[diumenge, 04.10.26]
L'espectacle físic «Has Been» dels artistes europeus Sidi Larbi Cherkaoui i Martin Zimmermann obre el 35è Festival Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona
La 35a edició de Temporada Alta aixeca el teló amb «Has Been», la primera creació conjunta de Sidi Larbi Cherkaoui i Martin Zimmermann, dos noms destacats de l’escena contemporània europea. En aquesta nova peça, estrena absoluta a l'Estat espanyol, de Cherkaoui i Zimmermann comparteixen autoria, direcció, coreografia i escenari per abordar la por de quedar fora de joc, de convertir-se en algú que ja ha estat. Sense text i amb música en directe, «Has Been» construeix una tragicomèdia sobre el pas del temps, l’envelliment dels cossos i les façanes que intenten dissimular-ne el deteriorament. Tots dos creadors, ja entrats en la cinquantena, parteixen també de la seva pròpia trajectòria per reflexionar amb humor i sensibilitat sobre la fugacitat de l’èxit i l’envelliment artístic. Després d’haver-se retirat de l’escena en creacions anteriors, tornen ara al Festival Temporada Alta com a intèrprets en un duet que converteix aquesta consciència del pas del temps en matèria escènica. A «Has Been», Sidi Larbi Cherkaoui encarna una diva envellida, a mig camí entre patriarca, vedet i xaman, mentre que Martin Zimmermann interpreta el seu servent, una figura ambigua que pot ser alhora l’últim admirador, el conserge o fins i tot la personificació de la mort. A partir d’aquesta relació, els dos creadors construeixen un univers en què el surrealisme belga i el dadaisme suís es troben en un joc escènic estrany, poètic i expressiu. La relació entre tots dos personatges permet explorar també el poder, la dependència i la fragilitat de les jerarquies. Mentre el servent intenta capgirar la relació de forces a través de l’astúcia, l’autoritat de la diva es va desintegrant al mateix ritme que el món que l’envolta. La peça qüestiona així la vanitat i la caiguda i deconstrueix amb ironia el mite de la celebritat vinguda a menys. La trobada entre els dos creadors posa en diàleg llenguatges escènics diferents. Cherkaoui, coreògraf i director artístic del Ballet du Grand Théâtre de Genève i de la companyia Eastman, ha desenvolupat una trajectòria marcada per l’encreuament de disciplines i tradicions. Zimmermann, per la seva banda, fa més de vint-i-cinc anys que treballa en un teatre visual i físic sense paraules que fusiona circ contemporani, dansa, teatre i instal·lació escenogràfica. A escena els acompanyen Alexandre Dai Castaing, responsable també de la composició musical, Kaspy N’dia i Kazutomi “Tsuki” Kozuki. La dramatúrgia és de Sabine Geistlich i l’escenografia de Martin Zimmermann.

[dissabte, 03.10.26]
Balandrau pandèmic
Hi ha un moment, en aquest muntatge mig performàtic mig conferència performativa, escrit a quatre mans per Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer, que fa la impressió que l'illa noruega de Bouvet —Bouvetøya, en noruec— s'hagi convertit en el Balandrau de trista memòria a Catalunya. Afortunadament, només és una impressió momentània perquè el desenllaç de Bouvetøya no és humanament tan tràgic com el del temporal salvatge de Balandrau, que va fer més conegut per tothom el massis del Ripollès, al sud del Pirineu català. L'obra és una revisió de la primera versió gairebé frustrada, amb mascaretes i pocs espectadors, que es va estrenar el 2020, en plena pandèmia, al Festival Temporada Alta. Ara, l'equip l'ha refet, l'ha ampliat, l'ha madurat i n'ha mantingut el registre distòpic, futurista i de pseudociència-ficció [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si aleshores el temps anava entre el 2020 i el futur 2026, ara es mou entre el present 2026 i el futur 2030. Si aleshores, s'havia produït la que anomenen Primera Pandèmia, ara la fatalitat cíclica ha portat la humanitat a patir una Segona Pandèmia, tan o més rigorosa que la primera, agreujada per la crisi financera, la crisi de l'habitatge, la crisi del mercat de treball i, també, la crisi cultural, amb l'eutanàsia del sector del teatre, perquè la cultura ja no interessa gens els governants de torn, fins a l'extrem que el mateix Teatre Lliure ha hagut de clausurar tots els actes de la commemoració dels 50 anys i abaixar la persiana de totes les sales.

[divendres, 02.10.26]
Els fantasmes de les terres mortes
En els últims cinquanta anys, els Països Catalans s'han convertit en un terreny mediterrani de terres mortes. El que queda de les antigues masies és pràcticament anecdòtic. Un rastre de runes. Les terres treballades per la pagesia, el conreu o el pasturatge s'han convertit en paisatges de terres boscoses, improductives, estèrils, ermes, abandonades i, en el pitjor dels casos, engolides per la plaga dels incendis. Davant d'aquest canvi geogràfic, biològic i de desequilibri de la fauna autòctona només queda la memòria. I és en el pou de la memòria on el dramaturg vigatà Josep Maria Miró (Vic, Osona, 1977) ha rebuscat els secrets, els misteris, les enveges, els odis, els amors, les mitges mentides i les mitges veritats d'una nissaga rural de classe pagesa sense riqueses, al llarg de gairebé un segle, centrat en el paper del que ell anomena una història de “les tietes” o, dit d'una altra manera, del cos matriarcal que, sempre a l'ombra, ha aguantat el pes i les regnes del mas, de les terres i de la família [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. «El Cadell» és una obra intensa, amb un text dens, però punyent, de gran força literària, d'un registre dramatúrgic impecable, d'una gran riquesa narrativa, lingüísticament fort i net, amb concessions molt mesurades a un llenguatge rural, gens arcaic, sinó propi de la parla popular, que encara té ressò avui mateix sense que faci cap mal a l'oïda.

[dijous, 01.10.26]
L'auge del pòdcast en català destaca que diàriament es pengen a la xarxa una vintena d'episodis nous segons l'Anuari elaborat per Espai Sonor
Actualmet s'ha documentat que hi ha 50.791 episodis corresponents a 832 programes diferents.Són dades del primer Anuari del Pòdcast en català, publicat per Espai Sonor amb dades de la dècada 2016-2025. L'estudi s'ha fet públic arran de la celebració del dia internacional dedicat a aquest suport digital. Segons les xifres, cada dia es pugen a la xarxa una vintena d'episodis nous, cosa que demostra la consolidació i un cert estancamet també d’aquest sector, després d’una dècada expansiva. De fet, el rècord absolut es va assolir el 2024, quan 479 pòdcasts diferents van aportar 8.906 episodis. I aquell 26 de febrer es va superar la fita de capítols en una sola jornada, amb 60. L’any passat, en canvi, s’apreciava un lleuger descens, del 12%. L’anuari es fixa també amb el perfil del pòdcast en català típic. Evidentment, n’hi ha de tots colors, però la tendència dominant és la d’una proposta de l’àmbit social o cultural, amb 23 episodis per any, que s’estrena a l’hivern i es puja sobretot dimecres o dijous a Spotify i una segona plataforma. Entre aquestes xifres, hi ha els pòdcasts vinculats a Bit de Cultura com «Andreu Sotorra», «Clip de Teatre», «El cafetó» o «Retalls», que es troben en diferents portals des d'Spotify a Ivoox, els de més audiència, fins a Apple o YouTube. Tots aquests ppodcasts tenen una durada d'una mitjana de 10 minuts, però pel que fa a la durada de la mitjana general, és de 53 minuts i 35 segons, tot i que la tendència ha estat desigual al llarg del decenni. Dels 54 minuts i 28 segons del 2016 es va arribar dos anys més tard a l’hora i un minut. Però després ha anat baixant fins a marcar el 2021 la xifra més baixa de tota la sèrie, amb 48 minuts i 26 segons. D’aleshores ençà, els capítols han guanyat gruix i l’any passat la durada mitjana s’establia en 51 minuts i 41 segons. Per plataformes, Spotify és dominant, amb 342 títols, però seguida de prop pels 340 que publiquen a Ivoox. A més distància hi ha els 231 pòdcasts d’Apple, els 164 de YouTube o els 14 de Twitch. I també es poden segmentar per territoris: Catalunya en suma 247, al País Valencià n’hi ha 40, a les Illes Balears 6, a Andorra 2 i a la Catalunya Nord, 1. El sector està també a l'expectativa del que pot passar amb la irrupció de la intel·ligència artificial i hi ha qui vaticina fins i tot que es podrien trobar aviat pòdcasts fets amb aquest algoritme sense la intervenció personal.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |