¿Què és el Registre de la Propietat Intel.lectual?
El Registre de la Propietat Intel.lectual és un organisme previst en la Llei de Propietat Intel.lectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intel.lectual a través de la prova i la publicitat dels drets que s'inscriuen. Mitjançant la inscripció de les obres susceptibles de protecció en el Registre competent s'obté un mitjà de prova per acreditar qui és l'autor d'una obra inscrita i a qui corresponen els drets d'explotació econòmica de l'obra. I a través de la publicitat qualsevol persona pot consultar els llibres del registre per informar-se de les obres inscrites, dels autors i dels titulars dels drets. Pel que fa a l'organització, el registre és únic per a tot l'Estat espanyol però té una estructura descentralitzada a través de Registres Territorials, dels quals hores d'ara només existeix el de Catalunya. Aquest Registre, que depèn orgànicament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, té competència en la gestió dels registres efectuats per les persones domiciliades en el seu àmbit territorial i dels estrangers que presentin les obres en els seus registres provincials. També s'encarreguen de tramitar les sol.licituds presentades en les seves oficines per no domiciliats en el territori de Catalunya, als seus registres competents.
¿Què s'hi pot registrar?
En els Registres de la Propietat Intel.lectual es registren drets que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. En concret hi ha uns drets morals (decidir si l'obra ha d'ésser divulgada, el dret al reconeixement de l'autoria, exigir el respecte a la integritat de l'obra, etc...) que corresponen sempre als autors, i uns drets de contingut econòmic (dret a reproduir, a comunicar, a distribuir les còpies i el dret a la transformació de l'obra) que l'autor o els autors poden haver cedit a terceres persones. Es registren, doncs, drets, que poden recaure sobre els següents tipus de creacions:
a) Obres científiques i literàries.
b) Composicions musicals.
c) Obres teatrals.
d) Obres cinematogràfiques i àudiovisuals.
e) Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques i fotografies.
f) Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'enginyeria. Gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència.
g) Programes d'ordinador.
h) Les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden protegits per la legislació de propietat intel.lectual. Només queda protegida la seva expressió literària o científica, però no la idea continguda que per tant no pot ser objecte de registre.
¿Què vol dir «propietat intel.lectual»?
La propietat intel.lectual és un tipus de propietat que pertany a l'autor pel sol fet de la creació d'una obra literària, artística o científica (art. 1 de la LPI) i que li confereix drets de caràcter personal i patrimonial consistents en la plena disposició i el dret exclusiu a l'explotació de l'obra, sense més limitacions que les establertes a la llei. Això implica que l'obra no pot ser usada sense la prèvia autorització, onerosa o gratuïta, de l'autor.
La Propietat Intel.lectual té la seva manifestació en dos tipus de drets: els morals i els d'explotació.
El Registre de la Propietat Intel.lectual
L'autor no té necessitat de fer cap tràmit administratiu per fruir de la propietat intel.lectual de la seva obra. Per tant la inscripció en el Registre de la Propietat Intel.lectual és voluntària. Tanmateix la inscripció serveix com a mitjà de prova que acredita qui és l'autor i a qui corresponen els drets d'explotació. I es considera que el dret existeix tal com es declara en el Registre llevat que es provi el contrari. Els drets d'explotació tenen com a regla general la durada de tota la vida de l'autor i 70 anys després de la seva mort o declaració de defunció.
Marc legal
La principal legislació aplicable en matèria de Propietat Intel.lectual és: R.D.L. 1/1996, de 12 d'abril, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel.lectual, publicat al BOE en data 22 d'abril de 1996, modificat per la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al Dret Espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades. Reial Decret 733/1993, de 14 de maig, pel qual s'aprova el Reglament del Registre General de la Propietat Intel.lectual. I per ordre de 4 d'abril de 1996 s'estableix el Registre de la Propietat Intel.lectual Territorial.
La legislació sobre propietat intel.lectual i industrial és competència exclusiva de l'Estat (art. 149 de la Constitució Espanyola) i l'execució d'aquesta legislació correspon a la Generalitat de Catalunya en virtut de l'article 11.3 de l'Estatut d'Autonomia. Es tracta d'una normativa en constant desenvolupament atesa la importancia que tenen en aquesta matèria els avenços tècnics. A més la normativa espanyola està cada cop més condicionada per la normativa comunitària que pretén harmonitzar en aquest camp la legislació de tots els països de la Unió Europea. En virtut de convenis i tractats internacionals als quals s'ha adherit l'Estat, els autors espanyols estan protegits en gairebé tots els països del món. Els estrangers tenen la protecció que els correspon segons els convenis signats amb els seus països.
L'indicador del «copyright» ©
En les obres sol aparèixer aquest símbol que assenyala qui és el titular en exclusiva del dret d'explotació sobre una obra. A continuació del titular cal indicar el lloc i la data de divulgació de l'obra. Per fer servir aquest símbol no cal fer cap gestió administrativa.
Drets morals
L'autor de qualsevol obra, per aquest sol fet, té atribuïts per llei una sèrie de drets que són irrenunciables i inalienables, i que parteixen de considerar l'obra intel.lectual no sols com a possible font d'interessos econòmics, sinó també com una emanació de la personalitat de l'autor. Aquests drets es concreten en el contingut següent:
a) Decidir si l'obra ha de ser divulgada i en quina forma.
b) Determinar si aquesta divulgació ha de fer-se sota el nom de l'autor, sota pseudònim o signe, o anònimament.
c) Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir-ne qualsevol deformació, modificació o atemptat que suposi un perjudici als legítims interessos de l'autor o menyscabament a la seva reputació.
d) Modificar l'obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d'interès cultural.
e) Retirar l'obra del comerç, per canvi de les conviccions intel.lectuals o morals de l'autor, prèvia indemnització de danys i perjudicis als titulars de drets d'explotació.
f) Accedir a l'exemplar únic o rar de l'obra quan es trobi en poder d'un altre, a fi d'exercitar el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui.
Drets d'explotació
A l'autor, li corresponen també en exclusiva els drets d'explotació de la seva obra, en qualsevol forma. Les principals modalitats d'explotació previstes a la llei són:
a) Reproducció: fixació de l'obra en un mitjà que permeti la seva comunicació i l'obtenció de còpies.
b) Distribució posada a disposició del públic de l'original o còpies.
c) Comunicació pública: tot acte pel qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l'obra sense la distribució prèvia d'exemplars.
d) Transformació: traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la forma de la qual es derivi una obra diferent.
e) Obres completes: la cessió dels drets d'explotació sobre les seves obres no impedirà a l'autor publicar-les reunides en col.lecció escollida o completa.
Durada dels drets
Els drets d'explotació duren per regla general tota la vida de l'autor i 70 anys després de la seva mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, i pot ser utilitzada per qualsevol, sempre que se'n respectin l'autoria i la integritat.
Els drets morals, pel seu caràcter personalíssim, van vinculats a la vida de l'autor. Tanmateix els drets d'autoria i integritat de l'obra poden ser exercits sense límit de temps, pels hereus o per la persona designada per l'autor. El dret a decidir la divulgació de l'obra inèdita de l'autor el poden exercir les mateixes persones durant 70 anys des de la mort de l'autor.
Límits dels drets d'autor
Tot i que els autors gaudeixen d'un amplíssim ventall de drets sobre les seves obres, aquests drets han de cedir en determinats casos davant d'un interès social més ampli de promoció de la cultura. Aquestes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o una part de l'obra sense necessitat d'aurització expressa de l'autor en els casos següents:
a) Per donar constància en un procediment judicial o administratiu.
b) Per a ús privat del copista.
c) Per a ús privat dels cecs.
d) En cites i ressenyes, amb finalitats docents o d'investigació, indicant la font i el nom de l'autor.
e) En treball o informacions sobre temes d'actualitat.
f) En relació a les obres situades en vies públiques.
g) Per la seva utilització sense finalitats lucratives en determinades institucions de caire cultural i científic.
h) Durant l'execució d'obres musicals en actes oficials.
i) No implica transformació que requereix permís de l'autor la paròdia, mentre no representi risc de confusió.
Transmissió de drets
Els drets morals són inalienables i irrenunciables. Pel que fa als drets d'explotació són transmissibles a qualsevol persona física o jurídica. Tota cessió s'ha de formalitzar per escrit i ser elevada a escriptura pública si vol tenir entrada en el Registre. S'hi han de fer constar els drets i les modalitats cedits, l'àmbit territorial i temporal, i el preu (en el cas que no sigui gratuïta).
La cessió pot ser en exclusiva, cas en el qual dóna dret a explotar l'obra amb exclusió de qualsevol altra persona, inclòs el cedent. El cessionari exclusiu pot transmetre a un tercer el seu dret amb consentiment exprés del cedent. Perquè la cessió sigui exclusiva cal pactar-ho expressament.
Si la cessió no es exclusiva, el cessionari queda facultat per utilitzar l'obra segons els termes de la cessió, en concurrència amb altres cessionaris i el mateix cedent. El dret és intransferible.
La transmissió a l'empresari dels drets d'explotació d'una obra creada en virtut de relació laboral es regeix pel que s'ha pactat en el contracte. A falta de pacte escrit es presumeix que se cedeixen en exclusiva i amb l'abast necessari per a l'exercici de l'activitat habitual de l'empresari.
Excepte pacte en sentit contrari, els autors d'obres reproduïdes en publicacions periòdiques conserven el seu dret a explotar-les en qualsevol forma que no perjudiqui la normal de la publicació en què s'hagin inserit.
Aquests drets patrimonials poden ser objecte d'hipoteca mobiliària i no poden ser embargables en el cas de l'autor, però sí que ho poden ser els fruits o productes, considrats com a salaris.
Protecció dels drets
Els drets reconeguts per la Llei de Propietat Intel.lectual tenen diferents vies de protecció previstes:
a) Accions judicials davant la jurisdicció civil o criminal, segons procedeix. Es pot reclamar el cessament de l'activitat il.lícita i una indemnització per danys i perjudicis.
b) El Registre de la Propietat Intel.lectual, com a instrument de constància oficial dels drets, i amb efectes provatoris i publicitaris.
c) Les entitats de gestió de drets.
d) L'ús voluntari del simbol © per part dels titulars dels drets d'explotació.
Altres drets de propietat intel.lectual
A més dels drets d'autor, la Llei de Propietat Intel.lectual protegeix també els drets següents:
a) Drets dels artistes, intèrprets o executants.
b) Drets dels productors de fonogrames.
c) Drets dels productors de les gravacions audiovisuals.
d) Drets de les entitats de radiofusió.
e) Drets sobre les meres fotografies.
f) Drets sobre determinades produccions editorials.
Obres objecte de registre
Són objecte de registre les creacions següents:
a) Obres científiques i literàries.
b) Composicions musicals.
c) Obres teatrals.
d) Obres cinematogràfiques i audiovisuals.
e) Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies,historietes gràfiques i fotografies.
f) Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'enginyeria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència.
g) Programes d'ordinador.
h) Bases de dades.
Les idees, els mètodes, els sistemes o els procediments no queden protegits per la legislació de propietat intel.lectual. Només queda protegida la seva expressió literària o científica, però no la idea continguda que, per tant, no pot ser objecte de registre. També són registrables les traduccions i les adaptacions, els resums, els arranjaments musicals i les antologies i les bases de dades. S'exclouen expressament les disposicions legals, les resolucions dels òrgans jurisdiccionals i els acords i dictàmens d'organismes públics.
Registre de les obres a internet
Tot i que encara no tenen una regulació diferenciada es permet el registre de pàgines web i obres digitals o multimèdia. Cal, però, cal, però, aportar un exemplar de l'obra enquadernat, paginat, i signat, tot i que segons el tipus d'obra s'exigeixen requisits específics, com si es tractés d'una obra en suport tradicional, que justifiqui la presència en xarxa. En cap moment s'accepten, per ara i tant, disquets de còpia amb el contingut.
¿Què cal fer per registrar una obra?
Poden sol.licitar les inscripcions els autors i la resta de titulars originaris de drets de propietat intel.lectual, així com els successius titulars de drets de propietat intel.lectual.
Cal aportar un exemplar de l'obra enquadernat, paginat, i signat, tot i que segons el tipus d'obra s'exigeixen requisits específics.
S'ha d'omplir una instància del model A (on s'identifiquen el presentador, els autors, els titulars dels drets d'explotació), i una instància del model B, corresponent a la secció a la qual pertany l'obra (B1 per a les literàries, B2 per a les musicals, i així successivament), i on s'expliquen les condicions de presentació de les obres que es pretén registrar.
Si l'autor o el titular fa la inscripció personalment, ha de portar el DNI, el passaport o el carnet de conduir (original i fotocòpia).
Si l'autor o el titular no fa la inscripció personalment, cal adjuntar el full d'autorització signat per l'esmentat autor o titular i acompanyat de la fotocòpia del seu carnet d'identitat.
Si l'autor i el titular de drets no són la mateixa persona, cal acreditar que la transmissió de drets d'explotació s'ha produït per cessió en document públic (de venda, donació o successió mortis causa), o bé perquè hi ha una relació laboral entre autor i titular. Les persones jurídiques han d'acreditar la seva personalitat jurídica i representació mitjançant l'aportació (en original i fotocòpia a efectes de compulsa) de les escriptures de constitució i apoderament, així com de la diligència d'inscripció al Registre mercantil i els comprovants de pagament dels tributs corresponents per l'atorgament de les escriptures de constitució i cessió de drets, i el NIF.
Un cop presentada la sol.licitud, l'Administració l'examina i si hi ha alguna incorrecció ho comunica per escrit per tal que pugui ser esmenada.
Si el que es vol registrar és una obra derivada (traducció, adaptació, etc.) cal aportar una autorització en document privat (amb firma reconeguda pel funcionari del Registre o per notari) dels titulars del dret de transformació de l'obra original, prèvia acreditació que els autoritzants són els titulars dels drets.
Quan es presenta al Registre una obra editada cal portar el justificant de lliurament del Dipòsit Legal.
Efectes de la inscripció registral
Quan una persona va a inscriure una obra al Registre se li lliura un justificant. Els efectes provatoris es produiran des del moment de la presentació de la sol.licitud condicionats al fet que la posterior qualificació i resolució que faci el registrador sigui favorable. Aquests efectes es concreten en:
a) Efectes provatoris derivats de la presumpció nominativa que estableix que, excepte prova en contra, els drets inscrits existeixen i pertanyen al seu titular en la forma determinada en el Registre.
b) Efectes publicitaris derivats del caràcter públic del Registre que possibilita que qualsevol persona interessada pugui tenir coneixement de les dades inscrites.
Registre, Dipòsit Legal, ISBN, Copyright i entitats de gestió
Els autors que creen una obra i volen fer totes les passes per protegir els seus drets es troben davant una sèrie de conceptes i entitats que els poden resultar confusos si no tenen experiència.
a) El Registre és un instrument de protecció dels autors i titulars de drets, que té caràcter voluntari.
b) El Dipòsit Legal és un instrument per tenir coneixement de la producció impresa d'un país i mantenir un fons nacional de les obres impreses i gravades. Consisteix en una obligació imposada als impressors i productors de dipositar un determinat nombre d'exemplars en mans de l'Administració.
c) L'ISBN (International Standard Book Number) és un codi numèric internacional, que els editors poden fer constar en els llibres i opuscles, i que té com a finalitat simplicar les operacions estadístiques i comercials entre llibreters i editors.
d) El copyright © té per objecte informar de qui és el titular o cessionari en exclusiva del dret d'explotació d'una obra. A continuació del titular cal indicar el lloc i la data de divulgació de l'obra. Per fer servir aquest símbol no cal fer cap gestió administrativa i qui el posa ho fa sota la seva responsabilitat.
e) Les entitats de gestió són associacions sense afany de lucreque gestionen drets d'explotació de la propietat intel.lectual en nom dels seus titulars. Els autors poden adreçar-s'hi per tal que s'encarreguin de gestionar el seus drets.
ADRECES D'INTERÈS A INTERNET
ADREÇA DEL REGISTRE DE LA PROPIETAT INTEL.LECTUAL A CATALUNYA
c/ Muntaner, 221
08036 Barcelona
Tel. 933632875
Fax. 933632879
Correu electrònic:registrepi@correu.gencat.es
[Dades facilitades pel Registre de la Propietat Intel.lectual de Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]