RETALLS DE PREMSA
"La 'nouvelle' no encotilla com el conte i la novel.la"
- Andreu Sotorra (Reus, 1950) va obtenir l'any passat el Premi de Novel.la Breu Ciutat de Mollerussa amb 'Castell de Nines' (Columna). Periodista cultural, crític literari i teatral, ha obtingut un gran nombre de premis, el Recull, Joan Santamaria, Marià Vayreda, Joaquim Ruyra, Vaixell de Vapor i Lola Anglada. Molts dels seus llibres han aparegut a col.lecions dirigides als joves.
- -Abans d'escriure 'Castell de Nines' ja sabíeu que tindria només cent pàgines i sabíeu, també, que la presentaríeu al premi de Mollerussa?
- -No, en el premi no hi pensava. Sé que és molt difícil no pensar en el premi com a objectiu amb la cartera que n'hi ha, com no pensar en una editorial. La 'nouvelle' francesa, situada entre el conte i la novel.la, no es conrea gaire, en català i em sembla que és una de les solucions que tenim per poder explicar el que faries amb una novel.la de tres-centes pàgines sense haver de torturar el lector, sense haver d'encotillar-te en les fórmules del conte o de la novel.la. I ara m'adono que, tret dels reculls de contes, la majoria dels meus llibres són novel.les breus.
- -Per què creieu que el conte i la novel.la encotillen i la 'nouvelle', no?
- -El conte t'exigeix ser breu, ser intel.ligent i a més sorprenent: una paraula o una frase finals que sorprenguin. La novel.la t'obliga moltes vegades a allargassar excessivament les descripcions, l'embolcall, i a introduir-hi situacions paral.leles. A la 'nouvelle' , tot és bastant ràpid. S'entreté poc en descripcions gratuïtes. Com a lector i crític m'adono com s'allargassen moltes novel.les. I a més és que no em fa tanta mandra com una novel.la llarga i em fa mandra escriure'n una de llarga perquè mentre l'escric la pateixo.
- -I no pot haver-hi una qüestió de control dels personatges?
- -Penso que sí. Se t'escapen menys els personatges. A 'Castell de Nines' això es fa més necessari perquè l'espai de temps és de cent anys i hi havia el perill que el lector perdés el fil.
- -Podeu parlar del simbolisme del títol?
- -El títol és una suma de la casa de nines i del joc de les nines russes, junt amb el castell de cartes. Indica que els personatges estan vistos en petit, com en una casa de nines. I també la idea del castell de cartes que es munta amb paciència i de cop s'ensorra, però es pot tornar a muntar sempre. Que és el que fa l'últim personatge,començar una altra vegada.
- -Què heu trobat al llibre quan l'heu llegit que no en fóssiu conscient de posar-hi?
- -Un paisatge que domina bastant sobre els fets. Un paisatge perdut, la sensació que m'han robat un paisatge.Jo sóc de la costa del sud del Pricipat i quan hi torno no hi reconec el paisatge de quan era petit: platges i camp són diferents.No és una nostàlgia.Admeto el progrés.Però és un canvi.
- -Un cop enllestida no heu pensat que un altre escriptor en podria haver fet una novel.la més llarga?
- -Sí. Admeto que un altre autor potser n'hauria fet una de cinc-centes pàgines. Però ja m'estan bé les cent que té. I ja m'està bé perquè el lector hi ha de posar la seva part, també. Si no, la literatura ja no es diferenciaria gens de l'allau visual. La literatura penso que un dels camins que té per sobreviure és intentar no imitar l'audiovisual.
- -Podeu compaginar la feina de periodista i crítica amb la d'escriptor?
- -Per escriure, he de tancar-me al poble, en una casa que tinc separada del poble, i deixar la feina. A Barcelona, amb els saraus periodístics, m'és impossible escriure. No puc dedicar una hora a la creació i vuit al periodisme.
- Torna a Retalls de premsa
- Tornar a Comentaris seva obra
- Tornar a Home Page