[dijous, 30.04.26]
El festival literari Món Llibre presentarà una exposició immersiva i inclourà espais transitables i activitats específiques per a adolescents i professionals del sector de la literatura per a infants i joves
El festival literari Món Llibre celebrarà una nova edició del 29 al 31 de maig al CCCB, el MACBA i la Biblioteca Can Fabra amb una programació adreçada a infants, famílies i professionals del sector. La proposta d'aquesta edició posa el focus en el llibre com a espai físic de ficció i explora la capacitat dels infants d’imaginar mons possibles a partir d’entorns quotidians, alhora que reivindica la presència de la cultura infantil en espais de cultura contemporània. L’exposició central del festival Món Llibre 2026, a càrrec de l’estudi de disseny i editorial gallega Fabulatorio, proposa un recorregut immersiu per sis espais transitables inspirats en clàssics de la literatura infantil. Concebuda com una experiència participativa, la mostra convida els visitants a interactuar amb diferents ambients a partir de materials, objectes simbòlics i una paleta cromàtica específica que evoca alguns dels imaginaris més representatius de la literatura infantil de l’últim segle. La programació inclou una àmplia oferta d’activitats, totes gratuïtes, vinculades a la literatura per a infants i joves, amb la participació de Pere Ginard, Joan Negrescolor, Marina Sáez, Olivier Douzou, Nina Izycka o Anna Font, entre altres il·lustradors, artistes visuals, autors i divulgadors.

[dimecres, 29.04.26]
El Jove Teatre Regina respira més tranquil des que El Mago Pop com a possible comprador de l'edifici del carrer Sèneca de Barcelona ha garantit que deixarà que acabi la temporada i no tancarà l'espai
L'edifici del carrer Sèneca núm. 22 de Barcelona acull des de fa gairebé cinquanta anys la companyia La Trepa, fundada per Agustina Solé i actualment dirigida per la seva filla, Mariona Campos. És la comanyia més veterana dedicada a programar teatre familiar i també sessions escolars. L'edifici, però, ha entrat en fase de venda i el que sembla que en serà el comprador és Antonio Díaz, conegut com El Mago Pop, propietari també, com se sap, del Teatre Victòria, que havia estat la seu de Dagoll Dagom. La incertesa s'ha estès sobre el futur de La Trepa i el Teatre Regina. Tot i que Antonio Díaz, després que la notícia sortís a la llum, ha dit que, en el cas que acabi tancant l'operació de compra, ha garantit la temporada fins al mes d'agost i el respecte per les sessions escolars. Malgrat tot, Mariona Campos, de La Trepa, ha entrat en converses amb l'Institut de Cultura de Barcelona davant la hipotètica situació que el Jove Teatre Regina es converteixi a la llarga en una seu segurament que pedagògica de les arts màgiques. La polèmica s'ha centrat en la companyia La Trepa i el Teatre Regina, però l'edifici del carrer Sèneca, que es troba en un espai cèntric cobejat, a les portes de Gràcia, entre la Diagonal i els Jardinets de Gràcia, va acollir també durant molts anys, damunt mateix del teatre, l'Escola de Música Joan Llongueres, un centre amb més de 100 anys d'història de pedagogia musical. Precisament l'Escola Joan Llongueres va haver de tancar ara fa exactament un any, el maig del 2025, després de 112 anys de ser un centre de referència musical, al·legant la falta de suport institucional i la baixa d'alumnat. Tot un mal precedent del que pot passar amb el Jove Teatre Regina malgrat les bones intencions d'El Mago Pop.

[dimarts, 28.04.26]
El Castell de Montjuïc inaugura un nou centre d’interpretació que en reforça el relat històric i la seva vinculació amb la muntanya
Amb la renovació, el Centre passa de quatre a set sales. La remodelació incorpora una museografia ampliada que combina documentació, audiovisuals i diversos recursos fotogràfics. La remodelació ha permès impulsar la renovació museogràfica, la recerca prèvia i la integració de nous recursos tecnològics al servei de la divulgació patrimonial. El nou discurs contextualitza el paper del recinte en la història de la ciutat a través de personatges, episodis i moments clau, des de la repressió dels moviments anarquistes del segle XIX fins al procés de recuperació del Castell de Montjuïc com a equipament públic. Cada bloc temàtic combina informació històrica amb materials fotogràfics, audiovisuals i objectes que ajuden el visitant a comprendre la dimensió global del Castell. Un dels punts més destacats del recorregut és l’última sala, on s’exposa un tram del baluard del segle XVII, recuperat en la darrera intervenció arqueològica. La integració d’aquest element arquitectònic permet explicar les diferents fases constructives de la fortalesa i entendre millor la seva funció en cada període.

[dilluns, 27.04.26]
El futur Centre Raimon de Xàtiva corre perill després de la retirada i el finançament de la Generalitat Valenciana de PP i Vox que deixa la Diputació i l'Ajuntament sols
L'anomenat govern del Botànic —qui l'ha vist i qui el veu— va acordar la participació en el futur Centre Raimon d'Actvitats Culturals de Xàtiva amb l'aportació de tres milions d'euros. Però, ara, el govern de la Generalitat Valenciana, a les mans dels ultranacinalistes espanyols del PP i Vox ha retirat aquesta aportació, cosa que constata la feblesa de segns quins acords de govern que pode caure quan aquest canvia de color. A més, el PP i Vox no en tenen prou amb el veto al projecte sinó que reclamen que els imulsors del Centre Raimon tornin 400.000 euros que ja se'ls havien tranferit. La Diputació de València, encara en mans dels nacionalistes espanyols del PSOE, s'ha vist obligada a aportar una partida d'un milió d'euros perquè el projecte, que en el fons ha d'acollir el llegat de fons d'art immobiliari i patrimonial que la Fundació Raimon i Annalisa ha cedit quan el cantant (va néixer a Xàtiva el 2 de esembre de 1940) o la seva parella faltin. L'Ajuntament de Xàtiva ha reiterat que les obres de rehabilitació del monestir de Santa Clara on s'ha d'ubicar el Centre Raimon començaran aviat i que serà una intervenció clau sobre l'antic monestir. La inversió total es calcula que arribi a deu milions d'euros. L'edifici del convent estava pràcticament en ruïnes quan el va comprar l'Ajuntament i es pretén que, amb la rehabilitació, aculli dos serveis públics importants que revitalitzarien l'economia de Xàtiva i el seu barri vell. Davant la polèmica, la Generalitt valenciana ha dit que no està en contra de la recuperació del convent, però que el vol deslligat del Centre Cultura i la Fundació de Raimon.

[diumenge, 26.04.26]
Roben 149 monedes d'or dels segles XVIII i XIX del Tresor de Villanueva d'una vitrina del Museu Arqueològic de Badajoz en un cop llampec malgrat les fortes mesures de seguretat
El tresor de Villanueva de la Serena era al Museu Arqueològic de Badajoz des de feia cinc mesos. Abans havia estat custodiat en dipòsit, durant 37 anys, a l'Ajuntament d'aquest municipi de la comarca extremenya de Las Vegas Altas. Malgrat que el museu arqueològic compta amb vigilància les 24 hores i sistemes de seguretat, el fet és que els lladres no han tingut problemes per accedir-hi i emportar-se el botí. L'equip de seguretat ha avisat la policia a les sis del matí alertant que algú havia accedit a l'edifici, però quan els agents han arribat al lloc ja s'havien fet fonedís. Els lladres han entrat de matinada al museu, han trencat una reixa i una vitrina i s'han emportat totes les monedes en un temps rècord. Les monedes són doblons d'or encunyats durant els regnats de Carles III, Carles IV i Ferran VII en seques de Madrid, Sevilla, Cadis i Santiago de Xile. Estan fetes amb or de gran qualitat, de 27 grams de puresa, procedent de jaciments miners de Lima, Potosí i Popayán, i Xile. A més de la gran puresa del material, tenen el valor afegit que són monedes amb la garantia de la corona espanyola. Ningú no sabia que existien fins al 1987. Feia cinc mesos que s'havien traslladat al Museu Arqueològic de Badajoz. Les van trobar per casualitat durant les obres de reforma de l'antic cinema Rialto, situat en una gran casa senyorial de Villanueva de la Serena. Es diu que la mansió havia estat propietat de Manuel Godoy, primer ministre durant el regnat de Carles IV i home fort a l'ombra. Les 149 monedes estaven ocultes sota terra, ni tan sols estaven protegides dins d'una caixa forta o un bagul. Les monedes d'or estaven en perfecte estat de conservació, malgrat haver estat ocultes sota terra durant gairebé dos segles.

[dissabte, 25.04.26]
La Roda Produccions commemora el seu 25è aniversari amb la reposició al SaT! Teatre del musical «La Ventafocs» i la reunió de molts dels intèrprets que han treballat amb la companyia en aquest quart de segle
La Roda Produccions celebra aquest 2026 el seu 25è aniversari, consolidada com una de les companyies de teatre musical familiar de referència. Per commemorar aquesta efemèride, la companyia torna a un dels escenaris clau de la seva trajectòria, el SAT! Teatre, amb un dels seus espectacles més emblemàtics, «La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50!» (25, 26 d’abril i 1, 2 i 3 de maig). Precisament aquest espectacle es va estrenar al SaT! fa quinze anys [crítica de l'estrena d'aquell moment a Clip de Teatre]. La reposició del muntatge es fa ara amb una nova mirada continuant amb la intenció de La Roda treballar per al teatre familiar de qualitat i amb valors contemporanis. L'espectacle compta a més, amb una festa commemorativa al mateix SaT! que reunirà membres actuals i històrics, actors i actrius, col·laboradors, representants institucionals i persones que han format part del seu recorregut al llarg d’aquest quart de segle. Fundada el 2001 a Barcelona, sota la direcció de Dani Cherta i Jordi González, La Roda Produccions ha desenvolupat una trajectòria sòlida basada en la creació d’espectacles adreçats al públic familiar. Al llarg d’aquests anys, la companyia ha produït 18 espectacles que han girat per tot Catalunya i l’Estat espanyol, amb temporades estables en teatres de Barcelona i Madrid.

[divendres, 24.04.26]
L'altra cara d'Èdip i Antígona
Mentre la directora i dramaturga Carlota Subirós (Barcelona, 1974) preparava els assajos d'aquest viatge als clàssics de 2.500 anys enrere, amb una versió lliure i lingüísticament desempolsada de la mà de la traducció del poeta Carles Riba (Barcelona, 1893 - 1959) —no han passat 70 anys de la seva mort i encara corresponen drets d'autor als seus hereus durant tres anys—, els quatre astronautes de la Nasa feien, després del 1969, un altre viatge anys llum, amb la missió Artemis II, per visitar l'altra cara de la Lluna. I un cop feta la visita, els terrícoles han descobert que, de moment, no hi ha gairebé res de nou a la part oculta de la Lluna [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La directora Carlota Subirós també ha volgut fer, em sembla, una visita a la cara oculta d'Èdip i d'Antígona. El paisatge d'inspiració lunar que han elaborat escenogràficament Max Glaenzel i Josep Iglesias ho vol semblar. Ja sé que és una interpretació i que podria ser la destrucció de Gaza o de qualsevol genocidi, però el mirall transparent que permet veure dos plans en algunes escenes podria ser ben bé el mirall de l'ull de bou d'una nau espacial. Però, com els va passar als astronautes de l'Artemis II, tampoc no es pot dir que els espectadors hi descobreixen gairebé res de nou en la profunditat de més endins.

[dijous, 23.04.26]
El Cirque du Soleil s'avança a l'estrena de l'espectacle «Kurios Gabinet de curiositats» que serà a Barcelona des del 3 de setembre amb una exposició a Casa Seat
L'exposició «Kurios Gabinet de curiositats: més enllà de l'escenari» es podrà veure a Casa Seat Barcelona ds del 28 d'abril. És un avançament a la tornada a la Gran Carpa del Cirque du Soleil que el 3 de setembre es plantarà al últimament recinte habitual de l'eix cultural de l'Hospitalet de Llobregat a tocar del barri de Bellvitge. L'exposició presenta una selecció de figures i personatges icònics de l'espectacle: éssers fascinants, excèntrics i plens de personalitat, realitzats amb un extraordinari nivell de detall habitual dels creadors de Cirque du Soleil. Cada peça revela la identitat dels seus protagonistes i permet descobrir de ben a prop el treball artesanal, el disseny de vestuari i la creativitat que, en escena, es despleguen entre llums, música i acrobàcies. En un passat alternatiu però familiar, l'espectacle «Kurios Gabinet de curiositats» s'endinsa al laboratori mecànic d'un científic convençut que hi ha un món ocult i invisible, un lloc on esperen les idees més boges i els somnis més grandiosos. Quan el científic aconsegueix obrir la porta a aquest món de meravelles, el temps s'atura per complet i un grapat de personatges d'un altre món envaeix el seu gabinet de curiositats, donant vida a les seves creacions. A mesura que allò visible es torna invisible i les perspectives es transformen, «Kurios Gabinet de curiositats», que reuneix una cinquantena d'artistes, esclata en una celebració del poder de la imaginació. Fins ara, l'espetacle, que es va estrenar el 2014 a Montreal, seu del Cirque du Soleil, ha passat per 40 ciutats del tot el món, ha fet més de 3.000 representacios amb més de 6 milons d'espectadors.

[dimecres, 22.04.26]
Un tribunal de Nova York ha donat la raó als descendents d’Oscar Stettiner en la seva llarga batalla judicial per recuperar la pintura «Home assegut amb d’Amedeo Modigliani que va ser confiscat durant l’ocupació nazi a França
Un tribunal de Nova York ha donat la raó als descendents d'Oscar Stettiner a la seva llarga batalla legal per recuperar una pintura d'Amedeo Modigliani que va ser confiscada durant l'ocupació nazi a França. La decisió, signada pel jutge Joel M. Cohen, conclou que l'obra «L'home assegut amb bastó», del 1918, és la mateixa que pertanyia al comerciant jueu abans de ser confiscada a París i venuda posteriorment al mercat de l'art. El cas es remunta a una demanda presentada el 2015 pels hereus de Stettiner, que sostenen que la pintura d'Amedeo Modigliani (Livorno, 1884 -París, 1920) va ser retirada de la seva botiga de forma il·legal durant la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, l'obra havia estat en mans d'una societat vinculada a la família Nahmad, influents marxants internacionals que la van adquirir en una subhasta el 1996 i la van conservar en dipòsit a Suïssa. La resolució també reconeix una sentència del 1946 d'un tribunal francès, que ja havia ordenat la restitució de la pintura al mateix Stettiner després de la guerra, encara que en aquell moment ja havia estat revenuda i no la va poder recuperar. La defensa de l'hereu ha celebrat la decisió i confia que els posseïdors actuals compleixin l'ordre judicial. Per part seva, la representació legal de la família Nahmad ha evitat pronunciar-se després de conèixer-se la sentència que els desposseeix de la pintura que mantenien dipositada.

[dimarts, 21.04.26]
¿La cultura... com més immoral millor?
Mentre els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya celebraven la seva XXVIII edició, la cantant i ara ja performer Rosalía congregava els seus fans al primer dels quatre concerts del Palau Sant Jordi de Montjuïc. Vist el gir que ha fet Rosalía en els seus concerts, comença a plantejar dubtes si la noia de Sant Esteve Sesrovires no hauria d'entrar entre els candidats als Premis de la Crítica del 2026 que es donaran el 2027 d'aquí a un any. Rosalía a «Lux Tour» (en gira internacional) fa música (a vegades sembla un musical); fa coreografia (a vegades sembla un espectacle de dansa); fa tombarelles i acrobàcies (a vegades sembla un espectacle de circ); fa unes performances inclassificables (a vegades sembla que faci escena híbrida); i encanta grans i petits (fins i tot podria semblar un espectacle Familiar o un espectacle de Nova Veu). Però cada cosa al seu lloc [Text íntegre de la crònica a distància digital de la gala dels XXVIII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya]. Els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques catalanes no estan per Rosalies, em sembla. Però no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré. En aquesta XXVIII edició, la gent del teatre s'ha acostat a l'espai fronterer del Fòrum —sí, allà on sota l'edifici blau tenebrós ple de fòssils s'han celebrat gales de cinema de les de bombo i platerets— però s'han quedat una mica més amunt (tot és començar), al Centre Moral i Cultural del Poblenou, una seu històrica del barri més que centenària, que al llarg dels temps ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona o el Premi Max del Teatre Aficionat.

[dilluns, 20.04.26]
Continua en la incògnita el robatori llampec que es va emportar quadres de Renoir, Cézanne i Matisse valorats en uns 9 milions d'euros de la Fundació Magnani-Rocca de Parma en només tres minuts
Tres quadres dels pintors impressionistes Renoir, Cézanne i Matisse han estat robats en l'assalt en un museu de Parma. El cop va durar només tres minuts. Per això, els lladres no es van poder endur cap altra obra perquè van saltar les alarmes i van fugir. La investigació continua sense resultats després de gairebé un mes del fet. Quatre persones emmascarades van irrompre a les instal·lacions de la Fundació Magnani-Rocca, que compta amb una de les col·leccions privades més importants d'Itàlia, i es van endur les obres «Els peixos» de Pierre-Auguste Renoir, «Natura morta amb cireres», de Paul Cézanne i «Odalisca en una terrassa» d'Henri Matisse. El cas es troba sota investigació dels Carrabiners i la Unitat de Protecció del Patrimoni Cultural, que s'han basat sobretot en les imatges obtingudes de les càmeres de seguretat. Els assaltants van accedir a la vil·la de la Fundació Magnani-Rocca per la porta principal, després d'esquivar els sistemes de vigilància, i van robar els quadres de l'anomenada Sala dels Francesos. Una acció molt precisa que suggereix que el pla havia estat elaborat meticulosament. El valor dels quadres robats s'estima en uns 9 milions d'euros. Només el de Renoir, un oli sobre llenç que és una de les poques obres de l'artista que formen part d'una col·lecció permanent a Itàlia, té un valor aproximat de 6 milions. La Fundació Magnani-Rocca és una de les institucions artístiques més importants d'Europa, que gestiona la col·lecció del crític musical i escriptor Luigi Magnani.

[diumenge, 19.04.26]
Quan el batec s'apaga
El segle XXI, que ja ha superat el seu primer quart, ha tret a la llum la literatura del jo. I la creació dramatúrgica també ha explorat amb força el que es podria anomenar el teatre del jo. Un jo, sobretot, en veu femenina. No hi ha període de la cartellera on no hi hagi dues o tres propostes que s'inscriguin en el teatre del jo. Una d'aquestes propostes és l'obra «Batecs», una idea que parteix de l'experiència personal de la dissenyadora i figurinista de cinema òpera i teatre Nídia Tusal (nascuda el 1983 a Colòmbia, però arrelada a la comarca de l'Anoia i resident a Barcelona), que va ser mare d'una bessonada el 2018 amb el drama d'haver portat una de les seves dues filles morta a dins mentre regalava la vida a l'altra. A Nídia Tusal, s'hi han afegit, a més de tot l'equip de la companyia, els testimonis anònims de dos centenars de mares que en un moment o altre de la seva vida han passat l'experiència del dol perinatal, en alguns casos amb silenci i fins i tot amb incomprensió per part de la gent del seu voltant [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. D'aquest recull d'experiències, un cop creada la dramatúrgia, neix «Batecs», un espectacle que, si no tingués el registre teatral, podria ser ben bé un d'aquells espais de docuficció que poblen les televisions i les plataformes. Però «Batecs» fuig del registre de docuficció i el fa intemporal i col·lectiu, perquè el dol perinatal —que ja han explorat també en els seus espectacles altres actrius i directores com Gemma Brió i Clàudia Cedó— no té edat ni època de caducitat i, inevitablement, si no es buida o s'exterioritza s'acaba arrossegant tota la vida.

[dissabte, 18.04.26]
Mentre la producció de cinema local continua amb l'etapa creativament més rica de la història perd milions d'espectadors a les sales convencionals
Durant l'any 2025, segons dades de la Federació de Cinemes d'Espanya( FECE), que representa el 80% dels exhibidors, les sales de cinema convencionals de tot l'Estat Espanyol han perdut vuit milions d'espectadors en relació a l'anterior any. Amb un total de 65 milions d’espectadors, es constata que la recuperació iniciada el 2022 i el 2023 no només es va interrompre, sinó que va donar pas a un retrocés en l’assistència molt irregular el 2025: amb un creixement del 3% el primer semestre, seguit d’una caiguda del 16% el segon. És una de les conclusions de l’informe Les sales de cinema. Malgrat aquest retrocés de públic, segons la FECE, es manté el nombre de sales, amb 760 cinemes, 3.562 pantalles i 732.080 butaques. El millor cap de setmana es va registrar entre el 26 i el 28 de desembre, amb 9,9 milions d’espectadors, mentre que el millor dia de l’any va ser el 2 de juliol, amb 554.244 assistents. «Lilo & Stitch», amb 3,83 milions d’espectadors des de l’estrena al maig; «Jurassic World: El renéixer», que va acumular 2,64 milions, i «Avatar: Foc i cendra», amb 1,94 milions d’espectadors i millor estrena internacional, van ocupar el top tres de films més vistos de l’any. Pel que fa al cinema espanyol, que va registrar una quota del 19%, en línia amb la de l’any anterior, el rànquing l’encapçala «Padre no hay más que uno», amb 2,04 milions d’espectadors i 13,4 milions d’euros de recaptació, seguida d’«El cautivo», amb 790.000 espectadors i 5,28 milions d’euros, i «Los domingos», amb 620.000 espectadors i 3,92 milions d’euros. L’informe també destaca l’impacte de la Festa del Cinema, que va aconseguir aplegar més de 2,1 milions d’espectadors.

[divendres, 17.04.26]
Òpera amb pistoles i “teiatru” de fogueig
¿On és el director d'òpera Calixto Bieito...? Si es troba a la sala, que aixequi la mà, sisplau. ¿I els ancestrals “destroyers” de La Fura dels Baus...? Si hi són, que també es facin veure. No, en aquest macromuntatge, barreja d'òpera contemporània i “teiatru” de traca i mocador, no hi ha ni Calixto Bieito ni La Fura dels Baus, però de segur que, si hi fossin, farien un bot de la butaca i potser una reverència i tot perquè, malgrat que diguin allò de “crieu fills i us sortiran corbs”, no tots els corbs són desagraïts. Els actors, dramaturgs i directors Nao Albet i Marcel Borràs, en aquest cas, no ho són gens, de desagraïts, perquè, potser sense que en siguin conscients, arrepleguen la tradició de la irreverència operística que ha portat més d'un conflicte al director Calixto Bieito i la vena violenta i acarnissada dels muntatges de La Fura dels Baus. «Els estunmen», que no s'ha de confondre amb la forma anglesa “women”, adverteixen en un moment donat tot i que alguna cosa hi ha d'això en la trama de l'espectacle, posa a primera fila i visibilitza els personatges que s'anomenen, tornem a l'anglicisme, “stunt performer”, és a dir, aquells especialistes dels rodatges de cinema que fan de dobles dels intèrprets en les escenes considerades de risc alt com les acrobàcies, els salts, les lluites, les caigudes o el foc [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I a fe de Déu que hi ha de tot això i més en aquesta història operística! Se l'han empescada, debutant en el gènere, Nao Albet (Queralbs, Ripollès, 1990) i Marcel Borràs (Olot, Garrotxa, 1989), com a llibretistes, dramaturgs i directors, juntament amb el compositor basc de bandes sonores Fernando Velázquez (Getxo, Biscaia, País Basc, 1976), entre les quals les bandes de pel·lícules com «Ocho apellidos vascos», «El orfanato», «La cumbre escarlata» o la sèrie televisiva «Patria», entre moltes altres.

[dijous, 16.04.26]
Els arbres monumentals de Catalunya que durant dècades han estat protegits per la Generalitat de Catalunya per la seva singularitat ara es poden descobrir en una aplicació mòbil
L'aplicació permet conèixer i registrar els prop de 300 arbres monumentals de Catalunya a través d'una app interactiva que combina mapa, informació científica i recompenses. Arbres MonumentCAT transforma la visita a aquests exemplars únics en una experiència interactiva, pensada tant per a excursionistes com per a curiosos que vulguin conèixer més el territori. A Catalunya hi ha prop de 300 arbres i arbredes monumentals, alguns dels quals destaquen per la seva edat, dimensions o valor simbòlic, i que sovint passen desapercebuts tot i formar part del paisatge quotidià. La majoria tenen dos-cents anys de vida i alguns són mil·lenaris. Després de gairebé una dècada sense noves incorporacions, el 2025 es van declarar 24 nous arbres monumentals repartits per diverses comarques, incloent-hi per primera vegada arbres al Barcelonès i al Lluçanès. L'app ArbresMonumentsCat funciona com un diari de camp digital en què els usuaris poden registrar les seves visites i seguir el seu propi progrés. Cada mes es proposa un arbre destacat, de manera que l'experiència es manté viva i convida a tornar-hi. Un arbre es considera monumental quan destaca de manera excepcional dins la seva espècie, ja sigui per la seva mida, edat, forma o valor històric i simbòlic. N'hi ha que s'han convertit en referents per a pobles sencers, i d'altres tenen un interès científic o ecològic destacat. Espècies com les alzines, els roures o els pins són les més habituals, tot i que el catàleg inclou exemplars molt diversos, des de freixes i castanyers fins a cirerers silvestres o arbres introduïts amb valor singular. Des del 1987, aquests arbres estan sotmesos a una protecció especial que en prohibeix la tala o qualsevol actuació que en pugui alterar l'estat. L'app es troba disponible tant per a Androis com per a iOS.

[dimecres, 15.04.26]
Es descobreix a la venda per internet i per prop de 72.000 euros un manuscrit del segle XVII que es donava per desaparegut des de feia més de 100 anys
El grup de Patrimoni d'Alacant de la Unitat de la Policia Nacional al País Valencià ha trobat un llibre manuscrit del segle XVII que estava desaparegut des de principis del segle passat. En concret, l'han localitzat en venda per internet per un preu de 71.900 euros. Es tracta d'una còpia de les ordenances del Gremi de Velluters signades el 1479 per Ferran el Catòlic, que va desaparèixer del fons de l'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València. El venia el seu actual propietari legal sota el reclam d'important manuscrit del Gremi de la Seda. Segons va explicar el mateix venedor una vegada va ser identificat per la policia, desconeixia la procedència del document, però va justificar que va ser comprat als anys 70 pel seu pare. Ara el manuscrit passarà a estar catalogat en el Cens de Patrimoni Documental Valencià i l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià per a garantir la protecció del seu valor patrimonial per part del propietari. L'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda ha identificat el manuscrit com a part del seu fons. I és que l'exemplar formava part de l'inventari de la seva biblioteca el 1907, però dos anys més tard ja no hi apareixia sense que s'hagi constat que fos venut durant aquest termini. Tot i així, i com ha resultat de la investigació, es considera que el venedor és el propietari legal, ja que ha posseït el document de forma continuada com estipula el Codi Civil. Per tant, una vegada completats els tràmits de cens, el manuscrit serà retornat al propietari, que haurà de complir a les mesures de conservació específiques, amb l'obligació de comunicar les operacions de compravenda i amb les restriccions en l'exportació.

[dimarts, 14.04.26]
L'espectacle «L'herència» de Matthew López, dirigit per Josep Maria Mestres i el musical «L'amor venia amb taxi» de La Cubana, dos dels espectacles distingits amb els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques
L'espectacle «L'herència», de Matthew López, dirigit per Josep Maria Mestres, que es va estrenar al Teatre Lliure de Montjuïc, ha estat el guanyador en la categoria d'espectacle teatral dins de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Esceniques de Catalunya, en una gala organitzada per l'Associació Recomana, que integra els professionals de la crítica catalana. L'espectacle, que va ser èxit de públic i crítica, amb totes les funcions esgotades, té previst reposar-se al mateix Teatre Lliure i amb el mateix repartiment de l'estrena. D'altra banda, en la categoria d'espectacle musical, va guanyar el premi «L'amor venia amb taxi», de la companyia La Cubana, dirigit per Jordi Milán, presentat al Teatre Romea. Els dos espectacles van tenir també altres premis, com el de direcció per a Josep Maria Mestres per «L'herència», el d'interpretació de repartiment per a l'actor Carles Martínez, també per «L'herència», i l'actriu i cantant Mariona Castillo per «Germans de sang», que també es reposarà per èxit de crítica i públic al Teatre Condal. El premi de vestuari ha estat per a La Cubana per «L'amor venia amb taxi». Altres categories com la de petit format ha estat per «Opereta imaginària», dirigit per Albert Arribas. L'espectacle familiar premiat ha estat «La tempesta» de Zero en Conducta i l'espectacle «Jovent», de Mambo Project, s'ha emportat el premi Novaveu, que atorga el col·leciu de crítics juvenils. El palmarès de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica, amb una trentena de premis en conjunt, té altres distincions com la de l'actor Oriol Genís, en la categoria d'interpretació, per «Compto cada passa meva sobre la Terra», la dramaturga Victoria Szpunberg i el dramaturg Albert Conejero per «La tercera fuga», o l'actriu Mireia Morera com a actriu revelació per «Un refugi al sol». La gala ha tingut lloc al Centre Moral i Cultural del Poblenou.

[dilluns, 13.04.26]
El secret laberíntic de Doraemon
Durant un any llarg, el parc del Laberint d'Horta de Barcelona ha estat quirúrgicament rehabilitat amb la renovació d'una nova quadrícula laberíntica i amb la replantació de milers de xiprers que continuaran despistant els que vulguin superar-ne el recorregut. Creat a cavall dels segles XVIII i XIX per l'arquitecte italià Domenico Bagutti, el Laberint d'Horta va ser la joia de la corona de la nissaga dels Desvalls, una nissaga els descendents de la qual, el 1971 van pactar de pressa i corrents amb l'Ajuntament de Barcelona, abans que el règim fes aigües, cedir-lo a la ciutat a canvi, esclar —perquè els Desvalls eren aristòcrates però no eren babaus— de la permuta d'un solar de dimensions similars i valor més o menys igual —diguem que de més valor que menys—, a tocar de la Diagonal [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El nou Laberint d'Horta del segle XXI, un dels mites familiars barcelonins i una icona de l'skyline que ara farà de nou les delícies de les càmeres a vol de dron, va entrar de ple en els punts d'interès patronímic de la ciutat coincidint gairebé amb l'entrada, el 1973, a la televisió de color pàl·lid de l'època d'un personatge de manga, el popular Doraemon, aquell gat còsmic blau cel que, amb l'arribada de TV3, els seguidors del difunt Club Súper 3 es van fer seu a partir del 1994 quan es va emetre per primera vegada en català.

[diumenge, 12.04.26]
El programa de suport a les llibreries de l'Ajuntament de Barcelona preveu destinar 150.000 euros per a la compra de llibres per a les biblioteques escolars entre altres propostes
Campanya municipal inèdita a favor de les llibreries. L'Ajuntament de Barcelona potenciarà l'obertura de llibreries en locals de propietat municipal que estiguin situats prop d'espais culturals; destinarà 150.000 € a la compra de llibres per a biblioteques escolars; destinarà 300.000 € per a la compra de llibres en català en Bonus Cultura; invertirà 200.000 € en una campanya promocional per visibilitzar les llibreries; invertirà 80.000 € per a digitalització del suport informàtic de les llibreries i dotarà 4 beques per accedir a cursos per obtenir el Diploma de l'Escola de Llibreries de la Universitat de Barcelona. En conjunt, el programa impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) està dotat amb 850.000 euros amb l’objectiu de reforçar, impulsar i visibilitzar el sector llibreter de la ciutat com a peça clau del model cultural i de proximitat [més informació sobre el Pla de Llibreries de l'Ajuntament de Barcelona]. La iniciativa desplega un conjunt d'una quinzena d'accions a partir de quatre grans eixos: la capacitació professional, la presència digital, la connexió comunitària i el reforç dels ajuts i subvencions. El pla parteix de la consideració de les llibreries no només com a establiments comercials, sinó com a agents culturals essencials en la promoció de la lectura i en la vida cultural de barri. La ciutat de Barcelona té actualment 134 llibreries agremiades al Gremi de Llibreters, un terç de les quals tenen menys de 5 treballadors. El Gremi de Llibreters insta ara altres institucions d'arreu de Catalunya perquè adoptin el pla o una part del programa en suport de les llibreries de fora de Barcelona.

[dissabte, 11.04.26]
Meditar amb la tortugueta i esclafar-se la closca en l'intent
La comèdia catalana ben feta està d'enhorabona. Com la primavera, ha esclatat amb tots els colors. Ara, amb «Una bufetada a temps», la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979), posa el dit a la nafra del sempre polèmic mètode més infal·lible per educar criatures millor que les generacions anteriors i llençar-les a la piscina d'un futur que pinta negre. En un moment que els professionals de l'ensenyament estan desbordats i sorprenentment menyspreats per l'administració, saturats de jornades de vaga, criticats per les colònies cancel·lades i tips de taules de negociació on no es negocia bo i res, que hi hagi un insòlit punt de reflexió teatral en clau irònica i to de comèdia sobre els diversos mètodes d'educació, que han superat etapes i han sobreviscut com han pogut en els últims setanta anys, és un alè d'aire fresc [critica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I que es faci, a més, confrontant, per un incident puntual d'un infant de 8 anys descobert pels mestres de l'escola, per una banda l'avi i l'àvia paterns, a la ratlla dels seixanta-i-tants, i per l'altra el pare i la mare de la criatura a la ratlla dels quaranta-i-tants, no necessita gaires explicacions més perquè el ganxo penetri de seguida en el subconscient de la gran majoria dels espectadors, siguin de la generació que siguin i tant si han estat avis, pares o si estan a punt de ser-ho.

[divendres, 10.04.26]
El forat negre del castell inflable
Fa set anys, dins del Festival Grec del 2019, el coreògraf William Forsythe va muntar un castell inflable al mig de la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, que va fer les delícies dels que s'hi van endinsar. Fa tres anys, a la mateixa sala, l'artista Laia Estruch hi va muntar un instal·lació amb tres grans tubs inflables, que oferien una peça musical inclosa de Xavi Lloses, on també es podien introduir els visitants i on la mateixa artista hi va fer diverses performances. Esmento aquest parell de referències artístiques vistes aquí perquè en certa manera m'han portat a refrescar la memòria amb el rerefons de l'obra «Tinc un bosc al cervell», que l'autora Guadalupe Sáez (Alacant, País Valencià, 1981) ha estrenat ara com a colofó de l'Ajut Benet i Jornet que va obtenir en la segona edició del 2024 i que ara ha posat en escena la directora Alícia Gorina amb una mirada experimental tant suggerent com arriscada perquè al voltant de l'actriu protagonista, Rosa Boladeras, hi ha sempre tres infats/joves intèrprets que no hi són només per fer bonic sinó que comparteixen també un notable rol protagonista [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿I per què «Tinc un bosc al cervell» recorda aquestes dues instal·lacions d'inflables del MNAC? Doncs perquè a l'obra tot comença explicant la història ocorreguda precisament en un castell inflable d'un centre comercial i amb una mare i el seu fill de set anys. I també perquè tot l'auditori de la funció s'ha d'equipar amb uns sòlids auriculars que, mentre esperen que comenci la representació, doten d'un tul vermell tota la sala mentre sona una peça musical. És a dir, que tant William Forsythe com Laia Estruch, artistes dels seus inflables al MNAC, podrien apadrinar «Tinc un bosc al cervell».

[dijous, 09.04.26]
L’estació de Sant Gervasi dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Plaça Molina de Barcelona recuperarà la marquesina històrica del 1931 amb una rehabilitació del conjunt de vidre que es va retirar el 1960
Les obres ja estan en marxa i serviran per millorar-ne l’estabilitat estructural i recuperar l’aspecte original. Haurien d’estar enllestides cap a l’octubre d’aquest 2026 i compten amb un pressupost de gairebé 670.000 euros. L’estructura de l’edicle es va inaugurar a la plaça Molina el 1931. Des d’aleshores, el pas del temps hi ha fet estralls i n’ha alterat l’estructura. Gràcies a aquesta intervenció, no només recuperarà l’esplendor dels seus primers dies, sinó que també s’aprofitarà per reparar la façana i s’eliminaran les filtracions de la coberta. D’altra banda, la marquesina incorporarà nous envidraments amb un mecanisme de subjecció més modern. Aquest element històric explica com vivien i quins usos feien els catalans en aquell moment.

[dimecres, 08.04.26]
Qui diu 3Cat... diu publicitat
La plataforma 3Cat era imprescindible. Els milions de clics que es donen com a justificació cada mes per amagar la reculada de les audiències tradicionals, també. Tants milions de clics, però —clinc!..., clinc, clinc, clinc!—, es mereixen un respecte. I els impertinents talls de publicitat que encoloma el 3Cat en qualsevol moment inesperat (enmig d'una pregunta compromesa, enmig d'una cançó, enmig d'un discurs, enmig d'una escena important...) no perjudica només la pròpia plataforma sinó que, a banda dels damnificats usuaris, també perjudica els mateixos anunciants. Si un servidor fos promotor d'algun producte i es pogués permetre el luxe d'anunciar-se en una cadena televisiva, ni que sigui en una plataforma digital, demanaria que fossin respectuosos amb els espectadors i que no em convertissin en un anunciant antipàtic i odiat per posar-me al mig —en un moment que acostuma a ser sempre dels més interessants— de la pel·lícula, del concert, de l'entrevista o del documental [crítica íntegra de la sèrie «El cafetó»]. Els impertinents talls de publicitat del 3Cat poden acabar fent que la bona acollida de la plataforma —al marge de la dubtosa qualitat de segons quins programes que s'hi han inclòs— desemboqui en una fuita d'espectadors digitals cap a altres plataformes similars més benèvoles pel que fa a la publicitat. Que ningú no dubti que no només ja n'han sortit sinó que en sortiran moltes altres i que es reproduiran com bolets, que és el que ha passat sempre amb qualsevol innovació.

[dimarts, 07.04.26]
Les llums i les ombres del retorn a Haifa
Morir als 36 anys, víctima d'un atemptat amb una bomba al seu cotxe, obra del serveis secrets israelians de Beirut, no va evitar, l'any 1972, que l'escriptor, periodista i activista palestí Ghassan Kanafani (Acre, Israel, 9 abril 1936 - Beirut, Líban, 8 juliol 1972) fos considerat un dels autors que va modernitzar la literatura àrab i la literatura de Palestina. «Retorn a Haifa» és un dels clàssics de l'autor, una novel·la breu publicada el 1969, que el Club Editor va recuperar fa dos anys i que ressona ara amb més força en un moment que el conflicte etern entre Israel i Palestina ha arribat al seu màxim exponent de destrucció i genocidi [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La publicació conté dues peces, la que dóna títol al volum i «Homes sota el sol», segurament la novel·la, també breu, que va marcar un abans i un després en la seva obra que, a pesar de la seva joventut, va deixar una seixantena llarga de relats curts, assajos i teatre.

[dilluns, 06.04.26]
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona veu insuficients els canvis aprovats per l'Ajuntament que permeten modificar el Pla General Metropolità perquè el Palau Marcet allotgi el Museu Thyssen
Després que el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona hagi aprovat el pla, els veïns consideren que la ciutadania i les entitats socials han estat menystingudes en aquest procés. És per això que la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) es reserva el dret a exercir accions legals en funció del desenvolupament d’aquest projecte, segons va anunciar en un comunicat. La FAVB, diu el comunicat, “discrepa profundament d’aquestes operacions urbanístiques, per posar amb safata el sosteniment de negocis privats, abandonant la intervenció pública a través del tempteig i retracte i canalitzant la mateixa o diferents opcions culturals a través de la cessió d’ús del Palau Marcet, delimitant el sostre edificable adient i obrint la possibilitat a un concurs públic per a un projecte que, ara sí, podria ser d’interès públic”. També veuen improcedent la modificació del planejament urbanístic sense preveure un pla museístic i que no es detallin el contingut i els elements que es mostraran en la superfície d’exposició. Per contra, veuen positiu que s’hagi produït un canvi en la distribució volumètrica dels edificis i una petita reducció del sostre edificable per preservar íntegrament la volumetria del Palau Marcet i les condicions especificades en la fitxa del Catàleg del patrimoni historicoartístic de Barcelona.

[diumenge, 05.04.26]
El Parc de la Ciutadella es transformarà en un punt de coneixement científic i de recerca coincidint amb l'ampliació del Parlament de Catalunya amb les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana
L’ampliació del Parlament de Catalunya, pendent des de fa vint anys, es farà a les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana de Barcelona, al carrer de Wellington, 1, segons han confirmat l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el mateix Parlament. El calendari per a l’execució de les obres, però, encara està lluny de definir-se: caldrà, abans, fer els planejaments urbanístics necessaris, estudiar com afectarà la mobilitat el trasllat de l’activitat parlamentària al nou i espai i, finalment, licitar els treballs. Amb el nou edifici de les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana, es preveu que la cambra podria guanyar prop fins a 8.000 m2. Estarà fet amb criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i accessibilitat universal, i la previsió inicial és que pugui estar operatiu en un període d’entre sis i vuit anys. En paral·lel, el protocol també recull mesures per protegir i consolidar l’actual edifici del Palau del Parlament, catalogat com a monument històric artístic d’interès nacional. L’ampliació del Parlament a les Cavallerisses forma part del projecte per transformar el Parc de la Ciutadella en la Ciutadella del Coneixement, un nou node de coneixement científic, d’innovació i de recerca. En total, el complex tindrà una superfície de 46.000 m2 i acollirà tres edificis i més de 1.200 investigadors. Quan es consolidi el projecte, les Cavallerisses es traslladaran a Collserola.

[dissabte, 04.04.26]
Crusoisme i game over
El mite de Robinson Crusoe és inesgotable. L'idealisme de supervivència en un món hostil, també. Del segle XXI al segle XVIII hi pot haver moltes diferències, però a l'hora de resoldre la tria entre la vida i la mort, els recursos de la humanitat no han canviat gaire. Del foc virtual de la cuina de gas o elèctrica al foc de la cuina de llenya, s'hi arriba amb un cop de misto. De la presumpta civilització urbana a la salvatgia, s'hi cau amb un tres i no res. De tenir una llar a ser un sensellar, s'hi pot arribar d'un dia per l'altre com en un joc de ruleta. David Nel·lo (Barcelona, 1959) ha fet un viatge poc o molt emmirallat en aquests conceptes en un procés semblant a l'anomenat “crusoisme invertit”, un terme patentat per l'escriptor anglès de ciència-ficció, James Graham Ballard, mitjançant el qual l'ésser humà opta per refer la vida en una illa solitària per redescobrir-hi que en la solitud hi ha el secret d'una existència amb més sentit. Al jove protagonista de la novel·la «Tot sol a la ciutat» li passa una cosa semblant, si no volguda, com a mínim sí que escollida quan, en llevar-se un matí, descobreix que la ciutat on viu —que és Barcelona— s'ha llevat silenciosa, buida, sense trànsit, sense bullici, sense turistes i amb totes les persianes abaixades [crítica íntegra a la revista digital Cornabou]. Es diu Dante, qui sap per influència de Dante Alighieri o perquè “dante”, d'arrel llatina, significa tot el que té a veure amb l'esperit de resistència, immortalitat, constància, fermesa i intel·ligència. Ell i l'únic amic que fa enmig de la solitud, un gos que ha sobreviscut com ell a la buidor i a qui anomena Leo, que també significa força, coratge i lleialtat, són els dos únics éssers vivents que faran de moderns Robinsons Crusoes sisplau per força quan descobreixen que barri, família i tota la ciutat han quedat congelats dins d'immensos globus d'on no sembla que els vegin a ells dos quan els passen pel damunt voleiant ni que tinguin cap mena de cobertura perquè —un detall arriscat— els mòbils han desaparegut també de la història tant fantàstica com realista de David Nel·lo.

[divendres, 03.04.26]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2026 amb 32.782.262 visitants que han fet 70.328.589 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 7.980 edicions) de 32.782.262 visitants i 70.328.589 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.224,3 visites de pàgines (10,39 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 37 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.097 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dijous, 02.04.26]
Els renovats cinemes Phenomena obren de nou després de sis mesos de rehabilitació de les sales que ha millorat el sistema de so i projector a més de la pantalla amb tecnologia punta
Després que els cinemes Phenomena fossin distingits com la millor sala de cinema europea i arran de les obres de rehabilitació que les sales han dut a terme durant sis mesos, finalment torna a obrir al públic amb un nou sistema de so i de projector i amb incorporació de pantalla de tecnologia punta. A més també s'han renovat les butaques, amb un redisseny estètic dels espais, la implantació de panells digitals i l'obertura d'un nou espai. la zona Nexus, per celebrar-hi presentacions o esdeveniments. Segons els responsables dels cinemes Phenomena el que s'ha volgut es potenciar l'experiència sensorial dels espectadors per aproximar la recepció a les intencions dels realitzadors de les pel·lícules. Les novetats en la qualitat d'imatge de la sala han estat considerables. Si bé es manté el projector de 35 mm, s'ha millorat el digital i ara les projeccions ofereixen una definició d'imatge d'encara més qualitat. La nova etapa del cinema també servirà per obrir-se a nous mercats. Per això s'ha instal·lat microfonia i un servei de càmeres de vídeo controlades per IA per a la realització de senyals en directe. Per tant, el Phenomena estarà equipat per a la cobertura de debats, presentacions, lliuraments de premis, esdeveniments corporatius o estrenes de pel·lícules. Els cinemes Phenomena van obrir el 19 de desembre de 2014 i el setembre del 2025 van tancar per primera vegada per poder fer les reformes. Quan acabava de tancar teporalment és quan va rebre el premi a la millor sala europea Carlo Lizzani que s'atorga dins de la Mostra de Venècia.

[dimecres, 01.04.26]
Una enquesta integral dels festivals literaris de Barcelona constata el seu paper en l acreació d'hàbits lectors
Barcelona presenta per primera vegada una visió completa i comparada del públic dels seus festivals literaris, a partir d’un estudi realitzat entre el febrer i el novembre de 2025 que recull 1.718 entrevistes presencials al BCNegra, Barcelona Poesia, Món Llibre i Festival 42. L’informe confirma que la ciutat compta amb un ecosistema literari viu, divers i en transformació, amb festivals que renoven públics, que atrauen perfils diferenciats i que generen connexions creixents entre esdeveniments. Un dels resultats més rellevants de l'enquesta sobre els festivals literaris de Barcelona és l’impacte que aquests festivals tenen en els hàbits lectors, en la visita a biblioteques i en la compra de llibres. L’estímul per comprar llibres obté puntuacions altes, situant-se entre 8,56 i 9,09 punts, mentre que l’interès renovat per visitar biblioteques destaca especialment entre el públic familiar de Món Llibre, amb mitjanes de fins a 8,97 punts. Aquestes dades situen els festivals literaris com a eines clau de política cultural, amb un impacte directe en la consolidació i el creixement dels hàbits lectors a la ciutat.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |