ENTREVISTES
El llaç escorredor
Resu Belmonte, actriu
[Publicada a l'Avui DDD (28 octubr 1998) amb reportatge gràfic de Francesc Melcion]
[Feta al Teatre Arnau de Barcelona]
"Un mal faldiller pot perdre els pantalons"
¿Diumenge, xocolata amb xurros? Sí. Però si entremig hi ha un tren de rodalia, un jove enamorat que viu als núvols, un amant confiat i una mestressa amb els ulls oberts, és el diumenge el que pot acabar com un 'xurro'. "¿Oi, papa?", diu ella.
¿Et gires quan a l'autobús sents que algú diu: '¿De què parlàvem'?
I tant si em giro. I no només em giro, sinó que responc i tot.
¿Si la dona de l'amant no és l'amant de l'amic de l'amistançada, què hi fa l'amic a la casa de l'amant de la seva amiga un diumenge al matí?
L'amant és molt intel.ligent i el que passa és només per una simple confusió.
¿Un amant madur cau pel seu propi pes, com la fruita?
Ai, ai... Podria ser, podria ser... No ho sé... Potser prefereixo que caigui la fruita.
¿El diumenge no era el dia del Senyor a seques i no el dia del Senyor Dauder?
De fet, era el tercer diumenge de la Santíssima Trinitat, però els temps han canviat.
¿Agafar un tren de rodalies per anar a trencar amb l'amant és més segur per allò de: "En tren arribaràs abans"?
No es pot dir mai si es més segur o no. Ho sembla. Però hi ha casos que ho contradiuen.
¿Uns pares postissos madurs poden salvar una parella encara tendra?
Sobretot si és gent divertida i comprensiva. Bona gent, en definitiva.
¿Rebre cartes el diumenge al matí és normal o Mercè Comes té preferència perquè a 'Nissaga de poder' era del cos de correus?
Per ella no és normal, però el seu marit té una mena de fixació i una carta li sembla una dotzena. Cada diumenge, a l'esmorzar, la martiritza amb el mateix.
¿Per cert, aquest Belmonte que et ve de família valenciana no era nom de torero?
El meu pare no és torero. El meu avi tampoc no era torero. Però tinc un avi que era molt bon comediant, no professional.
¿D'on surten, doncs, les banyes que tragina el pobre xicot de l'obra de l'Arnau?
Ah! Això sí que no pot sortir de cap manera d'una plaça de bous!
¿Qui toreja a qui, a la plaça de l'escenari de 'De què parlàvem'?
T'has d'espavilar molt bé per fer els 'pases'. Pots caure dins de la barrera i pot ser que la banya et foradi i et deixi mal parada, si et descobreixen davant del toro.
¿Una secretària amb embolics, a la llarga, perd els papers i arxiva el passat?
O bé els difon per Internet, per si a algú li ve de gust saber la història.
¿I un mal faldiller, embolicat amb la secretària, què perd?
Pot perdre els pantalons i tot.
¿Qui és més hipòcrita dels quatre protagonistes de la comèdia d'Alan Ayckbourn?
Hipòcrita potser no és la paraula. És gent que busca salvar-se i trobar algú, ser estimada. El temps fa que les parelles grans perdin una mica d'il.lusió. Però aquí, la il.lusió de la parella més gran es revifa perquè la presència de la jove amenaça. Ell vol estar amb la seva dona, en aquest cas.
¿El Teatre Arnau és com un teatre anglès o també es pot preguntar 'De què parlàvem' entre el públic català?
Hi ha molta gent que pot respondre a 'De què parlàvem?'. L'obra és d'un teatre molt anglès, però quan la gent, en qualsevol lloc civilitzat, té la capacitat d'amagar coses i ser elegant, té aquest do de no anar directe a la pregunta.
¿Si en una funció de 'De què parlàvem' no rigués ningú, seria com una crisi borsària, però teatral?
Jo crec que acabaríem suïcidant-nos tots quatre.
¿Un viatge pot ser definitiu per deixar de dir 'De què parlàvem'?
Ho pot ser, sobretot perquè quan se'n torna es pot parlar d'altres coses.
¿Què en penses de l'actriu Resu Belmonte?
És una persona apassionada, senzilla, que li agrada molt el flamenc, que té moltes ganes de viatjar i conèixer món, d'obrir-se a la vida. Té molta esperança, estima els animalets, viu amb dos gats, té un contestador automàtic i està esperant un viatge d'aquí a poc temps i li faria molta il.lusió treballar en cinema, per si a algun director se sent al.ludit.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Per si de cas estan en perill d'extinció, m'agradaria ser una orquídia, perquè almenys que en quedés alguna i poguessin dir: "Mira, la Resu!".
Tornar a Teatre