andreu sotorra





[Carezza en W - El concert - Capítol 3 - Fragment 17]


    [Anterior]


    El violoncel.lista xinès havia preparat sis peces per a aquell programa extraordinari. Sis peces. Només sis. Ni una més ni una menys. Sense cedir ni un do ni un fa del que el seu representant europeu havia signat en el contracte amb l'assessor artístic de la cadena hotelera WH.
    Els comensals el van aplaudir gasivament, com aquell qui no gosa fregar-se els palmells per por de gastar-se'ls, amb un somriure hipòcrita clavat als rostres que li va semblar que era de paternalisme. A Yan-Yan Nick, li va fer l'efecte que la majoria d'aquells incultes que tenia davant amb una copa de champagne a la mà pensaven que era una llàstima que un jove músic dotat i ben plantat com ell --aleshores Yan-Yan tenia només 26 anys--, amb aquell talent --aleshores Yan-Yan era ja premi internacional de violoncel--, i amb aquella cara d'home de món --aleshores Yan-Yan ja s'havia educat lluny de la seva malmesa Xina--, hagués d'estar aquella nit, fora de casa, rascant el violon, per entretenir-los amb un acte distingit.
    A Yan-Yan, li va semblar que aquella estesa de pingüins mascle i femella en època de posta, semblava que es preguntessin ¿en quin camp d'arròs devien ser llavors mateix els pares del músic en aquella última nit de mil.lenni? I li va fer l'efecte que s'imaginaven potser que ell era un noi més dels milers sortits dels orfenats xinesos i educats a occident en llars solvents, aprofitant-ne les facultats de nen prodigi.
    Yan-Yan Nick havia comprovat que el pianista local --autor de musicals de cabaret que devien meravellar les vulgars oïdes d'aquella vulgar urbs de tres milions i mig--, era més avorrit i irritable que Richard Wagner en persona quan estava arruïnat a la seva mansió dels Quatre Llacs, a Lucerna. I que el clarinetista que l'havia acompanyat en la Sonata per a clarinet, de Leonard Bernstein, no tenia ni idea d'on era el broquet per on havia de bufar ni on paraven les llengüetes dels forats on havia de posar els dits.
    Per tot això, aquell concert de Cap d'Any, l'únic avantatge que tenia, per a Yan-Yan Nick, era el sucós caixet que havia ingressat --prop de 3 milions amb dietes i viatges a banda--, molt per damunt de totes les tarifes existents en el circuit internacional d'aquell moment, que havien deixat el futur del gremi de la música selecta ben ferit de mort, per culpa del crack del tombant de mil.lenni.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |