[dissabte, 23.05.26]
Salut i força al canut!
Catifa vermella al Paral·lel per a la troupe de la Gasa Valga Dance Company que té com a creador el coreògraf català Enrique Gasa Valga (Esparreguera, Montserratí, Baix Llobregat, 1976), format inicialment a Saragossa i amb el ballet de Cuba i establert després a Àustria on ha dirigit una cinquantena de produccions, des de fa més de quinze anys, amb el Ballet de l'Òpera d'Innsbruck. Quan l'intèrpret principal, el ballarí i cantant australià Locke Venturato, deixa anar en català la frase “Salut i força al canut!”, per saludar l'auditori —assessorament local del director d'Esparreguera, esclar!— i ho remata amb un “Visca el Barça!”, per si no n'hi havia prou, l'auditori del Teatre Victòria esclata. És entendridor el fàcil que representa seduir el poble català i com és de bon conformar. Si els que li volen mal, ho practiquessin així més sovint, encara en sortirien guanyant més del que ja hi guanyen enviant-li impromperis i fent-lo combregar sovint amb rodes de molí, amb promeses que no es compleixen mai. És amb un repartiment de ballarins, intèrprets i músics d'upa, que la companyia d'Enrique Gasa ara fa una breu estada a Catalunya, al Teatre Victòria. Anteriorment ja havia estat a la Factoria Cultural de Terrassa amb «Carmen» i al Teatre Coliseum amb «Fidra», l'any passat. La gira actual amb «El gran Gatsby», des d'Àustria, on es va estrenar, ha passat per escenaris de Múnic i Montecarlo i té previst viatjar a Bangkok amb un repartiment que posa en escena 13 ballarins, 2 cantants i 6 músics.
[divendres, 22.05.26]
La companyia La Solitària de Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals acaba el seu recorregut a La Villarroel amb la reestrena de «Mal de coraçon» que va reunir Victoria Szpunberg i Andrea Jiménez coincidint amb el seu tàndem actual a «Contra Antígona» del Teatre Lliure
Si Jerome K. Jerome va posar tres homes en una barca sense comptar-hi el gos, la dramaturga Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973), establerta a Catalunya des de la infància, ha posat una cambrera en crisi existencial, un professor expulsat i un enamorat a punt del suïcidi en un bar, que no és una “bar-ca”, però s'hi acosta, per l'aiguat d'aparent naufragi que es viurà al final. Jerome K. Jerome, malgrat la seva broma del gos, no deixa de ser profund en el contingut. Victoria Szpunberg, malgrat la broma del bar, també manté una profunda ferida en el contingut i, a més, amb un caràcter gairebé místic, s'empara en qui va ser reformadora de les carmelites descalces, l'anomenada per mèrits propis Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, pel lloc de naixença el segle XVI [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿Com es fusiona la filosofia d'una monja feta santa amb la filosofia d'una barra de bar? El teatre, a vegades, fa miracles, si ens posem místics. I el miracle, aquí, té nom. Es podria anomenar "el miracle de les croquetes", a jutjar pel repartiment de croquetes que en un moment donat es fa a alguns espectadors privilegiats que estan a prop del personatge de l'Enamorat, amo de la carmanyola.
[dijous, 21.05.26]
Dos sepulcres del segle X trobats a Castellar del Vallès obren una investigació arqueològica excepcional sobre la creació del comtat de Barcelona i la Catalunya Vella
Es tracta del sepulcre d'un matrimoni de gran influència durant el segle X, vinculats al comtat de Barcelona, que han aparegut enterrats al jaciment de Castellar Vell, a l'ermita de Sant Esteve. Les tombes s'han localitzat intactes i segellades, en perfecte estat de conservació, al sector nord de l'església. A més, s'han pogut identificar les persones enterrades: Ermomir —que té una làpida funerària de marbre en què es diu que va morir el 966— i Riquil·la. Ara, els investigadors hauran de determinar si les troballes òssies tenen relació amb un document de l'any 965 que esmenta aquest matrimoni en relació amb una donació de finques i propietats seves a l'església de Sant Miquel de Barcelona. Aquesta línia de recerca pot obrir noves perspectives sobre el paper —abans de la consolidació del feudalisme— de les persones que, tot i que no eren nobles, formaven una elit rural amb capacitat econòmica, influència territorial i connexions religioses i polítiques destacades. Segons els experts, la descoberta podria aportar també nova llum sobre el procés de creació del comtat de Barcelona i de la Catalunya Vella a l'alt medieval i confirma la importància del jaciment de Castellar Vell, un jaciment que es considera cabdal per estudiar l'esmentat període. De làpides com la que es relaciona amb aquesta troballa n'hi ha una desena a Catalunya, corresponents a abats i comtes. Però el fet inèdit a Castellar del Vallès és que s'ha aconseguit vincular làpides amb enterraments intactes.
[dimecres, 20.05.26]
Un teatre dedicat al públic familiar obrirà la temporada 2026-2027 dins el nou espai immersiu del Club Súper 3 que s'inaugura aquest maig al barri de la Sagrada Família
El Súper3 salta de la pantalla al món real amb l'obertura de «Fantàstix», un nou espai immersiu de 2.000 metres quadrats basat en l’univers del SX3, al carrer Rosselló, 485, al barri de la Sagrada Família. L'experiència consisteix en una aventura immersiva d'una hora on els infants d'entre 2 i 12 anys es converteixen en els protagonistes d'una missió per combatre el virus de l’apagada creativa. Mitjançant tecnologia 4D i teatre, les famílies s'endinsen en un recorregut on els més petits poden conèixer els personatges més populars del 3Cat, com en Titó, el Mic, els Beta, Ladybug o l'abella Maia. Alhora, l’experiència inclou narratives tradicionals catalanes i universals, com en «Patufet», «La volta al món en 80 dies» o «Alícia al país de les meravelles». L'experiència de «Fantàstix», malgrat formar part de la institució pública Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), costen 17 € per al públic general, 14 € per a majors de 65 anys i 11 € per a menors de 14 anys. Els membres del Club Súper3 poden comprar les entrades a un preu especial de 9 €, i els infants de menys d’1 any hi poden entrar gratuïtament. A banda del recorregut interactiu, el projecte impulsat per 3Cat i Grup Transversal incorporarà, a partir del setembre, un teatre amb programació anual d'espectacles familiars. El recinte també inclou una cafeteria tematitzada i una botiga amb productes educatius.
[dimarts, 19.05.26]
La literatura catalana ha estat escollida com a convidada d'honor del Saló Internacional del Llibre de Torí del 2027
El Saló Internacional del Llibre de Torí (Itàlia) ha anunciat que la literatura catalana serà la convidada d'honor de l'edició del 2027. El saló, que té lloc al mes de maig a la capital del Piemont, és el més important d'Itàlia i és un dels mercats editorials de referència d'Europa. Cada any assisteixen a l'Arena Bookstock uns 230.000 visitants i un miler d'expositors. La literatura catalana prendrà el relleu de Grècia, els Països Baixos, la llengua alemanya i Albània, que han estat les literatures convidades en els últims anys. La literatura espanyola ja ho va ser el 2019. La presència de la literatura en català com a convidada d'honor es concretarà a través de l'Institut Ramon Llull en el desembarcament al saló d'una vintena d'autors de tots els gèneres: ficció, no-ficció, poesia, còmic i infantil i juvenil, que participaran en actes, presentacions, conferències i debats, tant a l'estand privilegiat que l'Institut Ramon Llull tindrà al saló com també em diversos espais de la ciutat. El Saló Internacional del Llibre de Torí és un esdeveniment transversal i no només literari ja que té lloc dins i fora del saló, de manera que la projecció té un caràcter més global de tota la cultura catalana. Hi pot haver espectacles, exposicions, cinema i projeccions incloses dins el programa. Els editors catalans tindran accés al Rights Centre, on hi ha mig miler de professionals dedicats al mercat de drets literaris. La literatura catalana continua així la seva presència en fires internacionals com la de Bolonya, Franlfurt o Guadalajara. El català ha estat molt traduït recentment a l'italià amb més de 180 traduccions en els últims cinc anys.
[dilluns, 18.05.26]
La Generalitat de Catalunya reclama ara 791.000 euros al govern de l'Aragó per l'espoli de les obres de Sixena que van sortir de Catalunya el 2017 per compensar la compra i la conversació i restauració
Corria el temps de la repressió pel procés d'independència del 2017 quan la justícia va ordenar que les primeres obres de Sixena fossin retornades a l'Aragó, qüestió que va regalar imatges inèdites amb els cossos de la guàrdia civil armada a les portes del Museu de Lleida en ple fase d'espoli. Ara, la Generalitat de Catalunya, tocada pel nou espoli dels murals de Sixena custodiats, conservats i rehabilitats des de la guerra civil al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), reclama al govern d'Aragó, que n'exigeix també judicialment el retorn sense garanties de conservació, una indemització de 791.119 euros pel preu de compra d'algunes peces espoliades el 2017 i que la Generalitat va abonar a les monges, els anys 1983 i 1992, actualitzat amb la variació de l'IPC. Aquests contractes de compravenda van ser declarats nuls per una sentència del 2015. És arran d'això que la Generalitat reclama al govern de l'Aragó la restitució de 420.317,82 euros: la quantitat —actualitzada amb la variació de l'IPC— que en el seu dia van abonar a les monges del monestir de Sixena. A la reclamació també s'hi computen les despeses de conservació i la restauració de les obres. Han comptabilitzat el temps que les 56 peces artístiques van romandre al Museu de Lleida fins que, el desembre del 2017, moltes van ser traslladades a Osca dins de vehicles de la Guàrdia Civil, en compliment de la sentència judicial. I, per aquest concepte, reclamen 370.801,65 euros més. La Generalitat proposa una negociació directa en 10 dies i, si no s'accepta, reclama el pagament en 30 dies sota amenaça d'accions legals. En la mateixa línia va la reclamació del MNAC. Mitjançant un burofax enviat al bisbat de Barbastre-Montsó i a l'orde de Sant Joan del Reial Monestir de Sixena —entre altres destinataris—, reclama iniciar una negociació de conciliació, abans de posar una xifra sobre la taula.
[diumenge, 17.05.26]
Ser o no ser el noi de la mare
El dia que s'estrena aquesta obra de la dramaturga Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), és dóna la casualitat que la veterana reina Margarida de Dinamarca, 86 anys, és ingressada d'urgència per una angina de pit a l'Hospital del Regne de Copenhaguen. La reina mare danesa va abdicar fa dos anys després de mig segle llarg ocupant el tron. Una de les úniques feines que ara té és la de sortir cada any al balcó, coincidint amb l'aniversari de l'actual rei, el seu fill Frederic X, a saludar la plebs. L'anècdota puntual del dia a dia d'una part d'Europa se'm fa present quan una altra reina, però del teatre català —aquesta sense abdicar—, l'actriu Imma Colomer, i un altre rei sense tro de l'escena catalana, l'actor Pere Arquillué, entronitzen amb la seva brillant veterania, picaresca i domini multifacètic de personatges, aquesta obra mig amagada de Lluïsa Cunillé [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'autora de Badalona la va escriure el 2014 i la va publicar el 2017 sense que, en aquests més de deu anys, cap director ni companyia s'hagués decidit a fer-la arribar mai als escenaris. Ha estat el dramaturg, traductor i director Albert Arribas el que, amb tot l'atreviment i sense filtres, l'ha explorat de dalt a baix i n'ha tret tot el profit possible a partir de la dramatúrgia base de Lluïsa Cunillé, amb una reinterpretació entre lúdica i enigmàtica, que vol respectar l'origen i la intenció de l'obra i que explora tant l'absurd com la màscara, el clown, la tragèdia, l'humor i el pòsit hamletià que hi deixa anar subtilment, de tal manera que “s'aconsegueixi l'efecte sense que se'n noti la cura”, la mateixa autora Lluïsa Cunillé, sense que això, esclar, vulgui dir que la Cunillé tingui res d'absolutista com el tal Felip, el reietó borbó que va fer popular aquesta filosofia quan va arrasar Catalunya.
[dissabte, 16.05.26]
La 14a edició de Terrats en Cultura oferirà 13 espectacles en 7 terrats de les ciutats de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat
La proposta que organitza l'Associació Cultural Coincidències, té lloc entre el juny i juliol del 2026 manté el format de proximitat i aposta per la recuperació d’espais no convencionals, amb ubicacions que el públic no coneix fins hores abans de cada funció. Enguany, a més, es consolida l’OFF-Terrats en Cultura, una línia iniciada el 2025 amb l’objectiu d’ampliar la programació més enllà de la temporada d’estiu i dels espais habituals. En un context global marcat per la incertesa global, aquesta edició reivindica els terrats com a espais de trobada, cultura i pensament crític, amb una programació que combina creació contemporània i mirada social. En total, la programació d’aquesta edició inclou 5 concerts, 6 espectacles teatrals, 1 peça de dansa i 1 proposta de stand-up. La programació es complementa amb 5 activitats paral·leles: 4 col·loquis postfunció i 1 tast de vins. La programació musical arrencarà amb Thelee, duet format per Jordi Corominas i Oleguer Montané, que presentarà el seu nou EP BBBB en un concert inaugural que es completarà amb una petita festa d’inauguració per celebrar l’inici de la temporada amb el públic. En el terreny de les arts escèniques, es presentarà «L’esquerda», escrita i dirigida per Jorge-Yamam Serrano i interpretada per Cristina Gàmiz. Una proposta que afronta, amb petites dosis d’humor, la persistència del trauma en una dona que recorda de manera sobtada un abús viscut a l’escola.
[divendres, 15.05.26]
La 201a edició d'Els Tres Tombs de Barcelona se celebren el maig excepcionalment després de la cancel·lació del gener per raons climatològiques i per garantir el benestar dels animals
El passat 23 de gener els Tres Tombs de Barcelona es van ajornar a causa de la pluja i per garantir el benestar dels animals participants. Per aquest motiu, la 201a edició dels Tres Tombs s'ha ajornat fins al dissabte 16 de maig. El barri de Sant Antoni acull els gegants de Sant Antoni i els gegantons del Mercat, acompanyats pels renovats gegants de les Colònies Jordi Turull, que fan les seves ballades com a prèvia al pregó de la Cavalcada. El pregó, davant de l’Escola Pia de Sant Antoni, és a càrrec de Toni Sànchez, activista de la cultura popular. La Cavalcada dels Tres Tombs, un dels actes més populars de la ciutat, està formada per nombrosos carruatges amb cavalls, ases i someres que recorren diversos carrers del barri de Sant Antoni i del centre de la ciutat, la cavalcada presenta el gran patrimoni històric del transport ciutadà, urbà, d’agència o de pagès del país. Com cada any, la Federació Catalana dels Tres Tombs s’obre a la participació de la ciutadania. En aquest 2026, l’entitat PAIDEIA i un grup de famílies amb infants amb sordesa de Barcelona participen d’aquesta celebració en dos carruatges cedits per l’organització, per poder gaudir plenament de la festa des de dins i fer arribar la cultura popular a tothom. El recorregut comença i acaba a l'Avinguda del Paral·lel després de recórrer les vies més importants del barri.
[dijous, 14.05.26]
Hola, sóc mossa, però la meva vocació era ser mestra
Constatat el silenci del govern català davant l'escàndol de la infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea dels professionals de l'ensenyament per decidir les estratègies i les feines de coordinació de les jornades de vaga convocades, un comença a malpensar que les excuses de mal pagador institucional per carregar el mort a l'anomenat “operatiu” i rentar-se les mans polítiques acabarà portant a la recerca d'un cap de turc que acabarà sent, com sempre, l'últim mosso de la fila, això si no s'acaba arribant a la conclusió que la maldestre iniciativa de pel·lícula d'espies dels temps de la Guerra Freda va sortir de la iniciativa personal del parell de mosses que, després d'aprovar l'entrada al cos, van descobrir que la seva vocació frustrada era la de ser mestra [comentari íntegre de la sèrie El cafetó]. ¿I què hi ha millor sinó colar-se d'incògnita en una assemblea del sector per viure mal que sigui la falsa il·lusió de ser “mestra per un dia”? Esclar que, mosses com són, haurien hagut de preveure un bon exercici d'estilisme que no les hagués descobert a la primera de canvi, tal com en realitat va passar.
[dimecres, 13.05.26]
Qui canta la depressió espanta
És difícil endevinar què és el que ha estat primer en aquest espectacle: si les lletres narratives de les cançons que s'hi interpreten o si la història íntima de la protagonista que ha portat a posar-hi música. Tothom sap, ni que sigui una profecia que no sempre es compleix, que qui canta els seus mals espanta. Aquí, però, més aviat s'ha de dir que qui canta la depressió espanta. L'obra parteix d'algunes experiències vitals de l'actriu, cantant i compositora Claudia Nogués, de nom artístic Clodine —per cert, patronímic també d'un medicament que pretén combatre l'angoixa— i que acaba de publicar també un disc, que és a les plataformes, amb algunes de les peces que formen part de l'obra «Inútil (un cactus i altres desastres)» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La trama ha estat elaborada a quatre mans entre la dramaturga Alícia Serrat, que també la dirigeix, i la mateixa Clodine i compta amb un trio —diguem-ne banda de pop-folk amb texans i color blau— format per la pròpia Clodine (veu solista i guitarra), Aina Padrós (guitarra) i Pau Oliver (teclats). Tres intèrprets que, posats a utilitzar un terme musical, toquen totes les tecles amb diferents personatges dels que van introduint cadascuna de les peces: el psicòleg senyor Ahà, el pare de la Cris, la mare, l'àvia, els oncles, el professor de música, el primer amor i desamor.
[dimarts, 12.05.26]
La Casa Batlló amplia els espais de la visita amb l'obertura al públic de l'últim habitatge original de l'edifici i la descoberta d'una maneta desconeguda dissenyada pel mateix Gaudí
El de la tercera planta és l'habitatge original que quedava a la Casa Batlló perquè al voltant de 1950 es van modificar tots menys aquest perquè estava llogat a la mateixa família Batlló. La tercera i quarta generació dels Batlló van viure al pis durant més de 100 anys, fins al 2019. Ara s'obre al públic, doncs, el que va ser l’últim pis habitat pels descendents de la família, després de portar a terme una restauració de caràcter arqueològic de tots els elements. El pis s’havia conservat amb una autenticitat excepcional i constitueix un valuós testimoni de la vida domèstica barcelonina de principis del segle XX. El pis està ubicat a la tercera planta de la casa. Durant el procés de restauració s’han analitzat i restaurat totes les fusteries, els paviments, els estucs i les ferramentes. Les peces que estaven massa deteriorades s’han substituït per unes altres de noves, amb una combinació de tècniques tradicionals i coneixement contemporani. Sota pintures, afegits i reformes posteriors, han aparegut troballes sorprenents i una arquitectura que romania pràcticament intacta. S’han fet dues troballes destacades: unes decoracions florals ocultes durant dècades sota capes de pintura i una maneta dissenyada per Gaudí desconeguda.
[dilluns, 11.05.26]
Sota la ferralla de l'Eiffel català
Una panoràmica de la mítica estació de trens de Portbou, amb la gran marquesina de ferro i vidre construïda el 1929, inspirada en l'era parisenca del ferro d'Eiffel, coincidint aquí amb l'Exposició Internacional de Barcelona, amb l'any del crac, i que cobreix les andanes de Portbou, similar a la marquesina que caracteritza també l'Estació de França, emmarca la recreació de la història que els directors Magda Puyo i Ramon Simó han adaptat a partir de la novel·la «La meitat de l'ànima», amb la qual l'escriptora Carme Riera (Palma, 1948) va obtenir el 2003 el Premi Sant Jordi. L'adaptació s'ha centrat sobretot en els eixos més importants de la investigació sobre quina va ser l'autèntica personalitat de la protagonista Cecília Balaguer, que va desaparèixer a Portbou els primers dies de l'any 1960 [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I és, anys dsprés, quan la seva filla, una escriptora que encara signa llibres per Sant Jordi, quan la literatura de debò era l'objectiu de Sant Jordi, i que va d'un lloc a l'altre, Passeig de Gràcia avall, entre les parades de llibreries com Áncora y Delfín o la Catalònia —qui les ha vistes i qui les veu!—, que vol esbrinar qué és el que va passar amb la seva mare. «La meitat de l'ànima» és, a través de Cecília Balaguer, una història sobre la Memòria Històrica. Però l'autora fa que el caràcter més històric —la novel·la original té molta documentació de fets de l'època que en l'adaptació teatral, esclar, és impossible de reproduir tots— quedi subtilment introduït dins d'una trama de thriller o de gènere d'espies fins i tot, a més d'una intrigant història familiar de descoberta de qui és en realitat la mare que va desaparèixer aquell 1960 en estranyes circumstàncies.
[diumenge, 10.05.26]
Més enllà de la foscor
A fora tot és fosc. El glaç ha fet caramells a la borda del fiord on el pare i la mare d'aquesta peça breu de l'escriptor noruec Jon Fosse (Haugesund, Noruega, 1959) han quedat gairebé isolats després que els joves de la colònia hagin marxat tots perquè al fiord no hi ha res a fer i els vells s'hagin anant morint. A fora, la fredor i la solitud són extremes. I a dins, també. Només els queda un veí. Una mena de pòtol que veuen només de tant en tant, malalt, embriac, desendreçat i bocamoll. I a una hora determinada, allà baix, passa el bus i s'atura. Alguna vegada en baixa algú. Una ombra. Una esperança que és com un raig de llum en la foscor que potser un dia o altre els tornarà el fill que va marxar fa temps i no n'han sabut res més des d'aleshores. Bé, sí. El vell veí els ha deixat anar que el seu fill ha estat a la presó, però ells dos fan veure que no ho senten. I si ho senten, confien més en la baula de la incredulitat que no pas en el xafardeig del vell reumàtic. El director Ferran Utzet ha escollit aquesta obra enigmàtica i inquietant del dramaturg noruec més representat després de Henrik Ibsen [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I, curiosament, també, el menys representat aquí, tret d'algun intent anys enrere en sales alternatives privades. És la primera vegada que Jon Fosse, doncs, entra en un teatre de vocació pública com el Teatre Lliure, ni que sigui silentment per la porta petita. I Ferran Utzet ha tret el màxim profit de la intimitat de l'Espai Lliure, fent que, excepcionalment, els espectadors hi estiguin en quadrilàter. Utzet ha creat una atmosfera simbòlica i poètica amb una estructura escenogràfica de cavallets que fa que els espectadors de cadascun dels quatre angles vagin canviant de posició visual: ara dins de la casa, ara darrere dels finestrals, ara de perfil en una banda, ara al fons a l'altra banda.
[dissabte, 09.05.26]
Fer ralet ralet al gremi teatral
Hi ha una cançó-joc de bressol que s'adiu perfectament amb el rerefons de «L'autora», aquesta esgarrapadora obra de la dramaturga anglesa Ella Hickson (Surrey, Regne Unit, 1985) que ha traduït Carlota Subirós i que ha dirigit, diria que amb una intensa visió conjunta del contingut, la forma i la llengua, la directora Anna Serrano Gatell, responsable també d'haver rescatat la peça d'entre les seves lectures candidates de la programació artística de la Sala Beckett. La cançó-joc infantil de bressol a la qual em refereixo té més ironia i més mala intenció que la ingenuïtat que aparenta i que se li ha adjudicat al llarg dels temps quan diu “Ralet, ralet, ralet... pica dineret! Ralet, ralet, ralet... paga dineret!”. Es tracta de picar el palmell de la mà del nadó, però també d'advertir-lo que, quan sigui gran, haurà de fer mans i mànigues per tocar dineret i haurà de fer també mans i mànigues per pagar dineret [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És precisament el que li retreu la primera protagonista de «L'autora», una presumpta espectadora d'una obra que s'acaba de representar que s'ha deixat la bossa a la platea i que entra a l'escenari quan l'ha trobada. Ella i el director de l'obra enceten per part d'ella un diàleg enverinat, ple d'esgarrinxades, de paraula esmolada, una riuada de principis que tenen una conclusió final: avall el capitalisme i mort al patriarcat. I tot, segurament, per culpa d'aquella subtil manipulació que els han inculcat als nadons, fent veure que jugaven, amb el famós ralet, ralet, pica dineret. Es comença jugant amb la guardiola i s'acaba estavellant-se de frustració en un caixer automàtic de La Caixa.
[divendres, 08.05.26]
El firmament de l'Abril
Ha passat un cometa i la seva pluja d'estels ha deixat el debut en el gènere dramàtic —mai no és prou tard per fer-ho— de la polifacètica actriu Sílvia Abril. Per als que la coneixen en l'àmbit de la comèdia i la comunicació, redescobrir-la ara com a protagonista dramàtica en el paper de la llevadora de l'obra de l'autora anglesa Lucy Kirkwood (Leytonstone, Waltham Forest, Londres, 1984) —la mateixa autora de la celebrada obra «Els fills» que s'ha estrenat també aquí aquesta temporada— pot ser tota una sorpresa que, amb aquest pas personal ben reeixit, l'actriu Sílvia Abril —“l'Abril”, si voleu, des d'ara—, ha deixat impresa en «El firmament» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La jove actriu, coreògrafa i directora Gara Roda Cendra (Sant Quirze del Vallès, 1992) —nissaga Roda del món teatral català—, amb un peu a cada banda, entre Catalunya i Nova York, ha adaptat el que es podria considerar, i de fet ho és, un drama rural de l'antiga Anglaterra, situat al voltant del 1759, una de les dates en què va ser vist el famós cometa Halley, que diuen que té previst treure el cap de nou l'any 2061 —d'aquí a quatre dies, vaja! Gara Roda ha creat una especulació literària sobre allò que era un fet a l'Anglaterra del segle XVIII, que un jurat popular d'una dotzena de dones dictés el veredicte d'una altra dona condemnada en segons quines circumstàncies personals. Gara Roda ha fet que, especulativament, això passés també en l'àmbit rural català, pròxim a les Guilleries, quan a la sala de la deliberació, en una capella, ja hi ha una figura en miniatura de la Moreneta.
[dijous, 07.05.26]
Més de 180.000 persones han participat en la primera edició del Correllengua Agermanat que ha recorregut 1.500 quilòmetres dels Països Catalans en disset dies abans d'arribar finalment a Brussel·les
La primera edició del Correllengua Agermanat ha acabat a l'Alguer, a Sardenya, després de disset dies de recorregut pels Països Catalans. Segons l'organització, més de 180.000 persones han participat en els actes d'aquesta mobilització en defensa de la llengua, que ha fet arribar una mateixa flama des de Prada, al Conflent, fins a l'Alguer. La flama es va encendre el 19 d'abril a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, i des d'aleshores ha recorregut més de 1.500 quilòmetres. La cursa de relleus ha passat per la Catalunya del Nord, el Principat, el País Valencià, les illes Balears i l'Alguer, amb més de vuitanta aturades en municipis dels diferents territoris dels Països Catalans. En total, trenta mil portadors de flama s'han anat rellevant al llarg del recorregut. Els organitzadors presenten aquesta primera edició agermanada com una mobilització històrica per reivindicar la vitalitat del català i la necessitat de coordinar polítiques lingüístiques més enllà de les fronteres administratives. El Correllengua va néixer a Mallorca el 1995, impulsat per Joves de Mallorca per la Llengua i inspirat en la Korrika del País Basc. Després es va estendre al País Valencià, de la mà d'Acció Cultural del País Valencià, i al Principat, amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. Com a epíleg, la flama viatja al Parlament Europeu (9 maig), a Brussel·les, per reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea.
[dimecres, 06.05.26]
La Nit dels Museus 2026 obrirà a Barcelona i l'àrea metropolitana 94 espais amb l'efemèride del 700 aniversari del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes
La Nit dels Museus 2026 (dissabte, 16 maig) obrirà des de les 19.00 h fins a les 01.00 h un total de 94 espais de Barcelona i la seva àrea metropolitana obriran portes amb una gran diversitat d’activitats a Badalona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Sant Joan Despí, a més de Barcelona. S'hi incorpora per primera vegada al Gran Hotel Barcino de Barcelona, al Centre Cultural La Bòbila i al centre La Florida 6.0 de l’Hospitalet. A més, durant la Nit dels Museus 2026 diversos equipaments que participen en l’esdeveniment han estat renovats recentment, com és el cas del Centre d’Interpretació del Castell de Montjuïc i dues de les seus del Museu d’Història de Barcelona: la Casa de l’Aigua i la Fabra i Coats. També serà una Nit molt especial per al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, que es troba en plena celebració del 700 aniversari. La gran majoria dels museus participants farà jornada de portes obertes aquella nit, i per tant els visitants tindran l’ocasió de descobrir pel seu compte, o, en alguns casos, a través de visites comentades, tant les exposicions temporals que hi hagi en cartellera com les mostres permanents i col·leccions. Més enllà de les exposicions, molts dels espais museístics ofereixen propostes culturalsncom concerts, recitals, performances, teatre, dansa i visites guiades.
[dimarts, 05.05.26]
El Museu de la Dona de Tossa de Mar mostra com ha canviat la societat local a través de la mirada femenina
L'espai de Can Ganga, de Tossa de Mar (La Selva), va nèixer com un museu etnogràfic per explicar i difondre la història local. Des del 2020, s'ha dotat d'una nova perspectiva enfocada en l'equitat de gènere des d'on es fa la divulgació i difusió de totes les accions que en aquesta matèria d'igualtat i femenisme es portin a terme a Tossa. Una d'aquestes iniciatives és la que recull testimonis de les dones que han treballat en les últimes dècades en les feines marítimes del poble i totes les que se n'ha derivat. La indústria del suro, de la pesca o l'auge del turisme són tres àmbits on, d'una manera sovint silenciosa i poc reconeguda, van treballar moltes de les dones de Tossa de Mar, com ho expliquen en un vídeo promocional. Elles treballaven al bosc, arreglaven xarxes i van tenir un paper cabdal a l'hora d'acollir els primers visitants turístics que arribaven al poble. El museu està distribuït en cinc sales: la de remendadores, peixateres i escaparradores; la de pageses, masoveres i recol·lectores; la de dones i tradicions; la de construcció social de la dona: i la de feines quotidianes.
[dilluns, 04.05.26]
La Cantània que convoca L'Auditori des de fa 37 edicions i que implica més de 35.000 infants estrena aquest 2026 la peça «L'últim rellotge» amb lletra de l'escriptora Tina Vallès i música de Jordi Cornudella
La Cantània, el projecte participatiu en forma de cantata dissenyat i produït pel Servei Educatiu de L’Auditori, torna a reunir aquest 2026 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. La nova edició, que és la 37a, farà cantar, en més de 100 concerts, 35.000 infants de més de 1.000 escoles de primària de Catalunya i diverses ciutats de l'Estat espanyol. Enguany, la nova cantata «L’últim rellotge» fa una reflexió sobre el pas del temps i el sentit de la vida i presenta la història d’una venedora de rellotges que arriba al Poble de Després, un indret enigmàtic on el temps sembla perdre el seu significat. La cantata compta amb la composició musical de Jordi Cornudella (Terrassa, 1989) i la lletra de l'escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976). La Cantània 2026 manté el compromís amb l’accessibilitat universal, amb mesures com la interpretació en LSC, sobretítols, bosses tàctils i recursos adaptats per a infants, docents i públic. Els concerts tenen lloc a L’Auditori i també en diversos municipis de Catalunya. A l’escenari, els iinfants cantaires estan acompanyats per un equip artístic format per Elisenda Carrasco, Oriol Castanyer, Eva Martínez i Ana Boixeda a la direcció musical; Adrià Aubert i Cristina Martí a la direcció escènica, i Josep Prats a la coordinació musical, així com per músics professionals, en una proposta pensada específicament per a un gran cor d’infants.
[diumenge, 03.05.26]
La Biennal de Venècia viu una edició convulsa i inèdita amb la dimissió de tot el jurat per la presència de Rússia i Israel que ha obligat la fundació del certamen a comunicar que els premis es decidiran per votació popular
El jurat de la 61a edició de la Biennal d'Art de Venècia ha dimitit en bloc per la participació de Rússia i Israel a l'exposició internacional d'art. La decisió arriba després de setmanes de polèmica per la presència dels pavellons d'aquests dos països i es guerres genocides en les quals estan immersos els seus respectius governs. Els membres dimitits són la brasilera Solange Farkas, l'australiana Zoe Butt, l'espanyola Elvira Dyangani Gosi —que ha deixat la direcció del Macba per incompatiblitat de càrrecs—, la nord-americana Marta Kuzma i la italiana Giovanna Zapperi. El retorn de l'art rus a la Biennal de Venècia ha inquietat tant la Unió Europea que ha amenaçat de retirar les subvencions a l'esdeveniment. I això que el president de la Fundació de la Biennal, Pietrangelo Buttafuoco, ha reivindicat reiteradament que l'art no ha d'excloure ningú i ha defensat l'oportunitat de brindar un diàleg artístic a països com Rússia, Ucraïna, Israel, Palestina i l'Iran. Després de la dimissió del ple del jurat, la Biennal ha anunciat que els premis els decidiran els visitants de l'esdeveniment i l'anunci dels guanyadors es traslladarà al 22 de novembre, tal com va passar en una altra edició excepcional, la del 2021, marcada per pandèmia.
[dissabte, 02.05.26]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2026 amb 32.958.970 visitants que han fet 70.592.797 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.011 edicions) de 32.958.970 visitants i 70.592.797 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.241,8 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 32 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.112 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.
[divendres, 01.05.26]
Josep Maria Flotats, Emma Vilarasau, Marina Rossell i Ferran Palau participaran en el festival Barcelona Poesia 2026 juntament amb escriptors com Carles Rebassa, Biel Mesquida, Dolors Miquel
El 41è Festival Barcelona Poesia tindrà lloc del 14 al 21 de maig amb una programació de recitals, rutes literàries, espectacles musicals i teatrals, col·loquis i taules rodones. L'edició del 2026 compta amb veus destacades del teatre i la música com l'actor i director Josep Maria Flotats, l'actriu Emma Vilarasau, la cantant Marina Rossell, el cantant Ferran Palau, al costat d'escriptors com Carles Rebassa, Dolors Miquel, Francesc Parcerisas, Biel Mesquida o Marta Pessarrodona. Hi ha previstos diversos homenatges a noms com Blai Bonet, Clementina Arderiu i Joan Alcover. Els escenaris principals del Festival Barcelona Poesia 2026 seran els habituals, el verger del Museu Marès i el Born. Museu d’Història de Barcelona, i també s’hi incorporaran altres com els jardins de la Fundació Muñoz Ramonet, l’Ateneu Barcelonès, el Palau Montaner, la Fundació Brossa, el Museu Tàpies o el CCCB, entre altres. La cloenda tindrà lloc al Palau de la Música Catalana amb el Festival Internacional de Poesia. La programació s’ha dissenyat amb la col·laboració de les Biblioteques de Barcelona, el Goethe Institut, l’Istituto Italiano di Cultura, l’Institut Francès, l’Institut Ramon Llull, el clúster EUNIC, la Casa Elizalde, la Fundació Brossa, la Fundació CaixaFòrum o la Pedrera.
TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA
| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |
