BITS MES GENER

[dijous, 31.01.19]
Juan Carlos Martel Bayod, nou director del Teatre Lliure, presenta el seu projecte artístic i de gestió per a un primer període del 2019 al 2023 i nomena directora adjunta Georgina Oliva
Entre altres propostes, el nou director del Teatre Lliure, Juanb Carlos Martel Bayod ha nomenat directora adjunta Georgina Oliva. Conseqüentment han cessat en els seus càrrecs les anteriors directores adjuntes en funcions, provinents de l'equip que havia deixat Lluís Pasqual amb la seva dimissió. Juan Carlos Martel es proposa potenciar la creació jove i cedir l'Espai Lliure a una companyia independent, a més de crear diferents comitès d'assessorament. En el seu decàleg de mínims
[vegeu aquí el contingut íntegre del projecte] afirma que el teatre no girarà artísticament entorn de la figura de la persona que el dirigeix, sinó en funció de les necessitats socials i culturals de la mateixa ciutat, que es redistribuiran els recursos per a la producció amb criteris sostenibles de qualitat, transparència i inclusió social, que es donarà suport anual a almenys un artista nou, que no podrà repetir dos anys seguits una o un creador dins la programació, que es buscarà la màxima paritat en la programació i en els equips artístics, que els projectes han de poder generar altres projectes transversals, que cada projecte ha de tenir incidència en el sistema educatiu i repercussió directa en la comunitat, que tots els projectes són lliures ideològicament i idiomàticament i que s’han de generar sinèrgies amb altres institucions i fundacions, tant culturals com socials, nacionals i internacionals. Martel Bayod llança també el repte d'aconseguir capital privat per a la gestió del Teatre Lliure per no dependre únicament de les institucions.

[dimecres, 30.01.19]
Set museus de Barcelona organitzen diverses sessions de contacontes per a tota la família sobre dones investigadores i creadores amb una il·lustradora que recrearà el relat en directe
La Fundació Joan Miró, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Picasso organitzen una activitat de contacontes amb el lema «Petites històries, grans dones. Museus amb ulls de dones». Al llarg de set setmanes, cadascun dels museus oferirà una activitat de contacontes amb dues dones vinculades a la naturalesa, col·leccions o contingut d’aquell equipament com a protagonistes. Es tracta d’una
iniciativa conjunta dels set museus vinculada al Dia de la Dona i adreçada al públic familiar, especialment amb infants a partir de cinc anys, i que tindrà lloc del 16 de febrer al 30 de març de 2019. En cada sessió la formadora en oratòria Ïo Valls narrarà dos contes curts sobre la vida de dues dones relacionades amb els àmbits particulars de cada museu, mentre la il·lustradora Àfrica Fanlo il·lustrarà cada conte sobre paper, mentre es projecta sobre pantalla el seu dibuix. Els contes són narracions de les escriptores Victoria Bermejo i Anna Manso. Entre les dones homenatjades hi ha María Blanchard, Fernande Olivier, Ana Mir, Mercedes Azúa, Glòria Trias, Aurora Martín, Anna Alcubierre, Mari Chordà, Irene Bescós, Cristina Caparrós, Lina Bo Bardi, Martina Millà i Montse Colell.

[dimarts, 29.01.19]
La Fundació Miró encara la crisi i obre negociacions amb els treballadors davant el procés d'acomiadaments anunciats
Després que es fes públic fa uns dies l’acomiadament a la Fundació Joan Miró de sis treballadors i la no renovació d’un setè, i encara un nou acomiadament, la incertesa continua. En un clima d’hermetisme per part de la direcció, el comitè d’empresa ha fet públic un comunicat en què afirma que es van reunir en assemblea i van mantenir una reunió amb la direcció durant la qual va acceptar que s’iniciï un procés de negociació els propers dies. Aquesta negociació es pot interpretar com una victòria, perquè en el primer comunicat el comitè denunciava que la direcció no hagués volgut negociar per evitar els acomiadaments. Més enllà d’això, el comunicat conclou que no faran pública cap informació per no comprometre les negociacions. Per la seva banda, la direcció de la
Fundació Miró va emetre un comunicat en què afirmava que havia hagut de prendre aquesta mesura per primera vegada en els més de 40 anys d’història del museu perquè els resultats ordinaris han minvat greument arran de la disminució d’ingressos els darrers anys i l’estancament i la dificultat de recuperació. El dèficit de la fundació està situat en uns 500.000 euros. És una xifra provisional, perquè encara no han tancat l’exercici econòmic de l’any passat. La Fundació Joan Miró és privada i viu sobretot dels ingressos propis. Les successives auditories de què ha estat objecte la fundació demostren que la seva situació patrimonial és delicada.

[dilluns, 28.01.19]
Roben el grafiti de Bansky havia pintat a la porta d'emergència de la sala Baraclan de París en homenatge a les víctimes del 2015 de l'atemptat d'Estat Islàmic
Una obra de Banksy que homenatjava les víctimes dels atemptats terroristes que hi va haver a París el 2015 ha estat robada de matinada. La pintura era en una de les portes de la sala Bataclan, la d'emergència. El treball de Banksy és un símbol del record, que era considerat de tots, dels parisencs i els ciutadans del món.
La sala Bataclan ha expressat a les xarxes la seva indignació i ha dit que la pròpia essència de l’art urbà és donar vida a una obra d’art en un entorn singular i que estan convençuts que aquesta obra tenia sentit en aquest lloc. Aquesta és la raó per la qual havien decidit deixar-la lliure, accessible a tothom. L’obra de Bansky robada representa una dona amb el cap baix i expressió trista pintada que aprofitava tot l'espai de les portes d’emergència de la sala per la qual molta gent va escapar de l’atac d’un grup de terroristes del grup jihadista Estat Islàmic (EI) que van entrar al local i van disparar de manera indiscriminada. Sembla que els lladres s’han emportat el grafiti en una furgoneta.

[diumenge, 27.01.19]
«La Maternitat d'Elna» passa de la literatura, el documental, el teatre i el cinema a l'òpera amb una versió del jove compositor Martí Carreras
L’òpera «La Maternitat d’Elna» explica la història de Laura i Nisele, dues mares acollides per Elisabeth Eidenbenz. Malgrat el refugi que Elna representava per a elles, les seves famílies seguien estant fragmentades i molts éssers estimats seguien morint en camps de concentració, com els d’Argelers o Ribesaltes. Aquesta versió operística de
«La Maternitat d'Elna», que s'afegeix a la literatura, el documental, el teatre i el cinema, és fruit del treball final de carrera de l'ESMUC del jove compositor de 25 anys, Martí Carreras i la seva estrena ha comptat amb la col·laboració i el patrocini de l’Ajuntament de la Garriga i amb la participació especial de l’Orquestra de Cambra de la Garriga, dirigida per Alfons Reverté, a més d'un repartiment amateur que ha volgut recuperar des de la lírica el que va representar aquest espai de la Maternitat d'Elna per a nombroses refugiades republicanes embarassades quan van fugir de la repressió feixista de la guerra civil espanyola. La Maternitat d'Elna, com és sabut, va ser una institució humanitària fundada el novembre del 1939 per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz i hi van arribar a néixer 597 infants. La maternitat va tenir vida fins a l'ocupació nazi del 1944, quan Elisabeth no va poder fer valer el seu dret suís de neutralitat.

[dissabte, 26.01.19]
La historiadora Gemma Domènech serà la nova directora general de Memòria Democràtica del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en substitució de Carme García
La historiadora Gemma Domènech i Casadevall és doctora en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb aquest nomenament té l’encàrrec de culminar un projecte de llei integral que reunirà totes les normes sobre memòria històrica aprovades pel Parlament de Catalunya, que són la del
Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). La llei té com a objectiu facultar l’executiu per retirar la simbologia franquista de les places i els carrers de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat. Entre els projectes de la nova directora també hi ha el d'impulsar la creació d'una Comissió de la Veritat per estudiar, aclarir i quantificar els crims de guerra, genocidis i assassinats massius, així com informar-ne els familiars de les víctimes i assistir-los en el seu dret a la justícia, posant èmfasi en el reconeixement de col·lectius castigats com ara les dones, les persones LGTBI o els nadons robats. Gemma Domènech també serà la responsable de les polítiques públiques de recuperació i foment del patrimoni i la memòria democràtica, especialment de la localització de les fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme, així com el reconeixement i la gestió de les indemnitzacions als expresos polítics i l’assessorament de persones represaliades.

[divendres, 25.01.19]
La cooperativa Abacus dona el seu arxiu històric a l'Arxiu Nacional de Catalunya mitjançant un conveni signat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El fons Abacus Cooperativa permet conservar memòria de la història del cooperativisme a Barcelona, impregnada dels valors del consum responsable i del seu compromís pel medi ambient i per la sostenibilitat. És rellevant també pel fet que la cooperativa, des dels seus orígens, ha contribuït a la dinamització educativa i cultural del territori, ha apostat per promoure la cultura i la llengua catalanes arreu del territori i per prioritzar valors ètics, solidaris i de compromís social. En aquesta línia, el fons enriqueix la perspectiva sobre el món de les cooperatives de consum en la societat catalana que es pot obtenir a través de la consulta d’altres fons ja conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, com ara la Cooperativa La Rubinenca o fons d’arxiu de complement com ara els de la Sociedad Cooperativa Obrera de Ahorro y Consumo la Flor de Mayo o la Unión Cooperatista Barcelonesa. En el seu conjunt,
el fons d'Abacus Cooperativa facilita una aproximació molt completa a l’activitat històrica d'aquest organisme que ha estat i és un referent en la dinamització cultural del territori, a partir de valors com l'equitat, la sostenibilitat i el consum responsable. El volum total del fons documental és de 3,2 m (32 unitats d’instal·lació). Abacus Cooperativa va néixer l’any 1968 per iniciativa d’un grup de mestres, pares i mares de Barcelona, conjuntament amb l’Escola de Mestres Rosa Sensat.

[dijous, 24.01.19]
La presentació de la plataforma »+Macba+Cultura» coincideix amb la presentació d'un manifest signat per un centenar de noms culturals que demanen que el MACBA creixi al voltant del carrer Montalegre i amb La Capella cobejada a la vegada pel nou CAP Raval Sud
Un centenar de personalitats del món de la cultura mou fitxa perquè el Macba creixi a la Capella del carrer Montalegre, signant un manifest que es llegirà coincidint amb la presentació de la plataforma
«+Macba+Cultura». Entre les signatures de la cultura i el teixit associatiu hi ha els artistes Ignasi Aballí i Antoni Muntadas, el director del Museu Reina Sofia i exdirector del Macba, Manuel Borja-Villel, els arquitectes Carles Ferrater i Benedetta Tagliabue, els cineastes Pere Portabella i Albert Serra, l'economista i exconseller Andreu Mas-Colell, el galerista Carlos Duran, el director general de Barcelona Global, Mateu Hernández, i les escriptores Carme Riera i Rosa Regàs. La plataforma neix amb l'ànim d'establir un diàleg constructiu perquè el Raval de Barcelona continuï desenvolupant-se com un pol d'atracció cultural de referència sense renunciar a tenir altres equipaments socials de primer nivell.

[dimecres, 23.01.19]
El ple del Congrés de Diputats espanyols aprova per unanimitat la convalidació del decret-llei del paquet de mesures que conformen l'«Estatut de l'Artista» perquè sigui tramitat com a projecte de llei
Segons el ministre de Cultura del govern nacionalista espanyol aquesta és una regulació que afavoreix la producció artística, la cultura i empara als membres de la societat que la fan possible i que en alguns casos es troben en un injust desemparament. El consell de ministres espanyol va aprovar el 28 de desembre passat el decret-llei convalidat ara i algunes de les seves mesures ja van entrar en vigor des de l'1 de gener. Entre les iniciatives que regula el decret-llei de
l'«Estatut de l'Artista» convalidat figura la baixada de l'IVA (del 21% al 10%) als serveis que presten els intèrprets, artistes, directors i tècnics; la reducció de la retenció als rendiments de capital mobiliari que procedeixen dels drets d'autor, en el cas que el contribuent no sigui l'autor, que baixa del 19% al 15%; la incentivació dels rodatges cinematogràfics amb l'eliminació de les obligacions que devien assumir les productores de cinema per poder acollir-se a les deduccions fiscals per a les produccions internacionals, i la cotització dels artistes durant els seus períodes d'inactivitat, afavorint la protecció dels treballadors culturals, especialment en situació de maternitat i paternitat, d'incapacitat, jubilació o lactància.

[dimarts, 22.01.19]
L'Acadèmia Catalana de la Música manifesta el seu desacord amb la programació musical de les matinades de la televisió catalana
Aquest organisme que representa la majoria del sector de la música catalana considera que el criteri que segueix la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i en aquest cas TV3 té com a única motivació la recaptatòria en detriment dels autors i de les editorials musicals. També creu que no només no contribueix en absolut a la promoció de la música del país sinó que, a més a més, la perjudica, que participa de la devaluació del concepte i el respecte als drets d’autoria i propietat intel·lectual en la música. Creuen, a més, que la televisió catalana, com a mitjà públic, hauria de ser exemplar pel que fa a l’exercici i compliment de bones pràctiques en els aspectes detallats.
L'Acadèmia Catalana de la Música (ACM) creu també que cal garantir que els músics participants siguin contractats i retribuïts degudament per la seva actuació, que la retribució dels músics participants ha d’observar els aspectes que requereix una actuació per televisió com són els assajos, els desplaçaments i les interpretacions enregistrades així com l'emissió i reemissions dels programes.

[dilluns, 21.01.19]
Miquel Àngel és el personatge absent de l'obra «Al sostre» del polifacètic Nigel Planer que es representa a l'Escenari Joan Brossa amb un muntatge amb Oriol Grau i Pau Ferran
En temps de Miquel Àngel, parlar de propietat intel·lectual, de drets d'autor i de l'exercici del plagi era molt lluny de les inquietuds dels artistes de l'època. ¿Què hi ha darrere de la gran obra de Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 març 1475 - Roma, 18 febrer 1564), l'autor oficial de la Capella Sixtina que ha passat a la història de l'art com a Michelangelo o Miquel Àngel i que, sense màsters pagats o regalats, va exercir d'escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte renaixentista?
[crítica íntegre a la revista digital Clip de Teatre]. L'obra «Al sostre» va representar el debut com a dramaturg de Nigel Planer (Londres, 1953), una altra mena de Miquel Àngel, però contemporani, autor de teatre, cantant, músic, actor i escriptor, conegut popularment pel personatge de Neil Pye, el xicot amb grenyes, veu fosca i figura hippy decadent de la irreverent i a la vegada alliçonadora sèrie televisiva de la BBC dels anys vuitanta del segle passat, «The Young Ones (Els joves)», emesa també en català a TV3, traduïda en part per Francis Humble, precisament el mateix traductor de l'obra teatral en qüestió, que compta amb música original de Xavier Mestres.

[diumenge, 20.01.19]
L'univers de les criatures blaves de la popular pel·lícula «Avatar» es recrea al Palau Sant Jordi de Montjuïc reconvertida en un espectacle de la companyia canadenca Cirque du Soleil
Abans de Barcelona l'espectacle «Toruk - El primer vol», s'ha vist en 85 ciutats des de l'any 2015 i ara es veu a Barcelona fins al 27 de gener. L'espectacle recrea el món de Pandora de la pel·lícula de James Cameron amb una fusió de números d'acrobàcia, efectes visuals, marionetes i una escenografia d'última generació. La història transcorre milers d'anys abans que la del film, on encara no havien arribat els humans. Un narrador acompanya la història —en espanyol amb subtítols en anglès— i el públic pot participar-hi contribuint a l'escenografia mitjançant una aplicació mòbil: segons el seient, els espectadors produeixen uns efectes visuals o uns altres. La companyia diu que
l'espectacle «Toruk» és la producció més diferent de la companyia perquè recreen fidelment un món cinematogràfic amb la supervisió total del seu creador. El xou és una oda a la coexistència simbiòtica dels Na'vi amb la naturalesa i la seva creença en la interconnectivitat essencial entre tots els éssers vius. El muntatge porta la marca dels directors multimèdia Michel Lemieux —encarregat de l'espectacle «Delirium» de la mateixa companyia— i Victor Pilon, i és un dels més cinematogràfics de la companyia.

[dissabte, 19.01.19]
El govern espanyol porta el primer estat de la Unió Europea a enfrontar-se amb els gegants d'internet aplicant una taxa amb la qual preveu recaptar uns 1.200 milions d'euros
La proposta fiscal està inclosa en el projecte de pressupostos generals per al 2019 —també pendent de la seva tramitació parlamentària, amb resultat molt incert— i servirà, segons els seus impulsors, per augmentar els ingressos de l'Estat, poder incrementar la despesa social i finançar l'augment de les pensions. Segons els pressupostos, el govern nacionalista espanyol dels socialistes preveu recaptar per aquest concepte més de 1.200 milions d'euros. L'impost digital l'hauran de pagar les grans plataformes que operen a internet —com Google o Facebook— que fins ara no pagaven taxes a Espanya tot i generar beneficis. Si s'aprova, el govern espanyol porta Espanya a ser el primer estat de la Unió Europea que posaria en marxa una
taxa digital, si bé la idea és que es pugui aprovar un impost similar a tots els països comunitaris. Fins ara no hi ha hagut consens per impulsar-la a Europa i l'Estat espanyol ha decidit tirar pel dret i aprovar la seva pròpia taxa, que estableix un gravamen del 3% sobre els ingressos obtinguts per la publicitat en línia, serveis d'intermediació a internet i venda de dades generades a partir d'informació proporcionada pels clients. Només hauran de pagar l'impost les empreses digitals que tinguin uns ingressos mundials de més de 750 milions d'euros i superin els 3 milions de facturació a Espanya. És a dir, que les pimes que operen a internet n'estaran excloses.

[divendres, 18.01.19]
El nou director del Liceu vol fer més visible internacionalment l'Orquestra i el Cor del teatre com a ambaixadors de la institució
El nou projecte de direcció artística del Gran Teatre del Liceu proposa un model transgressor on la col·laboració esdevé un element vital dins la presa de decisions. Víctor Garcia de Gomar liderarà així una nova fórmula de cocreació que compta amb l’assessorament artístic del director d’escena Àlex Ollé, membre fundador de La Fura dels Baus i un dels reggistas més internacionals del país. Un model que assenta un interesant precedent de treball col·lectiu per construir una narrativa pròpia que donarà cabuda a noves idees, visions disruptives, innovació i que es completarà amb una taula de diàleg formada pel director general i el director musical i dues taules de debat formades per figures rellevants de diferents disciplines i joves menors de 40 anys. Dins aquesta mateixa línia cocreativa, el
Gran Teatre del Liceu acollirà diversos artistes en residència per oferir-los la possibilitat d’integrar-se al Liceu i aprofitar així la seva energia i mirada sobre el món. El nou projecte artístic farà més visible internacionalment l’Orquestra i el Cor del Liceu, que esdevindran ambaixadors de la institució. Es preveu enfortir la notorietat de les formacions musicals, liderades per Josep Pons, així com crear una activitat simfònica estable i mantenir i potenciar l’activitat de Cambra per donar als músics, cantants i pianistes del Teatre l’oportunitat de desenvolupar-se solísticament.

[dijous, 17.01.19]
L’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona presenta l’exposició virtual «La lluita antifranquista a la Universitat de Barcelona a l’entorn de 1969»
El 17 de gener del 1969 un grup d’estudiants va protagonitzar una mostra d’oposició al règim franquista a la Universitat de Barcelona (UB). Segons va recollir El Diario de Barcelona, el grup va assaltar el Rectorat, va atemptar contra el rector i va llançar per la finestra l’efígie del cap de l’Estat i la bandera nacional. Aquest any, coincidint amb el cinquantè aniversari d’aquells fets, l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona ha preparat una exposició en línia amb alguns documents que són testimoni fidedigne d’un període caracteritzat per les tensions polítiques i socials, dins i fora de la Universitat.
«La lluita antifranquista a la Universitat de Barcelona a l’entorn de 1969» és el títol d’aquesta exposició, en què es pot consultar informació textual i gràfica sobre diversos conflictes que hi va haver a la Universitat durant els rectorats de Francisco García Valdecasas (1965-1968) i Manuel Albaladejo García (1968-1969). Un dels esdeveniments històrics més rellevants que es va produir aleshores va ser la Caputxinada, nom amb què es coneix la constitució clandestina, el 1966, del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). L’assemblea constituent d’aquest sindicat va tenir lloc al convent dels Caputxins de Sarrià, i va aplegar estudiants, professors i nombrosos intel·lectuals.

[dimecres, 16.01.19]
El 60è aniversari del naixement d'Astèrix i Obèlix es commemorarà amb una edició de luxe amb les 44 planxes originals entintades per Albert Uderzo i un dossier sobre la creació del primer àlbum de la sèrie
Astèrix i Obèlix, els personatges de la vila gal·la que el 2019 fan els 60 anys tindran un nou àlbum, publicat per Salvat, el mes d'octubre. Serà el número 38 i encara no té títol definitiu. Tampoc no s'ha desvelat la temàtica de la nova història d'aquests populars gals que, gràcies a la poció màgica del druida Panoràmix, formen la major resistència contra els romans de Juli Cèsar l'any 50 abans de Crist. Però abans que aparegui, es publicarà un altre lliurament que adapta al còmic l'argument de la pel·lícula que s'acaba d'estrenar: «El secret de la poció màgica». Aquest serà el quart àlbum escrit per Jean-Yves Ferri i dibuixat per Didier Conrad amb els personatges ideats originalment per René Gosciny i Albert Uderzo, i gràcies als quals s'han venut, segons dades oficials, 380 milions d'exemplars traduïts a 111 llengües des del 1959. Amb motiu del 60è aniversari del naixement
d'Astèrix i Obèlix, també es publicarà a principis de març una edició de luxe amb les 44 planxes originals entintades per Albert Uderzo, a més d'un dossier exclusiu de 32 pàgines sobre els secrets de la creació de l'àlbum amb el qual es va iniciar la col·lecció que aquí no va arribar fins una dècada després.

[dimarts, 15.01.19]
Els presumptes pressupostos espanyols augmenten la dotació a cultura però el percentatge sobre el total representa un ridícul 0,3%
Els presumptes pressupostos pendents d'aprovació que ha presentat el govern espanyol afavoreixen més la cultura que en legislatures anteriors. Aquest sector passaria de disposar 869 milions d'euros a 953. Això suposa un increment de prop d'un 10% (un 9,7%). Tanmateix, si es miren les dades globals, la cultura només creix un punt i passa de representar un 0,2% a un 0,3%. A Catalunya aquest percentatge puja fins al 0,7%, igualment molt lluny de les demandes del sector. El govern nacionalista espanyol del PSOE vol donar la imatge que s'ha acabat l'ofec pressupostari a què el partit nacionalespanyolista del PP havia sotmès la cultura, amb retallades salvatges en temps de crisi, i que s'havien traduït en una reducció dràstica de la inversió a Catalunya. Els últims anys havien sigut de lleuger creixement, però mai s'han recuperat les inversions directes en algunes institucions i en la cocapitalitat de Barcelona.
El ministeri de Cultura és qui disposaria de la major part del pastís per distribuir, 632 milions, i la resta pertanyen a altres departaments, com Presidència i Hisenda. Una de les notícies és que entra al pressupost, com estava previst, la rebaixa de l'IVA del llibre electrònic i la premsa digital del 21% al 4%, per equiparar-los a l'IVA que tenen en paper. Quant a inversió per sectors, cinema i museus són els que més creixen, amb pujades notables d'un 20,1% i un 12,5% en el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2019.

[dilluns, 14.01.19]
Una sentència judicial ordena enderrocar una part de l'ampliació de l'edifici de La Rotonda que es caracteritza per la seva torre modernista davant de l'antiga sortida del Tramvia Blau del Tibidabo de Barcelona
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dóna la raó a les plataformes veïnals i obliga la constructora que va tirar endavant la restauració i ampliació de l'edifici de La Rotonda, al peu de l'Avinguda del Tibidabo de Barcelona, davant la sortida del Tramvia Blau, a enderrocar-ne una part perquè, segons la sentència, vulnera el pla especial de patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat. Els magistrats han declarat nul tant el pla de millora que estava portant a terme la constructora, Núñez i Navarro, sobre aquest conegut edifici modernista de l'avinguda del Tibidabo,
inicialment Torre Andreu en memòria del fundador de l'avinguda però anomenat La Rotonda, com també la llicència d'obres que va concedir el consistori el 2011. A més, la sentència recorda que, per les característiques d'ubicació d'aquest edifici emblemàtic, només pot constar de planta baixa i cinc pisos: l'última planta nova construïda suposava ja el sisè pis de l'estructura. Com a conseqüència, el TSJC n'ordena l'enderroc. Tot i això, la resolució no és ferma i la constructora i l'Ajuntament tenen 20 dies per presentar un nou recurs. L'Associació La Rotonda ja ha interpel·lat directament el consistori i demanaran una reunió amb l'alcaldessa, Ada Colau, per comentar la sentència i saber si el govern municipal la pensa recórrer de nou, com segurament farà el promotor, o aquesta vegada s’atendrà al seu contingut, propiciant la seva execució.

[diumenge, 13.01.19]
Els museus Dalí lideren el rànquing de museus més visitats durant el 2018 amb 1,3 milions de visitants però amb un descents del 7,52% en relació a l'any anterior
Els museus Dalí van rebre 1.336.207 visitants l’any 2018, segons dades de la Fundació Gala - Salvador Dalí. Això representa un 7,52% menys en relació a l'any anterior, però tot i així lideren el rànquing dels museus més vistos durant l'any 2018, per davant de la Pedrera, el Cente Cultural i de la Memòria del Born i el Museu Picasso de Barcelona.
La fundació Gala-Dalí valora positivament les dades i atribueix la caiguda a la disminució del turisme estranger a Catalunya durant el primer semestre del 2018. En canvi, les visites han crescut un 4,16% durant el quart trimestre del 2018 en relació al mateix període de l’any anterior, cosa que confirma la tendència a la recuperació. El museu està intentant aplicar una estratègia de desestacionalització, diuen en un comunicat. Sobretot han caigut les visites de grups, de manera que la facturació només ha baixat un 3,09%, per sota del que estava previst al pressupost de la fundació. Entre els visitants que han augmentat durant el 2018 hi ha els britànics i els nord-americans i els que han disminuït són els espanyols, els russos i els italians. El Teatre-Museu Dalí de Figueres ha rebut 1.105.169 visitants; el Castell Gala Dalí de Púbol, 78.607 visitants, i la casa Salvador Dalí de Portlligat, 152.431 visitants.

[dissabte, 12.01.19]
El director i actor Josep Maria Flotats compleix 80 anys en plena activitat després de tancar una temporada de l'obra «Voltaire/Rousseau - La Disputa» de Jean-François Prévand al Teatre Cofidis Alcázar de Madrid
Josep Maria Flotats i Picas va néixer el 12 de gener de 1939 a Barcelona. Ha complert, doncs, 80 anys en plena activitat artística. L'última obra en la qual ha treballat ha estat «Voltaire/Rousseau - La Disputa» del dramaturg francès Jean-François Prévand. El mateix Flotats ha adaptat i dirigit la versió al Teatre Cofidis Alcázar de Madrid. Es tracta d'un combat d'alta volada entre dos dels filòsofs més importants del segle XVIII, Voltaire i Rousseau. En l'obra, Josep Maria Flotats (Voltaire) ha tingut com a company d'escena l'actor Pere Ponce (Rousseau) en una trama que mostra un Jean Jacques Rousseau acusat per un pamflet anònim d'haver abandonat els seus cinc fills. Rousseu recorre a Voltaire per esbrinar plegats qui és l'autor de la difamació. L'obra que té actualment
Josep Maria Flotats en plena activitat manté un diàleg domèstic però que fa que els dos personatges contrastin les seves idees sobre Déu, la igualtat, l'educació i el teatre. L'any passat ja es va representar al Teatro María Guerrero i el maig del 2019 es representarà també al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

[divendres, 11.01.19]
Les fundacions han duplicat el seu nombre a Catalunya en els últims vint anys i reuneixen prop de 80.000 empleats i 36.000 voluntaris
Catalunya ha passat de tenir 1.194 fundacions l’any 1998 a 2.584 en l’acabar l’any 2017, segons l’Observatori de les Fundacions de Catalunya amb dades recollides de l’Anuari Estadístic de Catalunya i del Departament de Justícia de la Generalitat. Això suposa un increment del 216% en els últims vint anys. Per territoris, el creixement més gran en el nombre de fundacions ha estat a les comarques gironines, on s’ha triplicat. Destaquen especialment la Garrotxa, que ha passat de 6 a 22 en vint anys, i l’Alt Empordà, de 13 a 48. En altres territoris és notable l’increment de l’Osona, on ha passat de 36 a 91 i al Pla d’Urgell, on hi havia una sola l’any 1998 i ara en té 11. Un total de 1.761 fundacions, xifra que representa el 68%, té la seva seu a l’àmbit metropolità de Barcelona, 241 a les comarques gironines, 179 a la Catalunya central, 133 al Camp de Tarragona, 107 a l’àrea del Penedès, 103 a les comarques de Lleida, 27 a les Terres de l’Ebre i 27 a l’Alt Pirineu i Aran. De les 2.584 fundacions censades al conjunt de Catalunya —
la Coordinadora n'aplega unes 600—, 1.239 són culturals, 1.025 de l’àmbit social, 223 educatives i 97 de ciència i recerca. Quant a la plantilla, les 4.452 persones que treballen a les fundacions del Bages representen el 6,4% de l’ocupació a la comarca. És la taxa més alta a tot el país, on el pes dels treballadors en fundacions sobre el conjunt de la població activa és del 2,5%.

[dijous, 10.01.19]
Les biblioteques públiques catalanes tindran un carnet únic aquest any i els 412 centres disposaran d'un catàleg unificat
Això és el que ha anunciat el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, en l'acte oficial de clausura del centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars, mitjançant la qual es van projectar les cinc primeres biblioteques populars a les Borges Blanques (Garrigues), Valls (Alt Camp), Olot (Garrotxa), Sallent (Bages) i Canet de Mar (Maresme). El pla de la xarxa de biblioteques va ser una de les perles de la tasca cultural de la Mancomunitat de Catalunya que va presidir Enric Prat de la Riba i que es va desenvolupar
entre el 1914 i el 1925. Amb el catàleg únic i un carnet comú de biblioteques es podrà tenir accés al fons de les 412 biblioteques públiques a través d'un únic servei nacional de préstec interbibliotecari. Actualment, les prop de 150 biblioteques de fora de la demarcació de Barcelona comparteixen un catàleg bibliogràfic batejat com a Argus, mentre que les prop de 250 de les comarques de Barcelona treballen amb el catàleg conegut com a Aladí. Amb el futur carnet comú es preveu que els usuaris de totes les biblioteques puguin tenir accés, a través d'un catàleg unificat, a llibres i materials dipositats a qualsevol de les biblioteques catalanes.

[dimecres, 09.01.19]
Els cinemes Verdi celebren el final de la primera fase de reformes amb una jornada de portes obertes i projeccions durant tot el dia amb entrades a 1 euro
Els Cinemes Verdi estan de celebració i han organitzat una jornada de portes obertes amb entrades a 1 euro amb motiu del final de la primera fase de les reformes del cinema. Durant tot el dia s'ha fet la programació d'un catàleg de pel·lícules tant de la cartellera com grans èxits dels més de 30 anys de vida que acumulen les sales del carrer Verdi del barri de Gràcia de Barcelona. Algunes de les projeccions dels
Cinemes Verdi compten amb presentadors de renom: 'Un monstre em ve a veure' presentada pel seu director, J. A. Bayona, i Ángel Sala, director del Festival de Sitges. Bayona i Sala repeteixen amb 'Pulp Ficiton'; Isabel Coixet hi participar amb un cinefòrum de 'La librería', i Laura Borràs, consellera de Cultura, presenta el 'Macbeth' protagonitzat per Michael Fassbender i Marion Cotillard, una tria feta per ella mateixa, experta en l'obra de Shakespeare. La programació especial la completen 'El festín de Babette', 'El gran dictador' i la preestrena de 'Destroyer. Una mujer herida' (16:30 h), la nova pel·lícula de Karyn Kusama, per la qual Nicole Kidman va ser nominada al Globus d'Or.

[dimarts, 08.01.19]
Més de 4,5 milions de visitants han passat durant el 2018 per algun dels museus de titularitat municipal de l'Ajuntament de Barcelona
Els museus municipals, sota la gestió de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, han tancat el 2018, amb un total de 4.624.441 visitants. Els centres més visitats han estat el Born Centre de Cultura i Memòria, amb 1.140.109 visitants; el Museu Picasso, amb 972.854 visitants; el Castell de Montjuïc, amb 826.984 visitants, el conjunt de centres del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), amb 814.532 visitants; el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que inclou el Museu Blau i el Jardí Botànic, amb 239.626 visitants, i el Museu del Disseny, amb 171.163 visitants. En relació a l'any anterior, hi hagut un descens d'uns 145.000 visitants, segons dades de
l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Durant el curs 2017-2018, el 74% dels centres amb ensenyaments obligatoris de Barcelona van visitar algun dels deu museus amb fons municipals, un total de 315 centres educatius amb un total de 40.918 alumnes. Cinc dels museus (MUHBA Pl. del Rei, MCNB Museu Blau, Museu Picasso, Museu de la Música i Museu del Disseny) van rebre més de 100 visites de grups escolars, cadascun d’ells, d’entre els que destaca el MUHBA Pl. del Rei, amb 296 visites. I pel que fa a les col·leccions dels museus, durant el 2018 s’han tancat més de 130 expedients de donacions de particulars, que incrementen les col·leccions del Museu del Disseny, del Museu de Ciències Naturals, del Museu de la Música i del Museu d’Història de Barcelona.

[dilluns, 07.01.19]
Es qüestiona el compromís de la gestió benedictina del Valle de los Caídos perquè es va signar amb un decret llei franquista del 1957 que atempta contra la llei actual de Memòria Històrica
El partit Compromís al Senat ha demanat al govern nacionalista espanyol l'anul·lació del decret llei del 1957 que permet als benedictins gestionar el Valle de los Caídos, atès que al·leguen que va ser signat “per un govern il·legal” i que “està incomplint els objectius” per als quals se'ls va concedir la gestió. Segons Compromís, es fa servir l'exhumació del dictador Franco del Valle de los Caídos com “una cortina de fum” en lloc d'adoptar solucions immediates. La coalició del País Valencià recorda que el decret llei del 23 d'agost del 1957 va crear la Fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos i va atribuir la titularitat i administració de l'abadia a aquesta fundació, però que el patronat i la representació corresponien al cap de l'Estat espanyol. Els fins fundacionals eren “pregar a Déu per les ànimes” de “tots els caiguts” i per Espanya, així com “treballar pel coneixement i la implantació de la pau entre els homes”, sobre la base de la doctrina social catòlica. Compromís afirma que aquest conveni atempta contra la llei del 2007 de
Memòria Històrica, ja que el Valle de los Calídos ha servit com a lloc d'exaltació del franquisme. Precisament el prior del Valle de los Caídos —antic militant i candidat de Falange Española— s'ha negat a acceptar l'exhumació del dictador Franco i el Vaticà s'ha espolsat la responsabilitat de prendre part en la polèmica amb la típica excusa que es tracta d'una “qüestió interna” a resoldre entre el govern espanyol, la família del cadàver i l'església local.

[diumenge, 06.01.19]
La Filmoteca de Catalunya ha tancat el 2018 amb prop de 140.000 espectadors que representen un increment de més del 5%
La xifra total d’espectadors que han assistit a les 1.297 sessions programades al llarg de 2018 a les dues sales de projecció de la Filmoteca de Catalunya, Chomón i Laya, ha estat de 139.352, amb una mitjana de 107,4 per sessió. L’any anterior, el 2017, el nombre d’espectadors va ser de 131.880, amb una mitjana per sessió de 95,8. Això suposa un increment de 7.472 espectadors, un 5,6%, una tendència positiva que ja es va començar a apuntar a finals de 2017, i que es confirmava el mes de gener de 2018, quan es va registrar la xifra rècord d’assistència mensual des que es va inaugurar la seu del Raval el 2012, amb 16.482 espectadors i una mitjana per sessió de 142. Aquestes dades del 2018 són encara més significatives si es té en compte que l’activitat a la
Filmoteca de Catalunya es va interrompre durant 18 dies a causa de les inundacions del mes de setembre, fet que va suposar una pèrdua d’aproximadament 6.000 espectadors. La mitjana de 107,4 corrobora, en canvi, els excel·lents resultats d’aquest any, amb un percentatge d’ocupació dotze punts més alt que l’anterior i equiparable al de 2015, la xifra més elevada dels anys al Raval. Amb els resultats de 2018, la Filmoteca de Catalunya s’acosta al milió d’espectadors a la seu del Raval, inaugurada el febrer de 2012, amb un total de 983.736. D'altra banda, la sala d’exposicions també ha registrat molt bones xifres d’assistència, amb un total de 7.406 visitants.

[dissabte, 05.01.19]
La gran majoria de ciutats catalanes han respost a la campanya de triar persones negres per als papers de rei Baltasar i els seus patges
La campanya que reclama als ajuntaments i a les comissions de Reis que triïn persones negres per fer de rei Baltasar ha tingut efecte. Aquest any, en tres de cada quatre capitals de comarca hi ha, un Baltasar d'origen negre. La plataforma Casa Nostra Casa Vostra ha fet públic que en 32 de les 43 capitals de comarca hi ha un rei negre sense pintar, vuit més que l’any passat, després que Reus, Girona, Valls, Cervera, Solsona, Tremp, Móra d’Ebre i Moià hagin fet el pas. L’entitat celebra que es fomentin cavalcades més inclusives i, a poc a poc, s’elimini la pràctica del “blackface”, que consideren d’origen racista i colonial. L’entitat explica que els motius que esgrimeixen les ciutats que mantenen un rei Baltasar pintat són la dificultat per trobar persones negres als seus municipis o el pes de la tradició. Per demarcacions, el Barcelonès amb Barcelona encapçala el percentatge de comarques que s’han sumat a la iniciativa de
Casa Nostra Casa Vostra, i en 11 de les 13 capitals (el 85%) hi ha un rei sense pintar. Com se sap, en el cas de Barcelona ciutat ja és així des de fa anys. Com a fet excepcional, a Reus, capital del Baix Camp, el rei Baltasar i els seus patges són persones refugiades rescatades pel vaixell Open Arms. També Valls (Alt Camp) i Móra d’Ebre (Ribera d'Ebre) deixen de pintar el rei aquest any, de manera que vuit de les deu capitals de comarca tenen un Baltasar d'origen negre, amb el Vendrell i Gandesa com a excepcions.

[divendres, 04.01.19]
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va augmentar en un 3% les visites durant el 2018 i va enregistrar 891.346 entrades amb un 40% de visitants residents a Catalunya i un 60% de turistes
La col·lecció permanent és un dels grans atractius del MNAC, que va iniciar 2018 inaugurant al gener la nova presentació de la col·lecció de Renaixement i Barroc, una revisió a fons de l’art dels segles XVI al XIX. L’any va culminar amb la presentació al desembre de dues noves sales dedicades a l’art de la postguerra i la segona avantguarda, període en què el museu treballa desenvolupant una intensa tasca d’investigació i patrimonialització. Aprofundir en el coneixement i la difusió dels artistes i les temàtiques relacionades amb la col·lecció és també l’objectiu de les exposicions temporals, que en el seu conjunt van atreure 197.589 visitants. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va organitzar amb la Fundació Juan March la mostra «William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya». Un altre dels atractius de l’any va ser la mostra «Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol», organitzada conjuntament amb la Fundació Gala Salvador Dalí. Al novembre es va inaugurar «Liberxina. Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971», que encara es pot veure fins al mes d’abril. D'entre els 891.346 visitants, del
Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) un 40% són residents a Catalunya i un 3% a Espanya. Un 60% són turistes. Per procedències, del total de visitants, destaca un 9% que resideixen a Amèrica del Nord, un 6% a França i un 5% al Regne Unit. Als visitants del museu se sumen els 35.291 de l’exposició «Ramon Pichot. D’Els Quatre Gats a la Maison Rose» organitzada pel MNAC a Lleida i Girona, en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa. Pel que fa els programes públics organitzats pel MNAC el 2018 (conferències, concerts, sessions de cinema, tallers, etc) van ser seguits per més de 82.000 visitants.

[dijous, 03.01.19]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2018 amb 17.648.248 visitants que han fet 38.180.923 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el desembre del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 17.648.248 visitants i 38.180.923 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.812,3 visites de pàgines (12,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 54 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.693 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimecres, 02.01.19]
Una dona britànica de 99 anys rep una carta del seu promès amb setanta-set anys de retard recuperada ara d’un vaixell enfonsat a l’Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial
Fa setanta-set anys que un soldat britànic va escriure la carta d’amor que s’ha trobat a bord d’un vaixell que es va enfonsar quan navegava per l’Atlàntic en la Segona Guerra Mundial i que ara ha arribat a les mans de la seva destinatària. Phyllis Ponting, que té 99 anys, ara ha pogut saber que Bill Walker va plorar d’alegria quan es va assabentar per carta que ella havia acceptat la seva proposta de matrimoni. Ponting és una àvia que té set néts, que s’ha casat dues vegades i que no dubta de la seva història d’amor de joventut, per bé que pensés que Walker no li va respondre mai. La carta es va recuperar, juntament amb 700 més, del celler del mercant Gairsoppa en una expedició organitzada per rescatar les 48 tones de plata que transportava el buc, valorades en uns 25 milions d’euros. La carta original forma part de
l’exposició «Voices from the Deep (Veus de les profunditats)», que mostra, al Museu Postal de Londres, les cartes que es van recuperar del Gairsoppa, enfonsat davant de les costes d’Irlanda el febrer del 1941 després que el van torpedinar.

[dimarts, 01.01.19]
La façana del Saló gòtic del Tinell de la Plaça del Rei de Barcelona torna a estar coberta per les bastides per procedir a una nova rehabilitació integral
L’espai d’arcs que va construir el mestre Guillem Carbonell per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós per al seu Palau Reial Major al segle XIV, com a representació del poder reial, per acollir actes institucionals, cerimònies i banquets —el tinell és un moble de luxe que se situava generalment a les sales de recepció i estava destinat a guardar i exposar les vaixelles dels grans senyors—, està sotmès a una intervenció per rehabilitar-ne la façana exterior, la que es pot veure a la plaça del Rei, que ara està oculta per una lona mimètica de les bastides que reprodueix els contraforts i les obertures característics d’aquest edifici. S'hi fan dues actuacions. D’una banda, s’està netejant i rehabilitant completament la façana: els contraforts i la galeria superior, després de constatar nombroses patologies a causa d’intervencions anteriors poc respectuoses amb el caràcter de l’edifici i a l’acció de la contaminació ambiental que ha afectat els carreus de pedra de Montjuïc i el material emprat per unir-les. D’altra banda, s’ha realitzat un reforç metàl·lic del contrafort número 3 després del trencament (al maig del 2014) d’un dels tirants metàl·lics de reforç que des dels anys setanta es va col·locar ocult dins del forjat del paviment del
Saló del Tinell amb la missió de suportar el pes enorme dels arcs immensos del Saló. Els treballs els realitza l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i tenen un cost de 120.000 euros, però no inclouen la Torre del Rei Martí perquè tot i que està situada sobre el saló del Tinell no pertany a aquest edifici, sinó que és propietat del Palau del Lloctinent veí, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i propietat del Ministeri de Cultura. De fet, es van construir alhora, al segle XVI.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció