BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5610


Bits del dia

El Departament de Cultura anuncia la creació de la Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura
Sense concretar les seves funcions, i tenint en compte que ja existeix la Institució de les Lletres Catalanes, que en el seu òrgan de govern inclou tots els sectors, la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que pròximament crearà (o tornarà a crear) la Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura. Aquesta nova Direcció, la creació de la qual es concretarà en els pròxims dies, tindrà presumptament competències en la creació literària, el foment de la lectura, la gestió de biblioteques, el foment de la indústria cultural i el suport a les llibreries, funcions que, en certa manera ja compleix ara la
Institució de les Lletres Catalanes, organisme autònom, que també ha col·laborat amb el Servei de Biblioteques. El Departament de Cultura també presentarà el mes que ve el Pla de Foment de l’Hàbit de la Lectura, una assignatura ternament pendent i sempre en la cartera de projectes de totes les diferents legislatures de la conselleria de Cultura. L'anunci ha agafat per sorpresa el sector del llibre que veu amb aquesta creació, en un moment que el Departament de Cultura ha reduït pressupost, una duplicació de funcions de la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques, organismes en els quals llibreters, editors, traductors i escriptors estan vinculats. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

«Estiu 1993» de Carla Simón ha estat distingida com a millor pel·lícula al Festival de Màlaga i repeteix l'èxit que va iniciar al Festival de Berlín com a opera prima
El jurat del Festival de Cinema de Màlaga ha atorgat la Biznaga d'Or a la millor pel·lícula a «Estiu 1993», de Carla Simón. El film de la directora barcelonina suma així un nou premi al que ja va rebre al Festival de Berlín, o va ser considerada la millor opera prima. La Biznaga d'Or, dotat amb 12.000 euros, és l'únic premi de la secció oficial que ha rebut 'Estiu 1993'. La resta del palmarès d'aquesta edició del Festival de Màlaga, que repeteix guanyadora amb una pel·lícula catalana com «Estiu 1993», se l'han repartit «Últimos días en la Habana», «La mujer del animal»' i «No sé decir adiós». «Últimos días en la Habana», del cubà Fernando Pérez, s'ha endut els premis a la millor pel·lícula iberoamericana i a la millor actriu de repartiment (Gabriela Ramos), a més del premi del públic. «La mujer de l'animal» ha estat reconeguda amb la Biznaga de Plata a la millor direcció (el colombià Víctor Gaviria, director de films com «La vendedora de rosas») i al millor muntatge (Etienne Boussac). I «No sé decir adiós», de Lino Escalera, ha guanyat els guardons al millor guió (Lino Escalera i Pablo Remón), la millor actriu (Natalie Poza) i el millor actor de repartiment (Juan Diego), a més del premi especial del jurat. El premi al millor actor ha sigut per a Leonardo Sbaraglia, pel seu paper a «El otro hermano». El jurat del festival ha atorgat una menció especial a «Selfie», de Víctor García León, que també s'ha endut el premi especial del jurat de la crítica. I el premi al millor documental ha estat per a «La balada del Oppenheimer Park», de Juan Manuel Sepúlveda. En la secció paral·lela Zonazine, la gran triomfadora ha sigut «Julia ist», d'Elena Martín, el debut com a directora de la protagonista de «Les amigues de l'Àgata». El film ha guanyat els premis a la millor pel·lícula i a la millor direcció. [Altres informacions]

El director Julio Manrique ha conduït amb pols ferm al Teatre Lliure de Montjuïc el pas del planteig de la primera part de l'obra «L'ànec salvatge», de Henrik Ibsen, cap a la tragèdia de la segona part
Hi ha un ànec i hi ha un gos. El gos ha ferit l'ànec. Hi ha idealisme i febre de justícia i hi ha escepticisme i supervivència. Hi ha dignitat i hi ha venjança. Hi ha poder absolut i hi ha submissió impotent. Tot això és el que hi ha en aquesta obra que barreja el simbolisme amb el realisme modern d'Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 1828 - Oslo, Noruega, 1906). Però hi ha sobretot a «L'ànec salvatge» una versió catalana d'una evident brillantor que comença amb una adaptació dramatúrgica tripartita (Artigau, Genebat, Manrique) d'una obra sense gaires precedents d'haver-se posat en escena aquí, que continua amb una interpretació coral de gran solidesa i que culmina amb la mostra d'una intensa trajectòria recent de direcció de Julio Manrique [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'ànec salvatge és el símbol màxim d'aquest drama d'Henrik Ibsen. Un ànec ferit que conviu amb gallines i conills de corral al soterrani de la casa i estudi fotogràfic de Hialmar on acaben convergint tots els personatges de l'obra. Però al damunt d'aquesta granja domèstica absent escenogràficament, sota una trapa que s'obre i es tanca, s'amaga la mentida —"mentida vital", l'anomena el doctor Relling— guardada zelosament durant gairebé quinze anys i a punt d'esclatar quan arriba Gregor, el fill del poderós Werle, la figura del fill que encarna la veritat, ni que les veritats, com assegura la dita, facin perdre les amistats. [Altres informacions]

Es publica un vocabulari bàsic interactiu de la llengua de signes catalana que es pot consultar en línia i que compta amb l'assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha elaborat i publicat un vocabulari bàsic interactiu de la llengua de signes catalana (LSC), que es pot consultar en línia. L'eina aplega 1.500 termes bàsics de 26 camps temàtics. D'aquest ja són en línia els 230 corresponents als sis camps següents: lletres i números, colors i formes, salutacions, cultura, temps cronològic i tecnologies. L'eina, que combina la cerca lèxica amb vídeos a Youtube, i permet l'accés des de dispositius mòbils, s'ha creat amb l'assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, (FESOCA), i hi han col·laborat els experts Rosa M. Boldú, Juan Frigola, Santi Frigola, Juan Valenzuela, Cèsar del Valle i Frank Vidiella. Els models gràfics del vocabulari són de Mariona Boronat i Arnau Escudero. Coincidint amb aquesta publicació, la Direcció General de Política Lingüística organitza el 31 de març una Matinal de Llengua dedicada a la llengua de signes catalana, al Palau Marc, seu del Departament de Cultura on es presenta una introducció a la comunicació lingüística de tipus visual-gestual i de la llengua de signes catalana (LSC) i també es presenta el marc normatiu de protecció de la LSC, del seu desenvolupament i l'aprenentatge. [Altres informacions]

La comèdia «Fairflay» sobre les gràcies i desgràcies dels joves emprenedors amb la companyia La Calòrica prorroga al Teatre Tantarantana fins al 2 d'abril
Si la memòria no em falla, em sembla que no s'havia alterat mai la disposició del Teatre Tantarantana deixant al marge la platea i situant els espectadors en quadrilàter a l'escenari. La companyia La Calòrica ho ha fet amb aquest nou espectacle sobre la precarietat laboral (un tema que ja va tocar amb «Sobre el fenomen de les feines de merda», també dins d'El Cicló) i que ara amplia al caramel de la gent emprenedora. Advertim d'entrada que no s'ha de confondre «Fairfly» amb «Firefly», un cafè amb jocs de taula de l'Eixample, ni amb una sèrie televisiva nord-americana de principis d'aquest segle que, dins del gènere de la ciència-ficció, estava situada a l'any 2517. Malgrat que «Fairfly» —visca Internet!— és la marca d'una multinacional nord-americana que es dedica a rastrejar preus de productes i donar-ne una comparativa, tampoc no té res a veure amb la ficció del «Fairflay» de la companyia La Calòrica, que sembla que irònicament es vol referir més aviat al "fair play", terme anglès que caracteritza la sinceritat i l'honestedat en la conducta, és a dir, allò que lliga més amb la intenció inicial dels quatre protagonistes de l'obra de Joan Yago que volen canviar el món, ni que sigui amb la invenció, elaboració i distribució d'un producte per a infants, unes farinetes elaborades amb... bé, no ho diguem... amb uns ingredients que per no trencar la sorpresa dels espectadors un servidor es reserva de no anomenar ni ara ni després. [Altres informacions]

La pel·lícula «La llum d'Elna» basada en l'obra d'Assumpta Montellà i dirigida per Sílvia Quer s'estrena a TV3 el 31 de març
Dins de la programació «La gran pel·lícula», TV3 estrenarà «La llum d’Elna», dirigida per Sílvia Quer. És una producció de Distinto Films, en coproducció amb TV3, Radio Télévision Suisse, Bohemian Films, Producciones Cibeles i Televisión Española, la participació de Canal Sur, i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Media Suisse i Cinéforom. Beta Film s’encarrega de la distribució internacional. La pel·lícula narra la proesa d’Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d’Elna, que juntament amb les seves col·laboradores va tornar la dignitat a les dones embarassades refugiades de la guerra civil espanyalo i dels camps d’internament d’Argelers i Ribesaltes de la França de Vichy. La Maternitat d'Elna va acollir centenars de dones embarassades i va salvar així 595 nadons d’una mort segura. El repartiment de la versió ciematogràfica l’encapçalen les actrius Noémie Schmidt, Nausicaa Bonnín i Natalia de Molina. Les acompanyen Nora Navas, Blanca Romero, Pere Ponce, Isak Férriz, Pep Anton Muñoz i les actrius internacionals Marie Fontannaz, Stephanie Schneider i Marie-Christine Friedrich. El film ha rebut recentment el premi a la millor ficció al Festival de Luchon, a França, i la protagonista, l’actriu suïssa Noémie Schmidt, ha guanyat el premi a la millor interpretació femenina en un film de televisió al Solothurn Film Festival de Suïssa. [Altres informacions]

Només 20 autors catalans de literatura infantil i juvenil tenen obra traduïda a l'italià en el moment que l'expedició catalana ja és a les portes de la Fira de Bolonya 2017
Segons promociona el programa «Sharing a future. Books in Catalan 2017», targeta de presentació de l'expedició liderada per l'Institut Ramon Llull, a la Fira de Bolonya 2017, la literatura infantil i juvenil catalana té una llarga tradició que es remunta al segle XV amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial més antiga d’Europa. En el mateix programa s'informa que actualment aquest sector editorial factura 41'4 milions d’euros anuals, segons dades del 2015, i que és el tercer sector en facturació en la indústria editorial. Malgrat això, però, la literatura infantil i juvenil catalana només compta amb 20 autors que tinguin alguna obra traduïda a l'italià, la llengua amfitriona de la Fira de Bolonya (3 - 6 abril 2017) [programa complet de la representació de la literatura catalana]. Entre aquests autors, Andreu Martín és el més traduït, amb 18 llibres. Darrere seu hi ha Maite Carranza, amb 4 llibres. La resta d'autors, alguns ja desapareguts, hi són representats amb 1 o 2 llibres cadascun, tant de ficció narrativa com de divulgació: Josep Maria Ainaud de Lasarte, Maria Àngels Anglada, Joan Armangué, Maria Barbal, Maria Aurèlia Capmany, David Cirici, Rodolfo del Hoyo, Fina Duran, Meritxell Margarit, Gemma Pasqual, Manuel de Pedrolo, Maite Sarró, Joles Sennell (Pep Albanell), Andreu Sotorra, Tina Vallès i Josep Vallverdú. Tot i que la nòmina de traductors del català a l'italià és diversa, hi destaca l'escriptor alguerès Antoni Arca —curiosament no convidat en l'expedició de Bolonya— com a traductor majoritari d'obres d'autors com Joan Armangué, Andreu Sotorra o Josep Vallverdú. [Altres informacions]

La revisió de l'espectacle «Homes» de T de Teatre en una nova versió de Sergi Belbel i Carol López al Teatre Condal fa un fals favor a la història del muntatge original
Ni xitxa ni llimonà. Ni comèdia ni musical. O potser hauríem de dir ni homes ni dones sinó tot el contrari. Els que no hi eren el 1994 i tampoc tres anys abans —per mèrit de joventut— es faran ara una idea equivocada del que va ser la revelació de la companyia T de Teatre formada per cinc actrius acabades de sortir de l'Institut del Teatre (Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz) amb l'espectacle «Petits contes misògins» (1991), a partir dels relats de Patricia Higsmith, sota la direcció de Pere Sagristà, i posteriorment, l'espectacle «Homes» (1994), dirigit per Sergi Belbel, amb textos d'ell mateix i altres autors, amb el relleu de Rosa Gàmiz per Marta Pérez. I dic que es faran una idea equivocada perquè l'actual versió de l'espectacle «Homes», creat de nou per Sergi Belbel i Carol López —que també hi fa de directora— amb música de Marc Parrot, no té res a veure amb aquella i diria que li fa un feble favor [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. De fet, no és la primera vegada que es repesca «Homes». La mateixa companyia T de Teatre —que ara ha cedit el títol i una mínima part del text, el de l'autoria de Sergi Belbel—, el 2005 en va fer una reposició al Teatro Príncipe de Madrid, per commemorar l'èxit que havia tingut la versió del 1995, i va formar una segona companyia, Misògines, amb actrius diferents de les fundadores, que ara, amb el mateix nom, coprodueix l'actual versió del Teatre Condal. [Altres informacions]

Richard Gere i Bertrand Tavernier participaran en el nou «BCNFilm Fest» que tindrà lloc als Cinemes Verdi el mes d'abril amb caràcter internacional i de continuïtat
L'actor Richard Gere serà el gran reclam de la primera edició del «BCN Film Fest», un nou festival de cinema amb caràcter internacional que tindrà lloc als cinemes Verdi del 21 al 28 d'abril. L'actor nord-americà visitarà Barcelona per presentar la inauguració del festival, «Norman», de Joseph Cedar, un thriller dramàtic sobre la relació casual d'un anònim home de negocis amb un polític que s'acaba convertint en un important líder mundial. El nou festival, que coincideix amb la festa de Sant Jordi, vol posar el focus en el cinema popular i de caràcter generalista, en un triangle format pel cinema, la història i la literatura i amb un fort plantejament educacional, amb sessions matinals a 2,90 euros per al públic menor de 18 anys. El «BCN Film Fest», organitzat principalment pels Cinemes Verdi, també tindrà una secció dedicada la comèdia (Cinema amb Gràcia) i un calaix de sastre (Zona Oberta) on acollir sessions especials, cinema educatiu i sèries de televisió. El cineasta francès Bertrand Tavernier hi presentarà el seu documental sobre el cinema francès «Las películas de mi vida». El BCN Film Fest tindrà tres premis: el del jurat (format per un escriptor, un historiador i un cineasta), el del públic i el d'un jurat escolar. La programació completa es farà públic el 6 d'abril. [Altres informacions]

Un complex «Rigoletto» de Verdi es presenta al Gran Teatre del Liceu dirigit escènicament per l'holandesa Monique Wagemakers i musicalment per l'italià Riccardo Frizza
L'òpera es podrà veure del 21 de març al 6 d'abril i és una coproducció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real de Madrid. Hi debuten els tenors Javier Camarena i Antonino Siragusa en el paper del duc de Màntua. Els barítons Carlos Álvarez i Àngel Òdena —que també debuta en el paper de Rigoletto— s’alternaran amb el baríton italià Leo Nucci, que farà una única funció, mentre que les sopranos Désirée Rancatore i María José Moreno s’alternen en el paper de Gilda. Un dels atractius d’aquesta producció és el vestuari venecià renaixentista, obra de la dissenyadora Sandy Powell, guanyadora de tres Oscar, i que ha comptat amb l’assistència del també dissenyador Lorenzo Caprile. A l'espectacular vestuari vermell s’hi suma la complexitat tècnica de la producció, que ha necessitat tres setmanes de premuntatge per perfeccionar el funcionament d’una gran plataforma en moviment. Un sistema d’elevadors i pistons hidràulics que representa un repte per al Cor del Liceu i els intèrprets que tenen diverses entrades i sortides en aquest escenari. «Rigoletto» és una peça essencial del repertori operístic basada en un drama de Victor Hugo, «Le roi s’amuse», que va ser censurada abans de l’estrena per la seva crítica a la monarquia de l’època. Aquest fet va comportar que l’immoral personatge concebut pel sobirà es convertís finalment en el de duc de Màntua. El resultat és un melodrama en tres actes i llibret de Francesco Maria Piave que situa l'acció a Màntua. Rigoletto, bufó del duc de Màntua, té una filla secreta que és seduïda pel duc. Els cortesans la rapten i la porten a palau creient que és l’amant de Rigoletto, que els insulta i els reclama la seva filla. Després de fer veure a la filla que el duc no l’estima, Rigoletto planeja la seva venjança. [Altres informacions]

Netflix acabarà l'última pel·lícula d'Orson Welles, «The other side of the wind», una sàtira de Hollywood protagonitzada per John Houston
L'última pel·lícula d'Orson Welles, «The other side of the wind» (L'altra cara del vent), veurà a la fi la llum: Netflix n'ha adquirit els drets, l'acabarà i la restaurarà. La data d'estrena encara no s'ha fet pública. En els últims anys «The other side of the wind» ha estat envoltada de batalles legals i problemes de drets. Orson Welles hi va treballar durant els últims sis anys de la seva vida i, malgrat que no la va acabar, va deixar per escrit els detalls del muntatge. El projecte estarà supervisat per Frank Marshall, que ja va treballar en la producció original. El rodatge tampoc no va ser fàcil: Welles treballava simultàniament en cinc versions de la pel·lícula i va tenir problemes de finançament. El film satiritza la indústria de Hollywood a través de la figura d'un cineasta —interpretat per John Houston— que lluita per tirar endavant la seva última obra mestra, titulada també «The other side of the wind». En el repartiment també hi ha Peter Bogdanovich, Oja Kodar, Robert Random, Lilli Palmer, Edmond O’Brien, Cameron Mitchell, Mercedes McCambridge, Susan Strasberg, Norman Foster, Paul Stewart i Dennis Hopper. Aquest no és el primer intent per finalitzar «The other side of the wind». El cineasta Peter Bogdanovich, que assessorarà Frank Marshall, va engegar el 2014 una campanya de mecenatge que va tenir el suport de Clint Eastwood i J.J. Abrams i va aconseguir més de 400.000 dòlars, però el projecte va naufragar per una suposada disputa per la propietat dels negatius. Aleshores Marshall, el productor Filip Jan Rymsza i Jens Koethner Kaul van adquirir els drets després d'aconseguir que es posessin d'acord l'hereva de Welles, la seva filla Beatrice, l'actriu Oja Kodar i la companyia francoiraniana L'Astrophore. [Altres informacions]

La filòloga i medievalista de la Universitat de Barcelona, Lola Badia, rebat la tesi de la Universitat de València que certifica qui és l’autor de «Curial e Gúelfa»
Segons la tesi de l’historiador valencià Abel Soler, avalada pel catedràtic de literatura catalana Antoni Ferrando i la Universitat de València, es tractaria d’Enyego d’Àvalos, un camarlenc del rei Alfons el Magnànim, castellà de naixement, valencià d’adopció i fascinat per la cultura literària italiana, que l’hauria escrit entre el 1445 i el 1448 entre Milà i Nàpols. Per a Lola Badia, catedràtica de filologia catalana i medievalista de la Universitat de Barcelona, afirmar que Àvalos és l’autor de Curial e Güelfa és un exercici gratuït, acientífic, partidari de la filologia espectacle. Lola Badia és autora també d'una edició crítica i comentada de «Curial e Güelfa», publicada el 2011 a Quaderns Crema. «Curial e Güelfa» està catalogada com a anònima perquè, si bé en l’època medieval era habitual signar les obres, el primer quadern del volum es va perdre i, per tant, es va extraviar la signatura de l’autor. Segons Lola Badia, una obra anònima és molt llaminera. Però un historiador no pot proclamar l’autor d’una obra si no té un document que ho provi. Es poden fer aproximacions a l’època i a l’autor, però posar-li nom és una ximpleria i és improcedent. També considera que la maniobra de la Universitat de València és un pas més en l’obsessió per demostrar la valencianitat de «Curial e Güelfa». [Altres informacions]

Es digitalitzen 633.750 documents d’interès patrimonial conservats als museus municipals de Barcelona en col·laboració amb el programa BCN Open Challenge
L’Institut de Cultura de Barcelona, ha dut a terme un procés de digitalització intensiva al participar al programa BCN Open Challenge, promocionat i subvencionat per Barcelona Activa.En la digitalització de 633.750 documents —impresos, correspondència, fotografies, manuscrits, llibres, revistes, estampes...— de gran interès patrimonial, han participat el Museu del Disseny, el Museu Etnològic, el Museu Frederic Marès, el Museu d’Història de Barcelona, la Col·lecció filatèlica Ramon Marull/Gabinet Postal, el Servei d’Arqueologia de Barcelona, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciutat, la Biblioteca Pública Arús, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Institut Botànic de Barcelona i Museu de la Música de Barcelona. També s’ha convidat a participar a l’Arxiu de l’Hospital de Sant Pau i a l’Arxiu Contemporani de Barcelona. Els criteris de selecció dins del programa BCN Open Challenge de les propostes presentades pels centres han estat la singularitat i vàlua de la proposta, l’estat físic i de conservació dels documents, la situació legal en matèria de drets d’autor i els fons documentats. La previsió és que a principis de l’any 2018 tots els documents digitalitzats estiguin disponibles en línia per a la consulta de la ciutadania i especialment els estudiosos. [Altres informacions]

La música en directe va facturar al 2016 un 14,7% més que al 2015 segons les dades del VIII Anuari de la Música en Viu
L'estudi, presentat per l'Associació de Promotors Musicals (APM) indica que la facturació neta va arribar als 223,2 milions d'euros, una xifra superior als 194,6 milions del 2015, i la més alta des del 2010, quan la facturació va ser de 260,5 milions. El sector atribueix aquest augment a la recuperació de les grans gires internacionals, especialment a algunes cites en grans recintes, i a la consolidació dels festivals, malgrat que al 2016 se'n van cancel·lar alguns. Segons l'Associació de Promotors Musicals (APM), la demarcació de Barcelona encapçala la facturació neta amb 52,5 milions d'euros (el 23,53% del total). Les gires de grups o cantants internacionals amb més públic van ser les de Bruce Springsteen & The E Street Band, Coldplay, Red Hot Chili Peppers, AC/DC, Silvio Rodríguez, The Cure, Beyoncé, Paul McCartney, Scorpions i Muse. I els festivals que van congregar més assistents als Països Catalans van ser l'Arenal Sound (Borriana), Rototom Sunsplash (Benicàssim), Primavera Sound (Barcelona), FIB (Benicàssim), i el Sónar (Barcelona). [Altres informacions]

El canal suec de música Spotify passa al davant de tots els seus competidors amb 50 milions d'usuaris de pagament mentre Apple Music en té només 20 milions de la categoria Premium
La companyia sueca creada el 2008 ha guanyat un 25% d'usuaris premium des del setembre. És a dir, 10 milions d'usuaris més en sis mesos, quan fa només tres anys que anunciava la fita d'haver arribat als 10 milions. El seu principal competidor, Apple Music, no ha aconseguit el mateix ritme de creixement des que va néixer el juny del 2015. Al desembre anunciava els 20 milions de clients de pagament. El tercer actor del sector és el francès Deezer, que compta amb 6,9 milions de clients que paguen una quota fixa per escoltar música il·limitadament. De fet, en els últims anys són cada vegada més els artistes que opten per les plataformes en línia com la primera opció per donar a conèixer i vendre les seves produccions. Aquestes plataformes estan aconseguint també lluitar contra la pirateria, ja que moltes persones prefereixen pagar una quota mensual per escoltar les seves cançons preferides, a descarregar-se-les. La revista especialitzada Billboard ha publicat uns números especialment significants. El 2016 va ser el primer any que l'"streaming" avançava les vendes físiques, sent ja la principal font d'ingressos de la indústria. El 51'3% del consum d'àlbums l'any passat se l'enduien els serveis de música en línia, i superava les vendes físiques i les descàrregues. Amb tot, Spotify encara no ha aconseguit beneficis. El 2015 haurien perdut prop de 200 milions de dòlars. L'empresa està pagant un preu alt per les llicències de música, per l'adquisició de clients i per l'expansió internacional, disponible des de 60 països. [Altres informacions]

El Codi Civil català incorporarà la figura de l'hereu digital perquè un familiar pugui gestionar el patrimoni a les xarxes d'una persona quan aquesta mori
Comptes de correu electrònic, llibres o música descarregats, fotografies penjades... ¿De tot aquest patrimoni personal que antigament era en capses i calaixos què se'n farà quan el titular no hi sigui? Doncs, de la mateixa manera que ja existeix el Testament d'Últimes Voluntats, que permet a un tercer autoritzat que gestioni per compte d'un altre el seu dret a morir dignament, també existirà el Projecte de Llei de Voluntats Digitals, aprovat ja pel govern català, per poder donar una eina a la ciutadania per decidir sobre la gestió del seu patrimoni digital després de morir. Segons aquesta nova llei, la voluntat és assegurar que una persona morta o incapacitada pugui decidir com es gestionen els seus continguts a la xarxa i empoderar els familiars per complir les voluntats digitals d'una altra persona. Això es farà incorporant al Codi Civil Català nous conceptes com ara del patrimoni digital, l'hereu digital i el testament digital. Es tracta d'una regulació pionera a l'Estat espanyol, però no a Europa perquè ja existeix, de moment, a França. La Generalitat de Catalunya també crearà un Registre de Voluntats Digitals perquè totes aquelles persones que ho vulguin puguin indicar qui serà el seu hereu digital en cas de mort o incapacitat i quines decisions volen que es prenguin respecte dels continguts i comptes que tenen a la xarxa. La llei es tira endavant perquè fins ara no hi havia una resposta adequada al fet de morir físicament i no poder-ho fer digitalment. Les modificacions al Codi Civil també establiran el dret dels pares a protegir els fills a les xarxes, a l'hora que la seva obligació de vetllar sobre els continguts d'aquests a internet. En casos de falta d’entesa amb els fills, la Llei facultarà els pares per adreçar-se a la justícia i facilitarà tot el procés perquè els prestadors de serveis digitals retirin imatges, comentaris i, fins tot, l’accés als seus comptes. [Altres informacions]

La Biblioteca de Catalunya posat en marxa un servei per internet de pagament que permet als usuaris seleccionar i descarregar còpies en alta qualitat dels documents en domini públic del seu fons digitalitzat
L’objectiu d’aquest servei és facilitar a investigadors, estudiants, professionals, editors i, en general, a qualsevol usuari, la gestió de les seves necessitats de reproducció de documents d’alta qualitat en un entorn virtual i autònom. L’enllaç al servei es fa des del catàleg de la Biblioteca de Catalunya. En el moment d’obrir el servei, s’hi troben accessibles més de 25.000 documents, entre els quals, la pràctica totalitat dels més dels 600 incunables conservats a la Biblioteca de Catalunya; revistes històriques tan emblemàtiques com «¡Cu-cut!», «Pèl & Ploma» o «L’Esquella de la Torratxa»; la correspondència d’Enric Granados, Marià Aguiló i Joan Maragall; plaques de vidre de Pau Audouard i també partitures; arxius sonors de cilindres de cera, i d’altres materials. A mesura que avanci el programa de digitalització de la biblioteca, focalitzat justament en obres de domini públic, s’incrementarà l’oferta del servei. [Altres informacions]

La reconstrucció del Teatre Arnau costarà 9 milions d'euros i es perfila el seu ús com a espai escènic i museu històric de l'època d'or del Paral·lel
El Teatre Arnau fusionarà les arts escèniques, la recuperació de la memòria de l'edifici i del Paral·lel i el treball comunitari. Aquest és el veredicte sobre el futur del teatre que ha fet públic l'Ajuntament de Barcelona i que sorgeix del procés participatiu engegat la primavera passada. Un grup impulsor capitanejarà aquest projecte amb l'Ajuntament, que vol que sigui un equipament del segle XXI que interactua amb la memòria, amb fortes arrels comunitàries i espai singular per a les arts escèniques emergents i innovadores de la ciutat" Aquesta solució compartida és la que reivindicava la plataforma Recuperem l'Arnau i serà un model únic a la ciutat. També es treballa en un model de gestió innovador que permeti rendibilitzar l'espai, potenciar el tarannà comunitari i eviti la privatització. El mes d'octubre es va saber que el Teatre Arnau del Paral·lel s'hauria d'enderrocar del tot i tornar a aixecar de nou per culpa del deteriorament de l'edifici, cosa que endarrerirà l'inici del projecte i n'augmentarà el cost. Properament es convocarà el concurs arquitectònic per a l’edifici —hi ha un pressupost inicial de 9 milions d'euros— que hauria d'estar al juny, i que intentarà conservar tota l’arquitectura que sigui possible. L'inici de les obres serà a finals del 2018 o principis del 2019 en funció de les restes arqueològiques que s'hi trobin. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dissabte, 25.03.17]
«Estiu 1993» de Carla Simón ha estat distingida com a millor pel·lícula al Festival de Màlaga i repeteix l'èxit que va iniciar al Festival de Berlín com a opera prima

[divendres, 24.03.17]
El director Julio Manrique ha conduït amb pols ferm al Teatre Lliure de Montjuïc el pas del planteig de la primera part de l'obra «L'ànec salvatge», de Henrik Ibsen, cap a la tragèdia de la segona part

[dijous, 23.03.17]
Es publica un vocabulari bàsic interactiu de la llengua de signes catalana que es pot consultar en línia i que compta amb l'assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya

[dimecres, 22.03.17]
La comèdia «Fairflay» sobre les gràcies i desgràcies dels joves emprenedors amb la companyia La Calòrica prorroga al Teatre Tantarantana fins al 2 d'abril

[dimarts, 21.03.17]
La pel·lícula «La llum d'Elna» basada en l'obra d'Assumpta Montellà i dirigida per Sílvia Quer s'estrena a TV3 el 31 de març

[dilluns, 20.03.17]
Només 20 autors catalans de literatura infantil i juvenil tenen obra traduïda a l'italià en el moment que l'expedició catalana ja és a les portes de la Fira de Bolonya 2017

[diumenge, 19.03.17]
La revisió de l'espectacle «Homes» de T de Teatre en una nova versió de Sergi Belbel i Carol López al Teatre Condal fa un fals favor a la història del muntatge original

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
L'editora Reina Duarte d'Edebé passa el relleu de la presidència del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) a Anna Maria Macià de Publicacions Abadia de Montserrat.

Els Quatre Gats
Més de setze jutges mengen fetge...

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 10.330.177 visitants i 28.398.038 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

Incertagloria
«Incerta glòria».

inferno
«Frantz».

jackie
«Jackie, la primera dama».

amoryamistad
«Manchester».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN