andreu sotorra





[Carezza en W - El test - Capítol 4 - Fragment 36]


    [Anterior]


    No podia badar! Era tardíssim! Trucaria a l'arquitecte que li havia dissenyat el centre de Fitness. Es van fer amics. Era simpàtic. Es va guanyar una bona remuneració amb aquell projecte! No s'hi podia negar. Li devia un sopar, almenys. Doncs, que fos el de la nit de Cap d'Any! ¿Quan l'havia vist per última vegada? Ah, sí, en el concert d'una soprano que li va arribar a l'ànima, una tal Jessye Norman. El Titini s'adormia. Però ella aquell dia tenia les sangs alterades perquè ja li havia anunciat que contractaria una joveneta guineana que valia el pes d'or per desfilar amb els vestits de núvia! L'arquitecte els havia companyat al concert de la Jessye perquè, després, havien d'anar a sopar al Goût d'Aiguille, havien de parlar de fer unes reformes a la vella masia dels gossos. Tenien una llotja abonada a l'Auditorium. Ella seia entre el Titini i l'arquitecte. De moment li va semblar que eren imaginacions seves. Però la segona vegada va saber que la mà que li apamava la cuixa era la de l'arquitecte del Fitness. Se'l va mirar en la penombra de la sala. Ell li va aguantar la mirada. I va ser ella qui va haver de claudicar abaixant els ulls com una universitària avergonyida del seu examen davant el professor. Després, amb el Fitness, s'havien vist alguna vegada més. Els dos sols. Per parlar del Fitness i del que fos. Li agradava. Però estava massa enfeinat. I bevia massa. En una nit com aquella, l'arquitecte era un pla perillós. Però era l'únic que entendria que si li trucava, era per alguna cosa seriosa i no per demanar-li una obra de caritat. Va buscar el telèfon a l'agenda. Era fàcil perquè era a l'última pàgina: Zosip Pisoz. Va marcar. Amb un cert batec al cor com si fos la seva primera trucada demanant de sortir amb un home. "¿Zosip...?" "Ogúúúlniaaa!" "Gràcies, Zosip! També et desitjo un bon an... mil.lenni!" Van riure només contactar per telèfon. Era fantàstic en Zosip Pisoz! I potser més atractiu que el Joosie i que aquell dissenyador que havia treballat per al Titini i que se li havia insinuat. Zosip era un home de futur. Els arquitectes eren els únics que veien el mil.lenni amb alegria perquè aleshores mitja conurbació queia de vella i, entre el crack i el canvi de sistema monetari, es van desenterrar pous de cabals farcits de diner negre que es va invertir sobretot en pedra. "Si no m'haguessis trucat, Ogúlnia, m'hauria tirat daltabaix del primer gratacel que construeixi!" ¿Un hipòcrita tambè? ¿Estava enamorat d'ella de debò i confiava que el destí actuaria a temps i unes hores abans de la mitjanit ella el trucaria? ¿Res d'anar al Washingtònia Hotel? ¿Massa gentussa? ¿Un sopar en un restaurant íntim? Zosip Pisoz era l'arquitecte més romàntic que Ogúlnia coneixia. Quan havien de decidir si els barrots de la sala de pesos del Fitness havien de ser de material sintètic o de fusta tradicional buscava un racó íntim per parlar-ne. Tan romàntic amb la feina i tan estripacalces a l'Auditorium, exposant-se a perdre la confiança de Titini! Era l'home ideal per a l'Ogúlnia dels best sellers. Havia acabat la carrera d'arquitectura al mateix temps que ella havia acabat la carrera d'ensinistrament. Tenien, si fa no fa, la mateixa edat. S'assemblava una mica al Stephen Rea, però amb les espatlles menys pujades. L'havia complagut poques vegades. Però era un geni al llit. Ell deia que venia de família de mestres d'obres i que l'amor és com una casa que s'ha de treballar des dels fonaments fins a la teulada perquè no s'ensorri mai. "¿A les onze?" "T'estimo, Ogúlnia!" "Ets adorable, Zosip!" Quan convenia, ella també sabia ser, ni que només fos una mica, tan hipòcrita com els altres. Però ho va dir sense hipocresia. Zosip era adorable. Ho sabia des d'aquell dia a l'Auditorium amb Jessye Norman cantant i ell buscant-li la música del cos, d'amagat del Titini.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |