andreu sotorra





[Carezza en W - El concert - Capítol 3 - Fragment 24]


    [Anterior]


    --Digue'm, estimada, què seràs quan hagi esclatat de ple el sol i deixis de ser nimfa? --va dir el xinès Yan-Yan a la coreana Batis que, si havia de jutjar per les formes del cos nu que li havia observat mentre tocava la Música per a violoncel, no devia haver fet encara ni 22 anys.
    --Sóc call-girl, violoncel.lista meu --li va respondre ella, abaixant una mica els ulls, com si en fer-se la llum del dia, s'hagués adonat de la seva nuesa que havia pres un color de to ataronjat pel reflex de la bola rogent de l'horitzó.
    Yan-Yan es va enretirar el violoncel d'entre les cames. Potser ell també es va adonar de la nuesa ataronjada que el convertia en un jove atlètic i desitjable.
    Batis Sitab li va allargar les mans i Yan-Yan es va sentir xuclat per la mirada farcida de les menys de dues mil paraules senzilles que un home i una dona només necessiten per comunicar-se tota la resta de la seva vida.
    Ho van fer damunt de l'estora.
    Després ella se'l va endur al llit, engrapat pel penis, i el va fer penetrar tendrament amb el cos dret, agenollada damunt seu, amb els pits erectes, a l'abast de Yan-Yan, que va alçar els braços, vençut, per acaronar-los amb les ratlles del destí dels palmells.
    El sol havia entrat del tot a la 449 de la planta 44 del WH. El violoncel.lista Yan Yan s'havia adormit amb el cos de Batis amorosit damunt del seu pit.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |