[Llàgrimes de rovell - Segona part - Capítol 5]
[Anterior - Capítol 4 - Segona part]
Capítol 5
Es van fer amics de seguida.
I l'home va canviar de cara quan els tres segrestadors havien tancat
la porta de barrots de la gruta amb pany i forrellat.
Sisos era un renom. L'home
havia estat un industrial de cotó feia molt de temps. Tenia
les naus de la fàbrica en una illa de cases d'un dels carrers
més cèntrics de la vila més gran de tot el terme
del castell de Cornal Bou. Tenia molta gent treballant a casa seva.
--Homes i dones, nens i
nenes com tu --li va dir.
El vell Sisos li parlava,
és clar, de l'any 1845. No era estrany que els nens i les
nenes treballesin d'obrers a les fàbriques de cotó
com la del vell Sisos. Aleshores feia deu anys que s'havia acabat
la primera de les guerres que anomenaven carlines. El castell de
Cornal Bou havia estat un convent de franciscans molt important, però
les batalles, els saqueigs i els incendis el van deixar mig en runes.
Els frares que no havien estat morts, havien fugit i penjat els hàbits.
Els boscos estaven abandonats. La gent de les viles, empobrida. I
les bandes de lladres dominaven tot el terme. No hi havia seguretat
enlloc. Allà dalt, la Saloquia, era un bon refugi.
--Tothom feia córrer
que, al castell, s'hi havien instal.lat les bruixes --va dir mig somrient
el vell Sisos--. Durant el dia no es veia res, però quan es feia
fosc es començaven a sentir sorolls estranys que s'escampaven
per tota la vall. Com si algú piqués amb maces de ferro
o amb cadenes. I es veien llumeneres misterioses que apareixen i desapareixien
com si fossin mals esperits. Si haguessin sabut que era jo, el dels
sorolls, i si haguessin sabut el que hi feia!
--¿Saps què
és un 4x4? --va dir en Bertrandi de Castelleto, que volia
comprovar si el vell Sisos l'enredava o era un d'aquells mals esperits
a qui el pas del temps no els fa mai cas.
--¿Un 4x4? No. ¿Una
nova tartana amb cavalleries, potser? ¿Una diligència
de viatgers amb setze cavalls?
--¿No has sortit
mai de la gruta, des d'aleshores?
--No. Ni en sortiré
mai. Mentre sigui aquí, continuaré existint. A fora
no seria res. El vell Sisos només pot viure a la seva gruta de fabricar
moneda.
--¿Fabriques... moneda?
--Bé. Ja veig que
ets llest. Però t'ho hauré d'explicar. Més que fabricar
moneda el que faig és... falsificar moneda.
--Però això
no està bé, oi? Un dia vaig sentir dir al pare que al parc
d'atraccions havien agafat uns falsificadors de moneda perquè volien
jugar a les màquines i els van enxampar.
--¿Al parc d'atraccions?
¿Què és un parc d'atraccions?
--Ah, perdona, m'oblidava
que no has sortit d'aquí des de fa molts anys --va respondre
en Bertrandi de Castelleto que descobria de passada que l'encanteri
se li devia haver esvaït perquè ja no tenia ganes de
dir que era fill d'un emir--. És un lloc on hi ha muntanyes
russes, trens, botigues, mines, atraccions d'aigua i moltes coses
d'aquestes per passar-t'ho pipa! El meu pare hi treballa de fanaler
i jo havia de fer més de 1'40 m per... Però més val
que no t'expliqui res més perquè no saps de què
et parlo, no coneixes el Dragó Gran i no entendries com he
arribat fins aquí amb un looping d'upa.
--Noi, ja tens raó
que no t'entenc de res! Sembla que parlis llatí com els frares
que hi havia a la Saloquia quan Cornal Bou era un convent de franciscans.
--Doncs, sí, ehem!...
Un 4x4 és com una diligència de viatgers, però va
amb motor i gasolina. El tenen els tres homes que ens han tancat aquí
sota.
--D'aquests tres sí
que més val que no te'n fiïs. Has anat a parar en males
mans, xiquet. Són uns vividors. No m'estranya que vagin pel
món amb diligència i amb gasosasina d'aquesta
que dius, com uns senyors! --el vell Sisos va fer una pausa i després
va dir, com si hagués perdut la memòria--: ¿De
què parlàvem?
--De fer moneda falsa --li
va recordar en Bertrandi de Castelleto.
--Ah, sí... M'has
de prometre que el que et diré i el que veuràs no ho
tornaràs a explicar mai a ningú.
--Si no surto mai d'aquí,
no ho podré fer pas!
--Ja ho veurem, si en sortiràs
o no, un dia o altre! --va dir amb un bri d'esperança el vell
Sisos--. Mira, Bertrandi de Castelleto, tot allò de les bruixes
i dels esperits era fruit de la imaginació de la gent. Jo
hi entenia, en la indústria, perquè el cotó ensenya
a viure. I sempre pensava quina una en podia fer per fabricar més
i més de pressa i viure encara millor. Però, amb les
guerres i el bandolerisme, el negoci no anava ni amb rodes. M'havia
de buscar alguna cosa per tirar endavant. Però havia de ser
un negoci brut. Mira, vine! --Van entrar al fons de la gruta d'on
ell havia aparegut la primera vegada--. Aquesta és la màquina
de fer moneda! Veus, aquestes dues planxes de ferro són les
premses. Aquí hi ha l'arbre de la rosca. I això és
el volant. És molt fàcil de fer anar. Fas monedes com
si fessis coques! Quan tot va començar, jo feia peces de sis.
En deien monedes de sis perquè eren de sis quartos cadascuna.
El metall de coure que feia servir no valia ni la meitat de cada
moneda al seu valor real. El negoci era rodó. Guanyava calés
a cabassos, xiquet! Em van treure el renom de Sisos perquè
vaig desaparèixer de la vila sense deixar rastre. I els envejosos
van fer córrer que em dedicava a la falsificació.
Algú que devia parlar més del compte i que fins i tot
va fer córrer que la fàbrica de cotó era una tapadora
i que hi fabricàvem moneda a l'engròs! Però
no em van poder enxampar mai. Em vaig amagar aquí dalt
al castell, aprofitant que estava en runes i que tenia mala fama.
Em va anar molt bé que corregués la brama que hi havia
bruixes i mals esperits. Mentrestant, no gosava acostar-s'hi ningú.
Fins que un dia, molts anys després, van arribar aquests tres
que t'han enxampat espiant i van amenaçar que em denunciarien
si no treballava per a ells. Ara la falsificació de moneda
ja no dóna tant com abans. El metall que em porten és
massa car. Es fan massa bitllets de paper. I s'han inventat no sé
què d'uns caixers automàtics i uns moneders en targeta!
Però jo, amb el vell que sóc, ja no sé fer res més.
Amb el temps, he anat millorant la tècnica i aconsegueixo
fer monedes de tot arreu amb els motlles que els tres poca-vergonyes
em porten. L'última remesa va ser de centaus de dòlar.
I ara estic perfeccionant les peces de l'euro! El que em dol és
que aquests bergants es forrin a la meva esquena. I des d'ara, a
la teva i tot! Però si un dia tu i jo volem, hi ha una manera
de sortir d'aquest cau de gruta! --va exclamar finalment el vell
Sisos, amb els ullets corrugats i brillants d'alegria.
--Però si tu no has
pogut en tants anys... --va dubtar Bertrandi de Castelleto, que ja es veia
amb una barba fins al peus tota la vida fabricant moneda.
--Jo no, perquè sóc
vell i al principi no tenia cap ganes de trobar-me amb la gent de
la vila perquè em retraguessin el negoci del cotó i
la fàbrica de moneda falsa. Però tu encara ets un nen
i tens tot el temps del món per escapar-te'n. Sé un sortilegi,
xiquet! --li va dir fent-li l'ullet, amb un somriure de mala intenció.
--¿Un sortilegi és
un joc màgic? --va saltar en Bertrandi de Castelleto.
--No, no. Res de màgia.
És un joc de paraules que només funciona en boca de
segons qui. Però fa molt de temps que no el faig servir i
em sabria greu que no resultés. Escolta bé, qui aconsegueixi
vèncer les tres males ànimes en pena que ronden per
les coves del castell, acabarà amb les malifetes dels tres homes
que t'han portat fins aquí. Per això t'he observat de cap
a peus quan t'he vist aparèixer a la gruta. He vist de seguida
que estaves sa, que eres fort i que, a més, eres valent. Per
això he estat tan content de veure't, però ho he dissimulat
davant dels tres bandits. El manc, el de la cicatriu i el de les
ulleres fosques són els tres representants en carn i os de
les tres ànimes malignes que ronden per aquests verals.
Si mai us anunciessin que
heu caigut en mans de males ànimes ja em direu com reaccionaríeu.
Per això, després d'escoltar la història del
vell Sisos, és tan important saber com va reaccionar en Bertrandi
de Castelleto.
--¿I què vols
que faci? --va preguntar ni que no les tingués totes, però
sabent que li tocava fer el valent.
--Buscar-les i estimbar-les
cingle avall una a una! Les coneixeràs perquè són
tres males ànimes en pena geperudetes. Si aconsegueixes enganyar-les,
trobaràs finalment la cova que et portarà a l'ull de
bou per on vas fer cap a la Saloquia.
--¿Però com
vols que les trobi, les tres ànimes en pena?
--No hi pateixis. Has de
fer el camí de les quatre coves. A cada cova trobaràs
un senyal que et servirà per tirar endavant. A la primera, la cova
Josefina, veuràs les banyes d'un cèrvol penjades a
la balma. A la segona, la cova del Passeig dels Frares, trobaràs
les banyes recargolades d'un moltó. A la tercera, la cova
de la Baixada del Llenyer, trobaràs la cornamenta d'un isard.
I a la quarta, la cova de la Guineu, trobaràs les banyes d'un
bou de llaurar. A cada cova, quan entris, toca les banyes i escoltaràs
una història de la Saloquia. Emparat pel sortilegi, si tu
endevines el títol de la història, la mala ànima
en pena geperudeta se t'apareixerà. Aleshores l'hauràs
de fer caure a la trampa. Li dius que, a fora, al camí del
cingle de la Mola, l'espera el vell Sisos amb el saquet de moneda
falsa. La mala ànima en pena sortirà enganyada. Quan sigui
al peu del cingle, només caldrà que l'espantis tot cantant:
«Si mai vols saber qui és,
el que m'està alliberant,
un vellet de barbes llargues,
i un Sisos que és fabricant.»
Quan senti això,
l'ànima en pena s'estimbarà espadat avall! Aleshores,
tu mateix et fas el sortilegi que ja coneixes del zim, zam, zum,
per saltar a la cova següent, on faràs el mateix que
a la primera. I així fins a la tercera ànima en pena. A la
quarta cova, quan endevinis el títol de l'última història,
trobaràs el camí de l'ull de bou de tornada a casa teva.
El vell Sisos li va tornar
a repetir les instruccions. Les quatre coves. Les banyes d'animal que hi
trobaria. La cançoneta per estimbar les males ànimes
geperudes per l'espadat. I el sortilegi per saltar de cova en cova
fins a l'ull de bou.
--¿Per què
no véns amb mi a estimbar les males ànimes, Sisos?
--va insistir en Bertrandi de Castelleto, abans de caure adormit amb
el sortilegi que li faria el vell fabricant de cotó i moneda
falsa.
--Ets bon xicot, Bertrandi
de Castelleto. M'ha agradat de coneixe't. Ho he esperat tant de temps!
Hi ha coses que només les pot fer un noi com tu. Tu pots enllestir
el meu deute pendent amb les males ànimes geperudes. Però
perquè això passi, jo no m'he de moure d'aquí.
Coses del sortilegi, xiquet. Mira, quan era fabricant de cotó, tenia
un fill de la teva edat. Tenia els teus ulls de voler saber-ho tot.
La teva cara de creure en el que és bo. Les teves mans de
voler apamar el món. Una vegada vaig voler enganyar amb el
pes de la bàscula uns tractants de bales de cotó que venien
de l'altra banda de mar. I em van jurar que em condemnarien a la
desgràcia eterna. De moment no en vaig fer cas. Però un dia
el meu fill va anar a jugar a la plaça de la Font de Neptú,
prop de la fàbrica de cotó, i ja no el vam veure mai
més. Sí, Bertrandi de Castelleto, m'ha agradat de coneixe't.
T'hi assembles tant! Si estimbes les ànimes en pena dels tres
poca-vengonyes, el manc, el cicatriu i l'ulleres fosques, serà
com si m'alliberessis a mi i tot dels barrots de la gruta.
[Continuació]
| Dalt
| Presentació | Índex capítols