andreu sotorra





[Carezza en W - El gratacel - Capítol 6 - Fragment 58]


    [Anterior]


    Després d'allò, Ogúlnia va caure al sofà, rendida del tot, i es va adormir. Zosip la va tapar amb un cobrellit de duvet que va anar a buscar a l'habitació.
    L'arquitecte del gratacel de Chicago es va vestir sigil.losament. Estava embriac, però ell estava segur que era la febre de l'amor. Va tancar els llums del pis modernista on tenia l'estudi i hi va deixar dormint l'Ogúlnia. Des de la porta, li va llençar un petó amb els dits:
    --Adéu, Ogúlnia estimada! Jo vetllaré el teu son i acabaré amb l'economista malparit que t'ha abandonat!
    Zosip se sentia com un heroi wesleyà cridat pel cap dels metodistes per netejar d'irresponsables i materialistes tota la capa de la terra.
    Va anar a Mare Park. L'edifici d'alt estànding de l'Ogúlnia on també vivia Joost Tsooj --el malparit de Joosie per als amics!-- estava immers en la solitud de la urbanització a primera línia de mar. Només se sentien uns lladrucs de cadell de gos. Lladrucs de fred, de gana i de marriment a la vegada.
    Zosip Pisoz es va treure un vell clauer de la butxaca on encara hi portava la clau de l'entrada principal i la de l'apartament de Joosie.
    ¿S'havien arribat a estimar alguna vegada? ¿Es podien entendre quan ell encara feia de publicista i Joosie ja era un economista amb calés al bufet de l'agència que treballava amb la Borsa? ¿Per què el seu estimat Joosie l'havia hagut d'enganyar precisament amb l'Ogúlnia?
    L'arquitecte Zosip Pisoz va arribar a l'àtic del Joosie. Va intentar obrir la porta tan sigil.losament com s'havia vestit d'amagat de l'Olgúnia. No encertava el pany, tremolós encara per l'embriaguesa que ell confonia amb la crida a emprendre la seva particular croada de salvació.
    Va entrar a l'apartament de l'economista. No hi havia ningú. ¿Amb qui devia estar celebrant la nit de Cap d'Any aquell poca-vergonya? Va veure un exemplar del News, obert per les pàgines centrals del suplement d'economia, estès damunt la tauleta del saló, davant d'una biblioteca plena d'enciclopèdies i col.leccions de textos de màrqueting, finances i política directiva. Hi havia també un got amb un dit de whisky i un cendrer amb unes quantes puntes de cigarret.
    Va sentir que trucava el telèfon i es va sobresaltar. Es va estar uns segons aturat, sense saber què fer. A la tercera trucada es va disparar la cinta del contestador automàtic: «Hola, sóc el Joosie. Ara no hi sóc. Deixa el teu missatge.» «Ogúlnia, reina, si ets tu, no pengis. Vaig amb el Lexus a l'Estació Marítima. Ja t'he dit que enllesteixo el compromís que tinc i torno de seguida. No et moguis de l'apartament. O, si vols, baixa a la festa del WH. Jo hi vindré més tard. Un petó, amor!»

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |