ENTREVISTES
El llaç escorredor
Lídia Pujol, cantant i actriu
[Publicada a l'Avui DDD, 1999?, amb reportatge gràfic de ?]
[Feta al Teatre Romea de Barcelona]
"Quan una cosa m'agrada hi vull ser al mig"
De més jove volia ser cantant, actriu, pintora, poeta o fotògrafa. Ara baixa cada vespre en bici pel Passeig de Gràcia fins al Romea. Al cistell, hi porta el primer compacte 'Comes&Pujol'. Si li demanes pel conte dels dos suïcides, te l'explica.
¿Amb dir-te Dona i res més, n'hi ha prou per fer el teu paper a 'Morir'?
M'agrada moltíssim que es digui només Dona. Així, Do...na.
¿Es pot viure amb un Guionista que et vol explicar el guió de la pel.lícula?
Som molt diferents i una mica de carn i una mica de peix fan una alimentació completa. El que no tens per natura és el que vas a buscar en una parella.
¿Per cert, la primera escena teva de 'Morir' a la butaca de braços té res a veure amb la butaca famosa d'Albert Pla?
Em sembla que no. Però m'agrada molt el que fa Albert Pla.
¿Com es veuen les escenes de 'Morir' des de dalt la tarima?
Amb unes ganes de posar-me davant terribles perquè cada dia veig una cosa diferent, pels canvis de papers. Fer teatre ha estat molt nou per a mi.
¿Si fossis com la resta del repartiment i haguessis de triar entre tres papers, quin triaries, per exemple, d'entre la Germana, la Infermera i la Dona Policia?
Mira, escolliria el de Dona Policia perquè està tractat d'una manera que fa riure. Està una mica passada de rosca, tal com parla. Fa una paròdia de la professió.
¿No saps pas el conte dels dos suïcides?
Oh, i tant! Resulta que anaven dos suïcides per la via del tren, i en veure el fum de la màquina que tacava el cel, amb una mirada de comiat, es van besar. En l'últim moment, un d'ells es va penedir i va saltar a l'altra banda de la via. I l'altre, sense tenir temps de res, va morir amb una última mirada d'incomprensió als ulls perquè el que tenia la sida no era ell.
¿El primer disc, a Picap, perquè qui 'picap' primer 'picap' més bé?
Picap ha picat a molta insistència. Vam negociar amb multinacionals i tothom hi estava interessat. Però Picap ha respectat molt la nostra proposta artística.
¿Sílvia Comes & Lídia Pujol és una marca amb denominació d'origen?
Vam començar per passar-nos-ho bé i ha resultat que la resposta del públic ha estat molt positiva. El disc que publiquem ha tingut temps de madurar.
¿I com és que Sílvia Comes no alterna el teu paper de Dona, al Romea, amb tu?
Ella és més cantautora i potser jo sóc més intèrpret. I tenim clar que mantenim la independència, a pesar del grup.
¿Com que véns de la música, un dia et van dir Bel... bel... i vas sentir tocar campanes, com si fos música celestial, o vas preferir un càsting de 'Morir'?
Vaig quedar sorpresa de l'obra 'Després de la pluja', sobretot de la música d'Òscar Roig. Jo no anava gaire al teatre. 'Després de la pluja' em va fer pensar que potser el teatre tenia moltes coses a veure amb mi.
¿En una illa deserta, flautes, violoncel, violí, percussió, guitarra o només la veu?
Tots aquests instruments surten en el nostre disc. I per tant jo ho vull tot.
¿Et sents solista, intèrpret d'instrument o una mica més actriu?
Ara, durant dos mesos, actriu. Després, amb el disc, cantant. Escric molt, qui sap si un dia seré poeta. M'agrada pintar. Quan una cosa m'agrada, voldria ser-hi al mig.
¿El rock català són els avis, els pares, els cosins o els amics de joventut?
Per mi ha estat un descobriment molt recent amb l'amistat amb Gerard Quintana i els Sopa de Cabra. Participant amb ells, he vist que venim del mateix lloc i amb les mateixes influències, potser d'un món més anglosaxó.
¿I Lluís Llach... el besavi?
És un home molt interessant i seductor. M'agrada mirar-lo als ulls. M'encurioseix.
¿La Bet Generation té bona lletra o bona música?
Té bona lletra i s'hi ha posat bona música. Ha estat un referent molt important. Cantar i recitar amb Ginsberg va ser una experiència brutal.
¿Què en penses de la cantant i actriu Lídia Pujol?
Que és una dona amb una estrella increïble. Que li passen coses que superen els somnis que té. Un dia em van sentir cantar i tot va venir rodat. Espero que duri.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Continuar rodant amb aquesta desesperança i, de sobte... zas!, allò passa!
Tornar a Teatre