BITS MES GENER

[divendres, 21.01.22]
El blanc i negre de la nissaga de fotògrafs Català-Roca fa un nou revelat i ampliació en una macroexposició al Museu d'Història de Catalunya
La mostra inclou unes 180 fotografies, unes seixanta de cadascuna dels tres fotògrafs de la nissaga. Entre un 10 i un 20% són inèdites. L’exposició també és un reflex de la bona feina que fan els arxius públics i privats del país: les fotografies de Pere Català i Pic i Pere Català i Roca provenen de l’Arxiu Nacional de Catalunya, on estan dipositades, i les altres són de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que custodia l’arxiu de Francesc Català-Roca. Francesc Català-Roca és el més consagrat d'una nissaga de fotògrafs i un dels noms immortals de la fotografia catalana del XX, però el seu no va ser un talent aïllat. El públic té la possibilitat de redescobrir el seu llegat juntament amb el del seu pare, Pere Català i Pic —el mític autor del cartell de l'espardenya trepitjant el símbol nazi «Aixafem el feixisme»–, i el seu germà, Pere Català i Roca, amb la macroexposició al Museu d’Història de Catalunya,
«Els Català, fotògrafs d’un segle», oberta fins al 25 de setembre. Un dels grans encerts del muntatge és que les obres dels tres artistes sovint estan barrejades, per posar en relleu els trets que tenen en comú i a la vegada per esperonar els espectadors a intentar encertar de qui són cadascuna de les fotografies i pensar en els matisos de les unes i les altres.

[dijous, 20.01.22]
Es commemora el 20è aniversari de l'escola integrada de dansa, ESO i batxillerat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre
El Conservatori Professional de Dansa (CPD) commemora aquest 2022 el vintè aniversari de la posada en marxa de l’escola integrada que permet als estudiants cursar els sis cursos del grau professional de dansa junt amb l’ESO i el batxillerat. De fet, el CPD va ser el primer centre de l’Estat espanyol a implantar aquests estudis integrats en el curs 2000-2001, en l’actual seu que té la l’Institut del Teatre a Barcelona. En una primera fase, l’alumnat del CPD podia cursar de manera integrada només els cursos de 1r a 4t d’ESO, però des del curs 2017-2018 es va incorporar també la possibilitat de cursar el batxillerat artístic. Així, als matins de dilluns a divendres, l’alumnat assisteix a les classes dels estudis generals obligatoris d’ESO o bé als cursos de l’etapa postobligatòria de batxillerat, i a les tardes, aquest alumnat cursa el grau professional de dansa en qualsevol de les especialitats que s’imparteixen (dansa clàssica, contemporània i espanyola). Fins a final de curs, el
Conservatori Professional de Dansa (CPD) commemorarà el vintè aniversari amb diferents activitats. Al marge del CPD, a l’Institut del Teatre també s’ofereixen estudis superiors de dansa en les especialitats de Coreografia i interpretació i Pedagogia de la dansa, formacions de quatre anys acadèmics que s’imparteixen en el Conservatori Superior de Dansa (CSD).

[dimecres, 19.01.22]
La Federació d’Ateneus de Catalunya presenta una programació per al 2022 que inclou la producció de la comèdia «Quasi Opera» de la companyia Il·luminati i més d’una vintena d’espectacles d’estils diferents
La programació inclou des de musicals fins a dansa, màgia, clown i titelles que en conjunt realitzaran un mínim de 120 funcions en teatres d’ateneus d’arreu del país. A «Quasi Opera», els Il·luminati segueixen el fil iniciat en el seu anterior espectacle, «Tenors», utilitzant el vehicle de l’humor per fer un recorregut per les peces més conegudes del repertori operístic, musical i de cançó napolitana que caracteritzen la veu de tenor, probablement la més coneguda entre el gran públic, gràcies als recordats concerts dels anys noranta d’Els Tres Tenors. A través d’una sèrie de personatges, alguns aparentment normals i altres una mica peculiars, el públic experimenta les vicissituds i tràngols que ha de viure el Maestro, i gaudeix d’alguns dels grans hits del repertori dels tenors. De manera còmica, l’obra mostra també alguns dels problemes que pateixen els cantants: inseguretats, seguretat excessiva i obsessions. Ezequiel Casamada, Albert Mora i Miquel Cobos van passar la temporada 2013-2014 en un autobús recorrent de punta a punta tot França representant el celebrat espectacle «Operetta», de Jordi Purtí i Cor de Teatre. Els tres cantants d’aquella gira, el 2017 van fundar la companyia Il·luminati.
La Xarxa de Teatres de la Federació d'Ateneus de Catalunya està integrada per 41 espais escènics arreu del país. En els últims tres anys, el programa ha fet 236 funcions de 75 espectacles diferents. En la programació del 2022 figuren espectacles com «Arrel rebel» de l'Esbart Joaquim Ruyra, «Feeling Good», de Joan Vázquez & The Feeling Good Swing Trio o «Si tu te'n vas», de Pepa Plana, que s'ha estrenat recentment a l'espai escènic de la Fundació Joan Brossa.

[dimarts, 18.01.22]
El Gran Teatre del Liceu amplia els seus annals en línia amb informació artística i documentació fotogràfica i programes de mà des de l'any 1936 fins a l'actualitat
El Gran Teatre del Liceu continua ampliant la base de dades que va fer pública el gener del 2020 i habilita una nova etapa del Teatre que comprèn el període de la Guerra Civil (1936-1939). Des d’ara, els usuaris poden consultar centenars de fotografies, programes de mà i informació artística de les òperes, ballets i concerts dels últims 85 anys, des de l’inici de la Guerra Civil fins a la temporada actual. El Gran Teatre del Liceu va ser nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya el 27 de juliol del 1936 per mitjà d'un decret que establia que el Liceu passava a anomenar-se Teatre Nacional de Catalunya. Tres dies més tard, al Cercle del Liceu es va instal·lar la Comissaria d’Espectacles de la Generalitat i el 5 d’agost del 1936 es va realitzar un annex al decret que nacionalitzava també el Cercle i el Conservatori. Els Ballets Russos de Montecarlo va ser l'última companyia que el 7 de juny del 1936 va trepitjar l’escenari del Liceu abans de l’inici de la Guerra Civil. L’activitat artística va quedar aturada fins al 13 de setembre d'aquell mateix any, data en què el Teatre va reobrir amb un concert de l’Orquestra Pau Casals amb els directors Pau Casals i Enric Casals sota el lema: «En honor als caiguts i per ajudar els que lluiten». Fets com aquests són el que es poden
consultar en obert i en línia en els Annals, que són fruit de la investigació de Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu.

[dilluns, 17.01.22]
Un espectacle contemporani provinent de Xile exerceix de teràpia col·lectiva sobre els incendis forestals del 2017 que van calcinar el poble de Santa Olga al centre del país
Qui juga amb foc es crema. ¿Teatre? ¿Gest? ¿Performance? ¿Instal·lació? ¿Coreografia? ¿Mim? Davant d'una proposta multidisciplinar com aquesta, tot s'hi val. Vull dir que cadascú la pot enfilar per on més li plagui. Una opció és entrar-hi amb la lliçó apresa i fer-ne després un comentari pseudointel·lectual i quedar com un senyor. L'altra opció és entrar-hi “in albis” i fer-ne després un comentari intentant explicar el que s'hi ha vist i arriscar-se a no quedar tant com un senyor, esclar. Si la dramaturga Manuela Infante (Xile, 1980) ja va saltar a l'absurd amb un espectacle anterior, «Estado vegetal», explorant quina relació tenien les plantes entre elles i els humans, ¿per què no pot continuar en aquest mateix estadi de l'absurd donant veu, cos i ànima, com aquell qui diu, al foc? El que passa és que les plantes, si no són carnívores o verinoses, a tot estirar et poden produir alguna al·lèrgia i no et fan cap mal major. I, en canvi, el foc, de tant jugar-hi, et pot acabar cremant
[crítica íntegra en podcast o text a la revista digital Clip de Teatre] El cas és que als dos personatges protagonistes de «Fuego, fuego», una parella defensada amb carn i ungles per Héctor Morales i Núria Lloansi, se socarrimen i es cremen ben recremats només d'entrada, en una acció performativa de to color de cendra dominada pels sons guturals i els efectes sonors electrònics d'acompanyament en una imatge plàstica d'aquelles que els responsables del Macba es lleparien els dits si la tinguessin en una de les seves sales expositives.

[diumenge, 16.01.22]
La primera pàgina del còmic d'Spiderman en negre publicada a la revista Action Comics se subhasta per 2,75 milions d'euros
Una sola pàgina d'un còmic d'Spiderman o l'Home Aranya s'ha subhastat per 3,36 milions de dòlars —prop de 3 milions d'euros—, a Texas, als Estats Units. Un preu de rècord absolut que s'ha pagat per un historieta gràfica. Es tracta de la pàgina 25 del còmic «Secret Wars número 8», del 1984, de Marvel Comics. Una il·lustració de Mike Zeck, on per primera vegada es veu Spiderman vestit de negre, un vestit simbiòtic que més endavant donarà origen al personatge de Venom, antagonista de l'home aranya. Només hi ha una peça d'aquesta obra d'art al món i és la pàgina específica que es veu per primera vegada que
Spiderman es posa el seu vestit negre. Sobretot la vinyeta gran, que ocupa dos terços grans de la pàgina, és una imatge realment icònica. El preu més alt que s'havia pagat fins ara per una pàgina interior de còmic als Estats Units va ser per les il·lustracions d'un número de "The Incredible Hulk" del 1974 en el qual apareix per primer cop Wolverine (conegut en espanyol com Lobezno). En aquest cas es van pagar 657.250 dòlars, molt per sota del que ha assolit aquest Spiderman.

[dissabte, 15.01.22]
L'òpera «Pikovaia Dama» de Txaikovski es reposarà al Gran Teatre del Liceu amb la producció de Gilbert Delflo sota la direcció de Dmitri Jurowski
A «Pikovaia Dama», Modest Txaikovski recupera la seva admiració per Puixkin en una història onírica i fantasmagòrica d’amor maleït. El compositor signa una de les seves obres més reconegudes, amb grandiositat simfònica i melodies del romanticisme tardà. El Gran Teatre del Liceu recupera l’aclamada producció de Gilbert Deflo, amb una escenografia clàssica i de decorats sumptuosos que també aprofundeix en la psicologia dels personatges. La batuta de Dmitri Jurowski serà l’encarregada de dirigir l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, així com el Cor infantil Veus - Amics de la Unió de Granollers, a partir del 26 de gener.
«Pikovaia Dama» és un relat sobre l'atzar i allò imprevisible del destí. També sobre l'ambició, la bogeria i l'avarícia que recau en la tragèdia d’un heroi romàntic (Hermann), interpretat en aquesta ocasió per Yusif Eyvazov i George Oniani. «Pikovaia dama» també inclou un conjunt de ballet clàssic, que actua en el segon acte representant una coreografia de Nadejda L. Loujine, inspirada en el ballet d’estil del segle XVIII a partir de la proposta original que va dissenyar Marius Petipa el 1890 en l’estrena de l’òpera.

[divendres, 14.01.22]
Es commemora el 400 aniversari del naixement de Molière que va dedicar la seva vida al teatre per fugir de les xacres i malalties que el perseguien
No és estrany que Molière (Jean-Baptiste Poquelin, París, 15 gener 1622) escrivís obres com «El malalt imaginari» o «El metge a garrotades» perquè la seva vida (va morir també a París el 1673 amb cinquanta anys fets) va estar marcada per malalties que el van obligar a estar permanentment pendent de la medicina. Se li adjudica una mort èpica, a l'escenari i vestit de color groc, el color fantasma tradicional del gremi escènic, però de llegendes el món n'és ple. Molière és un dels autors francesos clàssics més representats als escenaris —ara mateix, aquí, en versió catalana, s'ha reposat l'esclatant comèdia
«Les dones sàvies» a la sala El Maldà— i el seu poder de crítica i sàtira de la societat i de la condició humana són sempre presents en les seves obres. Molière es va inspirar en la Commedia dell'Arte però hi va aportar els recursos que li oferia el teatre modern. L'autor sempre ha estat ben rebut en les diferents etapes del teatre català. El segle XX va ser un dels autors de capçalera de moltes companyies que van trobar en les seves comèdies una manera de modernitzar el teatre que es feia partint d'un clàssic. La literatura catalana compta amb moltes traduccions de Molière, la més recent, la de Miquel Desclot que ha publicat «Set comèdies i un ballet» a l'Editorial Proa. En aquest volum hi ha les obres «Les melindroses ridícules», «El banyut imaginari», «El Tartuf», «Don Juan», «El misantrop», «Amfitrió» i «El burgès gentilhome».

[dijous, 13.01.22]
Es posen en marxa els primers Premis Sonor convocats per La Mira i Catalunya Ràdio per distingir els millors podcasts en català de l'any anterior
El magazine digital La Mira amb la col·laboració de Catalunya Ràdio impulsa la primera edició dels Premis Sonor del podcast en català, amb l’objectiu de donar a conèixer i visibilitzar projectes de qualitat, innovadors i originals en llengua catalana. En aquesta primera edició, es reconeixeran els millors podcasts en català difosos durant l’any 2021. El període de presentació de propostes s'obrirà el 24 de gener del 2022 fins al 31 de març del 2022, i les propostes es podran presentar a través d’un formulari. Les bases del premi detallaran les categories que es volen reconèixer i, alhora, especificaran les característiques del treballs que hi optaran, tenint en compte els diferents formats i plataformes de difusió d’àudio. Amb aquests nous premis, segons els impulsors, es vol posar en valor
els podcasts que es fan en llengua catalana i premiar aquells treballs que amb talent i creativitat es converteixen en un referent comunicatiu. El jurat estarà format per professionals del món de la comunicació i, en especial, de l’univers del podcast i els guardonats es donaran a conèixer en una gala. La iniciativa sorgeix en un moment que el podcast es consolida com un dels nous suports comunicatius.

[dimecres, 12.01.22]
El projecte «(Òh!)pera» crearà quantre noves òpres de petit format que es representaran en diferents espais del Gran Teatre del Liceu el juliol del 2022
El Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i escoles de disseny de la ciutat impulsen «(Òh!)pera», un projecte per fomentar l’experimentació i aprenentatge de joves estudiants de diferents disciplines del disseny a través d’una experiència real de creació operística. L’aliança entre institucions i escoles es traduirà en la creació i estrena de quatre òperes de petit format que es representaran durant la mateixa vetllada en diferents espais del Gran Teatre del Liceu els dies 9 i 10 de juliol de 2022, un gran aparador per mostrar el talent emergent i projectar-lo internacionalment. Àlex Ollé, artista resident del Liceu, lidera la direcció artística del projecte. Els compositors Marc Migó, José Río-Pareja, Núria Giménez-Comas i Fabià Santcovsky són els encarregats d’idear aquestes òperes de gran energia, d’uns 30 minuts de durada, que tractin de subjectes actuals. Els compositors es van seleccionar dins el projecte Barcelona Creació Sonora de l'ICUB. Per la posada en escena del
projecte «(Òh)pera» es buscarà la diversitat de propostes estètiques i cada microòpera comptarà amb un d'aquests quatre professionals de l’àmbit de la direcció escènica: Nao Albet, Alícia Serrat, Marc Chornet i Silvia Delagneau. En el projecte participen estudiants de les principals escoles d’art i disseny de Barcelona: Bau, Elisava, Eina, Lci i Escola Massana.

[dimarts, 11.01.22]
L’Hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona es rehabilitarà a partir de l'estiu després de temps en decadència per convertir-lo en un equipament obert a la ciutadania
L’Ajuntament de Barcelona destinarà a partir del juliol dos milions d'euros per rehabilitar l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella. Els treballs s’allargaran ben bé un any. Per tant l’Hivernacle renovat no obrirà portes —almenys— fins a l'estiu del 2023. Les obres de l’Hivernacle serviran, primer, per resoldre les patologies de l’estructura de la nau central i les laterals i, després, per restaurar l’edifici patrimonial. Juntament a la rehabilitació de
l’Hivernacle, el pressupost municipal per al 2022 també preveu començar a rehabilitar el Palau del Marquès d’Alfarràs, al Parc del Laberint d’Horta. Tot i que l’Ajuntament n’és propietari des de l’any 1971, fins ara no n’havia afrontat la rehabilitació i, de fet, l’edifici està en molt mal estat: en va caure part del sostre i l’interior està apuntalat.

[dilluns, 10.01.22]
El Departament de Cultura obre les dues primeres línies per administrar els ajuts al sector cultural de les arts escèniques i les biblioteques amb recursos provinents dels fons europeus Next Generation
Aquestes dues primeres línies estan adreçades, en una primera fase, a la modernització de les infraestructures dels equipaments escènics (teatre, dansa i circ) i musicals i a la dotació per a les biblioteques. El període per presentar sol·licituds acaba el 14 de febrer de 2022. En total, hi ha previst gestionar un total de 23,8 milions d’euros provinent dels
fons Next Generation per al sector i l’activitat cultural de Catalunya. A part de les dues primeres línies, també es presentaran ajudes Next Generation a les sales de cinema;  suport a les acceleradores culturals; ajuts a l’oferta cultural en àrees no urbanes; així com finançament per a la digitalització de l’inventari dels béns mobles, la transformació digital dels arxius històrics i la conservació, restauració i posada en valor del patrimoni cultural. Pel que fa a les biblioteques, l'objectiu és l’adquisició de 41.238 llibres, dels quals, segons la normativa imposada pel govern espanyol dels fons Next Generation, en comptes de ser escollits segons el criteri dels professinals, almenys una meitat haurà d’estar editada en llengua espanyola i l’altra meitat, en llengua catalana. Fins a una desena part es podrà destinar a adquirir llibres en llengües estrangeres.

[diumenge, 09.01.22]
Més de 170.000 simpatitzants dels enigmes lingüístics han respost a la iniciativa del Paraulògic importat del The New York Times i adaptat al català
El tuti era la manera d'anomenar al bar del poble o a la cafeteria de l'ateneu un joc de cartes dels avis. Aquell qui aconseguia reunir quatre reix o quatre cavalla feia el “tuti”. De fet, el terme “tuti” ja forma part des de sempre del diccionari de la llengua catalana i és la que s'ha fet servir per indicar que s'ha aconseguit completar els enigmes. El Paraulògic català ha estat una iniciativa del portal Rodamots. Cada dia es posen en joc set lletres i cal formar paraules que les continguin. Una lletra és obligada, la del mig. Un mínim de tres lletres per mot i a jugar.
El joc del Paraulògic indica quantes se’n poden formar i en quines condicions: només les que surten al DIEC. És a dir, no s’hi valen els noms propis ni els plurals ni els verbs conjugats, només l’infinitiu. Aquest ampli ventall de resultats fa que el joc sigui apte per a tota mena de jugadors, des del nivell bàsic fins al de lletraferit. L'any 2021 va acabar amb prop de 170.000 jugadors que, segons els responsables del joc, hi dediquen aproximadament una mitjana de deu minuts cada dia.

[dissabte, 08.01.22]
En plena crisi fronterera amb Rússia el govern de Kíev es queixa que la sèrie «Emily in Paris» dóna una visió estereotipada dels ucraïnesos perquè el personatge que hi apareix és insultant
Els límits de la ficció i la realitat són opacs fins al punt que a vegades la ficcció és més controvertida que la realitat mateixa. Això és el que ha passat amb la sèrie «Emily in Paris» que a la primera temporada ja va indignar molts dels espectadors francesos pels tòpics sobre el país i sobre la seva capital. Ara, amb la segona temporada, han estat els ucraïnesos els que s'han sentit ofesos. En plena crisi per la frontera amb Rússia, el govern ucraïnès, en boca del ministre de Cultura, ha estat la veu que s'ha queixat del paper que s'hi reflecteix d'una noia ucraïnesa a qui es retrata com una noia sense gust a l'hora de vestir i que es dedica a robar peces de roba de luxe dels grans magatzems. El ministre de Cultura ucraïnès considera que la imatge que la sèrie dóna de les dones ucraïneses és inacceptable i insultant. El ministre va enviar una carta a la plataforma Netflix, on s'emet la sèrie, mostrant el seu descontentament amb aquesta imatge. De fet,
la sèrie «Emily in Paris» ha rebut moltes crítiques pels estereotips i clixés que contenen les seves trames. Sense anar més lluny, els francesos hi són representats habitualment com a persones antipàtiques que enganyen cada dos per tres les seves parelles. I és que la ficció ha vingut a ocupar el lloc de la realitat en un moment d'incertesa en què la realitat no complau gairebé ningú.

[divendres, 07.01.22]
Els museus de Barcelona han recuperat visitants durant l’any 2021 però amb xifres encara molt per sota de les anteriors a la crisi del coronavirus
Segons les últimes dades, el MACBA ha incrementat el número de visitants un 127%, en comparació amb el 2020. Es tracta de l’equipament cultural que més ha crescut en afluència. La Fundació Miró ha augmentat les visites un 40%, el Museu Picasso un 53% i el MNAC un 40%. El CCCB també ha ha registrat aquest 2021 una pujada de les visites d’un 70%. Durant el 2020, l’arribada de la crisi sanitària va provocar una davallada de visitants de més d’un 70% als principals museus barcelonins. Malgrat que
tots els museus de Barcelona com els de la resta del país han hagut de fer front a mesures com la reducció dels aforaments i de mobilitat, molts han constatat com l’afluència de públic ha començat a remuntar. El MACBA és l’equipament que millor es recupera. Mentre que durant el 2020 van passar pel museu 85.502 persones, el 2021 la xifra s’ha enfilat fins als 194.541 visitants, el que suposa un augment del 127%. D'altra banda, més de 5 milions de persones han tornat als vuit centres vinculats a la Fundació ‘la Caixa’. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha rebut aquest 2021 un total de 257.458 visitants, remuntant les xifres de l’any anterior, encara més marcat per la pandèmia, en què el públic es va situar en els 147.922 visitants. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha crescut un 40%, però encara nota l’impacte de la crisi del coronavirus en el balanç de visitants. El 2020 van visitar el museu 210.465 persones, i en l’últim curs la dada ha augmentat fins als 296.179 visitants. Les xifres contrasten amb el 2019, quan es van rebre 837.694 visites. La Fundació Miró ha rebut 96.025 visitants durant el 2021, un 40,5% més que l’any anterior.

[dijous, 06.01.22]
El fons del catàleg editorial del cantant David Bowie acaba en mans de la productora Warner Chappell Music adquirit per 220 milions d'euros
Les negociacions han estat llargues, però finalment els hereus de David Bowie (Londres, 1947 - Nova York, 2016) han venut el catàleg editorial del músic a Warner Chappell Music per un preu superior als 250 milions de dòlars, uns 220 milions d’euros. L’acord inclou els 26 àlbums d’estudi de Bowie, incloent-hi «Toy», que es va gravar el 2001 però per divergències amb la discogràfica de llavors no es va arribar a publicar fins ara. S’hi han d’afegir els dos discos en estudi amb el seu projecte «Tin Machine», i també temes apareguts com a senzills de bandes sonores o altres formats. Amb la incorporació del fons de David Bowie el grup discogràfic i editorial Warner aconsegueix gairebé tot el repertori de l’autor de cançons com «Space oddity», «Fame», «Let’s dance» i «Rebel rebel». Al setembre els hereus de
David Bowie ja van anunciar un acord amb Warner Music que afectava l’ampli catàleg des del 1968 fins al 2016 i que passarà a la multinacional a partir del 2023, incloent-hi els àlbums publicats des del 2000 fins al 2016, que es van llançar originalment a través de la també multinacional Sony. La venda d'un fons musical com el de David Bowie continua amb la tendència recent d'altres vendes com la de Bruce Springsteen a Sony per 442 milions d'euros o el de Bob Dylan a Universak per més de 300 milions d'euros. Però altres artistes han venut part del seu fons com Paul Simon, Neil Young, Stevie Nicks, Tina Turner, Mötley Crüe, Shakira i els Red Hot Chili Peppers.

[dimecres, 05.01.22]
L'auge de les plataformes digitals ha fet reduir l'audiència de la televisió convencional a les hores punta segons un estudi de la comunicació audiovisual
Segons l'informe anual del Gabinete de Estudios de la Comunicación Audiovisual (GECA), el 2021 cada espectador ha vist una mitjana de 206 minuts diaris de televisió, la xifra més baixa des del 1993, quan el consum televisiu era de 204 minuts diaris (l'any 1992 va ser de 192 minuts). Pel que fa a l'audiència mitjana, també es detecta un descens: el 2021 ha sigut de 6.546.000 espectadors, la dada més baixa des del 2007 (6.546.000 espectadors). Una de les causes del descens s'atribueix al paper cada vegada més important de les plataformes de streaming, principal rival de la televisió convencional: els espectadors que tenen accés a aquest tipus de serveis han reduït el seu consum diari de televisió lineal en 19 minuts, mentre que els que no consumeixen plataformes només han destinat 7 minuts menys de mitjana a la televisió. En l'informe del
GECA sobre la indústria televisiva s'indica que la franja televisiva estrella, el “prime time” –de les 21:00 h a les 24:00 h– està ara monopolitzat per les diverses plataformes digitals, mentre que les cadenes tradicionals han quedat en un segon pla. Els dos grups de població en què es detecta un descens més elevat són els infants d'entre 4 i 12 anys (que han consumit 31 minuts menys de televisió respecte al 2020 i es queden en 88 minuts diaris) i els adults de 45 a 64 anys (32 minuts menys de consum de mitjana, fins a situar-se en 256 minuts).

[dimarts, 04.01.22]
El Museu d’Arqueologia de Catalunya busca el lloc exacte de l’escenari de la crucial batalla de Cató a Empúries l'any 195 a.C.
Un grup d’arqueòlegs, liderats pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), ha iniciat el projecte de trobar el lloc exacte on Cató va deslliurar la batalla d’Empúries l’any 195 a.C. El motiu d'aquest projecte de recerca rau en el fet de voler entendre què va passar en aquest combat, que va suposar la derrota dels ibers i va marcar l’inici de la romanització a Catalunya. És un dels pocs conflictes bèl·lics de l’antiguitat que es tenen ben explicats de la història de Catalunya. Al llarg d’aquests anys hi ha hagut tota una sèrie d’avenços tecnològics que faciliten als arqueòlegs del
Museu d'Arqueologia de Catalunya poder dur a terme el projecte amb més garanties. Es volen localitzat tres espais concrets: el de la batalla pròpiament dita, el campament de les tropes ibèriques i el campament de les tropes romanes del cònsol Cató. Els primers estudis apunten que el campament romà seria a la zona de Riells, i la batalla i la posició dels ibers se situaria entre la Serra de Ventalló i la muntanya de Sant Grau. Els arqueòlegs es basen a treballar sobre el terreny a partir de dades de diferents fonts i una sèrie de tepories ben fonamentades.

[dilluns, 03.01.22]
El cinema català passa pel pitjor moment de la seva història amb un notable talent de creació i producció però sense la resposta suficient del públic
El cinema català no acaba de seduir el públic, tot i que la seva qualitat sí que ha estat premiada en diferents festivals. «Sis dies corrents», de Neus Ballús, va aconseguir el premi a la millor actuació a Locarno i l’Espiga de Plata a Valladolid. Va arribar a les sales al desembre i, de moment, ha atret 12.148 espectadors, cosa que es tradueix en una recaptació de 81.841 euros. Se situa al lloc 39è del rànquing de les pel·lícules de producció local més vistes aquest any. La primera producció catalana en aquesta llista és «Mediterráneo», que ocupa el lloc número 15. La cinta de Marcel Barrena, que narra el drama de la immigració amb Eduard Fernández i Dani Rovira com a protagonistes, ha recaptat 474.416 euros i ha aconseguit 77.017 espectadors. La pel·lícula va guanyar el premi del públic al festival de Roma. «Libertad», de Clara Roquet, va obrir la Seminci d’aquest any i està nominada a sis premis Goya, incloent-hi el de millor pel·lícula. La cinta, estrenada al novembre, ocupa el lloc 44è a la llista del més vist, i ha aconseguit 11.468 espectadors i 67.997 euros a la taquilla. «El amor en su lugar», de Rodrigo Cortés, és un film parlat, i cantat, en anglès, que transcorre al gueto de Varsòvia. Tot i així, es tracta d’una
producció catalana, rodada en diversos llocs de Catalunya després del confinament. Es va estrenar al desembre i ha arribat el lloc 20è amb 40.950 espectadors i 266.450 euros de recaptació.

[diumenge, 02.01.22]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2021 amb 23.858.696 visitants que han fet 51.625.120 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.858.696 visitants i 51.625.120 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.487,6 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.694 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 01.01.22]
Una nova galeria de Barcelona es proposa mostrar l'art urbà del grafit després d'obrir amb Coco 144 considerat un dels pioners del gènere a Nova York
Coco 144 és una de les primeres firmes que van aparèixer al metro de Nova York el 1970. El seu “alter ego” és Roberto Gualtieri, un grafiter d’origen porto-riqueny que va començar a pintar com a senyal de protesta quan tenia 13 anys, inspirat per la guerra del Vietnam i la lluita pels drets civils. Ell és un dels noms amb més trajectòria de la primera exposició de la galeria d’art urbà Canal Gallery. L’artista Balu és l’encarregat de portar els millors artistes d’art urbà aquesta nova galeria al Gòtic de Barcelona,
Canal Gallery (c. Palau, 4). L’espai ha iniciat el seu camí amb una exposició col·lectiva de 60 artistes de diferents disciplines com la il·lustració, el grafit dels anys 60 o l’art urbà. L’origen del grafit se situa a Nova York als anys 70, vinculat a la cultura hip-hop, i va arribar a Barcelona a mitjans de la dècada dels 80 per influència de la música rap. Durant anys, els diumenges centenars de joves menors d’edat es reunien al vestíbul del metro d’Universitat. Molts artistes van començar el seu camí en el món del grafit, per exemple, el 1985, Germán Bel, va començar a firmar als carrers amb el nom de Fasim i es va convertir en un dels pioners a Barcelona i a la resta de l’estat del que es va anomenar l’escriptura de grafit.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció