andreu sotorra




LA SALOQUIA

[crítica literària]


De quan Harry Potter no parlava català


    Fa gairebé quaranta anys que la literatura coneguda com a infantil i juvenil va començar a crear hàbit de consum. Estic convençut que els seus protagonistes no es podien imaginar el que passaria quaranta anys després. La revista Cavall Fort, l'editorial La Galera, el premi Folch i Torres i alguns dels noms d'escriptors i il.lustradors més veterans formen part d'aquesta efemèride.
    Però fa un parell d'anys que el fenomen Harry Potter ha capgirat tots els esquemes. Afortunadament, editors, autors, i em sembla que també traductors, s'han plantejat seriosament tenir en compte aquest àmbit de la literatura que, diuen, té una de les saluts més envejables de tot el sector. Les estadístiques diuen que en català s'han publicat uns 700 llibres menys durant el 2001. Però no deuen ser pas de l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Entre l'última campanya de Nadal i aquesta de Sant Jordi, l'edició ha augmentat més que altres anys i, al meu parer, no només ha sobresaturat un sector ja prou sobreeixit sinó que ha creat el caos. ¿Algú és capaç de dir el nom d'un autor viu, d'un llibre en circulació, d'un guanyador de premi de literatura infantil i juvenil? Consum i oblit són dues fórmules, dissortadament, aparellades.

    Mig miler d'autors
    En els últims cinc anys, prop de 500 autors i autores diferents, segons un cens elaborat per la revista digital Cornabou, han publicat almenys una obra editada en una col.lecció per a joves. D'aquests, un centenar llarg apareix i reapareix un parell o tres de vegades a l'any amb novetats.
    I enmig d'aquesta eufòria creadora i editora, l'amic Harry Potter es passeja senyorejant amb les seves ulleretes de noi de casa bona mirant la resta del gremi una mica per damunt de l'espatlla. Ara ja, la imatge d'un noi o una noia llegint no és una imatge creïble si no té a les mans un dels totxos editats en tapa dura que s'han espavilat a treure del forn els editors de l'heroi de J.K.Rowling.
    Tanta força té el milhomes que, en lloc de servir per crear un debat de reflexió -"¿Què hem escrit? ¿Què escrivim? ¿Què escriurem?", es podrien preguntar els autors-, ens entretenim a buscar-li treus peus al gat. Un dels tres peus és remenar el pot de les potingues i "renyar" l'editor i l'adaptador de Harry Potter (Tàndem Edicions) per haver "adaptat" la traducció de l'obra a la variant valenciana, amb la finalitat d'arribar amb més proximitat als infants lectors valencians. És a dir, perquè els nois i noies del País Valencià puguin llegir Harry Potter en el mateix dialecte que llegeixen els seus autors valencians de literatura infantil i juvenil, que a hores d'ara formen un important nucli creatiu, al costat dels autors del Principat i de les Illes, sense cap tipus d'adaptació lingüística.
    En resum: que Harry Potter fins i tot ha servit per confondre el discurs entre la creació literària i el mercat, dos àmbits relacionats però independents que, des de fa anys, circulen amb la normalitat i la discreció que permet la conurbació mediterrània i sense escarafalls entre els territoris de parla catalana.

    Pluralitat lingüística
    No sé si arran d'aquesta polèmica harrypotteriana, de la qual els papers ja es van fer ressò al seu dia, també una editorial del País Valencià, Bromera, va anunciar que creava una col.lecció infantil nova per publicar autors de tots els territoris en llengua catalana i per fomentar l'intercanvi i la pluralitat lingüística. La col.lecció L'Elefant de Bromera -una de les novetats que cal saludar- es presenta amb quatre títols d'aquests autors: Mercè Company, Vicent Pardo, Josep Albanell i Carles Cano. Mai no se m'ha acudit de fer distincions perquè uns siguin valencians, uns altres catalans, uns altres illencs, un altre alguerès, un altre frangista o un altre nord-català. El que realment hauria estat rodó de L'Elefant és que les aportacions de les dues primeres firmes catalanes, Mercè Company i Pep Albanell, haguessin estat edicions noves de trinca i no reedicions d'obres amb un cert temps pel camí (Mercè Company, del 1982; i Pep Albanell, del 1996).
    Afortunadament, el criteri d'incloure autors dels diversos àmbits lingüístics, anunciat ara per Bromera, és majoritari pel que fa a línies editorials tant del Principat, com el País Valencià i les Illes. Així, Montserrat Sendil, cap de comunicació de l'Editorial Cruïlla, afirma que el seu grup comercialitza obres en català a tots els Països Catalans i ho fa respectant sempre el dialecte originari de cadascun dels autors i el dels traductors, sigui quin sigui el territori de comercialització. Les col.leccions de Cruïlla contenen, sense cap distinció, autors catalans, valencians i illencs, de fa anys. També té el mateix criteri el nou segell valencià, Bròsquil Edicions, que condueix Manel Alonso. I coincideix en l'afirmació Xavier Blanch, director editorial de La Galera, el segell més veterà, amb autors dels tres àmbits lingüístics i convivència dels corresponents dialectes. L'editora de les col.leccions infantils i juvenils del Grup 62, especialment Empúries, Marta Vilagut, es manté en la mateixa línia. El grup Random House, per veu de les seves editores Estrella Borrego (Beascoa) i Teresa Petit (Montena) matisen que tots els seus traductors són habitualment catalans, però es mantenen en la mateixa línia pel que fa a obres de creació. Només Edebé Edicions, segons Reina Duarte, directora de publicacions generals, manté una línia adaptada al dialecte, pel que fa al País Valencià, en les franges més baixes d'edat. I Alfaguara / Grup Promotor, segons la seva editora, Guida Planes, adapta només al dialecte valencià els llibres adreçats a primers lectors.

    Una competència sana i premis grossos
    Aquests quaranta anys de literatura infantil i juvenil en català, però, no han servit només per descobrir la sopa d'all. Amb Harry Potter o no, els editors s'han desvetllat del seu son de discreció i han engegat una saníssima competència i, sobretot, una normalització necessària: la revalorització de l'obra per a infants i joves a partir de premis més ben dotats.
    Així, en pocs mesos de diferència, l'Editorial Barcanova ha anunciat els seus nous premis de literatura infantil i juvenil, exclusivament en català, dotats amb 18.000 euros (uns 3.000.000 de pessetes) per a l'obra guanyadora i 6.000 euros (1.000.000 de pessetes) per a la finalista. I l'editorial Cruïlla dobla l'import del Vaixell de Vapor i Gran Angular i se situa al capdavant dels premis més ben dotats en català per a infants i joves: 24.000 euros per a cadascun (uns 4.000.000 de pessetes).
    Al costat d'aquests cal tenir en compte els tradicionals premis Joaquim Ruyra i Josep M. Folch i Torres, de La Galera, de moment dotats amb 6.000 i 12.000 euros respectivament (1 i 2 milions de pessetes), el Ramon Muntaner, amb 7.500 euros (1'3 milions pessetes), i el Lola Anglada de contes, amb 6.000 euros (1 milió de pessetes). I això sense oblidar els que, amb caràcter estatal, admeten originals en diverses llengües (català, castellà, euskera i gallec): Ala Delta (12.000 euros, 2 milions pessetes); Edebé (30.000 i 25.000 euros, 5 i 4 milions de pessetes), i el premi Abril d'Editors Associats (18.000 euros, 3 milions pessetes).

    Cal més prudència
    A la reclamada normalització, cal afegir ara la reivindicació de la prudència, la reflexió, la visió de futur, el rigor i la valoració de la bona literatura per damunt de la literatura d'interessos temàtics que poden ser fruita del temps i poca cosa més. Una nòmina de 500 autors en actiu continua tenint l'obligació de situar la literatura infantil i juvenil catalana en el nivell que li correspon, en el moment més esplendorós de la seva història. I els editors -cada vegada més agrupats- tenen el repte de contribuir a clarificar el caos.
    A la pasta de paper li fa falta una política literariomedioambiental. I el llibre (per a nois i noies) només se salvarà si recupera el seu estatus de descoberta i font de maduresa, sense fer passar bou per bèstia grossa. Les preocupacions lingüístiques d'uns i les apostes de premis milionaris d'uns altres haurien de convergir en un enfortiment de la literatura infantil i juvenil per aconseguir desempallegar-se de l'etiqueta injustament pejorativa que sovint li pengen, fins i tot els que s'hi dediquen.

    [Andreu Sotorra, 23 abril 2002. Suplement Cultura diari Avui]


Tornar a Índex Publicacions

Tornar a Home Page