BITS MES DESEMBRE

[divendres, 31.12.21]
Una artista suïssa retira totes les seves obres del Museu d'Art Kunsthaus de Zuric perquè sospita que podrien haver-hi obres robades pels nazis
L'artista Miriam Cahn (Basilea, 1949) ha demanat que totes les seves obres siguin retirades del Museu d'Art Kunsthaus de Zuric. Miriam Cahn, filla d'un matrimoni jueu que va fugir de la persecució nazi, ha dit que no vol continuar en aquest museu suís perquè recentment ha incorporat obres de la col·lecció privada d'Emil Georg Bührle (1890-1956), un fabricant d'armes alemany que es va enriquir venent armament durant la Segona Guerra Mundial al Tercer Reich. Quan els nazis van perdre la guerra, l'empresari, que va obtenir la nacionalitat suïssa, estava a la llista negra de les potències aliades i durant un temps no va poder vendre armes, però les seves fàbriques van quedar intactes després del conflicte i, amb la Guerra Freda, va poder continuar el seu negoci, sobretot venent armes als Estats Units i altres membres de l'OTAN. Bührle no va deixar mai de comprar obres d'art, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial, però sobretot va ser els últims anys de la seva vida, entre el 1951 i el 1956, quan en va adquirir més. La seva, com el fons entrat al
Museu d'Art Kunsthaus de Zuric és una de les col·leccions més importants que hi ha actualment d'art contemporani europeu. Sempre s'ha sospitat que part de la seva col·lecció era fruit de l'espoli nazi. A Suïssa sovintegen les polèmiques per les obres d'art que van ser espoliades i robades pels nazis i que actualment formen part de fundacions de rics empresaris.

[dijous, 30.12.21]
El Teatre Principal de la Rambla de Barcelona encara l'any 2022 amb el projecte de convertir-se en un espai multicultural d'art i teatre immersiu de gran format
Els nous promotors del teatre i l'Ajuntament de Barcelona han acordat un pla urbanístic per remodelar integralment l'edifici, que té més d'11.000 metres quadrats de sostre, per ubicar-hi sis sales per a exposicions i obres de teatre immersives de gran format perquè es converteixi en un espai dinamitzador de la vida del barri. El nou projecte del Teatre Principal té com a objectiu ser la primera instal·lació d’aquest tipus a Europa, de manera que entrarà en els circuits artístics internacionals i donarà suport a artistes locals i internacionals que creen en aquest format. Les obres que es representaran desenvoluparan la seva acció de manera dinàmica amb el públic al centre, i no en un espai físic estàtic, i ja s'estan creant a Londres i Nova York. Tal com ja s'havia anunciat fa un parell d'anys, el grup Inversiones Hoteleras Atir, dirigit per José María Trénor (propietari de la cadena d'hotels Praktik), s'encarregarà del nou equipament i hi destinarà al voltant de 25 milions d’euros per recuperar l'edifici, que continua sent propietat del Grup Balañá. Les obres duraran uns dos anys i mantindran la façana i el caràcter patrimonial de l'edifici, però s'hi farà una intervenció important. Entre els elements patrimonials que es recuperaran hi ha els tres finestrals d’accés al balcó principal a la Rambla de la façana del 1847.
El Teatre Principal es va inaugurar al segle XVII i des d'aleshores ha estat testimoni de la vida barcelonina, fins al punt que la seva façana va fer canviar el traçat de la Rambla al segle XVIII. S'hi estrenaven òperes, concerts, balls i exhibicions de frontó i pilota basca, però també s'hi celebraven actes de gran repercussió social i econòmica, com l’acte de concurs de creditors de les primeres línies fèrries, reunions del POUM durant la Guerra Civil i espectacles de suport a les forces combatents. Fins i tot va ser seu un temps, una anècdota força oblidada, de l’Ateneu Barcelonès.

[dimecres, 29.12.21]
El Museu Etnològic i de Cultures del Món mostra per primera vegada les seves col·leccions de pintura sobre escorça aborigen australiana
La mostra «Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat» és la nova exposició a la seu del carrer Montcada. La mostre té com a punt de partida una àmplia selecció de pintures sobre escorça d’eucaliptus de les col·leccions que es conserven al museu —una de les millors d’Europa—, fetes al voltant dels anys 1960 i 1970. El col·leccionista Albert Folch i l’escultor Eudald Serra (vinculats al Museu Etnològic i a les expedicions etnoantropològiques de la institució), juntament amb Margarita Corachán, van viatjar a Austràlia l’any 1964, país al qual van tornar, entre d’altres, l’any 1972. L’exposició permet contemplar per primera vegada, i de manera conjunta, 58 pintures sobre escorça d’eucaliptus que Folch i Serra van adquirir en aquests viatges a Austràlia, especialment en el primer. Estructurada en tres àmbits i precedida per un espai introductori, la mostra
«Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat» obre aquesta selecció de pintures a derives i debats contemporanis. Així, mentre que el primer àmbit està dedicat a la pintura sobre escorça tradicional —d’una gran sofisticació i atractiu visual, vinculada al món ritual i porta d’accés al Temps dels somnis—, el segon tracta la irrupció de l’art aborigen australià en l’escena i el mercat d’art internacional mitjançant les pintures acríliques dessacralitzades de grans dimensions. L'exposició aplega prop d’un total de 90 obres, fotografies, audiovisuals, àudio i documents, que abasten des dels anys cinquanta del segle xx fins a l’actualitat.

[dimarts, 28.12.21]
La justícia belga ordena a la justícia espanyola que admeti el raper Valtonyc en un apartament a la Zarzuela i el condemna a fer mitja dotzena de raps contra la corona
La justícia belga ha parlat definitivament i ha decidit com a conclusió final que el raper Valtonyc, exiliat des de fa més de tres anys a Bèlgica, que pot tornar a l'Estat espanyol amb la condició que la justícia espanyola li busqui un apartament al Palau de la Zarzuela i, com passaria en la tradició catòlica, el condemna a escriure fer i posar música a una mitja dotzena de raps contra la corona. Els jutges belgues no especifiquen si Valtonyc
[vegeu aquí més informació] es veurà obligat a fer concerts amb aquests raps o no, però en diversos mitjans s'especula que la mateixa casa reial espanyola podria convertir-se en mànager del raper per organitzar-li una gira i que fins i tot el contractés per fer un concert de benvinguda al rei emèrit [Dia dels Innocents].

[dilluns, 27.12.21]
L'art de Paul Klee serà el protagonista del programa d'exposicions del 2022 a la Fundació Joan Miró de Montjuïc
A més del fons d'obres de Joan Miró que també s'exposaran, una de les fites de la programació de l'any 2022 a la Fundació Joan Miró és la mostra que a la tardor portarà a les sales de Montjuïc l'art de Paul Klee, una exposició coorganitzada amb el Zentrum Paul Klee de Berna. Aquesta exposició obre una línia d'exposicions fetes en col·laboració amb altres museus monogràfics, que continuarà amb una exposició de Miró al Chillida Leku a l'estiu, una altra amb els museus Picasso el 2023 i una última d'Edvard Munch a Barcelona.
L'exposició «Paul Klee i els secrets de la natura» estarà centrada en l'observació de la natura, que agermana Klee amb Joan Miró. En paral·lel a la programació d'exposicions temporals, continuen les reformes per recuperar les funcions que Joan Miró i Josep Lluís Sert van pensar per als espais de la Fundació. Concretament, es vol potenciar el caràcter de la torre central de l'edifici com a torre del coneixement. Així, la biblioteca s'especialitza en l'obra de Joan Miró i en la trajectòria de la Fundació, i els dibuixos i els documents es traslladen a la sala octogonal de la primera planta, actualment dedicada a exposicions temporals.

[diumenge, 26.12.21]
S'inverteix la primera inversió de 3 milions d'euros per preservar el Poble Vell de Corbera d'Ebre com a símbol de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre
Un dels símbols més poderosos de l’enfrontament de la Batalla de l’Ebre és el Poble Vell i els seus desoladors esquelets inhabitables, a Corbera d’Ebre. Tot es conserva tal com va quedar la tardor del 1938 quan l’aviació alemanya i l’artilleria franquista van destruir el 90% del poble. Al juliol la Legió Còndor va tirar les bombes i al setembre els artillers de l'exèrcit franquista ho van rematar deixant les parets plenes de forats de bala i clivellades per la metralla. Al llarg de les últimes dècades s’hi ha invertit molt poc, en aquest lloc de memòria. Fins ara. La Generalitat de Catalunya farà una inversió de tres milions d’euros per rehabilitar els 44.500 metres quadrats de superfície del Poble Vell. La primera fase de les obres de consolidació, que s’iniciaran, previsiblement, durant el tercer trimestre del 2022. Des dels bombardejos de la Guerra Civil, hi ha dues Corberes d’Ebre. La destrossa provocada per l'exèrcit franquista va ser tan brutal que moltes famílies no es van veure amb cor de rehabilitar casa seva i van construir un nou habitatge sota el turó, al voltant de la carretera N-420. El Poble Vell va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1992, però a banda de donar-li un títol poca cosa més s’hi ha fet. La part que no es va ensorrar amb la munició feixista s’ha anat deteriorant amb el pas del temps. El projecte de rehabilitació preveu consolidar les estructures, restaurar paviments i elements singulars, com els trulls i les sitges; i traslladar a la zona de la pineda L’abecedari de la llibertat i altres elements escultòrics presents a tot el conjunt. D’altra banda, s’identificaran els portals dels antics habitatges amb marxapeus i portes. Es recuperaran les traces dels carrers i es consolidaran les portes que hi ha amb marxapeus, brancals, llindes i portes i es col·locaran nous marxapeus de pedra allà on els habitatges o les portes han desaparegut. Per contextualitzar el que va succeir i que el visitant ho pugui entendre es dissenyarà un recorregut intern pel memorial del Poble Vell i se senyalitzarà el conjunt mitjançant panells informatius.
El rastre de la Batalla de l'Ebre compta actualment amb cinc centres d’interpretació i 20 espais visitables. S’han recuperat trinxeres, espais fortificats, fortins, llocs de comandament i de memòria que permeten entendre un dels combats més sagnants de la Guerra Civil.

[dissabte, 25.12.21]
Durant el 2022 del MNAC preveu una exposició de William Turner en col·laboració amb la Tate de Londres i la mostra d'una selecció d’obres d’artistes catalans del segle XIX que pertanyen a la col·lecció del fons del museu
L'enllaç entre aquestes dues exposicions mostra la sensibilitat dels artistes envers la natura i emfasitzen els valors plàstics del gènere paisatgista, especialment els efectes atmosfèrics, posant el focus sobre la qüestió mediambiental. En el programa del 2022 figura una col·laboració entre tres institucions, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museo del Prado i el Palazzo Barberini de Roma, permetrà reunir per primera vegada des del seu arrencament i dispersió les pintures que va realitzar Anibale Carracci per a la Capella Herrera de Roma. Aquesta mostra, prevista al
Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per a l’any 2020, es va veure posposada per la crisi sanitària i finalment es presentarà a Barcelona a partir de juny. Pel que fa a les exposicions monogràfiques, els protagonistes seran el pintor i crític d’art Feliu Elias i la fotògrafa catalana Mey Rahola, i es presentarà una nova sala, a la col·lecció d’Art Gòtic, dedicada a Lluís Borrassà. També es dedicarà una exposició a l’artista Hermen Anglada Camarasa, on es mostrarà l’arxiu donat per la seva família al Museu Nacional, dins del 150è aniversari del naixement de l’artista. Altres projectes destacats de l’any són la important donació de les obres de l’artista Benet Rossell que ha rebut el museu així com una instal·lació de fotografies de Jordi Bernadó a la Sala Oval.

[divendres, 24.12.21]
L'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona recupera la torre del Rellotge per obrir-la al públic mitjançant visites guiades quan acabi la rehabilitació
Una bastida cobreix la torre del Rellotge de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en una rehabilitació que durarà fins al mes de febrer. L’objectiu és recuperar aquest espai emblemàtic del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i poder obrir-lo al públic, en un futur, mitjançant visites guiades. La intervenció preveu reparar i restaurar els murs de tancament de la torre, reconstruir-ne la coberta, reforçar-ne les voltes i impermeabilitzar-les. També es netejarà i pintarà l’estructura del campanar, i se’n millorarà l’accés reparant i substituint parcialment les escales de fusta, entre altres actuacions. Després de més de dues dècades sense funcionar, el 2019 les campanes de
la torre del Rellotge van recuperar el so gràcies a una profunda restauració. Les obres s’emmarquen, a més, en una doble celebració: el bicentenari del naixement de l’arquitecte Elies Rogent, i la commemoració, l’any 2022, dels 150 anys de la posada en funcionament de l’Edifici Històric. Amb el seus 35 metres d’alçària, la torre del Rellotge forma part com a icona del conjunt arquitectònic projectat per Elies Rogent el 1862. Un edifici declarat monument historicoartístic i bé cultural d’interès nacional.

[dijous, 23.12.21]
L'Òpera de París i el Gran Teatre del Liceu ajornen l'intercanvi d'orquestres a causa del rebrot de la varian òmicron i esperen reprendre el projecte la temporada 2022-2023
A causa de l'increment de casos de coronavirus amb el rebrot de l'òmicron a Europa i el context d’incertesa actual, l’Òpera de París i el Gran Teatre del Liceu s’han vist obligats a posposar l’intercanvi d’orquestres que havien previst per a aquesta temporada. Els dos teatres, que han acordat un d’agermanament que es desenvoluparà en diferents activitats de futur, tindran finalment aquest primer intercanvi la temporada 2022-2023, que coincideix amb la culminació de la celebració del
175è aniversari del Liceu. Es dóna el cas que ja es va haver d'anul·lar a causa del coronavirus el concert del director Gustavo Dudamel que estava programat al Liceu el mes de novembre. Les entrades ja adquirides pels espectadors seran vàlides per a una nova data que s'anunciarà més endavant. També es busca una nova data per al concert del director Josep Pons a París amb l’Orquestra del Liceu, que inicialment estava programat per al pròxim 9 gener i que ara també es posposa a la temporada vinent.

[dimecres, 22.12.21]
El Gran Teatre del Liceu amplia els seus «Annals» amb informació artística, fotografies i programes de mà des de la Guerra Civil fins a l'actualitat
La base de dades es continua ampliant amb tota la documentació dels últims vuitanta anys, des de la fi de la Guerra Civil fins a la temporada actual. Els Annals són fruit de la investigació de Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu per fer pública la història artística del coliseu barcelonès. S'hi troben diferents etapes: 1847-1861. Des de la inauguració del Liceu fins el primer incendi; 1862-1893. Des de la inauguració del segon edifici fins a la bomba Orsini; 1894-1936. Després de la bomba Orsini i fins a l’inici de la Guerra Civil; 1936-1939. Durant la Guerra Civil; 1939-1981. Des de la fi de la Guerra Civil fins a la mort de l’últim empresari, Joan Antoni Pàmias; 1981-1994. Des de la creació del Consorci del Liceu fins a l’incendi; 1994-1999. Mentre el Liceu estava en procés de reconstrucció i 1999-2020. El Liceu després de la reobertura i fins avui.
Els «Annals» repassen la història del Liceu des que va estar en mans de la Societat del Gran Teatre fins a l’esclat de la Guerra Civil en què el Teatre va ser nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya. A finals dels anys setanta del segle XX, el sistema de finançament era del tot obsolet en relació amb els grans teatres d’òpera d’Europa. El 1980, amb la mort de l’últim empresari, les administracions catalanes van prendre consciència del valor històric i cultural de la institució i l’11 de desembre, mitjançant un decret de la Generalitat, es va crear el Consorci del Gran Teatre del Liceu que va comportar que la gestió directa del teatre quedés en mans de les administracions públiques.

[dimarts, 21.12.21]
Nova oportunitat per a la futura Biblioteca Pública de Barcelona que es preveu que es construeixi tocant a l'Estació de França
La construcció de la Biblioteca Pública de Barcelona no té res a envejar a les obres de la Sagrada Família. La peregrinació entre projectes frustrats i ubicacions canviades ha estat permanent en els últims anys. Ara enceta una nova oportunitat. La Comissió Mixta de Seguiment s'ha reunit recentment per continuar avançant en la construcció de l'espai. El Ministeri de Cultura i Esport del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han acordat que en uns mesos es presentarà el projecte a la ciutadania. La Comissió preveu que la Biblioteca Pública de Barcelona sigui un referent en serveis bibliotecaris i lectura per a la ciutadania. Es tracta de
la primera biblioteca de titularitat estatal espanyola que tindrà la ciutat de Barcelona i s'ubicarà al solar annex a l'Estació de França. En la reunió mantinguda amb representants del Ministeri de Cultura i Esport, a través de la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura; la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Promoció i Biblioteques; i l'Ajuntament de Barcelona es va acordar que en uns mesos es presentarà a la ciutadania el projecte que dinamitzarà el barri del Born. També s'ha avançat en la definició d'un calendari aproximat. L'objectiu és que al llarg de 2022 es porti a terme la demolició i l'adaptació arquitectònica del projecte i el 2023 s'iniciïn les obres de construcció de la biblioteca.

[dilluns, 20.12.21]
Televisió de Catalunya reivindica Josep Maria Benet i Jornet amb la revisió de l'obra «Berenàveu a les fosques» dirigida per Sílvia Quer amb Pablo Derqui, Bea Segura i Iria del Río de protagonistes
Lluís Maria Güell i Sílvia Quer, amb l'edició i revisió del text de Pere Riera, han adaptat al registre televisiu l'obra teatral «Berenàveu a les fosques» de Josep Maria Benet i Jornet. En una coproducció de NewCo Audiovisual i Televisió de Catalunya, el film s'estrena a TV3 [dilluns, 20 desembre, 22:05 h] després de presentar-se al Zoom Festival Internacional de Cotinguts Audiovisuals de Catalunya a Igualada i representa també un homenatge al que és considerat el pare de la dramatúrgia contemporània actual i el pioner en la creació del gènere de la telenovel·la catalana. El rodatge del film «Berenàveu a les fosques», que es va acabar el gener del 2021, es va compaginar amb les restriccions sanitàries i les mesures oportunes per combatre el coronavirus, tot i que la directora Sílvia Quer va haver de desenvolupar una part del rodatge en clau de confinament personal i mitjançant via telemàtica en haver donat positiu de coronavirus. L'adaptació de l'obra del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, mort l'abril del 2020 a causa del coronavirus tot i que ja patia la malaltia de l'Alzheimer que se li havia diagnosticat un temps abans, s'ha adequat al registre audiovisual actual amb una mirada respectuosa per l'època i la societat que Benet i Jornet va voler reflectir en aquesta obra, escrita entre el 1970 i el 1971 i en la qual, en paraules seves, «passa comptes al temps de la postguerra»
[crónica íntegra de la versió televisiva a Clip de Teatre]. Set personatges de classe mitjana es mouen al voltant de les penúries de la grisor del règim franquista i la Dictadura. L'obra original s'estructura en dos plans temporals: el 1971 i el 1950 a través de dues de les protagonistes, Fanny i Montserrat. Quan Fanny coneix la mort dels pares de Montserrat en un accident de cotxe, estableix una relació epistolar que desperta uns fets de vint anys abans.

[diumenge, 19.12.21]
L’Auditori presenta la seva programació d’hivern amb un nou projecte coral i el retorn de Ludovic Morlot com a nou titular de l’OBC a partir de la propera temporada
Una setantena de concerts amb grans noms com Evgeny Kissin, Xavier Sabata, Janine Jansen, Teodor Currentzis, Núria Rial, Valery Gergiev, Matthias Pintscher, Nicola Benedetti, Ian Bostridge i Philip Sparke integren la programació d'hivern de L'Auditori de Barcelona. Títols de referència del repertori simfònic, com «Scheherezade», «La Consagració de la primavera» o «Don Quixote», conviuran amb la nova creació de Joan Magrané, Bernat Vivancos i Kaija Saariaho i la recuperació patrimonial. El conjunt vocal «O Vos Omnes», dirigit per Xavier Pastrana, farà una residència de tres anys a L’Auditori i realitzarà un enregistrament discogràfic amb música de Manuel Oltra dins del segell de
L’Auditori. L’OBC farà una gira pel territori que la portarà a Reus i Lleida durant el mes de febrer i participarà al Festival Rakhmàninov de L’Auditori amb la integral de concerts per a piano interpretats per Denis Kozhuhkin. El Festival Emergents oferirà una marató de música de cambra amb els nous grups del moment i convidarà a Alondra de la Parra per dirigir l’OBC. Es presentarà el nou treball de The Divine Comedy i concert de Coros de Medianoche, un projecte d’Enric Montefusco amb Albert Pla, Maria Arnal, Niño de Elche, Nacho Vegas i Los Hermanos Cubero a la temporada Sit Back.

[dissabte, 18.12.21]
Bruce Springsteen ha venut tot el seu catàleg musical a Sony Music per 441 milions d'euros que inclou també els drets de publicació de les cançons
El cantant Bruce Springsteen ha venut tot el seu catàleg musical a Sony Music per 500 milions de dòlars (441 milions d'euros). La venda inclou també els drets de publicació de les cançons. El Boss ha batut el rècord de Bob Dylan, que fa uns mesos també va vendre el seu llegat musical a Universal per 400 milions de dòlars. La relació de Springsteen amb Sony —mitjançant Columbia Records— ve de lluny: és la discogràfica amb què ha treballat des de la publicació del primer àlbum, «Greetings from Asbury Park, N.J.» (1973), i amb la qual ha fet una trentena de discos.
Bruce Springsteen havia adquirit els drets de la seva música als anys noranta com a part d'una renegociació del contracte amb Sony després de quinze anys d'èxit continuat gràcies a discos com «Born to run» (1975), «Darkness on the edge of town» (1978), «The river» (1980) i «Born in the USA» (1984). En conjunt, de la discografia del Boss se n'han venut més de 120 milions de còpies arreu del món. En els últims dos anys també han venut els catàlegs musicals artistes i grups com Tina Turner, Paul Simon, Shakira, Neil Young, Blondie i The Pretenders, entre d'altres.

[divendres, 17.12.21]
Un cap de Jaume Plensa en fusta de melis i diverses pintures de Joan Miró marquen l'edició de la Fira Internacional d'Art Modern By Invitation que té lloc al Círculo Ecuestre de Barcelona
Joan Miró i el gravador Joan Barbarà van tenir una gran relació de treball. Una de les vegades que van col·laborar, Miró va quedar tan content de la feina que li havia fet que li va voler regalar una pintura. Podria ser una mostra com moltes en el món de l’art, si no fos perquè Joan Miró va fer l’obra damunt un tros de la caixa dels gravats, amb els claus i tot, i perquè la va signar en els dos cops que va treballar en el quadre, que porta per títol «Figura i ocell». Així que no és d’estranyar que aquesta obra sigui la peça estrella, amb un valor de 900.000 euros, de la segona edició de By Invitation, la
Fira Internacional d'Art Modern que organitza el Círculo Ecuestre, un esdeveniment de caire privat per als socis de l'entitat i una vintena de galeristes participants. «Figura i ocell» es pot veure a l’espai de la galeria Mayoral i és un reflex del domini dels grans noms consagrats entre els col·leccionistes locals. La influència de Miró és forta: la galeria Marc Calzada té a la venda una altra obra seva, «Femmes, Oiseaux», per 490.000 euros; la galeria Marc Domènech té a la venda «Village», una petita obra de joventut, per 250.000 euros, i Jordi Pascual, un dibuix del 1936 per 220.000 euros. A més de Joan Miró, entre les més de mil pintures, dibuixos, escultures i gravats exposats hi destaquen les peces de Pablo Picasso, Miquel Barceló, Jaume Plensa (un cap de fusta de melis valorat en 275.000 euros, de la galeria Senda), Manolo Valdés, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida i Manolo Millares. Les obres s'exposen en diferents espais de la seu del Círculo Ecuestre i una novetat d'aquesta segona edició és que també es poden veure antiguitats com a contrapunt de l’art contemporani. Entre les sorpreses d’altres artistes hi ha un retrat que Pablo Picasso va fer al seu col·lega Ramon Pichot i que surt per primera vegada a la venda per 110.000 euros des de la galeria Joan Gaspar.

[dijous, 16.12.21]
L'Arxiu Nacional de Catalunya adquireix 204 plaques de vidre originals del fotògraf Auguste Chauvin que són un testimoni de l'èxode republicà del 1939
Les imatges, comprades a un col·leccionista, corresponen a la retirada republicana al seu pas pels punts fronterers de La Jonquera-el Pertús (Alt Empordà), el Coll d’Ares (Prats de Molló, Ripollès) i la Guingueta d’Ix (Cerdanya), així com a la vida als camps de refugiats bastits per l’Estat francès, de manera precària, a les platges d’Argelers i el Barcarès (Rosselló). El procés d'adquisició ha durat uns quatre anys. Els 204 negatius s’han rebut instal·lats en 14 capses i presenten dos formats: 10x15 i 9x13. El seu estat de conservació és immillorable i no han patit cap trencament, despreniment d’emulsió ni pèrdues d’imatge. En el camí entre la frontera i els camps, els grups descansant, les rengleres d’automòbils de tota mena, canons i blindats abandonats, les fileres de soldats arrossegant maletes, sacs i bosses, uns caminant, altres portats en cues interminables de camions. Algunes imatges retraten també l’arribada per mar de mitjans per fer front a la catàstrofe humanitària. En el moment de la caiguda del Principat a mans franquistes el gener de 1939, Auguste Chauvin (1896-1975) era aleshores un fotoperiodista amb estudi situat al número 13 del bulevard Clemenceau, l’Studio Chauvin, de la capital del Rosselló: el fet que el final de la Guerra de 1936-1939 impactés directament a la Catalunya Nord li va oferir l’oportunitat de documentar la tragèdia de primera mà, amb tot el seu material i recursos tècnics com a fotògraf a ple rendiment.
Les imatges de molts fotoperiodistes estrangers d'aquells fets van ser portada a la premsa mundial gràcies a l’estudi d’Auguste Chauvin, l’únic que posseeïa a Perpinyà un belinògraf, l’aparell que els permetia transmetre les imatges telefònicament a grans distàncies. Totes aquestes fotos s’enviaven a la delegació a París de la World Wide Photo for The New York Times, la gran agència nord-americana, de la qual Chauvin era corresponsal local. La part principal del seu arxiu es conserva a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals (Perpinyà). A més, darrerament, ha estat també notícia en localitzar-se dins una caixa de medicines, tot un seguit d’imatges seves preses en el moment de l’alliberament de Perpinyà.

[dimecres, 15.12.21]
La Filmoteca commemora el seu desè aniversari al barri del Raval i prepara els cicles del 2022 dedicats a Pasolini, Resmais, Naruse i Oliveira
Durant tot el 2021 la Filmoteca, que porta 10 anys al barri del Raval, ha reunit 84.483 espectadors. Cada sessió en té una mitjana de 75, una xifra que no sempre aconsegueixen les sales comercials de la ciutat. La Filmoteca encara aquest desè aniversari al Raval amb un augment del pressupost en un 13% arribant a un total de 6,3 milions d'euros. Del 21 al 27 de febrer, la Filmoteca celebrarà la primera dècada de l'equipament amb projeccions especials que inclouran estrenes, restauracions pròpies i alienes, pel·lícules familiars i sessions dedicades al Raval. La
Filmoteca de Catalunya també s'ha encarregat una obra inèdita al cineasta Albert Serra, però tan breu que només durarà dos minuts que s'obren amb unes imatges nocturnes i misterioses d'una parella en una barca, plans en moviment de l'aigua i una vista aèria del que sembla un rodatge. La música és de la banda experimental Molforts, col·laboradors habituals de Serra, i les imatges d'Artur Tort, el director de fotografia de les seves últimes obres. Els cicles de la pròxima temporada seran Mikio Naruse, Alain Resnais, Manoel de Oliveira, Pier Paolo Pasolini i Jeremy Thomas. A més es recuperarà la visita que va quedar cancel·lada pel coronavirus amb la cineasta Agnès Jaoui.

[dimarts, 14.12.21]
El Metropolitan de Nova York esborra el nom de la família mecenes Sackler propietària de la farmacèutica Purdue per la crisi dels opiacis
La família Sackler, propietària de la farmacèutica Purdue, s'associa a la crisi dels opiacis als Estats Units, i el seu nom fa més mal que bé al Museu Metropolitan d'Art de Nova York (Met), que fins ara lluïa el seu nom, en qualitat de mecenes. En un comunicat, els Sackler han explicat que sempre han donat suport al Metropolitan i que creuen que és el millor per al museu i per a la important missió que compleix. Recorden que la primera donació va ser fa gairebé cinquanta anys i diuen que ara és el moment de passar el relleu a altres persones. El museu va tenir menys miraments quan, fa mesos, va anunciar que suspenia la recepció d'objectes per part de membres de la família Sackler associats amb Purdue, el fabricant de l'Oxycontin, un analgèsic opioide responsable de moltes addiccions. Altres museus famosos com el Guggenheim de Nova York o la Tate Gallery de Londres també van decidir no acceptar més donacions dels Sackler. El nom d'aquesta família també ha aparegut, entre altres llocs, al Louvre de París, que el va retirar fa dos anys. La família del gegant farmacèutic Purdue és una de les més riques dels Estats Units, gràcies als beneficis del
medicament Oxycontin, aprovat per les autoritats el 1995 i famós gràcies una agressiva campanya publicitària. Se'ls acusa de vendre'l tot i ser conscients de l'alt poder addictiu que té. El 2007, la companyia i tres directius van ser condemnats a pagar una multa de 634,5 milions de dòlars per enganyar el públic sobre el risc del medicament. Els descendents dels germans Mortimer i Raymond Sackler s'enfronten a milers de demandes pel paper que tindria l'Oxycontin en la ràpida propagació de l'epidèmia d'addicció a potents analgèsics amb base opiàcia. Segons el Centre per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units, l'epidèmia d'opiacis és responsable de la mort de prop de 218.000 persones els últims vint anys.

[dilluns, 13.12.21]
Troben una cuina grega del segle VI aC que es creu que podia haver donat servei a un santuari pròxim al jaciment d'Empúries per la quantitat de petxines trobades
La troballa és inèdita a Empúries i arreu del Mediterrani se'n tenen molt pocs testimonis més. La cuina grega que s'hi ha descobert pertany a la segona meitat del segle VI aC, és a dir, de l'època fundacional de la neàpolis. Està feta amb argila cuita i la formaven un fornet, amb una volta que no s'ha conservat, i un petit fogó, que s'alimentaven amb brases per la part inferior. A part de l'estructura, el que la fa especial també és la quantitat de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins l'estança on s'ha localitzat. Barrejades amb la terra que les recobria, i on també han aparegut trossos de ceràmica grega, hi havia milers de petxines d'escopinya, restes de peixos i fragments d'ossos. D'aquestes terres del
jaciment d'Empúries, els arqueòlegs n'han recollit mostres que s'han enviat a laboratoris especialitzats per intentar descobrir quins plats es preparaven en aquesta cuina. La hipòtesi amb què treballen els arqueòlegs és que la cuina tingués relació amb un santuari que hi havia a la zona i que, de moment, amb els vestigis que se n'han trobat es creu que estaria dedicat a la deessa de l'agricultura Demèter. De moment, un cop descoberta, la cuina grega s'ha soterrat de nou per preservar-la.

[diumenge, 12.12.21]
La Coordinadora de Pastorets calcula que aquest any es faran més de 200 representacions a càrrec d'una cinquantena de companyies arreu de Catalunya
Teatres i sales d’assaig i grups de «Pastorets» d’arreu de Catalunya ultimen els preparatius per arrencar el 18 de desembre la temporada 2021-2022. Es calcula que una cinquantena de grups faran unes 200 representacions, el doble de la temporada passada, marcada clarament per les restriccions sanitàries. Més del 80% dels grups que conformen la Coordinadora de Pastorets de Catalunya oferiran representacions enguany, doblant xifres de l’any passat, però encara lluny de recuperar el volum de grups i representacions d’abans de la pandèmia. Després de la temporada atípica de l’any passat, marcada per diferents adaptacions i propostes alternatives, la principal novetat d’enguany és la recuperació de la normalitat, ja que la majoria de grups que no van poder fer representacions tornaran a pujar a l’escenari. Vegeu aquí el programa complet
. Així i tot, es mantenen algunes mesures de seguretat, com la mascareta, assajos en grups reduïts o reducció del nombre de persones dalt l’escenari. Per exemple, a Berga, els «Pastorets» repetiran l’aposta de l’any passat, amb un espectacle immersiu per diferents espais del centre històric de la ciutat. L'espectacle tradicional d'«Els Pastorets» compta habitualment amb més de 6.000 persones a tot Catalunya entre intèrprets i tècnics.

[dissabte, 11.12.21]
Neix l'Arxiu de Creadors com a projecte documental de la cultura contemporània impulsat per la Fundació “La Caixa” i produït per La Fàbrica
Aquest projecte, únic en el panorama audiovisual, gira entorn d'artistes, cineastes, escriptors, actors, arquitectes, cuiners o filòsofs per preservar-ne la memòria mitjançant diverses accions.
L’Arxiu de Creadors té un doble vessant: d’una banda, la documental i d’arxiu, a través de converses de deu hores de durada produïdes per La Fábrica i la Fundació ”la Caixa”, que estaran disponibles en la futura plataforma digital de la Fundació ”la Caixa”, CaixaForum+. D’altra banda, el vessant divulgatiu, amb documentals i podcasts de cinquanta minuts que s’estrenaran a Amazon Prime Video i Audible, respectivament, i una col·lecció de llibres que recollirà les converses. En conjunt, l’Arxiu de Creadors recollirà al llarg de diversos anys el llegat d'un centenar de creadors de tots els camps que s’han convertit en referents de talent i divulgadors de la cultura arreu del món.

[divendres, 10.12.21]
La cançó catalana perd Ramon Muntaner als 71 anys i recorda la banda sonora de «La plaça del Diamant» i les musicacions de poesia catalana
El cantant Ramon Muntaner ha mort a l'edat de 71 anys en no poder superar un infart. La noticia ha saltat a última hora del vespre del 9 de desembre quan Lluís Llach ho ha fet públic. Precisament va ser amb Lluís Llach que Ramon Muntaner va fer de teloner dels seus primers concerts. Ramon Muntaner, que havia nascut a Cornellà de Llobregat el 1950, ha estat, com defineix la revista Enderrock, un dels cantautors més interessants i atípics de la cançó en català. Interessant perquè és el responsable d’una gran quantitat de musicacions de poemes que van ajudar a divulgar la poesia en català. Es dona la circumstància que va arribar a musicar poemes d’un llibre de Miquel Martí i Pol fins i tot abans que fos publicat. A més, la instrumentació i els músics que l’acompanyaven dotaven les peces d’una qualitat musical més que notable. Atípic perquè, tot i ser considerat un cantautor a tots els efectes, mai no va escriure ni una sola ratlla de text. La seva autoria es va limitar a l’apartat musical. El debut de
Ramon Muntaner com a músic es va produir l'any 1972 quan va guanyar el primer premi al Concurs de Promoció de Noves Veus de la Cova del Drac. Però no és fins el 1974 que va aconseguir enregistrar el seu primer treball, un senzill d’Edigsa que contenia dues cançons: "No convé que diguem el nom”, sobre un poema de Salvador Espriu, i "Decapitació XI", sobre uns versos de Pere Quart. Totes dues cançons serien incloses després als discos oficials, encara que tornades a enregistrar. La carrera discogràfica de Ramon Muntaner té dos moments àlgids, amb l’edició de les cançons "Cançó de carrer” (1975) i "La Plaça del Diamant" (1983).

[dijous, 09.12.21]
L’artista Roc Blackblock realitza un mural per reivindicar la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana com a lloc de memòria dins del projecte Murs de Bitàcola
La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola i compta amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries, del projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona, i de la Regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. L'antiga plaça d'Antonio López – Idrissa Diallo es convertirà en espai de denúncia de les impunitats i tortures que es van viure durant la Dictadura a la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana. L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB (EUROM) i el projecte Art Urbà i Memòria de la Universitat de Barcelona hi instal·laran una estructura temporal de 2,5 metres per 3,0 metres en la qual l’ilustrador Roc Blackblock realitzarà un mural de recolzament a les reivindicacions per convertir la Prefectura en lloc de memòria democràtica. La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola i coincideix amb la jornada “Via Laietana: impunitat o memòria?”, organitzada per l’Ateneu Memòria Popular. Des de fa anys,
la Prefectura de la policia espanyola de la Via Laietana s'ha convertit en un dels eixos centrals de la demanda i la reivindicació d’associacions memorialistes i d’entitats de tot tipus per tal que aquest espai es converteixi en un lloc de memòria democràtica, en un lloc on s’expliquin els costos i sacrificis que molta gent va patir per haver pres la decisió d’enfrontar-se al franquisme. Tortures, vexacions, pallisses, amenaces, coaccions eren algunes de les pràctiques habituals en aquest espai, pràctiques que van quedar impunes. Actualment hi ha una demanda de diferents associacions per reconvertir l'antiga prefectura en un espai de memòria, cosa a la qual el govern nacionalista espanyol, de moment, s'hi oposa.

[dimecres, 08.12.21]
Es commemoren 80 anys de l'atac del Japó a la flota nord-americana del Pacífic i la base de Pearl Harbor que va desencadenar una cruel repressió contra el poble japonès
El 7 de desembre del 1941 el Japó va atacar la flota nord-americana del Pacífic, que tenia com a base la badia de Pearl Harbor (Hawaii). En les setmanes i mesos següents, la situació dels japonesos nord-americans es va fer cada vegada més difícil. A l’hostilitat de la població, que els relacionava amb l’enemic, s’hi afegiren les mesures decretades en contra seva pel govern de Washington. El 19 de febrer del 1942, havent consultat amb el secretari de Guerra Henry L. Stimson, el president Franklin D. Roosevelt firmava l’ordre executiva que atorgava poders al Departament de Guerra per delimitar àrees militars, de les quals es podien excloure determinats individus. Encara que no les mencionava específicament, aquesta ordre presidencial es va utilitzar directament contra les persones d’origen japonès. El 21 de març, el Congrés hi donava la seva aprovació i la llei entrava en vigor. Tres dies abans, Roosevelt havia signat l’ordre executiva que comportava la creació de la War Relocation Authority (WRA, Autoritat Militar de Reubicació). Aquesta agència federal, sota control dels departaments de Guerra i d’Interior, tenia per missió detenir persones d’origen nipó. La raó principal d’aquest tracte envers les persones d’origen japonès s’ha de vincular amb el profund impacte que va imprimir Pearl Harbor en la societat nord-americana. Les sospites que agents secrets del govern imperial de Tòquio a Hawaii havien facilitat informació per a
l’atac japonès a la badia de Pearl Harbour es van estendre injustament a tota la comunitat nipona del país. El març del 1942 es va iniciar l’internament de japonesos americans. Una quinzena de centres d’assemblea s’encarregaven de rebre i allotjar temporalment els evacuats de les seves llars abans d’ubicar-los definitivament en algun dels deu centres de recol·locació de la WRA o entre els sis camps d’internament del Departament de Justícia. Tant els centres de recol·locació com els camps d’internament eren en realitat camps de concentració situats en zones desèrtiques o semiaïllades d’estats de la meitat oest del país com ara Nou Mèxic, Arizona, Colorado, Utah o Califòrnia. El nombre total de persones d’origen japonès internades als camps nord-americans va ser de 120.000, el 65% de les quals eren nascudes als Estats Units.

[dimarts, 07.12.21]
El film de Rodrigo Cortés sobre la supervivència al guero s'ambienta en un teatre on els protagonistes interpreten una comèdia musical que transcorre en temps real
La pel·lícula «Love gets a room» («El amor en su lugar») és una història d’aire clàssic, èpica i dramàtica. L'escriptor alemany David Safier va descobrir la història real d’un grup de jueus que el 1942 van representar al teatre Fémina una comèdia musical escrita dins mateix del gueto pel dramaturg i compositor polonès Jerzy Jurandot, i de la qual es conserven les lletres de les cançons. L’obra, titulada com la pel·lícula, permetia que la gent rigués de les condicions del gueto perquè amb balls, cançons i acudits es parlava de la mort, la malaltia, la corrupció, la violència, i permetia a la gent exorcitzar el que estava vivint. L'escriptor David Safier va fer el primer esborrany de la història i després el cineasta Rodrigo Cortés va elaborar el guió de
«Love gets a room» que mostra els punts de vista dels diferents personatges i, a la vegada, entra i surt de l’obra. Els protagonistes són un triangle amorós, però també els personatges que els envolten, i fins i tot el públic. Tots tenen algun secret amagat, tots pateixen per la seva integritat quan la situació es posa lletja i apareixen els soldats al teatre. Però no es tracta d’una pel·lícula política ni d’ideologia, sinó d’història en minúscules.

[dilluns, 06.12.21]
Una missió arqueològica al sud d'Egipte encapçalada per la Universitat de Barcelona ha trobat dues tombes de l'època de l'última dinastia que va governar a l'Antic Egipte
Es tracta de la dinastia XXVI (624-525 aC). També s'hi han trobat unes làmines d'or en forma de llengua en les restes d'una de les sepultures. Les làmines d'or es col·locaven a la llengua dels difunts durant el funeral per assegurar que un cop a l'altre món poguessin parlar amb Osiris, el déu encarregat de jutjar els morts. Les tombes són al jaciment de l'antiga ciutat d'Oxirrinc, a la província de Mínia. En una de les sepultures hi ha una tomba dissenyada a partir del cos d'una dona. L'altra conté una pedra calcària amb vasos canopis (els vasos funeraris egipcis), a més de 402 uixebti, les estatuetes funeràries que acompanyaven el mort i que havien de servir-lo com a súbdits al més enllà. Aquesta segona tomba estava completament tancada des que s'havia segellat.
L'antiga ciutat d'Oxirrinc és un dels jaciments arqueològics més importants d'Egipte tant per la riquesa de les tombes i estàtues descobertes, com pels milers de papirs desenterrats i que encara avui es continuen estudiant. Les ruïnes de la ciutat van ser documentades per primer cop per Vivant Denon l’any 1802, el qual les descriu a «Voyage dans la basse et la haute Égypte». Va ser entre el 1897 i el 1907 quan es van fer les primeres excavacions, a càrrec dels papiròlegs Grenfell i Hunt, que també van dissenyar un primer pla de la ciutat.

[diumenge, 05.12.21]
L'actor Carles Sans comença a parlar a l'escenari després de quaranta anys sense dir ni piu amb un espectacle en solitari que burxa en els secrets de la companyia Tricicle
L'actor, mim i director teatral Carles Sans (Badalona, 1955) és el “guapo” de la companyia Tricicle. Ep!, ho diu ell, i no se n'amaga, amb tot l'afecte pel “grassonet” i el ”calb” que l'han acompanyat pràcticament tota la vida en un trio escènic inimitable. Carles Sans fa quaranta anys que no badava boca a l'escenari. No és estrany, doncs, que el títol del seu espectacle en solitari sigui tan clarivident: «Per fi sol!» i que durant noranta minuts, que passen volant i rient a cor què vols, s'esplaï a gust. Carles Sans explica moltes anècdotes, sempre tocades per una pàtina d'humor fi, blanc, per a tots els públics, vaja
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Però un humor que fuig del típic i tòpic monòleg de guió sobre "coses que passen al món" i que entra en algunes confessions personals i alguns secrets de la companyia Tricicle que tant a ell, com a Joan Gràcia i Paco Mir, els van fer voltar per tot el món amb milers i milers d'espectadors als quals caldria sumar-hi els milers i milers de teleespectadors. Es podria pensar que «Per fi sol!» és una acta notarial del que ha fet el Tricicle. Res d'això. Però sí que l'aura de la companyia Tricicle hi és de rerefons perquè és indestriable la trajectòria artística de Carles Sans amb la trajectòria artística de Tricicle.

[dissabte, 04.12.21]
Més de 7.000 articles periodístics de Josep Pla publicats en una seixantena de capçaleres es podran consultar en línia a partir del 2022
Un dels projectes de la càtedra Josep Pla, que esperen completar l’any que ve, és una plataforma en línia on es podran consultar tots els articles publicats per l’escriptor entre els anys 1917 i 1980. Segons els seus responsables, s'han pogut catalogar uns 7.000 articles publicats en una seixantena de capçaleres. El web tindrà un cercador que permetrà trobar articles per dates, noms, publicacions o llengües, es podrà accedir a col·laboracions gairebé desconegudes que no formen part de les seves obres completes. En aquest catàleg de
Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) destaquen els articles que va publicar a El Correo Catalán, on hi ha la sèrie dedicada a les eleccions als Estats Units, que es prolonguen fins a la mort de John Fitzgerald Kennedy. Hi ha també articles de números de la revista Destino on publica un article de la seva secció “Calendario Sin Fechas”.

[divendres, 03.12.21]
El Centre d'Arts Digitals Ideal inaugura el seu quart projecte centrat en la vida de l'artista mexicana Frida Kahlo després del ressò de Monet, Barcelona i Gustav Klimt
Aquesta vegada no es tracta tant d’un viatge immersiu per l’obra artística com una biografia immersiva. Segons els seus promotors, aquesta mostra vol respondre a la pregunta de per què Frida Kahlo és encara avui un mite, i ho fa pouant en passatges de la seva vida que són desconeguts. El punt de partida de l’itinerari és un repàs de la biografia de Frida Kahlo. Però els diversos espais immersius de la instal·lació «Frida Kahlo, la vida d’un mite»
incideixen també en aspectes de la seva biografia més que en la seva obra. Especial rellevància en la vida de la icona mexicana va tenir el brutal accident que va patir als 18 anys. Dues instal·lacions se centren en aquest fet: la peça tridimensional «L’instant», en què se superposen capes transparents que creen un holograma, que congela el moment fatal; i el mapatge sobre un llit «El somni», que il·lustra la llarga convalescència de Frida Kahlo. També hi ha una sala que explora l’impacte que Frida Kahlo va tenir en el món de la moda, on es mostren rèpliques dels vestits que duia en societat i que van inspirar diversos dissenyadors. La producció de l’Ideal es pot veure a Barcelona durant sis mesos.

[dijous, 02.12.21]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2021 amb 23.627.493 visitants que han fet 50.799.862 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.627.493 visitants i 50.799.862 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.492,3 visites de pàgines (11,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 44 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.678 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimecres, 01.12.21]
La monumental via entre els temples de Luxor i de Karnak coneguda com l’Avinguda de les Esfinxs es transforma en un parc temàtic amb un espectacle multicolor que recreen l'Egipte faraònic
Després d’anys d’obres, la monumental via entre els temples de Luxor i de Karnak, coneguda com l’Avinguda de les Esfinxs s'ha inaugurat amb una superproducció pròpia de parc temàtic. Un gran espectacle de música, dansa, llum i color, inspirat en part en les processons de l’Egipte faraònic. Més d’un miler d’esfinxs i de xais de pedra, més de dues vegades mil·lenaris, han estat minuciosament restaurats per a la seva posada de llarg. La reobertura de l’Avinguda de les Esfinxs, la monumental via entre
els temples de Luxor i Karnak, ha viscut una recreació que té com a fil conductor la festa d’Opet, la bulliciosa de l’antiga Tebes, amb què es recreava la visita anual del déu Amon-Ra, la seva esposa Mut i el seu fill Khonsu —habitants del temple de Karnak— al déu Amon-Min al seu temple de Luxor. Part d’aquest trajecte es feia del Nil cap amunt, de manera que diverses barcasses daurades —seguint el model de baixos relleus i pintures— van ser reproduïdes per a l’ocasió. L'espectacle ha comptat amb centenars de figurants abillats com a sacerdotesses, esclaus o escribes, en una desfilada d’una gran qualitat coral, musical i coreogràfica.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció