Participa en el projecte multimèdia de recuperació històrica del Passeig de la Boca de la Mina (Ajuntament de Reus, Baix Camp) arran de la seva vinculació amb aquest espai urbanístic dins de la trama de la novel·la Els silencis de la Boca de la Mina (Gran Angular, núm. 148, Editorial Cruïlla, Barcelona, 2007), amb un enregistrament digital de la productora Vilaniu Comunicació al mateix passeig sobre les seves vivències personals i la conversió literària que en va fer en el relat de la novel·la. Els silencis de la Boca de la Mina explica la història de Pere Gabriel, fill d'una família obrera, que es fa gran en un temps de revoltes i incerteses. De ben petit ha de treballar i enfrontar-se a una vida molt dura, tot i que plena d'il·lusions i curiositat. Però la Guerra Civil i, sobretot, la derrota, les hi anorrearà i li imposarà un silenci amb què amagarà un secret terrible que no revelarà fins a la vellesa. La novel·la fa una especulació literària sobre les pràctiques de l'esterilització del nazisme aplicades als presos republicans de la Guerra Civil seguint les tesis del cap dels camps de concentració franquistes, el doctor Antonio Vallejo-Nájera.
Renova la seva admissió des del 1989 com a membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el número 89007, l'1 de gener del 2021.
Renova fins al 31 de desembre del 2025 l'acreditació professional com a membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, en la categoria de jubilat, condició a la qual va accedir el 2015, després d'haver-hi ingressat amb el número 89007 l'any 1989.
Obre el programa d'àudios en suport pòdcast amb extractes de les crítiques teatrals de la revista digital «Clip de Teatre», que commemora el XXI aniversari de la seva fundació. El programa s'adscriu a la plataforma pública IVOOX i és accessible lliurement des de la xarxa. Cada extracte no supera els 8 o 10 minuts de durada en un muntatge de format d'opinió radiofònica.
Obre el programa d'àudios en suport podcast amb comentaris d'opinió sobre temes d'actualitat que recuperen la sèrie «El cafetó», anteriorment en suport text, opció que es manté. El programa s'adscriu a la plataforma pública IVOOX, accessible lliurement des de la xarxa. Cada comentari no supera els 4 o 5 minuts de durada en un muntatge de format d'opinió radiofònica.
Obre el programa d'àudios «Retalls» en suport podcast amb fragments o capítols de les novel·les, les narracions i els contes publicats al llarg dels anys en suport paper o suport e-bookplataforma pública IVOOX, accessible lliurement des de la xarxa. Cada fragment no supera els 10 minuts de durada en un muntatge de veu de l'autor i acompanyament musical.
Mor la seva mare [Mercè Agramunt Monte, Reus, Baix Camp, 8 novembre 1922 - 31 maig 2021], als 98 anys i mig. En l'acte de comiat, l'autor fa un homenatge a la generació centenària, que qualifica de «supervivent», en un recorregut de gairebé un segle d'història col·lectiva plena de vicissituds i dificultats, amb l'esclat de la guerra civil entremig, des de les vivències d'una persona anònima com ella. En l'acte, participa el grup de músics format per Pep Manresa, violinista, membre de l'Orquestra Julià Carbonell de Lleida i professor de música; i Gerard Moreno, pianista, professor de música i arxiver de l'Ajuntament de Reus.
Vídeo en memòria de la seva mare. Muntatge: Josep Lluís Sotorra.
La professora de la Facultat del Professorat de la Divisió de Ciències de la Educació de la Universitat de Barcelona, Ana Díaz-Plaja, esmenta la revista digital “Clip de Teatre”, fundada i dirigida per l'autor, com una de les úniques que recull crítiques sobre teatre familiar en l'article “Teatre per a infants, llibres per a infants i literatura infantil: mons que es desconeixen?” (Revista Faristol, núm. 93, maig 2021): «...moltes publicacions sobre literatura infantil obliden el teatre, tret que vingui en forma de llibre. De narrativa en trobem crítiques, ressenyes, notícies de premis; se n'analitzen autors i tendències, però és difícil trobar el mateix sobre gènere dramàtic. Cal anar a webs especialitzats, per exemple “Clip de Teatre”, amb el treball d'Andreu Sotorra, o el web “Recomana”...»
La companyia teatral La Cubana commemora el seu quarantè aniversari amb una exposició antològica al Miramar Centre Cultural de Sitges («La Cubana: 40 anys + 1. Un viatge des del “no res” al 2021») en la qual recull tot l'utillatge dels seus espectacles, secrets amagats, cronologia i records dels personatges i dels intèrprets que han passat per la companyia. Hi figura, entre els reculls de premsa, l'exemplar de l'AVUI Diumenge en el qual l'autor entrevista ampliament el director de La Cubana, Jordi Milan, arran de l'estrena el 1994 de l'espectacle «Cegada d'amor», al Teatre Tívoli de Barcelona.
La revista digital «Clip de Teatre», després de vint-i-un anys des de la seva fundació l'any 2000, recull el 2021 més de 3.500 crítiques teatrals recollides en la seva hemeroteca que puntualment s'han anat difonent a través de nous mitjans digitals com Twitter, Facebook o Instagram o els àudios en podcast (Ivoox), a més de les reproduccions en el portal «Recomana» que aglutina una quarantena de crítics de les arts escèniques catalanes. Moltes companyies teatrals, com aquesta de l'espectacle musical «Fama», dirigit per la coreògrafa Coco Comín, utilitzen fragments de les crítiques per reforçar la seva promoció.