BITS MES DESEMBRE

[dilluns, 31.12.18]
Mor als 108 anys el francès Georges Loinger que va salvar amb la seva dona centenars d'infants jueus de caure a les mans dels nazis després que detinguessin els seus pares
Georges Loinger, nascut a Estrasburg l'any 1910 en una família jueva ortodoxa, va presidir l'Associació de la Resistència Jueva de França. Era comandant de la Legió d'Honor i titular de la medalla de la Resistència i de la Creu de Guerra. La notícia de la seva mort l'ha fet pública la Fundació per a la Memòria de la Xoà, que el descrivia com un home excepcional. Mentre era presoner de guerra a Baviera, l'any 1940, en plena Segona Guerra Mundial,
Georges Loinger va rebre una carta en què la seva dona li explicava que acollia a casa seva 125 infants jueus alemanys després que les autoritats nazis haguessin detingut els seus pares. Georges Loinger va aconseguir escapar-se, es va reunir amb ella i entre tots dos van salvar els infants dispersant-los en llars d'acollida i entre famílies i institucions cristianes. Després van passar 350 infants més jueus a Suïssa i fins al final de la guerra van formar part d'una xarxa dedicada a salvar menors jueus a l'Europa ocupada. Acabada la Segona Guera Mundial va treballar per facilitar la fugida dels supervivents de l'Holocaust a Palestina.

[diumenge, 30.12.18]
El director Lluís Pasqual i el pallasso Tortell Poltrona, entre els guardonats amb les Medalles d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2018 que atorga el govern espanyol
El director Lluís Pasqual (Reus, 1951) ha estat distingit per la seva trajectòria com un dels fundadors del Teatre Lliure el 1976, el seu paper el 1983 com a director del Centre Dramàtic Nacional d’Espanya, el seu pas com a director pel Teatre de l’Odeón de París i la direcció de la Biennal de Teatre de Venècia. La distinció li arriba just després que els editors li atorguessin el premi honorífic i que hagi deixat la direcció del Teatre Lliure arran de la polèmica amb una de les actrius del muntatge «El rei Lear» i algunes desavinences dins del Patronat de la Fundació Teatre Lliure. D'altra banda, el pallasso Tortell Poltrona (Barcelona, ​​1955), en realitat Jaume Mateu, és un artista de circ fundador del Circ Cric i el Centre de Recerca de les Arts del Circ, a més de president de l’ONG Pallassos sense Fronteres. Altres guardonats d'aquest any han estat Gerardo Vera (Miraflores de la Sierra, Madrid, 1947), director de teatre i de cinema, escenògraf, figurinista i actor que va dirigir el Centro Dramático Nacional entre 2004 y 2011. També s'ha distingit Roser Bru (Barcelona, 1923), pintora i gravadora exiliada des del 1939 a Xile. Les seves obres estan exposades als museus de tot el món, entre ells el d’art Modern de Nova York i el de Brooklyn. Una medalla compartida és la de la parella formada per Ezio Frigerio (Erba, Itàlia, 1930) i Franca Squarciapino (Roma, 1940), escenògrafs, figurinistes, parella a la vida real i la professional, que ha treballat per al teatre, la televisió i el cinema. A Catalunya, havien col·laborat intensament amb la primera etapa de Josep Maria Flotats. I finalment, entre altres, cal destacar la Norman Foster Foundation, presidida per l’arquitecte britànic Norman Foster, nom molt lligat a la ciutat de Barcelona des de la celebració dels Jocs Olímpics.

[dissabte, 29.12.18]
L'escriptor israelià Amos Oz, mort als 79 anys a causa d'un càncer, havia dedicat una part de la seva obra a la literatura per a infants i joves
Amos Oz, de nom real Amos Klausner (Jerusalem, 4 maig 1939 - Tel Aviv, 28 desembre 2018) ha estat un escriptor, periodista, pacifista i professor universitari israelià, consideratun dels més importants escriptors contemporanis en llengua hebrea. Va ser un dels primers a demanar la separació en dos estats com a solució del conflicte arabo-isralià després de la Guerra dels Sis Dies. El 1978 es va oposar al procés de creació d'assentaments jueus com a forma d'establiment sobre el territori i creà el moviment Xalom Akhxav (Pau ara). Ferm defensor dels Acords d'Oslo de 1993 en favor de l'establiment de relacions pacífiques entre jueus i palestins, també fou un ferm partidari d'establir un diàleg amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP). Una part de la seva obra estava adreçada a lectors joves
[vegeu-ne algunes crítiques a l'hemeroteca de «La Saloquia»]. Entre els nombroses guardons que va rebre figura el Premi Internacional Catalunya atorgat per la Generalitat de Catalunya. Autor de més de 18 llibres en hebreu, la seva narrativa tracta les inquietuds i la diversitat ideològica dels israelians de totes les tendències polítiques i espirituals que coexisteixen al seu país, mostrant la tensió i el delicat equilibri de la societat en la qual viuen, capturada entre l'horror de l'immediat passat anterior a la creació de l'Estat d'Israel i l'inacabable conflicte bèl·lic amb els seus veïns palestins.

[divendres, 28.12.18]
Els líders dels partits ultranacionalespanyolistes de Vox, PP i Ciudadanos faran un dejuni a Montserrat la nit de Cap d'Any per pregar a la Moreneta que el partit nacionalista espanyol del PSOE faci eleccions i ells tres les guanyin
Després de la mel que ja s'han posat a la boca amb les eleccions andaluses i la previsible ocupació després de quaranta anys de la Junta de Andalucía, els tres partits ultranacionalespanyolistes de Vox, PP i Ciudadanos s'han posat d'acord per, imitant alguns dels polítics catalans, fer un dejuni la Nit de Cap d'Any a Montserrat. L'objectiu és que, emparant-se en la seva tradició de nacionalcatolicisme, puguin influir en
la Moreneta perquè intercedeixi per ells i aconsegueixi que el partit nacionalista espanyol del PSOE, liderat per Pedro Sánchez, convoqui eleccions immediatament i ells tres, en coalició les puguin guanyar per assaltar la Moncloa. Els tres partits del dejuni ja han contactat amb els monjos de Montserrat que els han recordat que no els deixaran ni entrar ni fer bivac sota pal·li tal com ja es va fer amb la visita que hi va fer després de la guerra civil el dictador Franco. Els tres partits ultres havien estudiat fer el dejuni a El Escorial, però per por que la tomba del seu avantpassat no hi fos, han decidit optar per Montserrat i la Moreneta. [Dia dels Innocents]

[dijous, 27.12.18]
L'Ajuntament de Barcelona mira al Paral·lel i vol garantir l’equilibri d’usos, evitar la gentrificació i preservar el comerç local i de proximitat, l’interès públic, la protecció de l’entorn urbà i la convivència ciutadana
El pla aprovat estableix una sèrie de distàncies mínimes entre les quals no es poden instal·lar comerços similars i uns radis en els quals es restringeix la presència de restaurants i bars degustació. El pla no afecta els comerços actuals i entrarà en funcionament abans o després de l’estiu vinent. Amb això, l'Ajuntament de Barcelona vol evitar el monocultiu d’usos de la restauració i l’oci nocturn i afavorir la continuïtat dels veïns. El desembre del 2017, es va dictar una suspensió de llicències per estudiar l’avinguda. Després de l’anàlisi, s'ha constatat que un de cada tres locals del Paral·lel està destinat a activitats de concurrència pública (restauració, espectacles, activitats musicals, jocs i atraccions, culturals, socials i audiovisuals). Hi ha 107 llicències d’aquest tipus, un dada que suposa el 33,54% del total (319). La majoria de les activitats de concurrència pública de l’avinguda està relacionada amb la restauració, el 91,59%. Els negocis relacionats amb la cultura es concentren en la confluència de Nou de la Rambla i la plaça de la Bella Dorita. S'estableix que les distàncies de
l'Avinguda del Paral·lel seran de 100 metres en els negocis d’exhibició o espectacles en recintes coberts (cinema, teatre, concerts…), 200 metres en negocis relacionats amb activitats esportives, musicals, venda de caramels, gelats i venda o lloguer de bicicletes. Els gimnasos on es practiqui aeròbic o activitats similars, karaokes, cellers, supermercats o serveis turístics hauran de mantenir entre ells una distància de 400 metres, com a mínim.

[dimecres, 26.12.18]
Lluís Homar representa el personatge del senyor Linh de l'escriptor Philippe Claudel sota la direcció de Guy Cassiers al Teatre Lliure de Montjuïc
Convencionalment podríem dir que aquesta adaptació, forçosament breu però fidel de la novel·la de l'escriptor Philippe Claudel (Dombasle-sur-Meurthe, França, 1962) és un monòleg. Però sí i no. És molt més que un monòleg perquè l'actor Lluís Homar es fusiona a través de la paraula amb altres elements de la dramatúrgia: les imatges, el so, la música, la projecció de vídeo en directe, la doble personalitat dels personatges... La novel·la «La néta del senyor Linh» es va publicar en català el 2005, traduïda per Lourdes Bigorra, a Les Ales Esteses, de l'Editorial La Magrana - RBA
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Serà també, doncs, la versió teatral catalana de l'obra, traduïda per Sergi Belbel del francès i interpretada per Lluís Homar, la que formarà part del projecte europeu que porta pel cap el director flamenc Guy Cassiers amb la intenció d'aplegar els diversos intèrprets en diferents llengües que han portat a l'escenari aquesta obra. Lluís Homar s'enfronta sol a representar els dos principals personatges del relat amb una afabilitat dialèctica passant de l'un a l'altre, amb la senzillesa com aquell qui explica una conversa amb un conegut.

[dimarts, 25.12.18]
Es commemora el 70è aniversari de la mort de Pompeu Fabra després d'un any dedicat al filòleg i lexicògraf que va ordenar la llengua catalana moderna
Pompeu Fabra va néixer al barri de Gràcia de Barcelona el 1868 i va morir a l'exili, a Prada, Conflent, el dia de Nadal del 1948. Es commemora, doncs, el setantè aniversari de la seva mort després de l'Any Pompeu Fabra que ha tingut un seguit d'activitats dedicades a recordar la seva obra. Pompeu Fabra va estudiar la carrera d’enginyer industrial, i va ocupar una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on va residir durant deu anys (1902-1911). Amb tot, de molt jove encara, es va despertar en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. Això explica les seves obres primerenques: «Ensayo de gramática del catalán moderno» (1891) i «Contribució a la gramàtica de la llengua catalana» (1898), que va redactar amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents. Va formar part de L’Avenç, on va promoure (1890-18991) una campanya memorable per a la reforma ortogràfica, amb Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó, que van publicar el seu «Sil·labari català» (1904) i un «Tractat d’ortografia catalana» (1904), i va tenir una participació destacada en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Autodidacte, els anys que
Pompeu Fabra va passar a Bilbao es va poder dedicar intensament a l’estudi de les obres dels grans romanistes del moment, que va arribar a conèixer a la perfecció. D'aquí va sorgir la «Gramática de la lengua catalana» (1912), la més sòlida des d’un punt de vista lingüístic. Cridat per Enric Prat de la Riba es va traslladar a Barcelona on va elaborar les Normes ortogràfiques del 1913, va refer la Gramàtica Catalana (1918) i va publicar el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932). El 1939 es va exiliar a causa de la Guerra Civil i la repressió franquista i va residir a París, Montpeller i finalment a Prada (Conflent) on va morir sense deixar mai de treballar per la llengua.

[dilluns, 24.12.18]
Enèsima modificació del projecte de la futura Biblioteca Provincial de Barcelona que s'ha d'aixecar presumptament al costat de l'Estació de França
Se'n parla des de fa tants anys que cada vegada que es posa sobre la taula el projecte ja s'ha fet vell. Ara es tracta de modernitzar el que s'havia dibuixat en l'últim projecte d'acord amb la línia actual: sales grans, espais oberts, molt de llum exterior i espais polivalents per a diverses activitats, en un moment que la consulta de llibres o el préstec ha quedat sovint reduït a Internet i la funció de les biblioteques és d'un espai d'acollida on els ordinadors i el material audiovisual han substituït el paper. Aquest és el nou projecte que tenen entre mans el Ministeri de Cultura espanyol, la Generalitat de Catalunya i el Consorci de Biblioteques. El projecte de la
Biblioteca Provincial de Barcelona prové de finals del segle passat que primer havia de situar-se a l’antic mercat del Born (1997), que va canviar de localització per la troballa de les restes de la ciutat de 1714 i la va situar en un solar allargat entre les vies i l’estació de França mateix i el passeig de la Circumval·lació. Un projecte també, afectat per la crisi del 2007/2008 que l'ha anat aturant sense voluntat política fins ara. De moment, està prevista una dotació econòmica perquè el 2019 s’enderroqui l’edificació preexistent en el solar que ocuparà. Es tracta d’un edifici que va ocupar la Universitat Pompeu Fabra i que està connectat amb altres edificacions de l’estació de França. La futura Biblioteca Provincial és un conjunt de tres paral·lelepípedes de cristall escalonats al llarg del triangle de la parcel·la d’uns 6.000 metres quadrats que arrencarà davant de l’avinguda del Marquès de l’Argentera i s’endinsarà en paral·lel al passeig de la Circumval·lació. La superfície de construcció serà de 18.000 metres quadrats amb una capacitat per emmagatzemar fins a 600.000 volums. En principi, estan previstos dos auditoris, de 300 i 120 places, una sala d’exposicions, un espai jove de 640 metres quadrats, una zona infantil i més de 7.000 metres quadrats per a fons generals, entre altres espais.

[diumenge, 23.12.18]
La companyia Cor de Teatre obre una nova porta a la imaginació dels espectadors amb l'espectacle musical «Troia, una veritable odissea!» al Teatre Nacional de Catalunya
Els espectacles de la companyia Cor de Teatre són sempre una sorpresa per als espectadors. Reunir més de trenta intèrprets en un escenari, avui en dia, és gairebé un fet excepcional. Però Cor de Teatre resisteix l'embat i aconsegueix cada vegada obrir una nova porta a la imaginació dels espectadors. Els que els coneixen des del primer dia recordaran dos espectacles que van representar un abans i un després a l'hora de tractar el registre coral a “cappella” fusionat amb el teatre. Els anteriors «Operetta» i «Allegro» endevinaven des del primer moment la possibilitat d'engendrar espectacles de llarga durada i de llenguatge universal. Això volia dir, fàcilment exportables. Mai s'havia suggerit tant amb només la veu, el moviment i una certa intenció de fons descarada i desinhibida
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Darrere de Cor de Teatre hi ha una treballada conjunció teatral que sense una esmerada preparació musical i vocal seria impossible que arribés a bon port. Això és el que els ha permès ara fer el salt des dels anteriors espectacles lúdics i humorístics a un espectacle que explora les possibilitats escèniques de clàssics com la «Ilíada» i l'«Odissea», presumptament d'Homer (s. VIII a.c.) aprofundint amb delicadesa i voluntat divulgadora en la mitologia grega.

[dissabte, 22.12.18]
L'Editorial Bruguera crea un premi de còmic i de novel·la gràfica dotat amb 12.000 euros amb la intenció de trobar nous talents del gènere
El segell de còmic Bruguera, que va ressuscitar fa uns mesos, convoca un premi de còmic i novel·la gràfica per donar visibilitat a les noves generacions de dibuixants. El guanyador del guardó, que serà anual, el publicarà a la mateixa editorial Bruguera i rebrà una dotació de 12.000 euros. Els originals, entre altres requisits, hauran d'estar escrits en espanyol, ser inèdits i no haver rebut premis anteriorment. Hi ha temps per presentar-los fins al 31 de maig del 2019. L'editorial anunciarà el guanyador a finals de juliol i el jurat estarà format per membres destacats del món cultural i literari. Els promotors del premi recorden que una de les coses que més va singularitzar la Bruguera clàssica era la seva capacitat de detectar talents gràfics immensos i, fidels a aquest esperit, amb aquest premi busquem reconèixer el talent literari i gràfic, sigui de noves veus o d'autors ja consolidats. La veterana editorial Bruguera
actualment forma part del grup editorial Penguin Random House i va tornar a les llibreries l'octubre passat amb el propòsit de tornar a ser l'editorial de còmic de referència i amb el compromís de publicar 45 títols anuals a partir del 2019. Per les seves pàgines hi han passat algunes de les sagues de còmic més recordades, com «Mortadel·lo i Filemó» de Francisco Ibañez, «Zipi i Zape» d'Escobar, «Superlópez« de Jan o «El Capitán Trueno» de Víctor Mora.

[divendres, 21.12.18]
Obre el Bulevard de la Memòria dins de la Ciutat dels Somriures presidit pel Senyor Hivern a la Plaça de Catalunya de Barcelona amb un programa d'activitats que apel·les a la nostàlgia dels grans i l'estimulació creativa dels petits
Al Bulevard de la Memòria —dins la Ciutat dels Somriures muntada per l'Ajuntament de Barcelona a la plaça de Catalunya per les festa de Nadal amb un cost de 476.772 euros—, els arxivadors de records reben els visitants i cada família ha d'escriure'n un d'especial a les fitxes que reparteixen. Entre capses de fusta, colors, joguines antigues, 'cinexins', capses de música, vestits d'època i vinils, es crea un ambient oníric de dolça nostàlgia per als pares i estimulació creativa per als nens, encara amb pocs records per evocar. Els records es fan perfum a la paradeta de la Giovanna, que ofereix pots amb essència de cafè, fusta, lavanda o camamilla. El joguinaire recrea un escenari de joguines amb Playmobil o barrufets i fons de ciutat o muntanya.
El Bulevard de la Memòria comparteix espai amb el Senyor Hivern, un gegant que és una de les atraccions del programa d'activitats que dirigeix Marta Almirall. Al voltant de la Ciutat dels Somnis, hi ha unes 40 parades, entre botigues i entitats, de la quarta edició de la Fira de Consum Responsable i Economia Social i Solidària, on es poden comprar productes de proximitat i produïts sense pràctiques abusives.

[dijous, 20.12.18]
La Fura dels Baus inaugura la Fundació Èpica per fomentar l'aprenentatge multidisciplinari al voltant de les arts escèniques i establir una relació entre les humanitat i la tecnologia
L'entitat, ubicada a l'antiga Fàbrica de Mobles Rojas de Badalona, té la missió d'impulsar projectes relacionats amb aquestes àrees i servirà com a laboratori d'aprenentatge i divulgació. A més, comptarà amb un comitè de savis que vigilarà que els seus propòsits arribin a bon terme. Les tres potes sobre les quals treballarà la fundació són, en paraules del seu president, la inserció laboral dels joves en risc d'exclusió laboral, la creació d'un laboratori i centre de referència per als centres d'investigació i les companyies artístiques, i la transferència del coneixement generat en aquest marc a la societat. Concretament, el projecte d'inserció laboral juvenil es va iniciar el 2017 amb el nom Èpica i Singular, i va oferir als participants des de tallers sobre muntatge d'estructures industrials fins a d'altres de treballs en altura. Així, va aconseguir la inserció laboral del 60% dels joves i la tornada als estudis del 20%.
La Fundació Èpica ha estat portant a terme projectes durant l'últim any per acabar d'establir les bases de la fundació, reflexionar sobre el treball realitzat i aclarir la dinàmica de l'espai.

[dimecres, 19.12.18]
«L'habitació del costat» de la nord-americana Sarah Bruhl a La Villarroel amaga una situació agredolça sota una capa de presumpta comèdia
Thomas Alva Edison no va inventar la bombeta elèctrica, però sí que la va dotar de vida de consum fins almenys 1.200 hores. I així hem arribat als Led i el baix consum. Una revolució tecnològica a la segona meitat del segle XIX que és la mateixa revolució social i sexual que es reflecteix simbòlicament en aquesta obra de l'autora nord-americana Sarah Bruhl (Wilmette, Illinois, EUA, 1974) i que darrera d'una pàtina de presumpta comèdia amaga una situació agredolça que deixa tocats tots els seus personatges. El fet que l'obra tingui dos títols, o títol i subtítol, fa pensar en la indecisió o el joc incògnita del que es vol transmetre: ¿el que passa a la consulta del doctor Givings (Ivan Benet) o el que experimenten les seves pacients —i un pacient!— amb l'invent del que a finals del segle XX i principis del segle XXI es coneixeria com a “vibrador” i seria un dels articles estrella dels ara ja decadents Sex Shop?
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El doctor Givings, un entusiasta dels invents relacionats amb l'energia elèctrica que proliferen a partir de la segona meitat del segle XIX, ha descobert la manera de recuperar les seves pacients —repeteixo, i algun pacient— que pateixen el que es podria anomenar “disfunció sexual” o situació “d'hivernacle sexual”. Però allò que ell considera que és vàlid per a les pacients, no ho troba ni ètic ni vàlid per a la seva esposa, Catherine Givings (Carlota Olcina), una jove mare sense suficient llet per criar la seva filla però plena de vida, parladora i somniadora amb un món que vagi més enllà del consultori del seu marit i que s'emmiralla en el jardí, el jardí d'hivern, que al final de la trama serveix de desenllaç sota la neu.

[dimarts, 18.12.18]
L'artista britànic grafiter Banksy ha cedit una de les seves escultures com a premi per a un sorteig la recaptació del qual anirà destinada a ajudar persones refugiades
El mateix autor ho informa en el seu compte d'Instagram. El grafiter Bansky, que ha arribat a subhastar obres per milions d'euros, ha entregat l'escultura «Dream Boat» a la botiga Choose Love - Help Refugees de Londres i donarà l'oportunitat als seguidors que té d'aconseguir una de les seves obres per una donació mínima de 2,2 euros. Tothom pot participar en un sorteig en què els usuaris han d'endevinar a través del
compte d'Instagram de Bansky quin deu ser el pes de l'escultura, que representa una pastera plena de refugiats. El guanyador serà l'usuari que s'acosti més al pes exacte de la peça (es farà públic el 22 de desembre). El grafiter Banksy va fer 'Dream Boat' originàriament per a Dismaland, una exposició paròdica del parc temàtic de Disneyland que es considera inapropiat per als infants i que va obrir el 2015 a Somerset, una ciutat de la costa oest del Regne Unit.

[dilluns, 17.12.18]
El director Pawel Pawlikowski amb la seva pel·lícula sobre el drama romàntic de «Cold War» és el gran triomfador dels Premis del Cinema Europeu
La història d'amor intermitent, apassionada i tràgica dels seus pares va inspirar a Pawel Pawlikowski la magistral pel·lícula «Cold War», una de les estrenes de l'any, que s'ha imposat amb autoritat en els Premis del Cinema Europeu guanyant el premi a millor pel·lícula, director, guió i actriu protagonista, una magnètica Joanna Kulig que no ha pogut recollir el premi perquè està rodant a Hollywood. L'italià Marcello Font, que interpreta un perruquer caní en la comèdia dramàtica «Dogman», guany el premi al millor actor pel seu paper en el film de Matteo Garrone. El premi d'honor a la trajectòria ha estat per a l'actriu Carmen Maura pels vots de
l'Acadèmia del Cinema Europeu. Dos premis més han estat per a l'actor britànic Ralph Fiennes i el director grec Costa-Gavras.

[diumenge, 16.12.18]
Els hereus de l'arquitecte Josep Antoni Coderch donen de franc el seu arxiu al Museu Reina Sofia de Madrid després de no respondre a una oferta de la Generalitat de Catalunya
L’estat de conservació de l’arxiu de l’arquitecte Josep Antoni Coderch feia anys que preocupava la Generalitat de Catalunya i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Fins i tot el despatx RCR havia ofert un espai als hereus perquè estigués en bones condicions. Tot i així, ha transcendit que els hereus han decidit donar-lo al Museu Reina Sofia de Madrid, mentre que a Catalunya havien demanat inicialment un milió d’euros pels fons i finalment no van respondre a una oferta d’entre 300.000 i 400.000 euros que la Generalitat els va fer a la primavera. L'arquitecte Josep Antoni Coderch és l’equivalent a Antoni Tàpies en pintura, segons el director del Museu Reina Sofia i no es pot entendre una part de la modernitat sense ell. Amb la incorporació de l’arxiu de
Josep Antoni Coderch el Reina Sofia fa un pas endavant en el seu projecte d’integrar l’arquitectura moderna en el discurs del museu, perquè és l’autor d’edificis tan destacats com les Torres Trade, la Casa Ugalde i els apartaments per a mariners a la Barceloneta. Malgrat tot, la Generalitat està en negociacions amb el ministeri de Cultura i el COAC per arribar a un acord i poder disposar d’una còpia digitalitzada de tot el fons, que inclou projectes, fotografies, cartes, revistes i publicacions, una maqueta del projecte Cotxeres, llibres i obres d’art. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), que té 150 arxius d’arquitectes, tots per donació, preveu que el seu arxiu històric sigui declarat una secció de l’Arxiu Nacional de Catalunya pròximament.

[dissabte, 15.12.18]
La 10ª edició del Kosmopolis 2019 tractarà sobre els relats del segle XXI que donen sentit al món i hi participaran Han Kang, Julian Barnes, Mona Eltahawy i Gonçalvo Tavares, entre altres
La 10ª edició de Kosmopolis, el festival de literatura amplificada, tindrà com a lema «Els relats que mouen el món» i presentarà un programa de cinc dies que reunirà autors consagrats i noves veus per tractar alguns dels principals desafiaments de la cultura i la literatura en la seva concepció més oberta.
El Kosmopolis 2019 se celebrarà del 20 al 24 de març del 2019 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i ja ha confirmat la participació dels autors Han Kang, Julian Barnes, Mona Eltahawy, Gonçalo Tavares, Susan Orlean, Philip Ball, Laura Bates i Éric Sadin, entre altres. Aquesta edició girarà entorn dels relats del segle XXI que intenten donar sentit al món. En les diferents xerrades es debatrà sobre la influència de la física quàntica en la concepció de la realitat, es reflexionarà sobre l'empoderament femení en tots els àmbits, s'analitzaran els dilemes ètics que planteja l'evolució de la intel·ligència artificial i s'explorarà l'evolució de la narrativa i els seus suports al 'Laboratori d'històries', que, amb el títol 'El món que mou els relats', presentarà una mostra de petit format i un programa d'activitats.

[divendres, 14.12.18]
Quatre museus catalans presenten noves aplicacions basades en la plataforma Second Canvas que permet oferir experiències multimèdia
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu de l’Empordà, el Museu Episcopal de Vic i el Museu d’Art de Girona són els quatre museus catalans que han presentat quatre noves apps basades en Second Canvas, una plataforma que permet oferir experiències multimèdia que combinen imatges en alta resolució amb un storytelling interactiu. Altres museus com el Museo Nacional del Prado, el Mauritshuis d'Holanda o la Galeria Nacional de Dinamarca, entre d’altres, fan servir aquesta aplicació que permet crear i publicar continguts que ajuden a explorar i interpretar les obres d’art, donar a conèixer històries, parlar sobre la tècnica dels artistes i aportar un context que ajuda a completar la seva visualització. Les imatges, en súper alta resolució, tenen un format al qual és possible aplicar el zoom, afegir una visió ultraviolada, infraroja o de rajos X i el resultat es pot publicar en diferents suports, com és ara web, aplicacions (iOS, Android, TVOS), dispositius d’interpretació de sala o fins i tot es podem organitzar exposicions virtuals.
L’eina Second Canvas està desenvolupada per Madpixel, una empresa líder en la digitalització en súper alta definició. Aquest projecte està cofinançat per la Comissió Europea a través del seu programa H2020.

[dijous, 13.12.18]
Els responsables del Teatre Apolo del Paral·lel acomiaden Ricard Reguant com a director artístic al·legant que tots els espectacles que ha fet com a autor han estat un fracàs
Els responsables del Teatre Apolo de Barcelona han rescindit de manera irrevocable el contracte de Ricard Reguant com a director artístic de la sala per, segons ells, incompliment molt greu de les seves obligacions. L'empresa que gestiona l'Apolo, Ethika Global Real Estate S.L., assenyala que Reguant ha dut a terme de manera molt deficient les seves tasques, amb baix rendiment i resultats de taquilla i crítica clarament negatius, molt per sota del que s'esperava. L'administrador de l'empresa ha aclarit que el teatre continuarà la seva activitat amb normalitat i amb la programació especial de Nadal prevista. La persona que substituirà
Ricard Reguant s'anunciarà proximament. Reguant va agafar les regnes de l'Apolo el juliol de l'any passat, després que una empresa espanyola —que es manté en l'anonimat— comprés el teatre i Ethika Global Real Estate n'assumís la gestió. La temporada va arrencar amb l’espectacle «Y no quedará ninguno», una adaptació dels «Deu negrets» d’Agatha Christie dirigida pel mateix Reguant. Entre els seus projectes al teatre hi havia canvis a la façana de l’edifici, on volia incorporar una pantalla de grans dimensions a l’estil de Broadway, i eixamplar els horaris de la sala incorporant sessions golfa i matinals. El setembre passat, el director admetia que la seva primera temporada com a director artístic de l’Apolo havia sigut nefasta i que el teatre tenia un dèficit de gairebé mig milió d’euros.

[dimecres, 12.12.18]
La família de Josep Maria Huertas Claveria cedeix els fons documentals del periodista a la Biblioteca de Catalunya
Els papers personals i els llibres del periodista Josep Maria Huertas Claveria (Barcelona, 1939 - 2007) formen part des d’ara de la Biblioteca de Catalunya. La donació s'ha fet efectiva amb un acte en el qual han participat la seva vídua, Araceli Aiguavi- va, i el seu fill, Guillem Huertas. Els fons estaǹ formats per 4.500 llibres dedicats sobretot a la història de Barcelona i els seus barris, una de les especialitats del periodista, així com els relacionats amb el moviment obrer, la Guerra Civil i temes de socialisme, filosofia, periodisme i literatura. La donació també inclou originals d’algunes obres de teatre escrites per ell quan era jove i documents relacionats amb el procés judicial que va patir i que el va portar uns mesos a la Model perquè l’any 1975,
Josep Maria Huertas Claveria va ser detingut, processat i condemnat per un tribunal militar a dos anys de presó per injúries a l’exèrcit per haver escrit al diari Tele-eXprés que molts meublés (cases de cites) eren regentats per vídues de militars. Un judici que semblava del passat i que lamentablement té, ara, molts punts de similitud amb altres condemnes i repressions exercides per la justícia espanyola contra artistes, periodistes o polítics.

[dimarts, 11.12.18]
Una obra de Cristina Clemente sobre una dona que parla al seu marit d'accessoris de mòbils perquè entengui el femenisme guanya el Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta
La dramaturga Cristina Clemente ha guanyat el 8è Torneig de Dramatúgia del festival Temporada Alta omplint d’humor la història d'una dona enfurismada que fa digerible el feminisme al seu company sòmines parlant d’accessoris de telèfons en lloc de la dona. L’autora ha comptat amb dos aliats: l'actor David Verdaguer i l'actriu Júlia Truyol, que han fet la lectura dramatitzada de l'obra «M’he posat les ulleres de mirar carregadors». El premi del
Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta s'atorga a través de la votació popular que segueix les diferents lectures marcant els finalistes. La finalista al costat de Cristina Clemente ha estat la dramaturga Marta Aran. Les dues tenen l'opció de participar en l'extensió de Temporada Alta a Buenos Aires.

[dilluns, 10.12.18]
La consellera de Cultura assegura que no lliurarà a Sixena els murals del MNAC perquè el monestir aragonès no pot protegir com cal les obres i que farà «objecció de consciència cultural» si arriba el moment
El dia 11 de desembre de l'any passat, primer aniversari, un camió custodiat per la Guàrdia Civil espanyola arribava al Museu de Lleida per emportar-se les 44 obres que per ordre judicial havien d'anar a Vilanova de Sixena. L'acció es va fer enmig de les protestes i els crits de manifestants. El MNAC continua conservant
les pintures murals de Sixena, de moment, perquè a principis d’any un jutge d’Osca va paralitzar el trasllat dels frescos a causa de l’alt risc de deteriorament que comportaria l’operació. Amb tot, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs, ha fet explícit que s’oposarà radicalment a la marxa de les obres al monestir aragonès. Al·lega que la raó els empara, i esperen que la justícia també ho faci, però si arribés aquesta situació que considera surrealista, la consellera diu que es declararia objectora de consciència cultural. El director del MNAC, Pepe Serra, en la mateixa línia diu també que deixar treure les pintures murals seria una irresponsabilitat perquè el consens internacional sobre la fragilitat de les pintures murals és total, va assegurar.

[diumenge, 09.12.18]
Isaki Lacuesta, Icíar Bollaín, Jeff Bridges, Stephen Frears, Bernardo Bertolucci, Roman Polanski i els musicals seran alguns dels protagonistes de la programació de la Filmoteca al llarg del 2019
Serà l'any en què també es commemorarà el centenari del naixement de Joan Brossa. Cada mes hi haurà una pel·lícula brossaniana a la programació, i començarem amb «Ocells», d’Alfred Hitchcock. A més, el poema visual «Hitchcock» (1982), que Brossa va donar a la Filmoteca, serà la imatge de la programació del 2019. La Filmoteca de Catalunya no ha de competir amb les pantalles comercials, tot i que tenir les sales buides és mala peça al teler d’un equipament públic. La situació no ha estat mai desesperant, però els resultats del 2017 feien necessària una reflexió. La baixada de públic va ser sistemàtica al llarg de tot el 2017, amb un 8% menys d’espectadors que el 2016. La bona notícia és que el públic ha tornat i el 2018 mostra dades positives. Fins al 30 de novembre la xifra d’espectadors que han assistit a les 1.185 sessions programades per la
Filmoteca de Catalunya és de 127.467, amb una mitjana de 107,6 per sessió. En el mateix període del 2017 el nombre d’espectadors va ser de 118.882 (94,6 per sessió). Les dades són especialment rellevants, atès que les tempestes del setembre van obligar a tancar la Filmoteca durant divuit dies. L’any començarà amb un cicle sobre Isaki Lacuesta que inclourà el material fílmic (llargs, curts i instal·lacions filmades) que forma part de la retrospectiva antològica que li dedica el Centre Pompidou de París.

[dissabte, 08.12.18]
«Ha nascut una estrella», «Black Panther», «Infiltrat al KKKlan», «If Beale Street could talk» i «Bohemian rhapsody» són les candidates a la millor pel·lícula dramàtica dels Globus d'Or
Penélope Cruz ha sigut nominada al Globus d’Or a la millor actriu de repartiment d’una sèrie de televisió pel seu paper a ‘American crime story. The assassination of Gianni Versace’. Antonio Banderas també ha estat nominat a millor actor per la sèrie ‘Genius: Picasso’. Alfonso Cuarón parteix com un dels preferits amb ‘Roma’. Cuarón ha aconseguit la nominació com a millor direcció, millor guió i millor pel·lícula estrangera. El director mexicà ja va aconseguir el guardó el 2014 amb 'Gravity', film amb què mesos més tard va obtenir set Oscars, entre els quals el de millor direcció. A 'Roma', el cineasta explica la història d'una mainadera, la Cleo, la noia de fer feines que netejava la casa, posava el menjar a taula i cuidava els nens de la seva família. En l'edició dels
Globus d'Or 2019, Alfonso Cuarón competirà, en categoria de millor direcció, amb Bradley Cooper, per 'Ha nacido una estrella'; Peter Farrelly, per 'Green Book'; Spike Lee, per 'Infiltrado en el KKKlan', i Adam McKay, per 'El vicio del poder'. 'Ha nacido una estrella', 'Black Panther', 'Infiltrado en el KKKlan', 'If Beale Street could talk' i 'Bohemian rhapsody' són les candidates a la millor pel·lícula dramàtica. Són els noms que ha revelat l’Associació de Premsa Estrangera de Hollywood (HEPA) en la 76a edició dels Globus d’Or, la cita que premia les millors produccions de cinema i televisió i que serveix de prèvia de la temporada de premis de Hollywood. Els actors Andy Sambert i Sandra Oh presentaran l’acte des de l’Hotel Beverly Hilton a Los Angeles (Califòrnia) el 6 de gener.

[divendres, 07.12.18]
La bibliotecària Carme Fenoll rep la resolució judicial favorable perquè es torni a convocar una Junta de Mèrits diferent de la que li va denegar la plaça pública de cap de Biblioteques
Si no hi ha un nou recurs d'apel·lació de la Generalitat de Catalunya, la plaça pública de cap de Biblioteques es podria tornar a obrir i es faria de nou el procés de selecció entre els dos candidats finalistes, Carme Fenoll i Josep Vives. Aquest últim és l'actual cap de Biblioteques i Carme Fenoll ho va ser els cinc anys previs, però en funcions, perquè no s'havia creat formalment la plaça. Carme Fenoll va perdre el concurs el febrer del 2017 a favor de Josep Vives, però per pocs punts, que va decidir una Junta de Mèrits. Les primeres al·legacions ja van ser estimades però no van canviar la puntuació, que quedava amb una diferència de 80,9 punts respecte 82,9 punts. Ara, segons aquest recurs favorable a
Carme Fenoll, s'hauria de crear una altra Junta de Mèrits diferent que valorés de nou les dues candidatures. En el recurs s'al·lega que els criteris aprovats per la Junta de Mèrits no van ser publicats ni notificats als concursants, i carrega contra la discrecionalitat tècnica que s'atorga a aquestes juntes. En aquest cas, el recurs critica que s'hagi rebaixat la nota de Carme Fenoll al·legant, per exemple, defectes gramaticals, faltes d'ortografia i estil, sense assenyalar quins són, sense cap assessorament d'experts a la Junta i sense aplicar el mateix criteri ortogràfic als dos candidats, segons assenyala la resolució, que posa en dubte els coneixements en aquest àmbit dels membres de la Junta. En resum, es recullen diverses manques de justificació per penalitzar diversos aspectes de la memòria de Fenoll. Per això, l'excap de Biblioteques demanava la retroacció [del procés] fins al moment posterior a la presentació de la memòria. Ara la Generalitat de Catalunya té l'última paraula.

[dijous, 06.12.18]
El musical «Carrie» al Teatre Gaudí Barcelona completa la collita de musicals de l'any amb una aposta que es converteix en la «perla negra» de la temporada
Des que Stephen King va publicar «Carrie» el 1974, la seva quarta novel·la, però la primera que va veure la llum, ha estat un dels relats de ficció més censurats als centres educatius dels EUA. Això ja és un bon senyal! Vol dir que darrera de «Carrie» hi ha un material literari que només pot neguitejar els qui volen un món fet a la seva pròpia imatge i única voluntat. Cada temporada, el sector espera un musical que remogui el panorama teatral. L'any ha estat força prolífic pel que fa al gènere, però potser faltava la “perla negra” que brillés per mèrits propis. Ha trigat una mica, però ha arribat
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Es diu «Carrie», és l'adaptació de la novel·la de l'escriptor Stephen King, que ha brillat a la cartellera de Londres i Broadway i que ha temptat en diverses ocasions el cinema i que ara arriba al teatre català amb una adaptació del muntatge del segell Eleven O'Clock Produccions, dirigit per Ferran Guiu —per cert, nou codirector artístic del Teatre Gaudí Barcelona (TGB) juntament amb el fundador Ever Blanchet— i que es perfila com un altre dels èxits del TGB, espai que, amb una revisió de la seva línia de deu anys, es vol convertir des d'ara en la Fàbrica de Creació Municipal de Musicals.

[dimecres, 05.12.18]
Una placa amb l'escrit i el dibuix de Frederic Amat que es va fer viral recordarà les víctimes dels atemptats amb el Memorial del 17A de la Rambla de Barcelona
«Que la pau et cobreixi, oh, ciutat de la pau». Algú va escriure aquest missatge a la Rambla de Barcelona després dels atemptats del 17 d'agost del 2017, que van causar 16 morts (14 a Barcelona) i un centenar de ferits, entre Barcelona i Cambrils. La frase formarà part del memorial que recordarà les víctimes dels atacs. Una placa a terra inclourà inscrit el text en àrab, l'idioma en què el van escriure, i en català, anglès i espanyol. L'acompanyarà el dibuix de Frederic Amat que es va fer viral i que és la paraula «Barcelona» amb la «L» convertida en un llaç negre.
La placa de bronze farà 12 metres de llarg per 20 centímetres d'amplada, se situarà a uns 10 metres del mosaic del Pla de l'Ós, de Joan Miró, on la gent es va bolcar a deixar missatges i objectes de condol i rebuig al terror durant els dies posteriors a l'atemptat.

[dimarts, 04.12.18]
Es troben més de 80 cadàvers a la necròpoli medieval del solar dels antics jutjats de Barcelona al passeig Lluís Companys on hi ha restes dels segles VII, IX, XVIII i XIX
Els arqueòlegs ja han recuperat 82 cadàvers a la necròpoli medieval trobada al solar dels antics jutjats de Barcelona, situat al passeig Lluís Companys, i preveuen que la xifra augmenti a mesura que continuïn els treballs arqueològics. L'equip d'arqueòlegs treballa sense calendari i que avancen sobre la marxa, fet que compromet la construcció de la nova Audiència de Barcelona, que està previst que se situï en aquest solar un cop s'enderroqui l'edifici dels antics jutjats, que ocupava 5.400 metres quadrats, i es buidi l'espai. A la necròpoli, que es calcula que data d'entre el segle VII i el IX, els arqueòlegs han trobat diferents tipus d'enterrament. La majoria estan coberts per lloses i per sota tenen fosses simples excavades a les argiles naturals del terreny amb l'individu inhumat a l'interior. En altres casos no hi ha lloses i es veu directament la fossa amb la terra que cobreix la inhumació. Només en dues ocasions els arqueòlegs del
Servei d'Arqueologia de Barcelona han trobat enterraments en cista, en què l'individu està enterrat entre parets de pedra. Pel que fa a les característiques dels individus, la majoria són infants i la part dels adults és més escassa amb paritat d'homes i dones. Alguns dels cossos recuperats presenten algun tipus de patologia, que ara els antropòlegs estudiaran en detall. Les excavacions documenten tres moments històrics. El més antic és la necròpoli medieval, que està a l'espera de sotmetre's a la prova del carboni14 per tal de determinar-ne la data concreta. Tot i així, els arqueòlegs creuen que com a màxim seria del segle IX.

[dilluns, 03.12.18]
La renovada Llibreria Ona del barri de Gràcia hereva de l'antiga seu de la Gran Via surt de l'atzucac econòmic amb una aportació de capital com a soci majoritari de l'empresari Tatxo Benet que ampliarà un nou espai de 1.000 metres quadrats al carrer Pau Claris de Barcelona
Una nova Llibreria Ona de més de 1.000 metres quadrats que funcionarà com a centre cultural obrirà les portes al centre de Barcelona la tardor del 2019. L'espai literari se situarà al carrer Pau Claris, a l'altura de la Gran Via, i ho farà de la mà de l'empresari Tatxo Bonet, que ha comprat part de l'empresa a la propietària i ànima de la llibreria, Montse Úbeda. El local actual al carrer Gran de Gràcia no tancarà. Montse Úbeda regenta des de l’any 2013 a Gràcia una versió reduïda del que havia estat i representat la Llibreria Ona al centre de la ciutat, fundada l’any 1962 per Josep Espar Ticó, Ermengol Passola i, més endavant, el pare de la llibretera, Jordi Úbeda. La històrica llibreria va haver de tancar per problemes econòmics. Des de llavors, la seva propietària es va conformar amb un local de 70 metres quadrats, però aquest espai havia quedat petit. El principal problema va sorgir fa sis mesos quan la nova
Llibreria Ona estava en un moment d’ofec econòmicament. Va ser aleshores quan l'empresari Tatxo Benet—actualment conegut també per les seves inversions en peces insòlits d'art com la de les fotografies censurades a Arco sobre el presos polítics— es va proposar com a inversor per fer créixer el projecte amb un nou local de grans dimensions. Tatxo Benet, ara ja soci majoritari de la nova Ona, projecta amb Montserrat Úbeda una llibreria en clau de centre cultural d'uns 1.000 metres quadrats que connectarà amb el que havia estat i representat l’Ona del segle XX com a centre de promoció i difusió de la literatura en català.

[diumenge, 02.12.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2018 amb 17.373.254 visitants que han fet 37.758.111 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el novembre del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 17.373.254 visitants i 37.758.111 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.793,6 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 43 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.678 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 01.12.18]
La plataforma YouTube es fa enrere en la intenció d'oferir cinema de subscripció de pagament i oferirà de franc sèries i pel·lícules exclusives a partir del 2020
La idea de pagar pel contingut a YouTube ha fracassat, motiu pel qual la plataforma ha decidit canviar d’estratègia. Fins ara els usuaris que volien gaudir de sèries i pel·lícules exclusives de la pàgina web havien de pagar una subscripció de YouTube Premium. Ara, però, la plataforma de vídeo ha decidit anul·lar aquesta opció i oferir tot aquest contingut gratuïtament per arribar a un públic més ampli. Tot i així, aquest canvi no s’aplicarà fins al 2020, ja que es respectaran les produccions pactades per a l'any vinent. L'emissió de sèries i pel·lícules originals seguirà el mateix format que la resta de contingut de la plataforma: la interrupció amb publicitat. Però ara la companyia ha decidit que, en els continguts de llarga durada, es mostraran els anuncis seguits. L’objectiu, segons la companyia, és evitar que s’interrompi la visualització diverses vegades.
La subscripció de pagament, però, seguirà oferint alguns privilegis, com poder eliminar els anuncis en tots els vídeos, poder reproduir el contingut en segon pla al mòbil i visualitzar contingut sense connexió. A més, la nova estratègia no afectarà el videoclub que incorpora la plataforma, ja que aquesta modalitat —llogar i comprar pel·lícules a partir d’1,99 euros— no s’inclou dins la subscripció YouTube Premium i no és contingut original de l’empresa.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció