[dissabte, 06.12.25]
Pizza Mangione amb regust sicilià
Si alguna iniciativa és digna de ser celebrada i benvinguda és la que fa deu anys, el 2016, va néixer a l'Institut del Teatre, dirigida des d'aleshores pel dramaturg Ramon Simó, que ara passa el relleu per jubilació pedagògica, no pas teatral. Es tracta del programa «Reverberacions» que dóna veu i sortida professional a graduats de l'Institut del Teatre i que, des del 2024, ha estat enfortit amb la coproducció del Teatre Lliure i conegut des d'aleshores com a «Reverberacions IT Teatre Lliure». La proposta d'aquesta temporada és l'espectacle «Manifest Mangione», creat i dirigit per Carol López i que parteix d'un fet de plena actualitat: l'assassinat que justament fa ara un any, el 4 de desembre del 2024, va patir Brian Thompson, el conseller delegat de l'asseguradora mèdica privada United Health Care, a mans, presumptament, del jove aleshores de 26 anys, Luigi Mangione [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Un assassinat a boca de canó i per l'esquena quan el conseller delegat sortia de l'Hotel Hilton de Manhattan. Un assassinat també que, a un any vista, ha agafat el caràcter popular i heroic de “justícia social” com a resposta activista que el jove Mangione —de classe benestat i amb estudis superiors— porta a terme contra el sistema de salut dels EUA que considera nefast per a la població i que encra està més tocat de mort des de la presidència dement de Donald Trump.

[divendres, 05.12.25]
Descobreixen amb un excel·lent estat de conservació un refugi antiaeri de la guerra civil que no figurava en el cens de 1938 arran de les obres de l'alta velocitat de l'estació de La Sagrera
Els treballs arqueològics fets entorn del carrer Baixada de la Sagrera, arran de la construcció de l’estructura de la futura estació de la línia d’alta velocitat Madrid–Saragossa–Barcelona, han permès descobrir un refugi antiaeri del qual no es tenia cap constància i que no figurava en el cens de refugis públics de 1938. La troballa s’ha realitzat en els treballs d’excavació. La descoberta correspon a un refugi de caràcter privat o no públic que donava servei a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera. L’element havia quedat completament ocult i només ha emergit amb motiu dels moviments de terra que comporta el projecte ferroviari actual i la futura reurbanització d’aquest espai. El traçat d’aquest refugi antiaeri de la guerra civil connectava els dos edificis que es trobaven a banda i banda de l’entrada a l’antiga terminal de mercaderies. Un ja va ser enderrocat a la dècada passada, mentre que el segon ha mantingut fins ara la seu de les oficines d’Adif des d’on es dirigeixen les obres de la futura estació intermodal de la Sagrera. El refugi presenta una tipologia constructiva singular dins del conjunt de refugis antiaeris de Barcelona. Es tracta d’una estructura tipus búnquer, excavada a cel obert i construïda amb formigó armat, amb una llosa de coberta d’uns dos metres de gruix preparada per resistir l’impacte de bombes de cent quilos. L’estructura està situada a uns quatre metres de profunditat i conserva dues entrades, una de les quals ha pogut ser documentada completament.

[dijous, 04.12.25]
La mula més antiga de l'Europa occidental es localitza en un jaciment del Penedès i es considera que pertany a l'època dels fenicis que van introduir el burro a la península Ibèrica
Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques i de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona han identificat al Penedès la que es considera la mula més antiga documentada a la Mediterrània occidental i a l’Europa continental. La troballa, explicada en un article publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, està datada entre els segles VIII i VI aC, durant la primera edat del ferro, moment en què els fenicis van introduir els burros a la península Ibèrica. Les mules són un híbrid entre un burro i una euga, de manera que la datació establerta pels investigadors pot significar que el coneixement d’hibridar èquids va arribar a Europa, procedent del Pròxim Orient, abans del que es pensava fins ara. L’animal estudiat es va documentar el 1986, durant l’excavació d’una part del jaciment de l’Hort d’en Grimau, a Castellví de la Marca. Procedeix, concretament, de l’interior d’una fossa, probablement una sitja amortitzada, en què es van dipositar també les restes òssies parcialment cremades d’una dona. Amb la nova recerca, s’ha datat l’animal amb radiocarboni i se n’ha fet la identificació per mitjà de la genètica. La hibridació d’èquids va permetre aconseguir animals de transport com les mules, més ben adaptades als climes àrids que els cavalls i més resistents.

[dimecres, 03.12.25]
De porc i d'escriptor se n'ha de venir de mena
En plena crisi del porc per la pesta porcina africana de Collserola n'ha esclatat una altra des de Mèxic on arran de la Fira del Llibre de Guadalajara, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat la convocatòria anual d'una beca de creació literària amb el nom «Narrar Barcelona» adreçada a escriptors llatinoamericans que escriguin en espanyol perquè s'instal·lin tres mesos a Barcelona i elaborin una obra amb les seves impressions. Abans que esclatés la polèmica —les polèmiques culturals sovint tenen curta durada— em va venir de seguida a la memòria que l'invent de l'alcalde Collboni no és cap invent. El llunyà 1989, la Institució de les Lletres Catalanes —en els òrgans de la qual ja hi havia des de sempre els escriptors catalans— va instituir el programa «L'escriptor convidat». Sí, tal com sona, “convidat” [comentari íntegre de la sèrie «El cafetó»]. El primer va ser l'aleshores l'emergent escriptor nord-americà, David Leavitt de qui, dos anys abans, l'Editorial Columna li havia publicat la seva novel·la debutant: «Ball de família». David Leavitt va ser a Barcelona a taula franca perquè escrivís des de, a i sobre Barcelona. Si la intenció va arribar a bon port, ja és una altra cosa. Més endavant encara s'hi van afegir, entre altres, l'escriptora italiana Francesca Duranti, l'escriptor mexicà Octavio Paz o l'albanès Bashkin Shehu.

[dimarts, 02.12.25]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2025 amb 31.550.340 visitants que han fet 68.496.222 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (25 anys, 7.862 edicions) de 31.550.340 visitants i 68.496.222 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.287,6 visites de pàgines (10,29 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 34 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.059 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 01.12.25]
El monestir, la Moreneta i la muntanya de Montserrat protagonitza l’exposició «Montserrat, mare i terra« del Museu Frederic Marès
El Museu Frederic Marès presenta l’exposició «Montserrat, mare i terra», comissariada per Sílvia Canalda, historiadora de l’art i professora de la Universitat de Barcelona. La mostra, que es pot visitar fins al 24 de maig de 2026, aprofundeix en el fenomen del col·leccionisme d’objectes devocionals a partir de la imatge de la Moreneta, el monestir i la muntanya de Montserrat, coincidint amb la celebració del mil·lenari del Santuari. S’hi reuneixen una quarantena d’obres procedents majoritàriament del fons del Museu Marès, complementades amb tretze peces cedides per altres institucions i col·leccions particulars. A partir del ric conjunt d’objectes montserratins reunits per Frederic Marès, l’exposició articula un relat sobre l’evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat, la devoció popular generada al seu voltant i la seva difusió a través del món de l’estampa. La mostra incorpora també una mirada contemporània al llegat montserratí i al seu impacte cultural, presentant obres singulars que testimonien la persistència del simbolisme de la muntanya i de la imatge de la Moreneta en la creació actual.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |