[dissabte, 14.11.26]
Torna al Teatre Lliure de Montjuïc la monumental obra «L'herència» de Matthew López dirigida per Josep Maria Mestres amb el mateix repartiment original abans de fer temporada a Madrid el febrer del 2027 en versió original catalana
La monumental obra «L'herència», de Matthew López que el nou director del Teatre Nacional de Catalunya, Josep Maria Mestres, va dirigir el 2025 al Teatre Lliure de Montjuïc, torna ara al mateix espai després d'haver rebut multitud de premis a l'espectacle i als intèrprets tant des de la banda dels espectadors (Premis Butaca) com dels Premis de la Crítica catalana. La reposició a la Sala Fabià Puigserver compta amb el repartiment íntegre de l'anterior temporada disposats a repetir amb la mataroniana representació de gairebé set hores amb els entreactes corresponents inclosos que van ser un dels esdeveniments teatrals del 2025 i que ho tornaran a ser ara en aquesta represa. Després d'aquesta temporada a Barcelona, l'obra es representarà en versió original catalana i amb la mateixa companyia a la sala Roja Concha Velasco dels Teatros del Canal de Madrid del 30 de gener al 6 de febrer del 2027 [crítica íntegra de l'estrena (“Els Estats Units són la sida”), a la revista digital Clip de Teatre] La companyia i el Teatre Lliure preveuen que en aquesta represa de Barcelona, l'autor Matthew López (Panama City, Florida, 1977) estigui uns dies a la ciutat per assistir a una de les representacions. «L'herència (The Inheritance)» està inspirada en la novel·la «Howards End», d’E. M. Forster. La versió teatral catalana és obra de la traducció de l'anglès de Joan Sellent i la interpreten Dafnis Balduz, Ricard Boyle, Francesc Cuéllar, Carlos Cuevas, Abel Folk, Eudald Font, Víctor G. Casademunt, Teresa Lozano, Lluís Marquès, Carles Martínez, Albert Salazar, Marc Soler i Ferran Vilajosana amb una escenografia de Lluc Castells.

[divendres, 13.11.26]
La intervenció artística «Pavelló-Laberint» amb un laberint de 300 làmines de vidre que s'havia inaugurat al pavelló Mies van der Rohe de Montjuïc ha quedat esmicolat a causa del vent
Durant una setmana s'havien estat col·locant fins a 300 làmines de vidre en una instal·lació complexa i delicada en forma de labarint que durant deu dies havia de modificar l'aspecte del pavelló Mies van der Rohe de Montjuïc. La instal·lació és una creació de l'arquitecte argentí Ciro Najle i del català Josep Ferrando. Lamentablement, després que s'hagués inaugurat al migdia de dijous (12 novembre) la ventada que ha fet sobre la ciutat de Barcelona i especialment a la muntanya de Montjuïc ha provocat destrosses importants que han esmicolat i esquerdat la majoria dels vidres, afortunadament sense que hi hagi hagut cap accident personal per lamentar. La Fundació Mies van der Rohe ha assegurat que la intervenció artística es repararà i es podrà exposar tal com estava previst, amb grups reduïts i amb reserva prèvia fins al 22 de novembre si no s'amplia el calendari a causa de l'ncident. La instal·lació estava construïda sobre el pòdium de travertí romà de l'edifici per convertir-lo en un laberint de vidre que revifa i desplega la tensió latent de l'espai miesià, en què la transparència es materialitza, amb una precisió inquietant, com a límit sense gruix. És habitual que la fundació converteixi el pavelló en un espai viu d'experimentació, debat i intervenció artística fent honor al projecte original que Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, arquitecte i interiorista, van fer el 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona i que, després de molts anys desaparegut, va recuperar Oriol Bohigas a l'espai de l'esplanada de la Font Màgica de Montjuïc.

[dijous, 12.11.26]
Es recupera la marca centenària de saxofons creada per Francisca Montserrat a Barcelona gràcies a un artesà que tenia la restauració al seu càrrec
El lutier Diego González i artesà de la botiga-taller Sax & Clarinet On ha donat una nova vida a la marca de saxofons que va crear Francisca Montserrat en una iniciativa pionera a tot l'Estat espanyol des de Barcelona fa cent anys. De tant restaurar vells saxos de la marca, el taller va pensar que podria donar una segona vida a la marca que es crear el 1932 i que van ser els primers saxofons fabricats aquí perquè fins aleshores ees compraven sobretot a França. Francisca Montserrat Virgili va registrar la primera patent per fabricar saxos, un instrument que començava a viure una època daurada gràcies als músics de jazz. A més, va aplicar millores en la mecànica del saxofon en diverses parts d'aquest instrument de vent. La família de Francisca Montserrat tenia una botiga d'instruments a Barcelona i ja fabricaven altres instruments de vent artesanals. Alguns portaven els noms dels seus fills. Tot i que se'n desconeixen gaires detalls, es creu que Francisca Montserrat pertanyia a una família d'empresaris i que formava part de la burgesia del moment, cosa que devia facilitar que pogués córrer el risc de crear la marca que, de fet, tenia ja auna visió expansiva perquè part de la fabricació es feia a la República Txeca. Superada la dictadura de Primo de Rivera i amb l'eufòria de la Segona República, el 1932, Barcelona era, després de París, un important centre cultural, per on passaven algunes de les grans personalitats del moment, com el compositor rus Igor Stravinsky. Ara, prop de cent anys després, l'obrador dels lutiers Sax & Clarinet On tenen el projecte de fabricar nous saxofons als quals donaran noms Picasso, Casals o Gaudí, en diferents models, més professionals o més per a principiants. Com en els seus inicis amb la República Txeca, ara també parteixen de Barcelona, pero els centres de fabricació són a la Xina, el Vietnam i Taiwan per una raó: els costos són més baixos i la matèria primera, també, a banda que es condiera que són experts en la millor tecnologia.

[dimecres, 11.11.26]
Marc Artigau, Marc Sambola i Joan Maria Segura inauguren el nou teatre de l'espai Fantàstix del Super3 al barri de la Sagrada Família de Barcelona amb un espectacle musical sobre l'allau de les pantalles en els infants i joves
L'espectacle musical «El secret lluminós del Super3» reivindica la imaginació davant el boom de les pantalles i ha estat creat pel dramaturg Marc Artigau, el compositor Marc Sambola i el director Joan Maria Segura amb un registre escènic immersiu i participatiu. L'espectacle reflexiona sobre les conseqüències que poden provocar segons quins usos de les pantalles i també fa una aposta per recuperar temps per a l'avorriment, que és l'espai on s'obre la imaginació, la creativitat i el joc [text íntegre a la revista digital Cornabou]. L'espectacle musical ha estat pensat perquè abasti diferents franges d'edat, des de les dels primers espectadors perquè connectin amb els personatges, la música, les projeccions i l'univers visual fins a les dels més grans perquè reflexionin sobre el conflicte central de la trama. «El secret lluminós del Super3» inaugura el teatre de l'espai Fantàstix que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a través del 3Cat ha obert, des del mes de maig del 2026, sota el lema de «fàbrica de la imaginació», al barri de la Sagrada Família de Barcelona (c/ Rosselló, 485). L'espectacle manté la línia dels valors de l'equip de la televisió catalana adreçats als infants.

[dimarts, 10.11.26]
La renovada Nit de les Lletres Catalanes augmenta la dotació dels premis més tradicionals i el febrer del 2027 la dirigirà Marc Rosich que repetirà espai escènic la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya
Superada la decapitació de la data tradicional de la Nit de Santa Llúcia, la renovada Nit de les Lletres Catalanes —que l'any passat es va estrenar al Museu Nacional d'Art de Catalunya— repetirà l'espai de la Sala Oval del MNAC de Montjuïc, amb algunes pintures menys si el trasllat de l'espoli de Sixena comença aquest novembre tal com està previst, i s'avançarà, tal com s'havia anunciat, al mes de febrer, el dissabte dia 20, amb la intenció de no trepitjar la data de Sant Jordi però sense obviar que vol ser un preàmbul de les novetats que aleshores es presenten. La festa del 2027 la dirigirà aquesta vegada el dramaturg Marc Rosich. Es consolida la participació en el qye serà la 76a edició de l'Institut d'Estudis Catalans en l'organització d'Òmnium Cultural i l'aportació d'un nou premi de Pensament, dotat amb 15.000 euros, que reconeixerà una obra escrita originalment en català durant el curs anterior i que presenti un pensament crític, una idea original i nova, aire fresc i amb visió de futur. També s'hi incorpora el Ramon Llull a la traducció de literatura catalana, dotat amb 4.000 euros i que fins ara es feia públic i s'atorgava al Principat d'Andorra. En conjunt, la Nit de les Lletres Catalanes repartirà 192.000 euros en 14 premis diferents, dos més que l'any passat. La festa de la Nit de les Lletres Catalanes comptarà amb la retransmissió en directe per TV3. Pel que fa als premis tradicionals, el Sant Jordi, està dotat amb 75.000 euros i 10.000 euros per a una obra finalista. El Mercè Rodoreda de contes augmenta de 6.000 a 9.000 euros. El Carles Riba de poesia, de 5.000 a 6.000 euros. El Joaquim Ruyra de novel·la juvenil, de 6.000 a 8.000 euros. El Folch i Torres, el premi de literatura infantil en català més antic, de 4.000 a 6.000 euros. Altres guardons que s'hi atorguen són el Premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l'any, amb 25.000 euros; el Premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica, amb 15.000 euros; el Premi Lo Somni per a nous autors, amb 10.000 euros; i el Premi Vinyeta-Ficomic, amb 2.000 euros. Amb motiu de la presentació de la Nit de les Lletres Catalanes, l'organització ha remarcat que per Sant Jordi del 2026, el 54,7% dels llibres més venuts van ser en català i les traduccions durant l'any anterior havien arribt a 385 títols. En l'organització conjunta de l'Institut Estudis Catalans i Òmnium Cultural, hi col·laboren amb el suport el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Institució de les Lletres Catalanes i el Departament de Política Lingüística.

[dilluns, 09.11.26]
L'Editorial Joventut continuarà mantenint el llegat de fa més de cent anys de la nissaga Zendrera amb la incorporació dins el Grup Planeta
«El Club dels Cinc», «Pippi Calcesllargues» o «Les aventures de Tintín» són tres de les celebrades apostes que Conxita Zendrera, filla del fundador de l'Editorial Joventut, Josep Zendrera —avi de l'actual director general de Joventut, Lluís Zendrera— va fer en un moment que potser no era el més òptim per córrer el risc amb una literatura per a joves i el còmic de Tintín perquè no era el que el cànon recomendava. Però Conxita Zendrera, amb visió de futur, va córrer el risc i la va encertar de ple. L'Editorial Joventut es va fundar el 1923 —en plena Dictadura de Primo de Rivera— i amb una línia molt clara des del primer moment, malgrat les èpoques d'adversitats i censura, per acostar a les lletres catalanes clàssics universals com Jules Verne, els germans Grimm o Carlo Collodi sense deixar de banda els autors de l'època catalans més populars com Josep Maria Folch i Torres, Josep Carner o Carles Soldevila, amb versions i adaptacions també de clàssics. Després de 103 anys, l'Editorial Joventut —Juventud per imperatiu legal en els seus inicis— ha mantingut una linia editorial fidel a la tradició dels seus dos principals impulsors amb noves aportacions. La incorporació dins del Grup Planeta —com tants altres segells editorials catalans en els últims temps— garanteix la seva continuïtat i l'enfortiment de les col·leccions que l'han fet imprescindible en el conjunt de la publicació de literatura per a infants i joves.

[diumenge, 08.11.26]
De la ciència als sentiments
La sèrie «LIA», estrenada a la plataforma 3Cat, esperant previsiblement més endavant el seu pas a TV3, ve a ser com aquelles novel·les adreçades als adolescents de la dècada dels anys noranta del segle passat, que reunien tots d'inquietuds pròpies de la generació i que subtilment es recomanaven per a una franja que es va inventar l'etiqueta de “joves adults”. Passada l'eufòria i els temps de la literatura com a única font de coneixement i entreteniment a la vegada, les sèries, primer les televisives i ara sobretot les de les plataformes, han anat ocupant progressivament aquest espai dels “joves adults” que és on «LIA» es pot inscriure per diverses raons, principalment per les seves quatre protagonistes, quatre joves investigadores acabades de sortir de la universitat, amb expedients brillants les quatre, expertes en projectes de tecnologies avançades i especialitzades en desenvolupar programes i aplicacions per alimentar l'inesgotable rebost d'informació i de coneixements engolits per l'anomenada intel·ligència artificial, àlies IA [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. No és estrany que els guionistes i la direcció de la sèrie hagin optat per un títol tan poc expressiu com «LIA» que porta ràpidament a associar-lo amb aquesta nova revolució digital que ha deixat enrere els avantatges de la seva “àvia”, la gairebé antiga xarxa d'internet. I no és estrany, a més, perquè LIA és el nom acrònim de la startup que es dedica a la creació de programes i projectes d'alt nivell i que respon al nom complet de “Laboratori d'Intel·ligència Artificial”.

[dissabte, 07.11.26]
Els intèrprets Meritxell Huertas i Andrés Herrera agafen el relleu de protagonistes de l'obra «Rita» de Marta Buchaca que es reposa després de set anys de rodatge a l'Espai Texas
L'obra «Rita» té la característica que s'adapta a diferents parelles de protagonistes. Germà i germana, com en el cas de la preestrena dins el cicle Terrats en Cultura, amb l'actor David Bagés i l'actriu Sara Espígul, o el 2019, ja en sala tancada, a La Beckett amb David Bagés i Anna Moliner, o amb Sara Espígul i Mireia Portas a La Villarroel el 2022, o també en la seva versió espanyola, el 2021, amb Carlos Hipólito i Mapi Sagaseta, dirigida per l'argentí Lautoro Perotti, o encara en la versió grega, el 2022, («Píta»), que va optar per dos germans amb els actors Paris Alexandropoulos i Antonis Giannakos, dirigits per Thodoris Vournas. Coincidint amb l'estrena que es va fer a la Sala Beckett, l'obra de Marta Buchaca (Barcelona, 1979) va rebre el premi Frederic Roda. Des d'aleshores ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el suec, el noruec i el grec, i ha arribat a diversos escenaris internacionals [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Ara, set anys després de la seva estrena, en aquesta reposició a l'Espai Texas, agaffen el relleu l'actriu Meritxell Huertas i l'actor Andrés Herrera. L'obra és tan oberta que permet, com ha passat en alguna reestrena, que l'interpretin dues actrius com van fer en el seu moment les actrius Sara Espígul i Mireia Porta el 2022. A «Rita», ser germans —o germanes— no vol dir que tinguin ni els mateixos interessos ni que pensin en tot igual. I en el rerefons de «Rita» —patronímic del nom de la gossa d'una d'elles i, a la vegada, també el nom de la mare dels dos germans—, hi ha una àvia absent a l'obra, però imaginàriament present, malalta d'Alzheimer des de fa molt de temps i ingressada en una residència en estat pràcticament vegetatiu.

[divendres, 06.11.26]
Els pròxims Premis Gaudí de cinema arriben amb més films candidats en català que en altres llengües i amb majoria de directores i guionistes
És la primera vegada en la història dels premis Gaudí que hi haurà més títols candidats en la categoria de millor pel·lícula, que agrupa els films en versió original catalana, que en la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana. Concretament, 21 films opten a la nominació a millor pel·lícula, la xifra més alta de la història dels premis, per 20 llargmetratges que opten a la nominació a millor pel·lícula en llengua no catalana. La producció de cinema en versió catalana ha crescut un 50% respecte a les 14 pel·lícules de l'edició anterior, que ja era la xifra més alta d'una dècada que va començar amb el mínim històric de sis candidates a millor pel·lícula en els Gaudí del 2020, el 2021 i el 2022. El total de pel·lícules candidates als Premis Gaudí és de 85 pel·lícules, una xifra que inclou quinze documentals, quatre pel·lícules d'animació, quinze curtmetratges i les deu candidates a millor pel·lícula europea. De les 75 produccions catalanes candidates n'hi ha 38 que tenen el català com a llengua: un 50,7%. Entre les candidates a millor pel·lícula hi ha títols taquillers d'aquesta temporada com «Cronos» i «Balandrau, vent salvatge», i entre les candidates a millor film en llengua no catalana hi ha obres com «El director» —la nova pel·lícula de Dani de la Orden, encara inèdita en sales— i «Lejos de los árboles», de Meritxell Colell. Les candidatures revelen una presència important de les dones en categories tradicionalment masculinitzades com la direcció i el guió. Les candidatures amb presència femenina representen el 50,9% del total en la categoria de direcció i el 58,3% en la de guió. En producció, les dones representen el 40,4% de les candidatures, en una tendència a l'alça respecte a anys anteriors. El 30 de gener del 2027 tindrà lloc la gala dels Premis Gaudí.

[dijous, 05.11.26]
De la Revolta del Pa a la Revolta dels Supermercats
Quan Europa encara no havia paït les imatges dels saquejos en algunes grans ciutats de les cadenes de productes informàtics en mans de joves encaputxats, convocats presumptament per diverses xarxes de missatgeria, unes altres imatges han posat en alerta els riscos i la vulnerabilitat de la cibernètica utilitzada com a arma de ciberdelinqüència amb les prestatgeries de diversos supermercats europeus buides arran del control remot de la manipulació de les temperatures dels frigorífics i els congeladors fins als 50º que han malmès tones d'aliments precisament a les portes, almenys aquí, de la tradicional setmana del Gran Recapte [crítica revista digital Clip de Teatre]. Ara que ja no és profecia sinó realitat que la societat viu temps convulsos —mentre els que, amb l'arribada dels genocides i cacics al capdavant de segons quins governs, miraven cap a una altra banda—, l'atac als supermercats trenca tota lògica del que fins ara havia relacionat la revolta popular amb la solidaritat de la pobresa. Els atacs als antiquíssims graners de blat i als dipòsits de gra, símbol dels temps de crisi i de subsistència, sempre per causa de la indignació popular per l'encariment del cost de la vida i, sobretot, dels aliments bàsics, han omplert algunes de les pàgines històriques de tot el món.

[dimecres, 04.11.26]
L'obra «Maria Magdalena» del Teatre Nacional de Catalunya i el KVS de Brussel·les es representa a França en català a Le Quai CDN d'Angers
L'espectacle «Maria Magdalena» és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i del KVS de Brussel·les, amb text de Michael De Cock, dramatúrgia de Carme Portaceli i Inés Boza i direcció de Carme Portaceli. L’espectacle es va estrenar a la Sala Gran del TNC durant la temporada 2025-2026, va estar cinc setmanes en cartell i va superar el 81% d'ocupació. Posteriorment, el muntatge es va presentar al KVS de Brussel·les, el teatre flamenc de la capital belga. Ara arriba a Angers, França. «Maria Magdalena» es representa a Le Quai CDN d’Angers, en català, i continua així el seu recorregut internacional després de l’estrena a Barcelona i de les dues funcions al KVS de Brussel·les. Després dels espectacles «Mrs. Dalloway», de Virginia Woolf, i «Madame Bovary», de Gustave Flaubert, «Maria Magdalena» és la col·laboració més recent entre Michael De Cock i Carme Portaceli. En aquesta ocasió posen el focus en la figura de Maria Magdalena, un personatge que, segons els creadors, "és amb diferència el símbol de les dones esborrades de la història" [crítica íntegra de l'estrena a la revista digital Clip de Teatre]. Amb aquest espectacle, Portaceli i De Cock reivindiquen la figura de Maria Magdalena i li atorguen la rellevància que li ha estat negada al llarg dels segles, alhora que obren una reflexió sobre tantes altres dones que han quedat fora del relat històric. A partir d'un relat d'arrels bíbliques, la proposta construeix un univers escènic de gran magnetisme que convida a revisar la història des d'una nova perspectiva. L'obra compta amb el repartiment que integren Alessandro Arcangeli, Clara Do, Gabriela Flores, Ariadna Gil, Míriam Moukhles, Ana Naqe, Romeu Runa, Bea Segura i Laia Vallès.

[dimarts, 03.11.26]
«Gola», l'espectacle estrella d'Oriol Pla Solina i Pau Matas Nogué, amb totes les funcions exhaurides en la reposició de la Sala Beckett
Crítica «A la recerca del dònut perdut». Corre la brama que aquest nou espectacle del tàndem Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina és inclassificable. Res d'això. «Gola» és clarament un espectacle de clown. I quin clown, esclar! No direm que ha nascut un clown, com dirien a Hollywood, perquè Oriol Pla Solina va néixer entre pallassos, anant de gira amb la companyia dels seus pares, Quimet Pla i Núria Solina, als quals caldria afegir encara la seva germana Diana Pla Solina, una altra nom de la pista. Oriol Pla —com si el cinema i les sèries que ha fet fins ara no existissin— es llança a l'escenari fent tàndem amb Pau Matas Nogué en un moment que encara espurneja el seu celebrat espectacle «Travy», on tota la família Pla Solina mostra el que és capaç de fer quan es porta a les espatlles una trajectòria de picar pedra. Aquí, l'Oriol clown engega demanant perdó a gairebé tothom, començant pel seu pare (vol ser millor que ell), a la seva mare (de qui n'està orgullós), a la gent de l'Institut del Teatre (que no saben els que els espera), a la gent de dansa (l'hongaresa també), a la gent de circ (pobra gent), a la gent de veu i música, tothom... [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Perquè mentre duri «Gola» —i cal dir que dura, perquè amb bisos inclosos se'n va a gairebé les dues hores i una lleugera retallada de pròleg i epíleg no li faria cap mal— Oriol Pla Solina executarà una mica de tot això plegat, passat sempre pel seu filtre singular i espectacular a la vegada, de gran pista, de teatre-circ d'escenaris d'alta volada.

[dilluns, 02.11.26]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2026 amb un total acumulat de 19.495.034 visitants únics que han vist 36.774.510 pàgines i han fet 74.698.881 consultes internes de documents i àudios
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Bluesky», «Substack», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.194 edicions) de 19.495.034 visitants únics que han vist 36.774.510 pàgines i han fet 74.698.881 consultes internes de documents i àudios. Aquestes dades acumulades representen en 26 anys i 8.194 edicions una mitjana diària de 2.379,18 visitants únics (99,13 per hora) que han vist 4.487,98 pàgines (186,99 per hora) i han fet 9.116,29 consultes de documents o àudios (379,84 per hora), ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 9 minuts i 58 segons per visitant). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.269 subscriptors. Els visitants s'han connectat en diverses etapes, a part dels Països Catalans, des de 146 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites i clssificats alfabèticament: Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bangladesh, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nepal, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Rússia, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Tunísia, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[diumenge, 01.11.26]
Múnic rep la primera exposició que es presenta a Alemanya sobre el modernisme català amb el recorregut de Gaudí a Picasso
Més de 160 pintures, dibuixos, escultures, mobles i maquetes arquitectòniques concebudes entre el 1880 i el 1914 a Catalunya es presenten a la Kunsthalle München (Múnic) amb motiu de l'exposició «Barcelona moderna. De Gaudí a Picasso». La mostra explora la riquesa i la diversitat del modernisme català amb creacions d'artistes tan representatius com, entre d'altres, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell o Joaquim Mir. Moltes de les obres no s'havien vist en públic i d'altres, com la popular «Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem», del fons del Museu Narcional d'Art de Catalunya (MNAC), no s'acostuma a cedir. En el muntatge de l'exposició, hi participen diversos museus catalans o institucions a partir de préstecs de peces rellevants. L'objectiu de l'exposició «Barcelona moderna. De Gaudí a Picasso», que es pot veure a Múnic fins al 21 de febrer, és que el públic alemany i internacional descobreixin com Catalunya i Barcelona, a principis de segle XX, es van convertir en un dels grans laboratoris culturals d'Europa, barrejant estils i tècniques d'avantguarda sorgides al país i influències d'altres regions europees. L'exposició també permet donar a conèixer artistes catalans en el mercat internacional.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |