«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 94 - Setembre 2009

Passi per la finestreta dels «informes» que li faran un tarot
Que a Palau s'han fet informes, no pas inútils, sinó que ratllen el gènere de l'absurd, és cosa sabuda des dels temps més remots. No n'hi ha prou amb les dietes i els plus i sempre ha calgut buscar fórmules perquè els favors demanats a la colla del gremi de la política fossin compensats d'alguna manera. ¿Hauria de dimitir algú ara per haver descobert que, malgrat la presumpta netedat del Tripartit, l'hàbit ha continuat encasellat en els mateixos vicis? Els governants que van substituir la sempiterna CiU pensen, segurament, que, després de tants anys d'esperar, el mínim que ara poden fer és treure'n ells tot el suc possible. I el recurs dels informes que fa cada Departament, una desena cada dia de mitjana, més o menys, és un pastís que no es podia deixar que es fongués. És a dir, vostès tenen un problema, i aquest problema es diu "informes".

Els qui tenen el problema al·leguen que l'auditoria que ha descobert la pantomima dels informes n'ha escorcollat uns 300 i només n'ha trobat una cinquantena que no s'aguantessin ni amb rodes. I els semblen pocs. Vaja, que una cinquantena de presumptes experts i tècnics assessors s'hagin tirat al "Rincón del Vago" o a la "Viquipèdia" per cobrir l'expedient i pagant el poble, no té importància. Estirant el fil dels informes, un dels últims el contingut del qual s'ha desvelat és el que va encarregar el Departament de Salut sobre la percepció que les criatures de primària tenien de la consellera de Salut, Marina Geli. I el resultat és il·lustratiu: una part de les criatures d'entre 7 i 9 anys la identifiquen només pel seu ninot al programa satíric 'Polònia'.

L'informe en qüestió hauria de posar en alerta el conseller d'Educació, Ernest Maragall. ¿Quina percepció tenen d'ell els nois i noies que van a les escoles públiques, privades i elitistes del país? El resultat podria ser esparverador, si tenim en compte que Ernest Maragall no té ni ninot a 'Polònia' i, per tant, la seva popularitat no passa de quan visita alguna escola i els més petits pensen que ha arribat el carter de Reis, posem per cas.

Un dels informes que ha aixecat més polseguera ha estat el del presumpte control sobre columnistes i periodistes. Va costar només 27.000 euros i les definicions que dóna sobre alguns dels professionals espiats són d'antologia acadèmica i cal esperar que el professorat de les Facultats de Comunicació el faran servir, almenys, com a model del que els pot passar als que es vulguin dedicar a l'ofici d'informar sense tenir dret a fer informes.

Els polítics agafats en pilotes sobre el tema no paren de donar versions diferents sobre l'objectiu d'un informe com aquest. Diuen que es volia saber quina idea tenia la ciutadania sobre el govern, com es veia el Tripartit i si se'n donava la imatge real o fictícia. El cas, però, és que per treure'n conclusions, en comptes de fer una enquesta seriosa als ciutadans, el que fa l'informe en qüestió és pitjar sobre les tendències, manies, dèries i fixacions de cadascun dels articulistes i, de passada, distribuir-los per colors amb una etiqueta a cadascú.

Però, a banda dels informes més polèmics, com el dels periodistes, que ratllen la frontera orwelliana, n'hi ha de realment destacables perquè superen la imaginació de qualsevol guionista de Hollywood. Per exemple, un informe sobre com fomentar joguines no sexistes, per 12.000 euros —de fet una mica menys perquè no hagin de passar el control de petició pública—, fet exclusivament de retalls de premsa. Dels 2.961 informes encarregats pels diversos departaments del govern català a empreses o persones externes l'any 2007 —caldria veure què ha passat durant el 2008 i què deu haver passat encara durant el 2009!— n'hi ha de tots colors, per la seva inutilitat i el seu to surrealista. I com han indicat els auditors, molts dels informes podien haver estat fets pel mateix personal de l'Administració.

Com dissenyar una diada del civisme, 12.000 euros més; com consumir conscientment peix i turisme, 12.000 eros més; com dissenyar un parxís per a una casa de cartró retallable, uns 12.000 euros més; com conrear la xufla, 12.000 euros més; com fer un seguiment de la cloïssa brillant, aquest per 28.000 euros; o com controlar el ratpenat nan, només per 2.300 euros. I això només és una petita mostra.

No es pot negar que, contràriament del que s'acostuma a dir i pensar, als governants, funcionaris i administradors públics no els falta imaginació quan arriben al poder. Ja seria hora que el govern, si volgués ser conqüent amb ell mateix, obrís una agència d'informes i fes passar per finestreta els ciutadans amb dret a vot perquè li fessin un tarot. El resultat que en sortiria sí que tindria una utilitat evident: saber si et pots fiar més dels Crancs que dels Peixos, posem per cas.

Llàstima que entre els tres milers d'informes del 2007 no n'hi hagués cap que digues: "Com enxampar carteristes de guant blanc que durant trenta anys s'han dedicat a espoliar les butxaques de les institucions, els empresaris i els particulars de bona fe amb l'excusa de trobar la fórmula de la música celestial".

Un informe com aquest, valdria més que 3'5 milions d'euros, que són els que oficialment diuen Fèlix Millet i Jordi Montull que han aconseguit rapinyar del Palau de la Música Catalana. Dels altres, no se'n recorden. Però és evident que un Palau no farà mai un informe d'un altre Palau perquè entre Palaus, des de temps feudals, sempre n'hi ha que ballen i s'entenen sols. Per descobrir aquesta obvietat, per cert, no cal encarregar cap informe.




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |