Nom
Nom

«Teletip»

[Aparell de telegrafia ràpida que, mitjançant un teclat semblant al de les màquines d’escriure, permetia la transmissió i la recepció simultània de missatges en caràcters d’escriptura usuals, abans de la irrupció d'Internet i el correu electrònic]


Notícies d'actualitat relacionades
amb arguments literaris que l'autor ha recreat
a l'avançada en algunes de les seves novel·les



  • Detecten tres nenes d'entre 7 i 14 anys residents al Gironès a qui han practicat l'ablació

  • El Louvre retira la 'Victòria de Samotràcia' durant un any per restaurar-la

  • Detecten tres casos d'ablació a nenes residents a Catalunya

  • Troben al Tirol austríac una fossa comuna amb les restes de 220 víctimes que s'atribueixen al Programa d'Eutanàsia que els nazis van aplicar als discapacitats físics i mentals

  • Roben a una violinista de Londres un Stradivarius de l'any 1696 valorat en 1,3 milions d'euros

  • Els viatgers d'un tren-hotel de Barcelona a Milà es desperten a Zuric per una confusió en el canvi d'agulles

  • Els Mossos d'Esquadra imputen deu menors per pintar grafits als vagons del TGV, el Trambaix i els trens de Rodalies de BCN

  • Un grafiter català exposa les seves «obres murals» a la Tate Modern de Londres

  • Un iceberg de la mida de 2.500 metres quadrats es desprèn d'una glacera a l'Antàrtida

  • Agressió al metro de BCN d'un grup de caps rapats contra un noi de 16 anys d'estètica antifeixista

  • El govern català té enregistrats un total de 1.801 desapareguts de la guerra civil

  • Tres milions de nenes pateixen cada any l'ablació del clítoris

  • Una galeria del Born de Barcelona dóna sortida a joves grafiters

  • Un jutjat retira el passaport a tres menors gambianes davant la sospita d'ablació

  • Rècord d'adopcions d'infants

  • Els okupes de Can Masdeu valoren en 40.000 € les obres de rehabilitació que han fet a l'antiga leproseria de Collserola

  • Absolen els okupes de l'antiga leproseria de Can Masdeu a Collserola

  • La masia "okupada" de Can Masdeu obre un punt d'interacció a la serra de Collserola de Barcelona

  • El Senegal prohibeix el ritual de l'ablació

  • Nois noies de Girona es manifesten per fer sentir la seva veu contra el ritual de l'ablació

  • Es reclama la figura de l'educador de carrer arran dels immigrants que malviuen a Barcelona al ras

  • Es descobreix el lloc i la data de la mort del guerriller Carrasclet

  • Es rehabilita l'ermita romànica de Bellvitge

  • La meitat dels habitants del planeta no tindrà aigua suficient en 30 anys si no es fa res, segons l'ONU

  • La nova xemeneia Spliter de 130 metres, al complex petroquímic del Camp de Tarragona, amenaça el sector turístic

  • Roben de la residència d'un músic de Viena un violí Stradivarius valorat en 2'5 milions d'euros

  • Es paga un preu rècord per un violí Stradivarius: 3'54 milions de dòlars

  • Es desintegra a l'Antàrtida una plataforma de gel d'uns 500.000 milions de tones

  • Occitans i catalans reclamen més facilitas de comunicació pel Port de Salau

  • Els propietaris de gossos perillosos hauran de passar un examen psicològic, enregistrar els animals i contractar una assegurança de responsabilitat civil

  • Apareix en un departament de cartes perdudes de Kansas (EUA) el quadre robat de Marc Chagall pel qual havien demanat un rescat

  • Demanen el rescat d'una pintura de Marc Chagall a canvi del procés de Pau de l'Orient Mitjà

  • Detenen una banda de caps rapats per atacs racistes a Barcelona

  • La llei sobre les races de gossos perilloses deixa els adolescents sense "mascota"

  • Una plaga de puces i gats al nou Auditori de Barcelona obliga tancar l'edifici uns dies

  • S'inaugura el World Trade Center al port de Barcelona, un dels projectes endarrerits dels Jocs Olímpics

  • Es revifa el moviment dels caps rapats amb els incidents contra la comunitat magribina del barri de Ca N'Anglada de Terrassa

  • Es volen rehabilitar els molins del pantà de Riudecanyes i la riera de Duesaigües i l'Argentera








    Detecten tres nenes d'entre 7 i 14 anys residents al Gironès a qui han practicat l'ablació
    Els Mossos d'Esquadra han enviat al jutjat tres casos de nenes residents a la comarca del Gironès a qui han fet l'ablació. Tenen entre 7 i 14 anys, pertanyen a famílies d'ètnia subsahariana i dues de les menors són germanes. En tots els casos, qui ha donat l'alerta a la policia han estat els seus pediatres. L'any passat, els Mossos van intervenir en cinc casos de risc. Feien referència a nenes procedents de Gàmbia, Mali i el Senegal, que tenien entre 4 i 14 anys. D'aquests cinc casos, n'hi va haver tres en què es va poder conscienciar les famílies. Però en els altres dos, va caldre protegir les menors amb mesures judicials. De fet, el jutjat va prohibir a uns dels pares viatjar amb la seva filla a l'Àfrica. Malauradament, però, també hi ha casos en què s'arriba tard i es descobreix que les menors ja han patit l'ablació. Aleshores, l'afer s'envia directament als jutjats. L'any passat, a les comarques gironines, es van detectar tres nenes a qui havien mutilat el clítoris. Des del 2005, el Codi Penal castiga aquest delicte independentment del lloc on s'hagi comès. Podeu veure el llibre de l'autor,
    'La filla del ral·li', escrit l'any 1993 i publicat el 1995, que tracta precisament sobre el tema i el situa també al Senegal, com a punt d'origen de la protagonista de la novel·la que circula entre l'Àfrica, el Mediterrani i la conca de París. [5 març del 2017]


    El Louvre retira la 'Victòria de Samotràcia' durant un any per restaurar-la
    Els objectius dels treballs són tornar les tonalitats als marbres i resoldre diversos problemes que afecten l'estructura de l'escultura. El treballs milloraran també aspectes de l'escultura que no van ser tractats en l'anterior restauració, que es va efectuar el 1934. La 'Victòria de Samotràcia' té unes dimensions de 2,75 mestres d'alçada —5,57 amb el pedestal— i va ser realitzada entre el 220 i el 185 aC. Està previst que les tasques de restauració finalitzin a finals del 2014 o a principis del 2015. El cost de la restauració serà de 3 milions d'euros, que seran aportats per Nippon Television Holdings, Fimalac i el Bank of America Merrill Lynch Art Conservation Programme. La 'Victòria de Samotràcia' és un dels elements protagonistes de la novel·la 'La filla del ral·li'. Podeu veure el llibre de l'autor,
    'La filla del ral·li', escrit l'any 1993 i publicat el 1995, que circula entre l'Àfrica, el Mediterrani i la conca de París. [22 gener del 2013]


    Detecten tres casos d'ablació a nenes residents a Catalunya
    Els Mossos d'Esquadra han enviat al jutjat tres casos de nenes residents a Catalunya, en localitats de les comarques de la Selva i l'Empordà, a les quals han fet l'ablació. Aprofitant un viatge al seu país d'origen, els han extirpat el clítoris. Tots aquests casos han arribat a coneixement de la policia des de començaments d'any. La Unitat Regional d'Atenció al Ciutadà confirma que totes les menors pertanyen a famílies d'origen subsaharià. El Codi Penal castiga aquells que fan l'ablació o la faciliten —en aquest cas, els pares— amb penes de sis a dotze anys de presó. La investigació haurà de determinar en quin moment les menors van ser mutilades. Des del 2005, el Codi Penal castiga aquest delicte independentment del lloc on s'hagi comès. Podeu veure el llibre de l'autor,
    'La filla del ral·li', escrit l'any 1993 i publicat el 1995, que tracta precisament sobre el tema i el situa també al Senegal, com a punt d'origen de la protagonista de la novel·la que circula entre l'Àfrica, el Mediterrani i la conca de París. [15 agost del 2011]


    Troben al Tirol austríac una fossa comuna amb les restes de 220 víctimes que s'atribueixen al Programa d'Eutanàsia que els nazis van aplicar als discapacitats físics i mentals
    A la localitat alpina de Hall, al Tirol austríac, s'ha trobat una fossa comuna amb les restes de prop de 220 víctimes que en principi s'atribueixen al Programa d'Eutanàsia que els nazis van aplicar a milers de discapacitats físics i mentals. La informació, difosa per l'emissora austríaca ORF, cita les fonts hospitalàries del centre de psiquiatria de l'hospital regional de Hall, on s'ha trobat una fossa coincidint amb unes obres de rehabilitació de l'edifici. Segons els primers indicis, les víctimes haurien estat enterrades entre els anys 1942 i 1945 després d'haver estat assassinades pels nazis amb l'objectiu de potenciar la raça ària i eliminant discapacitats físics i mentals, tant adults com menors. Les autoritats austríaques han paralitzat les obres de l'Hospital i han començat a investigar la identitat dels cossos, així com la possible existència de més fosses comunes en aquella zona. Fins que no es practiquin les anàlisis forenses no es podrà determinar com van morir les persones allà enterrades, tot i que l'historiador Horst Schreiber sospita que se'ls va deixar morir de fam. Es calcula que gairebé 200.000 persones amb algun tipus de malaltia o discapacitat van ser assassinades durant el règim nazi, després de ser separades de la seva família amb el pretext de traslladar-los a institucions sanitàries. A Àustria, el lloc més vinculat amb el Programa d'Eutanàsia és l'antic palau de Hartheim, prop de la capital d'Alta Àustria, Linz, on els alemanys del règim nazi de Hitler van assassinar entre els anys 1940 i 1944 unes 30.000 persones qualificades pels assasins com a vides indignes de ser viscudes. L'aplicació del Programa d'Eutanàsia nazi es planteja en el rerefons de la trama de la novel·la
    'Els silencis de la Boca de la Mina', novel·la realista, escrita el 2006 i publicada el 2007, sobre la història i l'adolescència d'una persona que la condició de perdedor marca per sempre. El protagonista, fill d'una família obrera, creix en un temps de revoltes i incerteses, de lluites polítiques i socials, coneix la pobresa i sap el que és treballar des de petit. La guerra civil l'obliga a enfrontar-se amb una vida molt dura, però plena d'il·lusions, curiositat i tendresa. La derrota el converteix en un adolescent amb la família trencada i en una víctima innocent de la repressió dels vencedors. [3 gener del 2011]


    Roben a una violinista de Londres un Stradivarius de l'any 1696 valorat en 1,3 milions d'euros
    Una violinista va entrar en una botiga al centre de Londres a comprar alguna cosa de menjar i li van robar un violí Stradivarius de 300 anys d'antiguitat valorat en 1,2 milions de lliures esterlines (1,3 milions d'euros). La policia ha fet una crida pública per trobar l'instrument i l'asseguradora de l'artista, Lark Insurance Broking Group, ha ofert una recompensa de 15.000 lliures esterlines a qualsevol informació que porti a la seva recuperació. El robatori va tenir lloc als voltants de l'estació de tren Euston. Després d'anar a un cafè Pret A Manger, la violinista, que sembla que és una jove coreana de 32 anys, es va adonar que l'estoig del seu violí havia desaparegut. Dins de l'estoig hi havia un antic violí Antonio Stradivarius del 1696 a més d'un arc Peccatte, valorat en 62.000 lliures esterlines i un altre arc fet per l'Escola de Bazin valorat en més de 5.000 lliures esterlines. Tot i que són peces molt valuoses, la policia creu que és molt difícil vendre-les perquè són tan inusuals i distintives que serien fàcilment reconegudes com a robades. Per això pensen que és possible que l'instrument faci cap a algun comerç d'antiguitats. Es considera que a tot el món hi ha uns 600 violins Stradivarius. Un violí Stradivarius és objecte d'un presumpte robatori en la novel·la
    'El violinista de secà', escrita l'any 1992 i publicada el 1993, que tracta de rerefons la metàfora de la música amb referències ecològiques a la sequera de bona part de la Terra, en una novel·la fantàstica que explica les aventures que viu Pasompé des que decideix abandonar el seu poble per trobar l'aigua que ha desaparegut del seu territori. [7 desembre del 2010]


    Els viatgers d'un tren-hotel de Barcelona a Milà es desperten a Zuric per una confusió en el canvi d'agulles
    Viatjaven amb destinació a Milà però es van despertar incomprensiblement a Zuric. Els passatgers d'un tren-hotel que va sortir el diumenge [15 agost] de l'estació barcelonina de Sants amb destinació a la ciutat italiana de Milà es van despertar l'endemà a 280 quilòmetres de la seva destinació per un error en el canvi d'agulles a Lió. Cada dia de Barcelona surten en un sol comboi dos trens, el Pau Casals, amb destinació a Zuric, i el Salvador Dalí, amb parada final a Milà. En arribar a Lió, els vagons se separen perquè els trens es dirigeixin a les seves destinacions. Però la nit de diumenge, els tècnics francesos es van confondre en encarrilar els vagons i van canviar el rumb. Mentre els passatgers que anaven a Milà, van aparèixer el dia següent a la ciutat suïssa, el conductor del tren, que també equivocadament es dirigia a Milà, va poder rectificar a temps encara que finalment va arribar a Zuric amb tres hores de retard. Els viatgers van ser traslladats des de Suïssa a Itàlia en autocar. Les empreses que gestionen el servei, Renfe i la Societat Nacional de Ferrocarrils Francesos (SNCF) han tornat als passatgers la totalitat de l'import del bitllet. La notícia porta a dos dels llibres de l'autor,
    'El tren de la llet', escrit i publicat el 1992, que tracta sobre les aventures d'un taxista que es veu obligat a agafar un tren per anar a la residència on té la família de vacances, i 'Bessons, gatons i polissons', on un parell de petits germans bessons es perd en un tren-hotel similar al de la línia que esmenta la notícia i arriben també a Zuric. [16 agost del 2010]


    Els Mossos d'Esquadra imputen deu menors per pintar grafits als vagons del TGV, el Trambaix i els trens de Rodalies
    Els Mossos d’Esquadra han imputat 10 menors d’edat d'entre 14 i 17 anys per pintar grafits als trens del TGV, Rodalies i Trambaix, cosa que ha ocasionat danys valorats en uns 55.000 euros, segons les companyies operadores. Els menors, que pertanyien a diferents grups, solien pintar als túnels del TGV del Prat de Llobregat, a les estacions de Rodalies de Barcelona i a les cotxeres del tramvia a Sant Joan Despí. La investigació per les pintades es va iniciar un mes i mig abans. La policia ha explicat que es tracta de diversos grups de grafiters que no tenien connexió entre si, encara que operen amb una metodologia similar. Els joves pintaven els trens de nit als llocs on estaven aparcats, una operació que suposava un elevat risc per a les seves vides, en especial al túnel del Prat. Hi acostumaven a actuar fins i tot amb altres trens funcionant, amb el risc que el corrent d’aire per la velocitat els fes caure. Molts dels dibuixos i missatges plasmats pels menors requerien certa elaboració i dedicació, cosa que suggereix que s’instal·laven sense presses als túnels. La policia va executar onze actuacions en què va sorprendre joves que ruixaven amb pintures els trens o estaven a punt de fer-ho. Les empreses han denunciat els menors per danys i els expedients han estat remesos a la Fiscalia de Menors. La meitat dels acusats són veïns de l’Hospitalet de Llobregat; dos més resideixen a Barcelona; un, a Castelldefels; un altre, a Vilanova i la Geltrú, i l’últim, al Prat de Llobregat. La notícia porta al llibre de l'autor,
    'El Club dels Caps Rapats', escrit el gener del 1993 i publicat el setembre del 1995 (revisat i reeditat el 2008), que tracta sobre el tema de les bandes juvenils i el racisme, a través d'un protagonista que té l'activitat de grafiter com un principi de vida i que viu una situació relacionada amb la seva afecció en una galeria del Born de Barcelona. [6 d'abril del 2010]


    Un iceberg de la mida de 2.500 metres quadrats es desprèn d'una glacera a l'Antàrtida
    L'ieberg s'ha desprès de la glacera Mertz, una llengua flotant de gel de 160 quilòmetres a l'Oceà Antàrtic. Una col·lisió amb un altre icebert ha dividit en dos la llengua que drena gel de la vasta capa a l'est de l'Antàrtida. Aquest tros de gel d'un centenar de quilòmetres és un romanent d'un iceberg de més de 5.000 quilòmetres quadrats que es va desprendre el 1987, convertint-se en un dels icebergs més grans dels que es té registre a l'Antàrtida. L'iceberg de la glacera Mertz està entre els més grans dels últims anys. El 2002, un iceberg d'uns 200 quilòmetres es va escindir de la capa de gel Ross de la Antártida. El 2007, un iceberg de la mida de Singapur es va desprendre de la glacera Pine Island a l'Antàrtida Occidental. L'eliminació d'aquesta llengua de gel flotant podria reduir la mida de la zona d'aigües obertes, cosa que podria alentir la taxa de producció de salinitat a l'oceà i la taxa de formació d'aigua de fons de l'Antàrtida. Els científics han advertit que hi ha risc que els dos icebergs es quedin encallats en bancs de sorra, interrompent la creació de l'aigua densa i salina i la quantitat que s'enfonsa al fons de l'oceà. En relació a la greu problema de la sequera al món i el moviment dels icebergs i la possible solució a la falta d'aigua, la novel·la
    'El violinista de secà' fa una faula sobre la necessitat de la humanitat de trobar l'aigua per a la seva supervivència. [26 de gener del 2010]


    Una galeria del Born de Barcelona dóna sortida a joves grafiters
    Es diu 'Montana Shop & Gallery' i es troba al número 6 del carrer del Comerç de Barcelona. És una tenda d'art urbà, un establiment del barrio del Born que cobreix les exigències dels artistes del grafit. Hi ven material per a grafiters. Va obrir el 2004. Habitualment hi exposen els grafiters de carrer que volen mostrar la seva obra. La notícia porta al llibre de l'autor,
    'El Club dels Caps Rapats', escrit el gener del 1993 i publicat el setembre del 1995 (revisat i reeditat el 2008), que tracta sobre el tema de les bandes juvenils i el racisme, a través d'un protagonista que té l'activitat de grafiter com un principi de vida i que viu una situació relacionada amb la seva afecció en una galeria del Born de Barcelona. [10 de setembre del 2008]


    Agressió al metro de BCN d'un grup de caps rapats contra un noi de 16 anys d'estètica antifeixista
    La Divisió d'Informació dels Mossos d'Esquadra investiga l'agressió amb arma blanca que va patir un menor de 16 anys —que s'autodefineix antifeixista i d'estètica que es podria definir com d'antisistema— al metro de Barcelona quan viatjava acompanyat d'un germà de vuit anys i de la seva nòvia, una noia d'origen sudamericà. Els agressors, aparentment neonazis i d'afiliació ultradretana, van embrancar-se en una discussió amb el jove i el van ferir amb unes tres punyalades amb un punxó. Les càmeres de seguretat de l'estació d'Urquinaona van gravar l'agressió i la fugida i han permès obtenir fotografies molt definides dels autors dels fets. Els agents de la Divisió d'Informació indagaven aquests dies sobre una recent agressió d'un grup de redskins —antifeixistes— a uns neonazis. Entre els boneheads —caps buits, com anomenen els antifeixistes als neonazis— n'hi havia un d'armat amb un punxó. La notícia porta al llibre de l'autor,
    'El Club dels Caps Rapats', escrit el gener del 1993 i publicat el setembre del 1995 (revisat i reeditat el 2008), que tracta sobre el tema de les bandes juvenils i el racisme, a través d'un protagonista que té l'activitat de grafiter com un principi de vida. [9 de setembre del 2008]


    Un grafiter català exposa les seves «obres murals» a la Tate Modern de Londres
    El grafit no ha deixat el carrer encara, però ja comença a entrar dins els circuits comercials del món de l'art. Aquelles pintades més o menys artísriques que fins fa uns anys era considerat per molts com a gargots que embrutaven els carrers s’ha anat obrint camí dins les galeries d’art, s’ha anat creant un nom i s’ha venut o subhastat per xifres que superen ja els sis zeros. Un exemple d'això el dóna la Tate Modern de Londres que ha acceptar que a la seva façana, sis artistes internacionals, entre els quals hi ha el català Sixeart, hi facin les reproduccions de les seves obres murals. Noms com el de Basquiat o Bansky, han passat del carrer a un dels Museus més importants del món sense deixar de ruixar amb esprai de colors. La notícia porta al llibre de l'autor,
    'El Club dels Caps Rapats', escrit el gener del 1993 i publicat el setembre del 1995 (revisat i reeditat el 2008), que tracta sobre el tema de les bandes juvenils i el racisme, a través d'un protagonista que té l'activitat de grafiter com un principi de vida. [24 de maig del 2008]


    El govern català té enregistrats un total de 1.801 desapareguts de la guerra civil
    Des del 2003, el govern català ha registrat un total de 1.801 desapareguts. En 188 casos s'ha trobat documentació rellevant sobre els últims dies de les vides d'aquestes víctimes i en 37 s'ha pogut fins i tot saber on van ser enterrades. Queden, doncs, 1.613 expedients per resoldre. La majoria d'expedients corresponen a soldats —quasi tots de l'exèrcit republicà— morts al front, però també hi ha civils morts durant la guerra i la postguerra, ja sigui represaliats en un o l'altre bàndol, víctimes de bombardejos i republicans ajusticiats pel franquisme després de patir consells de guerra sumaríssims sense cap mena de garanties processals. Aquestes dades estan integrades en un cens únic després d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, entitat que va començar el 2002 un registre propi. El principal canvi que aporta el cens únic és que la Generalitat, a través de la direcció general de la Memòria Democràtica, tramita totes les peticions de familiars que desitgin informació. La novel·la
    'Els silencis de la Boca de la Mina' té una part de la trama dedicada a la guerra civil i a la repressió que va patir la població civil durant i després del conflicte bèl·lic que va deixar milers de morts i d'exiliats. [14 de juliol del 2007]


    Roben de la residència d'un músic de Viena un violí Stradivarius valorat en 2'5 milions d'euros
    El violí ha estat robat de la residència del centre de la capital austríaca pertanyent al músic austríac, Christian Altenburger. En el mateix robatori també va desaparèixer un violí de la marca Vuillaume, valorat en uns 120.000 €. Els dos instruments estaven guardats en una caixa forta, forçada pels lladres. Segons la policia vienesa, els lladres eren professionals, per les pistes que en tenen. Pocs dies després, van serdetinguts mitja dotzena de georgians acusats del robatori. Els violins fabricats per Antonio Giacomo Stradivari (1644-1737) són dels instruments musicals més cars del món. El luthier italià va fabricar més d'un miler d'instruments i, a més de violins, també violoncels, guitarres i arpes. Es considera que a tot el món hi ha uns 600 violins Stradivarius. Un violí Stradivarius és objecte d'un presumpte robatori en la novel·la
    'El violinista de secà', escrita l'any 1992 i publicada el 1993, que tracta de rerefons la metàfora de la música amb referències ecològiques a la sequera de bona part de la Terra, en una novel·la fantàstica que explica les aventures que viu Pasompé des que decideix abandonar el seu poble per trobar l'aigua que ha desaparegut del seu territori. [29 de maig del 2007]


    Es paga un preu rècord per un violí Stradivarius: 3'54 milions de dòlars
    Un violí Stradivarius, Hammer, s'ha venut per 3'54 milions de dòlars en una subhasta a Christie's de Nova York, deixant enrere l'anterior rècord mundial d'un instrument de música, 2'03 milions de dòlars obtingut per The Lady Tennant, l'abril del 2005. El Hammer venut ara va ser fabricat el 1707, durant l'edat d'or de Stradivari, que va fabricar 1.100 instruments dels quals es calcula que se'n conserven uns 650 exemplars. Un violí Stradivarius és objecte d'un presumpte robatori en la novel·la
    'El violinista de secà', escrit l'any 1992 i publicat el 1993, que tracta de rerefons la metàfora de la música amb referències ecològiques a la sequera de bona part de la Terra, en una novel·la fantàstica que explica les aventures que viu Pasompé des que decideix abandonar el seu poble per trobar l'aigua que ha desaparegut del seu territori. [16 de maig del 2006]


    Tres milions de nenes pateixen cada any l'ablació del clítoris
    Tres milions de nenes pateixen cada any l'ablació del clítoris als països de l'Àfrica subsahariana i l'Orient Mitjà, segons un informe de l'agència de les Nacions Unides per a la infància. L'Unicef calcula que, en els 28 països on es practica l'ablació del clítoris, hi ha 130 milions de dones mutilades. L'informe destaca que la mutilació genital femenina és una pràctica que augmenta les possibilitats de poder contraure matrimoni perquè, segons diuen els seus defensors, ressalta la bellesa, l'honra, l'estatus social i la castedat de la noia. En opinió de l'Unicef, és necessari que els adolescents dels dos sexes coneguin les terribles conseqüències que té l'ablació. A més a més de ser dolorosa, la pràctica —portada a terme per curanderes— pot provocar hemorràgies, infeccions, infertilitat i, en alguns casos, la mort de la nena. L'ablació és, a més, una preocupació internacional perquè també afecta dones que viuen com a immigrants als països industrialitzats. Podeu veure el llibre de l'autor,
    'La filla del ral·li', escrit l'any 1993 i publicat el 1995, que tracta precisament sobre el tema i el situa també al Senegal, com a punt d'origen de la protagonista de la novel·la que circula entre l'Àfrica, el Mediterrani i la conca de París. [25 de novembre del 2005]


    Els okupes de Can Masdeu valoren en 40.000 € les obres de rehabilitació que han fet a l'antiga leproseria de Collserola
    Els okupes de Can Masdeu —una antiga leproseria catalogada i situada a la serra de Collserola, propietat de la Fundació de l'Hospital de Sant Pau— han argumentat que des de l'okupació de l'edifici s'hi han gastat 40.000 € en rehabilitació. Els okupes continuen intentant demostrar que quan van entrar a la casa, a finals del 2001, l'edifici feia quaranta anys que estava abandonat. Entre les proves presentades pel okupes hi ha material gràfic, testimonis dels veïns del barri de Canyelles i factures que pugen al valor estimat pels okupes i que corresponen a material fet servir en la rehabilitació de l'edifici i els seus voltants, uns horts. Les obres fetes afecten tot l'edifici, des de la teulada, a les bigues del pis superior, les portes i finestres i alguns marges dels camps que envolten Can Masdeu. La Fundació de l'Hospital de Sant Pau —integrat per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Arquebisbat de Barcelona— ha al·legat que l'edifici no ha estat mai abandonat i que s'hi han fet algunes feines de manteniment. Can Masdeu s'ha convertit en un dels símbols del moviment okupa de BCN —la novel·la
    Kor de Parallamps s'hi refereix—, sobretot després de l'intent frustrat de desallotjament que es va produir el 2002 i que no es va arribar a complir després que els okupes resistissin durant tres dies penjats a la façana de Can Masdeu. [20 de juliol del 2005]


    Es descobreix el lloc i la data de la mort del guerriller Carrasclet
    Pere Joan Barceló, conegut com Carrasclet, es va passar la vida guerrejant i va morir com havia viscut, al camp de batalla. La majoria d'informacions sobre la seva accidentada existència es coneixen a través de l'obra magna del seu coetani Francesc de Castellví, Narraciones históricas. La còpia d'aquest llibre feta pel també historiador Salvador Sanpere i Miquel i dipositada a la Biblioteca de Catalunya havia ignorat una nota al marge de Castellví sobre el detall de les circumstàncies de la mort de Carrasclet. Segons Alcoberro, Sanpere i Miquel probablement no la va incloure per la dificultat de desxifrar-la. Com a conseqüència, s'ha anat repetint que havia mort a Hongria pels volts de 1741. L'error ara queda definitivament resolt a la revista Sàpiens, que dijous serà a les llibreries. L'historiador Agustí Alcoberro ha pogut certificar és el text de la nota afegida, del qual es desprèn que la nit del 3 al 4 de setembre de 1743 va morir en combat als voltants de la població de Breisach el Vell, a la banda alemanya del Rin. El que no queda, en canvi, és cap vestigi de la làpida del cementiri on va ser enterrat. Enemic dels Borbons, el Carrasclet, nascut el 1682 a la població de Capçanes (el Priorat), va tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió espanyola (1705-1715), en la guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) contra Felip V —França li va finançar les seves campanyes per portar la revolta a Catalunya—, en la guerra de Successió de Polònia (1740-1748) —li va costar quasi sis anys de presó— i en la guerra de Successió a Àustria (1740-1748). L'autor té publicada
    la novel·la 'El coronel de cala Gestell' , que relata els fets més importants de la seva vida i la seva lluita de resistència, barrejada amb una dosi de ficció. [23 de setembre del 2004]


    Un jutjat retira el passaport a tres menors gambianes davant la sospita d'ablació
    El jutjat de Sant Feliu de Guíxols ha dictat una interlocutòria per impedir que una família d'immigrants de Gàmbia que viuen al Baix Empordà es desplaci al seu país d'origen davant la temença que l'objectiu del viatge és sotmetre les seves tres filles a una mutilació de clítoris. La resolució judicial ha obligat la família a entregar el passaport de les menors i els ordena que passin una revisió mèdica cada sis mesos. El jutge ha dictat l'ordre per protegir les nenes, que tenen al voltant de 10 anys d'edat i que segons sembla són nascudes a Catalunya, on els pares fa anys que resideixen i tenen els papers regularitzats. La resolució es justifica per l'existència d'indicis que fan pensar que els pares volien fer l'ablació, aprofitant el període de vacances. La sospita neix d'un precedent d'extirpació genital que dues germanes de les nenes van patir en circumstàncies similars. La pràctica de l'extirpació del clítoris continua sent tolerada com a tradició ancestral entre alguns grups minoritaris africans, generalment de població analfabeta en entorns rurals.
    La novel·la «La filla del ral·li» té com a protagonista una dona senegalesa que parla del seu passat i de com va arribar a Catalunya on descobreix que va ser víctima del ritual de l'ablació. [18 de maig del 2004]


    Rècord d'adopcions d'infants
    L'any passat hi va haver 2.939 sol·licituds d'adopció només al Principat de Catalunya, de les quals 1.121 van convertir-se en adopcions reals. En els tres últims anys les sol·licituds no han parat de créixer espectacularment, mentre que els infants adoptats s'han estabilitzat en poc més de 1.100 anuals. La taxa d'adopcions a Catalunya duplica la de la resta de l'Estat espanyol i és superior a la de França, Dinamarca i Suècia. Unes 190 famílies inicien cada mes l'estudi valoratiu de la idoneïtat per a l'adopció. Rússia (438 menors) i la Xina (223) continuen sent els principals països de procedència. La novel·la
    «Kor de Parallamps» té com a protagonista una nena xinesa d'11 anys, que reflecteix la realitat social del seu temps. I la novel·la «¿On és Berna, Ilse?» té també com a protagonista una adolescent de 17 anys que ha descobert que els pares li havien amagat la seva condició de fill adoptada. [10 de maig del 2004]


    Absolen els okupes de l'antiga leproseria de Can Masdeu a Collserola
    La Fundació de l'Hospital de Sant Pau, propietària d'aquest edifici de la muntanya de BCN, ha decidit retirar els càrrecs. Com que el fiscal ja demanava l'absolució, amb l'argument que els okupes fan un ús social de Can Masdeu, el jutge ha absolt els acusats. El col·lectiu de suport a la masia okupada de Collserola, el maig del 2002, va protagonitzar una
    operació de resistència a Can Masdeu que va impedir que la policia portés a terme el desallotjament de la casa ordenat per un jutge de Barcelona. La policia, aleshores, es va retirar, però no pas les acusacions judicials. La novel·la 'Kor de Parallamps' tracta, en un dels seus capítols, d'una situació similar, a través de la imatge que en té la protagonista, una nena xinesa adoptada, d'11 anys, que té idolatrat el seu germà, un dels okupes de "l'antiga leproseria de la muntanya". [3 de novembre del 2003]


    L'ermita romànica de Bellvitge comença a ser rehabilitada
    L'empresa Vila-Reyes ha iniciat la rehabilitació de l'ermita romànica de Bellvitge, una de les poques mostres d'art romànic de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i que està integrada en el Parc Metropolità. Els primers documents de la parròquia daten del segle XIII. Les reformes pretenen acabar amb l'estat de degradació que pateix el monument des de fa anys. L'Ajuntament va firmar l'any passat un conveni amb l'Arquebisbat de Barcelona pel qual aquest aporta els 150.000 euros de les obres i el Consistori es compromet a comprar a l'església els terrenys de la rodalia amb la condició d'invertir el benefici a reformar la parròquia. L'ermita o santuari de Bellvitge és un dels paratges utilitzats en la novel·la de l'autor
    L'assassí viu a Bellvitge editada a l'Editorial Empúries, el 1987, amb diverses reedicions fins ara, en una trama de delinqüència urbana que implica un aspirant al cos dels mossos d'esquadra. [1 de juliol del 2003]


    La masia "okupada" de Can Masdeu obre un punt d'interacció a la serra de Collserola de Barcelona
    L'antiga leproseria Can Masdeu, okupada des de fa un any i mig amb un any i mig ha obert el Punt d'Interacció de Collserola (PIC), amb l'objectiu de convertir-se en un centre de documentació i autoaprenentage sobre l'autogestió, l'agroecologia i les lluites socials. El centre neix per iniciativa dels col·lectius ocupants de Can Masdeu i per l'interès d'obrir una experimentació "rurbana, comunitària i desobedient" i també, segons els promotors, com a pressió a l'Ajuntament de Barcelona que vol convertir la masia, una vegada desallotjada, en un centre d'informació de Collserola. El PIC obrirà tots els diumenges, durant tot el dia. Fa un any, la resistència dels ocupants de Can Masdeu va impedir que la policia portés a terme el desallotjament de la masia de Collserola, ordenat per un jutge de BCN que posteriorment va retirar l'ordre. La novel·la
    'Kor de Parallamps' tracta, en un dels seus capítols, d'una situació similar, a través de la imatge que en té la protagonista, una nena xinesa adoptada, d'11 anys, que té idolatrat el seu germà, un dels okupes de "l'antiga leproseria de la muntanya". [3 de maig del 2003]




    La meitat dels habitants del planeta no tindrà aigua suficient en 30 anys si no es fa res, segons l'ONU
    Uns 1.100 milions de persones al món no tenen accés a l'aigua potable i 2.400 milions no disposen dels serveis de sanejament. Uns 2,2 milions d'infants moren cada any per diàrrees i altres malalties relacionades amb la contaminació. Diversos països están prenent iniciatives per ajudar les poblacions pobres a accedir a l'aigua potable o proveir-les de canonades i distribució. La UE posarà en marxa un pla per gestionar els cabals interfronterers dels rius d'aquí al 2005, sobretot a l'África. I la fundació Hilton promou un pla de col·laboració amb fons públics i de l'ONU per dotar d'aigua potable i sanejament a zones rurals de Ghana, Mali i Níger. Sobre el greu problema de la sequera al món, la novel·la
    'El violinista de secà' fa una faula sobre la necessitat de la humanitat de trobar l'aigua per a la seva supervivència. [29 d'agost del 2002]




    Occitans i catalans reclamen més facilitats de comunicació pel Port de Salau
    Cada primer diumenge d'agost, catalans i occitants es troben al Port de Salau, al Pirineu. Els catalans hi pugen des del Pallars Sobirà i els occitans des d'Arieja. El motiu de la trobada, a banda de ser una festa de les cultures occitana i catalana, és reivindicar les relacions transfrontereres i les comunicacions que haurien d'unir les dues comarques per mitjà del túnel de Salau: un projecte molt antic, mai acabat, a causa de les guerres que hi ha hagut en totes dues bandes. L'any 1904, la comissió París va aprovar la construcció d'una via fèrria que hauria comunicat Sant Girons amb la Pobla de Segur. Les obres es van començar però es van aturar l'any següent. D'aquell intent resten uns quants quilòmetres de via morta que neixen a Sant Girons i una fita de pedra on es pot llegir "Traversee des Pyrenees Centrales par les vallees du Salat et de la Noguera Palhareza. Chemin de fer de St. Girons a Lérida. Tête française du souterrain de faite. Altitude 1080 m. St. Girons 30 kil. Lérida 172 kil". El conte
    'El ferrocarril blanc', publicat dins el volum 'La vall dels Nabius' (Bromera Edicions) fa una recreació d'aquest intent de la xarxa de comunicacions amb una barreja de gènere policíac i ciència-ficció. [4 d'agost del 2002]




    La nova xemeneia Spliter de 130 metres, al complex petroquímic del Camp de Tarragona, amenaça el sector turístic
    L'anomenen Spliter. Té 130 metres d'alçada i en el seu període de proves fa flamerades de més de 60 metres. El sector hoteler i turístic es mostra preocupada per l'impacte visual de la torre i, sobretot, per les flamarades que seran visibles des de Salou, Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant, a més d'altres punts situats a l'interior. L'empresa Basf minimitza aquestes opinions i recorda que aquesta infrastructura es va anunciar amb prou temps a l'avançada. El sector turístic, però, demana un ajornament perquè creu que l'impacte visual pot alertar els turistes de la zona que omplen la costa durant els mesos d'estiu i tardor. Aquesta serà la xemeneia més alta de tot el complex petroquímic i està destinada a la deshidrogenació de propà. Ha costat 250 milions d'euros (uns 42 milions de pessetes). La novel·la
    «Castell de nines» s'ambienta en aquesta zona del Mediterrani i en una època de decadència de l'eufòria de la petroquímica, amb un retrat futurista de les conseqüències de la degradació del territori des dels anys seixanta del segle passat ençà. [21 de juliol del 2002]




    Es desintegra a l'Antàrtida una plataforma de gel d'uns 500.000 milions de tones
    Uns 500.000 milions de tones de gel d'una plataforma coneguda com la placa Larsen B s'ha desintegrat els últims dies a causa de mig segle de forts augments de temperatura de la península de l'Antàrtida. Diverses organitzacions ecologistes i grups de científics han mostrat la seva preocupació per l'esclafament del planta. Segons alguns tècnics, aquest escalfament provocat per la humanitat comportarà una pujada del nivell del mar que podria fer desaparèixer illes completes i ecosistemes de gran valor. Un enginyós sistema per reaprofitar les plaques de gel que naveguen per l'Antàrtida i portar-les a zones que pateixen escassedat d'aigua s'explica, en clau fantàstica, en la novel·la
    El violinista de secà, en la qual el protagonista, Pasompé, viu multitud d'experiències per aconseguir que el seu poble tingui aigua. [21 de març del 2002]




    Els propietaris de gossos perillosos hauran de passar un examen psicològic, enregistrar els animals i contractar una assegurança de responsabilitat civil
    Aquesta nova normativa ha estat decretada a l'Estat espanyol després de diversos atacs de gossos considerats perillosos. Els propietaris de gossos tenen tres mesos de temps per inscriure al registre els seus animals, contractar una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil i sotmetre's a un examen psicològic. El tema d'un gos ensinistrat està inclòs en la novel·la
    El club dels caps rapats que el protagonista utilitza per a la seva afirmació personal. Un conflicte inesperat provoca el desenllaç de l'argument i el desenllaç. [21 de març del 2002]




    Apareix en un departament de cartes perdudes de Kansas (EUA) el quadre robat de Marc Chagall pel qual havien demanat un rescat
    Un treballador de correus de Kansas (EUA) ha trobat un quadre robat del pintor rus Marc Chagall en el departament de cartes perdudes. Per l'obra, l'administració nord-americana havia rebut una nota de rescat que exigia la pau a l'Orient Mitjà. Vegeu notícia següent de la data del rescat. Un segrest d'una obra de Marc Chagall s'utilitza també a la novel·la
    El violinista de secà, en mans de la màfia i a canvi d'un arquet de violí relacionat, en la fantasia de l'argument, amb un dels quadres de l'autor. [26 de gener del 2002]




    Demanen el rescat d'una pintura de Marc Chagall a canvi del procés de Pau de l'Orient Mitjà
    Agents federals i de la policia dels EUA han investigat una nota de rescat d'una pintura robada del pintor Marc Chagall, valorada aproximadament en un milió de dòlars. Els segrestadors o presumptes lladres demanen el desenllaç del procés de Pau de l'Orient Mitjà a canvi de l'obra. Un segrest d'una obra de Marc Chagall s'utilitza també a la novel·la
    El violinista de secà, en mans de la màfia i a canvi d'un arquet de violí relacionat, en la fantasia de l'argument, amb un dels quadres de l'autor. [21 d'agost del 2001]




    Detenen una banda de caps rapats per atacs racistes a Barcelona
    Nou joves skins de Barcelona, d'ideologia nazi i seguidors de moviments d'ultradreta, han estat detinguts per múltiples atacs de caràcter racista i xenòfob, entre els quals hi ha una agressió sexual i un intent d'homicidi. Les seves víctimes són bàsicament africans, sud-americans, indigents, homosexuals i okupes. La seva estètica és l'habitual dels seguidors nazis: cap rapat al zero, calçat militar, jaquetes tipus bomber, i gossos de races perillosos. La notícia porta novament a la novel·la
    «El club dels Caps Rapats» que té alguns capítols que reflecteixen la maera d'actuar i moure's d'aquest grups. [7 d'octubre de 1999]




    La llei sobre les races de gossos perilloses deixa els adolescents sense "mascota"
    La Llei aprovada pel Parlament de Catalunya sobre les races de gossos perillosos preveu que aquests gossos no es puguin ensinistrar ni es deixin en mans de menors de setze anys, entre altres apartats. La notícia de l'aprovació de la Llei, després de la mort aquest estiu d'una nena de tres anys al País Valencià, a causa de l'atac d'un rotweiler, porta a la novel·la de l'autor
    'El club dels caps rapats' i la fa més atractiva pel fet que un adolescent ensinistra la seva mascota, un gos dels qualificats perillosos ara. [28 de juliol de 1999]




    Una plaga de puces i gats al nou Auditori de Barcelona obliga tancar l'edifici uns dies
    Les operacions de fumigació han obligat al tancament per un parell de dies de L'Auditori recentment inaugurat a Les Glòries de Barcelona. La notícia porta al recull de contes de l'autor
    'Alabatxitxau!', on el conte 'Les puces d'un carter calb' relaten, en clau d'humor, un cas similar. [23 de juliol de 1999]




    S'inaugura el World Trade Center al port de Barcelona, un dels projectes endarrerits dels Jocs Olímpics
    La inauguració del World Trade Center al port de Barcelona porta a la novel·la de l'autor
    'Allò que Atlanta s'endugué', on, escrita abans del 1992, s'hi fa ja referència en un moment que el protagonista observa la nova urbanització de la façana del port des del seu apartament de la Barceloneta. [22 de juliol de 1999]




    Es revifa el moviment dels caps rapats amb els incidents contra la comunitat magribina del barri de Ca N'Anglada de Terrassa
    Diversos incidents entre veïns del barri de Ca N'Anglada de Terrassa (Principat de Catalunya) i la comunitat magribina indiquen una revifada del moviment dels caps rapats a Catalunya motivada probablement pel recent tancament de la Llibreria Europa, de Barcelona, d'ideologia nazi, i el judici al seu propietari. Grups de caps rapats, acompanyats de veïns, han assaltat establiments regentats per immigrats i s'han enfrontat amb la policia durant diverses nits consecutives, fets que han aixecat una contraresposta cívica i una reflexió política amb l'adopció de mesures urgents per sufocar la violència. La notícia porta al llibre de l'autor,
    'El club dels caps rapats', escrit el gener del 1993 i publicat el setembre del 1995, que tracta sobre el tema de les bandes juvenils i el racisme, així com també porta al llibre 'La filla del ral·li' que retrata les penúries d'un senegalès immigrant a Catalunya des de l'òptica de la seva filla, una antropòloga que resideix a París. Aquest llibre es va escriure el 1993 i es va publicar el febrer de 1995. [15 de juliol de 1999]




    Es reclama la figura de l'educador de carrer arran dels immigrants que malviuen a Barcelona al ras
    La regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona ha demanat que es recuperi la figura de l'educador de carrer davant la denúncia als mitjans de comunicació de l'existència de grups de joves immigrants que viuen al ras en zones de l'extraradi i a pocs metres de les milionàries infrastructures del Teatre Nacional de Catalunya i el Nou Auditori de Música de Barcelona. La notícia, unida a la detenció d'skins per organitzar baralles de gossos, en un moment que es demana també una regulació de les races canines més agressives, porta al llibre de l'autor,
    'El club dels caps rapats', escrit el gener del 1993 i publicat el setembre del 1995, que tracta sobre el tema de les bandes juvenils, el racisme i de la funció dels educadors de carrer i també de les conseqüències d'ensinistrar gossos de comportament agressiu. La novel·la transcorre a Barcelona i està escrita des de l'òptica d'un reporter de nit d'un canal de televisió. [5 de febrer de 1999]




    Es volen rehabilitar els molins del pantà de Riudecanyes i la riera de Duesaigües i l'Argentera
    Un estudi encarregat per la Diputació de Tarragona a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Rovira i Virgili pretén rehabilitar els antics molins, ara enrunats, de les rieres que desemboquen al Pantà de Riudecanyes (Baix Camp). El llibre de l'autor
    'Allò que atlanta s'endugué', escrit en primera versió el 1982 i revisat el 1992, guanyador del premi Joaquim Ruyra de novel·la, està ambientat en la zona geogràfica d'aquest estudi, tot i que transcorre entre Barcelona i el Baix Camp. La novel·la relata la relació entre uns joves que protagonitzen un segrest d'un jove periodista que relata els fets que van ocórrer durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, quan està cobrint els Jocs Olímpics d'Atlanta del 1996. [31 gener 1999]




    El Senegal prohibeix el ritual de l'ablació
    El govern del Senegal ha convertit en il·legal la pràctica de l'ablació que és habitual en la majoria de països africans i que els últims anys ha estat condemnada per diverses organitzacions humanitàries. Podeu veure el llibre de l'autor,
    'La filla del ral·li', escrit l'any 1993 i publicat el 1995, que tracta precisament sobre el tema i el situa també al Senegal, com a punt d'origen de la protagonista de la novel·la que circula entre l'Àfrica, el Mediterrani i la conca de París. [25 desembre 1998]




    Nois i noies de Girona es manifesten per fer sentir la seva veu contra el ritual de l'ablació
    Un centenar de nois i nois de Girona s'han manifestat pels carrers de Girona per lliurar a les institucions un manifest contra el ritual de l'ablació. Els participants estaven convençuts que el seu gest servirà perquè la societat prengui consciència sobre aquesta mutilació i potser evitarà que algunes de les companyes de classe siguin sotmeses al ritual. Sisé, una alumna d'origen gambià, va explicar que coneixia el cas d'una nena de la seva edat d'un barri de Girona que havia estat sotmesa a l'ablació. "Va ser durant les vacances, l'estiu passat. Ella no en va parlar mai, però em sembla que s'ho ha passat molt malament". Sisé pensa que pel sol fet que es parli d'aquestes qüestions, ja és una victòria. La iniciativa d'organitzar aquesta manifestació va sorgir de l'escola Annexa Joan Puigbert, que ha treballat el tema de l'ablació durant aquest curs. Com en la notícia anterior, podeu veure el llibre de l'autor,
    'La filla del ral·li', escrit l'any 1993 i publicat el 1995, que tracta precisament sobre el tema i el situa al Senegal, com a punt d'origen de la protagonista de la novel·la que circula entre l'Àfrica, el Mediterrani i la conca de París. [13 juny 2002]




    Tornar a Índex Informacions



  • Biografia
    ----------
    Publicacions
    ---------
    Guies de lectura
    ---------
    Comentaris
    ---------
    Premis
    ---------
    Traduccions
    ---------
    Teatre
    ---------
    Guions
    ---------
    Informacions
    ---------
    Other Languages
    ---------
    Email
    ---------
    Tornar a portada