BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5643


Bits del dia

La versió moderna i per a joves de l'obra «Galileu» al Teatre Club Capitol posa en la pell de l'actriu Laura Aubert el personatge de l'astrònom que va canviar la idea de l'univers
Des que el dramaturg Bertolt Brecht (Augsburg, Alemanya, 1898 - Berlín Oriental, 1956) va escriure el 1939 la seva obra sobre la vida del matemàtic Galileu (Pisa, Itàlia, 1564 - 1642), considerat, entre altres qualificatius, com el pare de la física moderna, les versions teatrals, cinematogràfiques i documentals s'han succeït al llarg del temps. La primera versió teatral es va estrenar el 1943 a Zuric (Suïssa), però entre 1945 i 1947, Brecht —ja a l'exili i fugint del nazisme— en va fer una segona versió revisada que Joseph Losey va dirigir a Los Angeles, protagonitzada per Charles Laughton, adequada al gust de l'època dels nord-americans. El mateix Joseph Losey hi tornaria el 1974, però per fer-ne una versió cinematogràfica. La versió teatral més recent la va protagonitzar el 2016 l'actor Ramon Fontseré, sota la direcció d'Ernesto Caballero, al Teatro Valle-Inclàn de Madrid
[críticaíntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si la memòria no és traïdora, la referència teatral catalana cal buscar-la el 1996, en una versió dirigida per Calixto Bieito, amb Carles Canut de protagonista, al costat d'una quinzena d'intèrprets més, coproduïda per Focus, el Centre Cultural de Sant Cugat i el Mercat de les Flors on es va representar. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

Tota la discografia de Raimon es troba des d'ara disponible en suport digital coincidint amb la marató de dotze recitals del Palau de la Música Catalana i la retirada del cantant
El cantant Raimon te tots els drets de la seva obra discogràfica, tret dels quatre discos editats per Movieplay, que actualment te la Warner, però si que disposa i decideix sobre tota la resta de l’obra, tant l’editada aquí com les edicions que s’han fet al Japó, Argentina o altres països. El cantant de Xàtiva sempre ha administrat la comercialització dels seus enregistraments d’una forma molt acurada i no ha tingut mai a l’abast del públic l’obra sencera. Si que ho han estat totes les cançons a través de les diferents integrals, però no tots els enregistraments. A partir d'ara, i per primera vegada, es poden adquirir tots els enregistraments de Raimon en format digital en portals com iTunes. Al marge de la possibilitat de compra en la modalitat de descàrrega, també es podrà gaudir de tota l’obra escoltant-la en la modalitat streaming a través dels serveis especialitzats com Spotify o Deezer. Amb aquesta edició digital, es recuperen les portades originals de tots els discos SG, EP’s o LP’s, també els escrits que hi ha en els llibrets, d’autors tant diversos com Josep Pla, Eduardo Galeano, Joan Fuster entre molts altres, i es poden escoltar les edicions de concerts únics a diversos països estrangers o el de l’Abadia de Montserrat el desembre de 1969. [Altres informacions]

El cercador Google millorarà el motor de cerca perquè es filtrin les notícies considerades falses i els continguts que tenen un caràcter ofensiu
Així ho ha anunciat ahir la companyia, que promet canvis en el seu algoritme, en un món on desenes de milers de pàgines es publiquen en línia cada minut i cada dia, i on la gent intenta trucar el sistema, segons ha afirmat el responsable d'enginyeria del cercador. Segons aquest departament, calen canvis estructurals en el motor de cerca per acabar amb el problema de les notícies falses perquè una petita part de les recerques del trànsit (al voltant del 0,25%) ha estat retornant continguts ofensius o clarament enganyosos. Les dades indiquen que durant un mes Google va actualitzar les seves pautes de qualitat a seguir pels avaluadors, que ja disposen d'exemples més detallats de les pàgines de baixa qualitat que han d'eliminar, un canvi que ajuda a degradar aquests continguts. D'altra banda, la companyia diu que ha ajustat els senyals que determinen els resultats d'una recerca per evitar així resultats inapropiats, com el de la pàgina racista blanca que apareixia en primer lloc en buscar en anglès «Va passar l'Holocaust?». La possibilitat de reportar continguts ofensius s'estén també als usuaris, que podran aportar les seves observacions sobre continguts ofensius a la funció d'autocompletar, basada en recerques similars fetes segons algoritmes. [Altres informacions]

La pirateria digital va arribar al 84% dels continguts consumits l'any 2016 entre cinema, música, sèries, videojocs i literatura
Malgrat això, el 2016 ha estat el primer any de l'última dècada en què es va viure un descens de la pirateria segons les conclusions de l'Observatori de la Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, que han presentat la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts i LaLiga. En total, el 84% dels continguts que es van consumir a internet el 2016 van ser il·legals, mentre que el 2015 la xifra va ser de 87,48%. Segons l'estudi, el lleuger descens tant a les mesures de les autoritats per frenar la pirateria com al desplegament de l'oferta legal dels últims mesos. Segons aquest resultat, un 32% d'espectadors de cinema el pirategen amb 789 milions de pel·lícules. D'aquestes pel·lícules, el 33% es van piratejar quan encara estaven en cartellera. Les sèries ocupen el segon lloc amb un 27% de consumidors pirates. Les descàrregues de música il·legals van augmentar del 21% al 26% a causa de la inclusió del 'stream ripping' (pirateig de música en 'streaming') i es va accedir a 1.661 milions de continguts musicals. Augmenta també la pirateria en els llibres: passa del 21% al 22%. Aquests accessos van suposar 374 milions amb un valor de mercat de 3.103 milions d'euros. Els videojocs van tenir 223 milions d'accessos amb un valor de 5.608 milions d'euros. El 45% dels títols estaven en mercat des de feia menys d'un any. Les pèrdues globals són de 1.783 milions: 573 milions d'euros corresponen al sector cinematogràfic; 414 milions a la música; 271 milions al futbol; 247 milions als videojocs; 171 milions a les sèries i 107 al sector del llibre. El 47% dels pirates afirmen que els continguts originals són molt cars, un 42% diu que hi ha una gran facilitat d'accés a les pàgines pirata. Un 47% també afirma que ja paga per una connexió a internet, i un 37% que no vol pagar per un producte que potser després no els agrada. [Altres informacions]

Milions d'israelians han paralitzat les seves activitats i les sirenes antiaèries han sonat per tot el país per recordar els sis milions de jueus morts durant el nazisme
L'acte ha tingut lloc durant la commemoració del Dia en Record de l'Holocaust. Minuts abans de les deu del matí [24 abril] els conductors han aturat els vehicles, tant en ciutats com en carreteres i autopistes, per mostrar el seu respecte als assassinats i la seva determinació de mantenir viva la memòria perquè un afer com aquest no es repeteixi. Els vianants també han deixat de caminar per guardar dos minuts de silenci. Al Parlament d'Israel s'han llegit desenes de noms de víctimes de l'Holocaust. Davant del mateix edifici s'ha encès una espelma de record i s'hi han llegit uns versicles de la Torà. El canceller austríac, Christian Kern, que és de visita oficial al país, també ha participat en els actes i ha explicat que la seva mare havia ajudat una parella jueva de Viena a amagar-se de les tropes nazis: «La meva àvia treballava a casa d'una família jueva a Viena, i quan els nazis van arribar al poder es van haver d'amagar. La meva mare, amb onze anys, els portava menjar i aigua cada dia, fins que es va topar amb membres de la Gestapo a l'entrada de l'amagatall». [Altres informacions]

L'essència del clown de factura catalana té ara mateix el nom d'Espai Dual que presenta el seu espectable «Be God Is» a La Villarroel
Vagin on vagin i actuïn on actuïn, omplen. I estan obligats a acontentar els espectadors amb breus bisos que s'allarguen una mica més enllà dels cinquanta minuts establerts. Els tres pallassots, amb tot l'afecte del terme, són fruit de la que podríem anomenar "generació olímpica". Tenen, doncs, des de la frescor de l'edat de la vintena, un llarg camí al davant per consolidar el que ja és, des de fa almenys dues temporades, una creació considerada revelació que barreja el teatre de gest, l'acrobàcia de pista i la música, sobretot la música, en un espectacle que si un dia el veiéssim, per exemple, com a entremès, a la pista d'un dels espectacles del Cirque du Soleil, tindria el mateix impacte i la mateixa bona rebuda que té en els escenaris catalans —de petit o mitjà format— que l'han vist nèixer i créixer [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. «Be God Is», que en transcripció matussera i catalana vol dir «BiGoTis» —els tres en llueixen—, és un espectacle d'un ritme trepidant, frenètic, que fa suar la cansalada als tres intèrprets i que contrasta amb la introducció relaxant de presentació —en off, el mestre Quimet Pla— amb l'aparició en la penombra de tres frares encaputxats evocant una mena de cant gregorià que barreja "in vitro" amb "referèndum" o "curriculum vitae". [Altres informacions]

L'Orfeó Català posa a l’abast de tothom el fons documental del compositor Pep Ventura amb més de 500 partitures de sardanes digitalitzades
El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (Cedoc) ha digitalitzat i posat a l’abast de tothom a través d’internet el fons documental del compositor Pep Ventura. Es tracta d'una col·lecció de més de 500 partitures, la majoria autògrafes, a més d’obres del seu fill Benet Ventura, que el Cedoc custodiava des de principi del segle XX i que s’han digitalitzat coincidint amb el segon centenari del naixement de Pep Ventura. El fons es pot consultar en aquest enllaç. Josep Ventura i Casas (Alcalá Real, Jaén, 1917 – Figueres, 1875), més conegut com a Pep Ventura, és un dels referents indispensables del món de la sardana. Va compondre més de 500 obres, la majoria sardanes, i també fou cap de cobla. El més rellevant de la seva obra va ser l’impuls que va donar a la forma de la sardana llarga tal com es coneix avui dia, gràcies a la introducció en la cobla d’un nou instrument solista, la tenora, que substituïa l’antiga xeremia tenor. Entre les obres que formen part del fons figuren majoritàriament sardanes llargues, una seixantena de curtes, també balls de saló, obres corals i petites peces de concert i religioses. [Altres informacions]

La futura Casa de les Lletres pot deixar orfe l'Ateneu Barcelonès de la presència física de les associacions d'escriptors on s'han hostatjat durant gairebé 40 anys
La futura Casa de les Lletres de Barcelona, presentada per l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ocuparà l'edifici de les antigues oficines de la Companyia General d’Autobusos de Barcelona (posteriorment TMB) del districte de Sant Martí, on també s’hi va instal·lar l’oficina de la societat municipal 22@bcn, i que va ser desocupat l’any 2007. L’edifici es troba al carrer Roc Boronat, 99-115, i és de propietat municipal. Va ser construït l’any 1928, i va esdevenir la primera seu de la companyia d’autobusos que va existir a Barcelona, la CGA, de la qual se’n reconeixen encara les seves sigles a la façana. Es troba en una de les àrees més consolidades del 22@, ja que està situat al costat d’equipaments en ple funcionament com el Museu Can Framis, l’edifici Media-TIC o la Universitat Pompeu Fabra. L'edifici de la Companyia General d'Autobusos de Barcelona consta de 4 plantes de 486 m2 i 3’70/4 metres d’alçada. Té ja una dotació aprovada per a la seva rehabilitació de 3.750.000 €, dels quals hi ha una previsió pressupostària per al 2017 de 300.000 € per a la contractació del projecte executiu. Les obres de rehabilitació i reforma tindrien lloc entre el 2018 i el 2019. La protecció patrimonial de l’edifici és de Nivell C, cosa que obliga a mantenir el volum i la façana principal del carrer Roc Boronat, la rehabilitació de la façana posterior i el manteniment dels elements metàl·lics de les cantonades. Segons l'Ajuntament de Barcelona, la Casa de les Lletres neix amb l’objectiu de ser un edifici públic singular, un espai del sector del llibre a Barcelona que la ciutat ofereix per ser seu de les principals institucions, gremis i associacions del sector. Serà també la seu de l’oficina Barcelona Ciutat Literària de la UNESCO i del Consorci de Biblioteques de Barcelona. L’equipament també disposarà d’auditori, cafè literari, espai expositiu, magatzem consultable per a la cessió de fons i llegats, i espais de treball per a residències d’autors. Les associacions d'escriptors que es troben des de fa gairebé 40 anys a l'última planta de l'Ateneu Barcelonès tenen l'oferta de traslladar-s'hi tenint en compte que el 2021 acaba el conveni que la Generalitat de Catalunya fa signar amb l'Ateneu per a la utilització d'aquest espai. També s'hi ha convidat la Institució de les Lletres Catalanes. [Altres informacions]

L'enterrament intacte d'un antic noble de l'antiga Luxor conté vuit mòmies, deu sarcòfagsi centenars d'estatuetes funeràries
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert intacta la tomba d'un alcalde de l'antiga ciutat de Luxor. Segons informa el ministeri d'Antiguitats la tomba pertany a la dinastia faraònica XVIII (1550-1295 aC). La tomba pertany a un alcalde anomenat Ausrihat i conté vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'estatuetes funeràries. A més, un portaveu de la mateix institució afirma que s'han trobat 1.500 amulets, coneguts com "ushebtis". La tomba de Luxor està completament intacta, molt decorada, tant amb inscripcions com murals. A banda de l'estat de conservació, la importància de la descoberta es troba en la importància del personatge. A la zona de Dra Abu al Naga —a la riba occidental del Nil— la majoria de tombes descobertes havien estat saquejades. La tomba d'Ausrihat havia passat desapercebuda perquè estava enterrada sota un gran quantitat de pedres i terra. Un altre atractiu d'aquesta descoberta és que podria ser la porta d'entrada a altres enterraments que també estarien intactes. La tomba té forma de T i té l'estil típic dels enterraments nobles. Consisteix en un pati obert, una sala rectangular i una cambra interna. diverses descobertes importants en els últims anys. [Altres informacions]

La Cubana prepara al Teatre Coliseum una «Teresinada« popular per a fans i seguidors de la sèrie «Teresines» coincidint amb la recollida de signatures perquè TV3 reprengui l'emissió de nous capítols
La festa-marató tindrà lloc el 7 de maig, Dia de la Mare, des de les 11:00 h del matí, al mateix Teatre Coliseum on La Cubana està representant l'espectacle «Gente bien» durant tota la temporada. Aquell dia, la companyia obrirà les portes a tothom de manera gratuïta per poder veure en una pantalla gegant els tretze capítols de la sèrie, un darrere de l'altre. Durant la jornada, hi seran presents els actors protagonistes de la sèrie i s'oferiran actuacions musicals en directe, concursos, lliurament de premis, sortejos i l'elecció de la «Teresina de Catalunya», entre altres sorpreses pròpia de la imaginació de La Cubana. També hi haurà una exposició sobre el món de les Teresines al primer pis del Teatre Coliseum amb maquetes, esbossos, objectes, vestuari, perruques i decorats que van ser utilitzats a la sèrie. Aquesta exposició, oberta des del 20 d'abril, es podrà visitar fins al mateix 7 de maig, sempre des de les 17:00 h de la tarda fins a l'hora de l'inici de la funció. Les persones que assisteixen al Coliseum, el dia de la «Teresinada»popular, disfressades d'algun dels personatges, entraran en l'opció de diferents premis. També hi haurà premis per als realitzadors de vídeos penjats a la xarxa relacionats amb la sèrie, així com regals del devedé amb els 13 capítols a tots els espectadors que assisteixen a la funció de «Gente bien» des del Dia de Sant Jordi fins al 7 de maig. Les entrades per assistir al Teatre Coliseum el dia de la «Teresinada» popular es poden recollir al mateix Teatre Coliseum el dia 3 de maig, a partir de les 12 del migdia, dues per persona i vàlides per intercanviar durant el dia amb altres familiars o amics que hi vulguin assistir en hores diferents. [Altres informacions]

Una pròxima subhasta a Los Angeles del grafiter Bansky posarà a la venda «La rata del paraigua» a un preu de sortida superior als 100.000 dòlars
Més d'una dotzena d'obres de l'artista britànic Banksy se subhastaran el maig a Los Angeles. La peça més valuosa és «La rata del paraigua», feta amb una plantilla i aerosol en una porta metàl·lica a Berlín l'any 2013, i que s'espera que es vengui per més de 100.000 dòlars.Una altra de les peces que es preveu que es col·loqui a un preu elevat és «Bobby negre», del 2003. La subhasta serà l'11 de maig a Julien's Auctions. De Banksy, només se'n coneix l'obra, perquè manté la identitat en secret. Els seus grafits, però, de contingut irònic i crític sobre temes socials i polítics, han anat creixent en cotització. Una obra de Bansky es va vendre per 1,8 milions de dòlars en una subhasta l'any 2008 a Nova York. Una de les últimes creacions que ha fet ha estat decorar un hotel a Betlem, amb vistes al mur que va construir Israel a la Cisjordània ocupada. A la subhasta de Los Angeles també es posaran a la venda una creació d'Andy Warhol sobre el líder dels Stones, Mick Jagger, i diverses peces de Shepard Fairey, conegut com a creador del pòster «Hope» per a la campanya presidencial que el 2008 va fer l'expresident dels EUA, Barack Obama. [Altres informacions]

L'Any Palau i Fabre se centrarà en la seva relació amb el pintor Pablo Picasso i en la creació literària i assagística de l'autor
La poesia, el teatre, Picasso i la Fundació dedicada a l'escriptor seran els eixos temàtics de l'any Palau i Fabre, que commemorarà fins a l'abril de 2018 el centenari del naixement de Josep Palau i Fabre. Segons la Fundació Palau i Fabre, l'autor és el gran reivindicador de la relació de Picasso amb Catalunya, i aquesta commemoració serà una oportunitat per posar de nou al mapa la Fundació, inaugurada pel propi Palau i Fabre el 2003 a Caldes d'Estrac, municipi del Maresme. La commemoració s'iniciarà amb la col·locació per part de l'Ajuntament de Barcelona d'una placa a la casa on va viure, al número 99 del carrer Bruc. L'Any Palau i Fabre servirà, segons els seus promotos, per donar a conèixer la seva obra com a escriptor, com a poeta, narrador, assagista, dramaturg, per donar suport i consolidar la Fundació, i per donar testimoni de la seva aposta per la modernitat i l'avantguarda. El logotip de l'any Palau i Fabre, que sembla inspirat en un faune picassià o en la cèlebre màscara de teatre grega, és obra de l'artista mallorquí Miquel Barceló, un dels seus artistes preferits. Per abordar una de les grans obsessions de Palau i Fabre, que va convertir l'obra picassiana en objecte d'estudi durant tota la seva vida, el Museu Picasso de Barcelona i la Fundació Palau acolliran el Congrés Internacional «Picasso i identitat», que situarà les aportacions de l'estudiós barceloní en el conjunt dels estudis picassians. [Altres informacions]

L'obra teatral «Harry Potter and the Cursed Child» guanya 9 premis Olivier atorgats a Londres i supera «Matilda, el musical» i «El curiós incident del gos a mitjanit»
La producció teatral «Harry Potter and the Cursed Child (Harry Potter i el nen maleït)», un rotund èxit de taquilla, ha fet el rècord en la història dels premis teatrals Olivier en guanyar nou guardons, entre els quals, el de millor obra nova. En una cerimònia celebrada al Royal Albert Hall de Londres, on es va homenatjar Kenneth Branagh, l'adaptació als escenaris de l'exitosa saga de J.K. Rowling, escrita per Jack Thorne i dirigida per John Tiffany, partia com a clara favorita, amb 11 nominacions. L'obra «Harry Potter and the Cursed Child» va superar amb nou estatuetes «Matilda, el musical» i «El curiós incident del gos a mitjanit», per convertir-se en l'obra més premiada de la història d'aquest certamen. L'Olivier a millor actor va anar a parar a mans de Jamie Parker, per la seva encarnació del mag Harry Potter, que presenta els personatges de Harry, Ron i Herminone ja a la trentena, a punt d'enviar els seus propis fills a l'escola de bruixeria Hogwarts. El seu director, John Tiffany, es va endur el reconeixement a millor direcció per aquesta producció, premiada per la il·luminació, el so, el vestuari i el disseny d'escenaris. També la intèrpret que encarna el personatge d'Hermione Grainger, Noma Dumezweni, i el seu company de repartiment, Anthony Boyle, que dona vida a l'escenari a Scorpius Malfoy, van guanyar els Olivier en les categories de millor actriu i actor secundari. D'altra banda, Billie Piper («Doctor Who») va obtenir l'Oliver a millor actriu per la seva interpretació de «Yerma» de Federico García Lorca. El premi al millor musical nou va ser per a «Grounhog Day», una obra escrita per Tim Minchin i Danny Rubin, mentre que el millor revival d'un musical se'l va endur «Jesus Christ Superstar». [Altres informacions]

L'actor Carles Canut assumeix la direcció artística del Teatre Romea en mans de Focus després de les etapes de Calixto Bieito, Julio Manrique i Borja Sitjà
El Teatre Romea ha nomenat nou director artístic: l'actor i director teatral Carles Canut. Focus, gestora del teatre des del 1999, ha nomenat a un referent del món del teatre per assumir la direcció artística de la institució. Carles Canut ha estat en totes les fites del Teatre Romea, tant al llarg de la direcció de Calixto Bieito com la de Julio Manrique i la de Borja Sitjà. Encara sense determinar la temporada 2017-2018, Carles Canut ha avançat que comptarà amb, entre altres, amb Mario Gas, que dirigirà Pablo Derqui a «Calígula», d’Albert Camus; Jordi Casanovas, que treballarà amb Ramon Madaula i Jordi Bosch en un text signat per Madaula, i Oriol Broggi, que dirigirà Julio Manrique. La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía La Baja obrirà temporada amb «Ahora todo es noche», l’espectacle amb què commemora els seus quaranta anys de trajectòria. Carles Canut ha participat en més de 17 espectacles estrenats al Teatre Romea i en 500 funcions. Des del 2000, va formar part de la Companyia Teatre Romea, i des del 2006, és el director de la Fundació Romea per les Arts Escèniques, càrrec que alternarà amb el de director artístic. [Altres informacions]

La tenora barítona de l'Institut d'Estudis Catalans formarà part del programa del Parc d'Instruments de l'ESMUC
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) han signat un conveni de col·laboració pel qual s’incorpora la tenora barítona al programa de cessions del Parc d’Instruments de l’Escola, per a la seva utilització i estudi per part de l’alumnat i professorat. La tenora barítona formarà part del Parc d’Instruments de l’ESMUC, i podrà ser utilitzada pel professorat i l’alumnat que ho necessiti per a la seva pràctica i estudi musical i docent. També serà utilitzat per diferents intèrprets en els concerts de música tradicional o cobla, especialment de grans conjunts, que se celebrin al llarg del curs. La tenora barítona té una longitud de 1.087 metres i és formada per dos cossos de fusta i un pavelló metàl·lic, que en el futur, previsiblement, es corbarà a la manera del pavelló del clarinet baix. El tudell, que uneix la doble canya amb l’instrument, mesura prop de deu centímetres de longitud i està corbat, com el del corn anglès. La tenora barítona es toca en posició aproximadament vertical, a diferència del tible i de la tenora, que es toquen en posició horitzontal. Tot i que en la cobla ja hi ha instruments greus, com el fiscorn i el contrabaix, la tenora barítona n’és un bon complement perquè el seu so té més riquesa tímbrica —conté molts més harmònics, particularment en la modalitat forte. D’altra banda, la tenora ha anat estenent la seva intervenció a àmbits musicals molt diversos, i és aleshores que resulta gairebé indispensable disposar d’un company baix com la barítona. El compositor i director d’orquestra Ricard Lamote de Grignon va proposar, el 1948, crear un company baix de la tenora ―l’instrument més emblemàtic de Catalunya― que resolgués la falta d’un instrument greu en el grup de xeremies de la cobla. Tot i que la proposta va despertar molt d’interès, cap constructor no va gosar desenvolupar-la: el disseny artesanal d’instruments tradicionals és massa lent i car per a innovar. El 2013, aquest instrument va esdevenir una realitat gràcies a un programa de recerca de l’IEC. [Altres informacions]

El cineasta Agustí Villaronga farà realitat el vell projecte de portar a la pantalla una versió de la novel·la «La mort i la primavera» de Mercè Rodoreda després de l'èxit de «Pa negre» i «Incerta glòria»
Després d'adaptar la novel·la «Pa negre», d'Emili Teixidor, i «Incerta glòria», de Joan Sales, la productora de cinema Isona Passola i el director Agustí Villaronga tornaran a col·laborar plegats per portar al cinema la novel·la de Mercè Rodoreda «La mort i la primavera». Agustí Villaronga va estar a punt de rodar una versió de «La mort i la primavera» l'any 1991. El projecte, però, es va trencar a última hora quan es va fer enrere una part del finançament internacional. Per a aquella adaptació, Agustí Villaronga tenia localitzats els escenaris al voltant de Sort i havia emparaulat el repartiment amb Victoria Abril, Cassen i José Sazatornil, aquests dos últim, ja desapareguts. La productora Isona Passola també ha avançat que busca fer una bona comèdia dramàtica i que té a punt un guió de la novel·la «Un hotel a la costa», de Nancy Johnstone, una anglesa que va construir un hotel a Tossa de Mar els anys trenta on feien cap tots els intel·lectuals europeus de l'època. [Altres informacions]

El cinema es queda sol reinvidicant la baixada de l'IVA del 21% al 10% que s'aplicarà des d'ara al teatre, la música i la dansa sota la categoria d'espectacles en directe
El govern espanyol del Partit Popular, de qui depèn l'IVA que es paga a Catalunya, sense majoria absoluta, s'ha vist obligat a acceptar algunes de les condicions imposades per aquells que li han de donar els vots per aprovar els pressupostos anuals. Entre aquestes condicions, hi ha la reclamada rebaixa de l'IVA cultural del 21% actual al 10%, percentatge que l'acosta a altres tipus europeus. Però la rebaixa deixa fora el cinema sota l'argument que no és un espectacle en directe com el teatre, els concerts musicals o la dansa. A Espanya, hi afegeixen els toros, més importants, pel que sembla, que el cinema. El govern espanyol va apujar l'any 2012 l'IVA dels productes culturals del 8% al 21%, davant de l'oposició del sector. Ara, després de cinc anys de demandes, cedeix. Des que va entrar en vigor l'IVA del 21%, tot el sector cultural havia clamat perquè es fes marxa enrere. Perquè l'aplicació de l'IVA del 21% ha coincidit de ple amb la crisi i les retallades als ajuts públics, i aquesta triple combinació ha suposat un autèntic cop per a la cultura. Segons el sector, aquesta imposició ha representat que la recaptació de les arts escèniques entre el 2010i el 2015 hagi caigut entre un 20% i un 25%, amb un notable descens del nombre d'espectadors. El cinema, el sector més afectat, ha vist aquest any com s'han tancat moltes sales, la més recent, avui mateix, el Cinema Palace de Reus —ciutat que es queda sense cap sala—, edifici cèntric que es convertirà en una residència d'avis. Malgrat la rebaixa fins al 10% dels espectacles en directe, cal tenir en compte que abans de la modificació estava al 8%. El sector del cinema reclama que quan els pressupostos entrin al Congrés de Madrid, l'oposició forci la seva entrada en la rebaixa. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dijous, 28.04.17]
Tota la discografia de Raimon es troba des d'ara disponible en suport digital coincidint amb la marató de dotze recitals del Palau de la Música Catalana i la retirada del cantant

[dijous, 27.04.17]
El cercador Google millorarà el motor de cerca perquè es filtrin les notícies considerades falses i els continguts que tenen un caràcter ofensiu

[dimecres, 26.04.17]
La pirateria digital va arribar al 84% dels continguts consumits l'any 2016 entre cinema, música, sèries, videojocs i literatura

[dimarts, 25.04.17]
Milions d'israelians han paralitzat les seves activitats i les sirenes antiaèries han sonat per tot el país per recordar els sis milions de jueus morts durant el nazisme

[dilluns, 24.04.17]
L'essència del clown de factura catalana té ara mateix el nom d'Espai Dual que presenta el seu espectable «Be God Is» a La Villarroel

[diumenge, 23.04.17]
L'Orfeó Català posa a l’abast de tothom el fons documental del compositor Pep Ventura amb més de 500 partitures de sardanes digitalitzades

[dissabte, 22.04.17]
Malgrat que la companyia El Martell es reivindica com un grup que treballa en el camp del teatre polític, el muntatge «Ah! (Judit)» de la Sala Àtrium tendeix més a gratar en les nafres socials que no pas en les polítiques

[divendres, 21.04.17]
La futura Casa de les Lletres pot deixar orfe l'Ateneu Barcelonès de la presència física de les associacions d'escriptors on s'han hostatjat durant gairebé 40 anys

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
La futura Casa de les Lletres de Barcelona pot deixar orfe l'Ateneu Barcelonès de la presència física de les diverses associacions d'escriptors on s'han hostatjat durant gairebé 40 anys.

Els Quatre Gats
A Bolonya tot plora, tot plora d'avui ençà...

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 10.484.482 visitants i 28.650.329 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

mcbeth
«Lady Macbeth».

italianonoruega
«Un italiano en Noruega».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN