BITS MES JUNY

[dimecres, 30.06.21]
L'espectacle «Carrer Robadors», de moment només tres privilegiades funcions inaugurals del Grec 2021 a Montjuïc amb el 70% exhaurit i l'obertura de la nova temporada 2021-2022 al Teatre Romea, posa en primer pla l'actor Guillem Balart
Viatge a la ciutat d'en Nyoca. Tothom sap com és de complex i arriscat adaptar una novel·la al llenguatge teatral. Però l'adaptació de «Carrer Robadors» o «Rue des voleurs», de l'escriptor Mathias Enard (Niort, Deux-Sèvres, Nova Aquitània, França, 1972), reconegut amb el Goncourt del 2015 per «Boussole», autors de diverses novel·les traduïdes al català, i establert a Barcelona des de fa vint anys on exerceix de professor d'àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona, sembla que en sigui una excepció perquè la trama de la versió teatral manté el ritme trepidant que ja es desprèn de l'estil de l'original literari i, en alguns moments, sembla que la companyia hagi pitjat el play d'un e-book amb la veu del narrador que va fent la feina que hauria de fer el lector. El narrador aquí és el mateix protagonista de l'obra, el personatge d'un adolescent magribí, en Lakhdar —interpretat per l'actor Guillem Balart, un dels tres nominats a Revelació dels últims Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona—, que explica en primera persona la seva aventura a la recerca d'una vida millor en un viatge que té tres elements molt aprofitats i molt apreciats per la literatura: un viatge iniciàtic, una aventura personal i una aproximació al gènere negre. (...) L'espectacle «Carrer Robadors» —de moment només tres privilegiades funcions inaugurals del Grec 2021 a Montjuïc amb el 70% exhaurit i l'obertura de la nova temporada 2021-2022 al Teatre Romea—posa en primer pla l'actor Guillem Balart (Barcelona, 1995) no ara ja com a actor revelació sinó com a actor consolidat per la seva capacitat escènica i la seva força interpretativa que manté viu durant dues hores un personatge (Lakhdar) que ha nascut per ser un perdedor. Guillem Balart fa arribar a l'auditori un discurs nítid, potent, entenedor, punyent i esgarrapador
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] (,,,) Aquest viatge literari i teatral al carrer Robadors de Barcelona és com aquell altre viatge a l'anomenada ciutat d'en Nyoca. Aquella ciutat amagada i oblidada de barraques a la falda de Montjuïc on el plat de sopa i dos rals al dia mantenien milers de persones víctimes de la febre groga de mitjan segle XIX. La mateixa ciutat d'en Nyoca que avui amaga encara en guetos els nous immigrants. La mateixa ciutat d'en Nyoca que el Lakhdar de l'obra «Carrer Robadors» troba al final de la seva travessia. La mateixa ciutat d'en Nyoca que esberla el miratge que els joves Lakhdar i Bassam tenien des del turó del mar de Tànger, allà on acabava Àfrica i començava Europa.

[dimarts, 29.06.21]
Un decret municipal de París canviarà el procés per aconseguir que els pintors de Montmartre tinguin una de les 139 places al barri turístic més popular i visitat de la ciutat
Un decret municipal ha aixecat controvèrsia a la plaça dels pintors de París del popular barri de Montmartre. L'ajuntament de la ciutat ha canviat el procés de concessió de les autoritzacions i els artistes han decidit protestar simbòlicament deixant de pintar, i oferint només llenços en blanc, o bé amb proclames en contra del consistori. En comptes de paisatges idíl·lics d'un París actual o perdut, els pintors han expressat el seu malestar amb missatges que recordaven als visitants que estan en perill i que no són comerciants, sinó artistes. Fins ara, per poder ocupar una les 139 places disponibles a Montmartre, els pintors havien d'obtenir una llicència que guanyaven després d'aprovar un examen a l'Escola d'Arts Aplicades de la ciutat d'Ivry, i a partir de llavors no els calia renovar-la perquè es feia automàticament. El nou reglament canvia l'examen per la presentació d'un dossier, en el qual, tot i que l'antiguitat sumarà punts, també ho farà la presentació d'un títol oficial. Però la realitat és que molts dels pintors que tenen el seu espai a la
placeta del barri de Montmartre són autodidactes. Segons els impulsors de la normativa, el nou procés de selecció permetrà que es fixin en la qualitat de les obres. Si un artista presenta un dossier fals, asseguren que se n'adonaran. Els artistes han manifestat que la decisió d'optar per la presentació d'un dossier obre la porta al frau perquè es faran passar per pròpies altres obres que no ho són. Per als pintors, no es tracta de defensar els seus privilegis, sinó de preservar la identitat d'una de les places més icòniques de la capital francesa.

[dilluns, 28.06.21]
Viu el Teatre i el grup Focus plantegen un nou projecte en comú per fer arribar el teatre als centres educatius durant el curs escolar
Així com el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure ja tenen establert uns departaments que treballen amb centres educatius, aquest nou projecte parteix de la iniciativa privada del grup Focus i Viu el Teatre, especialitzat en el teatre familiar. L'objectiu del programa «Cooltiva't» és el de crear un espai viu de diàleg entre el sector educatiu i el sector de les arts escèniques, amb una primera proposta de programació per al curs 2021-2022 que es durà a terme en els quatre teatres del Grup Focus: Teatre Condal, Teatre Romea, Teatre Goya i La Villarroel amb espectacles de gèneres diversos oberts als centres educatius de tot Catalunya. Un d'aquests espectacles és la versió musical de «La filla del mar», d'Àngel Guimerà
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], amb text, lletres i música de Jaume Viñas i Marc Sambola, dirigit per Marc Vilavella, amb Mariona Castillo, Clara Solé i Toni Viñals en el triangle protagonista. La proposta comença amb 10 espectacles que permetran que els joves espectadors puguin començar a descobrir i experimentar les arts escèniques a partir del 0 anys fins als 18, amb propostes pedagògiques per a cada espectacle, dissenyades pel departament del servei educatiu de l’organització Viu el Teatre, que porta set temporades de gestió de la programació familiar del Teatre Romea, avalat pel segell de qualitat pedagògica de la Universitat de Barcelona.

[diumenge, 27.06.21]
El coronavirus comença a deixar herència sobre hàbits adquirits sisplau per força com la Nit de les Llibreries que es repetirà com a «Llibrestiu» el 15 de juliol i com a una fira del llibre abans de les vacances
Després del Sant Jordi d’Estiu de l’any passat —any de la crisi de coronavirus—, celebrat perquè es va haver de cancel·lar la data típica de l’abril, la Cambra del Llibre es queda amb la iniciativa i manté la celebració per estimular el sector que ha arrencat després d'un llarg parèntesi. Ja feia temps que tant els llibreters com els editors estudiaven trobar una data del calendari que fos una nova festa del llibre a les portes de l’estiu i que servís d’incentiu per fomentar la lectura i la venda de llibres abans de les vacances. D’aquesta manera, si la iniciativa perdura, hi haurà una festa cada trimestre: la campanya de Nadal, la de Sant Jordi, la de Llibrestiu i la Setmana del Llibre en Català a entrants de temporada. La Generalitat de Catalunya ja ha aprovat els horaris noctàmbuls i la fórmula de la festa, que agafa el model de la Nit de les Llibreries que va tenir lloc l’octubre del 2018 dins la Biennal de Pensament de Barcelona.
«Llibrestiu» inclou parades de llibres a la porta de les llibreries i les botigues podran estar obertes fins a les onze de la nit a tot Catalunya, amb l'autorització dels respectius ajuntaments. Es programaran també activitats al voltant del llibre, les habituals de les llibreries: presentacions, lectures, col·loquis o signatures. De moment, una quarantena de llibreries de Catalunya s'han apuntat a la iniciativa, segons el Gremi de Llibreters, que crearà una pàgina web específica per donar a conèixer les activitats que se celebraran pel Llibrestiu.

[dissabte, 26.06.21]
Les nou esglésies romàniques del Pirineu es poden visualitzar des d'ara dins de la col·lecció de la plataforma «Sketchfab Conjunt Esglésies de la Vall de Boí» en 3D
Ja és possible sobrevolar les esglésies de la Vall de Boí i descobrir detalls dels interiors a les pantalles dels ordinadors i dispositius mòbils, i als aparells de realitat augmentada i realitat virtual. Els models de les nou esglésies estan disponibles des d’avui mateix a la col·lecció de la plataforma «Sketchfab Conjunt Esglésies de la Vall de Boí». Coincidint amb el 20è aniversari de la inscripció de les esglésies romàniques com a Patrimoni Mundial de la Unesco, el departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Ilerdencs han digitalitzat tot el conjunt en 3D dins del
programa Giravolt amb l'objectiu de fer-lo més accessible. Cadascuna de les esglésies disposa d’una breu descripció en català, espanyol i anglès, i de diferents anotacions que faciliten la navegació i destaquen els elements principals de cada edifici. Gràcies a la digitalització es pot recórrer l’interior de Sant Climent de Taüll a vista d’ocell, descobrir la sagristia que s’amaga darrere el retaule de la Nativitat de Durro, i mirar la nau d’Erill des del punt de vista de les escultures del Davallament. Pròximament s’incorporarà a la senyalització de les esglésies uns codis QR que donaran accés als models 3D de cada església, que permetran als visitants que hi vagin fora de les hores o dies d’obertura accedir de forma virtual a l’interior de Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, la Nativitat de Durro i Sant Feliu de Barruera.

[divendres, 25.06.21]
París i Milà comencen a sonar com a substitutes de Barcelona en l'organització del Mobile Word Congress a partir del 2025 que aquest any porta a Catalunya la xifra testimonial de 30.000 inscrits
Unes 30.000 persones assistiran finalment al Mobile World Congress 2021, el primer que es fa després de la crisi més aguda del coronavirus. Són gairebé 20.000 menys que les xifres a les quals aspiraven els organitzadors a arribar en un inici, però les baixes de grans marques han deixat l'assistència molt per sota. Els responsables auguren que el MWC trigarà almenys un parell d’anys a recuperar el volum de congressistes i d’empreses expositores del 2019. Aleshores va ser la millor edició de la història, amb 109.000 assistents. El
Mobile Word Congress, que tè lloc aquest fi de juny a Barcelona, confia que el 2022 ja no es noti l’impacte de la crisi sanitària. En l’edició d’enguany participen al MWC 2021 un miler de companyies expositores, de les quals 700 de manera presencial i 300 en format virtual. Precisament a causa de la crisi sanitària i econòmica, així com de les restriccions i mesures restrictives, Vodafone, Ericsson, Samsung, Sony, Nokia i Xiaomi són algunes de les grans empreses que ja van anunciar que no hi serien físicament. L'organització confia també en millora l'assistència amb la participació dels congressistes locals, que interpreta que inclouen els professionals d'Espanya i els països fronterers europeus. Els assistents al Mobile World Congress hauran de fer-se un test cada 72 h, estiguin vacunats o no. El conseller delegat John Hoffman ha insinuat que ciutats com París o Milà es postulen com a candidates a partir del 2025, però l'organització continua mostrant per ara el seu interès per mantenir-la a Barcelona i, sobretot, a Europa.

[dijous, 24.06.21]
El 150 aniversari del naixement del pioner del cinema Segundo de Chomón es commemora a la Filmoteca de Catalunya amb un cicle de films seus inèdits
El 17 d’octubre es compleixen 150 anys del naixement de Segundo de Chomón (Terol, 1871 - París, 1929), un dels pioners més destacats dels primers trenta anys del cinema europeu del segle XX i alhora desconegut pel gran públic, que va ser qualificat durant molt de temps com el Méliès espanyol. L’efemèride és la primera commemoració oficial del Govern de la Generalitat a un cineasta. Nascut a Terol però fortament lligat a Barcelona des que la seva família es va traslladar a la ciutat quan era petit,
Segundo de Chomón va ser voluntari a la guerra de Cuba i va tornar a Barcelona per implicar-se en la incipient indústria cinematogràfica de la ciutat, primer instal·lant un taller per acolorir pel·lícules per a empresaris locals i per a cases estrangeres i després com a operador. Va ser un home d’estudi que es va refugiar en l’anonimat per desplegar la màgia del cinema en més d’un centenar de pel·lícules esquitxades pels trucs i la fantasia, i va ser contractat per les empreses cinematogràfiques més importants de l’època, com la Pathé o la Itala Films. Per desgràcia, moltes d’aquelles obres s’han perdut. Es calcula que es dona per perduda un 90% de la producció de la seva primera etapa a Barcelona a la productora Marro i Macaya. La Filmoteca de Catalunya lidera des de la dècada dels noranta la digitalització i conservació de les pel·lícules del cineasta aragonès en col·laboració amb una vintena d’arxius i cinemateques de tot el món.

[dimecres, 23.06.21]
La Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d'Art de Catalunya obre al públic el servei de préstec de documents
Aquest nou servei de préstec facilita l’accés al fons de la biblioteca alhora que es promou la recerca i la creació de coneixement, impulsant la dimensió social i científica del museu. La posada en marxa d’aquest nou servei suposa un pas endavant en l’obertura a la ciutadania de les biblioteques de museus, habitualment centres especialitzats que acostumen a restringir el servei de préstec al personal intern dels propis museus.
La Biblioteca Joaquim Folch i Torres és una biblioteca centenària i conté 130.000 volums de monografies i més de 4.000 títols de revistes que conformen un valuós patrimoni bibliogràfic i documental especialitzat en art. A partir d’ara, el servei de préstec gratuït està obert a qualsevol persona que vulgui donar-se d’alta per agafar en préstec un màxim de cinc documents durant 21 dies i renovar-los fins a dues vegades.

[dimarts, 22.06.21]
Casa Batlló rep la Menció Especial del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic 2021 per la precisió i el respecte utilitzats en la rehabilitació
La Menció Especial de Restauració del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, organitzat pel COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) i AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), s'ha atorgat a la intervenció de Casa Batlló que, des del punt de vista tècnic i metodològic, ha destacat per la seva qualitat, precisió i respecte, segons el veredicte del jurat. El projecte de restauració de Casa Batlló, dirigit per Xavier Villanueva, Ignasi Villanueva, Mireia Bosch i Ana Atance va optar per una restauració respectuosa i tècnicament d’alta qualitat, cosa que feia possible el ressorgiment d’un projecte inicial que havia desaparegut parcialment i aconseguir la recuperació d’una obra alterada, respectant la seva identitat. Després d'aquesta rehabilitació, el visitant veu la millor versió de la Casa Batlló, ja que el 2017 es va iniciar unes de les restauracions més impressionants realitzades per la família Bernat des de la seva adquisició el 1995.
El projecte de restauració actual ha permès la recuperació dels estucs originals de Planta Noble, el descobriment i reproducció dels arrambadors així com la recuperació de llums i diferents elements decoratius amb ple respecte a l’obra arquitectònica original i preservant l’autenticitat de la mateixa. Finalment, destaca la restauració de la façana principal que es va dur a terme de gener a maig del 2019, i que va involucrar a professionals de set gremis diferents que hi van intervenir per netejar-la, restaurar-la i aplicar diferents tècniques de conservació, un procés especialment complex a causa de l’ús dels cinc materials que la componen (pedra, ferro, ceràmica, vidre i fusta), cadascun dels quals va requerir un tractament específic. Per divulgar aquests històrics treballs de restauració, la Casa Batlló ha desenvolupat un microsite amb entrevistes i comentaris de experts.

[dilluns, 21.06.21]
Benvingut, Arturo!
Amenaçava pluja i tempesta, però al Balcó del Mar de Sitges va sortir el sol de caiguda de tarda. La Cubana no havia preparat un remake de «La tempestad» del 1986 sinó una performance festiva, acolorida i mediterrània, acompanyada de la remor de les ones, però estic segur que si hagués plogut a bots i barrals no els hauria costat gens improvisar i fer creure a tota la concurrència que era cosa seva. La Cubana ha fet 40 anys més 1 (una propina a causa de la crisi del coronavirus que no els va permetre celebrar-ho en el seu moment). I a partir d'una proposta de l'Ajuntament de Sitges —pàtria de La Cubana— i d'una idea del director de la companyia,
Jordi Milan, ha nascut la macroexposició antològica «La Cubana: 40 anys + 1. Un viatge del ”no res”al 2021», que ocupa tots els espais possibles, des del vestíbul al terrat, del Miramar Centre Cultural. La inauguració de l'exposició estava anunciada presumptament segons el cànon convencional establert: tallada de cinta, passeig d'autoritats i visita dels pobletans. Però La Cubana no està per convencionalismes i l'aixecada de teló de la mostra es va convertir en una performance d'arts de carrer amb tots els ets i uts. Les restriccions sanitàries encara en vigor no van ser impediment perquè la troupe de La Cubana s'hi adeptés. La plaça del Balcó del Mar, davant del Miramar Centre Cultural, distribuïda estratègicament amb números d'invitació —amb la separació de seguretat de rigor— i feixos de globus blancs donant la benvinguda als més de 300 convidats, aforament permès màxim. Per a cadascú, un globus —la infància sempre torna!— i una bossa de color amb un kit de “supervivència” i d'interactuació: una targeta per penjar al fil del globus, records d'alguns dels espectacles de La Cubana, una senyora i elegant pamela i un plomall blanc —un homenatge subtil al sector sanitari, herois del combat contra el coronavirus. La mestra de cerimònies —cubanera total amb accent valencià— dóna les instruccions. Cadascú ha de buscar el seu quadrat amb el número que té assignat i portar-se la cadira de tisora per seure-hi que li donen a l'entrada [crónica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tothom instal·lat, comença la festa: que tothom deixi anar el fil i s'enlairen els globus (primer efecte estètic que dibuixa un enorme cúmulus blanc damunt de tot el Balcó del Mar), que tothom es vesteixi amb la seva pamela (efecte de coloraines a ull d'ocell), i els parlaments de rigor (molt breus i generalment tots fent referència als records de quaranta anys de La Cubana: la nena que ara és alcadessa que recordava una de les primeres performances al mercat, l'admiració d'uns que eren més joves i la memòria lúdica i agraïment dels altres. L'esclat arriba quan l'edifici noble veí, davant per davant del Miramar Centre Cultural, es converteix en un escenari natural. Obertura i tancament de mallorquines com a preludi amb els personatges en cada finestral, coreografia i música coral al terrat, passeig d'una troupe de sanitaris amb bata blanca brandant els plomalls —a Sitges les rues formen part del patrimoni local— i enlairada de coets i traca final. I, per descomptat, càtering de primera, però al revés, no anant a buscar els ingredients a taulell sinó esperant el repartiment personal cadira per cadira. Tot un luxe amb xampany inclòs.

[diumenge, 20.06.21]
Les escoles de circ catalanes s’han trobat a l’Arts Santa Mònica en una Jornada de Visibilització de Centres de Formació en Circ per fer públiques les dificultats del sector
La Jornada ha estat organitzada pel Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per posar en relleu la feina que fan els centres formatius d’aquesta disciplina. Les diverses escoles han donat a conèixer el seu projecte i han posat sobe la taula les dificultats que tenen per tirar endavant. De fet, un dels objectius d’aquesta jornada és consolidar un xarxa d’espais formatius de circ. Els representants del
sector del circ asseguren que les escoles de circ fan una tasca educativa, cultural i social que cal desenvolupar i afegeixen que no volen que es deixi de banda el circ quan s’està revaloritzant la formació en dansa i teatre. El 2019 es va posar en marxa el Pla d’Impuls de Circ de Catalunya. Havia de concloure l’any passat, però la crisi del coronavirus va impedir desenvolupar-lo i, per això, s’ha prorrogat fins al 2022. El Pla inclou 11 mesures, relacionades amb potenciar la formació, donar suport a la producció i augmentar-ne la difusió.

[dissabte, 19.06.21]
El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet és homenatjat a Barcelona en un acte al Jardí de les Escultures i en el que participen la seva filla Carlota Bnet, els dramaturgs Sergi Belbel i Josep Maria Miró entre altres
L'Ajuntament de Barcelona ha sortit al pas de les crítiques que va rebre després d'haver organitzat un acte a l'escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón (mort el 19 de juny del 2020) i haver passat per alt la mort del dramaturg i pare de les telenovel·les en català, Josep Maria Benet i Jornet, mort el 6 d'abril del 2020. L'acte està previst per al diumenge, 20 de juny, al Jardí de les Escultures (entrada per l'Avinguda Miramar, 11) i ha estat donat a conèixer com l'homenatge que li fa la ciutat de Barcelona. Però queda encara una fota pendent que amb motiu d'aquest homenatge s'hauria pogut portar a terme com és la col·locació d'una placa a la Ronda de Sant Antoni, núm. 12, a tocar del Mercat de Sant Antoni, una iniciativa que ha estat reclamada oficiosament en algunes ocasions. L'acte del Jardí de les Escultures, que es podrà seguir en directe a través
d'aquest enllaç, compta amb la participació de l'alcaldessa Ada Colau, de la filla de l'homenatjat, Carlota Benet, i dels dramaturgs Sergi Belbel i Josep Maria Miró. També es preveuen lectures dramatitzades amb les veus de també algunes lectures dramatitzades, en les veus de Jordi Boixaderas, Emma Vilarasau i Pep Cruz. La música en directe anirà a càrrec dels pianistes Albert Guinovart i Andreu Gallén, en un acte conduït pel director teatral Toni Casares.

[divendres, 18.06.21]
La Sagrada Família descarta del tot enllestir la construcció del temple el 2026 i cancel·la la continuïtat de les obres almenys fins al 2024 a causa de la davallada de visitants turístics arran de la crisi del coronavirus
El pla d’obres de la Sagrada Família ha quedat aturat gairebé en la seva totalitat. L’objectiu d’enllestir la construcció del temple el 2026 va quedar descartat a l’estiu després de quatre mesos de confinament i la pràctica desaparició del turisme a la ciutat. Sense visitants es van acabar els ingressos amb què es financien els treballs, i les previsions per recuperar-los no són gens engrescadores. Per això el patronat de la fundació de la Sagrada Família ha comunicat una reducció de l’estructura interna de treballadors a partir del juliol per ajustar-la a les necessitats actuals. I el pla general d’obres, tret dels treballs que es duen a terme a la torre de Maria, no es podrà reprendre, com a mínim, fins al 2024, després de quatre anys d’aturada a causa de la crisi del coronavirus. La fundació de la
Sagrada Família manté que per a l’any 2022, si no hi ha imprevistos, s’hauria d’esperar una consolidació turística però a un nivell del 50% respecte al 2019. Segons els seus càlculs, fins a l’any 2023 les xifres no s’acostaran a les de l’estiu anterior al tancament. La caiguda d’ingressos va obligar a reduir el pressupost d’obres dels 18 milions d’euros a menys de 4 milions aquest any, i aquesta xifra no es podrà mantenir si la reactivació turística no avança a una certa velocitat. El temple necessita unes sis-centes visites diàries per mantenir tot l’engranatge en marxa.

[dijous, 17.06.21]
La companyia La Cubana mostra els secrets de la seva llarga trajectòria de quaranta anys amb una macroexposició al Miramar Centre Cultural de Sitges
El subtítol d’aquesta exposició ho diu clar: “Un viatge del no res al 2021”. Un recorregut per la història de la companyia explicat a través dels seus secrets. A La Cubana diuen que són escombriaires de mena. No llancen res. Ho guarden tot. Objectes i utillatge de totes les èpoques i de tot tipus: escenografies, vestuaris, perruques, barrets, dentadures postisses, ulleres, cartells, retalls de premsa, fotografies, premis, records entranyables... Totes aquestes rampoines acumulades, ben col·locades i artísticament il·luminades han fet possible l'exposició «La Cubana 40 anys + 1: Un viatge del no res al 2021». Els que realment coneixen La Cubana saben que no és una exposició convencional, o millor dit, que ningú s’esperi una exposició de disseny minimalista de les que s’està acostumat a veure normalment. És una gran exposició immersiva dins el seu món (sense gaire tecnologia digital), on el visitant, a través dels secrets de la companyia, podrà gaudir veient, escoltant, també olorant i quasi tocant, i podrà endinsar-se a l’univers de
La Cubana d’aquests 40 anys + 1 perquè la crisi del coronavirus ha fet que la celebració s'hagués de posposar un any. Un desplegament (20 camions plens de trastos) que han ocupat les dues plantes del Miramar Centre Cultural i també les seves terrasses, un llibre tàctil obert amb la història de La Cubana que es podrà visitar a Sitges fins al 26 de setembre.

[dimecres, 16.06.21]
L'actual Família del Súper 3 s'acomiada després de quinze anys i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals obre una convocatòria de propostes per al nou projecte de ficció adreçat als espectadors joves
La Família del Súper3 s'acomiada definitivament de la televisió catalana després de quinze anys protagonitzant seqüències de ficció a diverses generacions de joves espectadors. En els quinze anys de trajectòria, la Família del Súper3, entre múltiples iniciatives, va participar en un musical en col·laboració amb la companyia Dagoll Dagom, va aconseguir tres discos d'or i tres de platí, ha fet també visites a hospitals d'arreu de Catalunya de la mà del col·lectiu Pallapupas i ha pres part en les diverses edicions de La Marató i en festivals com el de Cap Roig. El moment més ben rebut de la
Família del Súper 3 va ser sempre, anualment, la Festa dels Súpers, que va arribar a reunir més de 400.000 espectadors en un cap de setmana. Coincidint amb el comiat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha obert una convocatòria de propostes per a un nou projecte de ficció del Súper3. El projecte que resulti escollit substituirà la Família del Súper3 i haurà de portar a terme un projecte multicanal de ficció que és una de les propostes de la nova etapa del Departament d'Infantils de TV3, liderat per la periodista Laia Servera, la cara coneguda fins la temporada passada del programa InfoK.

[dimarts, 15.06.21]
El Museu de les Arts Escèniques entra en xarxa unes «píndoles» breus a YouTube per conèixer part del patrimoni que conserva com un fons de María Araujo o un recull de premsa de Margarida Xirgu
El Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre ha confeccionat uns vídeos breus o «píndoles» per conèixer part del patrimoni que conserva sobre les arts escèniques a Catalunya. Es tracta de diversos vídeos que es poden veure al
canal de youtube de l’Institut del Teatre, a la llista de reproducció del MAE, on els tècnics del museu presenten diverses col·leccions i fons del museu com el de Jaume Respall, Consol Villaubí, María Araujo, Artur Sedó, Gastón i Cecília Mantua, serveis com el projecte «Te’n recordes», l’hemeroteca digital o les col·leccions de premsa històrica, i també peces del museu i altres curiositats com la maqueta del Liceu de Jaume Respall, la marioneta de Harry V. Tozer del cavaller de Sant Jordi, el retrat de Marta Olsina, la indumentària de Montserrat Caballé, les vides paral·leles de José Udaeta i Emma Maleras o el manuscrit «Querer por sólo querer». El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre és el centre de referència d’informació i recerca de les arts escèniques catalanes i aplega un arxiu amb més d'un milió de documents, cartes, programes de mà, cartells i fotografies, un museu amb més de 30.000 peces d'art, d'indumentària, escenografies, figurins, titelles i tot tipus d'objectes i una biblioteca que dona accés a més de 150.000 recursos del fons antic, modern, audiovisual, revistes i premsa sobre arts escèniques.

[dilluns, 14.06.21]
Es dedica una placa a Joan Brossa i a l’activista cultural Pepa Llopis que es descobreix a la Casa Fullà dels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets on va viure la parella fins a la mort del poeta i dramaturg el 1998
Es dedica una placa a Joan Brossa i a l’activista cultural Pepa Llopis. Es descobreix a la Casa Fullà, dels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets, on va viure la parella (Gènova, 27, Horta-Guinardó) fins a la mort del poeta i dramaturg el 1998. Pepa Llopis (Barcelona, 1925 - Calders, 2011) va ser la companya de Joan Brossa des del 1972 i va tenir un paper clau en la seva vida. Va ser infermera al Departament d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau, i des de l’any 2000 va ser la presidenta de la Fundació Brossa, treballant per promoure i conservar el llegat de l’artista. Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), és el poeta avantguardista català més representatiu del segle XX. De família menestral, als disset anys hagué d’anar a la guerra on començà la seva carrera poètica. Als anys quaranta, a partir de la coneixença de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats, s’introduí en el surrealisme. Gràcies als seus consells i dins d’una línia neosurrealista començà a escriure sonets, odes i teatre (que ell anomenava poesia escènica). El 1941 realitzà els seus primers poemes visuals, tot seguint els paràmetres futuristes.
Joan Brossa ha estat sempre a la frontera entre gèneres. Les seves col·laboracions amb artistes són abundants i de naturalesa diversa. En el camp escènic, escriví accions espectacle ja des dels anys quaranta i després practicà altres gèneres parateatrals, com els monòlegs de transformació, els ballets i concerts, on destaquen les col·laboracions amb Josep M. Mestres Quadreny i Carles Santos («Suite bufa» de 1966 o «Concert irregular» de 1968), així com teatre de text, llibrets d’òpera i guions cinematogràfics. A partir de la sorpresa que suposà en el moment de la seva publicació «Poesia rasa» (1970), Brossa es va imposar com una de les figures de la literatura catalana contemporània més interessants.

[diumenge, 13.06.21]
L'Associació de Museòlegs de Catalunya dubta que el projecte de l'Hermitage encaixi amb l'ecosistema museístic de Barcelona i s'hi posiciona en contra
L’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) es posiciona rotundament en contra del projecte de l’Hermitage a Barcelona. No creuen que sigui el projecte que necessita ni la ciutat ni el país. L’associació dubta que l’equipament encaixi amb l’ecosistema museístic de la ciutat i critica l’opacitat, segons ells, que hi ha en el projecte, en tant que es desconeixen les col·leccions que s’exposarien, la interacció que tindria l’equipament amb els barcelonins i com afectaria els treballadors dels museus.
L'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMI) va fixar el seu posicionament en un debat on van participar una trentena de membres. D’aquests, un 87 % es va mostrar en contra del projecte, mentre que el 13% restant ho veia com una oportunitat. L’associació tampoc no creu que l’Hermitage sigui una oportunitat laboral pels museòlegs i no entén el paper i l'interès del Gran Teatre del Liceu. En aquesta línia, explica que l’entitat qüestiona des de fa temps els concursos públics que s’han fet en les direccions d’alguns equipaments culturals de la ciutat, ja que no han donat oportunitat a tots els professionals que estan preparats per accedir-hi. Vista la situació econòmica actual del sector, que asseguren que no aixeca el cap des de la crisi del 2008, consideren que l’entrada d’una franquícia com l’Hermitage a Barcelona suposaria sumar una altra problemàtica i aposten perquè es reforcin els museus que ja hi ha.

[dissabte, 12.06.21]
Àlex Ollé s'estrena com a artista resident del Gran Teatre del Liceu amb una versió singular de l'òpera «La Bohème» de Giacomo Puccini
Una de les obres més populars del repertori operístic, «La Bohème», torna al Gran Teatre del Liceu gairebé cinc anys després de l'última representació. Aquesta vegada, sota la direcció escènica d'Àlex Ollé, artista resident del Liceu durant els pròxims 4 anys. Ollé, membre de La Fura dels Baus, presenta una relectura de l’obra de Puccini i la situa en un barri popular en l'extraradi d'una gran ciutat. En un context dominat pels efectes de la industrialització, la preeminència dels valors burgesos i un clima intel·lectual monopolitzat pel positivisme laic, materialista i científic, l’obra acaba sent un cant a la vida en la qual també es parla de la fragilitat de la felicitat. En el llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en «Scènes de la vie de bohème», d’Henri Murger, els personatges sortegen les dificultats econòmiques i les inclemències del temps amb humor i il·lusió. En la història d'amor tràgica de
«La Bohème» de Giacomo Puccini hi ha, entre altres, Rodolfo, aspirant a poeta, i Mimì, una veïna brodadora, articula un camí on la passió, la joventut, l’art i totes les emocions que donen sentit a la vida i a la mort es fusionen. Anita Hartig, Maria Teresa Leva, Adriana González —Mimì—, Atalla Ayan, Giorgio Berrugi —Rodolfo—, Valentina Nafornita i Katerina Tretyakova —Musetta—, Roberto de Candia i Damián del Castillo —Marcello— posaran veu a alguns dels protagonistes que sortegen el seu destí i recorden amb nostàlgia la seva joventut. Un repartiment de luxe dirigit per Giampaolo Bisanti i que també compta amb la participació del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Veus i Cor infantil Amics de la Unió i l'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

[divendres, 11.06.21]
Internet passa per davant de la televisió segons les onades de l'Estudi General de Mitjans que evidencia també una caiguda en picat del cinema convencional sobretot pel tancament forçat pel coronavirus
En l’onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM) corresponent al primer quadrimestre del 2021, Internet se situa en un 90% de penetració, mentre que la televisió té un 87,3%. Tot seguit ve la ràdio, amb un 55%, i ja a molta distància el cinema, amb un 0,6%, tot i que cal tenir present el tancament de sales al qual s'ha vist obligat el sector. Per franges d’edat, la població que més es connecta a internet és la compresa entre els 20 i els 24 anys (99,4% pel 76,5% que mira la televisió) i de 25 a 34 (97,1% pel 81,3%). La televisió és predominant en les persones de 65 i més anys amb un 95,8%. En el cas de la franja de 65 a 74, un 81,9% acudeix a internet, i en la de 75 anys i més només hi acudeix un 52,7%. Pel que fa a la ràdio, els sectors que tenen més penetració són les franges de 35 a 44 anys (59,6%) i de 45 a 54 anys (62%). En cinema, les persones que van més a les sales són les compreses entre els 25 a 34 anys (1,1%). Una altra de les anàlisis més destacades de l'informe de
l'Estudi General de Mitjans (EGM) és que, en un any marcat per la pandèmia, les plataformes de vídeo sota demanda mitjançant la tecnologia OTT (Over the top) gairebé han duplicat a Catalunya el nombre de subscriptors, i s’han superat els 9,1 milions d’abonats el primer quadrimestre del 2021, en comparació als 5,2 milions del 2020. Netflix, amb 3,7 milions d’abonats a Catalunya, lidera la llista de les principals plataformes de vídeo sota demanda i supera el 50% de penetració al mercat català. És a dir, un de cada dos catalans té accés a Netflix. A aquesta plataforma la segueix Amazon Prime Video, amb prop de 2,4 milions d’abonats; HBO, amb 970.000; Disney+, amb 778.000; DAZN, amb 310.000; Filmin, amb 191.000, i Rakuten TV, amb 185.000, segons dades de la primera onada de l’estudi general de mitjans del 2021. A més, un 85% de la població utilitza les xarxes socials, i els usos més habituals són entretenir-se (81%), interactuar (72%) i informar-se (66%). Les xarxes més utilitzades en l’àmbit espanyol són Whatsapp (83%), Facebook (69%), YouTube (63%), Instagram (60%), Twitter (42%) i Telegram (28%).

[dijous, 10.06.21]
Es troba la que es considera la primera traducció a l'espanyol d'un text de Charles Dickens segons la revista Dickens Quartely
Un article publicat a la revista Dickens Quarterly descobreix la que pot ser considerada la primera traducció directa de l’anglès a l'espanyol d’un text de Charles Dickens. L’article explica la recerca al voltant d’aquesta troballa feta pel professor John Stone, de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB). La traducció més antiga de Dickens documentada fins ara és del 1847, però es tracta d’una traducció a l'espanyol feta a partir d’una traducció francesa i no pas d’una traducció directa. El text trobat ara s'ha localitzat a la Biblioteca de Catalunya, dins d’un exemplar d’«El Pasatiempo: colección de novelas originales y traducidas del alemán, inglés, italiano y francés», una obra publicada a Cadis el 1844 per un grup d’amics de poc més de vint anys. El volum recull traduccions sense signar de narracions breus d’Agnes Strickland, Friedrich von Schiller, John Galt, Alfred de Vigny, Abraham Elder i Charles Dickens. Es tracta d’una selecció no unificada per gènere o tema que comprèn ficció històrica, ficció policíaca o un conte filosòfic i gòtic, i en què predominen els textos d’origen anglès. Tres dels quatre escriptors britànics inclosos a la col·lecció —Dickens, Galt i Strickland— ja eren ben coneguts pels lectors anglòfons de l’època. La primera traducció a l'espanyol de l’obra de ficció de
Charles Dickens és «A madman’s manuscript», una narració de caràcter delictiu en primera persona, llegida pel senyor Pickwick a la seva habitació del Leather Bottle Inn, a Cobham, per combatre l’insomni, en el capítol 11 de la conegudíssima novel·la dickensiana The Pickwick Papers. El traductor va ser probablement William Macpherson (Gibraltar, 1824 - Madrid, 1898), conegut diplomàtic, naturalista i arqueòleg, i també el traductor de Shakespeare més destacat del segle XIX.

[dimecres, 09.06.21]
El cineasta Pere Portabella com a artista convidat de la temporada 2020-2021 del Palau de la Música Catalana ha proposat un diàleg amb el públic sobre la utilitat de l’art i les seves afirmacions i impugnacions que es manté en línia
Durant l’acte, moderat pel director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, s'ha projectat una suite feta pel mateix cineasta Pere Portabella per a l’ocasió amb seqüències escollides de les seves pel·lícules. El Palau de la Música Catalana ha donat accés obert a través de l’streaming en directe per Palau Digital i després
manté el contingut en el seu web. Pere Portabella (Figueres, Alt Empordà, 1927), coetani de Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró, Antonio Saura, Josep Maria Mestres Quadreny o Carles Santos, comparteix memòries i saber artístic, sense obviar la seva implicació directa en política (va ser escollit senador i després diputat del Parlament de Catalunya). Amb Carles Santos, per exemple, va col·laborar en «El silenci abans de Bach», un encanteri al voltant del compositor i la seva obra. Aquesta és una de les activitats d’Hivernacle del Palau de la Música Catalana que va ser posposada per la crisi del coronavirus i que la sala ha volgut recuperar per la importància del protagonista. Amb la seva productora Films 59, Portabella va impulsar pel·lícules emblemàtiques com «Viridiana» de Luis Buñuel.

[dimarts, 08.06.21]
La 2a edició de la Biennal Ciutat i Ciència té un programa de més de 250 activitats i la participació de més de 300 científics i ponents internacionals
En aquesta segona edició, la Biennal Ciutat i Ciència reflexiona sobre el coneixement des de la perspectiva dels límits a partir de diversos punts de vista com ara els avenços que estan marcant el futur, les implicacions ètiques, l’ estret vincle de la ciència amb l’art, la sociologia i la política, la igualtat de gènere en el món científic, la igualtat de drets i d’oportunitats, o la sostenibilitat del planeta i els reptes de l'alimentació sostenible. L’equip de comissaris de la Biennal Ciutat i Ciència està integrat per Ricard Solé, professor d’investigació ICREA i director del Laboratori de Sistemes Complexos a la Universitat Pompeu Fabra; Núria Montserrat, professora de recerca ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC); Pau Alsina, doctor en Filosofia i professor i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Irma Vilà i Òdena, enginyera multimèdia, comissària i investigadora d’art, ciència i tecnologia i professora a l’UOC; Begoña Román Maestre, filòsofa especialitzada en bioètica i en ètica en entorns professionals i organitzatius i professora a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona (UB); Toni Massanés, gastrònom i director de la Fundació Alícia; Marta G. Rivera Ferre, profesora de investigación de INGENIO (CSIC-UPV) i investigadora de la cátedra de Agroecologia de la. UVIC-UCC; Joan Font Fàbregas, doctor en Ciències Polítiques i investigador a l’Institut d’Estudis Socials Avançats de Còrdova, i Àngel Ramírez Troyano, sociòleg i divulgador científic a l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC).
La Biennal Ciutat i Ciència va néixer l'any 2019 per impuls de l'Ajuntament de Barcelona i amb la voluntat d'apropar la ciència a tota la ciutadania. En aquesta segona edició compta amb la complicitat de 40 entitats col·laboradores de la ciutat i d'àmbit internacional, i per primera vegada incorpora la Festa de la Ciència (13 juny, Front Marítim) que celebra la 14a edició amb 180 activitats, 187 participants, 95 institucions i 4 espais.

[dilluns, 07.06.21]
El projecte de l'Hermitage o l'ampliació del MNAC han quedat fora del Parte per la Cultura que han subscrit tots els grups polítics que en canvi es posicionen a favor de la Biblioteca Provincial
Ha estat un any i mig coent-se, però finalment tots els grups polítics han subscrit el Pacte per la Cultura que ha de servir per coordinar les propostes que s'hi fan i marcar-ne el calendari de realització. Finançament i consolidació de grans infraestructure són dos dels eixos del Pacte així com destinar un 7% dels fons europeus al sector cultural i la seva recuperació després de la crisi del coronavirus. Al reclamat 2% del pressupost de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ara hi destina 30€ per ciutadà), l'Ajuntament de Barcelona recorda que destina un 6% a la cultura, cosa que representa uns 90€ per ciutadà. Comparat amb altres ciutats, Berlín hi destina 100€ i Madrid hi destina 50€. Una altra de les reivindicacions del Pacte per la Cultura és la Llei de Mecenatge i per als treballadors de la Cultura, l'Estatut de l'Artista. Es vol aconseguir també el reequilibri territorial per arribar al 33% del pressupost als districtes el 2030, prop del doble de l'actual que és un 17%. Amb el
Pacte per la Cultura es vol arribar també a la internacionalització i la interrelació amb nous àmbits com l’educació, la tecnologia, la innovació o la ciència, sense oblidar els sectors en què des de sempre ha destacat la ciutat, com ara el llibre, la música, les arts escèniques i visuals, les indústries creatives. El projecte de l’Hermitage o l’ampliació del MNAC han quedat fora del pacte, en canvi hi destaca la necessitat de recuperar el projecte de la Biblioteca Provincial que de fa anys té destinat un dels espais veïns de l'Estació de França.

[diumenge, 06.06.21]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2021 amb 22.953.198 visitants que han fet 48.676.120 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de maig del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.953.198 visitants i 48.676.120 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.417,3 visites de pàgines (12,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 19 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.567 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 05.06.21]
Jordi Casanovas posa el dit a la ferida del 2017 amb la ficció d'una família catalana de classe mitjana que viu de prop la lluita del procés d'independència i els fets de l'1-O
Material fràgil. El dramaturg Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha posat el dit a la ferida quan encara és tendre. L'atemptat terrorista de la Rambla de Barcelona l'estiu del 2017, la concentració ciutadana davant la ràtzia d'escorcolls a la Generalitat de Catalunya i principalment al Departament d'Economia de la Rambla de Catalunya el 27 de setembre, el referèndum d'independència de l'1-O...
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]L'autor és valent perquè fuig del que podria ser un registre estrictament documental i entra en la ficció a través d'una família de classe mitjana catalana que es transforma en un mirall en el qual es pot mirar la societat actual que encara porta el pes damunt d'un judici polític de revenja i l'esgarrapada sagnant de l'empresonament dels presos polítics catalans, l'exili de tots uns altres i la repressió de centenars de ciutadans implicats en les accions de l'organització del referèndum.

[divendres, 04.06.21]
L'Ajuntament de Tarragona torna a ordenar el tancament provisional del Teatre Tarragona pel risc de despreniment detectat novament en el vestíbul després de la caiguda del fals sostre de la platea que ja va obligar a tancar-lo el 2019
El Teatre Tarragona ha tancat de nou temporalment davant el possible risc de despreniment del fals sostre del vestíbul. L’Ajuntament ha pres aquesta decisió per seguretat i per generar tranquil·litat després de rebre un informe extern que certifica el perill existent en aquesta zona. L'Ajuntament no veu normal que un teatre inaugurat el 2012 presenti tantes deficiències. El teatre ja va estar tancat durant uns mesos l’any 2019 després que caigués parcialment el fals sostre de la platea. El consistori ha explicat que els serveis jurídics municipals treballen per exigir responsabilitats jurídiques a l’empresa constructora. Pel que fa a la programació d’estiu prevista, es reprogramarà al Teatre Metropol. Ben aviat s’iniciaran els tràmits per dur a terme l’actuació d’emergència. L'Ajuntament de Tarragona preveu que els treballs durin tres mesos i confia que l'equipament podrà reobrir a la tardor. El Teatre Tarragona és un teatre a la italiana amb una platea i un amfiteatre, i amb aforament de 698 localitats. Construït el 1924 i després de diverses vicissituds i etapes, l'11 de desembre de 2012 va tornar a obrir. Amb un edifici de nova planta obra de l’arquitecte Xavier Climent, el teatre està construït al número 11 de la Rambla Nova. La sala, amb capacitat per a 700 espectadors compta amb un volum i acústica ajustats, enfrontat a través d’una embocadura a un escenari amb provisió d’àmplia maquinària vertical i espai lateral molt limitat. L’ús principal del
Teatre Tarragona és el de la producció i l’exhibició pública d’espectacles de tots els gèneres en format frontal, comunament anomenats a la italiana, a més d’altres activitats complementàries, com ara concerts, projeccions, presentacions i xerrades. Sobre el vestíbul hi ha una sala amb un gran mirador sobre la Rambla Nova i el Balcó del Mediterrani.

[dijous, 03.06.21]
El Comic Barcelona es desentén del comunicat del prop de tres centenars d'autors que rebutgen la concessió del Gran Premi d'Honor a Antonio Martín i al·lega que la decisió del jurat s'ajusta a les bases
Després de dos dies sense resposta, el Comic Barcelona ha dit en un comunicat, referint-se al que van fer públic abans un centenar d'autors de còmic que ara ja té més de 275 signatures i en el qual manifestaven el seu desacord amb la concessió del Gran Premi d'Honor al teòric i editor Antonio Martín, que Ficomic, l'entitat responsable d'organitzar el Comic Barcelona, al·lega que les decisions que va adoptar el jurat complien les bases vigents dels premis. El jurat estava format per vuit persones acreditades de diversos àmbits i veus del món del còmic i que, segons afirma Ficomic, actua amb total independència de criteri i valoració.
Ficomic només s'obre a estudiar les propostes rebudes per millorar el premi i fer que augmenti la divugació de tots els professionals del sector. Aquesta decisió ha obert una crisi en l'àrea del còmic fins al punt que alguns dels autors discrepants ja han anunciat que no pensen col·laborar amb Comic Barcelona. Entre els autors que figuren en el comunicant discrepant hi ha noms amb una reconeguda trajectòria com Paco Roca, Miguel Gallardo, Albert Monteys, Flavita Banana, Juanjo Sáez, Alfonso Zapico, Javier Olivares i Ana Penyas.

[dimecres, 02.06.21]
El Pla Barcelona Creació Sonora que impulsa l'Ajuntament conjuntament amb el Liceu, el Palau de la Música Catalana i L'Auditori preveu estrenar durant 34 noves composicions en dos anys
El projecte s’emmarca en els plans de l’Ajuntament de suport al teixit cultural i el pressupost de 350.000 € s’ha inclòs en el conveni de cocapitalitat cultural i científica amb l’Estat espanyol perquè es considera estratègic i es vol que continuï. Les 34 composicions inclouen des d’òpera de petit format fins a grans partitures simfòniques, música coral, de cambra, cançó i cobla. Amb el
Pla Barcelona Creació Sonora es pretén així donar impuls al col·lectiu de nous talents emergents en la música contemporània i l’òpera i posar en relleu el capital acumulat al llarg del temps i donar-hi projecció. La primera intenció va ser promoure un concurs de beques, però des del Palau, el Liceu i L’Auditori van proposar un canvi significatiu amb una relació directa entre creació i exhibició.

[dimarts, 01.06.21]
Circus Arts Foundation commemora deu anys de trajectòria amb un programa internacional d'estiu al Molí de Besalú i la Ciutadella de Roses
Amb «Nits de circ» neix un nou concepte d’espectacle: el “best of” de les atraccions circenses de la temporada actuaran en la pista d’un circ sense lona però amb graderia i orquestra, plantada en espais singulars per a tota la família. El mes d’agost, la Ciutadella de Roses i els Jardins de Besalú rebran les primeres figures dels grans circs europeus. Circus Arts Foundation —promotora del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or i del Gran Circ de Nadal de Girona—, proposa un espectacle que reagrupa sota una mateixa pista a l’aire lliure les principals figures dels grans circs d’Europa. Els caps de cartell de circs del prestigi com Arlette Gruss, Bouglione, Knie o Krone. Per aquesta primera edició de «Nits de Circ» del
Cirus Arts Foundation s’ha dissenyat un espectacle sense entreacte d’una hora i mitja de durada que, amb l’acompanyament en directe dels músics de la Paris Circus Orchestra, proposarà fins a 8 atraccions internacionals amb 23 artistes de 8 nacionalitats: trapezistes amb triple salt mortal, les dues millors malabaristes femenines del món, campions de freestyle (bicicleta acrobàtica), còmics damunt el llit elàstic, genis de l’humor sense paraules, vols amb les cintes aèries a 8 metres del terra i acròbates. Circus Arts Foundation és la fundació cultural privada sense ànim de lucre que produeix «Nits de Circ». L’entitat va néixer a finals de 2011 amb l’objectiu de dignificar el circ. A Besalú, la fundació ha inaugurat recentment Circusland, el Palau internacional de les Arts del Circ, amb una col·lecció de circ del món que repassa els 250 anys d’història del circ.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció