BITS MES MAIG

[dilluns, 31.05.21]
L'obra «Mare de sucre» de Clàudia Cedó prorroga una setmana al Teatre Nacional de Catalunya després del ressò de públic i crítica amb les localitats novament exhaurides
El ressò de l'obra «Mare de sucre» ha estat un “escarment” en sentit positiu per als programadors, començant pel TNC que hi ha donat la primera i decisiva empenta. El fet que s'hagués programat dins del cicle del Festival Simbiòtic, un festival d'arts escèniques accessibles i inclusives, havia insinuat la impressió que es tractava d'un espectacle “especial”, només per a interessats o especialistes sobre el tema, tot el contrari del que realment es vol aconseguir, que deixi de ser precisament “especial”. ¿Ens imaginem quina impressió n'hauríem tret si aquella altra tan celebrada obra de Clàudia Cedó (Banyoles, Pla de l'Estany, 1983), «Una gossa en un descampat», sobre el dol perinetal, s'hagués programat en un cicle, posem per cas, de «Dexeus Dona»? Els espectadors de «Mare de sucre» han parlat clar. Malgrat les restriccions d'aforament —ara ja recuperades al 70%—, el cartell d'exhaurit al TNC es va haver de penjar de seguida. I amb la pròrroga d'una setmana, el mateix cartell ha hagut de tornar a aparèixer ipso facto
[critica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Esgotades les possibilitats de més calendari, ara s'obre una etapa de l'organització d'una gira que es preveu que serà extensa i “contagiosa” (benvingut, en aquest cas, el contagi). I és així com «Mare de sucre» haurà aconseguit el seu principal objectiu: deixar de ser “especial” per ser ras i curt una “obra de teatre”. «Mare de sucre» no ha deixat indiferent ningú. I cal admetre que, a la reflexió que provoca l'obra, hi ha també els comprensibles dubtes d'una societat que està avesada a encasellar les diferències en prestatgeries i pots de conserva degudament etiquetats. ¿Pot una noia amb discapacitat intel·lectual aspirar a ser mare? Faig la pregunta amb la mateixa cruesa que es planteja l'obra. ¿Cal recordar que amb l'auge del nazisme, els anys trenta, l'eugenèsia o l'esterilització forçosa va ser una de les armes criminals al marge de l'Holocaust que es van silenciar fins a l'últim quart del segle passat? ¿Cal reconèixer encara ara que l'esterilització és un recurs legal i admès científicament sempre que sigui voluntari o per raons de força major de la persona implicada o, i aquí ve la controvèrsia, tutelada?

[diumenge, 30.05.21]
El govern espanyol digitalitza 787.000 fitxes de presos i preses del franquisme que es faran públiques tal com l'Arxiu Nacional de Catalunya va fer amb els sumaríssims fa quatre anys
El govern espanyol digitalitza 787.675 documents relacionats amb la repressió que van patir els presos i preses del franquisme i els farà públics. En aquest fons hi ha 300.000 fitxes de presos de la dictadura amb l'historial de cadascun d'ells. D'altra banda, també es digitalitzaran 462.090 fitxes i expedients de propostes de llibertat condicional i de redempció de penes per treballs forçats entre el 1939 i 1967. La redempció de penes consistia en l’ús com a força de treball d’aquells presos que estaven complint condemna. Justificada pel règim i per l’Església com una obra social d’inspiració cristiana, es feia creure que la redempció permetia als presos demostrar el seu propòsit d’esmena a través del treball i l’obediència. En realitat era també una estratègia per esponjar les presons, que estaven sobresaturades, i per aconseguir una força de treball abundosa i barata. En aquest nou portal també es podran trobar 37.147 fitxes de presos condemnats a mort i a penes de presó major des del final de la Guerra Civil fins al 1950. Al catàleg també s'hi inclouran 1.400 fitxes de llibertat vigilada. Tots aquests fons són actualment a l'Arxiu General de l'Administració, al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca i a l'Arxiu de la Reial Cancelleria de Valladolid. L'Arxiu Nacional de Catalunya va fer pública el 2017 la
llista de processos i resolucions dictades pels tribunals militars sumaríssims. La llista de la repressió arriba a la xifra de 65.590 persones que van ser sotmeses a consells de guerra només a Catalunya. Algunes van passar molts anys a la presó, se les va marginar i estigmatitzar i 3.358 van tenir un destí molt pitjor: van ser executades.

[dissabte, 29.05.21]
El Museu de la Música de Barcelona commemora el 75è aniversari de la seva fundació amb diverses activitats a la seu de L'Auditori
La jornada a la seu de L'Auditori se celebra amb diferents activitats en les quals participen l'organista Juan de la Rubia i el fagotista Josep Borràs. Els assistents poden gaudir, dins del cicle La Música del Museu, de dos dels instruments icònics de la col·lecció: el claviorgue Hauslaib i l’orgue Pérez Molero. També se celebra una nova edició del Discofòrum, una trobada d’escolta musical col·lectiva on cadascú exposa un tema musical que genera un petit debat, amb les aportacions de tot el grup una nova manera d'escoltar música en comunitat. Qui ho vulgui pot assistir a una sessió d'Un cafè amb notes d'Antiga, el cicle de concerts a càrrec d’estudiants i professors de l’Escola Superior de Música de Catalunya, dirigit musicalment per l'arpista Mara Galassi. El Museu de la Música de Barcelona es va inaugurar el 29 de maig de 1946 al Conservatori Municipal de Barcelona. El Museu va estar inicialment dirigit pel violoncel·lista i musicòleg Josep Ricart i Matas, que durant anys va anar reunint instruments d’arreu del món mitjançant compres i donacions, de manera que va ampliar els fons inicials basats especialment en la col·lecció d’instruments d’Orsina Baget i Joaquim Folch. Des d’aleshores, la col·lecció d’instruments del
Museu de la Música de Barcelona s’ha incrementat per diverses vies (compres, donacions, préstecs en comodat, etc.). Així, s'ha aconseguit comptar amb una de les millors col·leccions de guitarres del món, vint saltiris molt notables, flautes de vidre úniques i instruments tradicionals dels cinc continents. A més d'un fons documental de referència amb autògrafs, documents i objectes personals d'Albéniz, Granados, Manén, Blanca Selva o Llobet, entre altres. Després del Conservatori del Bruc, el Museu de la Música de Barcelona es va instal·lar l'any 1980 a la Casa Quadras, a la Diagonal, i des de l’any 2007 es troba a la seu actual dins l’edifici de L’Auditori.

[divendres, 28.05.21]
El cinema va tornant a la normalitat amb nous plantejaments com el complex Aribau Multicines que fa una aposta per pel·lícules en versió original subtitulada
L’Aribau Multicines torna a l’activitat amb una proposta que aposta per la versió original subtitulada. Era una de les propostes del Grup Balañá per aquest complex que no sempre s'havia acabat de complir. Ara passa a tenir dos cinemes de versió original a Barcelona, Aribau Multicines i Balmes Multicines. No obstant això, la versió doblada també tindrà cabuda a les primeres sessions de tarda que el grup considera que són un segment d'espectadors per la seva generació que encara prefereix les versions doblades. La programació convencional de pel·lícules queda emmarcada en les sales de la 1 a la 4, i la sala 5 —davant per davant de la Universitat de Barcelona— anteriorment denominada Aribau Cinema i inaugurada el 1962, acollirà principalment grans preestrenes, sessions especials, festivals i altres esdeveniments. Aquesta opció de versió original no vol dir que es vulgui dedicar a un cinema més independent o elitista sinó en el complex
Aribau Multicines s'hi programen estrenes destacades per al gran consum com «Cruella», protagonitzada per Emma Stone; el thriller «Uno de nosotros (Let him go)», amb Kevin Costner i Diane Lane, i el documental produït per Joaquin Phoenix, «Gunda», a més de les ja estrenades «Nomadland», «First cow» i «El olvido que seremos». El cinema ha estat un dels sectors més afectats per la crisi del coronavirus. El tancament de sales, la paralització de rodatges i les estrenes de films han portat a computar més d'un 70% menys d'espectadors en relació a l'any anterior. Durant el primer trimestre del 2021, malgrat que les sales estaven operatives sota mínims, la xifra es va mantenir en un 80% menys d'espectadors.

[dijous, 27.05.21]
El projecte de l'Hermitage continua provocant cops de força amb l'aprovació que el Port de Barcelona en connivència amb el Gran Teatre del Liceu ha fet sense esperar el consens de l'Ajuntament
El Consell d’Administració del Port de Barcelona ha aprovat, tot i que semblava que havia decidit esperar uns dies, la concessió administrativa perquè pugui tirar endavant el projecte del Museu de l’Hermitage a la nova bocana. Ho ha fet amb el vot en contra de l’Ajuntament de Barcelona, que és qui havia demanat més temps per avaluar el projecte —després de mesos de rondar pels despatxos oficials— després de l’aliança Hermitage-Liceu.
La reacció de l'Ajuntament ha estat recordar que el pla especial que regula l’ús de la parcel·la de la nova bocana recull que cal un conveni entre el Port i l’Ajuntament que encara no s’ha aprovat. Finalment, doncs, l'aprovació del projecte pot acabar en una batalla jurídica. En un comunicat, el Port de Barcelona explica que la concessió aprovada està condicionada al fet que, en un termini màxim de dos mesos, els promotors presentin un projecte entre l’Hermitage i el Gran Teatre del Liceu. També apunta que caldrà un conveni entre el Port i l’Ajuntament perquè la ciutat marqui el perfil del projecte. Segons l’autoritat portuària, el projecte de l’Hermitage atrau una inversió privada de 50 M € i pot generar 377 llocs de treball. Les mateixes fonts defensen que l’aliança amb el Liceu facilitarà que aquesta institució cultural disposi d’espais complementaris per fer activitats artístiques, socials i formatives.

[dimecres, 26.05.21]
El tancament del restaurant Can Lluís, un dels històrics del Raval de Barcelona, que havia estat freqüentat per nombroses personalitats de les arts i les lletres des de l'any 1929 quan es va obrir, deixa un testimoni de cinc volums de signatures, caricatures i dibuixos
Can Lluís, l'històric restaurant del Raval ha baixat definitivament la persiana, si un miracle no ho canvia. Sí que ho ha precipitat la crisi del coronavirus, però també la falta de continuïtat familiar en la gestió i un desnonament d'un grup inversor de l'edifici que estpa en mans dels tribunals. Can Lluís es va obrir l'any 1929 i era un dels preferits per personalitats de les arts i les lletres com per exemple Manuel Vázquez Montalbán. Els menús de Can Lluís destacaven per les especialitats casolanes: cargols, canelons, arrossos, bunyols de bacallà, la paella, l'esqueixada amb olives, els peixets de Vilanova, la cua de toro o el rap de platja... Can Lluís, al xamfrà dels carrers de la Cera i Reina Amàlia, a tocar de la Ronda de Sant Pau, era una popular “casa de menjars”, com la qualificava el seu propietari. Sense terrassa, amb salons petits, Can Lluís s'ha vist afectat per les mesures restrictives. Curiosament, ni durant la guerra civil s'havia tancat mai. La família Rodríguez estava al capdavant de
Can Lluís des del 1929. Al principi, es va conèixer com “Can Mosques” perquè hi havia bótes de bacalla fresc que s'assecaven a la porta i, a l'estiu, eren un ham per al mosquer. Un altre fet significatiu va ocórrer el 23 de gener del 1946, en plena postguerra: un atemptat anarquista accidental que va tenir lloc al migdia, amb el restaurant ple. Hi va entrar una parella amb una nena i es van asseure en una de les taules. La policia es va presentar perseguint-los. Van identificar la clientela. La dona va dir que tenia la documentació a la bossa, però en va treure una bomba que va fer explotar. Hi va haver trets creuats. Hi van morir quatre persones, entre les quals l'avi i l'oncle del fins ara propietari. Al terra del restaurant, que és l'original del 1929, hi ha hagut sempre el rastre de l'explosió. Vázquez Montalbán s'hi va referir en el relat «Historias de padres e hijos». Per Can Lluís han passat escriptors, músics, intèrprets, companyies teatrals, esportistes, polítics, periodistes... de tots colors. Tots han deixat el seu rastre en cinc llibres de signatures, dibuixos i caricatures. Un tresor per a la història. Can Lluís s'afegeix amb el seu tancament a altres restaurants emblemàtics que el coronavirus ha fet desaparèixer del tot: Can Soteras, Agut d'Avinyó, El Gran Café, Senyor Parellada, Cal Pinxo de la Barceloneta, el Café Schilling, el Viena de la Rambla... i la sagnia encara no ha acabat.

[dimarts, 25.05.21]
Les Halles de París es reactiven amb la rehabilitació de l'edifici de la Bourse de Commerce convertit en seu d'art contemporani i de la Pinault Collection
La seva inauguració s'ha retardat com tants altres projectes arran de l'aturada que ha provocat la crisi del coronavirus, però finalment la Bourse de Commerce - Pinault Collection ha obert les portes. Acull la col·lecció d'art contemporani de l'empresari francès François Pinault (Rennes, França, 1962), considerat un dels personatges més rics del món. La seva col·lecció és també una de les més importants a nivell mundial amb 10.000 peces entre pintures, escultures, vídeos, fotografies o instal·lacions d'uns 380 artistes internacionals, representant l'art des dels anys 60 fins a l'actualitat. Aquest centre d'art es converteix així en el primer museu parisenc exclusivament dedicat a l'art contemporani a través d'una col·lecció privada.
La Bourse de Commerce és un edifici històric del cor de París, a pocs minuts del Centre Pompidou i el Museu del Louvre. Ha estat testimoni de quatre segles de proeses arquitecturals i tècniques, des de la construcció de la seva columna Médicis, vestigi de l'Hôtel de Soissons el segle XVI i, presumptament, observatori de l'astròleg de la reina Catherine de Médicis. El segle XIX va ser una Halle aux Blés, que reunia mercaders i corredors de blat. L'equip d'arquitectes Tadao Camino i Nineu et Marca Architecte ha estat l'encarregat de la transformació que conserva el caràctec de l'antic edifici després de restaurar-ne els ornaments. La rotonda central té un sostre de vidre a 35 metres d'alçada i el projecte arquitectònic ha integrat un immens cilindre de formigó de 9 metres d'alçada i 30 metres de diàmetre. La segona planta està coronada per una passarel·la que fa de mirador i permet observar els jocs de llums i ombres dels vitralls. El nou museu s'estructura en deu galeries en diferents nivells i un auditori, entre altres serveis. Com és habitual el cap de setmana de la Segona Pasqua ha servit per oferir una visita de portes obertes.

[dilluns, 24.05.21]
L'estratègia del Port de Barcelona amb la complicitat del Gran Teatre del Liceu posa en evidència la negativa de l'Ajuntament per aprovar el projecte del Museu de l'Hermitage
El Port de Barcelona ha anunciat en un comunicat una aliança entre el Gran Teatre del Liceu i el Museu de l'Hermitage que faria possible el centre cultural multidisciplinari i transversal. La nova proposta, segons el Port de Barcelona, respon a les demandes de l’Ajuntament de Barcelona de fer un projecte cultural innovador, més per al públic local i sostenible des del punt de vista de la mobilitat. El Gran Teatre del Liceu ha confirmat també que ha mantingut converses amb el Port per estudiar com afegir-se al pla del Museu de l'Hermitage. Ho consideren una bona oportunitat per al Liceu, però volen analitzar tots els escenaris possibles i recorden que cada acord que es prengui l'ha de validar la Comissió Executiva i el Patronat del Liceu. El Port de Barcelona aprova per la seva banda la concessió a
Museu Hermitage Barcelona en el consell d’administració. Una aprovació condicionada a la concreció del conveni entre el Port i Ajuntament de Barcelona i el vistiplau del Patronat del Liceu. La construcció del centre cultural impulsat per l’Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona suposaria una inversió privada d’uns 50 milions d’euros i generaria prop de 380 llocs de treball, segons el Port de Barcelona i tal com reflectia un estudi encarregat per l’Institut Municipal de Cultura. Entre el veïnat del Poblenou hi ha divergències: mentre uns creuen que hi sobra un altre equipament turístic, uns altres veuen en l'Hermitage una possibilitat que atragui un públic més cultural i familiar del turisme de “borratera” que pateix ara el barri mariner.

[diumenge, 23.05.21]
Es compleixen quaranta anys del rocambolesc atracament a la seu del Banco Central de la Plaça de Catalunya de Barcelona tres mesos després de l'intent de cop d'estat del 23-F
El 23 de maig del 1981, quan feia exactament 40 anys de l'intent de cop d'estat del Congrés de Diputats de Madrid amb la imatge pistola alçada del guàrdia civil Tejero, a la Plaça de Catalunya de Barcelona es van viure uns fets que van fer córrer l'especulació sobre una continuïtat d'aquell intent colpista propiciat pels mateixos atracadors des de dins del Banco Central per despistar la policia. Tres mesos després que s'haguessin vist per unes hores els tancs pels carrers de València, una tanqueta va entrar a la Plaça de Catalunya per si havia d'actuar.
L'atracament va acabar amb la sortida dels treballadors segrestats a l'interior i, entre ells, d'alguns dels atracadors. L'edifici del Banco Central, al número 22 de la Plaça de Catalunya, és un dels que ha tingut més relleus al llarg del temps. El primer establiment va ser el cafè i restaurant Maison Dorée, que es va obrir el 1897 i es va tancar el 1918. Tenia una decoració modernista, vienesa, i va ser un lloc de trobada i tertúlia d'intel·lectuals, artistes i de la burgesia barcelonina de l'època. Tenia dues plantes i un soterrani en el que havia estat la casa Teresa Maspons, construïda el 1873. La decoració interior va ser de l'arquitecte Augusto Font Carreras inspirat en l'art noveau. Salons, menjadors i mobiliari d'estil Lluís XV portat de França, van ser utilitzats per les classes adinerades d'aquell moment. El Maison Dorée el van obrir els germans francesos Charles i Michel Pompidor, provinents de Prats de Molló, que havien comprat abans una xocolateria a la mateixa plaça. Amb la comprat de l'edifici per la Banca Arnús el 1918, lamentablement es va enderrocar el restaurant i la decoració. La Banca Arnús va ampliar instal·lacions el 1927 fins a la cantonada amb la Rambla on hi havia l'Hotel Continental. El 1947, el Banco Central va comprar la Banca Arnús. Després s'hi va instal·lar una filial d'El Corte Inglés i actualment una filial de la cadena Primark. Cada canvi ha comportat un remodelatge interior, però les imatges de l'atracament del 1981 han quedat gravades en els que les van poder veure per la televisió.

[dissabte, 22.05.21]
Es commemoren deu anys de la mort de la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz que va impulsar l'assistència de les dones republicanes embarassades dels camps de concentració francesos i va salvar de la mort prop de 600 nadons
El gener del 1939, els vençuts de la guerra civil fugien camí de França per cada pas de muntanya o per cada pas que trobaven obert. El 27 de gener es va permetre el pas a la població civil i els ferits. Posteriorment va passar el gruix d'exiliats: en tres setmanes, un total de 465.000 persones. El govern francès va crear quatre dies després els camps de refugiats d'Argelers i Sant Cebrià de Rosselló. Però les condicions dels camps eren deplorables. En aquell context, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus fills al món i que aquests sobrevisquessin. L'Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l'administració prioritzava els ferits i malalts per davant de les parteres. En conseqüència, les dones prenyades eren conduïdes als estables de les Hares, al costat de l'estació perpinyanesa. Allà, enmig dels fems i la palla, naixien els nadons. I seguidament, mare i fill eren tornats al camp de concentració sense establir cap protocol de postpart que assegurés uns mínims de supervivència dels nounats amb un índex de mortalitat del 95%. És en aquest context que apareix una jove infermera suïssa, Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zuric, Suïssa, 12 juny 1913 - Zuric, Suïssa, 23 maig 2011), que va començar a proposar a les parteres que anessin a Ela on ella regentava la maternitat. Elisabeth Eidenbenz, era una activista d'una associació d'ajuda humanitària suïssa que ja havia participat com a voluntària a la guerra civil. El 1939 va formar part del contingent d'exiliats i a França va crear l'Associació d'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Va trobar el palauet d'Elna, un edifici del segle XIX de la família Bardou fabricants del paper fumar, a la vora de la carretera de Perpinyà, molt a prop dels camps d'Argelers, San Cebrià i Ribesaltes. L'Associació, des de Zuric, va ajudar a rehabilitar la casa amb 30.000 francs suïssos. El desembre del 1939 van entrar a la
Maternitat d'Elna les primeres vuit dones embarassades. La netedat i la bona acollida van ser el model d'Elisabeth Eidenbenz. El 7 de desembre del 1939 naixia el primer dels 597 nadons que fins a l'abril del 1944, quan els nazis la van clausurar, van veure la llum a Elna mentre la maternitat s'havia fusionat amb la Creu Roja per a una millor eficàcia. En els últims anys, gràcies a la investigació d'Assumpta Montellà i la revista Sàpiens, s'ha sabut també que el músic Pau Casals havia col·laborat amb diners a la Maternitat d'Elna per ajudar les mares republicanes exiliades.

[divendres, 21.05.21]
L'Acadèmia del Cinema Català camina cap a una directiva rejovenida fruit del relleu generacional i hereva de l'impuls inicial de Joel Joan i l'empenta reivindicativa posterior d'Isona Passola
Dues candidatures opten a la presidència de l'Acadèmia del Cinema Català, la que encapçala Judith Colell i la que encapçala Neus Ballús, dues de les directores que recentment han estat al capdavant de les produccions cinematogràfiques més valorades. El cas és que les dues cineastes, abans de presentar-s'hi separadament, havien estudiat la possibilitat d'anar juntes. La campanya a la presidència de l'Acadèmia s'allargarà fins al 12 de juny. L'endemà tindrà lloc la jornada de reflexió —vell i mal hàbit de les conteses electorals polítiques— i el 14 de juny se celebraran les eleccions a la seu de l'Acadèmia de manera presencial, tot i que els socis també poden exercir el vot per correu postal o electrònicament. La guanyadora que surti de l'escrutini serà la tercera presidenta de
l'Acadèmia del Cinema Català, després de l'impuls inicial de Joel Joan i l'empenta reivindicativa posterior d'Isona Passola. La candidatura de Neus Ballús es presenta amb el lema «Una acadèmia de portes obertes» i és formada per la cineasta Neus Ballús com a presidenta, l'actor Sergi López com a vicepresident, la productora Carla Sospedra com a secretària, el muntador Jaume Martí com a tresorer i quatre vocals: la productora Laura Fernàndez, l'actriu i directora Elena Martín, el productor Oriol Maymó, la directora de fotografia Elisabeth Rourich i l'actriu Yolanda Sey. «Cinema i futur» és el lema de la candidatura encapçalada per Judith Colell, en què el productor Sergi Moreno seria vicepresident, la directora Carla Simón la secretària i el director del D'A Carlos R. Ríos el tresorer. Hi hauria sis vocals: la directora Alba Cros, la muntadora Ana Pfaff, la directora Sílvia Quer, el guionista Eduard Solà i l'actor David Verdaguer.

[dijous, 20.05.21]
La memòria del psiquiatre Francesc Tosquelles es recuperarà el 2022 amb una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona que abans s'haurà vist a Tolosa per anar després a Madrid i Nova York
El psiquiatre Francesc Tosquelles es va exiliar a França després de la Guerra Civil i es va nacionalitzar francès el 1947. El psiquiatre va formar i posar en pràctica la psiquiatria institucional que postula que són les institucions i no les persones les que estan avariades. Es publica ara l'assaig «Tosquelles. Curar les institucions» (Arcàdia), de Joana Masó, que selecciona alguns textos fonamentals ara ja introbables tant en català com en espanyol del psiquiatre juntament amb documents i fotografies de l’època contextualitzats per la crítica literària. El mes d’octubre, a la ciutat de Tolosa, la seva personalitat serà objectiu d’una exposició que es veurà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 2022, per anar després, el mes de setembre del 2022 al Museu Princesa Sofia i el 2023 a l’American Folk Museum de Nova York, un centre especialitzat en Art Brut.
Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d'Òlt, 1994), declaradament antifeixista, va ser abans de la guerra civil afiliar del POUM. Durant la guerra civil, a Almodóvar del Campo va ser cap del servei de psiquiatria de la República i va contractar prostitutes a l'atur perquè tinguessin cura dels soldats a canvi que, sense mantenir relacions sexuals amb ells, redactessin informes sobre les fantasies eròtiques que tinguessin. A França, exiliat, va renovar amb la seva línia l'Hospital de Sent Alban, a Losera (Occitània) on s'hi van ingressar alguns surrealistes com Paul Éluard per intentar burlar la persecució dels nazis.

[dimecres, 19.05.21]
Una obra original d'Andy Warhol propietat del cantant nord-americà Alice Cooper se subhastarà en una galeria d'Arizona per un preu estimat d'entre 2 i 4 milions d'euros
La subhasta tindrà lloc en una galeria de Scottsdale (Arizona). El cantant nord-americà Alice Cooper diu que està convençut que hi ha una pila de gent que vol una cadira elèctrica de Warhol. La serigrafia «Petita cadira elèctrica», del 1964, forma part de la sèrie «Mort i desgràcia». Cooper l'ha tingut guardada durant més de quaranta anys al celler de casa seva. La peça, de 57,15 per 71,12 centímetres, està en perfectes condicions, d'acord amb les valoracions dels experts. El músic ha decidit desfer-se de l'obra
«Petita cadira elèctrica» perquè diu que no lliga amb la decoració de la casa, que és una obra més de l'estil Nova York, Los Angeles o Londres. La serigrafia, que ja va ser autenticada per Richard Polsky fa uns anys, es va poder veure el 2019 a Cleveland, Ohio, i ara s'obre al mercat mundial mitjançant una subhasta que tindrà lloc a Larsen Art Auction a l'octubre. La sèrie «Mort i desgràcia» conforma una col·lecció d'obres que també inclou imatges d'accidents automobilístics i aldarulls públics. «Petita cadira elèctrica» representa la cadira elèctrica de la presó de Sing Sing, a Nova York, la mateixa en què van ser electrocutats els espies condemnats Julius i Ethel Rosenberg.

[dimarts, 18.05.21]
Un mural gegant de Conse en un mur a tocar de la Universitat de Barcelona del carrer Ramelleres recorda l'artista senegalès Makha Diop que fins al 2020 va acollir molts africans que arribaven a Catalunya
Un gran mural en un mur de la Universitat de Barcelona del carrer Ramelleres, fet per Conse, homenatja l’artista senegalès Makha Diop, mort el 2020, que durant anys va ser un referent d’acollida per a la comunitat africana que arribava a Barcelona. Diop pintava a la Rambla en tinta xinesa i sorra i, des d’allà, va ajudar la integració de les persones del continent africà que es traslladaven a viure a la ciutat. La pintura, situada a tocar de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona està integrada dins la programació de les Jornades Interculturals Fils, que busquen visibilitzar la comunitat africana i la seva herència cultural i que han volgut retre homenatge a Diop. Dins aquesta programació, s'ha pogut veure a la biblioteca de la Facultat una exposició amb alguns exemples de l’obra de Diop.
Makha Diop va néixer al Senegal el 1958 i es va llicenciar en Belles Arts a l’Escola Nacional d’Arts de Dakar. Un cop acabats els estudis va exposar la seva obra per diverses ciutats africanes i europees i, fins i tot, va pintar un fresc, el 1985, a l’Institut Maurità d’Investigació Oceanogràfica i Pesquera a Nouadhibou.

[dilluns, 17.05.21]
La Nit dels Museus ha recuperat una certa normalitat amb horari reduït de vespre i ha reunitat més de 34.000 visitants segons l'Institut de Cultura de Barcelona
Més de 34.000 persones han participat de La Nit dels Museus, que es va recuperar el dissabte, entre les 18:00 h i les 22 h. Tot i ser una edició especial amb un horari molt més reduït i aforaments controlats per causa de la situació sanitària del coronavirus, els 74 espais oberts de les 8 ciutats de l’Àrea Metropolitana (Barcelona, Badalona, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet, Sant Adrià, Sant Joan Despí i Santa Coloma) van acollir un nombre notable de visitants que van gaudir de les diverses activitats programades per a l’ocasió com ara les tradicionals visites guiades, tallers, jocs de pistes, un escape room, una gimcana i concursos, i també concerts, espectacles de poesia, dansa i teatre. A l’edició d’enguany de la Nit dels Museus, els 10 equipaments museístics més visitats a la ciutat de Barcelona han estat el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, (MACBA), amb 3.661 visitants; el Castell de Montjuïc (3.605); el Museu Nacional de Catalunya (MNAC), que va rebre 1.376 visitants; el Born Centre de Cultura i Memòria (1.368); el Museu d’Arqueologia de Catalunya (1.325); Sant Pau Recinte Modernista (1.200); CosmoCaixa (1.183); el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que en va aplegar 1.070; el Museu de Ciències Naturals (1.008) i el Museu Marítim (861). El total de visitants en els 15 espais ubicats a la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana: Badalona, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet, Sant Adrià, Sant Joan Despí i Santa Coloma; ha estat de 4.351 participants.
La Nit dels Museus és una iniciativa del Ministeri de Cultura francès que va néixer l’any 2005, està promoguda pel Consell d’Europa i aplega més de 4.000 museus. A Barcelona, alguns equipaments es van sumar a la iniciativa l’any 2006, i des de l’any 2008, l’Institut de Cultura dona suport coordinant l’activitat i promovent una campanya de comunicació conjunta per a la ciutat i l’àrea metropolitana.

[diumenge, 16.05.21]
El Gran Teatre del Liceu celebrarà 175 anys amb 46 espectacles i noms com Ana Netrebko, Gustavo Dudamel, Javier Camarena, Piotr Beczala i Sondra Radanovsky entre les presències destacades
«Ariadne auf Naxos» de Strauss serà el títol operístic que obrirà la temporada 2021-2022 del Gran Teatre del Liceu. Serà la del 175è aniversari, i inclourà 46 espectacles amb 232 funcions, un increment substancial respecte de temporades anteriors. Una novetat és que les funcions començaran, habitualment, a les 19 hores. Anna Netrebko oferirà un concert de celebració dels 175 anys amb tres actes íntegres de les òperes «Macbeth», «La bohème» i «Turandot». Gustavo Dudamel dirigirà l’Orquestra de l’Òpera de París amb la «Simfonia fantàstica» d’H. Berlioz; Sondra Radanovsky protagonitzarà «La dama de piques», de Txaikovsky; i els tenors Javier Camarena i Piotr Beczala seran també presents a la temporada. «War requiem», de Benjamin Britten, i «Wozzeck», d’Alban Berg, són dues de les produccions estrella i representen la voluntat del
Gran Teatre del Liceu d’integrar altres arts en l’òpera. L’escenografia de la primera és del creador audiovisual Wolfgang Tillmans i la de la segona de l’artista plàstic William Kentridge. Destaquen també la producció de «La flauta màgica» amb direcció de Simon Mc.Burney i amb Javier Camarena en el repartiment; o les dues òperes que dirigirà l’artista resident Àlex Ollé (La Fura dels Baus): «Pélleas i Mélisande» (C. Debussy) i «Norma» (V. Bellini).

[dissabte, 15.05.21]
La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual «Aprenem aranès des del català» per facilitar als catalanoparlants l'aprenentatge de la variant de la llengua històrica parlada a Occitània
Com a part del dialecte gascó, l'aranès presenta unes característiques lingüístiques molt rellevants. El manual ofereix un primer contacte amb l’aranès, en un nivell bàsic, per començar a aprendre'l i també practicar-lo. Amb aquest propòsit, incorpora enregistraments d’àudio per escoltar les frases de nivell bàsic per familiaritzar-se amb la fonètica.
«Aprenem aranès des del català» s’integra en la col·lecció «Aprenem català des de…» per a aprendre la llengua a partir d’altres llengües, amb 10 volums publicats. La nova publicació en línia, en català i aranès, s’estructura en tres parts: la primera descriu les característiques de l’aranès i les diferències principals amb el català; la segona conté 10 lliçons d’iniciació per entendre expressions bàsiques de la vida quotidiana en aranès (les persones, els llocs, la casa i l’entorn, etc), i la tercera la formen 10 diàlegs més extensos i elaborats.

[divendres, 14.05.21]
La Cubana prepara una exposició al Maricel Centre Cultural de Sitges per commemorar amb un any de propina el 40è aniversari de la seva fundació
Com se sap La Cubana va néixer a Sitges al 1980 amb una vocació clarament amateur i sense cap mena de pretensió i sobretot ignorant el futur que els esperava. Des d'aleshores han estat 40 anys que han tingut sempre el públic al costat i que han pogut dedicar exclusivament al teatre, un teatre molt especial, que ha marcat un temps i una generació i ha fet també escola. Mentre espera poder estrenar a Catalunya l'espectacle «Adéu Arturo», que ja ha representat en alguns teatres de fora, la pròxima cita serè l'exposició antològica «La Cubana 40+1: un viatge del “no res” al 2021» que es podrà veure al Miramar Centre Cultural de Sitges del 17 de juny al 26 de setembre. L'Ajuntament de Sitges, el 2019, va proposar a
La Cubana el patrocini d’aquesta exposició per al 2020. Però la crisi sanitària arran del coronavirus ho va aturar tot. L'exposició serà un viatge per la història de la companyia explicat a través del seu utillatge, que ells consideren andròmines que han guardat durant anys i panys al magatzem. Cal recordar que el primer espectacle a Sitges va fer una crida per recollir roba vella pels carres del poble. Mentre La Cubana espera poder tornar als escenaris, l'exposició servirà per recordar quina ha estat la història de la companyia que, com altres nascudes en la represesa postdictadura, commemora el quarantè aniversari.

[dijous, 13.05.21]
Una instal·lació en forma de raspall amb 1.686 tubs de l'artista Francesc Abad homenatjarà els executats pel franquisme al Camp de la Bóta a partir del primer semestre del 2022
L'escultura d'homenatge als executats pel franquisme al Camp de la Bóta entre els anys 1939 i 1952, que es va anunciar fa un any i mig, s'aixecarà el primer semestre del 2022. El departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha adjudicat el projecte executiu d’obres del memorial a l’empresa Dosgeuvearquitectura, SLP, per un import de 30.129,00 €. El memorial «Bosc d’empremtes» estarà format per 1.686 tubs de ferro disposats en 36 fileres. Cada tub tindrà 6 metres d’alçada i 50 mil·límetres de diàmetre. Estaran situats sobre una empremta digital de 12 metres de llargada i gairebé 8 metres d’amplada. L’empremta i els tubs representen la singularitat de cadascuna de les 1.686 persones que van ser afusellades pel franquisme al Camp de la Bóta entre els anys 1939 i 1952. L’obra evoca un raspall disposat de cap per amunt sobre una empremta dactilar. És una imatge inspirada en l'expressió “Cal passar el raspall a contrapèl per la història”, del filòsof Walter Benjamin. Amb aquesta obra Francesc Abad (Terrassa, 1944) culmina el seu treball sobre la repressió franquista: és l’autor de la instal·lació «Camp de la Bóta», que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Plàstiques 2004 i forma part de la col·lecció Macba, i del mural «El parapet de les executades i executats, 1939-1952», al
Camp de la Bóta. La direcció general de Memòria Democràtica destinarà un total de 500.000 € a finançar el memorial complet, que inclou el projecte artístic «Bosc d’empremtes», un mur explicatiu i les senyalitzacions de tot l’itinerari. En aquesta zona hi haurà també altres espais de memòria: «Fraternitat» (1992), la placa d’homenatge als veïns del Camp de la Bóta (2015) i el «Parapet de les executades i els executats (2019)», també de Francesc Abad. El «Bosc d’empremtes» serà especialment visible des de la ronda Litoral. Estarà ubicat en una zona central del Parc del Campus Diagonal-Besòs, que el Consorci del Besòs ha construït en uns terrenys situats entre el Fòrum i el barri de la Mina. Una part d’aquest espai formava part de l’antic Camp de la Bóta.

[dimecres, 12.05.21]
L'artista i grafiter Roc Blackblock impulsa el projecte «Murals de Bitàcola» que amb una quarantena de peces reivindica la Memòria Històrica
L'artista Roc Blackblock, autor del polèmic grafiti del rei emèrit en suport al raper Hasél —a hores d'ara encara empresonat—, és l'impulsor de més de 40 murals que reivindiquen la memòria històrica. És el projecte anomenat «Murals de Bitàcola» que vol posar en relleu la història de Catalunya basant-se en reclamacions socials, feministes o antifeixistes. L'objectiu és doble: reivindicar la memòria col·lectiva i dignificar l'espai públic a través dels seus dibuixos. El grafiter juga amb l'art urbà per popularitzar moments històrics, amb l'aval d'especialistes i de l'Observatori Europeu de la Memòria. Els moments històrics als murals de Roc Blackblock no només es poden veure com a intervencions artístiques sinó que a través d'un codi QR també es poden
visualitzar amb tota mena de detalls. El mural de l'Ametlla de Merola, el de les filadores, pretén dignificar el treball de la dona en el sector del tèxtil a les antigues colònies industrials de l'Alt Llobregat. Es basa en fotos històriques. A les Planes d'Hostoles hi ha el de les revoltes remenses que van ser els primers alçaments populars organitzats i reeixits a Catalunya. Són fets històrics del segle XV plasmats amb art de carrer del segle XXI. Una bona part d'aquest muralisme es fixa en l'antifeixisme, la Guerra Civil i l'exili. És el cas del mural fet a Lleida, que recorda el sagnant bombardeig de Lleida el 2 de novembre de 1937, on van morir més de 700 persones. També hi ha fora de Catalunya el mural de Dijon, amb la imatge de Simone Segouin, franctiradora que va combatre l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

[dimarts, 11.05.21]
El musical «A Chorus Line» d'Antonio Banderas guanyador dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques tornarà a Barcelona pròximament després d'haver cancel·lat les funcions la temporada passada a causa del coronavirus
Dins la gala dels XXIII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques celebrada a La Villarroel, presencialment amb els nominats i els jurats, i també virtualment via YouTube en directe, la representant del Teatre Soho CaixaBank, va anunciar que el musical «A Chorus Line» tornaria a fer temporada a Barcelona després que la temporada passada va haver de cancel·lar les funcions del Teatre Tívoli on s'estava representant. El musical d'Antonio Banderas va ser guardonat ex aequo amb un musical totalment diferent, de petit format, «Infanticida» amb l'actriu i cantant Neus Pàmies, que també va ser guardonada com a actriu de musical. El palmarès
[descarregueu aquí el PDF amb tots els guardonats] va distingir, entre altres, l'espectacle «Les tres germanes», dirigit per Julio Manrique al Teatre Lliure, o l'adaptació «El quadern daurat», dirigit per Carlota Subirós i protagonitzat per Nora Navas, també premiada, i representat també al Teatre Lliure. El premi honorífic Gonzalo Pérez de Olaguer va ser per a la companyia Tricicle amb motiu del seu quarantè aniversari que ha coincidit amb la retirada del grup i amb una exposició antològica que es pot veure al Palau Robert de Barcelona.

[dilluns, 10.05.21]
El cap d'un ós dibuixat per Leonardo da Vinci podria arribar als 13,7 milions d'euros i marcar un nou rècord quan Christies's el subhasti el mes de juliol
La làmina «Cap d'ós», que fa només 7x7 cm, és un dibuix fet amb punta de plata sobre un paper rosa beix. La casa de subhastes Christie's diu que és un dels menys de vuit dibuixos de Leonardo que es conserven encara en mans privades fora de la Col·lecció Reial Britànica i de les Col·leccions Devonshire de Chatsworth. L'estimació de preu és d'entre 9 i 13,7 milions d'euros i podria superar la venda del 2001 de «Cavall i corredor» de
Leonardo Da Vinci per poc més de 9 milions d'euros, un rècord per a un dibuix del mestre del Renaixement italià. La propietat del dibuix es pot remuntar al pintor britànic Thomas Lawrence i, a la seva mort, el 1830, va passar al seu marxant Samuel Woodburn. Segons la casa de subhastes, el va vendre a Christie’s el 1860 per 2,50 lliures. El seu actual propietari el té des del 2008. «Cap d'ós» es podrà veure exposat a Christie's, a Nova York, i després a Hong Kong, abans de presentar-se a Londres al juny.

[diumenge, 09.05.21]
Quatre dècades de fotografies de música directe a Catalunya del fotògraf Xavier Mercadé en l'exposició «Rockviu» al Palau Robert de Barcelona
La mostra és organitzada per la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya i comissionada pel Grup Enderrock i inclou 300 imatges del fotògraf musical Xavier Mercadé (Barcelona, 1967) recopilades per a la revista Enderrock 300, de la qual és cap d'imatge. A través de l’objectiu, es repassen quatre dècades de la història de la música en directe a Catalunya, des del 1984 al 2020, seleccionades de l'arxiu del fotògraf d’entre més d’un milió d’imatges relatives a 14.000 concerts. S’hi podran contemplar des de fotografies dels grups i artistes més desconeguts fins a instantànies de grups com Els Pets, Love of Lesbian, Sidonie, Sopa de Cabra o Rosalia, i internacionals, com Madonna, The Rolling Stones, Tom Waits, The Who, Pearl Jam o Roger Waters.
A l’exposició «Rockviu» hi ha fotografies de concerts celebrats sobretot a Barcelona, però també arreu de Catalunya, que reflecteixen l’evolució de la història de la música i els diferents gèneres. Des de fa pràcticament un any es pot visitar també una mostra paral·lela en format virtual que publica cada dia una imatge de l’arxiu acompanyada dels textos del mateix Mercadé. Aquesta versió virtual posarà el seu punt final el mateix dia de la cloenda de l’exposició de Palau Robert.

[dissabte, 08.05.21]
Les noves tendències d'accés a la natura han fet que la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya es consolidi amb prop de 50.000 inscrits
La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) s’ha consolidat el 2020 com la tercera federació esportiva amb més nombre de federats. La FEEC va tancar l’any amb 42.479 federats comparats amb els 41.794 federats anuals del 2019. La xifra s’enfila fins als pràcticament 50.000 federats comptant les llicències temporals emeses per la federació. El creixement de la
FEEC ha seguit any rere any, després que el 2017 se superés per primer cop en 100 anys d’història la xifra de 40.000 federats. La feina realitzada des de les entitats excursionistes, l’augment de gent que realitza activitats de muntanya i la millora en el servei que es dóna des de la mateixa federació han estat factors claus per poder mantenir aquest creixement exponencial en els últims anys. Tot i el centenari celebrat el 2020, la FEEC va haver de suspendre els actes previstos arran de la crisi sanitària. La FEEC, a més, s’ha convertit en la segona federació en nombre de dones amb 15.617 llicències femenines. Pel que fa al nombre d’entitats, la FEEC ha tancat el 2020 amb 419 associacions catalanes.

[divendres, 07.05.21]
Broadway es prepara per reobrir el mes de setembre després d'una llarga aturada d'un any pel coronavirus i fins i tot ven localitats amb previsió d'aforament complet
Tot i que hi ha pressions per engegar un dels motors turístics de la zona, la majoria d’espectacles de Broadway no començaran les funcions fins al setembre o més tard. El canvi és que es començaran a vendre entrades amb l’aforament complet dels teatres. La majoria d’obres de Broadway perden diners fins i tot en els millors moments, de manera que els productors diuen que no es poden permetre reobrir amb distàncies físiques, tenint en compte els alts costos laborals i immobiliaris que suporten. Broadway, que té 41 teatres, va rebre 14,6 milions d’espectadors que van gastar 1.800 milions de dòlars en entrades l’any 2019. La crisi del coronavirus va obligar a tancar les sales el 12 de març del 2020, i reobrir serà molt més complicat que tancar. Un dels reptes més grans que afronta la indústria és la falta de turistes, dues terceres parts de l’audiència de
Broadway abans de la crisi. Entre els primers espectacles que comencen a vendre entrades hi ha «El fantasma de l’òpera», d'Andrew Lloyd Webber, el muntatge més veterà de Broadway, que tornarà el 22 d’octubre. Els tres musicals que més havien recaptat el 2019, «El rei lleó», «Hamilton» i «Wicked», estan planejant anunciar conjuntament la seva tornada a mitjan setembre. «Chicago», «American Utopia», «Aladdin» o «Come from away» també esperen tornar al setembre. Uns quants espectacles no tornaran fins al 2022. El més important és l’obra en dues parts «Harry Potter i el llegat maleït», que està replantejant la seva durada i estructura abans de decidir quan reobrirà.

[dijous, 06.05.21]
Descoordinació entre el servei de neteja de l'Ajuntament de Barcelona i les freqüents esborrades de grafits considerats murals artístics
Primer va ser al parc de Les Tres Xemeneies amb el mural sobre el rei emèrit, sense aclarir quin va ser l'error que fos esborrat. Ara La Kasa de la Muntanya, un espai ocupat al barri de la Salut, ha denunciat que han esborrat un mural a prop de l’edifici. Es tracta d’una creació del grafiter Txinorri sobre la falta de llibertat d’expressió. L’Ajuntament de Barcelona ho ha atribuït a un error humà i reconeix que no s’ha seguit el protocol de retirada de murals de la via pública. Aquest protocol dicta que en cas d’un mural fet en un espai no habilitat, caldrà fotografiar-lo i passar-lo a la comissió avaluadora. D’aquesta manera es vol garantir la llibertat d’expressió. Segons fonts municipals,
l’empresa de neteja n’ha assumit l’error i s’ha posat a disposició per restaurar el mural. Paral·lelament, s’ha obert un expedient informatiu per conèixer els detalls dels fets i aclarir-ne les circumstàncies. També hi ha el compromís de reforçar la formació de la plantilla per evitar que torni a passar.

[dimecres, 05.05.21]
El Grec 2021 com la resta de sectors del teatre aspiren a poder tenir un aforament del 70% arribat l'estiu tot i que ara es mantenen amb el 50% en la venda anticipada
El Grec 2021 aspira a obrir el 70% del seu aforament però ara posa a la venda el 50% d’entrades amb la intenció de poder augmentar aquesta xifra abans de l’inici del festival. Es mantindran vigents els protocols sanitaris que es van posar en marxa l’any passat per controlar el coronavirus i que comportaran, entre d’altres, mesures per regular els accessos i sortides dels seus equipaments. Aquestes mesures s’aniran modificant per adaptar-se a aquelles que en cada moment ordenin les autoritats sanitàries. Des del 27 de juny fins al 31 de juliol, el Grec 2021 acollirà prop d’un centenar de propostes en 40 espais de la ciutat de Barcelona amb algunes reprogramacions de 2020 que començaran ja a partir del 10 de juny i 28 activitats paral·leles en 20 espais més, sempre amb l'eix central de la mirada a l'Àfrica, però en l'Àfrica barcelonina, des dels africans que viuen a Catalunya com els afrodescendents. En aquesta línia, el director Julio Manrique dirigirà l'espectacle inaugural amb l'adaptació teatral de
la novel·la «Carrer Robadors», de Mathias Enard, amb un repartiment d'intèrprets joves que reflecteix la diversitat cultural del país: àrab, catalana, espanyola. «Carrer Robadors» narra el viatge d’aventures i aprenentatge d’un jove des del Magrib de les primaveres àrabs fins a una Barcelona convulsa que viu els dies del 15M. Presència internacional i recuperació d'espectacles que van caure de la programació l'any passat conformen una edició que vol recuperar en part el tall que s'havia produït amb el coronavirus i que el Grec va ser un dels pocs festivals que va aconseguir sortejar amb èxit.

[dimarts, 04.05.21]
Les excavacions de la basílica de Castelló d’Empúries han posat al descobert l’estructura original d'un retaule del segle XV que ha estat 300 anys amagat
Segons les investigacions, el retaule tindria una base poligonal amb dos graons construïts amb lloses de marbre. Tot indica que es va desmuntar parcialment durant el segle XVIII i és per això que s’ha mantingut oculta sota la base actual durant més de 300 anys. La campanya d’excavacions, que formen part d’un projecte de l’Institut d’Estudis Empordanesos impulsat per la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, tenia dos objectius. El primer era demostrar els resultats d’una exploració amb georadar del 2007, on es van veure indicis de construccions prèvies corresponents a les esglésies romànica i preromànica i, possiblement, edificacions anteriors. El segon objectiu era respondre a incògnites sobre l’estructura de la basílica i algunes patologies de l’edifici. La intervenció, a través d’una petita cala, ha permès als arqueòlegs confirmar les seves sospites i descobrir que la capçalera es va construir sobre un desnivell, uns 4 metres sota la plataforma on es trobaven els temples romànic i preromànic. Gràcies a aquestes excavacions de la
basílica de Castelló d'Empúries, també s’ha pogut confirmar que la base original estava pavimentada amb les lloses de marbre actuals, que allotjaven un cor primitiu i un retaule de fusta. Tot fa pensar que al voltant del segle XVIII es va desmuntar i substituir per l’actual. L’arqueòloga que ha dirigit les excavacions, Anna Maria Puig, ha explicat en declaracions a l’ACN que això ha fet que “durant 300 anys no s’hagués pogut veure”. Puig ha assegurat que, tot i ser una descoberta important, només és “l’empremta” o “negatiu” de l’estructura de suport del temple.

[dilluns, 03.05.21]
Puix parla «xapurriau», Déu li do glòria!
Ja fa un temps que una colla de patriotes lingüistes de la Franja d'Aragó malden per aconseguir que el seu dialecte sigui independent. L'anomenen «xapurriau» i el seu objectiu és fugir de la denominació científica de «català», cosa que evidentment els il·lustrats de la dreta nacionalista espanyola i la nacionalespanyolista han aplaudit fent ballmanetes a cor què vols. L'Aragó és una terra envoltada per tot arreu de llengües que l'han influït. Els seus esforços per defensar i institucionalitzar l'aragonès no han estat molt fructífers. L'Aragó es troba fronterera a la part nord-occidental amb el basc; al nord, amb l'aranès; al centre, amb l'espanyol; i a la franja oriental, amb el català. Totes aquestes línies lingüistiques han creat al llarg dels segles dialectes i subdialectes i parlars locals. El «xapurriau» és un d'ells. Un català aragonitzat que es calcula que entenen o parlen uns 6.000 aragonesos. Ara, els moviments per negar que el «xapurriau» és un dialecte del català amb les seves particularitats han augmentat.
[àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX] Una emissora de recent creació es presenta com a Aragó Oriental Ràdio. Unes mestresses s'han posat a fabricar mascaretes anticoronavirus amb el lema «Chapurriau Aragonès Oriental» i, per reblar el clau, l'actor nascut a la Franja, Ferran Rañé, s'ha apuntat a la festa. Ferran Rañé, exDagoll Dagom de les millors èpoques, és fill de La Torre de Vilella i amb altres afeccionats a la gresca ha promogut un documental sobre «Lo Chapurriau» per reinvidicar que la llengua pròpia del seu poble i de sis pobles més del Baix Aragó és aquesta i no el català. Si la iniciativa prospera, serà una altra victòria de la nostàlgica Corona d'Aragó afegida a l'espoli de les obres de Sixena. Si el «xapurriau», sense cap criteri científic però si criteri polític ultra, obté el títol de llengua pròpia, ja veig l'Instituto Cervantes promocionant el «xapurriau» per tot el món al·legant, esclar, que uns «polacos», que és la floreta amb què molts aragonesos anomenen els catalans, se la volien apropiar. Pobre parlar fragatí, pobre parlar tamarità, pobre parlar maellà, entre altres, si un dia els ofega patriòticament a tots el «xapurriau» i després descobreixen, atònits, que els seus parlars locals han desaparegut per art de màgia engolits per un altre «xapurriau» de trista història invasora però que potser els sembla més familiar: l'espanyol. Per tant, com deia aquell: puix parla «xapurriau», Déu li do glòria!

[diumenge, 02.05.21]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2021 amb 22.834.846 visitants que han fet 48.337.778 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.834.846 visitants i 48.337.778 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.359,8 visites de pàgines (11,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 13 minuts i 27 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.543 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 01.05.21]
Un mural de Keith Haring corre el perill de desaparèixer perquè es troba dins un local de billars de Barcelona que està en procés d'enderrocament
L'artista urbà Keith Haring (1958-1990), autor del mural contra la sida que ocupa un dels murs de la plaça dels Àngels, té una altra obra a Barcelona no tan coneguda. És un grafit de menors dimensions però amb l’estil alegre i el color vermell característics de l’autor. I la seva firma. És en una antiga discoteca de Sarrià Sant Gervasi, reconvertida en local de billars als anys 90 i ara està en fase d’enderroc. Keith Haring va crear espontàniament aquest mural durant la mateixa visita a Barcelona a finals del febrer del 1989. Els seus amfitrions el van portar de festa i va acabar pintant de franc un ninot a la cabina del DJ, Cesar de Melero. L’autoria està confirmada. Tant l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona i el MACBA n’han verificat l’autenticitat. Com que l'edifici de l'antic saló de billars s'ha d'enderrocar, el mural ha estat a temps de ser protegit tot i que de moment no se sap on es resituarà.
La Fundació Keith Haring ha ofert el seu assessorament per fer-ho professionalment. Aquest mural ja s'ha salvat en altres ocasions de desaparèixer. La primera vegada, el 1995, quan Gabriel Carral va llogar el local d’una discoteca abandonada al carrer Atenes 27 —un edifici amb un passat cultural notable tant de teatre com de la Nova Cançó—, a la intersecció dels barris del Putxet, Galvany i Bonanova. La discoteca Studio Ars va tancar al voltant de l'any 1992 fins que l'últim propietari dels billars va recuperar el local fa 25 anys. El mural es va salvar, tot ignorant de qui es tractava, per deixar-lo com a decoració. Actualment, sabut qui és l'autor, l'actual propietari dels billars, que espera la data de sortida quan comenci l'enderroc de l'edifici per construir-hi una residència d'avis, ja pensa en la seva destinació. De moment, s'ha sol·licitat a la Generalitat de Catalunya que el declari Bé d'Interès Cultural per garantir-ne el manteniment i la protecció. ¿Es prepara una operació similar a la salvació dels murals del Romànic? La fundació Keith Haring ja n'està al corrent i ningú no obvia que Haring és un artista cotitzat i que el mural té el seu valor al mercat de l'art.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció