BITS MES MARÇ

[diumenge, 31.03.19]
Es commemora el centenari de la mort de l'escriptora i periodista Dolors Monserdà autora feminista entre altres obres de «La fabricanta» i va crear el Patronat per a les Obreres de l'Agulla
El centenari de Dolors Monserdà es commemorarà al llarg de l'any amb una jornada commemorativa i s’exhibiran i divulgaran una exposició, una peça teatral i un vídeo amb l’objectiu de recordar-la, visibilitzar les seves aportacions i retre-li homenatge. Filla d’una família de la burgesia,
Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 1845 - 1919) va rebre una educació acurada. La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals de Barcelona en diverses ocasions i l’any 1909 en va ser nomenada presidenta. Va col·laborar amb regularitat en publicacions periòdiques, com La Veu de Catalunya, La Renaixença, Il·lustració Catalana, La Ilustración de la Mujer, Or y Grana,Feminal... i també va escriure teatre, amb obres com per exemple «Sembrad y cogeréis» (1874) i «Teresa o un jorn de prova» (1876). Més tard, va reorientar la seva producció cap a la novel·la. Va publicar, entre d’altres, «La Montserrat» (1893), «La família Asparó» (1900) i la seva obra més significativa: «La fabricanta» (1904). En els seus escrits, va posar de relleu les aportacions de les dones en un moment històric que començava a qüestionar el model de l’àngel de la llar com a destí de les dones. Un altre eix del seu pensament va ser la preocupació per les condicions de vida de les obreres, en especial per les cosidores, un col·lectiu que treballava en unes dures condicions d’explotació i insalubritat. A la recerca d’una solució a aquesta situació, un any més tard va fundar i dirigir el Patronat per a les Obreres de l'Agulla, una associació professional situada al carrer de Montcada de Barcelona. Funcionava com una cooperativa i oferia materials de costura a preu de cost, formació, borsa de treball i assistència mèdica gratuïta. Per tot això, esdevingué una entitat pionera en la millora de les condicions laborals de les dones.

[dissabte, 30.03.19]
La cineasta belga Agnès Varda mor als 90 anys deixant l'herència de ser considerada l'àvia de la Nouvelle Vague i la pionera del feminisme i el cinema social experimental
Agnes Varda s'havia acomiadat del cinema tot just aquest febrer, amb una classe magistral gràcies al documental «Varda par Agnès». No es veia amb forces per emprendre cap nou projecte, tot i que pensava seguir en actiu. Una malaltia degenerativa li estava afectant la visió. El film servia per fer un repàs a la seva trajectòria a tall de lliçó: hi apareixien d'una banda les seves fites (el temps cinematogràfic de «Cleo de 5 a 7», el feminisme pop de «La felicitat»), però també els entrebancs com la fallida «Les cent i una nits», homenatge al centenari del cinema que reunia la plana major del cinema francès.
Agnès Vardà també va fer un homenatge a qui va ser la seva parella de vida, Jacques Demy («Jacquot de Nante»), un retrat de la seva amiga Jane Birkin («Jane B. par Agnès V.») i a la gent del seu carrer («Daguerrotypen»). Varda es reivindicava com a cineasta que sempre ha buscat noves formes per explicar coses. Probablement un dels seus èxits populars haurà sigut el més recent, «Cares i llocs», del 2018, que va estar nominada als Oscars. I, de fet, Varda va rebre un Oscar honorífic.

[divendres, 29.03.19]
El Museu Nacional de Catalunya torna a exposar l’«Anyell de l’Apocalipsi» d’Antoni Miralda amb una cerimònia i performance ideada per l’artista a la Sala Oval durant quatre dies
Entre el 4 i el 7 d’abril, el públic podrà veure l’«Anyell de l’Apocalipsi», el tapís-cobrellit de 18x15 metres que Antoni Miralda va crear amb motiu del «Honeymoon Project» (1986-1992), per celebrar el casament simbòlic entre el Monument a Colom i l’Estàtua de la Llibertat. La música de l’orgue de la Sala Oval tornarà a sonar durant aquests quatre dies, com a part de la instal·lació. Serà una ocasió única per contemplar de nou o per descobrir la gran obra d’Antoni Miralda, que es va exhibir al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) fa quasi 25 anys, amb motiu de l’exposició «Agnus dei. L’art romànic i els artistes del segle XX», organitzada per celebrar la inauguració de la Col·lecció d’Art Romànic l’any 1995. Ara, Antoni Miralda, Premi Velázquez d’Arts Plàstiques 2018, presenta
l’«Anyell de l’Apocalipsi» en un nou gir creatiu, adreçat especialment a les noves generacions. La instal·lació «Peccata Mundi» es completa amb una selecció de dibuixos i material audiovisual a l’entorn del «Honeymoon Project», que permet capbussar-se en l’univers de l’artista que ha ideat un ritual dels sentits on el número 7 és l’articulació de tot i on l’anyell místic tornarà a ser sacrificat simbòlicament. Els participants degustaran un menú inspirat en el receptari medieval i podran escoltar dues formacions del Conservatori del Liceu.

[dijous, 28.03.19]
L'equip editorial de la revista «Donne, Chiesa, Mondo», el suplement femení del diari oficial de la Santa Seu, «L'Osservatore Romano», ha presentat la dimissió denunciant el poc suport de la nova direcció del diari vaticà
La publicació va ser una de les primeres que van treure a la llum els abusos que pateixen les monges a mans de sacerdots i cardenals a l'Església. Era probablement la publicació catòlica més innovadora: una revista escrita i dirigida per dones, que s'havia convertit en un altaveu de la condició femenina al cor del Vaticà. Tanmateix, les pressions internes sembla que han precipitat la renúncia en bloc de tot l'equip, amb la seva fundadora i directora, Lucetta Scaraffia, al capdavant. En una carta dirigida al papa Francesc, la periodista italiana va denunciar el descrèdit al qual s'havia sotmès en els últims temps l'equip del
suplement «Donne, Chiesa, Mondo», que va néixer gràcies al desig del papa emèrit Benet XVI d'incloure més signatures femenines a les pàgines del diari vaticà. La directora i la seva redacció —formada per 11 dones— han lamentat no haver trobat el suport de la nova direcció en el projecte i han denunciat el retorn al clericalisme i a una cultura de dones obedients. Segons elles, s'ha tornat a la selecció de dones de dalt, a l'elecció de col·laboradors que asseguren obediència i a renunciar a qualsevol possibilitat d'obrir un veritable diàleg, lliure i valent.

[dimecres, 27.03.19]
El director i dramaturg cubà Carlos Celdrán és l'autor del Manifest Internacional del Dia Mundial del Teatre i l'actor Guillem Albà signa el Manifest de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya
Durant tota la jornada hi ha previstes lectures dramatitzades a l'auditori de la FNAC El Triangle organitzades per la revista Entreacte de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Les obres previstes són «El parc», de Lluïsa Cunillé; «Telegrama», de Josep Maria Miró; i «El ball de Mia Wallace», de Victoria Szpunberg. També en el mateix auditori es fan les lectures del
Missatge del Dia Mundial del Teatre, que és del director i dramaturg cubà, Carlos Celdrán, i que llegeix l'actriu Anna Güell, i el Manifest de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya que ha escrit l'actor Guillem Albà i llegeix ell mateix.

[dimarts, 26.03.19]
L'obra «Una gossa en un descampat» de Clàudia Cedó estrenada a la Sala Beckett ha estat l'absoluta guanyadora dels XXI Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de BCN
L'obra «Una gossa en un descampat», de Clàudia Cedó, estrenada a la Sala Beckett, on es reposarà la temporada vinent a partir del mes de setembre, ha estat l'absoluta guanyadora dels XXI Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de BCN que distingeix les diferents modalitats dels espectacles representats durant l'any natural anterior. L'obra de l'autora Clàudia Cedó s'ha emportat el premi d'Espectacle, el de Text i el d'Actriu Principal, aquest compartit entre Maria Rodríguez i Vicky Luengo ja que hi alternen el mateix paper en diferents funcions.
Vegeu aquí el palmarès complet de l'edició i els membres del jurat de cadascuna de les modalitats. El premi d'Actor Principal ha estat per a Pere Arquillué per Àngels a Amèrica (Teatre Lliure) i el de Direcció ha estat per a Jordi Prat i Coll per Els Jocs Florals de Canprosa (Teatre Nacional de Catalunya). També han estat distingits com a Espectacle Musical, Fun Home (Teatre Condal Onyric), i com a Actor i Actriu de Musical, Àngel Llàcer (La jaula de las locas) i Anna Moliner (Els Jocs Florals de Canprosa). També s'han atorgat els premis honorífics de Sala a la Sala Àtrium, un d'Especial per la seva trajectòria a Ángel Pavlovsky, i el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer, a Arola Editors.

[dilluns, 25.03.19]
El teatre de Joan Oliver (Pere Quart) es reivindica a l'Escenari Joan Brossa coincidint amb el centenari de la Colla de Sabadell
La Colla de Sabadell és una de les referències de la literatura del primer quart de segle passat que aquest 2019 commemora el seu centenari. Darrere seu hi ha tres noms tan mítics com la mateixa Colla: Joan Oliver (posteriorment conegut també com a Pere Quart), Francesc Trabal i Armand Obiols. Tres homenots de les lletres catalanes, el poeta, el novel·lista i el prescriptor, aquest últim, Armand Obiols, íntimament relacionat amb la immensa obra narrativa de Mercè Rodoreda. Una de les branques literàries herència de la Colla va ser el teatre i el seu autor, Joan Oliver (Sabadell, Vallès Occidental, 1899 - 1986). Eren temps d'experiments teatrals, de trencaments amb el classicisme, de rebel·lió literària i d'aproximació a les avantguardes amb una intenció de fons: riure's del mort i de qui el vetlla, però sobretot, riure's i posar en evidència la societat de la qual provenia Pere Quart —família de casa bona sabadellenca relacionada amb el tèxtil i les finances— i de la qual, en certa manera, renegava. Les obres teatrals de Pere Quart tendeixen a la brevetat i a un cert minimalisme textual
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquest registre es pot veure clarament en les dues peces que integren aquesta proposta de la companyia Lazzigags que les enllesteix en una escassa hora i mitja, amb voluntat de recuperar un teatre que seria clàssic si no s'hagués deixat tant de temps al congelador per les circumstàncies adverses que el teatre català ha patit en cent anys.

