andreu sotorra





[Carezza en W - El gratacel - Capítol 6 - Fragment 56]


    [Anterior]


    "Tindràs un fill, Zosip Pisoz. Serà meu i teu. I es dirà Zosip, com tu. I viurà en un gratacel de Chicago!", va pensar l'Ogúlnia, en un monòleg interior, influït per les lectures de la Bíblia de petita, mentre l'arquitecte es desfeia en un joc de sospirs.
    L'Ogúlnia ho va aprofitar per agafar Zosip molt fort, pel voltant del coll, per acotxar-lo dins els pits, i per acaronar-li els cabells entresuats, mentre ell deixava de panteixar com si hagués pujat i baixat els cinquanta pisos del gratacel de Chicago tres vegades seguides a peu per l'escala d'incendis.
    Quan es va asserenar, Zosip la va besar i ella li va correspondre amb un ramell de petons resseguint-li el pit.
    --Reconec que sóc una mica wesleyà, Ogúlnia!
    --¿Quina línia arquitectònica és aquesta, amor meu? --va preguntar ella, convençuda que la corda de l'ofici encara no se li havia acabat, a pesar de la rebolcada sobre l'estora de Disform de l'estudi, al costat de la maqueta.
    --No és cap línia arquitectònica, reina! Vull dir que sóc molt metodista, com un metodista anglicà. Els wesleyans creuen que tothom pot aconseguir la salvació amb una experiència religiosa personal que només s'obté si segueixes una vida escrupolosament estricta.
    --¿I...? --va interrogar l'Olgúnia, allunyada d'aquella mena de misticisme que havia capgirat el cervell de Zosip.
    --En l'amor sóc wesleyà. Em salvo després d'una experiència divina com aquesta de fa una estona amb tu. I em salvo perquè me la mereixo per haver esperat una eternitat escrupolosament i estrictament que m'obrissis el cor.
    --I les cames, arquitecte! --va afegir Ogúlnia.
    --No t'ofenguis. Has estat esplèndida. M'ha semblat que tornàvem als temps del Fitness --va recordar ell amb nostàlgia.
    --No m'ofenc. Em pensava que no te'n sortiries amb el que havies begut a l'hora de sopar. Si el prisma del gratacel de Chicago es porta com el teu, a les oficinistes d'alt estànding del Sunning Building els semblarà que viuen en una mena de Folling Building permanent--. Després, fent una pausa, Ogúlnia va dir--: Escolta, amoret. Jo tampoc no portava diafragma. I ja fa molt de temps que no prenc pastilles. Quan m'has dit que no t'havies posat el preservatiu, ja estava molt agafada i...

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |