Andreu Sotorra
Andreu Sotorra
[Llàgrimes de rovell - Segona part - Capítol 5]



[Anterior - Capítol 4 - Segona part]


Capítol 5


        Es van fer amics de seguida. I l'home va canviar de  cara quan els tres segrestadors havien tancat la porta de barrots  de la gruta amb pany i forrellat.
        Sisos era un renom. L'home havia estat un industrial de  cotó feia molt de temps. Tenia les naus de la fàbrica en una illa  de cases d'un dels carrers més cèntrics de la vila més gran de  tot el terme del castell de Cornal Bou. Tenia molta gent  treballant a casa seva.
        --Homes i dones, nens i nenes com tu --li va dir.
        El vell Sisos li parlava, és clar, de l'any 1845.  No era estrany que els nens i les nenes treballesin d'obrers a  les fàbriques de cotó com la del vell Sisos. Aleshores feia deu  anys que s'havia acabat la primera de les guerres que anomenaven  carlines. El castell de Cornal Bou havia estat un convent de franciscans molt important, però les batalles, els saqueigs i els  incendis el van deixar mig en runes. Els frares que no havien  estat morts, havien fugit i penjat els hàbits. Els boscos estaven  abandonats. La gent de les viles, empobrida. I les bandes de  lladres dominaven tot el terme. No hi havia seguretat enlloc. Allà dalt, la Saloquia, era un bon refugi.
        --Tothom feia córrer que, al castell, s'hi havien instal.lat les bruixes --va dir mig somrient el vell Sisos--. Durant el dia no es veia res, però quan es feia fosc es  començaven a sentir sorolls estranys que s'escampaven per tota la  vall. Com si algú piqués amb maces de ferro o amb cadenes. I es veien llumeneres misterioses que apareixen i desapareixien com si  fossin mals esperits. Si haguessin sabut que era jo, el dels  sorolls, i si haguessin sabut el que hi feia!
        --¿Saps què és un 4x4? --va dir en Bertrandi de Castelleto, que volia  comprovar si el vell Sisos l'enredava o era un d'aquells mals  esperits a qui el pas del temps no els fa mai cas.
        --¿Un 4x4? No. ¿Una nova tartana amb cavalleries, potser?  ¿Una diligència de viatgers amb setze cavalls?
        --¿No has sortit mai de la gruta, des d'aleshores?
        --No. Ni en sortiré mai. Mentre sigui aquí, continuaré  existint. A fora no seria res. El vell Sisos només pot viure a la seva gruta de fabricar moneda.
        --¿Fabriques... moneda?
        --Bé. Ja veig que ets llest. Però t'ho hauré d'explicar. Més que fabricar moneda el que faig és... falsificar moneda.
        --Però això no està bé, oi? Un dia vaig sentir dir al pare que al parc d'atraccions havien agafat uns falsificadors de moneda perquè volien jugar a les màquines i els van enxampar.
        --¿Al parc d'atraccions? ¿Què és un parc d'atraccions?
        --Ah, perdona, m'oblidava que no has sortit d'aquí des de  fa molts anys --va respondre en Bertrandi de Castelleto que descobria de passada  que l'encanteri se li devia haver esvaït perquè ja no tenia ganes  de dir que era fill d'un emir--. És un lloc on hi ha muntanyes  russes, trens, botigues, mines, atraccions d'aigua i moltes coses  d'aquestes per passar-t'ho pipa! El meu pare hi treballa de  fanaler i jo havia de fer més de 1'40 m per... Però més val que  no t'expliqui res més perquè no saps de què et parlo, no coneixes  el Dragó Gran i no entendries com he arribat fins aquí amb un  looping  d'upa.
        --Noi, ja tens raó que no t'entenc de res! Sembla que  parlis llatí com els frares que hi havia a la Saloquia quan Cornal Bou era un convent de franciscans.
        --Doncs, sí, ehem!... Un 4x4 és com una diligència de viatgers, però va amb motor i gasolina. El tenen els tres homes que ens han tancat aquí sota.
        --D'aquests tres sí que més val que no te'n fiïs. Has  anat a parar en males mans, xiquet. Són uns vividors. No  m'estranya que vagin pel món amb diligència i amb  gasosasina   d'aquesta que dius, com uns senyors! --el vell Sisos va fer una  pausa i després va dir, com si hagués perdut la memòria--: ¿De  què parlàvem?
        --De fer moneda falsa --li va recordar en Bertrandi de Castelleto.
        --Ah, sí... M'has de prometre que el que et diré i el que  veuràs no ho tornaràs a explicar mai a ningú.
        --Si no surto mai d'aquí, no ho podré fer pas!
        --Ja ho veurem, si en sortiràs o no, un dia o altre! --va  dir amb un bri d'esperança el vell Sisos--. Mira, Bertrandi de Castelleto, tot allò  de les bruixes i dels esperits era fruit de la imaginació de la  gent. Jo hi entenia, en la indústria, perquè el cotó ensenya a  viure. I sempre pensava quina una en podia fer per fabricar més i  més de pressa i viure encara millor. Però, amb les guerres i el  bandolerisme, el negoci no anava ni amb rodes. M'havia de buscar  alguna cosa per tirar endavant. Però havia de ser un negoci brut.  Mira, vine! --Van entrar al fons de la gruta d'on ell havia  aparegut la primera vegada--. Aquesta és la màquina de fer  moneda! Veus, aquestes dues planxes de ferro són les premses.  Aquí hi ha l'arbre de la rosca. I això és el volant. És molt  fàcil de fer anar. Fas monedes com si fessis coques! Quan tot va  començar, jo feia peces de sis. En deien monedes de sis perquè  eren de sis quartos cadascuna. El metall de coure que feia servir  no valia ni la meitat de cada moneda al seu valor real. El negoci  era rodó. Guanyava calés a cabassos, xiquet! Em van treure el  renom de Sisos perquè vaig desaparèixer de la vila sense deixar  rastre. I els envejosos van fer córrer que em dedicava a la  falsificació.  Algú que devia parlar més del compte i que fins i  tot va fer córrer que la fàbrica de cotó era una tapadora i que  hi fabricàvem moneda a l'engròs! Però no em van poder enxampar  mai.  Em vaig amagar aquí dalt al castell, aprofitant que estava  en runes i que tenia mala fama. Em va anar molt bé que corregués  la brama que hi havia bruixes i mals esperits. Mentrestant, no  gosava acostar-s'hi ningú. Fins que un dia, molts anys després,  van arribar aquests tres que t'han enxampat espiant i van  amenaçar que em denunciarien si no treballava per a ells. Ara la  falsificació de moneda ja no dóna tant com abans.  El metall que  em porten és massa car. Es fan massa bitllets de paper. I s'han  inventat no sé què d'uns caixers automàtics i uns moneders en  targeta! Però jo, amb el vell que sóc, ja no sé fer res més.  Amb  el temps, he anat millorant la tècnica i aconsegueixo fer monedes  de tot arreu amb els motlles que els tres poca-vergonyes em  porten. L'última remesa va ser de centaus de dòlar. I ara estic  perfeccionant les peces de l'euro! El que em dol és que aquests  bergants es forrin a la meva esquena. I des d'ara, a la teva i  tot! Però si un dia tu i jo volem, hi ha una manera de sortir  d'aquest cau de gruta! --va exclamar finalment el vell Sisos, amb  els ullets corrugats i brillants d'alegria.
        --Però si tu no has pogut en tants anys... --va dubtar Bertrandi de Castelleto, que ja es veia amb una barba fins al peus tota la vida  fabricant moneda.
        --Jo no, perquè sóc vell i al principi no tenia cap ganes  de trobar-me amb la gent de la vila perquè em retraguessin el  negoci del cotó i la fàbrica de moneda falsa. Però tu encara ets  un nen i tens tot el temps del món per escapar-te'n. Sé un sortilegi, xiquet! --li va dir fent-li l'ullet, amb un somriure  de mala intenció.
        --¿Un sortilegi és un joc màgic? --va saltar en Bertrandi de Castelleto.
        --No, no. Res de màgia. És un joc de paraules que només  funciona en boca de segons qui. Però fa molt de temps que no el  faig servir i em sabria greu que no resultés. Escolta bé, qui  aconsegueixi vèncer les tres males ànimes en pena que ronden per  les coves del castell, acabarà amb les malifetes dels tres homes  que t'han portat fins aquí. Per això t'he observat de cap a peus  quan t'he vist aparèixer a la gruta. He vist de seguida que  estaves sa, que eres fort i que, a més, eres valent. Per això he  estat tan content de veure't, però ho he dissimulat davant dels  tres bandits. El manc, el de la cicatriu i el de les ulleres  fosques són els tres representants en carn i os de les tres  ànimes malignes que ronden per aquests verals.
        Si mai us anunciessin que heu caigut en mans de males  ànimes ja em direu com reaccionaríeu. Per això, després  d'escoltar la història del vell Sisos, és tan important saber  com va reaccionar en Bertrandi de Castelleto.
        --¿I què vols que faci? --va preguntar ni que no les  tingués totes, però sabent que li tocava fer el valent.
        --Buscar-les i estimbar-les cingle avall una a una! Les  coneixeràs perquè són tres males ànimes en pena geperudetes. Si  aconsegueixes enganyar-les, trobaràs finalment la cova que et  portarà a l'ull de bou per on vas fer cap a la Saloquia.
        --¿Però com vols que les trobi, les tres ànimes en pena?
        --No hi pateixis. Has de fer el camí de les quatre coves.  A cada cova trobaràs un senyal que et servirà per tirar endavant. A la primera, la cova Josefina, veuràs les banyes d'un cèrvol  penjades a la balma. A la segona, la cova del Passeig dels Frares, trobaràs les banyes recargolades d'un moltó. A la  tercera, la cova de la Baixada del Llenyer, trobaràs la  cornamenta d'un isard. I a la quarta, la cova de la Guineu,  trobaràs les banyes d'un bou de llaurar. A cada cova, quan  entris, toca les banyes i escoltaràs una història de la Saloquia.  Emparat pel sortilegi, si tu endevines el títol de la història,  la mala ànima en pena geperudeta se t'apareixerà. Aleshores  l'hauràs de fer caure a la trampa. Li dius que, a fora, al camí  del cingle de la Mola, l'espera el vell Sisos amb el saquet de  moneda falsa. La mala ànima en pena sortirà enganyada. Quan sigui  al peu del cingle, només caldrà que l'espantis tot cantant:
                «Si mai vols saber qui és,
                el que m'està alliberant,
                un vellet de barbes llargues,
                i un Sisos que és fabricant.»
        Quan senti això, l'ànima en pena s'estimbarà espadat avall!  Aleshores, tu mateix et fas el sortilegi que ja coneixes  del zim, zam, zum, per saltar a la cova següent, on faràs el  mateix que a la primera. I així fins a la tercera ànima en pena. A la quarta cova, quan endevinis el títol de l'última història,  trobaràs el camí de l'ull de bou de tornada a casa teva.
        El vell Sisos li va tornar a repetir les instruccions. Les quatre coves. Les banyes d'animal que hi trobaria. La  cançoneta per estimbar les males ànimes geperudes per l'espadat.  I el sortilegi per saltar de cova en cova fins a l'ull de bou.
        --¿Per què no véns amb mi a estimbar les males ànimes,  Sisos?
--va insistir en Bertrandi de Castelleto, abans de caure adormit amb el  sortilegi que li faria el vell fabricant de cotó i moneda falsa.
        --Ets bon xicot, Bertrandi de Castelleto. M'ha agradat de coneixe't. Ho he  esperat tant de temps! Hi ha coses que només les pot fer un noi  com tu. Tu pots enllestir el meu deute pendent amb les males  ànimes geperudes. Però perquè això passi, jo no m'he de moure  d'aquí. Coses del sortilegi, xiquet. Mira, quan era fabricant de cotó, tenia un fill de la teva edat. Tenia els teus ulls de voler  saber-ho tot. La teva cara de creure en el que és bo. Les teves  mans de voler apamar el món. Una vegada vaig voler enganyar amb  el pes de la bàscula uns tractants de bales de cotó que venien de  l'altra banda de mar. I em van jurar que em condemnarien a la  desgràcia eterna. De moment no en vaig fer cas. Però un dia el  meu fill va anar a jugar a la plaça de la Font de Neptú, prop de  la fàbrica de cotó, i ja no el vam veure mai més. Sí, Bertrandi de Castelleto, m'ha  agradat de coneixe't. T'hi assembles tant! Si estimbes les ànimes  en pena dels tres poca-vengonyes, el manc, el cicatriu i  l'ulleres fosques, serà com si m'alliberessis a mi i tot dels  barrots de la gruta.
 

[Continuació]



| Dalt | Presentació | Índex capítols