[diumenge, 24.03.19]
El Museu d'Auschwitz demana als turistes que no es facin fotos frívoles a les vies del tren o selfies dels espais de visita per respecte a les víctimes de l'Holocaust
El museu de l'antic camp d'extermini nazi d'Auschwitz ha demanat als seus visitants que s'abstinguin de fer-se fotos frívoles o selfies en un recinte on van ser assassinades un milió de persones. La gota que ha fet vessar el got de la paciència a Auschwitz són les fotografies que diversos visitants es fan caminant sobre les vies de la línia fèrria que conduïa els deportats als camps de concentració. Unes fotografies que els protagonistes pugen immediatament a les seves xarxes socials. No és la primera vegada que les fotografies en
memorials de l'Holocaust generen polèmica. El 2017, l'artista israelià Shahak Shapira va publicar imatges on combinava les fotografies frívoles dels visitants amb imatges reals de les víctimes de l'Holocaust. Es calcula que més d'un milió de persones, majoritàriament jueves, van morir a Auschwitz i al camp annex, Birkenau, (Oswiecim i Brzezinka, en polonès) a causa dels maltractaments, les cambres de gas Zyjklon B, la fam, l'esgotament i les malalties. Actualment, Auschwitz-Birkenau és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

[dissabte, 23.03.19]
El film «Els dies que vindran» de Carlos Marqués-Marcet amb els intèrprets David Verdaguer i Maria Rodriguez s'emporten del Festival de Màlaga els premis a millor pel·lícula i millor direcció
Com ja sembla que és tradició, el cinema català ha tornat a fer un bon paper en el Festival de Màlaga amb la pel·lícula del director Carles Marqués-Marcet, que, cinc anys després d'endur-se la Bisnaga d'Or per «10.000 km», ha guanyat ara tres premis amb el seu últim film
«Els dies que vindran»: el de millor pel·lícula, el de millor direcció i el de millor actriu, un guardó que reconeix la feina de Maria Rodríguez protagonista del film juntament amb David Verdaguer. «Els dies que vindran» és una ficció sobre una parella a punt de ser pares que d'alguna manera tanca la trilogia de Marqués-Marcet iniciada amb «10.000 km» i que va continuar amb «Terra ferma»; totes tres, per cert, amb Verdaguer com a actor protagonista.

[divendres, 22.03.19]
La Fundació Miró exhibirà el seu tapíc considerat monumental com si fos una escultura fora de la paret de la sala on ha estat durant quaranta anys
El Tapís de la Fundació MIró es va acabar instal·lant a l’edifici de Montjuïc el 1979, però no ben bé com l’artista s’ho havia imaginat uns anys abans. La seva primera idea havia estat penjar-lo del sostre a les sales d’escultura perquè, tal com havia recollit en la nota del 1974, tenia valors artístics tant al davant com al darrere. El tapís, de 7,5 per 5 metres i gairebé una tona de pes, només garantia la seva estabilitat si s’exposava adossat a la paret, com una pintura. Tot s’ha de dir que inicialment el creador no havia projectat un tapís d’aquestes proporcions. L’obra fa quaranta anys, doncs, que només es pot veure per una cara. I així, amb l’altra oculta, s’hi hagués pogut estar quaranta anys més, però els responsables de la
Fundació Miró han decidit recórrer a un dels desitjos inicials que tenia Joan Miró. La part del darrera ha descobert uns colors més vius i tot que els de la part frontal, on lògicament ha fet efecte l’exposició a la llum. Els vermells i els grocs són els més apagats. Per veure els colors originals caldrà situar-se a l’esquena del tapís, una experiència que podran viure els visitants. Joan Miró ja era un home octogenari quan es va plantejar la realització d’aquest i de quatre tapissos de grans dimensions més, amb la col·laboració de l’artesà tèxtil Josep Royo, un savi de les tècniques tradicionals, que és el que l’artista volia remarcar. El primer que va gestar va ser el del World Trade Center de Nova York, el 1974, que va quedar reduït a cendres el fatídic 11 de setembre del 2001. El 1977 brodaria el de la National Gallery de Washington, el més gegantí de tots. I el 1980 tancaria la sèrie amb el Tapís de la Fundació La Caixa i el Tapís de la Fundació Maeght.

[dijous, 21.03.19]
Més de 250 personalitats de l'àmbit cultural, acadèmic i polític italià han signat un manifest publicat al digital «Left.it» en suport als presos polítics catalans
L'escrit, que ha nascut d'una iniciativa de la societat civil, demana l'alliberament dels presos catalans, el retorn a una situació de normalitat democràtica i l'obertura d'un diàleg polític sobre la qüestió, ja que considera el diàleg l'únic camí que pot conduir a una solució coherent amb els valors de la democràcia. El destí de Catalunya és el nostre destí i el destí de tota Europa, afirma el manifest, que considera preocupant l'escassa atenció d'una part de la premsa, l'opinió i els intel·lectuals italians sobe la qüestió i censura el silenci d'Europa, que titlla de deplorable i perillós. És un signe de debilitat de les institucions europees, no de força, i contribueix a la radicalització del conflicte, no a la seva resolució. El manifest publicat en el digital
«Left.it» cita els informes dels observadors internacionals sobre el judici de l'1-O i considera que s'està discutint una qüestió eminentment política als tribunals. Es criminalitza tota una classe política, la responsabilitat de la qual és haver intentat obligar les institucions espanyoles, tancades radicalment al diàleg, a obrir-se, assevera. Així, el text insisteix que s'oblida que més de dos milions de ciutadans catalans han estat demanant des de fa anys poder expressar-se lliurement i democràticament sobre quina hauria de ser l'estructura de les relacions entre Espanya i Catalunya.

[dimecres, 20.03.19]
La majoria de l'Ajuntament de Barcelona acorda que la Capella de la Misericòrdia continuï sent del MACBA perquè hi faci el projecte aprovat
El PP, el PSC, els Demòcrates, Ciutadans i l'independent Juanjo Puigcorbé han votat a favor de mantenir la concessió al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). La Capella de la Misericòrdia seguirà sent del Macba. Només hi han votat en contra els comuns i la CUP. Només ERC s'ha reservat el vot. Fonts municipals afirmen que l'Ajuntament de Barcelona només portarà la revocació del contracte de la Capella al ple del 29 de març si aconsegueixen convèncer els responsables del museu perquè creixin al pàrquing de la plaça dels Àngels o en un cub a la vora de l'edifici Meier i que així CatSalut pugui construir un nou CAP Raval Nord a la capella. El
Macba té la Capella de la Misericòrdia cedida fins a l'any 2033. La disputa amb el CatSalut es remunta a quan l'Ajuntament de Barcelona va signar a favor del pla estratègic del museu, que inclou l'ampliació, i alhora va donar prioritat al CatSalut per ubicar un nou CAP Raval Nord a la Capella, posant així punt final a una recerca infructuosa de dotze anys. El CAP Raval Nord està ubicat al dispensari antituberculós Saye de Josep Lluís Sert, un edifici de l'època racionalista catalogat que ha quedat obsolet per a les necessitats sanitàries del barri.

[dimarts, 19.03.19]
La llibreria La Integral amb seu a Madrid denuncia amenaces d'una plataforma ultra d'exlegionaris per exposar a l'aparador el llibre «España salvaje. Los otros Episodios Nacionales»
La llibreria La Integral de Madrid ha denunciat en les seves xarxes socials el que va passar a la sevabotiga el cap de setmana. El llibreter que cobria el seu torn de tarda va rebre la trucada d'un individu que deia que parlava en nom de la Plataforma Patriòtica Millán-Astray, una associació d'antics legionaris. El to era amenaçador, ja que l'home assegurava estar indignat per un llibre que s'exposava a l'aparador. L'exemplar que tant indignava al col·lectiu era «España Salvaje», un llibre escrit per diversos autors en el qual es relata la història espanyola, passant per la guerres de Cuba i el Marroc i la pèrdua de les colònies i passant pel franquisme. L'home de la trucada va amenaçar el botiguer dient-li que el llibre era una ofensa per a molts espanyols. El llibreter li va assegurar que no treuria el llibre de l'aparador. La resposta no va agradar a l'individu, que va assegurar que prendria accions legals contra la llibreria i l'editorial. La llibreria ha publicat
la conversa a Facebook advertint l'arribada de temps tenebrosos per a la cultura i la llibertat d'expressió.

[dilluns, 18.03.19]
El teatre català plora la pèrdua de l'actriu i directora gironina Cristina Cervià als 53 anys víctima d'un càncer
L'actriu i directora Cristina Cervià Sancho (Girona, 1965) ha mort després de lluitar tra durant molts anys contra el càncer. Havia iniciat la seva trajectòria a Girona, per exemple, amb la inauguració del Teatre de Salt i amb la companyia El Talleret de Salt, que tenia entre els seus fundadors de l'any 1976 l'actor Xicu Masó. Cristina Cervià ja feia més de 30 anys que compartis els escenaris i la pantalla televisiva en algunes de les últimes sèries de TV3. Una de les seves últimes aportacions al teatre va ser dins el Festival Temporada Alta del 2017, dirigint la companyia La Sueca, i posant en escena uns textos de l’univers dels personatges femenins de Txékhov. L'acte més recent en el qual va participar va ser el 28 de febrer, a Barcelona, en la cloenda de l'Any Fages de Climent.
Cristina Cervià havia treballat amb directors com Carlota Subirós, Pep Tosar o Rosa Maria Sardà. Entre les obres del seu repertori figuren «Nit de Reis» (1990), «L'hort dels cirerers» (1991), «Tartuf» (1992), «Una cambra pròpia» (2002), «Ariadna al laberint grotesc» (2004), «Miniatures valentes» (2006), «Alícia» (2009), «La importància de ser Frank» (2015) o «L'home sense veu» (2016). També havia dirigit alguns muntatges com «Els últims cinc anys» (2005), «El lloc de l'home feliç» (2009), «El vals de Baltimore» (2011) o «Històries de boscos» (2013).

[diumenge, 17.03.19]
La complexitat de transmetre segons quines dramatúrgies als espectadors es reflecteix en el muntatge «Ànsia (Crave)» a la Sala Àtrium de la companyia La Salamandra
Hi ha dramatúrgies que tenen una enorme complexitat de ser transmeses pels intèrprets als espectadors perquè no mantenen el tradicional recurs de rèplica i contrarèplica que ajuden la seqüència del diàleg. Aquest n'és un. Els quatre personatges, innominats o indefinits, i un cinquè que els acompanya amb violí —un instrument que també sona, si cal, en solitari, teledirigit, com els dels ambulants del metro— es comuniquen, millor dit, s'incomuniquen a través de frases fetes, sincopades, amb paraules inconnexes, amb idees que, com en un trencaclosques, si es captessin al vol de cadascuna de les quatre veus i es recomponguessin veu per veu acabarien tenint sentit
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. En no ser així, cal que siguin els espectadors els que es facin una recomposició global —com si el quartet fos només un—, del que els quatre expressen, del seu dolor, de la seva desesperació, del seu clam al buit i a la foscor... per cert, un recurs, el de la foscor, del qual la posada en escena no s'està de portar-la al límit amb un cert abús en un moment donat, deixant l'auditori en ple forat negre, com si la vaga d'electricitat que ha assotat aquests dies la població de Veneçuela hagués arribat fins a l'escenari de l'obra.

[dissabte, 16.03.19]
La Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família diposita al MNAC un conjunt d’elements procedents de la casa Milà i renova per deu anys els acords de dipòsit i exposició ja existents
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família han signat un nou acord de col·laboració que contempla el dipòsit per a la seva exposició de set elements que conformen un conjunt dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí i que en origen moblava part d’un espai de la casa Milà així com la renovació per deu anys del dipòsit realitzat el 2014, amb ocasió de la nova presentació de les sales d’art modern. Al primer dipòsit, format per vint obres de les cases Batllò, Calvet i Milà, d’Antoni Gaudí i d’altres autors modernistes, se suma aquest important conjunt. El nou ingrès de la
Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família reforça el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) com el centre de referència per conèixer les creacions artístiques de l’arquitecte modernista. La ciutat de Barcelona compta amb els conjunts arquitectònics de Gaudí i una part molt important de la seva producció artística, creada per a aquests edificis, es conserva i s’exposa al MNAC, juntament amb l’obra d’altres arquitectes i artistes modernistes com ara Jujol, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch.

[divendres, 15.03.19]
Les actrius Carme Elias i Vicky Peña es posen en la pell de les actrius de Hollywood Bette Davis i Joan Crawford al Teatre Akadèmia amb una obra de Jean Marboeuf
«Les estrelles no són immortals». Aquesta és una de les sentències que deixa anar el personatge de l'actriu Joan Crawford en aquesta recreació epistolar de ficció que manté amb la seva principal rival, l'actriu Bette Davis, coincidint en el temps de rodatge de la pel·lícula «What Ever Happened to Baby Jane? (Què se n'ha fet de Baby Jane?») que va dirigir Robert Aldrich el 1962 quan les dues dives de Hollywood ja estaven de tornada de la seva carrera i vivien, cadascuna a la seva manera, un moment delicat a l'hora de lluitar contra la barrera de la masculinitat dins de la indústria cinematogràfica de l'època i l'envelliment que les assetjava a la cantonada.
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tant els cinèfils com els que no ho són botran de la butaca amb aquesta obra de cambra breu, massa breu, només una hora, en què dues de les grans actrius que té el teatre català actual, Carme Elias i Vicky Peña, fan un tête-a-tête en un marc escenogràfic de camerinos simètric, on no hi ha miralls però on les dues, en els papers de la Bette i la Joan, s'emmirallen, s'ignoren, es necessiten, s'odien i s'admiren a la vegada.

[dijous, 14.03.19]
El MACBA juntament amb la Fundació Daniel i Nina Carasso acull el seminari internacional «Allez! Pràctiques ambulants i museus dispersos»
A partir de tallers i taules rodones, la iniciativa reflexiona sobre recursos didàctics mòbils que afavoreixen l'educació en les arts. En formen part des de maletes o caixes pedagògiques fins a museus, biblioteques i cinemes ambulants. El seminari internacional fomenta la idea de l'art itinerant i planteja la descentralització dels museus. Entre les propostes que es mostraran hi ha les missions pedagògiques del govern de la Segona República i la «Boîte-en-valise» de Duchamp.
Les propostes del seminari internacional «Allez! Pràctiques ambulants i museus dispersos» uneixen la pràctica artística amb l'experimentació pedagògica i la investigació social. L'objectiu del seminari és analitzar propostes actuals de recursos mòbils que tenen cabuda més enllà de les parets dels museus, per identificar quins reptes plantegen aquestes noves pràctiques, que alhora tenen una llarga tradició. Una de les iniciatives que inclou el seminari és el projecte del MACBA mateix anomenat «Postdata. Correspondències d'artista a l'escola», inspirat en les pràctiques artístiques que van utilitzar el correu postal com a mitjà d'experimentació i distribució d'art durant els anys seixanta.

[dimecres, 13.03.19]
El Gran Teatre del Liceu encara la temporada commemorativa del vintè aniversari de la reobertura després de l'incendi amb l'estrena de cinc produccions
La nova temporada 2019-2020 preveu un pressupost de 48,3 milions d’euros, un increment del 3,6% en relació a la temporada anterior, que ascendia a 46,6 milions d’euros. La proposta artística compta amb onze títols que recorden el passat i miren al futur del Liceu en una temporada denoves produccions i grans veus —deu òperes escenificades i una en versió concert de deu compositors—. La dansa continua sent un puntal de la programació amb tres ballets de referència, que se sumen als sis concerts i recitals, vuit espectacles d’El Petit Liceu i activitats al Foyer, que contempla un nou projecte d’òpera de cambra amb «Diàlegs de Tirant i Carmesina», de Joan Magrané, basat en els protagonistes de la novel·la de Joanot Martorell sota la direcció d’escena de Marc Rosich, així com la programació habitual de l’Off Liceu i Les cambres del Liceu. La programació inclou cinc produccions noves amb la participació del
Gran Teatre del Liceu, tres de les quals són liderades pel mateix teatre. Per commemorar el 20è aniversari, es presentarà l'exposició «Òpera: passió, poder i política», del Victoria and Albert Museum, en col·laboració amb la Royal Opera House, sobre l’evolució de l’òpera des dels seus orígens fins a l’actualitat.

[dimarts, 12.03.19]
L'espectacle «Lehman Trilogy» que es presenta al Teatre Lliure de Montjuïc coincideix amb una nova alerta sobre l'economia mundial i el fantasma d'una hipotètica futura crisi
El mateix dia de l'estrena a Barcelona d'aquesta versió satírica i musical de l'obra «Lehman Trilogy», el Banc Central Europeu (BCE) a través del seu president Mario Draghi acabava de llençar una galleda d'aigua freda sobre el sistema bancari anunciant que no hi hauria els canvis esperats en el preu del diner, situat des de fa temps al 0%, fins almenys passat l'any 2020 i que, en canvi, per por a una futura nova «crisi», que ningú no vol ni imaginar, es posava a «fabricar» de nou diner públic a preu baix, Es tracta de salvar novament la banca i estimular el consum a través del crèdit de rebaixa. Draghi té el do màgic de fer caure les borses només obrir la boca. I així ha estat una altra vegada: una caiguda fulminant, arran de les seves paraules, d'entre el 7% i el 3% (segons el grau de salut de cada entitat bancària) que només una altra crisi, la del judici contra el govern català, i també la vaga del 8-M, han deixat en un segon pla, gairebé silenciat, del focus informatiu. L'anunci de Mario Draghi i l'avís del BCE tenen mala pinta, com aquella mala pinta del 2007/2008 que va acabar com va acabar i encara s'arrossega amb seqüeles prou conegudes
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Vet aquí, doncs, com l'obra de Stefano Massini (Florència, 1975) —que ja es va veure en una versió textual catalana, molt potent i diferent de l'actual, dirigida per Roberto Romei a La Villarroel el 2016—, recobra una perillosa actualitat i alerta els que no se'n recorden que els tentacles de l'economia ho empastifen tot.

[dilluns, 11.03.19]
Concedides les 24 beques a creadors literaris 2019 d’escriptura «Montserrat Roig» i les de dramatúrgia «Carme Montoriol» atorgades per l'Institut de Cultura de Barcelona dins el marc del programa «Barcelona Ciutat de la Literatura Unesco»
Les beques Montserrat Roig tenen l’objectiu de pal·liar la falta d’ajuts directes als creadors literaris donant suport a projectes literaris que tinguin relació amb la ciutat de Barcelona, impulsar textos que projectin la imatge literària de la ciutat al món i homenatjar l’escriptora i periodista barcelonina, les beques han arribat aquest 2019 a la seva tercera edició. Els autors i autores becats en aquesta ocasió, que treballaran en un dels espais singulars de la ciutat, són Jordi Amor, Anna Bou Jorba, Míriam Cano, Robert Juan Cantavella, Álvaro Colomer, Bernat Cormand, Patricia Font, Anna Garcia Soteras, Isabel García Trócoli, Maria Guasch Toni Iturbe, Sebastià Jovani, Stefanie Kremser, Lucia Lijtmaer, Olga Merino, Silvia Rins, Carlos Robles Lucena, Marc Rovira, Laia Soler i Jordi Tomàs.
En aquesta edició, s’han presentat un total de 243 projectes. Les beques Carme Montoriol, uns ajuts que volen donar suport de manera específica a la dramatúrgia, tenen un import total de 12.000 €. En aquest cas, són quatre les beques que s’ han concedit a Laia Alsina, Marta Aran, Lluïsa Cunillé i Llàtzer Garcia. Tots ells desenvoluparan el seu treball en espais singulars de la ciutat vinculats a la creació escènica: Escenari Joan Brossa, la Nau Ivanow, la Sala Beckett i el Teatre Tantarantana. En aquesta modalitat, s'havien presentat 109 projectes.

[diumenge, 10.03.19]
La residència Faber d'Andorra permetrà acollir creadors i professionals de diversos àmbits que vulguin dur a terme una estada per desenvolupar un projecte
La residència Faber Andorra d’arts, ciències i humanitats, estarà operativa el mes de setembre. Aquest projecte estarà coordinat pel ministeri de Cultura, l’Institut Ramon Llull i la institució cultural catalana Faber Olot. La residència està situada on actualment hi ha els Tallers d'Art, als quals s’ha afegit un nou espai condicionat com a habitatge. Tots es troben a l'antic edifici del comú de la Massana. La residència permetrà acollir creadors i professionals de diversos àmbits (escriptors, traductors, artistes de disciplines diferents, estudiosos, científics, musicòlegs, etc) que vulguin dur a terme una estada per desenvolupar un projecte. El segon objectiu de la
Residència Faber d'Andorra és passar a formar part d’un marc de desenvolupament de diplomàcia cultural. A aquest efecte, s’està treballant per crear i establir col·laboracions amb residències internacionals que permetin acollir els creadors del país. Es preveu fer les primeres convocatòries la segona quinzena de setembre i seran obertes a professionals de tot el món. Inicialment, les convocatòries seran individuals o en parella, sempre que es pugui compartir el pis de 60 m2 destinat a aquesta finalitat. La temporalitat de les estades seran variables, i en funció del projecte, inicialment, tindran una durada d’entre quinze dies i dos mesos com a màxim.

[dissabte, 09.03.19]
La direcció de Julio Manrique opta per una representació en alguns moments extremament «física» amb la sortida dels intèrprets del marc escenogràfic amb l'obra «La reina de la bellesa de Leenane» al Teatre Biblioteca de Catalunya
La sorra acaba feta pastetes de tanta aigua de pluja, aquesta vegada. I això encara impregna més la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya de l'atmosfera irlandesa que la companyia La Perla 29 ha anat explorant amb altres obres anteriors com «Translations» o «Dansa d'agost», de Brian Friel o «La presa» de Conor McPherson. La música celta tampoc no hi falta —hi un aparell de ràdio local a la granja de Leenane que la retransmet per dedicatòria—, però diria que, en aquesta ocasió, amb una certa mesura, com si la força de la història del dramaturg anglès d'origen irlandès, Martin McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) —encara més “força” perquè l'obra és de les seves primerenques de quan tenia només 26 anys— no es volgués veure gaire alterada per elements externs
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. En canvi, sí que la direcció de Julio Manrique opta per una representació en alguns moments extremament “física” amb la sortida dels intèrprets del marc escenogràfic —un quadrilàter de l'interior de la granja profusament ambientat amb tota mena d'objectes casolans que han anat caient en la paràlisi d'una època— fins i tot amb un dels protagonistes encerclant-lo en una mena de minimarxa atlètica que serveix també perquè mentre fa la lectura d'una de les cartes enviades a Leenane no sembli un temps mort sinó un temps ple de vivesa dins de l'acció.

[divendres, 08.03.19]
Els museus catalans volen reivindicar el paper de la dona en la creació artística a través d'artistes, muses, col·leccionistes o mecenes
La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya ha iniciat un treball per donar major visibilitat i presència a les dones en els museus d’art, en el marc d’un projecte més global que pretén oferir lectures i discursos de les col·leccions també en perspectiva de gènere i de diversitat sexeafectiva i LGTBI. Entre els projectes anuals que es planteja la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya (integrada per 20 museus de tota Catalunya), un dels més rellevants serà el de donar una major visibilització del paper actiu de la dona en la creació artística tot trencant la perspectiva heteropatriarcal que durant segles ha relegat la figura de la dona en l’art. S’han plantejat dues primeres preguntes: ¿quin número d’artistes dones es conserven en les col·leccions dels museus d’art catalans? ¿I quantes obres de dones artistes hi ha a les exposicions permanents? Malgrat que la dona ha tingut un accés molt limitat a la pràctica artística, els museus catalans d'art compten amb dones als seus fons, amb una presencia més significativa en l’art contemporani. Amb tot, continuen essent les grans absents de les permanents. La llista de noms de dones artistes és llarga, sobretot i majoritàriament a partir del segle XX, però la majoria no són visibles en els discursos permanents dels diferents centres i poc més d’un 5% es troben exposades en les sales dels museus. La presència de dones creadores als fons dels museus catalans és una realitat silenciada que es vol trencar des de la
Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, sumant-se a actuacions com les que ja impulsa la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya i desenvolupant-ne de pròpies. L’objectiu final és fer aflorar les dones, des de les muses inspiradores a les promotores o mecenes i, ben especialment les artistes i dissenyadores, impulsant canvis en els discursos per incorporar-les als relats dels diferents centres museístics.

[dijous, 07.03.19]
Els arxius privats que conservin documentació d'àmbit català i de gran rellevància i que estiguin integrats al sistema es podran constituir com a seccions de l’Arxiu Nacional de Catalunya
El govern català ha aprovat el decret que preveu que els arxius que tinguin titularitat de persones físiques i jurídiques de caràcter privat es puguin constituir com a seccions de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Mitjançant aquest decret, es vol facilitar l'accés a la informació i la gestió documental dels arxius privats, que, per les seves característiques, sovint tenen dificultats per donar a conèixer els seus fons o són desconeguts per a la ciutadania i per a l'administració de la Generalitat de Catalunya. El govern català vol posar a l'abast de tothom fons privats perquè alguns conserven documentació històrica d'abast nacional de gran rellevància, que forma part del patrimoni documental català i que és imprescindible per al coneixement de la història del país. Les institucions d'arxiu que es constitueixin com a seccions continuaran disposant d'autonomia en la seva gestió. A més, per poder constituir-se com a seccions de l'ANC, aquests centres hauran d'estar integrats al Sistema d'Arxius de Catalunya i conservar documentació que formi part del patrimoni documental de Catalunya, que sigui d'abast nacional i de gran rellevància. L'adscripció d'un centre d'arxiu com a secció de l'ANC s'haurà d'establir mitjançant conveni.
L'Arxiu Nacional de Catalunya aplega més de 1.200 fons documentals de diferents procedències que ocupen un total de més de 37.000 metres lineals de documentació. A aquest volum s'hi ha d'afegir la documentació no textual (més de 5.000.000 de fotografies en diferents suports; 25.000 documents sonors o audiovisuals; prop de 60.000 cartells, dibuixos i gravats i uns 160.000 mapes i plànols). Actualment, l'ANC té en línia més de 850.000 registres informàtics que equivalen a més de 2.000.000 d'imatges associades.

[dimecres, 06.03.19]
La poeta, traductora i assagista Marta Pessarrodona és la sisena dona en cinquanta anys que ha estat guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural
Al llarg de 51 anys, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes només ha distingit cinc autores, Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008), Maria Antònia Oliver (2016) i Isabel-Clara Simó (2017). Així, doncs, Marta Pessarrodona (Terrassa, Vallès Occidental, 1941) és la sisena en la cronologia històrica del premi. El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes té una dotació de 20.000 euros i es lliura el mes de juny en un acte al Palau de la Música Catalana.
Marta Pessarrodona va decidir que escriuria en català a principis de la dècada dels seixanta, quan estava a punt de publicar una petita antologia de poemes en castellà en una revista a Cuba. Ho explicava així quan el 2011 va rebre el Premi Nacional de Cultura: «Cal tenir en compte que els que no vam tenir una educació catalana, ens ha costat molt més arribar a dominar la llengua. Tampoc no hi havia mercat... Jo vaig passar de recitar 'La vaca cega' i llegir Folch i Torres de petita a Salvador Espriu. Sense transició entre uns i l’altre". Pessarrodona també constata que Catalunya és un país de poesia. Mai ha passat que ens trobem amb una generació sense poesia, com sí que va passar amb la novel·la. L'últim llibre que ha publicat Marta Pessarrodona, escrit conjuntament amb Narcís Garolera, ha estat «Jacint Verdaguer. Una biografia» (Quaderns Crema, 2016). Pessarrodona està a punt de donar a conèixer un nou volum de poemes, «Variacions profanes», que esplica que estan inspirats en passatges i relectures de la Bíblia.

[dimarts, 05.03.19]
El director Steven Spielberg vol proposar a Hollywood que els Oscars vetin les plataformes de “streaming” per poder excloure'n les pel·lícules de Netflix
L'èxit de «Roma» als Oscars no ha acabat d'agradar al director de cinema Steven Spielberg. El cineasta prepara una campanya que presentarà a l'abril i que pretén impedir la participació de pel·lícules de Netflix i d'altres plataformes de “streaming” als premis. Spielberg, que té previst reunir-se amb els membres de l'Acadèmia de Cinema de Hollywood per presentar-los la seva proposta, s'afegeix així a algunes veus del sector que en altres ocasions, com el Festival de Canes o el de Berlín, han demanat d'excloure films que s'hagin estrenat directament a les plataformes de
“streaming” sense passar abans per una sala de cinema. El cineasta creu que cal diferenciar les pel·lícules de “streaming” i les que es projecten a les sales i espera que altres directors se sumin a la seva campanya. El director «Ready Player One», «Jurassic Park» i moltes altres pel·lícules defensa que els films de Netflix haurien d'optar als Emmy, no als Oscars, per la qual cosa considera que cal canviar les normes d'aquests últims. Per la seva banda, l'Acadèmia de Cinema de Hollywood ha dit que les normes estan obertes a modificacions.

[dilluns, 04.03.19]
Els Mossos d'Esquadra han recuperat nou llibres dels segles XVIII i XIX que havien estat robats de la Biblioteca Pública Arús de Barcelona durant els primers anys de la postguerra i que ara es venien per Internet
De fet, la investigació policial va iniciar-se després de detectar l'anunci d'un llibre antic en una web especialitzada d'antiguitats i col·leccionisme que va alertar els responsables de la biblioteca pública. L'exemplar que s'anunciava era un llibre de temàtica especialitzada d'aquest equipament, s'oferia a la venda i duia els segells de la biblioteca estampats a l'interior. La Biblioteca Pública Arús, que disposa de més de 80.000 títols centrats en l'obrerisme a Catalunya des del segle XVIII, no ha venut mai cap llibre ni ha cedit exemplars fora del seu recinte. La investigació policial ha conclòs que els nou títols recuperats es van treure de la biblioteca durant els primers anys de la postguerra, quan l'equipament estava tancat al públic. En aquella època, algunes persones van endur-se llibres amb el compromís de retornar-los, però no totes ho van complir. Més tard, alguns dels seus hereus o familiars van trobar aquests títols i els van tornar a la
Biblioteca Pública Arús. En el cas dels nou llibres recuperats aquest any, procedien de l'herència d'unes persones que havien residit a prop de la biblioteca dècades enrere. Les hereves els haurien venut a un antiquari de Barcelona dins d'un lot procedent de la biblioteca personal dels familiars morts. Els títols contenen els segells de la biblioteca que n'indiquen la procedència i la propietat. És per això que els Mossos han pogut retornar els llibres a la biblioteca, que actualment segueix en funcionament i és coneguda entre els antiquaris com un equipament que no cedeix els llibres fora de la institució. El material ha estat lliurat a la biblioteca perquè en garanteixi la conservació en qualitat de dipòsit i perquè són de la seva legítima propietat.

[diumenge, 03.03.19]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2019 amb 18.070.892 visitants que han fet 38.844.326 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2019, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el febrer del 2019, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 18.070.892 visitants i 38.844.326 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.256,8 visites de pàgines (12,9 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 45 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.786 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 02.03.19]
El Patronat del Gran Teatre del Liceu presenta els comptes del tancament de la temporada 2017-2018 amb un balanç de superàvit de més de 56 mil euros
El Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu ha aprovat els comptes anuals de la temporada 2017-2018. Els resultats, segons els seus responsables, consoliden un equilibri econòmic que ha tancat l’exercici amb uns ingressos de 47,35 milions d’euros. Aquesta xifra representa un increment de gairebé 1 milió d’euros respecte la temporada 2016/17, i un increment d’1,2 milions d’euros respecte el pressupost inicialment aprovat, cloent la temporada amb un superàvit de 56.845 euros. La temporada 2017/18 del
Gran Teatre del Liceu reflecteix a més un creixement en totes les àrees dels pressupostos, des de l’activitat artística, que augmenta en 1 milió els seus ingressos, fins al mecenatge, que augmenta en més d’un 12%, o les activitats d’explotació del Liceu, que veuen incrementat en prop d’un 30% els seus ingressos. Després de tancar la temporada 2017/28, el Gran Teatre del Liceu es prepara per la nova temporada 2019/20, on se celebraran els 20 anys de la reobertura del Teatre.

[divendres, 01.03.19]
La cadena HBO emet igualment el documental «Leaving Neverland» malgrat la denúncia dels hereus de Michael Jackson que reclamen 100 milions de dòlars a la productora per injúries
Els hereus de Michael Jackson continuen amb la lluita per la reputació de l'artista pel documental «Leaving Neverland» de la HBO, en què dos testimonis expliquen com Jackson suposadament va abusar d'ells quan eren menors d'edat. La demanda de la família reclamava més de 100 milions de dòlars a la HBO per violació de contracte amb el cantant.
El documental «Leaving Neverland» es va estrenar el gener al Festival de Cinema de Sundance als Estats Units i la HBO l'ha programat per emetre'l. La família ha demandat la HBO perquè considera que la cadena ha incomplert l'acord que tenia amb Michael Jackson des del 1992 de no desacreditar-lo en produir i vendre al públic una marató de propaganda sense garanties, amb l'objectiu d'explotar descaradament un home innocent que ja no és aquí per defensar-se, segons explica l'advocat dels demandants, Howard Weitzman. L'acord es va signar perquè la cadena pogués retransmetre en directe el Dangerous World Tour de Jackson del 1992.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció