BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5726


Bits del dia

Una carta autògrafa del compositor Richard Wagner entra a formar part del fons de la Biblioteca del Monestir de Montserrat
La Biblioteca del Monestir de Montserrat ha rebut una carta autògrafa del compositor Richard Wagner (Leipzig, 1813 - Venècia, 1883). Datada el 1881, està escrita en tinta blava sobre paper i redactada en francès. En la carta, el composior Richard Wagner es dirigeix al director del diari El Periódico Ilustrado Español i fa referència al cavaller del cigne, el protagonista de la seva òpera «Lohengrin». El compositor també hi parla de la fusió entre l’art de la vida real i el sentiment religiós. La carta va ser adquirida en una subhasta en memòria dels pioners protowagnerians catalans Marsillach, Letamendi i Pena, que van introduir la wagnerofília a Catalunya a mitjans del segle XIX. Segons l’informe de la casa de subhastes, era propietat de Joaquim Marsillach (Barcelona, 1859 - Caldes d’Estrac, 1883), crític musical i amic del compositor. De fet, Marsillach va ser un dels artífexs de la propagació de la música de Wagner a Catalunya i va fundar el 1870 la Societat Wagner. Marsillach va morir el mateix any que Wagner, sense descendència. Va deixar la carta i altres béns a la seva assistenta, que la va entregar a l’arquitecte Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973). Aquest la va regalar a un col·leccionista de Barcelona, que en va ser l’últim propietari. Ara es conservarà a la secció de manuscrits de la
Biblioteca del Monestir de Montserrat, on hi ha alguns dels documents més antics d’Europa. A banda d’aquesta carta, a Catalunya n’hi ha constància de dues més de Wagner: una es troba a l’Institut del Teatre de Barcelona i l’altra a la Biblioteca de Catalunya. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

Institucions com el MNAC, el CCCB, el Macba o el Mercat de les Flors es veuen assetjades per la reclamació de l'IVA que els fa l'Agència Tributària en relació a les subvencions públiques
L'IVA Cultural va ser tema de conversa en el sector durant temps fins que el govern espanyol va fer finalment un gest, tot i que no com s'esperava. Ara, però, ha sorgit novament l'alarma perquè l'Agència Tributària reclama l’IVA de subvencions públiques que fins ara no suportaven aquest impost. L’abast d’aquesta mesura afecta sectors tan diversos com la recerca, la cultura, la televisió, els transports i els esports. En el cas de la cultura, i només en els equipaments de Barcelona, es calcula que l’impacte pot arribar als 30 milions d’euros, una quantitat que totes aquestes institucions no poden assumir. Abans es considerava que no estaven subjectes a IVA ni les subvencions al dèficit d’explotació ni les que es destinaven a incentivar determinades activitats, com ara les culturals i les de recerca. Però una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) del 20 de novembre del 2014 va obrir la porta a la nova interpretació, que és justament la que estan aplicant delegacions de la Hisenda espanyola com la de Catalunya, que ha enviat requirements a institucions com el Mercat de les Flors, el CCCB, el Macba i el MNAC. En el cas del Mercat de les Flors, li reclama 300.000 euros en concepte d’IVA de l’any 2014, i al MNAC, 200.000. Però no només es tracta de tornar l’IVA, sinó de recalcular les subvencions futures, perquè si es consolida la nova doctrina tributària tota ajuda pública estarà subjecta a l’IVA. [Altres informacions]

L'Auditori de Barcelona tanca la temporada 2016-2017 amb un balanç que ha arribat a mig milió d'espectadors i amb prop de 700 concerts
Amb aquestes dades, segons els responsables de la programació, l'assistència als concerts de L'Auditori de Barcelona han haugmentat un 2,3% en relació a les dades de la temporada anterior. Per les sales de L’Auditori han passat aquesta temporada un total de 376.636 persones, gairebé 10.000 més que la temporada anterior, que corresponen a 115.815 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, 145.373 de les activitats i concerts del Servei Educatiu, 41.985 de les temporades de L’Auditori (Antiga, cambra, Sampler Sèries, Escenes, Amplificats i Orquestres Internacionals), 22.348 de la Banda Municipal de Barcelona i 50.461 d’altres promotors. En total s’han celebrat 515 concerts amb una ocupació mitjana del 73%, només un punt per sota de la temporada 2015-2016. La primera edició de l’Emergents Barcelona Music Festival que es va celebrar a L’Auditori de Barcelona el mes d'abril va aconseguir reunir 4.997 persones que van poder descobrir de primera mà el nou talent musical d’aquí i d’arreu. En la propera edició, el Festival fa un pas més i ampliarà la seva programació a dues setmanes amb més de 30 joves artistes i incorporarà nous talents de la música antiga i de les músiques de nova creació. Més enllà de la programació que L’Auditori ofereix a les seves sales, la temporada ha programat un total de 158 concerts fora que han permès que les propostes musicals impulsades des de la institució arribessin a 131.553 persones. En total les propostes artístiques de L’Auditori han arribat aquesta temporada a 508.500 persones. [Altres informacions]

El veterà i renovador cineasta grec Konstantinos Costa-Gavras rep el Premi Internacional Catalunya que s'atorga des de fa 29 anys
El jurat del premi ha fet constar en l'adjudicació la qualitat de l'extensa i intensa filmografia del guardonat, així com la seva mirada crítica sobre el món i el seu compromís social. El Premi Internacional Catalunya és atorgat anualment pel Govern de la Generalitat de Catalunya a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Konstantinos Costa-Gravras és el primer representant del món del cinema a rebre aquest guardó. El guardó té una dotació de 80.000 euros i una reproducció de l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies. Konstantinos Costa-Gavras va néixer el 1933 a Iraia, Grècia. Reconegut com un dels millors cineastes contemporanis, ha rebut nombrosos premis com l’Òscar de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques nord-americana per al millor guió adaptat; un premi BAFTA; l’Ós de Berlín, la Palma d’Or i el premi al millor director del Festival de Cannes; un Premi Cèsar com a guionista i l’Orde de les Arts i les Lletres espanyoles. Costa-Gavras ha contribuït també a la preservació del patrimoni fílmic des de l’Acadèmia del cinema francès, institució que ha presidit en dues ocasions. [Altres informacions]

Montserrat obrirà el museu «Casa de la Pau» el 2025 dedicat al cristianisme, el judaisme i l'islam coincidint amb la commemoració del mil·lenari del monestir
La Casa de la Pau és un nou projecte del monestir de Montserrat que vol reunir en un museu les tres grans religions monoteistes del mediterrani: el cristianisme, el judaisme i l'islam. Està previst obrir-lo el 2025, l'any de la celebració del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat. El projecte té voluntat pedagògica i preveu la presència d'elements interactius per mostrar al visitant que entre les tres religions hi ha moltes més raons d'unitat que de divisió. El museu tindrà dues zones diferenciades, una més documental, on es mostraran objectes i diferents elements de les tres religions, i una altra més interactiva i molt més visual. Tot i que l'espai encara no està decidit, el més probable és que ocupi l'edifici de Nostra Senyora, que s'hauria de remodelar. La idea de fer aquest museu va sorgir amb el propòsit de renovar el Museu Bíblic fundat pel pare Bonaventura Ubach, que a principis del segle XX va viarjar a l'orient, i donar un nou valor al seu fons arqueològic que prové de l'Orient bíblic. [Altres informacions]

El Grec 2017 Festival d'Estiu de Barcelona arriba al seu equador de teatre i dansa amb més de 25 reculls de crítiques que es poden recuperar des de la revista digital «Clip de Teatre»
El Grec 2017 ha ofert ja el gruix més important d'espectacles de teatre i dansa previstos quan arriba al seu equador, entre propostes internacionals i propostes de producció local. Entre aquestes últimes, hi ha les estrenes d'obres com «Un tret al cap», de Pau Miró, a la Sala Beckett, amb el trio Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins, o la recuperació en una versió revisada de «Paraules encadenades», de Jordi Galceran, amb David Bagés i Mima Riera, dirigits per Sergi Belbel. Entre les propostes internacionals, s'ha situat a la capçalera dels mes valorats, l'espectacle «Beware of the Pity (La impaciència del cor», d'Stefan Zweig, coproducció de les companyies Complacité i Schaubühne, dirigit per Simon McBurney, a la Sala Fabià Puigserver, del Teatre Lliure de Montjuïc. La revista digital «Clip de Teatre» compta ja amb prop de 25 reculls de crítiques publicades de tots els espectacles de teatre i dansa. El Grec 2017 continua fins a finals de juliol, però aquest any, per primera vegada té una rèplica el mes d'agost amb diferents propostes musicals i teatrals, totes a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc. [Altres informacions]

Pau Miró ha estrenat la seva última obra «Un tret al cap» amb Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins a la Sala Beckett sota el paraigua del Grec 2017
L'any 2004 «plovia» teatralment a l'antiga Sala Beckett de Barcelona. A l'estiu del 2017, al Poblenou fa una calor que bat rècords. Però el dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974), autor d'aquella celebrada i exportada obra «Plou a Barcelona» i també de «La trilogia animal» o la més recent «Victòria», recorda que la pluja, en la veu introductòria de la principal protagonista, la Periodista (Emma Vilarasau), a vegades és el detonant d'una decisió radical, potser perquè com cantava en Raimon, «Al meu país, la pluja no sap ploure: / o plou poc o plou massa; / si plou poc, és la sequera, / si plou massa, és la catàstrofe.» A «Un tret al cap», el dramaturg Pau Miró, sota una subtil pàtina d'humor que, malgrat la malaltia, hi aporta una altra de les tres protagonistes, la Dona (Imma Colomer), amaga una «sequera» i una «catàstrofe» personal —o col·lectiva— que també s'ha apoderat per extensió de la tercera protagonista del triangle femení de l'obra, la Noia (Mar Ulldemolins) [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Fa la sensació que Pau Miró ha revestit aquesta obra com si fos un conte que primer planteja teatralment des d'una mirada realista i que després, com un epíleg que diu: «¿comencem?», s'endinsa en el registre d'un conte curt i contundent que esclata com un tret al cap. Només diré que, a pesar de l'evidència del títol, no hi ha tret. Però cal tenir en compte que a vegades es prem el gallet amb el silenciador posat. [Altres informacions]

Un recull amb les anotacions escrites per Josep Pla durant la dècada dels anys seixanta es publicarà la tardor vinent dins del segell de Destino del Grup 62
El llibre, d’unes 200 pàgines, i que també es publicarà en versió espanyola, inclou textos dedicats al retrat de paisatges, a gent que va conèixer Josep Pla —escriptors, personatges de Palafrugell i de la cultura barcelonina— i reflexions sobre l’esperit de Catalunya. El material inèdit ha estat reunit per l’investigador Francesc Montero, que forma part de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. El text que dóna títol al volum, «Fer-se totes les il·lusions possibles», és una mostra d’una vintena llarga de pàgines. Es tracta d’una de les peces més llargues del conjunt. Igual que a «Notes disperses», els textos inclosos en el volum tenen extensions molt variades: hi abunden els articles breus, les descripcions i també els aforismes. «La vida lenta» de Josep Pla recollia tres dietaris telegràfics escrits els anys 1956, 1957 i 1964. De l’edició catalana, se’n van vendre uns 5.000 exemplars. De la traducció castellana, 3.000 exemplars. El Grup 62 admet que en deu anys ha reduït el nombre d'edicions de 200 títols a 150 títols, pel que fa a les col·leccions i segells diversos, sense comptar les edicions de literatura per a infants i joves. També deu anys enrere, el grup es trobava en fallida, situació que amb el pas a Planeta s'ha superat. La facturació actual del grup, segons els seus directius, és d’uns 40 milions d’euros, sumant l’editorial i la distribuïdora. Els títols més venuts en català de l'última temporada estan a la ratlla dels 30.000 exemplars. Una de les pròximes reedicions del grup serà l'assaig documental revisat «Els catalans als camps nazis», de Montserrat Roig. [Altres informacions]

Els espectadors de les sales de cinema de pel·lícules en català passen dels 419.000 de fa cinc anys als 126.000 actuals
Una de les causes d'aquestada vallada des del 2010 fins ara és, segons l'Acadèmia del Cinema Català, el baixíssim nombre de pel·lícules rodades en català. Molts productors, asseguren, volen rodar en català i no poden perquè la Generalitat de Catalunya no els ha dotat de les ajudes corresponents. Entre les peticions que fa l'Acadèmica Catalana és una millora en els recursos que Televisió de Catalunya dedica a la ficció externa, que ha passat dels 25 milions d'euros del 2010 als 5 milions del 2015. Durant el 2016 es van estrenar a les sales de cinema 65 produccions catalanes, entre pel·lícules de ficció (38) i documentals (27). D'aquestes, 55 estan dirigides per homes i 11 per dones; 29 són en espanyol, 20 en català, 10 en anglès i 6 en altres llengües. Les produccions catalanes que s'han estrenat aquest 2017 entre gener i maig han recaptat poc més de 9 milions d'euros i han congregat 1,42 milions d'espectadors. Durant el que portem del 2017, s'han estrenat 27 pel·lícules catalanes, entre documentals i ficció, dos més que durant els primers sis mesos del 2016. Les dades són molt inferiors a les del passat any, quan les produccions catalanes van obtenir en aquest mateix període de gener a maig més de 20,5 milions de recaptació amb 3,3 milions d'espectadors. De les 27 pel·lícules estrenades el 2017, 21 són de ficció i 6 són documentals. 11 films han estat rodats en català (41%), 21 en espanyol (44%) i 4 en anglès (15%). 22 films han estat dirigits per homes (81%) i 5 per dones (19%). Fins ara, aquest any, 26 produccions catalanes han estat premiades amb 68 guardons. Destaquen els 14 d'«Un monstre em ve a veure», els 10 d'«Estiu 1993» i els 9 d'«El hombre de las mil caras». [Altres informacions]

America Sánchez ha donat gran part del seu arxiu professional i un centenar de peces al Museu del Disseny de Barcelona
La donació s'incorporarà a la col·lecció de disseny gràfic del museu i alguns dels 116 treballs del conjunt es podran veure l'any que ve dins la nova presentació de la col·lecció permanent de disseny gràfic. Els materials d'arxiu de la donació d'America Sánchez inclouen 500 projectes datats entre l'any 1964 i el 2012, entre els quals hi ha la imatge del Museu Picasso de Barcelona (1976, 1993 i 2009), el logotip per a la candidatura de Barcelona 92, la imatge de la Primavera Fotogràfica del 1988, del Parc Tecnològic del Vallès (1988-1993), la gràfica per a Torraspapel (1984-2002) el mural panoràmic per al Fòrum de les Cultures, Barcelona 2004 i la imatge del restaurant Dos Palillos (2008). El nom real d'America Sánchez és Juan Carlos Pérez Sánchez, i està considerat com un dels grans dissenyadors contemporanis. Nascut a Buenos Aires l'any 1939 i format de manera autodidacta, ha rebut el premi Laus de l’ADG/FAD en sis ocasions i el 1992 va ser reconegut amb el Premio Nacional. [Altres informacions]

El thriller angoixant «Paraules encadenades» que va fer saltar a l'escena el dramaturg Jordi Galceran es rejoveneix a La Villarroel amb una versió dirigida per Sergi Belbel amb David Bagés i Mima Riera de protagonistes
Quan David Bagés (Reus, 1966), un dels dos intèrprets protagonistes de «Paraules encadenades», psicòpata (¿de broma?), funcionari avorrit del Departament d'Agricultura de la Generalitat Catalunya i aspirant a obtenir el títol de psicòpata amb D.O. catalana per normalitzar el país, estira i arrenca el fil del telèfon fix per evitar que l'altra protagonista de l'obra, Mima Riera (Manlleu, 1986), infermera i psicòloga, exparella d'ell, segrestada en un teatre tancat i mort en ruïnes, faci una trucada, un pensa que el thriller angoixant que va descobrir fa vint anys el dramaturg Jordi Galceran (Barcelona, 1964) no es pot moure de l'època en què se situa —la dels anys noranta del segle passat— perquè la clau de la trama és que no hi hagi telèfon mòbil. Si n'ha canviat de trames l'aparell mòbil! I això es nota, sobretot, en les obres teatrals, les pel·lícules, les sèries o les novel·les de gènere negre. Res seria com és si existís el mòbil dins de l'acció. I això també és el que fa que imprimeixi en cada obra l'empremta del temps en què s'ha creat [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Jordi Galceran va fer el salt des de la Filologia catalana a la "filologia" teatral. «Paraules encadenades» es va presentar al Premi Born de Teatre i va guanyar. I les seves obres porten implícit un segell de llengua que defuig qualsevol concessió gratuïta i, en canvi, recupera expressions genuïnes que ressonen en l'imaginari de la memòria i fan més atractiu el diàleg. Ho va fer el 1998 i ho ha mantingut en aquesta nova versió, sense deixar-se enganyar pensant que potser l'argot estàndard, sovint artificiós, seria un altre. [Altres informacions]

El Museu d’Art Hyacinthe Rigaud de Perpinyà reobre amb una exposició que recorda l'empremta artística i amistosa que el pintor va deixar a la ciutat
El Museu d’Art Hyacinthe Rigaud de Perpinyà ha reobert després d’una remodelació que ha durat tres anys amb l'exposició «Picasso-Perpinyà. El cercle de la intimitat, 1953-1955». La mostra deixa veure per primera vegada en una exposició les obres que Picasso hi va realitzar durant les estades que va fer a Perpinyà entre el 1953 i el 1955. Eren moments convulsos per a l’artista malagueny, perquè s’havia separat de Françoise Gilot —va ser l’única dona que el va deixar— i l’any següent va començar la relació amb Jacqueline Roque, el començament de la qual no va ser fàcil. Com a curiositat, se’ls pot veure tots tres en una fotografia feta durant un dinar al palau dels Lazerme el setembre del 1954. El més innovador de l’exposició del Museu d'Art Hyacinthe Rigaud són un recull de petites obres que s’havien mantingut ocultes durant més de seixanta anys, provinents de dues col·leccions particulars que Picasso va fer mentre estava de vacances amb la família de Lazerme, i amb les quals trencava amb la rutina de treball, com papers retallats i dibuixos de petit format. També es pot veure un Picasso relaxat i somrient en diversos fragments d’unes filmacions inèdites. Com a contrapunt a aquest recorregut artístico-sentimental per la vida de Picasso, la mostra inclou onze pintures d’aquells anys, malgrat que no les fes a Perpinyà: hi ha retrats de Maya, Claude i Paloma i també un dels primers retrats que va fer a Jacqueline el 1954. [Altres informacions]

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha cedit al Banc Audiovisual del Memorial Democràtic més de 300.000 hores d'entrevistes a testimonis orals de persones que van viure la Guerra Civil i la dictadura franquista
El Banc Audiovisual s’obrirà a l’accés públic i serà l’arxiu de testimonis orals més gran d’Europa. El Memorial Democràtic constitueix la plataforma per fer arribar a la ciutadania i, en concret, a investigadors i estudiants, tot aquest material. El conveni signat entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Memorial Democràtic situa Catalunya com a subjecte al capdavant de la memòria oral a Europa, mentre l’Estat espanyol encara lidera dades negatives en aquest aspecte. Els tres objectius principals d’aquest conveni i del Banc Audiovisual del Memorial són la reparació simbòlica de les víctimes de la guerra i la dictadura; la transmissió d’aquestes experiències a les generacions actuals i futures; i la importància de reconèixer el paper de milers de persones que porten anys treballant per la memòria històrica. [Altres informacions]

Els Cinemes Girona de Barcelona posen a la venda 1.000 abonaments a 59 euros que donaran accés a totes les sessions en qualsevol dia i en qualsevol de les sales
Els cinemes de l'Eixample de Barcelona obren aquesta iniciativa fins al 31 de juliol per fer accessible l'accés al cinema, recuperar públic jove i mantenir una sala 100% independent. El carnet o abonament permet accedir a totes les sessions de qualsevol de les tres sales dels Cinemes Girona tots els dies i tantes vegades com es vulgui, excepte a les òperes, ballets, directes, festivals o projeccions especials. Enguany la campanya s'articula mitjançant una sèrie de vídeos penjats a Youtube i a les xarxes socials dels cinemes on s'expliquen les «Històries dels abonats dels Cinemes Girona» testimonis de gent que, any rere any, han fet ús de l'abonament. Des de l’inici de la posada en marxa de la promoció de l’abonament anual, els Cinemes Girona han estat pioners en polítiques de recuperació de públic. Davant la caiguda del sector de l'exhibició en els darrers anys, el públic dels Cinemes Girona ha augmentat, aconseguint any rere any nous abonats i amb un total de més de 100.000 espectadors l'any. Els Cinemes Girona combinen una programació de cine d'estrena europeu en la qual es prioritza la versió original i la versió catalana, amb un programa d'activitats culturals constant on el llenguatge audiovisual mostra totes les seves facetes, des de l'expressió artística a la purament comunicativa i la seva interrelació amb d'altres llenguatges. [Altres informacions]

Un centenar d'escultures i dibuixos d'Auguste Rodin formaran part de la pròxima temporada de la Fundació Mapfre a la Casa Garriga Nogués de Barcelona
La primera exposició de la nova temporada d'aquesta institució serà «L'infern segons Rodin», un centenar d'obres entre escultures i dibuixos que formen part del procés de creació d'aquesta mítica d'Auguste Rodin. Aquest va ser un encàrrec que va rebre quan era jove però que va quedar inacabat a la seva mort. Com que era una projecte molt absorbent, va acabar convertint parts del conjunt en escultures autònomes, com és el cas d'«El pensador». L'escultura «La porta de l'infern» mostra un escultor que està a cavall entre el classicisme del segle XIX i la modernitat del segle XX. Aquesta obra va ser una mena de laboratori per a l'artista que marca la frontera entre el que és clàssic i la innovació. L'exposició de la Fundació Mapfre a la casa Garriga Nogués que es podrà veure del 10 d'octubre al 21 de gener, està organitzada amb la col·laboració del Museu Rodin de París i coincideix amb el centenari de la mort de l'artista. Després de «L'infern segons Rodin», la sala acollirà una retrospectiva d'un dels grans noms de la fotografia del segle XX, Brassaï i l'equip de la institució està treballant en una exposició sobre la relació entre Pablo Picasso i Francis Picabia la inauguració de la qual està prevista per a la tardor de l'any 2018. [Altres informacions]

El cànon digital torna a enrarir les relacions entre fabricants i distribuïdors i les conseqüències que pugui tenir en el cost dels productes dels usuaris
S'ha donat llum verda al nou sistema de cànon digital, el que es fa servir per compensar els autors per les còpies del seu treball. El govern espanyol ha aprovat el reial decret llei que regula la taxa que pagaran els fabricants i distribuïdors d'aparells reproductors, com telèfons mòbils, tauletes, ordinadors, discos durs o DVD's. El cànon s'aplicarà de manera gradual i caldrà veure com repercutirà en el preu dels productes dels usuaris. La nova taxa torna al concepte original de la llei —que ja va ser objecte de polèmica en el seu moment—, que va impulsar el govern socialista de l'any 2012. L'actual és el resultat d'un acord entre el sector cultural —l'afectat pels drets d'autor— i el tecnològic. El cànon digital està concebut com una sobretaxa que s'aplicarà a tots els equips electrònics capaços d'emmagatzemar còpies de qualsevol tipus de contingut, siguin vídeos, arxius de música o imatges. Encara no hi ha la llista de preus sencera, però en el cas d'un smartphone, la taxa serà d'1,10 euros, que pujaran a 3,15 per a les tauletes. La nova norma arriba després que la justícia europea va tombar els dos sistemes anteriors. En un pagaven els compradors, mentre que en l'altre se'n feien càrrec els pressupostos generals de l'Estat. [Altres informacions]

L'historiador de l'art Jaume Aymar desmenteix amb raonaments que la imatge venuda com la d'Antoni Gaudí en el «30 minuts» de TV3 sigui en realitat l'arquitecte de la Sagrada Família
Segons l'historiador, director també del setmanari Catalunya Cristiana, el personatge que apareixia en la filmació del 1925 inclosa dins el documental «Sagrada Família: compte enrere», emès el 18 de juny, dins el programa «30 minuts» de TV3, no és Antoni Gaudí, com es va afirmar i es va promocionar repetidament com a exclusiva pel canal de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (CCMA). Segons el documental, apareixia Antoni Gaudí en un casament aL Monestir de Montserrat de dos fills de Joan Munné, un ebenista col·laborador seu. Les imatges, fins aleshores inèdites, pertanyien a la filmació familiar que conserva Frederic Fargas Teixidó. Però l'historiador ha arribat a la conclusió que "el senyor amb barba blanca i canotier que camina somrient i s’atura davant de la càmera" no és Antoni Gaudí. Jaume Aymar basa la seva afirmació amb aquests raonaments: Gaudí, ja de jove, es resistia molt a deixar-se fotografiar. La majoria de les fotos que se’n conserven, llevat de la del títol d’arquitecte, es van prendre sense que pràcticament se n’adonés. Si en alguna havia de posar, com la del grup d’erudits catalans i rossellonesos al claustre de la catedral d’Elna (1883), ho feia a desgrat i surt mig d’amagat. El personatge que a la filmació avança cap a la càmera, confiat i somrient, és un personatge alt i corpulent, elegant i que camina lleuger. El 1925, Gaudí ja vivia a la Sagrada Família, consagrat a la construcció. Vestia pobrament, era un ancià més aviat magre, una mica carregat d’espatlles i caminava pausadament (portava les cames embenades). La forma del front d’aquest personatge és diferent de la de l’arquitecte. També són diverses les faccions. L’any 1924, Gaudí apareix descobert a la processó de Corpus i té molt menys cabell que el suposat Gaudí del fotograma del 1925. Aquest home de la pel·lícula porta la barba ben retallada i Gaudí la tenia molt més blanca, poblada i desastrada. No obstant això, en una seqüència del documental es veu un altre personatge passant ràpidament que fa pensar en Gaudí i que no sembla el mateix que camina cap a la càmera. És cert que la germana Montserrat Rius i l’historiador Josep Maria Garrut el van identificar, però havien passat molts anys. L’any passat, per aquestes dates, també es van publicar unes fotografies de l’any 1917, on es veia un personatge que es va identificar amb Gaudí en el moment d’entrar a la Universitat de Barcelona. Ben analitzades, es va desmentir que fos l’arquitecte. [Altres informacions]

Els dos quadres d'El Greco i de Goya del llegat Muñoz Ramonet entren al MNAC per ordre judicial tot i que els hereus encara deuen entre 700 o 800 peces de la col·lecció heretada per l'Ajuntament de Barcelona
Després de 25 anys de litigi amb la família, l'Ajuntament de Barcelona ha recuperat, per fi, «L'anunciació», del Greco, i «L'aparició de la Verge del Pilar», de Goya, taxades en 7 milions d'euros. Un nét de Muñoz Ramonet havia al·legat que aquestes dues obres en concret li pertanyien a ell i als seus dos fills, però el jutge ho ha desestimat i ha decretat la seva entrega a la ciutat. El MNAC les té des d'aquest migdia en dipòsit provisional, ja que la família ja ha presentat un recurs. Les dues obres més rellevants de la col·lecció de Muñoz Ramonet han arribat al MNAC. En presència del secretari judicial i dels advocats de les parts, s'han obert les caixes i s'ha verificat que els dos quadres estan en aparent bon estat. Els tècnics començaran ara un procés d'anàlisi exhaustiu. Ha estat la família qui ha portat les dues obres, ja que el jutge havia avisat que faria entrar la força pública a casa seva per recuperar-les. El Greco i el Goya estan ara en dipòsit provisional, a l'espera de la resolució del recurs. Això no impedeix que puguin ser exposades, però no poden ser prestades a altres museus. El jutge ja ha dit que s'han de lliurar a la ciutat la resta d'obres, entre 700 i 800. Si no poden ser localitzades, un pèrit les haurà de taxar i la família haurà d'indemnitzar l'Ajuntament. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dijous, 20.07.17]
Institucions com el MNAC, el CCCB, el Macba o el Mercat de les Flors es veuen assetjades per la reclamació de l'IVA que els fa l'Agència Tributària en relació a les subvencions públiques

[dimecres, 19.07.17]
L'Auditori de Barcelona tanca la temporada 2016-2017 amb un balanç que ha arribat a mig milió d'espectadors i amb prop de 700 concerts

[dimarts, 18.07.17]
El veterà i renovador cineasta grec Konstantinos Costa-Gavras rep el Premi Internacional Catalunya que s'atorga des de fa 29 anys

[dilluns, 17.07.17]
Montserrat obrirà el museu «Casa de la Pau» el 2025 dedicat al cristianisme, el judaisme i l'islam coincidint amb la commemoració del mil·lenari del monestir

[diumenge, 16.07.17]
El Grec 2017 Festival d'Estiu de Barcelona arriba al seu equador de teatre i dansa amb més de 25 reculls de crítiques que es poden recuperar des de la revista digital «Clip de Teatre»

[dissabte, 15.07.17]
Pau Miró ha estrenat la seva última obra «Un tret al cap» amb Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins a la Sala Beckett sota el paraigua del Grec 2017

[divendres, 14.07.17]
Un recull amb les anotacions escrites per Josep Pla durant la dècada dels anys seixanta es publicarà la tardor vinent dins del segell de Destino del Grup 62

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Més de 65 il·lustradors participen en el projecte «Dibuixos per Somriures» amb l'objectiu de canviar peces artístiques per donacions a projectes solidaris de les persones refugiades en camps d'Europa.

Els Quatre Gats
¿Llengua o literatura...? Aquest és el dilema.

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 10.996.915 visitants i 29.464.500 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

suenogabrielle
«El sueño de Gabrielle».

mariecurie
«Marie Curie».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN