andreu sotorra





[Carezza en W - El test - Capítol 4 - Fragment 38]


    [Anterior]


    Quan va sortir del bany, va trobar una trucada enregistrada al contestador automàtic. Va tenir un mal pensament. "¿Zosip? No em facis ara tu una mala feina, Zosip Pisoz!".
    No. La trucada no era de l'arquitecte que traspassaria el mil.lenni amb ella aquella nit. Era la veu del grataculs del Joosie: "Perdona'm, Ogúlnia. Entenc que t'ho hagis pres malament. Agafaré el Lexus, aniré a fer el compromís i tornaré de seguida al saló del Washingtònia Hotel. Espera'm, amor. Guarda'm el raïmet, princesa! Tocarem les campanades tu i jo sols! Truca'm si hi ets".
    L'Ogúlnia va esbossar un somriure. Era de llàstima. Va rebobinar la cinta. Va esborrar el número de trucada del missatge entrant. I va llençar el detector del test de l'embaràs al pot del Transport Pneumàtic d'Escombraries. Com que, en accionar la palanca, es va adonar que no funcionava, va trucar a la central del servei de manteniment de l'edifici d'apartaments. Volia demanar per l'encarregat dels bíceps del pàrking. Però enlloc de dir això va dir que el TPE estava avariat. "Passaré l'avís de seguida", va respondre la noia que estava de guàrdia la nit de Cap d'Any. "Bon any tingui, senyora!", li va dir, abans de penjar. L'Ogúlnia va notar en aquest desig de bons propòsits un rerefons de malhumor. ¿No era un servei d'urgències les 24 hores?
    Però, l'Ogúlnia se sentia tan feliç, que ni en va fer cas d'aquella insolent. Per dues raons. Una, perquè el col.legiat d'arquitectura, Zosip Pisoz, ignorava que aquell Any Nou tindria la sorpresa de ser pare. I dues, perquè potser la criatura naixeria al capdamunt d'un gratacel, a l'altra banda de l'horitzó de mar.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |