BITS MES JULIOL

[dimecres, 31.07.19]
El fons de l'editorial La Campana passa al grup Penguim Random House i manté l'editora Isabel Martí com a assesora de continguts
La Campana, editorial creada el 1986 per l’escriptor Josep Maria Espinàs i l'editora Isabel Martí, ha publicat quatre dels deu llibres més venuts en l’última dècada en català. El seu fons està integrat per unes 400 obres de novel·la, assaig, humor, cròniques, reportatges i memòries. Ha publicat molts dels noms de la literatura catalana i també ha traduït molts altres autors. En els primers anys, va treure la col·lecció «100 pàgines triades per mi» de clàssics com Miquel Martí i Pol, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig o J.V. Foix. Entre alguns dels èxits editorials de La Campana hi ha un títol emblemàtic, «El teu nom és Olga», del mateix Espinàs, a més de la seva sèrie de viatges a peu. «La pell freda», d'Albert Sànchez Piñol va ser un dels eixos que van fer pujar La Campana al podi dels més venuts, autor que ha repetit recentment amb «Victus». En els últims deu anys, ha encertat amb títols de gran tiratge com la sèrie de «Wonder», de R. J. Palacio; «La nois del tren», de Paula Hawkins; «L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra», de Jonas Jonasson. Amb aquesta incorporació, el grup
Penguin Random House, que fa unes setmanes també va adquirir el segell Salamandra, entra en el club dels editors en català, tot i que no supera encara les fusions que ha anat fet en els últims anys el Grup Planeta a través del Grup 62.

[dimarts, 30.07.19]
L'Auditori de Barcelona cessa el gerent Jordi Tort al·legant falta d'adequació a les necessitats que requereix actualment la institució
Sense esperar que acabi la gira de cinc setmanes que l’OBC està duent a terme al Japó, amb una expedició de 91 músics i una comitiva de 170 persones que hi han ofert nou concerts, el consell rector del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra —que dirigeix l’Ajuntament de Barcelona al costat de la Generalitat de Catalunya— ha anunciat el cessament immediat del gerent de la sala, Jordi Tort, que havia sigut nomenat feia només dos anys i mig. La decisió respon, segons el comunicat, a una falta d’adequació del perfil professional a les necessitats que requereix actualment la institució. A la vegada agraeix a l'exgerent la feina feta des del gener del 2017 quan va entrar substituir en el càrrec Valentí Oviedo que feia tàndem amb el director Joaquim Garrigosa. De seguida, però, també va assumir el rol de director tècnic de l’orquestra, en un doblet provisional que s’ha allargassat en el temps. La nova direcció artística de
L’Auditori, a mans de Robert Brufau des de fa mig any, vol reprendre les regnes de la institució i reconstruir el cos directiu. Per això es busca un perfil més administratiu i només econòmic per a la gerència. L'exgerent ha mostrat la seva sorpresa perquè el seu contracte va ser prorrogat fa només mig any. Admet que els resultats econòmics de l’any no són bons però estan en la línia dels últims tres anys. L’Auditori té dificultats financeres des del 2010 i ha requerit aportacions extraordinàries per tancar diversos exercicis.

[dilluns, 29.07.19]
El conflicte de l'últim Sónar ha portat Fira de Barcelona a trencar el contracte amb l'empresa de «riggers» que va convocar vaga posant en perill el Festival
Fira de Barcelona ha anunciat que canviarà les condicions de contracte dels muntadors d’escenaris («riggers») després de la vaga que hi va haver durant la celebració del Sónar. L’organisme ha decidit retirar el concurs per adjudicar aquest servei i contractarà els «riggers» per a cada esdeveniment en lloc de fer una concessió durant un període determinat. Això seguirà així fins que, en els pròxims mesos, es torni a licitar el servei. Es replantejarà fomentar la concurrència i participació de més empreses en la prestació d’aquest servei. Aquest canvi de condicions comporta l’extinció de la pròrroga que
Fira de Barcelona havia signat fins a la tardor amb l’empresa que els oferia aquest servei de manera exclusiva, UTE Rigging. L’empresa té una cinquantena de treballadors fixos (poden arribar a un centenar en alguns esdeveniments) i han tornat a convocar un preavís de vaga indefinida per al setembre. El comitè d'empresa de Fira de Barcelona estudiarà si aquesta decisió és administrativament correcta o una represàlia pel risc de boicotejar el Sónar de l'última edició, cosa que es va solventar amb la decisió judicial permetent que es contractessin altres muntadors.

[diumenge, 28.07.19]
L'Ajuntament de Barcelona obre un expedient informatiu als organitzadors del Sónar 2019 a causa del músic raper Cecilio G que va cavalcar amb un cavall fins a l'escenari i va utilitzar un mussol durant el seu concert
L'Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient informatiu al festival Sónar i Fira de Barcelona per una possible vulneració de l'ordenança de protecció d'animals al recinte de Montjuïc, on el raper Cecilio G es va passejar a cavall. El músic va anar des de la porta fins a l'escenari al damunt de l'animal i va treure un mussol, que es va col·locar a sobre el braç durant l'últim tram del seu concert diumenge passat. Segons han informat fonts del consistori, l'ordenança impedeix l'ús d'animals en espectacles. L'Ajuntament ha obert aquest expedient informatiu després de rebre una denúncia de la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA). A més, el PACMA ha denunciat la utilització d'animals en l'actuació de
Cecilio G al Sónar i ha assegurat que el mussol i el cavall havien patit, segons ells, situacions d'estrès. Fonts del Sónar han al·legat que el festival Sónar donarà totes les explicacions necessàries en resposta al requeriment de l'administració. Per la seva banda, des de Fira de Barcelona han indicat que no sabien que s'utilitzarien animals en aquest espectacle i han recordat que, en qualsevol cas, va ser la decisió d'un artista que va actuar en un esdeveniment impulsat per un organitzador extern.

[dissabte, 27.07.19]
La figura i obra del pedagog i historiador Alexandre Galí es recorda a la Casa Museu Enric Prat de la Riba de Castellterçol amb motiu de la commemoració anual de la mort de qui va ser primer president de la Mancomunitat de Catalunya
La Casa Museu Enric Prat de la Riba és la seu de l’acte anual de commemoració de la mort d’Enric Prat de la Riba, impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya i figura cabdal de la història política de la Catalunya contemporània. La celebració (1 d'agost) compta amb una conferència sobre la vida i obra del reconegut pedagog i historiador
Alexandre Galí i Coll (1886-1969), de qui enguany es commemora el cinquantenari de la seva mort. Imparteix la conferència «Renovar l’educació i construir un nou país», el mestre, doctor en Pedagogia i professor de la Universitat de Vic Joan Soler i Mata. Un concert a càrrec del músic mallorquí Joan Miquel Oliver clou l’acte. Alexandre Galí i Coll va revaloritzar el camp de l’ensenyament a Catalunya amb la renovació pedagògica del país a més d'estar vinculat amb la Mancomunitat de Catalunya, des del moment que va començar a col·laborar amb Enric Prat de la Riba, com a funcionari del Consell d’Investigació Pedagògica i, més tard, al Consell de Pedagogia.

[divendres, 26.07.19]
Més de 180.000 espectadors han vist algun dels 13 espectacles d’òpera de la temporada del Gran Teatre del Liceu que es tanca amb una ocupació del 82%
Gairebé 180.000 persones han assistir al Gran Teatre del Liceu en algun dels 13 muntatges d’òpera programats durant la temporada 2018/19, un augment del 5% respecte l’exercici anterior que permet arribar a la mitjana del 82% d’ocupació. Alguns d’aquests espectacles han tingut resultats especialment favorables, com és el cas de «Madama Butterfly», que ha tancat amb un 100% d’ocupació, «Agrippina» amb un 95%, «Tosca» amb un 91% o «La Gioconda» amb un 86%. Un any més el Gran Teatre del Liceu tanca amb equilibri pressupostari, segons els seus responsables, i destaca l’increment en ingressos per mecenatge a les portes del 20è aniversari de la reobertura, arribant als 7,5 milions d’euros, un increment del 10%. Més de 10.000 persones han aprofitat les tarifes joves i les noves tarifes Under 35 per assistir al Liceu, moltes d’elles per primer cop, un augment de més del 50% respecte la temporada anterior. El projecte Liceu al Territori ha incrementat en un 21,27% el nombre de persones, un total de 5.200 que han assistit a una òpera al
Gran Teatre del Liceu, moltes d’elles per primera vegada, a partir de les conferències gratuïtes a 124 poblacions. El Liceu ha aconseguit augmentar en un 11% el nombre d’abonaments per a la temporada del 20è aniversari, arribant als 17.000 entre abonaments fixos i flexibles i revertint la tendència dels últims anys. En l’àmbit institucional, la temporada 2018/19 ha estat marcada pel nomenament del nou director artístic Víctor Garcia de Gomar, que agafa el relleu de Christina Scheppelmann.

[dijous, 25.07.19]
La Fundació RBA paralitza la convocatòria del premi de novel·la policíaca amb l'objectiu de repensar la seva estratègia editorial
El 13è premi RBA de novel·la policíaca no tindrà aquest 2019 ni candidats ni guanyador. L’editorial no ha convocat el guardó d’acord amb la decisió que va prendre la Fundació RBA fa uns mesos de cessar totes les seves activitats per repensar-les. El premi RBA de novel·la policíaca formava part de l’agenda d’activitats de la Fundació RBA i marcava la rentrée literària després de vacances, ja que fins ara s’havia fet públic cada any al setembre durant una festa que reunia el sector editorial. El reconeixement és, a més, un dels més ben dotats del gènere a tot el món: el guanyador s’emporta 125.000 €. La Fundació RBA va explicar el març que deixava de programar totes les activitats a l’espera de trobar el millor format per adaptar-se a les noves formes comunicatives davant el canvi experimentat en els últims temps. L’intercanvi d’idees, segons la
Fundació RBA, s’ha fet més immediat, més universal, més viu i fins i tot més vehement. La decisió de no convocar el premi, en capmoment s'esmenta la crisi econòmica que és latent en el sector, és segons l’editorial una mesura temporal d’acord amb el procés de reflexió de la fundació i no descarta reprendre’l més endavant. El premi RBA de novel·la policíaca és un dels guardons de referència de la novel·la negra en l’àmbit internacional. Des de la seva creació, el premi ha reconegut escriptors com Walter Mosley, Andrea Camilleri, Philip Kerr, Patricia Cornwell, Lee Child i Don Wislow. Tots els títols guardonats s’han publicat a posteriori sota el segell RBA.

[dimecres, 24.07.19]
L'Acadèmia Catalana de la Música qüestiona el paper que han tingut les institucions en la crisi que ha viscut l'edició del festival Sónar
En un comunicat, l'Acadèmia Catalana de la Música, afirma: «Aquesta edició passarà a la història de Sónar com un dels més desafortunats com a conseqüència de l’incomprensible canvi de data decidit per Fira de Barcelona, un organisme format per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, que ha demostrat no tenir gaire sensibilitat ni per la cultura ni per la música. La decisió plantejada com a unilateral i innegociable, motivada per interessos estrictament comercials, ha forçat a moure de la seva data habitual un esdeveniment musical que porta 25 anys a la ciutat de Barcelona i que s'ha convertit en una referència cultural internacional.» El comunicat afirma també: «La cirereta del pastís ha estat la inhibició de les institucions en el conflicte del riggers. Una reivindicació legítima de caràcter laboral de la que el Sónar és totalment aliena, però de la qual ha resultat part afectada. La manca d'un posicionament clar en aquest conflicte per part de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, membres del Consell General de Fira de Barcelona, ha posat en perill la celebració del festival, salvada in extremis, però ha afectat de forma rellevant a la venda d'entrades i ha amenaçat la viabilitat d'un projecte que genera moltíssims llocs de treball que no han semblat importar a ningú amb poder de decisió. Aquest silenci institucional no ha beneficiat ni als riggers, ni a la plantilla de Sónar ni als centenars de treballadors i empreses contractades per l'esdeveniment.» Per tot plegat,
l'Acadèmia Catalana de la Música, integrada per nombroses institucions musicals del país, denuncia en el seu comunicat: «Tot plegat és un despropòsit institucional d'uns nivells incomprensibles que no deixa de reflectir la minsa importància que es dona a la cultura i en especial a la música per part de les administracions. Els organitzadors de Sónar ho van manifestar clarament en roda de premsa: on eren i qui eren els que podien prémer el botó per desactivar el conflicte i per què no van actuar? És altament preocupant aquesta falta d'empatia amb un esdeveniment que, a més del significat cultural, té una gran importància i rellevància internacional, econòmica i social per la ciutat.»

[dimarts, 23.07.19]
El Festival de Benicàssim (FIB) deixa d'estar a les mans angleses després d'un temps financerament incert i passa a l'Arenal Sound amb un acord d'explotació de 15 anys ampliables fins a 30 anys
El FIB deixarà d'estar en mans angleses per passar a ser propietat de l'Arenal Sound. L'empresa de Borriana (País Valencià) explotarà durant 15 anys la marca de l'històric Festival de Benicàssim i a més es reserva l'opció d'ampliar aquest vincle 15 anys més. Després de salvar un període de greus problemes econòmics, fins al punt de canviar de mans en dues ocasions i presentar un concurs de creditors el 2013, el
Fesival de Benicàssim (FIB) va arribar a aquest estiu, en el qual celebrava la seva 25a edició, sense deutes, segons els seus últims responsables. El festival castellonenc ha arribat al primer quart de segle aquest cap de setmana amb unes xifres d'assistència discretes per ser una data tan assenyalada. Dissabte va ser el dia amb més públic, amb 37.000 entrades venudes, en una jornada encapçalada en el cartell pels nord-americans Kings of Leon. D'altra banda, l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Benicàssim ha explicat que aquest any han fet un 60% menys de caixa al nucli del poble. El motiu principal seria que el FIB concentra molt més que abans la festa dins el recinte del festival.

[dilluns, 22.07.19]
La crisi del llibre de paper assetja ara les llibreries tradicionals de les poblacions mitjanes que les obliga a abaixar la persiana
L'última ha estat a Palamós que ha perdut la seva llibreria de referència. El 31 d'agost, després de 42 anys d'història, abaixarà la persiana La Gavina. La propieta al·lega que és molt complicat mantenir el negoci i que ja fa anys que es troben amb dificultats per tirar endavant i els números no quadren. La majoria de propietaris d'aquestes llibreries, malgrat la seva veterania, afirmen que prenen aquesta decisió a contracor, però que no els toca cap altre remei. Tot i que les últimes dades del sector parlaven d'optimisme, no és aquesta la percepció de la majoria de llibreries independents que han de competir, sobretot, amb les grans superfícies i les grans cadenes, sense comptar, esclar, amb la venda per internet, el llibre digital i, encara, la pirateria. La notícia de La Gavina, de Palamós, contrasta amb l'obertura recent de
noves llibreries a Barcelona com Lata Peinada, al Raval; Obaga, a la frontera entre l'Eixample i Gràcia; La Garba, davant el mercat de la Barceloneta, i La Tribu, a Sant Andreu. Fora de Barcelona, en canvi, no hi ha tan bones notícies, perquè l'any passat va tancar La Tralla de Vic, també després de 42 anys d'història.

[diumenge, 21.07.19]
El Sónar ha perdut 20.000 visitants arran del canvi de dates de juny a juliol i la vaga de muntadors que feia perillar l'edició que ha tancat amb 105.000 espectadors
Cal tenir en compte que el festival venia d'una edició anterior en què s'havien aconseguit xifres rècord. La davallada d'aquest anys té relació directa amb el canvi de dates, de les habituals de mig juny a mig juliol per falta d'espai a la Fira de Barcelona, per la cancel·lació d'alguns concerts o artistes i també per l'enrenou dels dies previs al festival amb la vaga de muntadors que posava en perill la celebració de l'edició, fins que el jutge Santi Vidal va fallar a favor de les empreses externes de muntadors per no perjudicar el Sónar. Malgrat la davallada, l'organització del Sónar assegura que el festival està en plena forma. En la
26a edició del Sónar, els organitzadors creuen que el certamen s'ha enfortit, sobretot en les activitats del Sónar+D i el nivell artístic i conceptual dels escenaris. El Sónar+D és el congrés que uneix artistes, hackers, emprenedors, músics i científics, en un entorn únic per descobrir projectes trencadors i noves iniciatives. El Sónar 2019 ha tancat amb 105.000 visitants, 46.000 al Sónar de Dia i 59.000 al Sónar de Nit. L'any passat, l'edició de Dia va comptar amb 18.000 visitants més, i la de Nit amb 3.000 més. L'esdeveniment s'ha ressentit sobretot, doncs, amb les entrades de l'edició diürna. El 2018 va ser l'any més exitós del festival amb 126.000 espectadors procedents de 119 països i 150 actuacions. En els moments tensos de la vaga, els responsables del Sínar van arribar a plantejar-se fins i tot deixar Barcelona en les pròximes edicions, amenaça que no s'ha repetit superat el tancament.

[dissabte, 20.07.19]
Paul McCartney prepara el seu primer musical amb la composició de les cançons de l'adapació del film «Que bonic que és viure» que preveu estrenar a finals del 2020
Paul McCartney no para d'impulsar nous projectes, malgrat que ja ha sobrepassat els 77 anys. L'ex-Beatle prepara des de fa uns mesos el seu primer musical, una adaptació de la pel·lícula «Que bonic que és viure» de Frank Capra, que s'estrenarà a finals del 2020. El músic britànic escriurà les cançons del clàssic del cinema per traslladar-lo als escenaris juntament amb el productor de teatre Bill Kenwright i el dramaturg Lee Hall.
Paul McCartney ha dit que no havia pensat mai que li podria atraure escriure un musical. Però que la relació amb el productor el va impulsar a fer-ho. El muntatge serà un musical de teatre amb l'empremta de McCartney, segons el productor. Per la seva banda, el productor també destaca l'enginy, l'honestedat emocional i la intel·ligència melòdica de l'ex-Beatle a l'hora de treballar perquè dóna una nova profunditat i un to diferent a una història clàssica. La pel·lícula original de Frank Capra relata la història d'un home que ha renunciat als seus somnis i que es vol suïcidar la nit de Nadal, però se li apareix un àngel.

[divendres, 19.07.19]
L'actor australià Sam Neill, protagonista de pel·lícules com «Parc Juràssic» o «El piano», rebrà un dels premis honorífics de la 52a edició del Festival de de Cinema de Sitges
L'intèrpret serà homenatjat per la seva llarga trajectòria, amb un focus especial en la seva participació en pel·lícules fantàstiques com «Al cor de la por», de John Carpenter, i «Possessió» d'Andrew Zulawski, que l'actor presentarà a Sitges en una sessió especial. Com ja s'havia anunciat, el festival celebrarà també el 40è aniversari «Mad Max» i homenatjarà el cinema 'explotation' italià de temàtica postapocalíptica dels anys 70 i 80. Un dels noms destacats de la pròxima edició del
Festival de Cinema de Sitges serà Rob Zombie, que presentarà el seu nou treball «3 from hell», que completa la violenta trilogia de terror iniciada per «La casa dels mil cadàvers» i «Els renegats del diable». Un altre habitual del festival que tornarà a la programació oficial és el japonès Hideo Nakata, que va guanyar el festival amb «Ringu». En aquesta edició es veurà una nova entrega d'aquesta saga, «Sadako». De l'abundant collita fantàstica de l'última edició del Festival de Canes, de moment el Festival de Sitges només ha anunciat dos títols: «Vivarium», que protagonitza Jesse Eisenberg, i «Le daim», del francès Quentin Dupieux, que va inaugurar la Quinzena dels Realitzadors i té com a protagonista Jean Dujardin.

[dijous, 18.07.19]
La Federació de Gremis d'Editors fa mambelletes perquè factura més en paper tot i que ven menys títols que fa uns anys
El sector editorial espanyol continua creixent: el 2018 es van facturar 2.363,90 milions d'euros, un 1,9% més que l'any anterior. Segons l'Informe de Comerç Interior del Llibre, elaborat per la Federación de Gremios de Editores de España, l'any passat es van vendre 160 milions d'exemplars en paper, un 1,5% més que el 2017, i es van editar 76.202 títols (56.966 en paper i 19.236 en digital), cosa que representa una caiguda del 12,7% respecte a l'any anterior (un 5,3% menys en paper i un 29,1% menys en digital). Però malgrat que es publiquen menys títols, creix la facturació en gairebé tots els gèneres: creix la facturació en ficció per a adults (8,1%) i per a infants (6,0%). I creix també la facturació dels llibres cientificotècnics i universitaris, de ciències socials i humanitats, llibres pràctics, de divulgació i diccionaris i enciclopèdies, segons les dades de la
Federació de Gremis d'Editors. Els únics que venen menys són els llibres de dret i ciències econòmiques (menys 2,3%) i, lleugerament, els còmics (un 0,1% menys). Enrere queda doncs la crisi que el 2013 va sacsejar el sector, amb una facturació de 2.181 milions d'euros. Però també formen part del passat les xifres assolides abans de la crisi: el 2008 la facturació va ser de 3.185 milions d'euros. El 1999 també eren superiors a les actuals: 2.431 milions d'euros.

[dimecres, 17.07.19]
La Universitat Pompeu Fabra recuperarà la capçalera «Diari de Barcelona» per crear un nou mitjà de comunicació elaborat pels estudiants de Periodisme
L'objectiu, segons els seus promotors, és donar veu periodística a una generació jove a la qual el sistema habitual potser no els dóna aquesta confiança. El nou mitjà serà en suport digital i es posarà en marxa la primavera del 2020. La nova plataforma, que explorarà noves narratives, estarà enfocada a un públic d'entre 16 i 30 anys. L'Ajuntament de Barcelona, que disposa dels drets de la capçalera, n'ha cedit l'ús a la universitat. A partir del setembre, la Universitat Pompeu Fabra conceptualitzarà les línies del nou
Diari de Barcelona, juntament amb la col·laboració de catorze estudiants que dedicaran el seu treball de final de grau a la creació del nou mitjà. També hi participaran els alumnes del Taller Integrat de Periodisme, una de les assignatures principals dels estudis que combina en una sola redacció televisió, ràdio i premsa. Serà aquesta matèria la que proveirà el diari de continguts, amb guiatge professional del professorat i un equip editorial. També hi col·laboraran estudiants de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques i Humanitats. El Diari de Barcelona va desaparèixer l'any 2009, quan era una plataforma de continguts interactius dins de l'estructura de Betevé. Va ser un punt final a més de 200 anys d'història d'una capçalera que, nascuda el 1792, va ser degana a l'Europa continental. Només n'hi havia una de més antiga, The Times, nascuda set anys abans.

[dimarts, 16.07.19]
El nou Pla d'Acció del Museu Nacional d'Art de Catalunya fins al 2022 preveu incrementar la dimensió social, el desplegament a escala local i internacional, oferir noves lectures de la col·lecció i assolir una major sostenibilitat
El MNAC, en els últims sis anys, ha doblat el nombre de visitants, passant de 409.345 visitants del 2012 a 891.000 del 2018. Es destaca el treball realitzat en aquests anys per incrementar la dimensió social del museu, el seu desplegament a escala local i internacional, oferir noves lectures de la col·lecció i assolir una major sostenibilitat. El MNAC ha superat sense dèficit aquest període marcat per grans restriccions pressupostàries. El nou Pla d'Acció aprovat pel patronat del MNAC s'inscriu en l’agenda internacional, més enllà de la local i busca arribar a una immensa part de la societat que no té accés a la cultura. Desprès de les presentacions de les col·leccions de Renaixement i Barroc i Art Modern realitzades en aquests anys, el MNAC abordarà la renovació de les col·leccions medievals, les més visitades, un projecte de gran complexitat especialment per les característiques de la pintura mural romànica. Una altra de les línies estratègiques que estableix el Pla és continuar incrementant la dimensió educativa i de coneixement del centre, així com la seva presència internacional. El nou Pla d'Acció [
document íntegre aquí] contempla també millorar els accessos i les connexions amb la ciutat i iniciar el procés per a la ampliació del museu al Pavelló Victòria Eugènia. L’ampliació, que es farà en diferents fases i amb la vista posada en el centenari de l’Exposició Internacional de 1929, acollirà la col·lecció d’Art Modern amb la seva extensió als anys setanta del segle XX, les exposicions temporals i els espais per a l’activitat educativa i els programes públics.

[dilluns, 15.07.19]
Experts internacionals posen l'accent en la necessitat del treball de la societat civil per garantir el desenvolupament de les notícies i la informació plural en l'era digital
Relators especials aplegats en la Conferència per la Llibertat de Premsa celebrada a Londres han manifestat la seva preocupació pel control del sector privat d'internet, i el fet que això amenaci la llibertat d'expressió. En la trobada, organitzada pels governs canadenc i britànic, han participat el relator especial de les Nacions Unides per a la llibertat d'opinió i expressió, David Kaye; Harlem Désir, representant per a la llibertat de premsa de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació d'Europa (OSCE); el relator especial sobre llibertat de premsa de l'Organització d'Estats Americans (OEA), Edison Llança; i Laurence Mute, relator per a la llibertat d'expressió i accés a la informació de la Comissió Africana Drets Humans i dels Pobles (CADHP). Segons aquests experts reunits en la
Conferència per la Llibertat de Premsa, la desinformació que impedeix als ciutadans prendre decisions informats, la manca de pluralisme, la competència deslleial entre continguts que persegueixen ideals periodístics i la propaganda i els rumors, són els principals reptes als quals s'enfronta la llibertat d'opinió i d'expressió. Aquesta declaració s'afegeix al suport ja manifestat per dotze governs a la iniciativa de Reporters Sense Fronteres la tardor del 2018. La declaració insisteix en la importància d'una vigilància independent i un control de la societat civil.

[diumenge, 14.07.19]
Descobreixen tres guions inèdits de Stanley Kubrick sobre el matrimoni que daten dels anys cinquanta i que més endavant van ser la base del film «Eyes wide shut»
El director Stanley Kubrick, al llarg de la seva trajectòria, va fer tretze pel·lícules. Tot i així és un dels mites del cinema. Ara han sortit a la llum tres nous guions en què Kubrick va treballar entre el 1954 i el 1956 i que exploren temes com el matrimoni, la gelosia i l'adulteri. Els textos es titulen «Home casat», «El casament perfecte» i «Gelosia». En el primer, Kubrick va imaginar una història d'amor i traïció, mentre que en el segon parla d'un matrimoni infidel i, en el tercer, s'endinsa en el ressentiment d'una parella casada. Precisament, en l'època en què va desenvolupar aquests textos el cineasta tenia problemes matrimonials amb la seva segona esposa, Ruth Sobotka. Entre les anotacions d'aquests tres guions, Els tres guions, incorporats a
l'Arxiu Kubrick de la Universitat de les Arts de Londres, apareixen algunes idees que més tard el director va desenvolupar a la pel·lícula «Eyes wide shut» (1999), un thriller sexual protagonitzat per Tom Cruise i Nicole Kidman que va ser l'última pel·lícula del cineasta.

[dissabte, 13.07.19]
El Port de Barcelona organitza en commemoració del seu 150 aniversari un concert gratuït al moll Bosch i Alsina amb l'Orquestra Simfònica del Vallès i amb un repertori basat en bandes sonores de pel·lícules
Aquesta és una de les iniciatives, juntament amb una sèrie de visites marítimes gratuïtes a bord de Las Golondrinas, una exposició al Museu d’Història de Barcelona o una publicació commemorativa, que el Port està portant a terme amb motiu de la celebració del seu 150è aniversari. El concert, de caràcter gratuït (dimecres, 17 juliol), compta amb l’Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Rubén Gimeno, i presenta el programa «De pel·lícula!» que juga amb dos elements cabdals del cinema actual: les bandes sonores i les veus dels personatges. Així, el concert combina peces dels grans compositors de cinema actuals, com John Williams, Hans Zimmer o James Horner, amb les veus d'actors de doblatge —Jordi Brau i Lluís Posada— que interpreten els protagonistes de les pel·lícules per a les quals s’han compost aquestes partitures: «Forrest Gump», «Pirates del Carib», «Missió Impossible» o «Titànic», entre d’altres. La commemoració del 150è aniversari recorda que el 5 de febrer del 1869 es va constituir la
Junta d’Obres del Port de Barcelona, la primera entitat responsable de l’administració i gestió de la instal·lació catalana, que va impulsar el finançament i construcció de les obres del port modern. Amb les infraestructures que va desenvolupar va aconseguir superar un problema històric de la ciutat: proporcionar un resguard ampli i segur per als vaixells. Amb l’impuls de la Junta d’Obres, el Port de Barcelona es va transformar en la instal·lació marítima que l’economia catalana industrialitzada necessitava per connectar-se amb la resta del món.

[divendres, 12.07.19]
La Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt celebra el seu 25è aniversari en el marc de les 24 hores sòniques amb una iniciativa artística itinerant
La jornada porta per subtítol l’aforisme «o pujar-se damunt les espatlles del gegant», una reflexió que perviu des del S. XII que al·ludeix a la reivindicació de la cultura dels avantpassats per fer front als problemes del present, ja que, gracies als mestres i predecessors —pujant metafòricament a les seves espatlles i a la aportació del seu coneixement— es pot mirar una mica més enllà. El duet format pel músic Marc Egea i el poeta Oriol Sauleda, que artísticament adopten els noms de Temps i Espai, lideren el projecte de la
Fundació Privada Espai Guinovart i proposen fer els assisents partícips d’un viatge consistent en un aprenentatge de 24 hores continuades on tothom pot intervenir espontàniament amb la seva disciplina: pintura, música, dansa, teatre, poesia, audiovisuals… La marató artístico-col·lectiva (del 12 al 14 de juliol), inclou l’acte de benvinguda a la celebració de l’aniversari a càrrec de Maria Guinovart, presidenta de la Fundació, i Bernat Solé, alcalde d’Agramunt. Una benvinguda acompanyada d'un ressopó de coca de recapte a la Plaça del Mercat. També inclou la instal·lació de l’artista Pep Camps «Trans-Lúcid Guino», una acció pictòrica projectada a la façana de l’Espai. L’acte de cloenda oficial de les «24h sòniques» té lloc amb una lectura de textos d’en Josep Guinovart.

[dijous, 11.07.19]
Joan Baixas cedeix el seu arxiu i el de la companyia de titelles i objectes La Claca al Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre
Joan Baixas i la companyia que va fundar amb Teresa Calafell, La Claca, han marcat la història del teatre català. Després de dos anys de catalogació, el seu arxiu ja està a l’abast dels estudiosos al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. La vinculació de Joan Baixas amb les arts plàstiques és molt significativa, ja que va conèixer artistes com Joan Brossa i Antoni Tàpies. L’activitat de La Claca va arrencar el 1968 i es va acabar el 1989, i l’arxiu inclou fotografies, contractes, documents (entre els quals destaquen els de la seva etapa de director del Festival Internacional de Titelles de Barcelona), fulls publicitaris i cartells d’espectacles com el llegendari Mori el Merma, realitzat amb Joan Miró. Els materials d’arxiu de Mori el Merma inclouen fotografies de la festa al Cercle del Liceu després de l’estrena, on es pot veure Joan Miró i Pilar Juncosa parlant amb Josep Tarradellas. L’arxiu de
Joan Baixas i La Claca inclou una carta d’agraïment a Jim Henson, el creador dels Muppets i Barri Sèsam, perquè els havia enviat un rotlle de Celastic, un material molt més lleuger que el cartró pedra però que els permetia aconseguir els mateixos efectes. Això és una mostra de la ràpida internacionalització de La Claca. L’arxiu professional de Joan Baixas es prolonga fins a l’any 2009. Set anys després de La Claca va tornar amb l’espectacle Terra prenyada, on fusionava els seus llenguatges més estimats: el teatre, l’audiovisual i les arts plàstiques.

[dimecres, 10.07.19]
L'Editorial Planeta cedeix tot el seu fons als cecs de l'ONCE i facilitarà el títols abans que surtin a la venda en paper perquè l'entitat puggui fer-ne les versions en braille
Un conveni signat ahir entre l'Editorial Planeta i l’ONCE posa a disposició dels 72.000 cecs d’aquesta organització els 50.000 llibres que el grup editorial té als seus fons, més les prop de 3.000 novetats que cada any edita en espanyol. Fins ara, els cecs afiliats a l’ONCE accedien als llibres d’aquest i altres grups editorials unes quantes setmanes després que la resta dels lectors en paper. L’entitat havia de comprar­los quan sortien al mercat i després fer­ne les versions en braille o relleu (en el cas d’alguns textos infantils) o fins i tot en audiollibre amb indicacions sonores, atès que les versions auditives actuals són molt visuals en les seves eines per avançar, retrocedir o triar capítols. Gràcies al nou conveni, Planeta servirà a aquesta organització les seves bases de continguts, ja siguin textos en document Word o PDF, o bé enregistraments, abans d’acabar les edicions de les seves novetats per començar a distribuir­les. Així doncs,
l’ONCE rebrà abans que ningú aquests textos i enregistraments, en suport digital, i podrà elaborar amb temps les seves versions per disposar dels nous llibres en braille al mateix temps o fins i tot abans que les llibreries. Pel que fa als llibres dels fons de Planeta, l’associació d’invidents tindrà les bases digitals del que vulgui quan les demani.

[dimarts, 09.07.19]
El director i compositor Antoni Ros Marbà cedeix part del seu fons musical al Centre de Documentació de l’Orfeó Català que està disponible en línia a través del catàleg
El director d'orquestra i compositor català Antoni Ros Marbà ha cedit part del seu fons musical al Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC ). El fons ja és al Centre des de març del 2018, quan la institució va organitzar una exposició dedicada al 80è aniversari del director. Ara tot el material està catalogat i disponible en línia a través del catàleg d'arxiu del CEDOC, i consta de 13 capses d'arxiu amb documentació acadèmica, fotografies i programes dels seus primers concerts. Marbà també ha donat documentació més recent, nombrosos retalls de premsa, composicions manuscrites pròpies i d'altres compositors, programes de concert i cartells, a més de correspondència i contractes que testimonien la seva activitat com a director al capdavant d'orquestres internacionals. Hi destaca l'esborrany de la partitura d'«El giravolt de maig», hològrafa d'Eduard Toldrà, i també diverses composicions del mateix
Antoni Ros Marbà, com les sardanes «Alimara», «De Figueres a Portlligat» i «Tres homenatges», obra dedicada a Eduard Toldrà, Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge. És igualment rellevant un petit fons de biblioteca que conté dotze facsímils d'obres d'autors universals, com ara Bach, Chopin, Beethoven, Mozart i Mahler.

[dilluns, 08.07.19]
Vuit edificis de l'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright han estat declarats Patrimoni Mundial per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura
Frank Lloyd Wright és considerat el precursor del que és conegut com a arquitectura orgànica, per l'harmonia entre la construcció i la natura. El conjunt d'obres declarades Patrimoni Mundial per la Unesco inclou edificis de diverses etapes de la seva carrera i ubicats a tots els Estats Units, inclòs el Museu Guggenheim de Nova York i la Casa de la Cascada (Fallingwater) a Pennsilvània. També són reconegudes altres obres emblemàtiques del famós artista, del llegat del qual té cura la
Fundació Frank Lloyd Wrihgt, com el Temple Unitari (Unity Temple) i la Casa Robie (Frederick C. Robie House) totes dues a Illinois; la Casa Taliesin i la Casa Jacobs 1 (Herbert Jacobs House) a Wisconsin; la Casa Malva (Hollyhock House) a Califòrnia i la casa-taller de l'arquitecte, Taliesin West, a Arizona. Precisament la Casa Jacobs 1 es considerada una de les seves primeres cases 'usonian', un estil desenvolupat pel visionari de la nova arquitectura nord-americana a partir del 1936 i fins als anys 50 per abaratir els habitatges de la classe mitjana que va patir les conseqüències de la gran depressió del 1929. Els immobles 'usonian' ideats per Wright, amb places d'aparcament a l'aire lliure i cuines americanes, no van trigar a gaudir de gran popularitat entre els habitants dels EUA i encara són corrents avui.

[diumenge, 07.07.19]
La Filmoteca de Catalunya recorda el cineasta polonès Krzysztof Kieslowski amb una exposició i una retrospectiva de la seva obra
«Les empremtes de la memòria» és una exposició de fotografies i cartells de Krzysztof Kieslowski (Varsòvia, 1941 - 1996) a la Filmoteca de Catalunya, que a més fa una retrospectiva de pràcticament tota la seva obra, entre el catàleg de la qual figura la trilogia dels colors: «Blau» (1993), «Blanc» (1994) i «Vermell» (1994). La mostra del director polonès es pot veure a la
Filmoteca de Catalunya fins al 9 de setembre i inclou una exposició de cartells de les seves pel·lícules, així com diverses fotografies de la seva etapa de joventut, quan era estudiant de cinema a Lodz. Paral·lelament es poden veure una vintena de les seves pel·lícules, entre les quals «Blanc». L'homenatge al director polonès ha servit per posar també el focus en l'actual situació política a Polònia, amenaçada per la dreta i la ultradreta que pot representar en un retrocés en la revolució que el país havia fet.

[dissabte, 06.07.19]
Es presenta institucionalment la primera «Carta per als Drets i les Responsabilitats Digitals» que vol inspirar el debat i una futura normativa sobre drets fonamentals en la seva versió digital
En la carta, hi han treballat 250 professionals de diversos àmbits: des de l'activisme digital fins a universitats o el món empresarial. La «Carta per als Drets i les Responsabilitats Digitals» consta de vuit punts, que són els que vol protegir: Accés universal a internet; Model de governança d'internet obert, inclusiu, plural i divers; Llibertat d'expressió i d'informació; Innovació digital, creació, accés i distribució del coneixement; Protecció de dades i privacitat; Garantir la capacitació i la inclusió digital; Ètica en l'ús de la intel·ligència artificial i la governança algorítmica i Mecanismes de salvaguarda dels drets digitals. Un dels objectius del govern català, impulsor del projecte de la
«Carta per als Drets i les Responsabilitats Digitals», és que l'articulat final sigui fruit de la participació ciutadana. Un cop afegides les aportacions dels ciutadans o entitats que hi vulguin participar, es preveu presentar la carta definitiva pels volts de l'1 d'octubre, en memòria del «setge digital» que va patir Catalunya el dia del referèndum de l'1-O, exemple de la necessitat de blindar els drets individuals i col·lectius a Internet.

[divendres, 05.07.19]
Esclata una polèmica entre el Grup Koiné i el diputat català Gabriel Rufián que representa Esquerra Republicana al Congrés espanyol
El diputat d’ERC, Gabriel Rufián, ha aixecat polseguera a la xarxa amb una piulada en relació a la nova cançó de Rosalía en català: «Més Rosalía i menys manifest Koiné», va escriure Rufián. El
Grup Koiné, format per professionals de la llengua que defensen un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent, ha respost al diputat amb aquest tuit: «Estimat. Abans que res, agrair-li la seva inestimable contribució a fer que molts tuitaires s’assabentin de la nostra existència i tasca (...) aprofitem l’oportunitat que ens ofereix el diputat Gabriel Rufián per respondre a calúmnies i crítiques mal fonamentades. Mai vam proposar un monolingüisme català. Ben al contrari, l’aprenentatge d’altres llengües europees o de gran extensió global, com el francès, l’anglès, el castellà, l’italià o l’alemany, ha de reblar la necessària integració en el marc europeu i facilitar l’obertura al món. Tanmateix, també estem convençuts que si no s’aconsegueix que la llengua catalana sigui considerada llengua territorial, franca i normal de Catalunya (com l’ha de ser l’occità aranès a l’Aran) i que tant l’administració com la societat en general se sentin impulsats a usar-la com a tal, la llengua catalana (com també l’occitana aranesa) acabarà essent substituïda definitivament per la llengua castellana a tots els carrers i ciutats del país (...) Els signants del Manifest Koiné defensem totes les llengües, com a patrimoni de la humanitat que cal preservar (començant per la llengua del país, que no té més parlants que la mantinguin que els seus). I no només no defensem el monolingüisme social, sinó que en som contraris.

[dijous, 04.07.19]
El Festival Circ Cric tanca la 10a edició amb més de 25.000 espectadors i les actuacions de més d’un centenar d’artistes
La 10a edició del Festival Circ Cric, que ha tingut lloc a les carpes de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) des del mes de març, ha congregat més de 25.000 assistents en la norantena de funcions programades per a públic adult i familiar. El Festival Circ Cric tanca una edició marcada per la celebració dels «45 anys de pallassades» de Tortell Poltrona, fundador i director del Festival Circ Cric, que va debutar als escenaris l’any 1974. En aquest sentit, Tortell Poltrona ha estat el gran protagonista de l’edició d’enguany, actuant en dos dels plats forts del festival. D’una banda, els dissabtes ha mostrat amb Post Clàssic, una vegada més, la seva poesia i trapelleria amb els números que ha anat elaborant durant aquests 45 anys i que ha passejat arreu del món en un espectacle intimista fent gala del seu mestratge. D’altra banda, els diumenges, les famílies i el públic de totes les edats, han gaudit de «Catacric», una potent proposta de circ amb música en directe, pallassos i acròbates, de la mà del mateix Tortell Poltrona. Enguany el
Festival Circ Cric va començar de la mà d’Albert Pla, Quimi Portet, Joan Garriga, Raül Refree i Tortell Poltrona, entre d’altres, amb un concert inaugural. Aquest any, el Festival ha acollit més d’un centenar d’artistes. Les 22 jornades de circ i natura, «Un dia al Circ Cric», han rebut la visita de 10.000 escolars que han pogut veure i descobrir de primera mà el dia a dia del circ i els seus artistes. En el marc d’aquesta edició del Festival Circ Cric, destaca la celebració de la sisena edició del Festival Internacional de Pallasses (FIP), amb més de 4.000 persones.

[dimecres, 03.07.19]
Tot el fons de Miquel Martí i Pol es pot consultar des d'ara a la Casa Museu que la Fundació ha obert a la residència de Roda de Ter on el poeta va viure des del 1956 fins a la seva mort
La Fundació Miquel Martí i Pol ha inaugurat una nova seu a Roda de Ter. El finançament prové bàsicament de la Generalitat de Catalunya amb prop de 300.000 euros. La Casa Museu, situada al carrer Costa, núm. 9, de Roda de Ter (Osona) té una gran sala polivalent, que manté el terra hidràulic original, una aula taller i diversos despatxos. Aquest nou espai museïtzat conserva tota la documentació de l'autor, diversos objectes personals, així com la correspondència que intercanviava amb els seus amics, un tocadiscos antic amb el qual el poeta va aprendre francès a través de la música, i les primeres edicions de les seves obres. La
Fundació Miquel Martí i Pol, ubicada en un espai format per tres cases d'estil fabril dels anys trenta on el poeta va viure des del 1956, s'encarrega, des del novembre del 2006, de gestionar i vetllar pel llegat educatiu, social i cultural del poeta, propietat de la Diputació de Barcelona. El pròxim objectiu de la fundació és el de convertir una d'aquestes tres cases en una casa museu per entendre i descobrir com vivia el poeta.

[dimarts, 02.07.19]
El Museu Romàntic de Sitges reobrirà les portes el 2020 amb el reconeixement del llegat artístic de Lola Anglada
Els responsables del museu remarquen la importància d'establir aquesta nova visió centrant-se en dos àmbits: la col·lecció de joguines romàntiques, considerada una de les més importants de Catalunya, i el llegat artístic de Lola Anglada. La col·lecció de joguines explica el nou món que van poder viure els infants a partir de la Revolució Industrial, i amb la revisió d'aquesta col·lecció, de més de 400 objectes, es vol aconseguir que la mostra sigui més agradable, divertida i realment interessant. Altres projectes que
els museus de Sitges volen portar a terme, a mitjà i llarg termini, són la finalització de les obres del Palau de Maricel de cara al 2021, aturades per falta de finançament, així com les obres de la casa senyorial Can Falç per al 2023. L'objectiu de l'espai de Can Falç és poder aprofundir en l'explicació de la història local de la ciutat, un dels buits més destacats dels museus de Sitges. Un dels projectes més destacats del Museu de Maricel és l'exposició «Realisme(s) a Catalunya (1917-1926). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista».

[dilluns, 01.07.19]
L'incivisme arriba a l'escultura de carrer i segella la boca del bust gegant de «Carmela» de Jaume Plensa davant el Palau de la Música Catalana
«Carmela», l'escultura que Jaume Plensa va instal·lar a l'exterior del Palau de la Música Catalana l'abril del 2016, ha estat víctima de l'incivisme: algú li ha volgut segellar la boca amb pintura blanca. No és l'única escultura de Jaume Plensa que ha patit la poca consideració de la ciutadania. Fa pocs dies una altra de les seves obres, «Escullera», que porta més de trenta anys a Nou Barris, apareixia plena d'escombraries.
«Carmela» és concretament a la cantonada del Petit Palau. Es tracta d'un bust de quatre metres de ferro fos. Quan va ser inaugurada, l'escultor va dir que la seva compressió tenia a veure amb com es guarden els records: «És com haver fet un cafè amb Domènech i Montaner. Imagino que, allà on sigui, deu estar feliç. No hi ha confrontació, només hi ha una història d'art». Les obres de Jaume Plensa són esteses al carrer arreu del món. Últimament n'ha plantat unes a Nova York.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS | JUNY | BITS JULIOL | | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció