BITS MES ABRIL

[dimarts, 30.04.19]
La Institució de les Lletres Catalanes ha tornat a ser assetjada per la Guàrdia Civil espanyola l'endemà mateix de les eleccions per refrescar el cas dels contractes a dit que implica Laura Borràs i que ella mateixa ja havia desmentit com a difamació
L'endemà mateix de les eleccions espanyoles, una comitiva judicial de la Guàrdia Civil ha entrat a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), sense previ avís i amb una ordre judicial, per recollir informació del cas que va transcendir el novembre passat i que implicaria contractacions irregulars menors en l'etapa en què la dirigia l'exconsellera Laura Borràs. Cal recordar que no és casual que Laura Borràs sigui també la nñumero dos de Jordi Sànchez a les eleccions espanyoles i que hagi fet la campanya en nom seu. La policia ha passat diverses hores a la seu de la
Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per requerir diversos expedients i interrogar el gerent. L'exconsellera i exdirectora de la ILC, Laura Borràs, va assegurar en seu parlamentària que les acusacions es tractaven de difamacions. Va dir que era rotundament fals que hagués adjudicat tres contractes a dit relacionats amb projectes digitals, per un valor total de més de 45.000, a una persona de la seva confiança. Després d'unes declaracions confuses sobre com s'havia fet pública la investigació, la jutge del cas el va traspassar dels Mossos d'Esquadra a la Guàrdia Civil espanyola per falta de confiança en el cos català.

[dilluns, 29.04.19]
La nova sèrie «Les de l'hoquei» de TV3 neix a partir d'un projecte de final de carrera de quatre estudiants de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra
La sèrie, en una primera temporada de 13 episodis, està protagonitzada per vuit noies (les set jugadores de l’equip d’hoquei del Club Patí Minerva, adolescents, i la seva entrenadora) que defensen amb dents i ungles el seu dret a seguir competint, malgrat que el president de l’entitat vol prescindir de la secció femenina. Però, lluny de plantejar-ho com una guerra de sexes, les noies fan front comú amb l’equip masculí, que dona suport a la seva reivindicació. En tot cas, la sèrie té una mirada clarament femenina, no només pel plantejament de la trama i el repartiment (liderat per set joves actrius gairebé desconegudes), sinó també perquè ha estat creada i escrita exclusivament per dones, un fet “inaudit”, segons la directora argumental, Marta Grau. La ficció de
«Les de l'hoquei» va néixer com un projecte de final de carrera, tutoritzat per Grau, de quatre estudiants de comunicació audiovisual de la UPF: Ona Anglada, Laura Azemar, Natàlia Boadas i Marta Vivet. Elles quatre n’han escrit els guions sota la coordinació de la seva antiga tutora i amb la col·laboració de Núria Parera. En aquest sentit, Grau destaca que les trames són “molt femenines”, però afegeix que també n’hi ha que se centren en els personatges masculins. En part, la productora i TV3 esperen recuperar el públic crossover que va obtenir amb la sèrie «Merlí».

[diumenge, 28.04.19]
El govern en funcions espanyol aprova a l'últim minut el decret per comptabilitzar la pensió i els ingressos de creació artística o drets d'autor amb una cotització solidària a la Seguretat Social
El consell de ministres del govern espanyol en funcions ha aprovat a vint-i-quatre hores de les eleccions general el drecret que permet fer compatible la pensió de jubilació amb els ingressos per creació artística i drets d'autor, per la qual es perceben drets de propietat intel·lectual. L'objectiu és regular les condicions de la compatibilitat, així com quines especialitzats són compatibles amb la prestació. La norma estableix un règim de comptabilitat de l'activitat artística amb el 100% de la jubilació, el complement per maternitat i els percentatges addicionals reconeguts per jubilació en edat superior a l'ordinària.
Els beneficiaris mantindran la condició de pensionistes i contribuiran a la Seguretat Social amb una cotització, qua qualifiquen de solidària, del 8%, una normativa que, en el cas que afecti a creadors per compte aliè serà a càrrec de l'empresari el 6% i del treballador el 2%. Cal aclarir, però, quin és el límit per cotitzar ja que ja existia la possibilitat que qualsevol jubilat podia tenir ingressos extres que no superessin el salari interprofessional en vigor. Serà incompatible, però, la pensió de jubilació amb qualsevol altra feina diferent de la creació artística, ja sigui per compte propi o no, que suposi estar d'alta a la Seguretat Social o a qualsevol altre règim especial. Aquest reial decret se suma al conjunt de mesures adreçades als creadors i artistes que van entrar en vigor aquest gener, com la rebaixa de l’IVA i la possibilitat de cotitzar tot i no estar treballant.

[dissabte, 27.04.19]
El Museu de Belles Arts de Bilbao exposa públicament per primera vegada tres retrats de Goya de membres de la família Adán de Yarza que van ser evacuats després de la guerra civil espanyola i havien estat en un lloc desconegut durant anys
Son tres obres de l'etapa de pintor de cort a Madrid: «Maria Ramona de Barbachano», «Bernarda Tavira» i «Antonio Adán de Yarza». El procés de recuperació dels quadres va finalitzar fa poc, i després de netejar-los es va poder comprovar que estan en bon estat de conservació. També és molt excepcional que es conservin en la tela original i en els bastidors originals del segle XVIII. Com que estan intactes, el retrat de Bernarda Tavira encara té enganxat a la part posterior un paper autògraf de Goya amb el nom de la protagonista del quadre. L'historiador Kosme de Barañano va escriure un assaig sobre Goya el 1989, en què va afirmar que els tres retrats es trobaven en parador desconegut. Poc després l'expert nord-americà William Jordan i l'especialista anglesa Juliet Wilson-Bareau els van localitzar durant una investigació realitzada entre 1990 i 1992. Les tres pintures pertanyen al patrimoni de Biscaia i van abandonar la seva ubicació original, el Palau de Zubieta, durant la Guerra Civil. El govern basc les va recuperar en els primers mesos de la guerra i les va traslladar a França per lliurar-les a la seva legítima propietària, María Adán de Yarza, que aleshores estava refugiada a França. María Adán de Yarza va morir el 1947. Després els quadres no van tornar al País Basc, sinó que van estar en l'anonimat en una col·lecció internacional. Al
Museu de Belles Arts de Bilbao s'exposen juntament amb la caixa dins la qual van ser evacuades i la documentació de la seva història.

[divendres, 26.04.19]
Una vuitantena de representants de la cultura literària representen Barcelona a la Fira del Llibre de Buenos Aires convidats per l'Institut Ramon Llull que coordina l'expedició
El programa que es presenta,vol promoure els autors catalans, d'arreu dels Països Catalans, a la capital argentina, millorar la presència de la literatura catalana a Amèrica Llatina i reforçar els llaços d’intercanvi cultural entre Barcelona i Buenos Aires. Hi ha un desplegament d’un total de 78 convidats entre els quals trobem 56 autors —en català i espanyol— i il·lustradors, 8 especialistes (llibreters, crítics literaris o periodistes, entre d’altres) i 14 artistes. Tots ells mostren la riquesa literària de la ciutat i de la literatura catalana en un gran programa conformat per 120 activitats. Sota el lema «Barcelona, ciudat literaria»,es presenta a la
45a Feria Internacional del Libro de Buenos Aires (FIL Buenos Aires) amb un estand que inclou un petit auditori i una gran llibreria amb un fons de 10.000 exemplars on s’exposen i es posen a la venda fins a 700 títols de més de 350 autors. A nivell professional, la participació de Barcelona a la FIL Buenos Aires ha de permetre potenciar les traduccions a l'espanyol dels autors en català, les coedicions i millorar els mecanismes de distribució de les editorials catalanes.

[dijous, 25.04.19]
Més de 12.000 persones han firmat una petició de la Plataforma per la Llengua que proposa reformar la Constitució espanyola perquè el català sigui llengua oficial de l'Estat
La Plataforma per la Llengua proposa una reforma de la Constitució perquè la llengua catalana sigui una llengua oficial de l'Estat espanyol perquè consideren que només així el català podrà tenir el mateix rang, condicions, obligacions i drets que el castellà. D'altra banda, l'entitat ha explicat que 12.000 persones han firmat la iniciativa de Plataforma per la Llengua per recordar als partits el lema:
«La llengua no es toca». La Plataforma per la Llengua fa altres propostes als partits polítics, entre les quals, reclamar que treballin per la capacitació generalitzada en català dels treballadors públics de l’Estat. La Plataforma per la Llengua denuncia que algunes candidatures del 28-A han fet pública la seva voluntat de regressió, d'atacar el català i els drets dels catalanoparlants. En aquest context, l'entitat considera que ha de fer de mur de contenció de qualsevol proposta que pretengui atacar la llengua.

[dimecres, 24.04.19]
La imatge del Festival Sónar d'aquest any competirà amb un curtmetratge de Sergio Caballero dins la secció de la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes
L'artista i cineasta català Sergio Caballero (Barcelona, 1966), codirector del festival Sónar, competirà en la Quinzena de Realitzadors de la 72a edició del Festival de Canes al maig amb el seu últim curtmetratge «Je te tiens», produït per Advanced Music i que és fruit del rodatge de la campanya del Sónar 2019. El film mostra el viatge en cotxe d'una mare i una filla per mons extraordinaris. Al llarg del trajecte de
«Je te tiens», la mare (Ángela Molina) ha de convèncer la seva filla (Virginia Rousse) que no se suïcidi. Per a Sergio Caballero aquesta és la primera incursió en el gènere dramàtic després de l'òpera prima «Finisterre», «La distancia» i «Ancha es Castilla / N'importe quoi». La Quinzena de Realitzadors és una secció paral·lela al Festival de Canes creada per la Societat de Realitzadors de Films (SRF) amb l'objectiu fer que el cinema de Canes sigui més accessible, especialment per a aquelles persones amb risc d'exclusió social.

[dimarts, 23.04.19]
L'artista alemany Gunter Demnig ha instal·lat nou «Stolpersteine» o llambordes commemoratives en sis poblacions catalanes en record de víctimes del nazisme
Les «Stolpersteine» són llambordes en record de persones que van ser víctimes del nazisme i que l’artista alemany Gunter Demnig instal·la en diferents indrets. En aquesta ocasió es tracta de nou peces Stolpersteine en sis municipis catalans. Les peces es col·loquen, sempre que és possible, davant de l'últim domicili on la víctima va residir lliurement.
Gunter Demnig, creador del projecte, les ha distribuïdes entre Prats de Lluçanès (Osona), Puig-Reig (Bergadà), Sant Vicenç de Castellet (Bages), Cubelles (Garraf), Albatàrrec (Segrià) i la ciutat de Lleida. Les plaques homenatgen les víctimes de camps de Mauthausen i Buchenwald següents: Melcior Capdevila Roca (1914 - 1945), Josep Tarradellas Noguera (1917-1943), Àngel Calsina Claret (1904 - 1942), Enric Garriga Riera (1900 - 1941), Joan Pous Viñeta (1894 - 1941), Manuel Lorente Galve (1912 - 1943), Josep Agustí Bombui (1896 - 1941), Carmelo Carrera Botines (1916 - 1941) i Miquel Sol Torres (1897 - 1945). Des del 2017, el Memorial Democràtic es coordina amb l’artista per a la instal·lació de les llambordes a Catalunya. Actualment hi ha 115 peces «Stolpersteine» arreu del territori català.

[dilluns, 22.04.19]
La sala de ball La Paloma del Raval de Barcelona preveu tornar a aixecar la persiana després de l'estiu i la rehabilitació d'insonorització coincidint amb l'efemèride del centenari de la seva obertura
Fa dotze anys que la sala La Paloma, al carrer del Tigre de Barcelona, va haver de tancar sobretot per les denúncies del veïnat pel soroll exterior i per la mala experiència d'una programació que va acusar les falles de sonorització que tenia. Ara només espera el permís final de l'Ajuntament de Barcelona, un cop resolt el problema de la insonorització, per tal de reobrir a la tardor. La intenció de la propietat, la direcció de la qual porta Mercè March, que ja en va ser la responsables des dels anys setanta del segle passat fins al 2006, és obrir-se a nous públics sense perdre l'esperit tradicional de la sala. La Paloma no ha rebut cap ajut públic pel que fa a la rehabilitació tot i que és una de les sales de ball més antigues d'Europa, per la qual cosa està sota protecció de patrimoni i qualsevol canvi no sempre és possible. L'aforament de
La Paloma és d'un miler de persones i també es podria obrir en hores diürnes a visites turístiques per mostrar la decoració original que es manté. Es recuperarà l'orquestra i les sessions de discjòquei, segons els promotors. Oberta el 1919 —l'efemèride del centenari marcarà la reobertura—, la decoració és de Manuel Mestre, i les pintures del sostre són del que va ser escenògraf del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alarma i Tastàs. L'origen del local va ser la Foneria Comas, la mateixa que va fondre en bronze el monument a Cristòfor Colom. Després de convertir-se en sala de ball, durant la guerra civil espanyola, es va reconvertir en sala de tir. En plena Dictadura, va tornar a ser sala de ball fins al 2006, data del seu tancament.

[diumenge, 21.04.19]
La Fundació Le Corbusier denuncia un projecte urbanístic al voltant de la Unitat d'Habitació de la ciutat francesa de Marsella declarada Patrimoni de la Humanitat
Una dissetena d'obres de Le Corbusier en set països van ser reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat el 2016. Com que segons la normativa de la Unesco van ser reconegudes en conjunt, un projecte urbanístic al barri sud de Marsella, on hi ha la Ciutat Radiant de l'arquitecte, podria provocar que totes les obres de Le Corbusier perdessin la categoria de Patrimoni de la Humanitat, segons la
Fundació Le Corbusier. L'Ajuntament de Marsella ha presentat un pla per densificar la ciutat amb un miler d'habitatges en tres torres de 54 metres d'altura a l'entorn de la Unitat d'Habitació de Le Corbusier, creada després de la Segona Guerra Mundial arran de la manca d'habitatge social a la ciutat. Segons els tècnics de la Unesco, les torres entorpeixen la visió de l'edifici i bloquegen les panoràmiques al mar i la ciutat que havia previst l'arquitecte. Gandini recorda que aquests dos factors van ser claus perquè l'obra de Le Corbusier fos declarada Patrimoni de la Humanitat i critica que l'Ajuntament no ha pensat en els serveis urbans paral·lels necessaris per a una densitat de població més elevada, com els aparcaments i els espais verds. L'Ajuntament de Marsella treu ferro a la qüestió i recorda que els solars a l'entorn de la Unitat d'Habitació són propietat de grans constructores privades que tenen plans ambiciosos i que faran tot el possible per no perdre la inclusió de Le Corbusier a la llista de la Unesco. En aquest sentit afirmen que han retallat el projecte de 2.000 habitatges a 1.000 i que les torres que apareixen al projecte són només simulacions.

[dissabte, 20.04.19]
Una colònia de 200.000 abelles que viuen en tres ruscos de la catedral de Notre-Dame s'han salvat de l'incendi perquè són una espècie immune al fum
L'apicultor que les controla i que recupera cada any uns 75 quilos de mel, Nicolas Géant, s'ha mostrat sorprès perquè en el primer moment va pensar que els ruscos s'havien cremat. Però quan va veure les imatges per satèl·lit va comprovar que voleiaven, entraven i sortien com sempre dels ruscos. La presència d'aquests insectes a la catedral de Notre-Dame es remunta al 2013, quan Nicolas Géant va oferir i instal·lar un rusc al sostre de la sagristia. El mateix apicultor ja havia repartit altres ruscos per diverses teulades de París en la línia de salvar les abelles i fer-les encara més urbanes. La població de Notre-Dame són de
la varietat «Germà Adam», nom del monjo benedictí que la va aconseguir fent selecció d'individus. També s'anomenen «Buckfast», pel nom de l'abadia anglesa on es van criar. Són molt productives i, si hi ha un incendi o amb presència de fum, no fugen com les seves congèneres, sinó que s'atipen de mel, protegeixen la reina i no abandona el rusc. Segons l'apicultor no tenen pulmons, però el diòxid de carboni només les endormisca.

[divendres, 19.04.19]
La Universitat de Barcelona homenatja amb un llibre digital una quinzena de professores pioneres com a docents i referents de la ciència i la investigació catalanes
La institució vol recordar les primeres professores de la Universitat de Barcelona en reconeixement de la seva tasca acadèmica i social i com a pioneres en l’ensenyament universitari a Catalunya. El llibre en suport digital és una aproximació a la trajectòria de setze dones que van impartir docència a la Universitat de Barcelona i es van convertir en referents de la ciència i la investigació catalanes
[descàrrega lliure del llibre]. Amb el propòsit d’abraçar l’activitat desenvolupada en el decurs del segle XX, s’hi apleguen semblances de professores de totes les facultats, des de Biblioteconomia, amb el perfil de Maria Lois (1896-1933), fins a Química, amb la semblança de Montserrat Puig (1924-2019), passant per Biologia, Dret, Farmàcia, Geografia i Història, Ciències de la Terra, Filosofia, Infermeria, Matemàtiques, Medicina i Psicologia, i ofereix els retrats acadèmics i vitals de professores que formen part del tresor acadèmic i científic tant de la UB com del país, com ara Carmina Virgili (Geologia), Maria de Bolós (Geografia) o Dolors Aleu (Medicina), que va defensar la seva candidatura per estudiar Medicina a la UB el 1882 i que va aconseguir ser la primera metgessa a l’Estat espanyol.

[dijous, 18.04.19]
El Port de Barcelona ha admès a tràmit la sol·licitud de Museo Hermitage Barcelona SL per construir i gestionar l'anunciat museu vinculat a l’Hermitage de Sant Petersburg a l’àmbit de la Nova Bocana
El projecte de la seu de l'Hermitage és obra de l’arquitecte japonès Toyo Ito, guanyador del premi Pritzker l’any 2013. La inversió privada prevista pels impulsors de l’equipament cultural és superior als 50 milions d’euros. La modificació de la pla especial de la Nova Bocana, on hi ha l'Hotel W, és la tercera. Va ser una de les potes de l'acord al qual van arribar el consistori i el Port al gener, tot i que aleshores no es va concretar que el solar es dedicaria a
l'Hermitatge sinó a usos docents i culturals. Amb aquesta opció, s'obre un termini de sol·licitud d'ofertes per si hi hagués altres ofertes, i després s'obrirà un termini d'exposició pública. La modificació del Pla Especial de la nova bocana ja preveia el canvi de qualificació del solar, de comercial a cultural. Tot i això, hi ha algunes limitacions dels usos. Pel que fa a l’ús cultural a l’Edifici Central, si l’edifici es destina a un projecte cultural, l’APB haurà de demanar, prèviament al seu desenvolupament, la conformitat expressa de l’Ajuntament de Barcelona, la qual haurà de quedar palesa en un conveni específic entre ambdues institucions. Una de les reticències de l'Ajuntament cap a l'Hermitage és la viabilitat econòmica. El projecte de l'Hermitage de Barcelona, iniciat el 2012, és impulsat per l'arquitecte Hujo Pallarés i diversos inversors internacionals.

[dimecres, 17.04.19]
Els gremis de llibreters i floristes denuncien novament la competència deslleial amb la venda il·legal de roses i també de llibres de cara a Sant Jordi
Els tres gremis que participen de la diada de Sant Jordi —els llibreters, els floristes i els flequers— van denunciar que, a més de les 1.000 parades de llibres i 4.000 de roses que hi haurà només a Barcelona, el 23 d’abril s’instal·laran als carrers més de 2.000 punts de venda il·legals, una competència que qualifiquen de deslleial i que demanen que es freni. La guàrdia urbana de Barcelona adverteix que es desplegarà un dispositiu pensat per minimitzar l’impacte negatiu de l’intrusisme, però apel·la també a la responsabilitat del ciutadà de decidir a qui compra. Pel que fa a les vendes de flors, tot i una lleugera tendència a la baixa, els experts auguren xifres al voltant de les 7 milions de roses vermelles i una certa consolidació del groc amb una previsió de 600.000 roses grogues. I, tot i que
el dia de Sant Jordi cau just després de la Setmana Santa, el Gremi de Llibreters creu que aquest serà un bon any. A una setmana de Sant Jordi, els llibres que se situen al capdamunt del rànquing de vendes són «El fill de l'italià», de Rafel Nadal (Columna) i «Contes des de la presó», d’Oriol Junqueras (Ara Llibres).

[dimarts, 16.04.19]
Un edifici projectat per l'estudi d'arquitectura català B720 Fermín Vázquez Arquitectos ha guanyat un dels premis al millor gratacel del món
És un edifici d'apartaments, construït a São Paulo, al Brasil, escollit el millor entre els gratacels de menys de 100 metres d'alçada. El premi l'atorga l'organització Council on Tall Buildings and Urban Habitat (CTBUH), amb seu a Chicago, als Estats Units. Es tracta de la Torre Itaim, un bloc de 85 metres d'alçada amb 123 apartaments, que té una acolorida façana de ceràmica i que està situat al barri de Faria Lima de São Paulo, una zona en profunda transformació. El jurat n'ha valorat la funcionalitat, l'optimització de l'espai i la construcció sostenible.
De l'estudi B720, n'han sortit, també, projectes com el nou Mercat dels Encants, l'aeroport de Lleida-Alguaire i la Ciutat de la Justícia. Abans d'aquest guardó, la Torre Itaim ja havia estat distingida amb el premi Pini com a millor edifici residencial i l'International Property Awards en la categoria de promoció residencial d'alt nivell.

[dilluns, 15.04.19]
Localitzen el lloc on presumptament vivia el dramaturg William Shakespeare quan va escriure l'obra «Romeu i Julieta» i el situen al mig de l'actual City on queden ben pocs edificis de l'època
Amb la pista del mateix William Shakespeare quan diu: «Amb vistes al cementiri de l'església de St. Helen», un investigador de la figura del dramaturg diu que ha localitzat on vivia almenys quan va escriure «Romeu Julieta». Després de deu anys d'investigacions, l'historiador Geoffrey Marsh ha arribat a la conclusió que Shakespeare vivia al número 35 del carrer Great St Helen, al centre de l'actual City. Però, actualment, molts pocs edificis hi queden del que podria veure Shakespeare des de les seves finestres: només la façana de l'església de St. Helen es manté intacta. La resta del paisatge ha canviat radicalment. La petita església queda molt a prop d'un dels gratacels més famosos de la City londinenca: The Gherkin, dissenyat per Norman Foster. Els últims anys del segle XVI, doncs, es podria assegurar que
William Shakespeare vivia en un edifici propietat de la companyia Leathersellers, que liderava el comerç de la pell de l'època isabelina. Les propietats d'aquesta companyia tenien vistes al pati del cementiri de St. Helen. Pocs anys després d'emigrar a Londres des de Stratford-upon-Avon, ja podia permetre's viure en una de parròquies més riques de Londres, molt a prop de personatges poderosos, rics comerciants, metges de la noblesa i músics de renom. Aquells comerciants tenien vincles amb tot Europa i els metges viatjaven a universitats d'Itàlia i Alemanya. Viure tan a prop d'aquells professionals va impulsar la posició social de Shakespeare i va ajudar a desplegar la seva carrera de dramaturg. La fama li va arribar de seguida i va aconseguir fer prou diners per comprar un escut d'armes per a la seva família i comprar-se una casa cara i espectacular a la seva localitat natal, Stratford-upon-Avon.

[diumenge, 14.04.19]
Un bàlsam de rebel·lió i una airada de revolta renou les consciències a l'obra «Com els grecs» de Steven Berkoff al Teatre Lliure de Gràcia
A la dècada dels vuitanta del segle passat el llenguatge literari —i per tant el teatral també— era més transgressor del que és avui. El pas del temps —i parlem de quaranta anys!— ha endolcit la mirada crítica i, recentment, fins i tot l'ha autocensurat per por a les conseqüències de l'opressor de torn. Per això, recuperar —no goso dir “descobrir”— el polifacètic Steven Berkoff a aquestes alçades és un bàlsam de rebel·lió i una airada de revolta que remou consciències i que, pel que fa al teatre, repta les noves dramatúrgies pretesament trencadores a mirar també enrere i beure de les fonts de la vella escola i passar de debò per damunt de qualsevol convencionalisme o intent de conducció artística des del poder, ja sigui ideològic, polític o econòmic
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Steven Berkoff (Londres, 1937) —dramaturg, assagista, actor de teatre i de cinema [“La taronja mecànica” o “Rambo”]— ha estat un d'aquests personatges que ha topat sovint amb la censura del sistema i que, quan se'n va adonar —després de rebre algunes negatives del teatre institucional anglès— va decidir tirar pel dret i fer el que ell volia fer.

[dissabte, 13.04.19]
La comèdia de bulevard omple de nou el Teatre Borràs amb una obra d'autoria catalana que barreja les magdalenes amb els xuixos i la proclama feminista amb l'excusa del crit «Oh, mami!»
«Oh, mami!» és una comèdia de bulevard d'alt voltatge i de factoria local. En fan falta aquí, de comèdies com aquesta, i són sempre benvingudes. Val la pena aclarir que “bulevard” vol dir també rigor i nivell interpretatiu. Els francesos en saben un niu i n'han exportat a tot el món. «Oh, mami!» té tots aquests atributs. En segons quins moments sembla, per l'estructura escenogràfica de planta baixa i terrabastall com a pis superior i de portes i paravents, que hi ha alguna cosa de la popular «Pel davant i pel darrere!», muntatge que té casa oberta al Teatre Borràs i on tornarà per enèsima vegada a finals d'any. Però no. Aquí no hi ha sardines sinó magdalenes
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] La trama és original del tot, amb l'avantatge que l'autor, Oriol Vila, és també actor i sap com moure els fils perquè els noranta minuts de la representació no decaiguin en cap moment i, després de la gresca, fer un gir inesperat a la recerca de la tragi (comèdia) burxant en un tema dissortadament massa actual: la violència de gènere, les separacions de parella, les infidelitats, la custòdia compartida.

[divendres, 12.04.19]
El Patronat i el Consorci del MNAC acorden l'ampliació del museu de Montjuïc amb la rehabilitació del pavelló Victòria Eugènia de la Fira de Barcelona a l'esplanada de la Font Màgica i descarten la nau d'Alfons XIII
Les tres administracions públiques que conformen el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) han acordat aprovar el pla estratègic 2019-2029. El punt més important serà l'ampliació del centre a la falda de Montjuïc, en concret al pavelló Victòria Eugènia de la Fira de Barcelona. De tota manera, el finançament i el calendari queden en 'standby' a l'espera d'elaborar el pla de finançament público-privat. El segon pavelló, que també s'havia inclòs en el pla inicial, el d'Alfons XIII, en queda al marge. Al pavelló Victòria Eugènia s'hi traslladarà la col·lecció d'Art Modern (segles XIX i XX) del
Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que ja s'ha començat a construir pensant en aquest espai extra, s'hi faran les exposicions temporals i s'hi col·locaran els espais per a activitat educativa i programes públics.

[dijous, 11.04.19]
El MNAC participa en l’organització d’una gran exposició sobre la Barcelona del modernisme a les avantguardes que es podrà veure a cinc museus i galeries d’art del Japó fins a inicis de 2020
La primera seu d’aquesta exposició és el Nagasaki Prefectural Art Museum, on es podrà veure fins al 9 de juny. Aquest projecte forma part de l'objectu que desenvolupa el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per donar a conèixer les seves col·leccions i els artistes catalans en l’àmbit internacional. Visitarà les ciutats de Himeji, Sapporo i Shizuoka, per finalitzar a Tòquio. L'exposició
«Barcelona. The city of artistic miracles. The essence of the Catalonian Modern Art from the Modernisme to the Avant-garde» presenta unes 120 obres: pintures, escultures, dibuixos, fotografies, maquetes, plànols i objectes que parlen de la transformació de la ciutat i l’extraordinària efervescència artística que va viure durant les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX. El MNAC organitza l’exposició conjuntament amb el Museu de Nagasaki i The Kobe Shimbun, i és el principal prestador d’aquesta gran mostra en la que participa amb 50 obres d’artistes com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch, Josep María Jujol, Gaspar Homar, Juli González, Mela Mutermilch, JoaquimTorres García, Joaquim Sunyer, Josep Clarà, Xavier Nogués, Manolo Hugué, Pablo Gargallo o Juli González, entre d’altres. A través de les obres d’aquests artistes l’exposició parla de l’expansió de la ciutat i de l’Exposició Internacional de 1888, reflecteix les llums i les ombres del període, l’admiració dels artistes per París i la importància del cafè Els 4 Gats, presenta el moviment noucentista, la recerca de les arrels mediterrànies, la irrupció de les avantguardes i la fractura que va suposar la Guerra Civil.

[dimecres, 10.04.19]
Una atracció familiar inspirada en «Barri Sèsam» és la novetat lúdica de Port Aventura World a més d'un recorregut interactiu amb tecnologia 3D
PortAventura World inaugura la temporada 2019 amb diverses novetats, com la nova atracció a l'àrea SésamAventura, el nou hotel temàtic Colorado Creek, el sisè del complex, i l'ampliació del centre de convencions. La nova atracció del parc, per a tots els públics, es diu Street Mission i està inspirada en «Barri Sèsam» i ha suposat una inversió de 15 milions d'euros. En aquesta atracció, els visitants han d'ajudar el detectiu Coco a resoldre una missió secreta, i ho fan a través d'un recorregut interactiu amb tecnologia 3D. El parc, a més a més, obre al públic el el seu nou hotel temàtic Colorado Creek, de quatre estrelles superior i ambientat en l'època de la febre de l'or de l'oest. L'hotel, el primer del resort amb emissions zero, disposa de 150 habitacions de 41 metres quadrats distribuïdes en tres edificis, als quals s'annexarà un altre destinat a restaurant i pàrquing. El nou establiment suposa una inversió de 25 milions d'euros i reforça l'oferta hotelera de PortAventura World, que supera d'aquesta manera les 2.200 habitacions. La temporada 2018, els hotels del resort van registrar més d'un milió de pernoctacions. Aquest 2019,
PortAventura World també amplia el centre de convencions en més de 6.000 metres quadrats, passant de 14.000 a 20.000, amb l'objectiu de reforçar la capacitat per portar esdeveniments simultanis i de format més gran. El 2018, PortAventura World va aconseguir la xifra rècord de 5 milions de visites, amb les quals el parc arriba als 85 milions de visites des de la seva inauguració. El mercat internacional suposa un 36% dels visitants al parc i un 54% d'estades dels hotels del complex.

[dimarts, 09.04.19]
El Gremi de Llibreters de Catalunya espera un Dia de Sant Jordi i del Llibre tan massiu i participatiu com els últims anys i que contribueixi a consolidar la recuperació del sector amb un lleu augment de vendes gràcies al preàmbul de Setmana Santa
El Gremi de Llibreters de Catalunya i la Cambra del Llibre de Catalunya preveuen que, a nivell de públic i venda, la festa mantindrà la línia de consolidació i en alguns llocs de creixement de l'últim llustre amb la tendència positiva de recuperació. A Barcelona, la festa creix en espais i facilitats a tots els barris, gràcies a la col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona. Els dos organismes creuen que aquest Sant Jordi, en caure després de Dilluns de Pasqua.
El sector del llibre posarà a la venda més de 50.000 títols que es podran trobar a les llibreries i a les parades. Es preveu que algunes llibreries obrin el Dilluns de Pasqua, opció que permet la llei de comerç. El Gremi de Llibreters ha establert contactes amb la Feria Internacional del Libro (FIL) de Buenos Aires, que aquest any té Barcelona com a ciutat convidada d'honor, per tal de poder exportar la festa a la capital argentina.

[dilluns, 08.04.19]
La pirateria digital cau un 3% tot i que creix en videojocs i partits de futbol i fa que el material piratejat representi una pèrdua de més de 2.000 milions d'euros i de més de 130.000 llocs de treball
La lluita contra la pirateria progressa lentament. Encara que el 2018 ha caigut un 3%, la descàrrega il·legal de continguts segueix suposant grans pèrdues per al sector cultural i creatiu, tot i que augmenta el consum legal de cinema, sèries, música, videojocs i llibres. En total, es van accedir a 4.348 milions de continguts il·legals l'any passat, segons un informe de l'Observatori de la Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, elaborat per la consultoria independent GfK. Això ha suposat que la
pirateria digital produexi una pèrdua econòmica de 2.188 milions d'euros, dels quals se n'han deixat de percebre 638 en concepte d'IVA, IRPF i Seguretat Social. En l'àmbit laboral, l'impacte suposa 131.262 llocs de treball (21.877 de directes i la resta d'indirectes). Les pel·lícules van ser el contingut més piratejat, amb un perjudici de 471 milions d'euros, seguit de les sèries (167 milions), la música (536 milions), els llibres (215 milions), els videojocs (256 milions), el futbol (269 milions), la premsa (247 milions) i les partitures musicals (18 milions). Els únics sectors on la pirateria ha augmentat, tot i que lleugerament, són els videojocs i les retransmissions de partits de futbol.

[diumenge, 07.04.19]
Barcelona és la primera ciutat d'Europa on es presenta l'exposició interactiva «Meet Vincent Van Gogh Experience» creada pel Museu Van Gogh amb l'objectiu de divulgar la vida i obra de l'artista
La singular exposició es pot visitar fins al 2 de juny al Port Vell de Barcelona i és un espai multimèdia que permet als visitants passejar-se per alguns dels quadres més emblemàtics del pintor. Es preveu que el recorregut per la carpa on es troba l'exposició
«Meet Vincent Van Gogh Experience» duri uns 90 minuts, per això es recomana reservar abans les entrades i comprovar la disponibilitat dels diversos horaris. S'hi veuen reproduccions de quadres on es poden tocar els traços del pintor, projeccions a escala real, animacions multimèdia interactives, espais on pintar digitalment utilitzant els colors de la seva paleta o decorats teatrals que permeten, per exemple, asseure's a llit del famós quadre «El dormitori d'Arle».

[dissabte, 06.04.19]
Es descobreixen les estructures soterrades del projecte inacabat del 1931 del metro de Barcelona al carrer Nou de la Rambla que havia de connectar tot el districte del Raval amb el Paral·lel
El Servei d'Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona ha localitzat, per sorpresa, el pou d’atac i part del túnel en el marc d’unes obres que s’estan duent a terme per instal·lar una xarxa de recollida pneumàtica d’escombraries al Raval-Sud, a la cruïlla del carrer de l’Est amb el carrer Nou de la Rambla. Aquest projecte, iniciat l’any 1930 i mai completat, pretenia executar una nova línia de metro que creués tot el Raval, enllaçant la ja existent estació del Liceu amb una nova parada a l’Avinguda Paral·lel. Aquesta intervenció arqueològica està sent dirigida per l’arqueòleg Walter Alegria, de l’empresa Global Geomàtica SL, i fins al moment ha permès documentar diverses restes constructives relacionades amb l’urbanisme modern d’aquesta zona durant el segle XVII i XVIII. Però la troballa més destacada d’aquesta excavació ha estat la realitzada a la cruïlla del carrer de l’Est amb el carrer Nou de la Rambla: el pou d’atac i part del túnel del
“Proyecto de Ferrocarril Subterráneo desde la Rambla del Centro a la calle del Marqués del Duero por Conde de Asalto” (1930-1934), executat per la concessionària S.A. Funicular de Montjuich. Aquest projecte va patir moltes vicissituds durant els 5 anys que es va poder executar abans de l’inici de la Guerra Civil espanyola, fins que l’any 1934 es va denegar el permís d’obres per diversos motius: vagues de treballadors, contratemps econòmics, problemes financers i per dificultats tècniques imprevistes durant la seva execució, principalment a l’àmbit del carrer de l’Est amb Nou de la Rambla. L’any 1939, un cop acabada la guerra civil i la implantació del règim franquista, la concessionària va voler reprendre les obres, però van ser novament denegades per motius financers.

[divendres, 05.04.19]
Una versió de la cançó «Viatge a Ítaca» de Lluís Llach i Konstandinos P. Kavafis serveix de targeta de presentació del Festival Ítaca Cultura i Acció de l'Empordà
El festival de música de l'Empordà ha produït i enregistrat una versió de la cançó «Viatge a Ítaca», de Lluís Llach i Konstandinos P. Kavafis, en el qual participen la majoria de grups i artistes que formen part del cartell de l’edició d’enguany. Els Catarres, Oques Grasses, Lildami, Suu, Pavvla, Marc Parrot, Núria Graham, Judit Neddermann, Roba Estesa o Guillem Roma col·laboren en aquesta iniciativa posant veu en l’enregistrament de la versió d’aquesta peça musical. Convidat per l’organització del festival, el raper Valtonyc, exiliat a Bèlgica, també col·labora en la iniciativa i rapeja unes estrofes de la versió. A través d’aquesta iniciativa, els organitzadors volen reiterar la seva aposta per la cultura com a motor de canvi que ajudi a crear una societat més justa i igualitària. Un nou marc de convivència que pugui deixar enrere algunes les problemàtiques socials que es viuen en l'actualitat, com ara el drama dels refugiats, l'increment de l'extrema dreta, el retrocés de la llibertat d'expressió, les desigualtats entre dones i homes, o la injusta situació dels presos polítics catalans, per posar alguns exemples. El videoclip
[YouTube íntegre aquí] combina moments de l'enregistrament de la cançó amb imatges d’organitzacions que treballen pels mateixos valors que defensa el festival Ítaca, com ara Proactiva Open Arms, el Banc dels Aliments o Òmnium Cultural, entre altres. Amb la direcció del compositor musical Xavi Lloses, la cançó es va enregistrar als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós. La productora gironina Plei s’ha encarregat de la gravació de les imatges i de l’edició del videoclip.

[dijous, 04.04.19]
La Inquisició del segle XXI treu les urpes a Polònia amb la crema de llibres de la saga de Harry Potter a càrrec d'un sector del clergat catòlic
La crema de llibres sobre Harry Potter i d’altres objectes de màgia i satanisme en una parròquia de Gdansk ha posat en dubte la conducta d’una part del clergat catòlic polonès. El portaveu de l’Església polonesa, el sacerdot Wojciech Parafianowicz, ha reflexionat: “Potser la forma no ha estat la més afortunada, però les amenaces espirituals són reals i ens assetgen”. La foguera a l’interior del recinte de la parròquia de la Verge Mare de l’Església a Gdansk va ser organitzada pel rector Jan Kucharski i el pare Rafal Jarosiewicz. Tots dos havien demanat que els fidels portessin a la missa dominical “objectes de màgia i satanisme que distreuen els joves de la fe catòlica”. Després de la missa un dels pares va encendre la foguera i un altre va començar a resar, mentre fidels i escolans llençaven al foc, entre altres, llibres sobre Harry Potter, màscares africanes, objectes de culte hindú i joguines infantils. L’escena va ser filmada i publicada a Facebook per la fundació catòlica Missatge des del Cel amb citscions de l’Antic i Nou Testament sota el títol “Obeïm la Paraula”. L’incident de la crema de
Harry Potter ha provocat reaccions a les xarxes i als principals mitjans polonesos suscitant indignació, burla i sarcasme. Alguns han recordat que l’última vegada que s’havien cremat llibres a Gdansk va ser durant els anys trenta del segle passat, quan la ciutat va ser governada pel nazi Albert Forster. D’altres han invocat la frase del poeta alemany Heinrich Heine: “On comencem a cremar els llibres acabarem cremant les persones”. N’hi ha que denuncien la deriva d’una part del clergat polonès cap als temps de l’obscurantisme, les croades, la Inquisició, una superstició creixent i la caça de bruixes. Portaveus de l’episcopat no han volgut comentar l’incident, però la cúria de Koszalin s’ha distanciat dels fets.

[dimecres, 03.04.19]
L'antic cinema Ideal del Poblenou es transformarà en un gran centre d'arts digitals dedicat a la creació, formació i exhibició de la cultura virtual
L'antic cinema Ideal, propietat del grup Balañá, va ser una pista de patinatge a principis del segle XX —els veïns el coneixien amb el nom de Rellisquín— i el 1917 es va convertir en un gran cinema, amb 2.000 localitats, que va tancar el 1984 per convertir-se en un plató de cinema on s'han rodat sèries i programes tan emblemàtics com ara «Tres i l'astròleg», «Porca misèria», «Força Barça» o «Polònia». A la tardor obrirà les portes com a
Ideal, el Centre d'Arts Digitals de Barcelona: 2.000 metres quadrats dedicats a exposicions, formació, creació i experimentació. Els referents internacionals del nou centre Ideal són la Société des Arts Technologiques (SAT), de Mont-real (Canadà), i l'Atelier des Lumières de París. Tot plegat es farà amb capital privat: una inversió a cinc anys de 8,5 milions d'euros que aportaran DigitaliX, el Mira Festival, Eyesberg, Magma Cultura i Minoria Absoluta, amb l'aliança internacional d'Exhibition Hub, Berliner Festpiele, SAT i Base Milano. L'espai comptarà amb una sala d'exposicions immersiva amb Dome inclòs –una cúpula que permet projeccions en 360 graus i que s'acostumen a veure en posició estirada–, un laboratori creatiu tecnològic, una zona de realitat virtual, una cafeteria, les oficines i un espai per als residents. Les primeres exposicions seran 'Monet: una experiència artística immersiva', produïda per Ideal i Exhibition Hub, que es podrà veure primer a Torí, i 'Poetic Ai', una nova producció d'Ouchhh, un estudi d'avantguarda digital turc.

[dimarts, 02.04.19]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2019 amb 18.367.070 visitants que han fet 39.313.753 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2019, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2019, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 18.367.070 visitants i 39.313.753 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.248,3 visites de pàgines (11,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 32 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.794 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 01.04.19]
L'aigua des del punt de vista de la literatura és el tema central del 35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Mollerussa que coordina el Clijcat
Tenint com a seu central L'Amistat, la població de Mollerussa, al Pla d'Urgell, s'aboca, com en els últims anys, en l'organització del 35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil que coordina el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (Clijcat) i que en aquesta edició tracta des de l'òptica de la literatura el tema de l'aigua, vista des d'opcions tan diverses com l'aigua per beure, per nedar, per jugar, per pintar, per regar, per cuinar, per relaxar-se, per admirar o per viatjar, però sense oblidar que l'aigua és vida i també és mort, tant per la seva escassedat en algunes regions del planeta, com pel drama dels refugiats al Mediterrani. El Saló ha elaborat un mural que precisament s'inspira en el mar i que inclou la mà de persones amb discapacitat o síndrome de Down. El Saló, que té lloc de l'1 al 14 d'abril, compta amb un programa
[es pot descarregar aquí] de tallers, actuacions, una marató de lectura en veu alta —prefinalista del Concurs en Veu Alta nacional—, visites d'autors i il·lustradors, debats entre professionals de l'educació i les biblioteques i una mostra de més de 5.000 títols de llibres. Enllaçant amb el tema de l'aigua, hi ha l'exposició «Dones d'aigua» amb la participació d'una trentena d'il·lustradors que s'han format a l'Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona i que han recollit la seva particular mirada sobre aquests éssers de la mitologia catalana, protagonistes de llegendes i de misteri. L'exposició és una idea i ha estat coordinada per Ignasi Blanch i Jan Barceló. I, encara, al voltant del Saló, es pot ver una visita el Museu de l'Aigua, a l'Espai Cultural Canal d'Urgell.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció