andreu sotorra





[Carezza en W - El concert - Capítol 3 - Fragment 25]


    [Anterior]


    --¿Dorms? --va dir Yan-Yan, en un xiuxiueig
    --Mmm... --va fer Batis.
    --¿Mmm...? --va imitar ell.
    --¿Saps que tens la pell molt pàl.lida? --va dir Batis.
    --¿T'agrada? --va insinuar Yan-Yan.
    --M'agradava més el color ataronjat que et tocava a la sortida del sol --va afirmar Batis en una mena de cadenza.
    Yan-Yan va notar en aquelles paraules un primer símptoma de desencís del somni que havia fet real el seu faune invisible de la matinada.
    ¿No li havia agradat com ho havien fet? ¿L'havia trobat poc home per allò de la pal.lidesa? ¿L'havia decebuda quan se li va desinflar el penis just quan ella l'engrapava camí del llit després del numeret de l'estora? ¿Per què era una call-girl amb experiència es pensava que tenia dret a menysprear la seva pell pàl.lida? ¿Què en quedava d'aquella nimfa amb veu dolça de soprano que l'havia seduït amb una rebolcada en la penombra del pont, amb l'ària del Messies: Rejoice! Rejoice!?
    Yan-Yan tenia tots aquells dubtes propis d'un home com ell, enfeinat amb la música, sempre d'aeroport en aeroport, d'hotel en hotel, poc avesat a viure el ple de l'amor com l'havia viscut amb la coreana.
    Va sentir un tremolor lleu com un glissandi. Va esclatar el geni. Va cridar amb els ulls encesos:
    --Un bon embruniment només s'aconsegueix després de vint-i-vuit dies de prendre el sol!
    --¿I el meu, doncs? --va presumir ella, inflant els pits--. Mira'm! Només cal que em vegi el sol del matí i ja se'm nota! Si fuges de la força del sol empal.lideixes i... et mors! --va amenaçar amb ulls de bruixa, però amb un to infantil que feia riure.
    --Tu no saps res de mi, Batis Sitab! --es va defensar el violoncel.lista. Se sentia ridícul, estès al llit, amb el penis flàccid, els llençols rebregats i les cames que se les imaginava més pàl.lides que mai, doblement pàl.lides pel filtre del vidre neutre de la terrassa de l'hotel.
    --¿I tu què saps de mi? Et vaig dir que era call-girl i no en vas fer ni cas! Sóc una puta, jo, Yan-Yan! ¿Ho entens? Una puteta coreana que ja m'escapava del reformatori per fer carrers a París, i que he anat a parar en aquest cau de porcs del sud que es pensen que a la vida et fas puta per amor a l'art! Un altre, al teu lloc... --li van tornar a caure unes llàgrimes de safir com les de la matinada al pont--. Un altre, al teu lloc, amb una puta com jo al llit... --li va tornar a ensenyar els pits erectes-- ho hauria fet almenys deu vegades en tota la nit!
    --Ho he fet, Batis... --es va justificar Yan-Yan.
    --¿Deu vegades? A la segona ja t'he hagut d'engrapar el pardal i t'he hagut de penetrar jo com una meuca de cantonada! Ho he fet jo, nen! --va esclafir finalment la call-girl coreana, en una mena de pizicato greu final.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |