BITS MES OCTUBRE

[diumenge, 31.10.21]
El promotor cultural Tatxo Benet reviurà la Casa Garriga Nogués antiga seu d'Enciclopèdia Catalana i la Fundació Mapfre per instal·lar-hi el museu de les més de 150 obres d'art prohibides que ha adquirit recentment
L'impulsor d'aquesta nova iniciativa cultural preveu que pugui obrir aquesta seu a la primavera del 2022. La dèria de Tatxo Benet per les obres d'art que han patit censura en exposicions o museus va començar amb la polèmica obra —per a alguns— de Santiago Sierra que es va retirar de la fira Arco. Es tracta de la seqüència fotogràfica de «Presos polítics a l'Espanya contemporània» on hi havia, esclar, els presos polítics catalans arran de l'1-O. El promotor pensa obrir a la nova seu de la casa Garriga Nogués, en règim de lloguer amb l'antiga propietària de la Fundació Godia, amb una primera exposició com a presentació amb algunes de
les 160 obres d'art que ha recollit per passar després a mostres més temàtiques. Entre les peces de la col·lecció hi ha l'escultura satírica de Saddam Hussein de l’artista txec David Cerny, que l’alcalde la ciutat belga de Middelkerke va prohibir el 2006 que s’exposés al Museu Donkenput; el conegut Franco dins una nevera de refrescos d’Eugenio Merino que va encendre la Fundación Francisco Franco quan es va mostrar a Arco; el grup escultòric d’Ines Doujak amb Joan Carles I sodomitzat que va provocar la caiguda del director del Macba el 2015; o el portafolis de fotografies eròtiques de Robert Mapplethorpe que va ser polèmic als Estats Units i després a tot arreu on s’ha exposat.

[dissabte, 30.10.21]
La nova macrobotiga de Lego al Passeig de Gràcia de Barcelona ret homenatge a símbols catalans com el Barça o l'arquitecte Antoni Gaudí
La marca danesa Lego ha inaugurat la seva macrobotiga al Passeig de Gràcia, número 9, tocant a la Gran Via. El local té més de 800 metres quadrats, distribuïts en dues plantes, té totes les seves col·leccions i ofereix diferents experiències immersives als visitants, a més de retre homenatge a alguns símbols catalans, com l'arquitecte Antoni Gaudí o el Barça. Aquesta botiga se suma a les que la marca ja té a l’Illa Diagonal i La Maquinista, però per la seva capacitat la fa única. Per donar la benvinguda als visitants, la nova flagship store de Barcelona té una mascota oficial formada per dos personatges, Antoni i Drago, dues creacions de Lego que volen retre homenatge a Antoni Gaudí i a l’icònic drac del Park Güell. A més,
la macrobotiga Lego de Barcelona, insígnia dels populars “clics”, té una gran construcció de la Sagrada Família creada amb més de 200.000 peces de Lego i per a la qual s’han necessitat més de 1.200 hores de construcció. També hi ha una capsa amb peces que permeten recrear el Camp Nou. La macrobotiga està dissenyada sota el concepte de retailtainment, una nova modalitat creada per primer cop al juny a la botiga Lego de Nova York i fa pocs dies a la botiga de la Xina, a la ciutat de Guangzhou. Aquest format ofereix dinàmiques immersives físiques i digitals , per inspirar la imaginació, fomentar la creativitat i l’aprenentatge a través del joc. També ofereix altres opcions: la fàbrica de minifigures, el Mosaic Maker o el Pick a brick wall, totes adreçades a la participació activa dels visitants o clients.

[divendres, 29.10.21]
El govern de la república francesa tornarà a la república africana de Benín, una vintena d'obres d’art d’alt valor històric que les tropes franceses es van emportar del país africà el 1892 com a botí de guerra
Les obres s'estan exposant actualment per última vegada al Museu del Quai Branly-Jacques Chirac, a París. Els tresors han de ser traslladats a Benín els pròxims dies. Quan hi arribin, podran ser admirats al museu d’història d’Ouidah, un emplaçament provisional mentre no es construeixi un museu a l’antic palau reial d’Abomey. Les 26 peces provenen de l’antic regne d’Abomey (o Dahomey), avui al sud de
Benín, un petit estat del golf de Guinea, fronterer amb Nigèria. El lot inclou tres estàtues reials, totèmiques, que representen figures entre humanes i animals; tres trons, entre els quals el de l’últim rei, Behanzin —que sempre s’havia resistit a la presència francesa i va morir en un exili forçós a Alger, el 1906—; quatre portes esculpides del palau; diversos altars, i tres pals de llança de guerrers. Les obres tenen un gran valor simbòlic per Benín pel que representa de recuperació del seu patrimoni cultural i de reparació del dany causat. La devolució d’obres a Benín, gràcies a una llei aprovada pel Parlament francès, és part d’un procés d’envergadura. Hi ha altres països africans com la Costa d’Ivori, el Senegal, Etiòpia, el Txad, Mali i Madagascar que han formulat la mateixa reivindicació. Es calcula que només a les col·leccions públiques franceses hi ha uns 150.000 objectes provinents de l’Àfrica. Estan repartits en més de dos-cents museus.

[dijous, 28.10.21]
Nou quadres i dues ceràmiques de Pablo Picasso recapten 94 milions d'euros en una subhasta a Las Vegas on havien estat exposades vint anys al restaurant de l'Hotel Bellagio que portava el nom del pintor
S'han subhastat a Las Vegas onze obres de Pablo Picasso que havien estat més de dues dècades exposades al Restaurant Picasso, a l'Hotel Bellagio. Steve Wynn, amo de casinos i antic propietari de l'hotel, va ser qui va començar la col·lecció. Les obres eren propietat de l'empresa MGM Resorts, que ha manifestat la necessitat de vendre-les per renovar el fons i poder acollir treballs d'artistes emergents i col·lectius minoritaris. El lot, subhastat per gairebé 110 milions de dòlars (més de 94 milions d'euros), incloïa nou quadres i dues peces de ceràmica. L'obra que ha assolit un preu més alt és «Dona amb boina taronja i coll de pell», del 1938, venuda per 40,5 milions de dòlars (uns 35 milions d'euros). La pintura representa l'amant de Picasso, Marie-Thérèse Walter. La casa de subhastes Sotheby's va organitzar l'esdeveniment fora de la seva sala novaiorquesa al mateix restaurant Picasso de
l'Hotel Bellagio de Las Vegas. Es van exposar obres de Picasso creades entre 1917 i 1969, entre les quals «Nature morte au panier de fruits et aux fleurs», venuda per 16,6 milions de dòlars i «Nature morte aux fleurs et au compotier», per 8,3 milions. La subhasta va durar 45 minuts i hi van assistir 150 candidats a adquirir algunes de les obres.

[dimecres, 27.10.21]
El nou museu dedicat a Munch senyoreja a Oslo a la península de Bjørvika en un antic port viking que va formar part del paisatge de la coneguda obra «El crit»
És el museu que acull més obres d'un sol artista, les 28.000 que el pintor noruec va regalar a la ciutat d’Oslo abans de morir. el nou Museu Munch s’eleva a 57 metres de terra a la península de Bjørvika, un antic port viking que va formar part del paisatge d’«El crit» i que avui és mascaró de proa d’un Oslo modern que abraça definitivament el mar i confia en el poder de l’arquitectura i dels grans equipaments culturals per canviar la seva història. En tot just 225 hectàrees el barri concentra l’espectacular òpera dissenyada per l’estudi Snøhetta en marbre blanc, com si es tractés d’un bloc de gel que va descendint en capes fins que acaba a l’aigua, o la Deichman Bjørvika, de 13.500 metres quadrats, considerada una de les millors biblioteques del món. També el
Museu Munch es distingeix per ser diferent de tots els que es coneixen fins ara. La construcció del nou museu Munch, projectat per l’arquitecte madrileny Juan Herreros, ha tingut un cost de 320 milions d’euros, i culminar-lo ha suposat una empresa de deu anys plena de contratemps. L’edifici té tretze plantes i un tram superior inclinat en senyal de salutació respectuosa al fiord, des d’on es contempla la ciutat. L’antic Museu Munch d’Oslo va ser inaugurat a Tøyen el 1963 per allotjar l’important llegat que Munch va donar a la seva ciutat el 1944 (1.000 pintures, 15.400 gravats, 4.500 aquarel·les, sis escultures, dibuixos, escrits i textos literaris) i que ara s'afegeixen al fons del nou edifici.

[dimarts, 26.10.21]
Els nens de Wad-Ras han estat recordats en un acte organitzat per la revista Sàpiens amb testimonis d'infants tutelats de fa més de cinquanta anys que van conviure al centre amb menors delinqüents
L'any 1970, un grup de joves educadors es va fer càrrec del reformatori que hi havia a l’actual presó de Wad-Ras, un centre tètric en el qual els infants tutelats en règim de protecció convivien amb menors delinqüents. El canvi que hi van impulsar va transformar la vida d’aquells petits, que per primera vegada van ser tractats pels seus cuidadors amb afecte i dignitat. Però els seus mètodes progressistes aviat van topar amb la mentalitat d’unes institucions retrògrades i carregades de prejudicis que van convertir els infants en les grans víctimes del franquisme. Això és el que havia explicat la revista Sàpiens en un reportatge de camp a partir del relat de testimonis com Marià Samaranch i Pere Led sobre la seva experiència al capdavant de Wad-Ras i també entrevistes amb alguns d'aquells interns com Jesús Galea o Pere Hervás
[vegeu aquí un tast del reportatge de Sàpiens]. Els documents en què es basava el reportatge de la revista Sàpiens van ser cedits per Pere Led, un dels educadors que va treballar amb Marià Samaranch. Tots constaten els mètodes psicològics obsolets de l’època. Abans que arribés l’equip de Marià Samaranch, una vegada al mes una persona anava al centre, recollia les dades personals (nom, edat, escolaritat, pes i motiu de l’entrada al centre) dels menors ingressats aquell mes. També els feia un fred qüestionari en cinc minuts que seguia els mètodes de l’Escala d’Intel·ligència Stanford-Binet, del 1917, per determinar el coeficient intel·lectual. Era tota l’assistència psicològica que els infants rebien.

[dilluns, 25.10.21]
Aquella noia danesa...
Marta Carrasco sempre ha fugit dels clixés del que s'entén com a “dansa” estricta. La seva és una visió polièdrica que barreja el moviment, la coreografia, l'espai escènic, el so, la il·luminació, el vestuari, els efectes, la poètica i, sobretot, un fil dramatúrgic. Marta Carrasco no necessita el text per explicar una història. El relat oníric dels seus muntatges diu sempre més que mil paraules. Aquesta concepció del gènere teatral —ara se'n diu “híbrid”— que li ha valgut nombrosos reconeixements l'ha situat en un món singular, molt personal, lluny del seu àmbit i molt a prop de l'origen del cinema —¿hauria de dir potser del cinema mut?— que, tant el de fa cent anys com el d'ara mateix, no ha necessitat mai de les paraules si s'explica bé en imatges
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. No sé si és per atzar, però es dóna el cas que la història de Lili Elbe havia estat recreada també al cinema, el 2015, amb el film «The Danish Girl (La noia danesa)», de Tom Hooper, basada en la novel·la homònima de David Ebershoff. Amb «Jo, dona. A Lili Elbe», Marta Carrasco recull aquests testimonis anteriors i homenatja la pintora danesa Lili Elbe, nascuda a Vejle el 1882 i morta a Dresden, Alemanya, el 1931. És, per a la història de les conquestes socials, la primera persona que es coneix que se sotmet a una cirurgia de canvi de sexe. Pionera trans, doncs, la seva mort s'atribueix precisament a les seqüeles d'una de les últimes cinc operacions de transplantament d'úter que, lluny de la conservadora societat danesa, va poder fer a Alemanya.

[diumenge, 24.10.21]
El claqué minaire de Billy
A la pàgina d'internet de la productora SOM Produce, artífex de l'espectacle «Billy Elliot», la crida era més que suculenta per a pares i mares intrèpids que somien en convertir els seus fills, si no en estrelles de la gespa, almenys en estrelles de l'escenari. L'avís deia això: «Busquem nens d'edats compreses entre els 8 i els 13 anys, amb formació en ballet clàssic, que desitgin convertir-se en artistes professionals i protagonitzar “Billy Elliot, el musical”». Això d'“artistes professionals” té la seva ironia, tal com està el pati, però la resposta, si algú ho dubtava, va ser més que massiva. La desigualtat, al segle XXI, teòricament, ja no és tan marcada com explica la coneguda història de «Billy Elliot», popularitzada i feta mite sobretot a través del cinema amb el film estrenat l'any 2000 i dirigit per Stephen Daldry
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El resultat de la crida de SOM Produce es va constatar després d'un càsting inicial i dos anys de formació —amb interrupció forçosa pel coronavirus— en col·laboració amb l'Escola Coco Comín i dins de la franquícia creada expressament per a «Billy Elliot», amb una dotzena de professors. La resposta final va ser i és de 60 nois i noies que formen part del repartiment de l'espectacle distribuïts en 5 torns de 12 per cada funció, per respectar les limitacions horàries i “laborals” dels infants en les arts escèniques. Al seu costat, hi ha 30 intèrprets adults, 10 músics en directe i 25 tècnics.

[dissabte, 23.10.21]
El Festival 48H Open House BCN 2021 torna a la ciutat amb més de dues-centes propostes de visites arquitectòniques i activitats diverses relacionades amb l'arquitectura en una edició dedicada a l'obra de Coderch
El certamen serveix per descobrir com són per dins edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona normalment inaccessibles a la gent. Enguany, s’ha posat èmfasi especial en l’arquitectura mediterrània. L’objectiu és conèixer i entendre el passat, revisar-lo i poder crear dissenys adaptats a les noves realitats. S’hi proposa una reflexió conjunta per a un urbanisme i un territori més sostenibles. El Festival 48H Open House BCN fa dotze anys i programa 275 activitats, repartides per edificis de Barcelona, ciutats de l’Àrea Metropolitana, del Maresme i Sitges. L’arquitecte destacat d’aquesta edició és José Antonio Coderch (Barcelona, 1913 - Espolla, 1981), de qui l’organització ha preparat un itinerari per a donar a conèixer la seva important obra, amb una de les seves icones més destacades, les torres d'onades de Gran Carles III, les Oficines Trade, projectades entre el 1966 i el 1969 en col·laboració amb Manuel Valls (Barcelona, 1912 - 2000) i símbol del moviment postracionalista amb les façanes de vidre combinades amb uns interiors de fàbrica d'obra. En aquest dotzè
Festival 48H Open House BCN també hi ha convocats tres concursos de participació creativa. En el sector de la imatge, es pot participar en l’Opengram, un concurs de fotografia a Instagram i a l’Open Foto, de fotografia tradicional professional. Finalment, l’Open Sketch és una activitat que vol homenatjar l’arquitecte Enric Miralles, vint anys després de la seva mort i suggereix un itinerari per la seva obra.

[divendres, 22.10.21]
L'Associació Memòria i Història de Manresa publica en línia un recull de 140 documents dels actes prohibits i dels actes autoritzats pel postfranquisme entre el 1975 i el 1977 a la capital de Bages
En el web es poden consultar tots els documents acompanyats d’una breu explicació. Els actes estan agrupats temàticament amb els següents apartats: les conferències del Cicle de Cultura Manresana, Cicle de conferències Temes d’Ara, Manifestacions i concentracions, la Celebració del Primer de maig, actes de la Diada de l’11 de setembre, la Marxa de la Llibertat, actes relacionats amb Sindicalisme, actes de les Associacions de Veïns, l’Assemblea del Bages, xerrades sobre el Referèndum de la Llei de Reforma Política, l’Aplec de l’Estatut, actes del Congrés de Cultura Catalana, actes d’Homenatge als alcaldes republicans, les Conferències de presentació dels partits polítics, actes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), del Partit Carlí de Catalunya (PCC), del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R), Recitals de cançó, Conferències diverses i Actes diversos. A més, en
el mateix web de l'Associació Memòria i Història de Manresa, a “Actes prohibits” es pot trobar una anàlisi de les prohibicions que van patir els partits polítics, els sindicats i diferents entitats de Manresa i també la relació d’actes prohibits. A “Actes autoritzats” es pot trobar una breu explicació, a més de la relació de tots els actes autoritzats. Tot i que aquesta documentació es refereixi estrictament a Manresa, representa també un retrat robot del que en aquell mateix període va passar en altres ciutats de tot el país que despertava de la llarga Dictadura.

[dijous, 21.10.21]
Es commemoren dues efemèrides del cantant i compositor poeta Georges Brassens amb el centenari del seu naixement i el quarantè aniversari de la seva mort
El cantant i compositor francès Georges Brassens va morir jove, als 60 anys, el 30 d'octubre del 1981, a Sant Geli dau Fesc, al Llenguadoc, a Occitània. Havia nascut a Sete, a la mateixa Occitània, el 22 d'octubre del 1921, on tenia una casa de camp als afores i on havia escrit la gran majoria de les seves cançons que li van donar un reconeixement internacional. A Sete, on també reposa Paul Valéry, a qui admirava, és on Georges Brassens va ser enterrat, al cementiri de Le Py. Es commemoren doncs, dues efermèrides seves: la del naixement (100 anys, per això aquest any és l'Any Brassens) i el quarantè aniversari de la seva mort. La causa de la mort de Georges Brassens va ser una cirrosi hepàtica que va patir durant molts anys. Durant la seva joventut, Georges Brassens va treballar en diversos oficis abans de dedicar-se a la cançó, fins que el 1952 el va descobrir el Cabaret de Patachou, a Montmartre. La seva popularitat es va forjar a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, primer en les actuacions de cabarets i cafès-concert parisencs, principalment a Les trois baudets. En els seus últims anys el seu escenari preferit va ser el teatre Babino, al barri parisenc de Montparnasse on el 1982, un temps abans de la seva mort, tenia programat encara un concert. Georges Brassens va portar una vida privada discreta, molt reclòs a la casa de camp de Sete. Una de les seves cançons més icòniques és «La mauvaise réputation».
Georges Brassens va tenir nombrosos seguidors del món de la cançó com Georges Moustaki, Paco Ibáñez o Jacques Brel. En català va ser un dels inspiradors dels inicis de la Nova Cançó, probablement per la seva línia de lletres combatives i agres que ridiculitzaven molts hàbits de la societat del seu temps. Josep Maria Espinàs va ser el primer a fer-ne algunes versions i el van adoptar de seguida Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat o Rafael Subirachs. El seu més fidel seguidor en català ha estat Miquel Pujadó amb diversos discos publicats. Durant molts anys, Georges Brassens va dir el que li va semblar sobre els seus coetanis que, tot i així i a pesar de les crítiques, no van deixar mai d'escoltar-lo i comprar els seus discos. D'esperit anarquista i molt lliure, va voler estar al marge de compromisos polítics, fins i tot quan se li va demanar de signar el manifest contra la guerra d'Algèria dels anys seixanta. A més de lletres que no estalviaven segons quins impromperis o renecs, també tenia poemes farcits d'amor vitalitat i tendresa. La lletra on demana ser enterrat a la platja de Sete és considerat un dels seus monuments poètics. A més del reconeixement com a cantant, va ser distingit amb Premi Nacional de Poesia de França. Malgrat això va renunciar a entrar a l'Acadèmia quan li van proposar. Jean-Paul Sartre va dir d'ell en una ocasió que se li endevinava el bona persona que era en la seva mirada. El testament de Georges Brassens és una de les cançons dels anys seixanta quan diu: «Estaré trist com un salze, quan Déu, que em segueix per tot arreu, em digui “vine'm a veure allà dalt si és que hi sóc”. I en un to més trapella acaba dient: “Deixo la vida sense rancúnia, no tindré mai més mal de queixal».

[dimecres, 20.10.21]
Els cartells modernistes de «Cigarrilos París» del Museu Comarcal de la Garrotxa s'exposen als Espais Volart de la Fundació Vila Casas de Barcelona
L’emprenedor olotí Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 1864 - Barcelona, 1946) va crear l’empresa tabaquera més important de l’Argentina després d'un fracàs que va tenir a París. Un dels secrets del seu èxit va ser l’ús d’innovadores estratègies publicitàries. I la seva acció més famosa, el concurs internacional de cartells per anunciar els «Cigarrillos París». El concurs es va convocar el desembre de l’any 1900, dotat amb 22.000 francs —en diners constants, una xifra encara no superada— i un total de 31 premis. La majoria dels originals premiats, realitzats pels millors cartellistes del moment, va ser dipositada al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. L'exposició que acullen ara les sales dels
Espais Volart de Barcelona està coorganitzada amb el Museu Comarcal de la Garrotxa, que la va presentar el 2019, i explica, a través dels principals cartells presentats en aquest concurs, però també de fotografies, impresos, vestits, objectes i productes de disseny, el llenguatge publicitari de principi del segle XX. I com aquest, a través de la seva particular iconografia, aborda realitats com la situació de la dona, les classes socials, la infància, el progrés o el mite de la ciutat-llum. S'hi veuen, entre altres, un cartell amb dos nens que s’amaguen darrere una cantonada per fer un cigarret, un altre en què apareix un altre nen, en aquest cas despullat, que vol fer fumar un ratpenat. I un tercer anunci amb una dona també amb un cigarret a les mans, però amb trampa: el cigarret podria ser un porro, perquè la dona posa extasiada enmig d’un camp ple de flors de cascall. Tots tres cartells són de la mateixa marca, «Cigarrillos París» i mentre avui serien considerats políticament incorrectes, fa més d’un segle representaven l’ambició del llenguatge naixent de la publicitat i com l'art nouveau va ser un fenomen global. Una de les anècdotes de l'esmentar concurs és que Ramon Casas, considerat el mestre de l'art del cartell modernista quan s'hi va presentar no va ser esocollit com a guanyador.

[dimarts, 19.10.21]
Es commemora el cinquantenari del discurs de Pau Casals a l'Assemblea General de l'ONU després d'estrenar l'Himne per a les Nacions Unides i de ser condecorat amb la Medalla de la Pau
L’acte central de la commemoració serà el concert «50 anys de Pau Casals a les Nacions Unides», el 24 d’octubre al Palau de la Música Catalana, el mateix dia de l'efemèride quan, 50 anys enrere, Pau Casals va estrenar l’«Himne per a les Nacions Unides» en un concert a la seu d’aquest organisme a Nova York. L’orquestra Franz Schubert Filharmonia i el Cor de l’Orfeó Català, dirigits pel mestre Tomàs Grau, interpretaran l’Himne que Nacions Unides li va encarregar a Pau Casals, el «Concert per a dos violins en re menor» de J.S. Bach i l’«Himne a l’Alegria de la Novena simfonia» de L.v. Beethoven. Una altra iniciativa de la commemoració del
cinquantenari del discurs de Pau Casals a l'Assembles General de l'ONU és el rodatge del documental «Un Himne per a les Nacions Unides de Pau Casals», que es presentarà l’any vinent. Es tracta d’un projecte audiovisual que mostrarà l’extensa relació de Pau Casals amb l’ONU i la defensa de la pau, a través de documents històrics, materials inèdits i entrevistes a diferents personalitats i testimonis. L’objectiu d’aquest treball és reivindicar i divulgar la figura de Pau Casals i apropar el seu llegat musical i humanístic a les noves generacions, perquè esdevingui un llegat de la commemoració.

[dilluns, 18.10.21]
Tres propostes escèniques sobre Víctor Català coincideixen a la cartellera catalana des de «La Víctor C.» del Teatre Nacional de Catalunya a la gira del muntatge musical «Infanticida» de Neus Pàmies i el també musical electrònic d'arrel d'Elvira Prado-Fabregat i Carles Viarnès sobre «Solitud»
L'escriptora Caterina Albert viu una redescoberta des de diferents àmbits. Literàriament, ha estat notícia per la publicació en edició revisada dels apunts biogràfics «Mosaic» (Club Editor, 2021), que ha servit de base principal per a l'elaboració del muntatge
«La Víctor C.», amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart, dirigit per Carme Portaceli i protagonitzat per l'actriu Rosa Renom, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. També al TNC, però a la Sala Tallers, es reposarà l'autoqualificada com a òpera electrònica sobre el conte «Infanticida», protagonitzat per l'actriu i cantant Neus Pàmies sota la direcció de Marc Angelet, amb composició de Clara Peya i Marc Rosich, que es va estrenar en el seu dia a la Sala Àtrium i que no ha deixat de fer gira des d'aleshores. I finalment, a la Fira Mediterrània de Manresa s'ha estrenat una altra proposta de música electrònica d'arrel, però en aquest cas basat en la novel·la «Solitud», a càrrec d'Elvira Prado-Fabregat i Carles Viarnès amb material de l’arxiu Càntut de cançons populars i amb la col·laboració del Konvent de Berga, la Marfa de Girona, el Festival de Llegendes i el Museu de la Vida Rural.

[diumenge, 17.10.21]
El musical que rememora la mítica pel·lícula de Gene Kelly ballant sota la pluja promet una llarga temporada al Teatre Tívoli de Barcelona abans d'iniciar una gira fora de Catalunya
«Pluja de paraigües». Assisteixo a la primera funció amb l'aforament al 100% dels teatres després de més d'un any i mig de restriccions sanitàries i el canvi es respira en l'ambient a l'escenari del Teatre Tívoli. Aquest 15 d'octubre hi ha una aura especial i sembla que l'espectacle llueixi més que mai tot i que ja porta un mes en cartellera. Llueix sobretot quan esclata al final de dues hores i mitja, que passen cantant, ballant i volant (entreacte inclòs) i que posen dempeus tot l'auditori en una nit que, sense que ho puguin evitar, emociona alguns dels intèrprets que segurament enyoraven veure una platea amb tots els caps i rostres —i encara amb les mascaretes— ocupant totes les butaques des de la primera fila de platea fins a l'última fila de l'amfiteatre
[crítica integra a la revista digital Clip de Teatre]. La nova aposta musical de la productora catalana Nostromo Live, capitanejat a la direcció escènica i musical per Àngel Llàcer i Manu Guix, no és que sigui “el gran musical de la temporada” sinó que és el musical d'aquesta i d'altres temporades passades. Hi ha espectacles que marquen una dècada (en el seu dia, «Sweeney Todd», per exemple, al Teatre Poliorama). I «Cantando bajo la lluvia» va pel mateix camí. Té un previsible llarg recorregut i és una aposta segura de recomanació sense cap mena de reticència.

[dissabte, 16.10.21]
El grafit de la nena amb globus de Banksy que es va autodestruir s'ha subhastat ara valorant-se en 21 milions d'euros després de marcar el preu de sortida de 4,7 milions
El famós quadre de Banksy «Girl with ballon (Nena amb globus)»,del 2004, que es va autodestruir després de ser venut per un milió de lliures l'any 2018, s'ha tornat a vendre ara a la sala Sotheby's de Londres per 21 milions d'euros, després que el preu de sortida era prudentment de només 4,7 milions. El grafiter Banksy marca així el seu propi record ja que aquest mateix any havia venut un altre grafit per més de 18 milions d'euros pagats per una col·leccionista europea anònima, que és una de les tendències del mercat de l'art actual que sovint no desvela qui hi ha darrere d'aquestes operacions o si es tracta simplement d'una estratègia per augmentar el valor de segons quines peces. En el cas del grafit de
la nena amb globus, les circumstàncies que van envoltar l'autodestrucció en plena subhasta n'ha augmentat el valor perquè segons el mateix artista havia declarat en el seu compte d'Instagram el projecte era la destrucció absoluta tot i que el mecanisme que va idear no va acabar de funcionar i es va quedar a mitges.

[divendres, 15.10.21]
El cap «Water's soul» de Jaume Plensa és l'obra de més envergadura de l'artista i s'instal·larà a Nova Jersey a la riba del riu Hudson per fer una crida al silenci enmig del soroll de la societat contemporània
La inauguració de «Water's soul» dóna el tret de sortida a les inauguracions de Jaume Plensa als Estats Units d'aquesta tardor: el dia 28 d'octubre obre una nova exposició a la seu novaiorquesa de la galeria Lelong, on mostrarà per primera vegada peces d'una nova sèrie de caps titulada «Niu», el tret característic de la qual és que són dins del bloc de pedra. I a finals de novembre inaugurarà una obra gegantina al centre de recepció de visitants del parc d'escultures Frederik Meijer, a Grand Rapids, Michigan. L'obra porta per títol «Utopia» i consisteix en els retrats gegantins de quatre joves de diferents nacionalitats fets amb marbre blanc vietnamita que cobreixen totalment les parets del centre. És l'obra més monumental de
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) en termes de volum, i el mateix artista la considera la més espiritual. La idea del silenci és una de les claus de les escultures monumentals de Jaume Plensa dels últims anys. Per crear aquest silenci, els personatges de l'artista tenen els ulls tancats i, de vegades, un dit davant dels llavis, com el cap monumental que inaugura el dia 21 d'octubre a Nova Jersey, és la seva obra de més envergadura, amb 22 metres d'alçada, i quedarà instal·lada permanentment a la riba del riu Hudson, davant del Baix Manhattan.

[dijous, 14.10.21]
Obre la galeria Moco Museum d'art contemporani de la mà de dos emperenedors dels Països Baixos al Palau Cervelló del carrer Montcada de Barcelona
Volen identificar-se entre modern i contemporani, d'aquí ve el nom d'aquest nou espai, Moco Museum, una iniciativa de caràcter privat, per tant amb tarifes de pagament, que s'inaugura al carrer Montcada, molt a prop del Museu Picasso, al Palau Cervelló, al número 25. Els seus impulsors són Lionel i Kim Logchies, dos col·leccionistes que a Amsterdam ja tenen oberta la Lionel Gallery de Spiegelstraat. La línia del
Moco Museum de Barcelona és la de presentar obres d'autors internacionals reconeguts. Entre els primers noms anunciats hi ha els d'Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat, Banksy, Salvador Dalí, Damien Hirst, Keith Haring, KAWS, Hayden Kays, Yayoi Kusama, David LaChapelle i Takashi Murakami. D'entre les exposicions temporals hi ha la de l'artista xilè Guillermo Lorca, comissariada per Simon de Pury, comerciant d'art. La seu del Moco Museum d'Amsterdam, situar en un edifici del 1904, Villa Alberg, va obrir l'any 2016 i des d'aleshores, segons els seus responsables, ha rebut 2 milions de visitants. El Palau Cervelló del carrer Montcada ha estat rehabilitat com a galeria per l'Studio Pulsen. Fins a mitjan segle XX va estar habitat i els seus orígens són de l'Edat Mitjana.

[dimecres, 13.10.21]
La setena edició del circuit Pantalla Barcelona portarà als centres cívics 66 projeccions de 12 pel·lícules relacionades amb Barcelona i renova la col·laboració amb l'Acadèmia del Cinema i el Cicle Gaudí
Aquesta edició que té lloc del 19 d’octubre d'aquest any fins al 23 de febrer de 2022 a les pantalles dels centres cívics de Can Basté, Pati Llimona, Can Clariana Cultural, Casa Groga, Ateneu Fort Pienc, Zona Nord, Vil·la Florida, La Sedeta, Cotxeres de Sants, La Sagrera “La Barraca”, i Josep Maria Trias i Peitx, i l’Auditori Sant Martí, tots centres cívics de Barcelona. En aquesta edició de tardor, que a més renova la col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema i amb el Cicle Gaudí, s'ofereixen 66 projeccions de 12 pel·lícules de temes variats. En aquesta setena edició del certamen
Pantalla Barcelona es podran veure «Adú», de Salvador Calvo; «La hija de un ladrón», de Belén Funes; «Las niñas», de Pilar Palomero; «My mexican Bretzel», de Núria Giménez Lorang; «La dona il·legal», de Ramón Térmens; «Una mujer fantàstica», de Sebastián Lelio; «El cuarto reino. El reino de los plásticos», d’Adán Aliaga i Àlex Lora; «Niños somos todos», de Sergi Cameron; «Les Perseides», d’Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró; «L’escriptor d’un país sense llibreries», de Marc Serena; «Sense sostre», de Pep Garrido i Xesc Cabot, i «El hoyo», de Galder Gaztelu-Urrutia. Per poder complir amb la normativa de mesures sanitàries, és imprescindible reservar les entrades per assistir a les projeccions que son gratuïtes, tot i que l'aforament ja sigui del 100% tal com s'ha anunciat.

[dimarts, 12.10.21]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2021 amb 23.445.113 visitants que han fet 50.171.039 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.445.113 visitants i 50.171.039 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.512,1 visites de pàgines (13,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.597 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 11.10.21]
El Serielizados Fest 2021 torna a portar les millors produccions que han triomfat en televisions i festivals de tot el món amb 35 sèries i documentals inèdits que es veuran a través de la plataforma Filmin
La guanyadora del Series Mania, «Blackport» (Islàndia, 2021), és un dels plats forts d’aquesta edició (19 a 30 octubre). La història se situa en un petit poble de pescadors el 1984, l’inici d’un període difícil per a la indústria pesquera d’Islàndia, plena de cobdícia i corrupció. La sèrie retrata tant la transició que travessava el sector com el canvi de la societat local, juntament amb els canvis graduals dels personatges en cerca de poder i riquesa. També premiada en el certamen francès, amb el guardó a la millor sèrie de Panorama Internacional, arriba «The Last Socialist Artefact» (Croàcia, Sèrbia, 2021). Dos empresaris de Zagreb arriben a un poble perdut als Balcans, marcat per la caiguda del comunisme, per provar de reactivar la pobre economia (i vida) local. Des de les antípodes arribarà al
Festival Serializados Fest 2021 «The End» (Austràlia, 2020) creada per Samantha Strauss (Nine Perfect Strangers), un drama que retrata tres generacions d’una família que intenta descobrir com morir amb dignitat i fer que la vida valgui la pena. El thriller nòrdic estarà també molt present en aquesta edició. Magnus Martens signa «Furia» (Noruega, 2021), un thriller tens ambientat en la zona rural de l’oest de Noruega, on dos policies han de seguir la pista d’una cèl·lula terrorista d’extrema dreta. Del mateix país arriba «Pørni» (Noruega, 2021), una dramèdia creada per Henriette Steenstrup. Pørni és una dona que posa sempre la resta de persones per davant, i que a vegades no pren les millors decisions per a si mateixa. Malgrat això, fa tot el que pot per ser feliç.I des del Regne Unit competeix una comèdia musical anàrquica i irreverent. «We Are Lady Parts» (2021) que segueix una banda de punk londinenca formada per un grup d’adolescents musulmanes, anomenada ‘Lady Parts’, que té la missió de trobar una guitarrista principal i potser, només potser, aconseguir un bolo en condicions. Finalment, amb «The Spectacular» (Països Baixos, 2021) es viatja fins el 1988, un dels anys més sanguinaris de l’IRA, la lluita del qual es va traslladar més enllà del Regne Unit.

[diumenge, 10.10.21]
La nova àgora Àfora del Grup Focus vol prendre com a base la vivència escènica per incidir en la vida artística, cultural i social
El 35è aniversari de Focus no para d'aportar noves iniciatives. Després d’inaugurar la temporada teatral amb més inversió de la seva història i de presentar Lantia Escénica, una nova unitat de producció de l’empresa amb seu a Madrid, la següent aposta és la creació de
l'àgora Àfora que està integrada per cinc branques diferents: la Fundació Romea, el segell editorial Àfora, la Cinquena Paret com a punt d'intersecció entre el teatre i el carrer, Platea 618 per contribuir a una major coneixement entre els professionals del sector de Barcelona i Madrid, i Espectadors, una línia directa de relació amb el públic que compta ja amb l'organització del I Congrés Internacional d'Espectadors de Teatre que se celebrarà a Barcelona el maig del 2022 amb la participació d'una cinquantena d'espectadors de 25 països.

[dissabte, 09.10.21]
El Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat dedica la 21a edició a les autores que escriuen poesia i es prepara per commemorar l'Any Ferrater el 2022
El certamen segueix ben de prop les noves tendències i l'actualitat poètica. D'aquí que les autores siguin les protagonistes. Per això celebrarà el 80è aniversari de Marta Pessarrodona, la degana de la poesia catalana, amb l’exposició «Les paraules de la Marta», a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater. La poeta, santcugatenca d'adopció intervindrà en diferents actes del certamen i recordarà, amb l'actriu Montse Guallar i la poeta Àngels Gregori, el recull «A favor meu, nostre», en el 40è aniversari de la seva publicació. Entre les participants del
Festival de Poesia de Sant Cugat figuren, a més, Blanca Llum Vidal, Laia Malo, Meritxell Cucurella-Jorba, Laia Llobera, Anna Garcia Garay, Gemma Gorga, Núria Contreras, Cecília Navarro, Irene Gómez, Raquel Pena, Noa Noguerol, Silvie Rothkovic, Christelle Enguix, Xènia Dyakonova i Maria Callís. El Festival s'inaugura amb un espectacle commemoratiu del 90è aniversari del sufragi femení, dirigit per Jordi Bosch, amb Maife Gil, Victòria Pagès, Silvia Bel, Laura Aubert, Clara de Ramon i Elisabet Casanovas, acompanyades musicalment per Gemma Humet i el cor de dones santcugatenc Aglepta. Recitaran una selecció de 43 poetes dones modernes i contemporànies.

[divendres, 08.10.21]
Una vuitantena de galeries nacionals i internacionals participen en la fira d'art contemporani Swab de Barcelona
Segons els organitzadors, la fira d'art contemporani Swab ha aconseguit una participació molt similar a la de les fires anteriors: 80 galeries nacionals i internacionals participen en la fira d'art contemporani de Barcelona (7 - 10 d'octubre), però en una versió híbrida. Les activitats presencials tenen lloc al pavelló Itàlia de Montjuïc i es combinen amb d'altres en línia a través de la plataforma Artland. D'entre les galeries —escollides pels comissaris Omar López Chahoud, Jérôme Pantalacci i Domenico de Chirico i els col·leccionistes Giuseppe Casarotto, Marie Elena Ángulo i José Luis Lorenzo— la majoria tenen una llarga trajectòria i deu són de Barcelona, com ADN Galeria o Galeria Senda. La
Fira d'art contemporani Swab vol brindar a artistes emergents l'oportunitat de poder donar a conèixer la seva obra, i ho fa a través de les seccions Emerging i Focus LATAM. Aquesta última, comissariada per Santiago Gasquet, codirector de la galeria Piedras (Buenos Aires), vol potenciar les noves generacions d'artistes contemporanis llatinoamericans. Una altra proposta per destacar de la programació 2021 és el projecte Seed: dotze espais independents gestionats per artistes experimentals. El Swab Seed busca donar veu a treballs alternatius de l'escena contemporània. A més, la Fundació Vila Casas per patrocinar la participació de quatre dels espais catalans. Swab Barcelona també comptarà amb Swab Kids, la secció dedicada als petits que volen explorar la seva creativitat.

[dijous, 07.10.21]
Un ballet inèdit musicat per Robert Gerhard amb argument de Ventura Gassol i escenografia de Joan Junyer sobre «La nit de Sant Joan» s'estrena al Gran Teatre del Liceu amb decorats basats en els esbossos originals
Aquesta obra de Robert Gerhard, s'havia de representar a Barcelona entre el 1936 i el 1939, però no va poder ser a causa de la Guerra Civil. Vuitanta anys més tard de la seva creació, el Gran Teatre del Liceu, en coproducció amb la Fundación Juan March, recuperen aquest nou espectacle de dansa amb el coreògraf Antonio Ruz (que substitueix l'original de Léonide Massine i de la qual no es conserva cap apunt) i interpretat al piano per Miguel Baselga. Els decorats de
«La nit de Sant Joan» sí que són reproduccions dels esbossos originals realitzats per Joan Junyer, que també va realitzar figurins, que va conservar i va arribar a exposar a la mostra «Art in Progress» del Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. L’acció del ballet se situa en la nit mítica de la festivitat de Sant Joan a la poblacó d'Isil i en les celebracions de foc del Pirineu català, amb una música moderna d'aire popular i ritmes frenètics que descriu danses de torxes, la desfilada de figures màgiques i els moviments eròtics de parelles que, en íntima unió, acaben en casament a l'alba. Després d’estrenar-se a la Fundación Juan March, l’obra es pot veure per primera vegada a Barcelona (8-10 octubre), amb una funció especial per a públic familiar el diumenge al matí.

[dimecres, 06.10.21]
El nucli de Vilajoan de la població de Garrigàs a l'Alt Empordà recorda Fabià Puigserver amb el «I Festival de Teatre de Vilajoan» dedicat al director, escenògraf i cofundador del Teatre Lliure amb motiu del trentè aniversari de la seva mort
És una de les primeres iniciatives que tenen lloc aquest any (7-10 octubre) en què es commemora la mort del director i escenògraf Fabià Puigserver (Olot, Garrotxa, 1938 - Barcelona, 1991) i compta amb la col·laboració del Museu d'Arts Escèniques i l'Institut del Teatre. Entre les activitats hi ha una exposició a l'Església de Santa Magdalena de Vilajoan amb bona part del material cedit per l'Institut del Teatre com diverses imatges i figurins del Fons Fabià Puigserver. Hi destaquen 8 figurins a mida real d'obra emblemàtiques com «Lysístrata» (1972), «Quiquiribú» (1976) o «Les tres germanes» (1979), que va dirigir Lluís Pasqual. Cal tenir en compte que el Fons Fabià Puigserver del Museu d'Arts Escèniques abasta 45 anys del director i escenògraf des del 1956 al 1991 amb documentació de la seva activitat professional així com dibuixos originals fins a un lot de 500 esbossos, 300 plànols escenogràfics, 1.800 figurins, 250 fotografies, 250 dibuixos i pintures, 15 gravats i 20 quaderns. Unes altres activitats del
«I Festival de Teatre de Vilajoan» són conferències sobre l'homenatjat i les seves diferents facetes i una taula rodona amb actors o professionals que van treballar amb ell com Imma Colomer, Toni Sevilla, Domènec Reixach, Guillem Jordi Graells i Montse Amenós. El programa inclou també la representació de l'obra «Sería una pena que se marchitaran las plantas», del dramaturg croat Ivor Martinic, amb els intèrprets Victorio D'Alessandro i Júlia Ferré. Aquestes representacions tenen com a escenari natural el pati interior de la primera casa on es va instal·lar Fabià Puigserver quan va arribar al nucli de Vilajoan. Finalment hi ha un “aperitiu electrònic” de cloenda amb els actors Nao Albet i Marcel Borràs, guardonats recentment amb un Premi Max.

[dimarts, 05.10.21]
El Museu del Disseny de Barcelona acollirà la gran exposició internacional «Bansky. The art of protest» amb un centenar de peces del grafiter més misteriós i cotitzat a tot el món
Barcelona serà la capital mundial del grafiter més famós del món, el misteriós Banksy. El Museu del Disseny (Dhub) inaugurarà una gran mostra d'originals de l'artista urbà de tot tipus de format (oli, acrílic o esprai sobre tela i fusta, serigrafies d’edició limitada, escultures, instal·lacions, vídeos i fotografies) cedides per col·leccionistes privats de tot el món.
«Banksy. The art of protest» ha obtingut un milió d'espectadors en la seva gira —va començar a Sant Petersburg el 2018— i s'ha vist en ciutats d'Espanya, com Madrid i Màlaga. A Barcelona comptarà amb obres noves, i és una producció de SoldOut, el Disseny Hub i l'Ajuntament de Barcelona. L’exposició també albergarà un nou espai audiovisual immersiu que oferirà un viatge multisensorial per la trajectòria artística de Banksy, un grafiter avui multimilionari que no ha donat a conèixer mai la seva identitat. L'artista sempre és focus d'atenció mediàtica, tant per les noves obres que apareixen per sorpresa en parets de la Gran Bretanya, com per propostes de gran format com un parc d'atraccions o grafitis als murs de Betlem. O per haver subhastat una obra que va arribar al milió d'euros i que es va autodestruir. És un artista polític que critica la globalització, el consumisme, les guerres, el poder de la política i la religió, la lluita de classes o la crisi climàtica. Moltes de les obres han aconseguit arribar a ser icòniques, com Mickey i el pallasso de McDonald's agafant la nena víctima de la bomba atòmica.

[dilluns, 04.10.21]
El Born Centre de Cultura i Memòria acull l’exposició «El centenari. Fellini al món» dedicada a la figura de Federico Fellini amb motiu del centenari del seu naixement
Coorganitzada per l ’Instituto Italiano di Cultura a Barcelona i El Born CCM, la mostra permet conèixer el món oníric de l’autor i el seu vessant més íntim, més enllà de la seva filmografia. Federico Fellini és una figura mundial que ha contribuït significativament a la història del cinema. El seu llegat forma part de la memòria col·lectiva i la seva figura continua despertant interès. A través del llenguatge cinematogràfic, Federico Fellini va contribuir a posicionar internacionalment la imatge d’Itàlia. Tot plegat el converteix en una figura cabdal de la cultura europea de la segona meitat del segle XX.
La mostra «El centenari. Fellini al món» aplega gran part del material que el director va produir o que està relacionat amb ell. Més de 80 fotografies dels rodatges i de la seva vida privada, cartells originals de les seves pel·lícules, cartelleres, guions, contractes, cartes, atrezzo i vestuari ressalten l’eclecticisme i la versatilitat del director, de qui es descobreix també la seva faceta de dibuixant. Crítics i satírics, els seus dibuixos tenen un estil propi que va anar evolucionant. A l’exposició es presenten més de 50 dels seus dibuixos. Molts són caricatures dels seus personatges. També es dedica un apartat al còmic, que va arribar a considerar una expressió artísticament més pura que la del cinema. I fins i tot hi ha una sèrie de dibuixos que Fellini va fer entre 1991 i 1992 denominada «Erotomaquia o Battaglia d’Amore», que representa l’arquetípic combat entre l’home i la dona segons la irònica visió felliniana. La mostra que ara arriba a Barcelona on es pot veure fins al 9 de gener del 2022 s’ha presentat abans a Moscou, Sao Paulo, Vílnius, Tirana, Ljubljana, Sant Petersburg, Buenos Aires i Kíev.

[diumenge, 03.10.21]
El Festival Internacional de Fotografia InCadaqués reuneix 23 exposicions en una vintena d'espais que mostren l'obra de 35 autors reconeguts que representen 17 països
Entre les exposicions que es poden veure en aquest extens recorregut fotogràfic per metre quadrat de Cadaqués hi ha la primera exposició de Helmut Newton amb fotografies del 1967 al 1986. Els jardins de la Casa Dalí, a Portlligat s'han afegit al festival amb l'exposició: «L’ull és una càmera: la visió fotogràfica de Salvador Dalí», comissariada per Simon Baker i Clothilde Morette. L’artista de Ghana, Derrick Ofosu Boateng, exposa a la galeria Blanco Mora objectes, persones i escenes de carrer del seu país. La Galeria Iturria acull una doble exposició: una selecció de fotografies en blanc i negre d’Elliott Erwitt i una de retrats de la italiana Giorgia Fiorio. Dins el
Festival Internacional de Fotografia InCadaqués, el Museu de Cadaqués es dedica a Oriol Maspons, amb còpies d’època d’imatges icòniques de Cadaqués que mostren el procés de transformació del poble. L’artista visual Marina Planas, neta del fotògraf Josep Planas i Montanyà, reinterpreta irònicament les fotografies d’hotels que va fer el seu avi als seixanta i setanta. I Jordi Barón documenta fotogràficament el procés de buidatge de pisos. La convocatòria de residència artística (invitació a passar quinze dies a Cadaqués per desenvolupar una sèrie fotogràfica) ha estat per a Letizia le Fur, que presenta «Les métamorphoses» i que es podrà veure en una exposició subaquàtica a la badia i a la galeria Patrick J. Domken.

[dissabte, 02.10.21]
L'Ohlalà! Festival manté l'exhibició presencial a l'Institut Francès i una seqüela a la plataforma Filmin amb deu pel·lícules del cinema francòfon contemporani
L’Ohlalà! Festival arriba a la quarta edició a l’Institut Francès de Barcelona, que ha inaugurat amb el documental «Indes galants», pel·lícula dirigida per Philippe Béziat. El festival de cinema francòfon de Barcelona durarà presencialment fins al 6 d’octubre i tindrà, també, una versió en línia a Filmin, que s’allargarà fins al 10 d’octubre. L’Ohlalà! Festival programa deu llargmetratges, tots de parla francesa i dels quals cinc són de França, tres són coproduccions francobelgues, un film és canadenc i un altre, senegalès. Entre aquests films hi ha el thriller «Medecin de nuit», que compta amb la presència del seu director, Elie Wajeman, així com «Eslàlom», en què també intervindrà la directora novella Charlène Favier. Aquests dos col·loquis només se seguira en línia. Una altra directora convidada és Isabel Coixet.
L'Ohlalà! Festival li ha concedit carta blanca per presentar una pel·lícula relacionada amb el món francòfon de la seva elecció i mostrar-la al festival. Coixet ha escollit el film coral «Paris je t’aime». Una de les novetats d’aquest any és la col·laboració amb el festival de Badalona de curtmetratges, Filmets. Abans de cada projecció de l’Ohlalà! es pot veure un curtmetratge francòfon seleccionat en la programació del Filmets 2020.

[divendres, 01.10.21]
Teatre, música, dansa, circ i cinema integren la programació de la desena edició de Barcelona Districte Cultural que ofereix 39 propostes en 34 escenaris de la ciutat
En aquesta edició el circuit cultural programa un total de 236 funcions des de principis d’octubre a finals de desembre per a públic general, que se sumen a les activitats complementàries i sessions programades per a públic escolar. Pel Barcelona Districte Cultural han passat més de 110.000 espectadors, des de la seva creació l’any 2017, gràcies a l’ampliació progressiva del projecte tant de nombre de centres implicats com de funcions programades. En aquesta desena edició de
>Barcelona Districte Cultural el projecte creix i arriba a la xifra de 32 equipaments dels 10 districtes, que programen activitats en 34 escenaris. El circuit de tardor ofereix una programació de 39 propostes: deu muntatges de teatre, deu concerts, set espectacles de dansa i dos de circ. La programació ofereix 236 funcions obertes repartides entre 32 equipaments dels deu districtes de la ciutat en 34 escenaris.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció