BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5848


Bits del dia

Òmnium Cultural d'Osona i l'ANC amb la col·lagoració dels Comitès de Defensa de la República de la comarca instal·len una presó simbòlica a la plaça Major de Vic permanent fins a aconseguir la llibertat dels presos polítics
L'expectació començava a primera hora de la tarda quan un grup d'operaris ha començat a instal·lar una presó al mig de l'emblemàtica plaça vigatana. Aquest era el pas previ a la posada en marxa de la iniciativa «Un poble empresonat», una acció pacífica impulsada per les delegacions osonenques d'Òmnium Cultural i l'ANC que ha comptat, entre d'altres, amb la complicitat dels Comitès de Defensa de la República de l'Alt Ter. L'objectiu és reclamar la llibertat dels consellers i líders de les entitats sobiranistes empresonats. Fins al dia 10 de desembre la instal·lació, que simula dues cel·les, presidirà la plaça. I l'objectiu és que fins llavors estigui ocupada les 24 hores del dia. Per aconseguir-ho, les entitats fan una crida a la ciutadania a inscriure's als diferents torns, tots de dues hores, per empresonar-se voluntàriament. Una acció pacífica i molt delicada que, segons les entitats osonenques, vol posar de manifest el dèficit democràtic que ha demostrat l'estat espanyol amb l'empresonament dels set consellers i els Jordi's. Peyu i Nandu Jubany han estat els dos primers voluntaris que s'han autoempresonat. Aquesta presó es preveu que faci una gira per diverses poblacions com per exemple Olot que serà la primera parada.
[Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona canvia per tercera vegada aquesta legislatura per anar a parar a mans del comissionat Joan Subirats després del trencament de Barcelona en Comú amb el PSC
L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona torna a estar en mans de Jaume Asens, és a dir, al mateix lloc on estava abans que el govern d’Ada Colau cedís la regidoria als socialistes. Aleshores la comissionava va ser Berta Sureda. El nou comissionat és el catedràtic de ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Subirats. L'alcadessa Ada Colau ha justificat l'expulsió del PSC del govern municipal arran del suport del PSC-PSOE a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, i ha dit que la complexitat del moment polític també ha impactat en la nostra ciutat. Jaume Collboni hi ha estat divuit mesos. El nou comissionat de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, ha ensenyat i investigat en centres reconeguts com la Universitat de Nova York, la Universitat de Buenos Aires, la UNAM de Mèxic i La Sapienza de Roma, entre d'altres. Va fundar l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 2003 va ocupar la càtedra Príncep d'Astúries de la Universitat de Georgetown. A causa de les responsabilitats acadèmiques que té ara no podrà incorporar-se del tot a l'àrea de Cultura fins al gener, quan arribin els Reis. [Altres informacions]

Les entranyes dels museus municipals a l’abast del públic en una nova proposta de la iniciativa «iN MUSEU» que ofereix visites gratuïtes
El dia 2 de desembre, entre les 10h i les 19h, els museus de Barcelona mostraran per primera vegada la seva part més desconeguda: les reserves, els magatzems i els tallers de restauració, així com la feina de les persones que en tenen cura. Aquesta proposta, una iniciativa de la Direcció d’Història, Memòria, i Patrimoni de l’Institut de Cultura (ICUB), convida els ciutadans a visitar els espais habitualment restringits a través de visites guiades que aniran a càrrec guies especialitzats i de conservadors, restauradors, documentalistes i altres professionals dels museus. La iniciativa iN MUSEU engega la seva primera edició amb la voluntat de consolidar-se com una jornada anual en la qual el Museu i el Patrimoni esdevenen un centre d’activitats i de participació ciutadana. iN MUSEU neix amb la voluntat de donar a conèixer de prop aquestes grans plataformes de difusió de la cultura i de conservació del patrimoni, centres de divulgació del coneixement i de treball científic, espais de gaudi, participació i aprenentatge, i explicar els diferents processos de treball que comporta l’exhibició d’una peça. [Altres informacions]

L'Ajuntament de Barcelona no veu amb bons ulls que l'hipotètic museu de l'Ermitage s'instal·li al costat de l'Hotel W i n'alenteix la requalificació
Fa anys que el projecte d'obrir una franquícia de l'Ermitage rus plana sobre Barcelona. Ara la iniciativa sembla que ja ho té tot definit per ubicar-se al port. En concret, en un edifici de nova creació al costat de l'Hotel W. Els promotors asseguren que ja tenen tancat el preacord amb l'Ermitage per a la cessió d'obres, que tenen un avantprojecte per a l'edifici i que han assegurat la inversió a fer, que s'eleva per sobre dels 48,5 milions d'euros (32,5 dels quals, per a les obres de l'edifici). Però al projecte encara li falta un detall important: el vistiplau de l'Ajuntament de Barcelona. Per poder tirar endavant el Museu de l'Ermitage cal que el consistori aprovi un canvi de qualificació que permeti els usos culturals en un espai que ara està qualificat com a comercial. I aquest és, justament, el detall que l'equip de govern encara no veu clar. El govern municipal veu amb bons ulls el projecte, però, tot i no tancar la porta a la requalificació, defensa que es podria estudiar una ubicació alternativa perquè a la Nova Bocana ja hi ha l'Hotel W i la gran botiga de Desigual i el consistori té el repte de portar-hi usos més ciutadans. Quan el projecte es va presentar públicament a Barcelona, l'estiu de l'any passat, es fixava el maig del 2019 com la data d'obertura. En aquell moment, però, l'Ajuntament de Barcelona ja va obrir el calaix dels dubtes quanva assegurar que encara faltava el vistiplau sobre la ubicació. [Altres informacions]

L'incivisme s'aboca a malmetre els monuments públics com el robatori de la llança dels cabdills ilergetes Indíbil i Mandoni ocorregut a la ciuat de Lleida
Al segle III aC, els cabdills ilergetes Indíbil i Mandoni es van revoltar contra el general romà Escipió. La revolta va tenir un destí tràgic: el poderós general va castigar els revoltats amb una gran matança. Ara la llança de l'escultura dedicada aquests herois ilergetes de Lleida ha desaparegut. Des de l'Ajuntament de Lleida calculen que l'acte vandàlic hauria passat en cap de setmana i la Guàrdia Urbana de Lleida ha obert una investigació per aclarir els fets. El consistori ja ha anunciat que encarregarà a un ferrer que reprodueixi la llança de bronze arrancada i reparar així l'escultura. Indíbil i Mandoni és una de les icones de Lleida i està ubicada a l'Arc del Pont, a l'antiga entrada de la ciutat, pel Pont Vell. Tot i que aquesta és la primera vegada que aquesta estàtua pateix un acte vandàlic, a Lleida hi hagut atacs a altres monuments. És el cas de l'estàtua de Lluís Companys situada davant del Teatre de l'Escorxador de la ciutat que va aparèixer amb pintura vermella el mes de març d'aquest 2017 o l'estàtua del fundador de l'Aplec del Caragol, Manolo Calpe, als Camps Elisis, que va aparèixer a terra dies abans de l'última edició de la festa. Precisament aquesta setmana també es va malmetre la placa del monument al president Companys a la població d'El Tarrós, a l'Alt Urgell. [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu obre les seves instal·lacions perquè hi accedeixin els internautes d’arreu del món a través d'Street View gràcies a la col·laboració de Google Maps i El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació del govern català
Els usuaris poden passejar virtualment per gran part dels espais del Gran Teatre del Liceu més desconeguts pel públic, tan sols accedint a Google Maps i triant l’opció de visualització Street View. Google ha fotografiat les estances del Liceu per tal que els internautes puguin recórrer des del Saló dels Miralls o la Sala fins els racons més amagats del Teatre, com els espais escènics i tècnics, els departaments de sastreria i caracterització o les sales on assagen l’Orquestra i el Cor del Liceu [Google View Street Gran Teatre del Liceu]. Espais que són essencials per les produccions i pel funcionament diari del Liceu i que d’altra forma el públic no podria descobrir. Es pot veure també el pati de butaques des de dalt de l’escenari, tal com el veuen els solistes, o les fantàstiques vistes de Ciutat Vella des de la terrassa del Liceu. La tecnologia Street View permet, a més, visitar el Gran Teatre del Liceu en format de realitat virtual 360°, afavorint una experiència encara més immersiva tan sols emprant el mòbil i unes ulleres adaptades a aquesta tecnologia. [Altres informacions]

La reobertura de l'Imax dins del Maremagnum amb un projecte per a projeccions en 4D podria ser una realitat després del tancament fa tres anys
L’Imax és un dels edificis del Maremagnum que proposa novetats a curt termini. El cinema està tancat des del setembre del 2014. La clausura va suscitar al seu dia un debat encès sobre el futur de l’edifici, i es va plantejar fins i tot la demolició. Al cap de poc temps de tancar, es va presentar un projecte per reconvertir­lo en teatre espectacle. L’Ajuntament de Barcelona va fer miques els plans dels promotors, que ara han trobat la fórmula per continuar projectant cinema en aquest singular immoble. L’empresa concessionària de l’edifici de l'Imax està a punt de presentar un projecte a l’Autoritat Portuària per recuperar els cinemes i remodelar­los completament. Estan negociant ampliar la concessió i preparen un pla economicofinancer per fer front a la reforma interior. Fonts de l’empresa expliquen que han trobat una fórmula més barata per oferir cinema en 4D. La intenció és transformar l’Imax en un equipament en què es puguin veure pel∙lícules en pantalla gran, amb atraccions afegides, com seients que es mouen i que aporten a l’espectador la sensació d’immersió total. La iniciativa està supeditada al fet que l’Autoritat Portuària accepti el projecte. [Altres informacions]

El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona retira del programa el documental «Silenciados» que denuncia la invisibilització dels homes agredits per dones
El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona ha anunciat que retira de la programació el documental «Silenciados» arran de la polèmica que havia provocat en les xarxes la inclusió del film, que denuncia la invisibilització dels homes agredits per les seves parelles i critica els perjudicis de la llei integral de violència de gènere per als homes, tant els que són víctimes de la violència de gènere com els que són objecte de denúncies falses. El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona que se celebra del 14 al 24 de novembre, havia inclòs inicialment la pel·lícula en la secció oficial. Però davant les crítiques generals a la tesi del documental per minimitzar la violència masclista, la direcció del festival el va retirar de la programació. Després d'una nova onada de crítiques a les xarxes, aquest cop de partidaris del documental, el festival va tornar a incloure en la programació la pel·lícula, però fora de competició i convidant les dues parts a veure-la per debatre en persona sobre el tema, mirant-se als ulls i respectuosament. Però, finalment, en el seu comunicat, el festival es desvincula definitivament de «Silenciados» i demana disculpes per la inclusió d'un film aliè a la filosofia del festival. [Altres informacions]

El Teatre Lliure de Gràcia obre un experiment compartit convidant el públic als assajos dels muntatges que prepara
El Teatre Lliure de Gràcia comença, a partir del 17 de novembre, un experiment escènic. Després d’impulsar l’any passat el taller Els Oficis del Teatre, en què donaven a conèixer el dia a dia de la sala des de dins, ara el Teatre Lliure fa un pas més i s’obre als espectadors per ensenyar-los una part del procés creatiu que fins ara quedava oculta: les lectures i els assaigs que duen a terme els actors per bastir una obra de teatre. Per mostrar com treballen els textos, la Kompanyia Lliure —la que aglutina un grup de joves intèrprets en plantilla— donarà forma a tres obres: «El cosidor»,de Jean-Claude Grumberg, «Laronda.com», de Bruno Fornasari, i «Les tres germanes», d’Anton Txékhov, sempre sota la direcció de Lluís Pasqual. En una primera etapa el públic podrà descarregar-se el text de cada obra i assistir, durant dos dies i com si fossin un intèrpret més, al que els artistes anomenen treball de taula. Una vegada superada aquesta etapa, els intèrprets oferiran una lectura dramatitzada durant els tres dies següents, de manera que els assistents podran observar com ha evolucionat el muntatge. [Altres informacions]

La quarta edició del Festivitas Bestiarum es convertirà en la gran festa del Bestiari Festiu a Reus que commemora el Dia Europeu del Bestiari
El bestiari popular català és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics que són exhibits en les festes locals de Catalunya en processons, cercaviles o balls. Tenen el seu origen en el teatre medieval de les processons de Corpus Christi però al llarg dels anys han evolucionat adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables, entre altres manifestacions tradicionals i populars. L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya, convoca la quarta Nit del Bestiari Festiu i Popular 2017 el dissabte 2 de desembre de 2017, a Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017. Per la seva ubicació en el calendari anual el Festivitas Bestiarium esdevé la gran festa de cloenda de la temporada d’actuacions del Bestiari Festiu d’arreu del país. Balls, actuacions i cercaviles es barregen en un acte que també vol acostar el col·lectiu a la societat premiant les millors iniciatives, personatges públics o entitats que destaquen en el foment de la cultura popular i tradicional. [Altres informacions]

Una companyia compacta amb perles brillants com la força emotiva de Núria Espert amb uns solos «Gran Reserva» recorda al Teatre Goya l'impacte de l'obra «Incendis» de Wajdi Mouawad
En poques ocasions, veure una obra per segona vegada continua produint el mateix efecte impressionant, com passa amb aquesta versió d'«Incendios», de Wajdi Mouawad (Beirut, Líban, 1968), de la qual no podem parlar sense recordar els pioners «Incendis» d'Oriol Broggi, al Teatre Romea, el 2012. Ara aquí, la direcció de Mario Gas demostra que és possible una altra manera d'entrar en el món intens i complex de Mouawad i ho fa amb una posada en escena austera —només una mola negra escenogràfica que ofereix diferents possibilitats ambientals amb l'ajut d'alguna projecció videogràfica i dos terraplens per banda, jo diria que dos rings, també de sorra —no només de sorra viu Oriol Broggi!— i deixant-ho tot a la paraula i als intèrprets [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Una companyia compacta amb perles brillants: la força emotiva de Núria Espert en el triple paper de l'àvia Nazira, la mare Jihane i la filla Nawal, amb uns solos «Gran Reserva» d'aquells que es destapen per a les grans ocasions; també Laia Marull juga fort i no trontolla en cap moment en les diferents franges d'edat de Nawal, entre els 14 i els 40 anys; i s'hi constata la consolidació de Candela Serrat —torna a ser obligatori recordar que és la filla de Joan Manuel Serrat— com a actriu en el paper Jeanne, la filla i néta de Nawal. [Altres informacions]

L'obra «El laberinto mágico» del Centro Dramático Nacional al Teatre Romea parteix de la mirada que l'escriptor Max Aub fa sobre la guerra civil entre el 1936 i el 1939
Deu hores. No, no... que no s'espanti ningú. Deu hores és el que durava una de les primeres versions del camp de treball sobre el cicle de sis novel·les de Max Aub (París, 1903 - Ciutat de Mèxic, 1972). El muntatge s'ha hagut de limitar a la durada convencional de dues hores. L'obra parteix de la mirada que Max Aub fa sobre la guerra civil entre el 1936 i el 1939 amb «Campo cerrado» (1943), «Campo de sangre» (1945), «Campo abierto» (1951), «Campo del Moro» (1963), «Campo francés» (1965) i «Campo de los almendros» (1968). Una feinada de síntesi i clarificació meritòria [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La versió de José Ramón Fernández i la direcció d'Ernesto Caballero amb el Centro Dramático Nacional (CDN) ha portat la companyia de la quinzena d'intèrprets a la recreació d'un fresc sobre els vençuts de la guerra civil amb un recurs dramatúrgic que situa els personatges en espais diferents. Primer es presenten, diuen qui són, d'on vénen, què fan enmig del conflicte bèl·lic i avancen quan cauen abatuts i per què. [Altres informacions]

La dramaturga Marilia Samper s'endinsa en el teatre social i el realisme brut amb l'obra «L'alegria» a la Sala Beckett
Teatre social i realisme brut semblen termes que han passat a la història. Però no. Ara tornen a ser més vius que mai com a reacció a l'estesa de pobresa que ha deixat la crisi i que s'ha encrostonat en moltes capes socials que abans havien aconseguit un mínim de benestar. «L'alegria» de Marilia Samper (Brasil, 1974), dramaturga establerta a Catalunya amb una trajectòria ja força notable, es podria inscriure en aquests corrents [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Teatre social perquè té la sensibilitat de crear un personatge de vint anys amb paràlisi cerebral, en cadira de rodes, amb una mare amb una feina precària que amb prou feines arriba a final de mes i en un barri de tercer ordre, en un edifici amb barreres arquitectòniques i amb un veïnat angoixat per les pròpies dificultats econòmiques. [Altres informacions]

L'actriu Imma Colomer ironitza a la Sala Muntaner sobre la «caducitat» de les actrius a la televisió amb el personatge de l'obra «Prime Time» que porta quaranta anys protagonitzant una sèrie
Que una telenovel·la —ara en diuen «sèrie»— duri quaranta anys en antena i en horari de sobretaula deu ser un rècord de ficció que totes les productores voldrien. Però que la protagonista de la mateixa sèrie s'hi aguanti també quaranta anys, encara és més matèria de rècord. Això és el que li passa a l'actriu de ficció Glòria Aran, que interpreta el paper principal de la sèrie «Gent de Sort» i que no només s'ha guanyat la popularitat al llarg dels quaranta anys sinó que tampoc no té cap intenció de deixar-ho [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Però la seva nova productora, filla del productor original, no ho veu igual i creu que ha arribat el moment de fer un salt en la sèrie i passar-la a una audiència de màxims —la del vespre-nit— cosa que comporta, esclar, el remodelatge o desaparició del personatge de la Glòria Aran i un gir en la filosofia de la trama. [Altres informacions]

El sector cultural català fa una crida a la ciutadania perquè participi en la vida artística com una forma d'activisme i per millorar la convivència social
En un manifest fet públic moltes institucions teatrals, musicals, museïstiques i altres actors del sector cultural fan una crida a la ciutadania perquè torni a participar de les ofertes artístiques per expressar la «vostra forma d’activisme per alimentar els necessaris espais de reflexió i per contribuir a millorar la nostra convivència». Entre la seixantena de signats figuren el Teatre Nacional de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, l'Institut del Teatre, el Festival Temporada Alta, la Sala Beckett, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA, la Fundació Joan Miró, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, el Festival Grec, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Palau de la Música Catalana, L’Auditori o els teatres Victòria i Poliorama. [Altres informacions]

Amb el govern legítim de Catalunya
El govern de Catalunya va ingressar ahir a la presó en compliment d’un procés judicial en què se l’acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a altres moments dramàtics de la nostra història. A més d’aquest empresonament preventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del Govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d’unes mesures repressives que obren un fosc panorama. Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d’alcaldes, càrrecs públics i altres ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d’octubre durant la celebració del referèndum. Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància [Aquest text s'ha publicat conjuntament en vint-i-dues publicacions, diaris i revistes, tant de paper com digitals, arran de l'empresonament de vicepresident i consellers i conselleres del govern català] [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2017 amb 12.386.907 visitants que han fet 31.145.837 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'octubre del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 12.386.907 visitants i 31.145.837 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.786,6 visites de pàgines (12,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 45 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.378 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

Ferran Rañé i Andreu Solsona donen a l'Institut del Teatre l'arxiu personal de premsa en relació a l'obra «La torna» dels Joglars i la campanya a favor de la Llibertat d'Expressió de fa quaranta anys
La revifada de la reivindicació de la Llibertat d'Expressió amb la recuperació dels cartells amb el perfil d’un rostre amb un traç vermell que travessa la boca, en relació a l'empresonament dels Jordi's (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) ha portat els actors Andreu Solsona i Ferran Rañé a desenterrar els seus arxius personals de la repressió que van patir fa quaranta anys arran de l'obra «La torna» dels Joglars. Aquell dibuix va aparèixer el 1978 fet per Fabià Puigserver en una trobada amb altres artistes, i la dramaturga Teresa Calafell el va completar amb la ratlla vermella. De seguida es va convertir en l’emblema contra el consell de guerra a Els Joglars per crear i representar l’obra de teatre «La torna», que suggeria que l’execució de Heinz Ches, feta en paral·lel a la de Salvador Puig Antich, havia sigut un crim d’estat. Després de ser condemnats com a autors de l’obra i del programa de mà, quatre membres de la companyia van ser empresonats durant un any, i tres van marxar a l’exili, incloent-hi l’aleshores director de la companyia, Albert Boadella, que estava detingut però es va escapar. Per evitar que aquells fets caiguin en l’oblit, els antics integrants d’Els Joglars Ferran Rañé i Andreu Solsona, han cedit el seu arxiu personal de premsa de l’espectacle, que també recull les conseqüències polítiques, militars i socials que va comportar. Des d'ara més de 600 documents es troben, doncs, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dissabte, 18.11.17]
L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona canvia per tercera vegada aquesta legislatura per anar a parar a mans del comissionat Joan Subirats després del trencament de Barcelona en Comú amb el PSC

[divendres, 17.11.17]
Les entranyes dels museus municipals a l’abast del públic en una nova proposta de la iniciativa «iN MUSEU» que ofereix visites gratuïtes

[dijous, 16.11.17]
L'Ajuntament de Barcelona no veu amb bons ulls que l'hipotètic museu de l'Ermitage s'instal·li al costat de l'Hotel W i n'alenteix la requalificació

[dimecres, 15.11.17]
L'incivisme s'aboca a malmetre els monuments públics com el robatori de la llança dels cabdills ilergetes Indíbil i Mandoni ocorregut a la ciuat de Lleida

[dimarts, 14.11.17]
El Gran Teatre del Liceu obre les seves instal·lacions perquè hi accedeixin els internautes d’arreu del món a través d'Street View gràcies a la col·laboració de Google Maps i El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació del govern català

[dilluns, 13.11.17]
La reobertura de l'Imax dins del Maremagnum amb un projecte per a projeccions en 4D podria ser una realitat després del tancament fa tres anys

[diumenge, 12.11.17]
El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona retira del programa el documental «Silenciados» que denuncia la invisibilització dels homes agredits per dones

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Tres llibres de literatura catalana formen part del catàleg White Ravens 2017 que elabora la Internationale Jugendbibliothek de Munic.

Els Quatre Gats
«I va arribar la República...».

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 12.386.907 visitants i 31.145.837 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN