BITS MES NOVEMBRE

[dilluns, 29.11.21]
Es troba resina d'estepa negra molt apreciada a l'antiguitat per elaborar perfums i medicines dins les àmfores d'un vaixell enfonsat a cinquanta metres a les illes Formigues
Els arqueòlegs que treballen sota el mar a la costa empordanesa han fet una troballa única al Mediterrani. Han descobert tota la popa d'un vaixell romà enfonsat que hi ha a la zona de les illes Formigues, entre Palamós i Palafrugell, i han vist que el jaciment és més gran del que s'esperaven. De la troballa destaquen les àmfores localitzades. A l'interior del vaixell, situat a cinquanta metres de fondària, hi han trobat resina d'estepa negra, un arbust molt apreciat a l'antiguitat per fer perfums i medicines. I per primera vegada, s'ha trobat un ús diferent d'aquesta resina. Fins ara no se n'havia documentat mai l'ús per revestir l'interior d'àmfores que s'omplien amb salses o peix en salaó, que és el que transportaven.
El fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d'època romana; el primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjans del segle I aC. El segon, el Formigues II, es va localitzar el 2016, el jaciment es va començar a excavar l'any següent i aquest 2021, els arqueòlegs hi han tornat per fer-hi una quarta campanya. Els arqueòlegs remarquen que el Formigues II és un jaciment excepcional perquè conserva tant el carregament d'àmfores, prop de 200 peces, com la fusta del vaixell.

[diumenge, 28.11.21]
El Nou Centre de les Arts Lliures unificarà l'Escenari Joan Brossa i la sala d'exposicions de la Fundació Brossa a La Seca del Born amb un programa comú
La posada en marxa està prevista per al 17 de desembre. La programació de la nova etapa no distingeix entre teatre, exposicions o la pedagogia, amb l'objectiu de ser un model nou en la línia brossiana de transgressió, innovació i memòria. La programació conjunta del
Centre de les Arts Lliures de Barcelona té una línia que es basa en itineraris pluridisciplinars: Joan Brossa, espai transitable; Arts parateatrals; Creació independent; i Poesia i pensament, a més de propostes destinades a públic familiar i escoles. Es compta, en principi, amb un pressupost de 70.000 euros. La temporada inaugural es desenvoluparà sota una mirada poètica, en un diàleg entre memòria i llegat, sobre Joan Brossa i els seus contemporanis, i la contemporaneïtat i el futur. L'exposició «Joan Brossa. La serp viva», es podrà veure fins al 2023 amb algunes de les peces més característiques de l'autor. La companyia Els Pirates Teatre hi estrenarà «La setena porta», un espectacle amb textos de Joan Brossa. I s'hi presentarà el primer volum de la poesia completa de Brossa que edita Univers / Grup Enciclopèdia. També es preveu una instal·lació de Lola Lasurt i un espectacle itinerant amb guió d'Albert Mestres, «Cerca Brossa». Posteriorment hi ha en cartera l'estrena de peces de Marc Artigau i Lluïsa Cunillé, una exposició sobre Enric Tormo i un cicle a partir del traductor Joan Casas. Altres iniciatives aniran a càrrec de Xavi Lloses i Anna Rubirola, a més d'una Escola de Poesia Rasa i un cicle de pallasses amb la companyia de Pepa Plana.

[dissabte, 27.11.21]
L'òpera «Rigoletto» de Giuseppe Verdi diriga per Monique Wagemakers torna al Gran Teatre del Liceu amb el debut aquí del tenor francès Benjamin Bernheim i la direcció musical de Daniele Callegari
Es tracta d’un melodrama en tres actes amb llibret de Francisco Maria Piave adaptat a partir de l’obra de teatre «Le roi s’amuse», de Victor Hugo. Giuseppe Verdi ja havia adaptat a l’òpera un dels seus treballs més polèmics, «Hernani» (1830), una tragèdia que va originar un gran escàndol pel que suposava de ruptura envers l’estètica classicista. «Rigoletto» està ambientada a Màntua al segle XVI i narra la història d’un bufó amargat i geperut que viu amb la seva filla secreta. El Duc de Màntua, el seu senyor, ignora que és la seva filla i la sedueix fent-se passar per un estudiant. Aleshores la rapta i la viola abans de tancar-la en unes masmorres. Rigoletto (paper interpretat pels barítons Christopher Maltman i Markus Brück, aconsegueix alliberar-la i trama una terrible venjança per fer pagar l’afront al llibertí, però per error acaba apunyalant la noia. En aquesta ocasió, s’ha reposat la coproducció de
l'òpera «Rigoletto» del Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real de Madrid estrenada el 2009 i dirigida escènicament per Monique Wagemakers. La directora d’escena holandesa despulla l’òpera en una escenografia minimalista i moderna, travessada per angoixants clarobscurs que permeten aprofundir en una reflexió punyent i actual sobre els abusos de poder. Com a contrapunt, el vermell sang d’un vestuari renaixentista accentua el dramatisme d’aquesta obra protagonitzada per un antiheroi: un bufó ultratjat i enrabiat.

[divendres, 26.11.21]
Ja podem tirar l'arròs! Crítica teatral de la comèdia negra «Pecats imperdonables» de Benjamin Cohen que ha adaptat i ambientat al Delta de l'Ebre el dramaturg i director Edu Pericas i ha estrenat a l'Aquitània Teatre
La part interior de la “barraca” escenogràfica delata de seguida que som en algun lloc incert del Delta de l'Ebre. Hi ha virtuals camps d'arròs per tot el voltant, mirant cap a la platea, esclar. El dialecte dels personatges, però, és el català oriental, tret del de la presumpta criada que, per origen propi de l'actriu, fa anar l'illenc. Tant hi fa. Tots els camins lingüístics porten a Roma... o al Delta, vaja. L'obra és del dramaturg Benjamin Cohen, un autor veneçolà establert al Panamà des d'on ha aconseguit fer-se un nom internacional amb obres de teatre, cinema i guions de televisió i ara també en plataformes, però sense ser anglès. L'obra «Pecats imperdonables» (en original: «Sin perdón por los pecados») és una comèdia que aparenta que és d'humor blanc, però que progressa cap al gènere negre. I té la característica que permet als espectadors que, a través del mòbil i des del web “pecats.cat”, interaccioni en almenys vuit ocasions per decidir cap on vol que tiri la trama
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquesta opció l'acosta a una altra comèdia clàssica que en el teatre català ha estat sempre de les més ben rebudes, «Pels pèls», de Paul Pörtner, que aquí s'ha vist en diverses ocasions, una de les últimes, al Teatre Condal. Recordem la perruqueria on es comet un assassinat i, tralarà, tralarà... els espectadors —amb la clàssica mà alçada perquè ve del temps sense mòbils— decideix qui és el culpable. Aquí també hi ha un culpable —o una culpable, depèn!— i el rànquing de votacions per mòbil —si la cobertura de l'interior de la platea no flaqueja les dades mòbils— fa que cada funció sigui diferent, segons l'estat emotiu dels espectadors en qüestió.

[dijous, 25.11.21]
Es restaura el bust de Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes i entra a formar part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya
El bust creat per Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes ha estat restaurat per la direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, i s’ha cedit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) perquè formi part de l’exposició «Gaudí» que proposa una revisió completa de la trajectòria de l’arquitecte. Es tracta d'una peça que durant molts anys s’havia donat per desapareguda, i que es va trobar fa uns mesos al magatzem de la col·lecció d’Art Públic municipal. El bust, que duu la data de 1884, és obra de
Rossend Nobas, un dels escultors catalans més importants de finals del segle XIX. Nobas va ser també l’escultor-retratista dels Güell, i és autor, entre moltes altres obres, de «Torero ferit», actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i dels bustos de Cervantes, Milton i Dante que coronen la façana de la Fundació Tàpies, el Monument a Rafael Casanova a Barcelona o L’Aurora, la quadriga daurada que corona la cascada del Parc de la Ciutadella. El bust és de notables dimensions: té unes mides de 103x67x46 i un pes aproximat de 476 quilograms, i està esculpit en gres vermell tipus Buntsandstein. Representa un rostre masculí barbat d’inspiració barroca coronat per un casc que té com a motius el segon treball d’Hèrcules: la mort d’Hidra de Lerna, un monstre aquàtic en forma de drac policèfal que habitava a la font d’Amimone, una de les entrades a l’inframón. Les representacions que es poden detallar al casc són: al frontal i visera, l’episodi de l’arribada de Posidó en el seu carro en forma de petxina tirat per cavalls marins conduïts per tritons i clavant el seu trident a terra; en la coronació i part posterior, l’Hidra, que en la visió frontal presenta la forma d’un rostre masculí, possiblement Nereu; i als laterals, Iolau amb la seva torxa, el mateix Hèrcules amb el seu garrot, una figura potser femenina, diversos caps ja tallats d’Hidra, dofins i altres animals marins.

[dimecres, 24.11.21]
Les retransmissions en directe a a les xarxes socials es podran interrompre per llei i sense previ permís judicial si se sospita que vulneren els drets d'autor i la llei de propietat intel·lectual
Els directes a les xarxes socials es podran interrompre per llei durant la retransmissió i sense garanties judicials, si se sospita que vulneren els drets d'autor. És una de les novetats d'un decret llei que ja està en vigor i que converteix les plataformes, o sigui, les xarxes socials, en corresponsables legals del contingut que s'hi penja o s'hi emet. Fins ara, se'n consideraven intermediàries i els responsables últims n'eren els usuaris. Això suposa, a la pràctica, un gran canvi. Com que les empreses s'enfrontaran a multes i fins i tot a processos penals si emeten continguts inapropiats, limitaran tot allò sospitós per evitar exposar-se a sancions. Hi ha tant de contingut que és impossible revisar manualment tot allò que es penja, i per tant s'aplicaran mecanismes automàtics de rastreig, el que es coneix com a censura algorítmica. Diverses entitats, com la plataforma per la llibertat d'informació, critiquen que la legislació és un atac a l'essència d'internet i a la llibertat d'expressió. Denuncien que se censuraran continguts sense filar prim i que poden acabar tallant moltes emissions sense motiu i que només beneficiïn les grans empreses.

[dimarts, 23.11.21]
La centenària sala de ball La Paloma es referma en la seva intenció de reobrir per Nadal després de quinze anys tancada amb les reformes d'insonorització que reclamava el veïnat dels voltants del carrer del Tigre del Raval de Barcelona
La propietària de la sala, Mercè March, ho ha afirmat en una entrevista a Betevé a més d'avançar que en la nova etapa hi haurà orquestra en directe sorgida, si les converses prosperen, d'El Taller dels Músics. La sala de ball La Paloma vol fer coincidir l’esperada reobertura del local amb les festes nadalenques. La centenària sala de ball del Raval està tancada des de fa 15 anys. Va abaixar la persiana l’1 de gener del 2007 per incomplir la normativa municipal que regula el soroll. Les obres d’insonorització, sumades a altres millores, s’han anat acabat enmig de les restriccions que va patir el sector de l'oci. La Paloma es considera que és la sala de ball més antiga d’Europa. La Paloma va obrir el 1903 com a Societat Recreativa de La Paloma. Els fundadors van ser Jaume Daura i Ramon Daura, pare i fill. Aquest segon va ser qui, després d’un viatge a París, va voler encarregar aquesta decoració d'ambientació versallesca que té la sala. La decoració continua impecable gràcies a la restauració que n’ha fet la família els últims anys. Entre les relíquies, hi ha un imponent llum central que antigament tenia un motor i que anava baixant lentament. L’orquestra tocava tres tangos i aquest era el senyal que la festa s'acabava. Les pintures del sostre són de l’escenògraf del Liceu, Salvador Alarma, i representen diferents escenes de ball.
El local on hi ha La Paloma (al carrer del Tigre, 27), va ser abans la foneria Josep Comas Germans, que hi era des del 1853, i és la que va fondre el bronze de part de l’estàtua de Colom. Es diu que els tres carrers que envolten l’edifici, el del Lleó, el del Tigre i el de la Paloma, tenen el nom dels gossos del guardià de la foneria. A La Paloma, considerat també un dels locals canalla de la Barcelona d'època, als anys vuitanta del segle passat, encara s'hi van arribar a celebrar combats de boxa. Recentment, mentre la sala estava tancada, ha servit de plató per a enregistraments de programes de televisió i alguns festa privada.

[dilluns, 22.11.21]
El Campus de les Arts dedicat a enfortir l'educació artística de nivell superior pot desbloquejar finalment la rehabilitació de l'edifici fabril de Can Ricart declarat bé cultural d'interès nacional
L'acord marc s’ha signat entre les institucions, les universitats i les entitats i servirà per impulsar el Campus de les Arts, un projecte liderat per la Universitat de Barcelona que vol enfortir l’educació artística de nivell superior. L’altre gran objectiu del projecte és rehabilitar el recinte fabril de Can Ricart, declarat bé cultural d’interès nacional, perquè en sigui la seu. La Universitat de Barcelona ha sol·licitat finançament en el marc dels fons Next Generation EU per a les obres de rehabilitació i adequació de l’edifici. El Campus de les Arts té previst disposar de 6.800 metres quadrats al recinte de Can Ricart. Construït el 1853, Can Ricart estava destinat en el seu dia a la fabricació d’estampats i va estar actiu fins a l’últim quart del segle XX. Es tracta d’un edifici representatiu del patrimoni industrial de Barcelona i de Catalunya. L’Ajuntament, propietari del recinte, va cedir a la Universitat de Barcelona l’any 2015 l’ús de la nau industrial principal i d’alguns edificis annexos. Aquest acord permetrà desenvolupar un projecte d’ús fonamental tant des d’una perspectiva educativa com també per al futur d’aquest espai emblemàtic. Les entitats que han firmat l’acord marc per al
Campus de les Arts són: Universitat de Barcelona, Conselleria de Recerca i Universitats, Ajuntament de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Girona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, Elisava. Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona, Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (EINA), Escola Massana. Centre d’Art i Disseny, Escola Universitària ERAM-UdG, Bau. Centre Universitari de Disseny de Barcelona, Escola Superior de Disseny (ESDi) i Conservatori Superior de Música del Liceu.

[diumenge, 21.11.21]
El Palau Güell acull l'exposició «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques» amb mitja dotzena dels vestits utilitzats en diverses òperes i adquirits per l'Institut del Teatre
L'exposició es pot veure a les golfes del Palau Güell que acullen de forma temporal l’exposició «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques», del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE). Es tracta d’una proposta que permet conèixer sis vestits escènics de Montserrat Caballé adquirits pel museu amb els quals la soprano catalana va donar vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera com «Maria Stuarda», «Isabel de Valois» o «Floria Tosca». El vestit més antic que recull l’exposició és un disseny de l'escriptor i figurinista anglès Jean Hunnisett per a la versió de «Der Rosenkavalier», de Richard Strauss, estrenada a l’Òpera de Viena l’any 1965. La resta de peces van ser utilitzades fins als anys vuitanta i es van poder veure en escenaris com el Théâtre Antique d'Orange de França, La Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l’Òpera de Marsella o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, espai on Montserrat Caballé va lluir sis dels set vestits comprats.
La mostra «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques» destaca també la rellevància del disseny de vestuari en la creació del personatge a través d’una mirada específica a la relació entre la soprano i el seu armari operístic. Aquesta és la col·lecció més gran de vestits d’escena de Montserrat Caballé en un museu. Els altres museus que tenen peces de la soprano catalana són el Centre National du Costume de Scène et de la Scénographie de Moulins, a França, que disposa de dos vestits de l’òpera «Turandot», i la Galleria del Costume di Palazzo Pitti de Florència, a Itàlia, que té un vestit de l’obra «Semiramide» i un altre de «Norma». Els vestits d’òpera de Caballé completen la important col·lecció d’indumentària operística del Muse de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre que compta amb amb més de cent-vuitanta peces d’artistes Hipólito Lázaro, Francesc Viñas, Maria Espinalt i Victòria dels Àngels, entre altres.

[dissabte, 20.11.21]
L'autoretrat de Frida Kahlo en què apareix al costat del seu marit s'ha subhastat a Sotheby's per 34,9 milions de dòlars i bat el seu propi rècord que estava a 8 milions de dòlars
L'especulació del mercat de l'art no té límits i encara més quan l'economia fluctua amb la incertesa de no donar prou beneficis als fons d'inversió de sempre. Quan es volen moure diners, ni que siguin de plàstic, es busca una pintura, se li atorga un valor ics i es posa a subhasta fins que en surt més valorada per continuar la roda un altre dia amb una operació similar. Mentrestant, ningú no sap qui compra o qui ven. O qui compra i qui ven són una mateixa cosa. L'últim cas és el de la pintora Frida Kahlo, l’artista de la intensitat emocional, que va oujar en la cotització a Nova York amb
el seu autoretrat titulat «Diego i jo», obra del 1949 en què té Diego Rivera, el seu marit, entre cella i cella, i que es va subhastar a Sotheby’s per 34,9 milions de dòlars. No només va trencar el seu rècord personal —que estava en 8 milions de dòlars—, sinó que va marcar un nou rècord pel fet de ser la tela d’art llatinoamericana que ha aconseguit més valor en una subhasta. El rècord l’ostentava precisament el marit de Frida Kahlo, Diego Rivera, amb un topall de 9,8 milions de dòlars el 2018. Frida Kahlo se situa entre els titans de la història de l’art. A l’autoretrat, del 1949, Diego Rivera hi té tres ulls. L'obra la va pintar el mateix any que el seu marit va iniciar una relació amorosa amb la seva amiga María Félix, una estrella del cinema mexicà. L'autoretrat simbolitza l'angoixa i el dolor de Frida Kahlo.

[divendres, 19.11.21]
La Setmana de la Pedra Seca pretén reinvidicar per segon any el seu patrimoni i la seva tècnica constructiva arreu dels Països Catalans amb activitats obertes a tots els públics
Fins al 28 de novembre té lloc, per segon any consecutiu, la Setmana de la Pedra Seca. Arreu dels Països Catalans s’hi reivindica el patrimoni de la pedra seca, el seu ofici, i la seva tècnica constructiva mitjançant l’organització d’activitats al voltant de la pedra seca per valorar-la. En aquests darrers anys, l’interès per la recerca i la catalogació, per la difusió i la preservació dels diferents elements de pedra seca ha anat augmentant i s’ha intensificat notablement arran de la candidatura de l’art de construir murs de pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat que definitivament va aprovar la UNESCO el 28 de novembre de 2018.
Els actes previstos en el programa estan coordinats per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC), que impulsa el projecte “Col·laboraXPaisatge”, un projecte subvencionat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya dins dels projectes de cooperació Leader dels Grups d’Acció Local en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2022, i cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

[dijous, 18.11.21]
El Festival Grec i el Museu Disseny Hub Barcelona són dos dels equipaments que augmenten les seves dotacions pel repartiment dels 20 milions d'euros de la recuperada cocapitalitat
Barcelona torna a ser reconeguda oficialment pel govern de l’Estat espanyol com a cocapital cultural i científica. Ja ho va ser entre el 2004 i el 2011, que va començar amb la transferència a la capital catalana de 15 milions d’euros anuals i va acabar amb 25,8 set anys després. Aquesta cocapitalitat va desaparèixer el 2011. Aquest any es repartiran 20 milions d’euros a institucions culturals i científiques barcelonines. Entre els més beneficiats de la cocapitalitat aquest 2021 hi ha el Disseny Hub Barcelona —770.000 euros per ampliar la seva àrea expositiva i 800.000 per a activitats—, el Museu Picasso, amb 1,5 milions per celebrar els 60 anys de l’obertura del centre i els 50 de la mort del pintor, el Macba —1.050.000 euros per a la seva ampliació i 200.000 per a exposicions—, el MNAC —450.000 per a la seva ampliació arquitectònica i 800.000 per a exposicions—, la Fabra i Coats —880.000 per rehabilitar la nau central i ubicar-hi el nou Centre d’Art Contemporani i 250.000 per a activitats—, el Palau de la Música amb 1,1 milions i la Fundació Miró i L’Auditori amb un milió. El Liceu en rebrà 800.000, la Fundació Tàpies 650.000, La Virreina-Centre de la Imatge 600.000, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure 500.000 i la construcció de la Casa de les Lletres 400.000. El Canòdrom rebrà 300.000, l’ampliació de la fàbrica de creació La Escocesa 200.000 i el nou Centre d’Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa 100.000. Hi ha 457.600 euros per a residències de creació i el festival BCN Llum amb 900.000 euros. En l’àrea de cultura científica, el CCCB rebrà 500.000 euros i el Museu de Ciències Naturals 635.000 per a exposicions i 250.000 per al projecte de restauració del Museu Martorell, recuperant el Parc de la Ciutadella com a espai de ciència. La Biennal Ciutat i Ciència, que es va celebrar al juny, rebrà 500.000 euros, i el Consorci Barcelona Supercomputing Center, 600.000 per crear una unitat de cultura científica en cooperació amb Ajuntament i Govern. Uns altres 50.000 ajudaran a redactar el projecte per construir una residència d’artistes i científics i un espai de divulgació dels seus projectes a la seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.

[dimecres, 17.11.21]
El govern català crea una titulació pròpia de qualificació professional en Luminotècnia per a les Arts Escèniques atenent la demanda del sector que es dedica tant al teatre com al circ i els concerts o el cinema entre altres àmbits
El govern català ha aprovat el decret pel qual es crea el títol de la Generalitat de Catalunya de tècnic/a superior en Luminotècnia per a les Arts Escèniques, i se n’estableix el currículum. Amb l’aprovació del nou títol propi, s’ofereix a les persones interessades la formació sobre il·luminació d’espectacles, que fins ara es feia de forma no reglada. D’aquesta manera, aquest nou cicle formatiu de grau superior proporciona una formació ajustada a les necessitats de gestió d’il·luminació dels espectacles —teatre, dansa, circ, concerts, filmacions i altres—. Al mateix temps, la titulació donarà resposta a les necessitats de
qualificació professional en luminotècnia escènica, expressades pel mateix sector. El cicle tindrà una durada de 2.000 hores i s’inscriu en els ensenyaments d’arts escèniques. La competència general d’aquest títol consisteix a gestionar la il·luminació d’una creació d’arts escèniques o música en viu, segons el disseny d’il·luminació establert, instal·lant i operant els equips d’il·luminació escènica tenint en compte el projecte artístic general i els condicionants tècnics i econòmics. Analitzar la dramatúrgia d’una escenificació i els valors expressius de la il·luminació i l’escenografia, determinant les característiques que la defineixen per incorporar-les al treball de gestió de la il·luminació. Establir els equips necessaris per al muntatge de la il·luminació analitzant-ne les funcionalitats en relació amb els requisits tècnics i artístics. Operar els equips de control de la il·luminació seguint les demandes de l’equip artístic, proposant solucions per a programar els estats de llum i la seqüència de la il·luminació escènica. Participar en el procés d’aprenentatge col·lectiu dels assajos. Caracteritzar les necessitats d’una producció escènica i aplicar tècniques d’il·luminació per a efectuar una proposta d’il·luminació d’acord amb els requisits funcionals de la producció en curs.

[dimarts, 16.11.21]
Es posa en marxa la plataforma audiovisual «Liceu+» que emetrà gratuïtament continguts sobre espectacles de la temporada a més d'entrevistes i reportatges sobre el món de la música
En aquesta primera fase, es visibilitzaran els continguts audiovisuals del Gran Teatre del Liceu de manera ordenada, funcional i atractiva. L’objectiu principal és proporcionar contingut obert a tothom que contribueixi a fer més accessible l’òpera i complementi l'experiència de l'òpera en viu a través de continguts específics sobre espectacles de la temporada artística, entrevistes en profunditat, reportatges, podcasts, projectes socials i educatius, entre d’altres. La plataforma també oferirà totes les retransmissions en streaming que es realitzin al Teatre, des de conferències, sessions formatives, rodes de premsa i fins a concerts i recitals, com el del 21 de novembre, on tots els usuaris que s'hagin enregistrat al
portal «Liceu+» podran veure el concert en directe de Gustavo Dudamel amb l'Orchestre de l'Opéra National de Paris a l’escenari de la Rambla. En l’apartat ‘Imprescindibles del Liceu’, coincidint amb el 175è aniversari del teatre, els usuaris trobaran un recull dels instants més importants de la seva història.

[dilluns, 15.11.21]
Es commemora el centenari del naixement de l'actriu Paquita Ferrándiz amb una jornada al Teatre Romea on va representar sobretot obres de Josep Maria de Sagarra i Àngel Guimerà
Diferents activitats commemoren el centenari del naixement de l'actriu Paquita Ferràndiz que tenen la seu principalment al Teatre Romea on el dramarurg Enric Gallén imparteix la conferència “Paquita Ferrándiz i el teatre català del segle XX”. Hi ha també la projecció del documental «Paquita Ferrándiz, la fascinació de la Primera Actriu». Es tracta d’un reportatge on es pot veure Paquita Ferrándiz tant en la seva faceta d’actriu com en la seva vida personal, gràcies a espectacles i entrevistes de l’època i del testimoni actual de companys de professió que van treballar amb ella. Una tercera activitat de la jornada dedicada a Paquita Ferrándiz en el centenari del seu naixement és una lectura dramatitzada en la qual intervenen la filla de l'acriu homenatjada, la també l'actriu Maife Gil, juntament amb altres intèrprets, tots dirigits per Camilo García, gendre de Paquita Ferrándiz. Les lectures són dues obres de Josep M. de Sagarra en què va actuar Paquita Ferrándiz: «L'hereu i la forastera», amb Pere Arquillué i Rosa Renom, i «L'Hostal de la Glòria» amb Josep M. Pou, Francesc Orella i Maife Gil. També hi serà present Joan de Sagarra, fill del dramaturg. Una taula rodona reunirà Joan Pera, Josep Maria Pou i Marta Angelat, entre altres.
Paquita Ferràndiz i Castells (Barcelona, 1921-1996) va ser una actriu teatral de postguerra que, a més de Catalunya també va actuar amb companyies de teatre espanyol, va fer gires per Amèrica i va participar en radionovel·les, sèries de televisió i doblatge de pel·lícules al castellà. Al vestíbul del Teatre Romea es pot veure una exposició sobre Paquita Ferrándiz que posteriorment visitarà altres espais com el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) i la Xarxa de Biblioteques.

[diumenge, 14.11.21]
Ecologistes de Catalunya compra una finca d'oliveres monumentals de dues hectàrees a Ulldecona per crear una reserva al nord de la Serra de Godall
El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) ha adquirit una finca al terme d'Ulldecona amb oliveres monumentals amb l’objectiu d’assegurar-ne la seua la protecció i conservació. Aquest camp d'oliveres serà el nucli d'una reserva d'oliverars monumentals que es crearà amb finques adquirides per GEPEC-EdC i amb acords de custòdia amb altres propietaris. La finca, de dues hectàrees, estava abandonada i forma part de la partida de l'Arión, al nord de la Serra de Godall. Es troba al bell mig de l'ecosistema d'oliverars monumentals del terme d'Ulldecona, i està composta d'oliveres i màquia i garriga.
En aquesta reserva d'oliverars monumentals l'entitat vol implementar un projecte de reconversió agrària a cultiu ecològic que possibiliti una revitalització socioeconòmica lligada amb la conservació de les oliveres com espai d'alt interès ambiental i hàbitat d'espècies de conservació prioritària com l'esparver cendrós (Circus pygargus) o l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata). Es realitzaran també accions de preservació i reconstrucció de marges i barraques de pedra seca, en favor de la biodiversitat i sobretot evitant l'espoli de les oliveres monumentals que formen part del patrimoni natural i cultural de les Terres de l'Ebre.

[dissabte, 13.11.21]
Durant l'any 2020 en el pitjor moment del coronavirus es van editar 150.000 títols menys en suport de llibre de paper a Europa segons un estudi de l'European Writer's Council
L'European Writers’ Council va fer el 2020 un estudi sobre l'impacte econòmic del coronavirus en escriptors i traductors del sector del llibre europeu després de fer una enquesta a 33 organitzacions professionals de 27 països. El resultat descriu la situació actual del sector (pèrdua d'ingressos, buits legals, problemes de benestar social i els impactes d'aquesta crisi en els pròxims anys). Les dades obtingudes el 2020 feien preveure una profunda ruptura dins el sector del llibre. Les previsions s'han confirmat, inclosa la reducció de noves publicacions a Europa en gairebé un terç (150.000 títols menys), la qual cosa ha reduït de manera radical i sense precedents la diversitat literària.
Escriptors i traductors també han patit una reducció d'ingressos per la cancel·lació d'esdeveniments presencials com lectures, conferències, tallers o beques de residència, a més dels ingressos per drets d'autor o avançaments que han sigut endarrerits o cancel·lats. És especialment preocupant la manca de suport rebuda pels autors autònoms: només la meitat dels 20 països amb suport estatal va poder compensar la pèrdua d'ingressos involuntària del 30% al 60% dels treballadors autònoms a temps complet. L'augment de demanda de llibres electrònics i d'audiollibres no va compensar la caiguda de les vendes en paper. A mès, la implementació de la directiva sobre els drets d'autor en el mercat únic digital s'ha endarrerit en la majoria de països de la Unió Europea. La meitat dels enquestats valoren la situació com a molt greu. Si que la crisi ha impulsat una mica més l'edició de llibres electrònics i la col·laboració entre llibreters i petites editorials per fer arribar llibres a lectors confinats.

[divendres, 12.11.21]
El Memorial Democràtic recorda els poetes del Price amb l'estrena de dos documentals a la Filmoteca de Catalunya sobre el Primer Festival Popular de Poesia Catalana del 1970 conegut com «Price dels poetes»
El 25 d’abril de 1970 es va celebrar el Primer Festival Popular de Poesia Catalana al Gran Price, sala de ball i seu de la boxa i la lluita lliure a Barcelona. Va ser un recital de poesia resistent que va esdevenir un clam per les llibertats. Hi van assistir unes tres mil persones i va comptar amb la participació de poetes i actors de totes les generacions. La iniciativa va néixer de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, que aplegava els partits polítics clandestins, amb la finalitat d’impulsar un gran acte públic de mobilització popular de solidaritat amb el moviment obrer i les famílies dels presos polítics. El documental «Poetes», d'Ona Balló i Carles Torres, es retroba, des d’una mirada íntima, amb alguns dels organitzadors i participants del recital de 1970. Avui el film clàssic de Pere Portabella és l’únic testimoni visual de l’esdeveniment. De totes les persones implicades en el
«Price dels poetes», avui dia encara sobreviuen, entre d’altres, el mateix Portabella, Frederic Amat (responsable de l’escenografia), Marta Pessarrodona (escriptora i, en aquell moment, també companya de Gabriel Ferrater), l’actriu Carme Sansa, Montserrat Torras i Joan Antoni González, dos dels organitzadors. El públic, com diu Frederic Amat al documental, n’és un protagonista més, potser el principal. Els càntics de la gent fan de sinalefa entre les intervencions i animen els poetes a pujar al ring, a compartir una lluita antifeixista que es bat fora dels murs d’aquell indret. El documental es pregunta què va significar aquell moment històric i què en queda, de tot allò. Es projecta també un altre documental, «Gosar poder», d'Isaki Lacuesta, que recrea l'homenatge que es va fer al Teatre de la Biblioteca de Catalunya el 2020, un avançament del cinquantè aniversari del «Price dels poetes».

[dijous, 11.11.21]
El francès Ludovic Morlot agafarà el relleu de la direcció de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya a partir del setembre del 2022 per quatre anys
Ludovic Morlot ha estat nomenat nou director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. S'hi incorporarà el 2022 per quatre anys. L’ímpetu, l’elegància i la intensitat de Ludovic Morlot sobre l’escenari li han valgut l’estima d’espectadors i orquestres d’arreu, des de la Filharmònica de Berlín fins a l’Orquestra Simfònica de Boston. Ludovic Morlot és actualment director emèrit de l’Orquestra Simfònica de Seattle. A més, des de 2019, és artista associat de l’Orquestra Filharmònica de la BBC.
Ludovic Morlot (Lió, França, 1973) ha dirigit orquestres prestigioses d’arreu del món, com la Filharmònica de Berlín, la Royal Concertgebouw, la Filharmònica txeca, Dresden Staaksapelle, la Filharmònica de Londres i l’Orquestra del Festival de Budapest, entre altres. Format com a violinista, Ludovic va estudiar direcció als EUA i va continuar la seva formació a Londres, a la Royal Academy of Music i al Royal College of Music.

[dimecres, 10.11.21]
El contratenor Xavier Sabata estrena al Gran Teatre del Liceu l'espectacle «Pierrot Lunaire amb un pròleg: Narcís» on fa una revisió escènica de l'obra de principi de segle XX d'Arnold Schönberg
«Pierrot Lunaire», obra d'Arnold Schönberg escrita el 1912 a partir dels poemes simbolistes traduïts a l’alemany d’Albert Giraud, es considera una obra de referència del període atonal del compositor. Habitualment és cantada per una veu femenina, tot i que el personatge central (Pierrot) és masculí. El Gran Teatre del Liceu fa un pas innovador i aposta pel contratenor Xavier Sabata a interpretar la partitura. A partir d’una proposta escènica pensada també per ell mateix, l’espai i la il·luminació van a càrrec de la formació Cube.bz.
L’espectacle «Pierrot Lunaire amb un pròleg: Narcís», que s’instal·la al Foyer del Teatre del 16 al 19 de novembre, té com element destacat un escenari amb dues plataformes circulars concèntriques, on estan situats solista i els músics per generar una visió 360º en el públic. L’estètica del protagonista es presentada com un posthumà, un personatge que no s’acaba de sentir còmode amb allò terrenal i s’emmiralla amb allò llunàtic, incorporant tocs de ciència-ficció. Xavier Sabata també incorpora el mite de Narcís per explicar la voluntat d’assolir una perfecció que acaba sent destructiva. D’aquesta manera, Narcís i Pierrot dialoguen en aquest espectacle: l’un consumint-se per conèixer-se i l’altre aïllant-se, construint-se un avatar per amagar el seu patiment.

[dimarts, 09.11.21]
La companyia Comediants es planteja acabar la seva trajectòria de 50 anys dins el Grec 2022 i negocia amb l'Ajuntament de Canet de Mar cedir una part del Centre de Creació de La Vinya
Segons ha publicat El Punt Avui, la companyia Comediants pot arribar al final de la seva trajectòria el pròxim 2022, coincidint amb el Festival Grec on té previst estrenar el que seria el seu últim espectacle. Si la intenció es compleix, Comediants seria una altra de les grans companyies del teatre independent català que abaixaria la persiana, després que ho hagin fet Tricicle, Dagoll Dagom —tot i que aquestes dues continuen produint—, La Fura dels Baus —que té escampats els seus integrants en diferents projectes— i La Cubana, la més resistent i amb una exposició antològica de 40 anys a Sitges, que té a punt de reestrenar ara ja a Barcelona i al Teatre Coliseum el seu espectacle «Adéu Arturo». Pel que fa a Comediants, la companyia està negociant amb l'Ajuntament de Canet de Mar una cessió de part de la finca —que ha estat sovint cobejada per inversos immobiliaris— que acull el
Centre de Creació La Vinya. Aquest part es destinaria a ús públic de Canet de Mar, amb uns jardins o un parc. Sembla també que un dels principals membres de Comediants, Jaume Bernadet, podria ser el director del Teatre l'Odeon de la població, en plena reforma, on la companyia va tenir la seva arrencada artística. Joan Font, ànima de Comediants, ha confirmat a El Punt Avui el moment en què es troba la companyia i el director se sent satisfet d'aquest mig segle que els ha portat per tot el món, però sense oblidar mai els seus orígens.

[dilluns, 08.11.21]
La Torre Agbar rebatejada com a Torre Glòries preveu obrir al públic el seu mirador la primavera del 2022 i encetar una etapa d'aquest espai com a centre cultural interdisciplinari
L'anomenada popularment Torre Agbar projectada per Jean Nouvel —rebatejada ara com a Torre Glòries— obrirà al públic el seu mirador a partir de la primavera del 2022. Des d’aquest mirador es podrà veure la ciutat de Barcelona amb una perspectiva de 360º des de 120 metres d’alçada, però és previst que també actuï com a espai cultural multidisciplinari, combinant art, tecnologia, divulgació científica i ecologia. Merlin Properties Socimi, S.A., actual propietària de la
Torre Agbar o Glòries després de passar per diverses mans, ha encarregat a la productora Mediapro el disseny i la gestió del projecte, que vol reinventar el concepte tradicional de mirador, segons ha informat la mateixa productora Mediapro en un comunicat que ha afegit també que l'artista i arquitecte Tomàs Saraceno crearà una instal·lació a la torre per reflexionar sobre com es relacionen els ciutadans en un entorn sotmès a interaccions contínues en una peça que serà única i que només es podrà visitar de manera permanent al sud d'Europa.

[diumenge, 07.11.21]
Google News tornarà a principis del 2022 després de set anys de silenci digital un cop modificada la llei de propietat intel·lectual del govern espanyol
Ha començat el compte enrere perquè Google News torni a ser accessible després de set anys de silenci. La modificació de la llei de propietat intel·lectual per part del govern espanyol ha donat llum verda a la recuperació d’aquest servei. Segons ha anunciat Google, la tornada del servei de notícies es preveu per a principis del 2022. El retorn de Google News amplia una mica més el ventall de serveis de l’empresa tecnològica i suposarà la recuperació d’una eina que, segons Google, és essencial per combatre la desinformació, gràcies als enllaços a notícies i les informacions actualitzades de fonts acreditades que ofereix als lectors. Per als mitjans, aquest servei també és una oportunitat, segons Google. En aquest cas, per guanyar seguidors i usuaris a les seves pàgines web, segons la plataforma digital. Google Notícies ajuda els mitjans, assegura, a convertir els lectors en subscriptors i, per tant, fa créixer els seus ingressos, afirma en el mateix comunicat. L'Estat espanyol era l’únic país de la Unió Europea en el qual Google Notícies havia deixat de funcionar. Va desaparèixer el 2014 com a conseqüència d’un cànon imposat pel Govern espanyol que
obligava Google (i la resta d’agregadors de notícies) a pagar als editors un cànon per mostrar fragments de les notícies, encara que els mitjans no volguessin rebre res a canvi. Google, aleshores, es va negar a pagar-lo i va decidir tancar el seu servei de notícies. Ara, amb la nova normativa, Google podrà negociar amb cada mitjà quina remuneració reben per difondre els seus continguts.

[dissabte, 06.11.21]
El trasllat de l'administració de l'ICUB a la nova seu de l'antiga Editorial Gustavo Gili permetrà ampliar el Centre de la Imatge de la Virreina i ocupar l'antiga Escola Massana per la Biblioteca Municipal Sant Pau - Santa Creu
En pocs mesos, un cop enllestit el projecte, aquest trasllat es podria materialitzar sense gaires dificultats pel bon estat del nou edific. Serà el primer canvi des de la fundació de l'ICUB de tot el personal administratiu que ara ocupa diverses dependències del Palau de la Virreina. L'antiga seu de l'Editorial Gustau Gili no acollirà només l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB) sinó que també s'hi traslladarà l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), que actualment és a la plaça d'Espanya. En aquest cas, l'espai alliberat se cedirà a l'Escola Francesc Macià, veïna paret per paret. Una bona part de l'antiga editorial Gustau Gili es dedicarà a oficines i es mantindrà un altre espai obert per a diferents propostes culturals, per exemple, conferències o les habituals rodes de premsa de cultura de l'Ajuntament. Amb l'ampliació de tot el
Palau de la Virreina, és probable que s'hi traspassin les exposicions que fa l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que actualment és en una segons planta del convent de Sant Agustí, poc visitat si no és per experts o consultadors del seu fons. Un últim projecte és destinar les plantes d'oficines que estan damunt l'antiga Casa Beethoven, de la Virreina, a habitatges com a residència per a artistes, un buit que sempre ha tingut la ciutat de Barcelona i que existeix en altres capitals europees. L'antiga Editorial Gustau Gili (al carrer Rosselló) es va inaugurar el 1961 amb una línia de tendència racionalista i l'any següent va guanyar el Premi FAD. Actualment està previst que sigui catalogat com a Bé d'Interès Cultural Nacional. El tracte de compravenda s'ha tancat amb el besnét del fundador, Gustau Gili. L'editorial es va traslladar el 2015 a la Via Laietana i va estar quatre anys utilitzat per Amazon. Buit des de feia dos anys, la compra municipal s'ha tancat per 9,5 milions d'euros.

[divendres, 05.11.21]
La Viquimarató de la Llengua Catalana 2021 es dedica a la música en català d'arreu dels Països Catalans
El tema que es proposa treballar en la Viquimarató de la Llengua Catalana 2021 és la música en català. I, com ja és habitual, també es proposa traduir articles a altres llengües. La participació de tots els Països Catalans (l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja d'Aragó, les Illes Balears i el País Valencià) garanteix aportacions des de tot el domini lingüístic. I, en conseqüència, tota la varietat geogràfica de la llengua hi té la seva representació.
La Viquimarató de la Llengua Catalana 2021 és una activitat organitzada anualment per Amical Wikimedia i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des de l'any 2013, a la qual es van sumar tots els territoris de parla catalana l'any 2020. Durant el dies que dura la Viquimarató, diversos voluntaris amplien amb referències fiables els articles relacionats amb la llengua catalana a la Viquipèdia. Alhora serveix d'introducció a la Viquipèdia a aquells participants que encara no estan avesats al seu funcionament. Del 5 al 12 de novembre que dura la viquimarató es preveu un taller d'edició en línia per a totes les persones que el necessitin. Es retransmet pel canal de Youtube "llengua catalana" i després hi quedarà disponible. Es facilita també l'accés als números digitalitzats de la revista «Enderrock» a les persones assistents al taller, perquè els puguin utilitzar com a font fiable per treballar els articles.

[dijous, 04.11.21]
El Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona celebra amb una exposició l'Any Manén en el cinquantè aniversari de la mort del violinista i compositor reconegut internacionalment
El Museu de la Música, en la línia del seu compromís de difusió del patrimoni musical català, se suma a la celebració de l’Any Manén en el 50è aniversari de la mort del violinista i compositor. Per això acull, en col·laboració amb l’Associació Joan Manén, una mostra commemorativa que vol apropar la figura del violinista i compositor: un dels artistes catalans més reconeguts i amb major repercussió internacional del segle passat.
Joan Manén (Barcelona, 1883 - 1971) va ser un músic fet a si mateix, de fort individualisme i gran intuïció, que des de ben petit es va sentir predestinat a ocupar un lloc important en el món musical. Manén va viure, en molts aspectes, una vida de novel·la, marcada pel seu talent, per les convulsions històriques de l’època i per una personalitat aclaparadora que, en certa manera, representa l’epígon de l’ideal del geni virtuós del segle XIX. A partir d’un recull documental amb fotografies, pintures i dibuixos, programes, partitures, cartes, instruments de l’autor i altres objectes, es basteix en l'exposició un retrat que permet abastar els punts cardinals de la seva trajectòria vital i artística.​ La mostra compta amb la projecció del documental «Joan Manén, Variacions sense tema», produït per Marcial AV, així com amb diverses activitats paral·leles.

[dimecres, 03.11.21]
Torna Georges Simenon amb una coedició en espanyol que han acordat les editorials Acantilado (Quaderns Crema) i Anagrama però que no contempla la versió catalana
Georges Simenon (Lieja, Bèlgica, 1903 - Lausana, Suïssa, 1989) és un dels autors més venuts de la història de la literatura, amb més de 550 milions d'exemplars. Últimament, però, les aventures del comissari Maigret no interessen tant els lectors de noves generacions. Per això, els segells Acantilado (Quaderns Crema) i Anagrama han acordat preparar noves traduccions de l'extensa obra de Simenon, que a més del centenar de novel·les amb diversos pseudònims, en va publicar més de 200 amb el seu nom, llibres de relats i una vintena de títols autobiogràfics. Les editores d'Acantilado i Anagrama consideren que Simenon es pot rellegir no només com a autor de novel·la negra sinó també per la seva precisió literària i els perfils psicològics complexos que retrata.
Georges Simenon apareix i desapareix i torna a reaparèixer en el món de l'edició. En català, Ferran Canyameres en va tenir la iniciativa que va acollir l'Editorial Aymà. Després va continuar Edicions 62 i més endavant ho va fer Àrea. En espanyol, s'hi han abocat en diferents etapes Tusquets i ja ho havia fet també Acantilado, en un projecte anunciat el 2012 pel malaguanyat Jaume Vallcorba, que ara recull la seva vídua i editora, Sandra Ollo que, fins ara, ha publicat una vintena de títols que ara reforçarà amb la unió amb Anagrama i la seva editora Silvia Sesé. Els tres primers títols anunciats d'aquesta fusió són «Tres habitaciones en Manhattan», «El fondo de la botella» i «Maigret duda». Ni Acantilado ni Anagrama s'han compromès a reiniciar Georges Simenon en català.

[dimarts, 02.11.21]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2021 amb 23.556.796 visitants que han fet 50.586.185 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.556.796 visitants i 50.586.185 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.487,6 visites de pàgines (12,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 22 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.602 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 01.11.21]
El teatre del “jo” o l'obra d'Helena Tornero que reflexiona al Teatre Nacional de Catalunya sobre la identitat amb cinc joves fills d'immigrants
L'endemà de la mateixa nit d'aquesta funció es fa públic un incident racista a les portes d'una discoteca de Badalona, la popular Titus Carpa. Sembla que els porters, a més de demanar el passaport que justifiqui la vacunació contra el coronavirus, es van negar a deixar entrar una noia de 18 anys pel color de la seva pell i que, a més, li van dir: «Amb dos dits menys de color, passaries». L'incident, denunciat a les xarxes pel pare de la noia, originària de Madagascar i negra, ha aixecat una vegada més la denúncia de racista que hi ha implícita en el substrat de qualsevol societat per molt oberta, acollidora i democràtica que es digui que és. La gerència de la discoteca, hores després del rebombori, ha negat els fets. Ha sortit a defensar els seus treballadors. Ha qüestionat qualsevol actitud de racisme i, per garantir-ho, ha afirmat que dos dels porters de la Titus Carpa de Badalona són, precisament, d'origen marroquí. Les càmeres de seguretat sembla que poden ser la clau de la denúncia que tant SOS Racisme com els mossos d'esquadra han dit que es faci perquè es pugui investigar
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. No és hora ara de fer una crònica d'investigació de la nit i del jovent després dels múltiples incidents que arran de les concentracions en places i parcs i els botellots corresponents s'han originat en les últimes setmanes, alguns denunciats i d'altres simplement oblidats en els llimbs de la mal anomenada “festa”.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció