RETALLS DE PREMSA
La literatura a Internet
"El dia que l'e-book tingui la categoria de cultura com la té el CD en música, ningú no dubtarà que té un llibre a les mans ni que sigui electrònic"
- A l'actualitat són pocs els llocs a Internet on es poden trobar obres històriques completes de la literatura catalana o biografíes acurades dels seus principals autors. En aquest sentit, ¿considera que la literatura catalana, pel que fa a aspectes històrics, es troba àmpliament representada a Internet?
- Fa només dos anys era impensable trobar el que avui hi ha. Però només és el començament. La literatura contemporània, de la iniciativa dels seus autors, és qui ha de canviar aquest panorama i, per ara i tant, els escriptors es miren Internet com un mitjà encara estrany i amb poca confiança.
- ¿Quines pàgines o portals ressaltaria com a més rellevants en aquest àmbit?
- L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha estat pionera en aquest camp i la pàgina "www.escriptors.com" és una de les més completes i amb un caràcter obert a tots els àmbits de les lletres amb vocació no només de documentació sinó d'informació. Cobreix un buit que existia a la xarxa. La informació que donen portals com el de la Institució de les Lletres Catalanes o el de la Universitat Oberta de Catalunya o el de Vilaweb Lletres són tres exemples d'orientació diferent: arxiu de dades, recopilació d'altres pàgines i informació en general, respectivament.
- ¿Què opina del projecte de Biblioteca virtual Cervantes, que també compta amb el suport de la Biblioteca Nacional de Catalunya i de l'Institut Joan Lluis Vives?
- En un principi semblava que havien descobert la fotocòpia moderna i es van començar a omplir pàgines i pàgines de textos lliures de drets a l'engròs sense cap criteri. De moment, aquesta línia en literatura catalana encara no s'ha vist malgrat aquests acords. Hi ha molts interessos darrera d'un projecte d'aquesta mena. Els textos clàssics són una de les fonts de venda editorial en el món universitari que fa molts anys que no tenia competència.
- Considera que ha de ser des de les universitats des d'on més s'ha de fomentar aquesta via de transmetre la literatura catalana? Igualment com valora el fet que també siguin universitats estrangeres com les de Nàpols les que mostrin un interés per crear llocs d'internet de literatura catalana?
- Les Universitats han de fer la seva feina que és investigar i formar i a les seves facultats tenir en compte no només el passat sinó el present. La Universitat del segle XXI sembla que no s'hagi adonat de l'alumnat que té davant assegut, prenent apunts i comentant l'últim capítol de la telenovel.la. La Universitat hauria de saber reciclar-se i oferir estimuls que permetessin als alumnes oblidar-se a les aules del que han vist a la televisió com a evasió. El paper de la Universitat a Internet encara no l'ha plantejat ningú i ens trobem immersos de catàlegs bibliogràfics de literatura catalana que per ara i tant només faciliten no haver de remenar fitxetes llardoses en centenars de calaixons.
- ¿Com s'afronta els problema de drets d'autor a Internet?
- De cap manera. Tothom en parla, però ningú no sap com s'ha de fer. I és lògic perquè ens trobem davant d'un mitjà de difusió que no té límits, ni barreres, malgrat que el comerç fa esforços per apoderar-se'n. Però Internet és, sobretot, una eina de cultura i els agents culturals tenen l'oportunitat de guanyar aquesta batalla si l'encaren com cal. D'altra banda, preguntar-se pels drets d'autor a Internet i no preguntar-se pels drets d'autor en el suport paper és oblidar que s'acaba l'era del paper i encara no s'han solucionat tots els conflictes que ha generat durant anys i es generen dia a dia en aquesta qüestió.
- Quin és el projecte en aquest camp que està portant a terme l'AELC? Quin termini s'ha imposat l'AELC per portar a terme el seu projecte?
- Estem treballant en la confecció d'un contracte d'edició digital i estem relacionats també amb organismes europeus que tenen el tema sobre la taula. Mentrestrant, la solució intermèdia ha de ser la que es va prendre al seu dia amb els drets de reprografia. Internet i fotocòpies s'assemblen. Qui paga el cànon de fotocòpies? La copisteria, els centres públics, les grans empreses... Doncs a Internet hauran d'acabar pagant els que s'emporten per ara el principal benefici, la mitja dotzena de grans servidors que ofereixen consum als navegants. És impensable, d'altra banda, pretendre controlar el que fan milions i milions d'usuaris d'arreu del món, vint-i-quatre hores al dia amb milions i milions de pàgines.
- ¿En quan temps considera que serà possible trobar en format digitalitzat les grans obres de la literatura catalana?
- Dependrà dels cabassos d'euros que hi aboquin els que s'ho han proposat. La iniciativa no sortirà ni pot sortir d'un sector aliè a la literatura. I per tant ha de ser del mateix editor tradicional. Qui doni el cop primer, espavilarà els altres i la cadena no s'aturarà.
- Que n'opina de la cultura de l'e-book? Creu que pot arribar a substituir la literatura escrita? Què creu que pot suposar per la literatura catalana?
- Escrita sempre ho serà. El que canvia és el suport com arriba al lector. Ho comparo, per simplificar, a la desaparició del disc de llarga durada i l'aparició del CD, fins a arribar a substituir el primer absolutament. El mercat manarà molt en aquest canvi, si és que es produeix. El mercat editorial té un sostre i els preus de venda del llibre també. Els costos, en canvi, pugen constantment. Cal, doncs, canviar el producte si es vol ser competitiu. Però l'editor, ara mateix, no hi creu. Som nascuts en la cultura del paper i vivim embolicats en paper. El paper és objecte de culte. El dia que l'ebook o com es digui en el seu moment tingui l'status de culte com el té el CD en música, ningú no pensarà que renuncia a un llibre independentment del suport mitjançant el qual li arriba.
Josep Maria Dempere. Diari de Barcelona, 20.04.2001.
- Torna a Retalls de premsa
- Tornar a Comentaris seva obra
- Tornar a Home Page