[diumenge, 09.08.26]
Leonard Michaels a Sylvia
Vaig tornar a intentar escriure. La Sylvia va començar a anar a classe a la NYU, a uns quants blocs de Washington Square Park, per acabar la llicenciatura. Em va preguntar què havia de triar com a assignatura principal. Jo li vaig dir que, si jo tornés a estudiar, faria clàssiques. No hauria d’haver dit res. Es va matricular de llatí i grec, història antiga i una classe de literatura anglesa del segle XVIII. Havia d’aprendre les complexes gramàtiques de les dues llengües, llegir poemes llargs i novel·les gruixudes, i escriure treballs, tot això mentre vivia a la misèria i es barallava amb mi cada dia. A mi em semblava un programa de bojos. Jo esperava confusió i desastre, però ella va mostrar una lucidesa poc normal i se’n va sortir prou bé. A l’apartament no teníem taula, però la Sylvia no necessitava aquella mena de comoditats, ni tan sols semblava notar-ne l’absència. Em penso que en aquell apartament miserable no es va queixar mai de res, ni tan sols dels escarabats, només de mi. Estudiava asseguda a la vora del llit, envoltada d’un garbuix de papers. [Continua...]

¿D'on era Leonard Michaels...? Visiteu Nova York, EUA

[dissabte, 08.08.26]
Frances Scott Fitzgerald a Tendra és la nit
«Pel novembre les onades s'ennegriren i anaven a esmicolar-se contra els rompents que vorejaven la carretera de la costa, la vida estiuenca que fins ara havia sobreviscut desaparegué i les platges esdevingueren malenconioses i desolades sota el mestral i la pluja. L'hotel de Gausse era tancat per reformes i ampliació, i la bastimentada del casino d'estiu, a Juan-les-Pins, s'acreixia i eixamplava i agafava un aspecte més formidable. Si mai anaven a Cannes o a Niça, Dick i Nicole coneixien gent nova: membres d'orquestres, fondistes, entusiastes de l'horticultura, naviliers --Dick havia comprat una llanxa vella-- i membres del Syndicat d'Initiave. Ara coneixien millor llurs criats i es decidien a prendre cura personalment de l'educació de la quitxalla. Pel desembre Nicole semblava trobar-se completament refeta i, quan s'escolà un mes sense cap tensió, sense llavis tibats ni somriures sense motiu, sense cap remarca punxant, es traslladaren als Alps suïssos per tal de passar-hi les vacances de Nadal.» [Continua...]

¿D'on era Frances Scott Fitzgerald ...? Visiteu Minnesota, EUA

[divendres, 07.08.26]
Frank McCourt a Les cendres d'Àngela
«Quan el pare porta a casa la primera setmanada, la mare està encantada de poder pagar a l’amable italià de la botiga de queviures, i pot tornar a caminar amb el cap dret perquè no hi ha res pitjor al món que deure i tenir obligacions amb algú. Neteja la cuina, renta les tasses i els plats, treu les molles i les miques de menjar de la taula, neteja la nevera i encarrega un bloc nou de gel a un altre italià. Compra un paper de vàter que ens podem endur a la comuna que hi ha al final del passadís i això, diu ella, és millor que els titulars del Daily News, que et deixen el cul negre. Escalfa aigua als fogons i es passa tot un dia en una gran banyera de llauna rentant-nos les camises i els mitjons, bolquers per als bessons, els dos llençols que tenim, les tres tovalloles. Ho estén tot a les cordes darrere l’edifici i podem mirar com la roba balla al vent i al sol. Diu que no vols pas que els veïns sàpiguen què tens quan ho rentes, però no hi ha res que es pugui comparar amb la dolçor de la roba eixugada al sol. » [Continua...]

¿D'on era Frank McCourt...? Visiteu Brooklyn, EUA

[dijous, 06.08.26]
Eudora Welty a La filla de l'optimista
Una infermera els va obrir la porta. El jutge McKelva va passar primer, seguit de la seva filla Laurel, i finalment de la Fay, la seva dona, i tots tres van entrar en una habitació sense finestres on el metge faria la revisió. El jutge McKelva era un home alt i corpulent de setanta-un anys que solia portar les ulleres penjades en un cordó. Ara les tenia a la mà, i seia a la cadira alta com un tron i situada a un nivell més alt que el del tamboret del metge, flanquejat per la Laurel en un costat i la Fay a l’altre. La Laurel McKelva Hand era una dona esvelta, d’aspecte reservat, d’uns quaranta-cinc anys i de cabells foscos encara. Duia un vestit jaqueta de tall i textura elegants, però una mica massa hivernal per a Nova Orleans, i una arruga li travessava la faldilla de dalt a baix. Els seus ulls blau fosc tenien l’aspecte de no haver descansat. La Fay, menuda i pàl.lida, duia un vestit de botons daurats i unes sandàlies, i donava copets a terra amb el peu.
Era el matí d’un dilluns de començament de març. Nova Orleans els quedava lluny a tots. [Continua...]

¿D'on era Eudora Welty...? Visiteu Jackson, Mississipí, EUA

[dimecres, 05.08.26]
Gustave Flaubert a L'educació sentimental
Monsieur Frédéric Moreau, batxiller recent, se’n tornava a Nogent-sur-Seine, on havia d’esllanguir-se durant dos mesos, abans d’anar a fer Dret. La seva mare, amb la suma indispensable, l’havia enviat a l’Havre a veure un oncle, de qui esperava l’herència per al seu fill; n’havia tornat el dia abans; i es rescabalava de no poder fer nit a la capital tornant a la seva província per la ruta més llarga. L’enrenou s’apaivagava; tothom havia ocupat el seu lloc; alguns, a peu dret, s’escalfaven al voltant de la màquina, i la xemeneia escopia amb una ranera lenta i rítmica el seu plomall de fum negre; gotetes de rosada lliscaven pel coure; el pont tremolava per una petita vibració interior, i les dues rodes, girant ràpidament, batien l’aigua. El riu estava vorejat per platges de sorra. S’hi trobaven combois de fusta que es posaven a ondular sota el remolí de les ones, o bé, en una barca sense veles, un home assegut pescava; després les boires errants es van fondre, va sortir el sol, el turó que seguia a la dreta el curs del Sena s’anà abaixant a poc a poc, i en va sorgir un altre, més a prop, a la riba oposada. [Continua...]

¿D'on era Gustave Flaubert...? Visiteu Rouen, França

[dimarts, 04.08.26]
Truman Capote a Música per a camaleons
És alta i esvelta, d'uns setanta anys, amb els cabells de plata, soignée, ni negra ni blanca, del color or pàl.lid del rom. És una aristòcrata de la Martínica; viu a Fort de France però també té un apartament a París. Seiem a la terrassa de casa seva, una casa superba i elegant que sembla feta de blonda de fusta: em recorda certes cases antigues de Nova Orleans. Bevem te de menta amb gel, amb un lleuger sabor d'absenta. A la terrassa, tres camaleons verds fan curses els uns amb els altres; un es detura als peus de madame, fent petar la llengua forcada, i ella comenta:
—Els camaleons. Quines criatures més excepcionals. Com canvien de color. Vermell. Groc. Llima. Rosa. Espígol. ¿Ho sabia, que són molt aficionats a la música? —Em mira amb ulls negres i preciosos—. ¿No em creu? [Continua...]

¿D'on era Truman Capote...? Visiteu Nova Orleans, EUA

[dilluns, 03.08.26]
Donna Leon a Mort a La Fenice
«L'illa de Giudecca era una part de Venècia a la qual Brunetti anava molt poques vegades. Es veia des de la Piazza San Marco; de fet, es veia des de tota la banda posterior de l'illa, en segons quins llocs a poc més de cent metres de distància, però igualment vivia en un estrany aïllament de la resta de la ciutat. Les històries horripilants que apareixien als diaris amb vergonyosa freqüència, de nens mossegats per rates o persones mortes per sobredosi, sempre semblava que passessin a Giudecca. Ni la presència d'un monarca destronat i una estrella de cinema en decadència dels anys cinquanta podia redimir-la en la consciència popular com a lloc sinistre i endarrerit on passaven coses horribles.» [Continua...]

¿D'on és Donna Leon...? Visiteu Montclair, Nova Jersey, EUA

[diumenge, 02.08.26]
Jonathan Swift a Els viatges de Gulliver
«Tan bon punt vaig entrar, l’euga es va aixecar de l’estora, se’m va acostar i, després d’examinar-me les mans i la cara amb deteniment, em va dirigir una mirada despectiva. A continuació, es va adreçar al cavall i vaig sentir que repetien diverses vegades la paraula yahoo,de la qual, llavors, jo encara no en comprenia el significat, malgrat que era la primera que havia après apronunciar. Per desgràcia meva, però, aviat vaig saber què volia dir perquè el cavall, fent-me senyals amb el cap i repetint la paraula hhuun, hhuun, tal com havia fet abans a la carretera i que jo vaig interpretar com que el seguís, em va dur fins una mena de pati on hi havia una altra construcció, una mena de cort de porcs força gran situada a una certa distància de la casa. Vam entrar-hi i vaig contemplar tres bèsties abominables com les que havia vist en el moment de la meva arribada a aquell país. Menjaven arrels i carn d’altres animals que més endavant vaig saber que solia ser d’ases o gossos i, de tant en tant, d’alguna vaca morta d’accident o malaltia.» [Continua...]

¿D'on era Jonathan Swift...? Visiteu Dublín, Irlanda

[dissabte, 01.08.26]
Theodor Fontane a Irreversible
El viatge prosseguí entre alts knicks, amb el mar molt a prop, a mà esquerra; però només se sentia; una cadena de dunes baixes impedia de veure’l. Tant Arne com Schwarzkoppen tenien els peus embolicats en mantes escoceses, perquè el temps, després d’aquell dia esplèndid de moderada calor, havia refrescat tardoralment, més del que pertocava al setembre. Però la sensació de fred no feia sinó intensificar la vivor de la conversa, que, és clar, girava a l’entorn del vespre que acabaven de passar a casa dels Holk.
—La noia Petersen té una veu preciosa —digué Arne—. Tanmateix voldria que hagués escollit «La corona virginal», en comptes d’aquell lied tan melancòlic.
—Una cançó molt maca.
—Certament, i nosaltres dos podem sentir-la sense prendre mal. Però la meva germana! ¿Ha vist com agafava la partitura i se n’anava de la sala? Segur que de seguida se l’ha apresa de memòria o n’ha fet una còpia i l’ha enganxada en algun àlbum. I és que, tot i els seus trenta-set anys, en molts aspectes encara és de cap a peus la senyoreta del pensionat de Gnadenfrei, i això es veu sobretot en la manera com conviu amb la Dobschütz. [Continua...]

¿D'on és Theodor Fontane...? Visiteu Sidney, a Austràlia