint Paul», de Bertrand Tavernier. Entre els papers cinematogràfics de Jean Rochefort també hi ha el Quixot de la pel·lícula de Terry Gilliam «The man who killed Don Quixote» [L'home que va matar el Quixot]. El rodatge va quedar avortat l'any 2000, i Gilliam el va finalitzar al setembre. Jean Rochefort va desmentir que s'hagués retirat l'any 2013. Sí que va assegurar, però, que no estava disposat a interpretar qualsevol paper. Pocs mesos abans havia interpretat el paper protagonista d'«El artista y la modelo», de Fernando Trueba. [Altres informacions]

L'Arts Santa Mònica que espera convertir-se en centre arquitectònic es veu obligat a ajornar una exposició a causa de la intervenció econòmica del govern espanyol
L'Arts Santa Mònica ha anunciat que es veu obligat a ajornar l'exposició «Què en sap la història de mossegar-se les ungles. Torquel», de Francesc Torres i Santiago Ydáñez, a causa de la intervenció econòmica per part del govern espanyol sobre la Generalitat de Catalunya. Els responsables de l'equipament diuen en un comunicat que no poden realitzar cap tipus de despesa, una circumstància que els impedeix el muntatge de l'exposició. La inauguració de l'exposició estava prevista per al 10 d'octubre i havia de veure's fins al 7 de gener. En el mateix comunicat, l'Arts Santa Mònica assegura que quan cessi la situació d'excepcionalitat confien a reprendre el muntatge de la mostra. L'exposició «Què en sap la història de mossegar-se les ungles. Torquel», que ja es va veure a La Panera de Lleida l'any passat, planteja un diàleg entre les obres de Francesc Torres i el pintor Santiago Ydáñez, dos artistes de generacions molt diferenciades i dues obres amb tècniques totalment diferents. Francesc Torres presentava una videoinstal·lació de material fílmic i fotogràfic inèdit que mostra la unitat de voluntaris americans que va viatjar a Espanya per defensar la República. D'altra banda, Santiago Ydáñez volia mostrar una sèrie de pintures de gran format que fixen, aprofundeixen i amplifiquen moments puntuals del mateix document fílmic. [Altres informacions]

El paisatge de la comarca del Priorat serà candidat a Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2018
El Consell del Patrimoni Històric espanyol ha acceptat aquest la candidatura «Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani» a Patrimoni Mundial de la UNESCO. La candidatura es presentarà al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO el febrer del 2018 perquè sigui reconeguda, si és el cas, el 2019. La proposta de candidatura, segons els requisits de la UNESCO, justifica el seu valor universal excepcional, en base als criteris V i VI establerts per la Convenció: per ser un exemple eminent d’assentament humà tradicional, d’utilització tradicional del territori, representatiu d’una cultura i de la interacció humana amb l’entorn, especialment quan ha esdevingut vulnerable per l’impacte d’una mutació irreversible, i per estar directament o materialment vinculat a esdeveniments o a tradicions vives, idees, creences o obres artístiques i literàries que tinguin una significació universal excepcional. La candidatura «Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani» està promoguda des del 2007 per l’Associació Prioritat, que agrupa el teixit socioeconòmic i cultural de la comarca, el Consell Comarcal del Priorat i la Diputació de Tarragona. [Altres informacions]

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona convocarà un concurs públic per optar a la direcció general al qual no es presentarà l'actual responsable Vicenç Villatoro
El Consell General del Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha acordat convocar un concurs públic per a la direcció general de l'equipament, al qual no es presentarà l'actual director, Vicenç Villatoro. El consorci del CCCB, format per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, convocarà el concurs pròximament. La decisió suposarà que el nomenament d’una nova direcció es farà després que una comissió d’experts valori les diverses candidatures i projectes que es presentin a la convocatòria de lliure concurrència. Vicenç Villatoro, amb un contracte vigent fins al novembre, ha manifestat a la reunió la seva decisió de no presentar-se al concurs. Les diverses institucions i forces polítiques presents en el Consell han agraït a Villatoro la feina desenvolupada en els darrers tres anys i han valorat positivament la programació i trajectòria del centre. Villatoro va ser nomenat director del CCCB l'any 2014 en substitució de Marçal Sintes. Cap dels dos havia sigut escollit per concurs públic. En la mateixa reunió, el Consell General del Consorci ha aprovat per unanimitat el projecte de pressupost per a l’any 2018, que serà de 10,15 milions d’euros. [Altres informacions]

El director de l'Arts Santa Mònica es rebel·la contra la decisió de convertir aquest espai en un centre d'arquitectura tal com ha anunciat el Departament de Cultura
L'anunci de la transformació de l'Arts Santa Mònica en un centre d'arquitectura ha provocat la indignació del seu actual director. Durant la presentació del nou pla de museus, quan el conseller de Cultura va explicar que l'arquitectura s'exhibiria a l'Arts Santa Mònica i que el seu responsable acabava el contracte al desembre i no continuaria com a director. Aquest, Jaume Reus, ha reaccionat a la notícia amb un comunicat oficial de l'Arts Santa Mònica: «El canvi de funció del centre és una més d'algunes decisions i projectes erràtics i temeraris en els últims anys». També denuncia que la nova orientació respon als interessos d'un grup d'arquitectes vinculats als anteriors consellers de Cultura. En el comunicat, Jaume Reus afirma: «¿Cal que en l'actual context es prenguin decisions no fonamentades ni consensuades i que només responen a interessos polítics estratègics que determinen la fi de l'Arts Santa Mònica i del nivell de qualitat aconseguit?». El director reivindica que la institució continuï amb el mateix projecte perquè al·lega que la funció del centre és necessària i actual en l'ecosistema cultural de la ciutat i del territori. A la vegada denuncia pressions i critica que el compromís del Govern era de tenir-lo contractat quatre anys. Els dos primers van acabar el desembre del 2016 i se li havia prorrogat el contracte un any més. Però el Departament de Cultura assegura que el desembre del 2016 ja se li havia dit que no continuaria i defensa que el projecte s'ha acordat amb el sector i l'Ajuntament de Barcelona. Assegura també que les arts audiovisuals no quedaran desateses i que es traslladaran a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. [Altres informacions]

Una exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya mostra un aparador dels resultats de les excavacions del poblat neolític de la Draga de Banyoles durant trenta anys
La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental, fet que permet exemplificar a través del patrimoni conservat, en part sota l’aigua, una etapa cabdal de la història: els inicis de l’agricultura i la ramaderia. La revolució neolítica va suposar la primera gran transformació del medi: plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores i l’aplicació de tecnologies que transformarien radicalment l’entorn. Fa uns 7.400 anys, un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics s’assentaren a la vora de l’estany de Banyoles, i van esdevenir el poblat neolític més important a Catalunya. L'exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya té quatre àmbits: 1) La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis s’estructura en quatre àmbits que responen a: Emoció, Anàlisi, Interpretació i Imaginació. 2) Emoció. Mostra l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga el 1990 i presenta als arqueòlegs protagonistes de la recerca. S’exposa una eina de fusta de més de 7.000 anys, que s’ha convertit en un dels seus símbols. 3) Anàlisi. Presenta una col·lecció singular de peces arqueològiques originals, representatives del jaciment: la fauna (salvatge i domèstica), les restes vegetals (silvestres i conreades), les restes d’aliments, els objectes de la vida quotidiana, els estris d’ús pràctic, els guarniments i els elements connectats amb l’esfera social o les creences. 4) El sedentarisme, l’agricultura i la ramaderia, pràctiques adoptades durant el neolític, van transformar profundament la relació entre les persones i el seu entorn. [Altres informacions]

Els museus catalans viuran fins al 2030 un centrifugat que passarà per traslladar el Museu d'Història de Catalunya a Montjuïc, convertir l'Arts Santa Mònica en un centre d'arquitectura i oblidar-se d'altres projectes
El nou Pla de Museus presentat pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya ambiciona, entre altres coses, fusionar el Museu d’Història i el d’Arqueologia de Catalunya i traslladar-los al pavelló Alfons XIII de Montjuïc, i convertir l’Arts Santa Mònica en un centre d’arquitectura. Es descarta definitivament el macroprojecte de l’Esplanada dels Museus, cosa que alerta que d'aquí a deu anys, el Pla actual també podria ser dinamitat. Entre els projectes que cauen del nou Pla hi ha el Centre Nacional de Fotografiai el Museu del Còmic, que s'havia d'instal·lar a Badalona. L'actual Pla de Museus no és el primer. Els seus avanpassats són el del 2007 o el del 2015, ni l'un ni l'altre s'han acabat mai de desenvolupar. La defensa del Pla de Museus del 2017 és que es considera més realista. El MNAC fa temps que demana nous espais per desplegar el relat de l’art del segle XX, tenir sales d’exposicions temporals amb més bones condicions i desenvolupar un centre d’estudis. El Pla de Museus preveu que creixi al pavelló Victòria Eugènia, i ja hi ha una inversió prevista de 190.000 euros el 2019. A Catalunya hi ha actualment 114 museus —el 87% dels quals són públics— que han patit unes retallades notables. Entre el 2009 i el 2014, la Generalitat de Catalunya va reduir els ajuts en un 47% i l’Estat ho va fer en un 78%. Els últims pressupostos, l’aportació a Cultura del govern català es quedava en un 0,8%, lluny de la realitat d’altres països europeus. [Altres informacions]

El cap de programes de la Tate Britain i la Tate Modern de Londres serà el nou director de la Fundació Joan Miró de Montjuïc
El Patronat de la Fundació Joan Miró de Montjuïc ha aprovat el nomenament de Marko Daniel com a nou director de la institució. Marko Daniel, que fins ara era cap de programes públics de la Tate Modern i la Tate Britain de Londres, assumirà la direcció artística i executiva de la Fundació Joan Miró a partir del gener del 2018 en substitució de Rosa Maria Malet, que dirigia la institució des del 1980. El Patronat ha aprovat el nomenament de Marko Daniel per unanimitat. La comissió d'experts que ha avaluat el perfil de Marko Daniel per a la direcció de la fundació en destaca els coneixements i la seva trajectòria professional. Segons les conclusions de la comissió, és el candidat òptim per a la Fundació Joan Miró pel seu coneixement de l'obra i del sector cultural i artístic català, espanyol i internacional. Rosa Maria Malet seguirà vinculada a la Fundació Joan Miró com a membre del Patronat i continuarà la seva feina dins de l'Associació per la Defensa de l'Obra de Miró (ADOM). [Altres informacions]

L'obra del pintor Ramon Rogent «Obre les finestres» a la Université Paris-Sorbonne de la mà de la Fundació Vila Casas
La Fundació Vila Casas porta l’exposició «Obre les finestres. De Rogent a Roca-Sastre», al Centre d’Études Catalanes de l’Université París-Sorbonne. Aquesta mostra, que ja es va poder veure a l’Espai Volart de Barcelona a finals del 2016, és fruit d’un conveni entre la Fundació Vila Casas i el centre d’estudis catalans de París. La mostra reivindica l’obra de Rogent a través del record de Roca Sastre, que en va ser deixeble. Ramon Rogent i Perés (Barcelona, 1920 - Pla-d'Orgon, França, 1958) va ser un pintor i dibuixant català. Va realitzar estudis d'arquitectura i va acudir a classes a l'escola Llotja de Barcelona. A partir de l'any 1941, va desenvolupar la seva obra en diversos camps, com la il·lustració, treballs d'escenografia, murals i pintura de cavallet. Va estar influït per Henri Matisse sobretot amb el seu color i amb el dibuix per Pablo Picasso. Va exposar en nombroses ocasions tant a galeries nacionals com estrangeres. El 1948, Ramon Rogent, juntament amb Modest Cuixart i Tàpies, Maria Girona i Benet, Josep Hurtuna, Jordi Mercadé i Farrés, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria de Sucre i de Grau, Jacint Morera i Pujals, Francesc Todó Garcia, Pere Tort i Antoni Tàpies i Puig va participar en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes. L'any 1956 se li va encarregar la decoració de la Sala del Treball de la Casa de la Ciutat de Barcelona, lamentablement inacabada a causa de la mort en accident d'automòbil el 1958. La resta de la decoració va ser realitzada, seguint el seu projecte, pel seu alumne Joan Bosco Martín. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[divendres, 20.10.17]
La producció de l'òpera «Un ballo in maschera» del Gran Teatre del Liceu es veurà a 135 sales de cinema d'arreu del món dins el programa Live in Cinemas

[dijous, 19.10.17]
Una màfia libanesa intenta vendre el quadre «Retrat de la senyora de James Reeves» de Salvador Dalí però la policia de Beirut avorta l'operació

[dimecres, 18.10.17]
El centenari de Manuel de Pedrolo es commemorarà el 2018 amb un programa de conferències, exposicions, projectes editorials i actes acadèmics per redivulgar la seva obra

[dimarts, 17.10.17]
Torna la 12a Festa del Cinema a preus reduïts per recuperar la baixada de la taquilla de les últimes setmanes i superar el 1,5 milions d'espectadors de l'última edició

[dilluns, 16.10.17]
La monumental i inacabada «La porta de l'infern» d'Auguste Rodin analitzada amb més de 150 peces en una exposició a la Fundació Mapfre

[diumenge, 15.10.17]
L'hongarès Kornél Mundruczó s'imposa en el palmarès del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges dominat pel cinema de fort contingut social

[dissabte, 14.10.17]
El Teatre del Raval torna a Agatha Christie amb l'obra «La visita inesperada» després de l'èxit que va representar la temporada de «Testimoni de càrrec»

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Tres llibres de literatura catalana formen part del catàleg White Ravens 2017 que elabora la Internationale Jugendbibliothek de Munic.

Els Quatre Gats
«1-O».

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 11.746.846 visitants i 30.420.071 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN