andreu sotorra




LA SALOQUIA

[crítica literària]


El miratge del desert


    Benvolguts Editors Mags d'Orient,

    Nosaltres, autors, il.lustradors, productors, correctors, traductors, lectors, crítics, periodistes, venedors, empaquetadors, distribuïdors i llibreters, tots, aquest any, us volem dir, sense vergonya ni falses modèsties, que hem estat molt bons.
    Hem escrit milers de pàgines, hem dibuixat un gavadal de làmines, hem produït noves edicions, hem traduït milions d'espais, hem llegit tot el que heu tret al mercat, hem parlat del que hem pogut, hem venut tant com ens han volgut comprar, hem empaquetat tot el que hem venut, hem distrubuït tot el que hem empaquetat i hem posat i tret de les prestatgeries de les llibreries grans i petites tot el que ens ha arribat.
    Hem estat tan i tan bons, que fins i tot us hem volgut estalviar feina i hem deixat alguns premis literaris deserts perquè feu una aturada en el camí. No hi ha hagut, doncs, el 2002, ni Vaixell de Vapor, ni Folch i Torres, ni Lola Anglada, ni Empar de Lanuza... ¿N'estareu contents, oi? I és que més bons ja no ho podem ser.
    Per això us volem demanar aquest reguitzell de desitjos:
    1) Que als escriptors els porteu un llapis ben gros amb goma gegant al capdamunt perquè puguin esborrar tant com escriuen i afinin la punta de la lletra menuda.
    2) Que als il.lustradors els porteu un estoig múltiple de colors, aquarel.les i tinta xinesa perquè s'estiguin una temporada sense fer dibuixos a l'ordinador i tornin a l'escalfor del dibuix que surt del cap, del cor i dels dits.
    3) Que als productors els porteu una màquina endrapapapers perquè li puguin donar menjar amb alguns dels originals que rebin i del polsim que en surti escullin l'or de més quirats literaris.
    4) Que als correctors els porteu un puzzle de la llengua dels pobres, que és la llengua més rica que es fa i que es desfà, i que juguin a trobar el geni amagat darrera de cada paraula d'escriptor, de les que vénen de lluny.
    5) Que als traductors els porteu un diccionari multilingüe perquè no hagin de traduir només la mitja dotzena de llengües de mercat i puguin descobrir el tresor de desenes de llengües amagades en basars d'artesania i el tresor d'històries desconegudes.
    6) Que als lectors els porteu llibres que els facin somniar, que els emocionin, que els facin viure noves experiències, que els descobreixin allò que tenen a tocar i que potser no han vist prou bé.
    7) Que als crítics i als periodistes culturals els porteu llibres sense trampa a les contracobertes, d'autors que no enganyin i amb arguments que fugin de l'esquema típic de taller d'escriptura a quatre mans amb recepta de tutoria.
    8) Que als venedors, empaquetadors, distribuïdors i llibreters, els porteu feixos de mocadors de paper per a la suor i els compadiu de l'esforç físic que fan traginant capses i capses de llibres, cada vegada més grossos i de més pes, enfilant-los a les prestatgeries i retornant-los a les capses de devolució sense que s'hagin pogut realimentar amb la lectura d'allò que han de vendre, empaquetar, distribuir i recomanar.
    9) Que als governants, consellers, directors generals, secretaris, subsecretaris i delegats dels delegats de tots els despatxos oficials que vetllen pels llibres que feu --que fem, vaja-- amb tant d'amor a l'art (i una mica també d'amor a l'euro), els porteu imaginació i empenta perquè creguin de debò en aquest regal tan rar, anomenat llibre, que, vosaltres, estimats Editors Mags, us obstineu a repartir cada any per finestres i balcons, conformant-vos a canvi amb un rosegó de pa sec, una mica d'aigua i quatre garrofes per als vostres camells.
    10) I que, a tots plegats, ens porteu tres estris essencials per sobreviure en el ram del llibre: un cinturó per estrènyer la producció i no rebentar d'èxit, ofegats en la nostra pròpia energia creativa; una balança per sospesar en quilos, en un plat, el paper que gastem, i en un altre, allò que de bo aportem a la regeneració del coneixement col.lectiu; i un estoig amb lupa i paper de vidre per afinar i polir al màxim el que escrivim, dibuixem, editem, venem i recomanem.
    Com que ja us hem dit que tots hem estat molt bons, estimats Editors Mags d'Orient, i vosaltres tot ho podeu, perquè, mai més ben dit, per aquestes latituds literàries on vivim i llegim, sou tres i sou mags, estem segurs que no tindreu la barra de portar-nos un sac de carbó, ple de descatalogacions, pèrdues de fons clàssics, edicions de rutina per no rovellar màquines i per inflar el globus llibresc financer, tan fàcil de fer esclatar amb una punxada d'agulla. Entre altres coses, si no volem carbó, és perquè no volem acabar dibuixant grafits en un full de paper barba, embrutant-nos els dits escrivint amb guix negre, ni escalfant-nos els peus al braser, mentre, com en un miratge del desert, escrivim, dibuixem i dissenyem centenars d'àlbums, contes, novel.les i històries de tots colors, per complir amb el compromís que tenim amb els llibres en aquest any que encetem.
    Amb el respecte que us mereixeu,
    Signat: Tots.

    [Andreu Sotorra, 2 gener 2003. Suplement Cultura diari Avui]


Tornar a Índex Publicacions

Tornar a Home Page