andreu sotorra





Aclariments als lectors



| Índex de fragments | Índex de capítols | Carnet de notes |


    Davant de les nombroses preguntes per correu electrònic rebudes interessant-se pel projecte d'aquesta novel·la
    «on line» en temps real, l'autor fa els següents aclariments de caràcter general a tots els navegants



  • Recomanacions per a la descàrrega de la novel·la
    Si es vol descarregar la novel·la en format PDF, per llegir a la pantalla de l'ordinador o a la del lector digital (e-reader), només cal clicar sobre la icona pdficona

  • Recomanacions per a la còpia o la impressió
    Si es volen copiar els diversos capítols en el disc dur, només cal fer un «Save as» o un «Guardar com». En un segon, es fa la còpia i es crea automàticament un document a l'escriptori, que es pot reproduir llençant-lo sobre el navegador. Si es volen imprimir els fragments, també es pot fer directament connectat, però és més pràctic i ràpid fer-ho a partir d'un document de text normal, prèviament autoeditat, si es vol, amb el cos de lletra que es prefereixi. En tots els casos, a pesar del disseny de les pàgines de la novel.la, no és imprescindible imprimir en color.

  • ¿Quina va ser la gènesi del projecte?
    La primera idea va arrencar de fa prop d'un any [1998]. En els últims dos mesos [novembre, desembre 1999] es van posar a punt els aspectes de caràcter tècnic, amb diferents proves, per facilitar una lectura còmoda i àgil de moviment entre els fragments que, després, s'anirien entrant en xarxa.

  • ¿Quin va ser el procés d'escriptura?
    Cinc dies abans de l'inici de la novel.la breu [19 desembre 1999], l'autor va preparar l'esquema bàsic de la trama, va perfilar els personatges, el paisatge, el temps i va fer una previsió del moviment i la relació probable dels protagonistes. Finalment, a poques hores del començament [24 desembre 1999], va adoptar el títol d'un conte inèdit del qual també va manllevar alguns dels protagonistes. Això va permetre també preparar la documentació mínima per als fragments que feien referència a dades concretes, ja fossin de caràcter cronològic o terminològic, per tal d'aprofitar al màxim el temps fixat d'escriptura.

  • ¿Quina metodologia va utilitzar l'autor?
    Treballar en un període determinat de dies, a un màxim d'hores, és un mètode habitual que l'autor ha utilitzat sempre en altres escriptures de novel.les breus o recull de contes. En aquest cas, l'espai de temps entre connexió i connexió per entrar els fragments a la xarxa, era també el mateix espai que servia per desenvolupar la trama, però, a la vegada, fer una revisió, per evitar errades, ja fos lingüístiques, d'estil o de coherència.

  • ¿El procés preveia interactivitat entre navegants?
    No era aquesta la intenció del projecte. Però la recepció de nombrosos e-mails des d'abans de començar el procés d'escriptura i, sobretot, a partir del punt 00:00 h de la Nit de Nadal, va fer que l'autor respongués, un cop acabat el projecte, a tots aquells navegants que s'hi havien posat en contacte.

  • ¿Es podia modificar la trama segons els suggeriments dels navegants?
    L'autor acceptava i va agrair tots els suggeriments sobre el desenvolupament de la trama, però no es va comprometre a aplicar-los ni a modificar l'esquema previst, tenint en compte que el procés d'escriptura no es volia apartar del concepte de creació, entès com un fet d'expressió personal.

  • ¿Existia un equip de suport?
    A banda de l'equip tècnic, que va fer la seva funció i va preparar els aspectes generals abans de l'inici del projecte, va comptar, des de dotze hores després de l'arrencada [25 desembre 1999], i a causa de les expectatives que havia generat la iniciativa, amb la col.laboració de Lena Paüls que, per donar abast a la resposta dels navegants interessats, a més d'atendre els mitjans de comunicació, va seleccionar l'entrada de correus electrònics, per a posteriors respostes i, en tot cas, responia els que presentaven qüestions de consulta immediata. A més, també feia una segona revisió, un cop escrits per l'autor, dels fragments de la novel·la breu, que s'havien d'entrar en xarxa, per detectar possibles incoherències d'estil i de matís, sobretot en la relació que es va anar establint entre els personatges.

  • Sinopsi i guia de lectura
    Existeix una sinopsi de l'argument de la novel·la així com una guia de lectura amb propostes per a grups de treball de Llengua i Literatura. Aquest material es troba accessible també a Internet i és de lliure utilització.

  • Relació amb els mitjans de comunicació
    L'autor agraeix les nombroses entrevistes i cròniques fetes abans de començar el projecte, tant des de mitjans catalans com d'altres àmbits estatals, i lamenta no haver pogut accedir, fins a l'acabament del procés «on line», a les peticions dels mitjans audiovisuals o escrits que demanaven una entrevista en directe durant el període d'escriptura, que es va concentrar entre la Nit de Nadal i la Nit de Cap d'Any del 1999.
    Segur de la seva comprensió, i per correspondre, tant com sigui possible, des d'ara, al seu interès informatiu, els representants dels mitjans de comunicació, poden utilitzar, a més de la pàgina web «on line» i el correu electrònic, els telèfons mòbils núms. 676119952 / 676794858, on els atendrà Lena Paüls [es refereix als dies de la realització del projecte].

  • Notes complementàries sobre la revisió efectuada l'estiu del 2010 i l'entrada de la novel·la en suport e-book:

    Amb l'aparició dels lectors digitals (e-reader) i les llibreries distribuïdores a través d'Internet, deu anys després del projecte inicial, l'autor ha cregut convenient adaptar la novel·la a aquest nou suport, sense renunciar a l'original on-line. Així, des d'ara, el llibre es pot descarregar gratuïtament en format PDF per a lector digital, clicant la icona de l'inici d'aquestes notes.

    Pel que fa a la revisió del 2010, l'autor vol fer constar que en el moment de l'escriptura de la novel·la, el 1999, encara no existia el luxós i polèmic (urbanísticament) Hotel W Barcelona, que serveix de fons d'imatge actualment a la coberta digital del llibre. La coincidència de la utilització del títol Carezza en W i la situació de certs ambients de la trama en un hotel de luxe i gratacel de la conurbació mediterrània es va avançar al temps. Per tant, cal dir ara, més que mai, que qualsevol semblança a la realitat és simplement un atzar. A finals del 1999, amb el canvi de segle i de mil·lenni, tampoc no s'havia desencadenat encara el crac econòmic que ha sotraguejat la societat mundial entre el 2008 i el 2010, un altre atzar que s'esmenta sovint en la novel·la i que que deu anys enrere era una simple especulació. Sí que el taller de l'arquitecte Ricard Bofill havia començat a projectar el 1999 l'actual Hotel W, conegut popularment a hores d'ara, com a Hotel Vela. Però en cap moment havia fet pública la seva execució ni molt menys el nom que tindria el gratacel que ha canviat la imatge de la costa barcelonina. Una altra coincidència dels misteris de la literatura. Finalment, per mantenir la fidelitat a l'època d'escriptura, en la revisió feta ara del text per l'autor, les fotògrafes alemanyes —dues de les protagonistes de la novel·la— treballen encara amb càmeres Nikon de rodet i revelatge tradicional (les digitals eren aleshores un embrió sense els avantatges i la qualitat actuals). De la mateixa manera, s'hi continua esmentant una representació teatral a la qual assisteix en persona l'ara ja desaparegut dramaturg anglès, Harold Pinter (Londres, 1930-2008), una anècdota basada en un fet real de l'època en què s'ambienta la novel·la Carezza en W.


| Tornar a Índex i presentació |