BITS MES SETEMBRE

[dijous, 30.09.21]
El Festival Mixtur laboratori i motor de la nova creació sonora internacional celebra la seva 10a edició amb activitats pedagògiques i una programació arriscada i innovadora
Beat Furrer, Carola Bauckholt, Ensemble Garage o Funktion són alguns dels noms destacats que passaran pel festival, que aquest any s'obre a diferents espais de Barcelona. El Mixtur s'ha convertit al llarg dels anys en molt més que un festival, oferint una proposta única que combina les activitats pedagògiques amb una programació arriscada i innovadora. En aquestes 10 edicions, el Mixtur ha acollit gairebé 150 concerts, més de 30 taules rodones, ha fet més de 50 encàrrecs d'obres a compositors i compositores i pels seus tallers pedagògics han passat més de 900 estudiants. Des de l'any 2012, Mixtur, el festival de nova creació sonora de Barcelona, treballa per apropar a la ciutat les millors propostes de la nova creació sonora tant a nivell nacional com internacional. El festival, que combina la musica amb altres disciplines com ara la videocreació, les instal·lacions sonores o la performance, celebra desena edició del 30 de setembre al 10 d'octubre en diversos espais. La desena edició del
Festival Mixtur presenta un cartell que combina referents del repertori contemporani amb les propostes més actuals i arriscades de la nova creació sonora, tant de l’àmbit nacional com internacional. El Mixtur 2021 també dedica una atenció especial a la relació entre la música i altres disciplines artístiques. L'edició tindrà un record especial pel compositor Josep Maria Mestres Quadreny, que vamorir el mes de gener a l’edat de 91 anys.

[dimecres, 29.09.21]
Se subhasta un dibuix preparatori d'un dels quadres més emblemàtics de l'etapa blava de Picasso que es creia desaparegut des de feia gairebé cent anys
Durant gairebé cent anys, un dels dibuixos que Pablo Picasso va esbossar per al seu quadre «La comida del ciego» s'havia donat per perdut. Fins que una persona es va adreçar a la casa de subhastes Subarna amb l'obra de l'artista, que ara sortirà a subhasta. Es tracta d'una il·lustració feta amb tinta i llapis sobre una postal i firmada per l'artista. Al dibuix s'hi veu un home cec assegut de perfil i pintat amb traços grisos i blaus. El treball va servir a Picasso per preparar
«La comida del ciego», un dels seus quadres més emblemàtics, que es troba al MET de Nova York, pintat a Tiana el 1903. La il·lustració s'exposa primer a Subarna abans de la subhasta. El preu de sortida és de 40.000 euros, tot i que la casa de subhastes estima que es vendrà per 100.000 euros. La il·lustració pertany a l'etapa blava de Picasso, una de les més conegudes del públic. Aquesta serà la primera vegada que el dibuix es mostra en públic, en color i amb la firma autògrafa de Picasso.

[dimarts, 28.09.21]
Es commemora el 60è aniversari de la mort del poeta, novel·lista, traductor i dramaturg Josep Maria de Sagarra
L'any 1961, Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 5 març 1894 - 27 setembre 1961) preparava una llarga estada a Roma amb una subvenció de la Fundación Juan March, per a escriure una obra ambiciosa sobre el Vaticà i la Ciutat Eterna, i ostentar la corresponsalia especial de La Vanguardia i de Ya, per enviar cròniques sobre el Concili Ecumènic Vaticà II, però un càncer li va provocar una llarga agonia que el va portar a la mort el 27 de setembre. Es commeora el seixantè aniversari de la seva pèrdua. Recordem la commemoració del centenari del seu naixement, el 1994, quan es va iniciar la reedició de l'obra completa a l'Editorial 3 i 4 de València. Des d'institucions i entitats es va recordar l'autor amb exposicions i actes diversos, i es van representar novament algunes de les seves obres dramàtiques, que de fet mai no han estat oblidades per grups de teatre aficionat de tot el país. Les seves traduccions del teatre de William Shakespeare són sovint les que utilitzen moltes companyies catalanes actuals, per revisar el dramaturg més universalment representat. L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, població amb la qual Josep Maria de Sagarra havia mantingut vincles de petit, va posar el seu nom al nou teatre municipal de la ciutat. Coincidint amb aquell centenari del naixement de Josep M. de Sagarra, els teatres catalans van oferir quatre grans produccions que comptaven amb la creació pròpia o la traducció del dramaturg català. D'una banda, «Otel·lo» i «Les alegres casades de Windsor», les dues de William Shakespeare en versió sagarriana, que es van representar al Mercat de les Flors i al Teatre Joventut de l'Hospitalet. A més, el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya va oferir al Teatre Poliorama l'obra també de William Shakespeare «El mercader de Venècia», i al Teatre Romea, la creació pròpia de Sagarra «La corona d'espines». Amb motiu de la coincidència dels quatre muntatges en un sol trimestre, recuperem el reportatge
«La musicalitat de Sagarra més enllà de l'escenari», publicat al diari AVUI (11.12.1994), que va parlar amb cadascun dels actors protagonistes de les quatre obres en escena: Pep Cruz, Ferran Rañé, Enric Majó i Josep M. Pou, que van opinar sobre el paper dramatúrgic de Josep Maria de Sagarra, l'estil lingüístic i la seva incidència dins el panorama teatral de la major part d'aquest segle a Catalunya.

[dilluns, 27.09.21]
Catalunya Ràdio recupera la nostàlgica «radionovel·la» amb tots els avantatges de les noves tecnologies en so amplificat en 360 graus i amb veus del teatre i la televisió com Pere Arquillué, Lluís Marco, Nausicaa Bonnín, Pep Anton Muñoz i Artur Busquets que interpretaran «La torre de vidre» amb guió postapocalíptic d'Albert Sànchez Piñol
Segons l'autor del guió, l'escriptor Albert Sànchez Piñol (Barcelona, 1965), autor de «La pell freda» o «Victus», la proposta de Catalunya Ràdio és tan innovadora com agosarada: un relat de ficció, amb elements fantàstics, i que s'ofereix amb so “binaural”. L'escriptor recorda que la ràdio ha estat un mitjà per explicar històries i explicar ficcions i que en els seus orígens van crear el repte d'explicar relats només amb la paraula i el so sense el suport de la imatge, que avui sembla tan imprescindible. Amb
«La torre de vidre», que en certa manera la ràdio torna als orígens, es fa un pas més afegint l'última tecnologia i més innovadora: un so immersiu: amb l'ús d'uns simples auriculars els oients poden ser al centre de l'escenari, escoltar, sentir els personatges i viure l'acció al seu voltant, i en 360 graus. «La torre de vidre» està interpretada per Pere Arquillué (Solaris), Nausicaa Bonnin (Sònia), Lluís Marco (Màrius), Pep Antón Muñoz (Marquès) i Artur Busquets (Garru). El muntatge radiofònic està dirigit per Santi Faro amb la direcció artística de Dolors Martínez. La realització sonora i la música original és d'Identidad Sonora (Paul Klason, Armando Erenas). Hi intervenen també, entre altres, l'ajudant de direcció, Laura Marín, i els adaptadors del guió, Santi Faro i David Guzmán. El tècnic d'estudi és Pep Casanovas. Cada capítol de «La torre de vidre» es pot escoltar en podcast a través dels canals habituals de Catalunya Ràdio.

[diumenge, 26.09.21]
L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas entrega a la Generalitat de Catalunya per a l'Arxiu Nacional de Catalunya el seu fons documental que ocupa 113 capses d'originals, projectes professionals, correspondència i notes personals
L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) ha entregat el seu fons documental a la Generalitat de Catalunya amb el propòsit que sigui conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). El llegat està format per 113 capses de documentació que ja es van ingressar materialment a l'Arxiu Nacional a finals del maig passat. Pel que fa a la documentació de caràcter més personal, el fons
d'Oriol Bohigas i Guardiola conté 32 llibretes de notes de l'activitat personal i pública dels anys 1974-2011 i conserva els originals i els materials preparatoris de la seva tesi doctoral. De l'activitat professional, agrupa el testimoni de la participació de Bohigas en concursos, premis i jornades, així com l'assessorament d'organismes públics de planejament urbà a escala nacional i internacional (1989-2012), els materials del seu període com a professor i director de l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona (1977-1980) i una col·lecció completa de la seva producció intel·lectual en forma d'articles, molts d'ells de difusió de les seves idees al gran públic a través dels grans mitjans de comunicació.

[dissabte, 25.09.21]
El fenomen descontrolat de les botellades mostren l'altra cara de la “cultura juvenil” en plenes festes de tardor amb epicentre les nits de la Mercè
Als voltants de la plaça d'Espanya de Barcelona, en plenes festes de la Mercè, s'hi han aplegat milers de persones. S'han registrat aldarulls i els agents han intervingut per desallotjar la zona. També s'han produït destrosses i l'entorn ha quedat ple de brutícia. Els joves s'han concentrat en aquesta plaça i als carrers dels voltants, especialment a l'Avinguda Maria Cristina i el Parc de Joan Miró, sense mascaretes ni distàncies de seguretat. A partir de la mitjanit milers de joves han consumit begudes alcohòliques i escoltat música a través de grans equips mòbils que han instal·lat alguns dels participants en la macrobotellada en aquesta part de Barcelona, propera a Montjuïc
[crònica d'El Nacional]. Al contrari que en la nit anterior, en la qual es calcula que es van reunir uns 15.000 joves sense que es produïssin incidents, en aquesta ocasió sí que es van produir greus actes vandàlics fins i tot amb un “assalt” al Palau de Congressos de Fira de Barcelona que ha patit nombrosos danys com incendi a l'exterior i el trencament de vidres a la façana. Quan agents antidisturbis de la Guàrdia Urbana s'han personat al Palau de Congressos per acabar amb els incidents han estat atacats per alguns dels assaltants amb el llançament d'ampolles de vidre que han fet retrocedir els agents.

[divendres, 24.09.21]
L'aixecament de les sis torres centrals de la Sagrada Família marcaran el final de la construcció de l'obra modernista de l'arquitecte Antoni Gaudí que encara no té data d'acabament arran de la paràlisi de visitants pel coronavirus
El terminal de la torre de Jesucrist farà 17 metres d'alçada i estarà acabat amb una creu tridimensional, amb quatre braços de 13 metres i mig d'amplada. La creu, recoberta de ceràmica esmaltada i vidre, arribarà als 172 metres i mig, el punt més alt de la Sagrada Família. Segons el projecte, al mig de la creu hi haurà l'anyell diví i les llegendes “Amén” “Al·leluia”. De dia reflectirà la llum del sol i a la nit potents focus projectaran feixos de llum sobre la ciutat. De la base baixaran unes llegendes que diuen “Tu solus Sanctus”, “Tu solus Dominus” i “Tu solus Altissimus”. La torre de la Mare de Déu es troba ara mateix a 134 metres d'alçada. Només hi falta col·locar l'estrella de 12 puntes il·luminada, i es convertirà en la primera de les sis torres centrals a quedar enllestida. Es preveu que el 8 de desembre ja es pugui il·luminar aquesta estrella.
La Junta Constructora de la Sagrada Família no pot repescar encara la data d'acabament de les obres, després que, abans de la crisi del coronavirus, s'hagués parlat del 2026. La falta de visitants turistes i els mesos de tancament han deixat el temple sense ingressos que són els que financen la construcció. Per això ara es demanen donacions. Les obres es van reprendre al gener i els recursos econòmics s'han centrat a acabar aquest any la torre de la Mare de Déu. L'acabament de les altres cinc torres, prevista en principi per al 2024, ha quedat ajornat.

[dijous, 23.09.21]
Barcelona posa en marxa el nou Centre d’Interpretació del Parc de Montjuïc per impulsar la muntanya com a eix cultural
Situar el parc de Montjuïc com a espai de cultura i natura en l'imaginari de la ciutadania és l'objectiu amb què neix el nou Centre d'Interpretació del Parc de Montjuïc, impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona a través del Castell de Montjuïc, el Districte de Sants-Montjuïc i la direcció de Turisme i Indústries Creatives, amb recursos procedents de l'impost turístic. El nou centre, que no té un espai físic associat, s’articula a partir principalment de la web del Castell i, complementàriament, a través de la web del Parc de Montjuïc
. Una de les primeres actuacions que desenvolupa el Centre d’Interpretació és la posada en marxa de «Camina Montjuïc»: una sèrie d’itineraris temàtics per la muntanya, amb l’acompanyament de guies oficials. A més, també es posaran a disposició de la ciutadania quatre rutes autoguiades i descarregables en format pdf, per tal de facilitar l’exploració i el coneixement del parc de Montjuïc de forma autònoma. Una activitat sobre la memòria és l'exposició de l'antic Parc d'atraccions de Montjuïc, a les sales del Castell, amb un recull de la història des de la construcció fins a la Barcelona postolímpica amb fotografies, anuncis, mapes i materials de l'època.

[dimecres, 22.09.21]
La primera edició de la novel·la «Frankenstein» de Mary Shelley del 1818 bat el rècord d'una obra d'una escriptora en una subhasta de Christie's per més de 950.000 euros
La novel·la «Frankenstein», que l'escriptora Mary Shelley (Somers Town, Londres, Regne Unit, 1797 - Chester Square, Londres, Regne Unit, 1851) va publicar per primera vegada el 1818, s'ha convertit en un dels clàssics indiscutibles del gènere gòtic, juntament amb «Dràcula» de Bram Stoker i «Melmoth the wanderer», de Charles Robert Maturin. Dos segles després d'haver-se publicat, la història d'amor i terror s'ha convertit, a més, en l'obra escrita per una autora per la qual s'han pagat més diners. The Guardian ha explicat que en una subhasta organitzada a Christie's s'han arribat a pagar més de 950.000 euros per la primera edició, de la qual es va fer un tiratge de només 500 exemplars. De l'edició del 1818, per la seva fragilitat, en queden molt pocs exemplars. L'exemplar subhastat de
«Frankenstein», que està en molt bones condicions, el converteix en un objecte altament cobejat pels col·leccionistes, segons ha confirmat la mateixa casa de subhastes. El preu de sortida de l'exemplar era de 170.000 euros, i Christie's estimava que es podia arribar a vendre per 250.000 euros, però el resultat ha superat amb escreix les expectatives. Fins ara, el preu més alt que s'havia pagat per una obra impresa escrita per una autora era de 128.000 euros: va ser el 2008, per una primera edició de l'«Emma» de Jane Austen, venuda a Bonhams. Així i tot, un any abans s'havia arribat a pagar, per un exemplar fet a mà i il·lustrat de «The tales of beedle the bard [Les rondalles del bard gallard]» de J.K. Rowling, una xifra encara més alta: 1.662.000 euros. Lamentablement, com passa amb segons quins pintors, la cotització arriba quan els seus autors ja no en poden gaudir.

[dimarts, 21.09.21]
Una carta de Pablo Picasso adreçada a Miquel Utrillo amb uns dibuixos inclosos del pintor malagueny s'incorpora al fons del Museu Picasso de Barcelona després d'haver-la adquirit per 9.000 euros
La carta, que compta amb dibuixos originals de Pablo Picasso i que va ser enviada des de París ha estat adquirida per 9.000 euros pel dret de tempteig sobre exportació que ha exercit el departament de Cultura a favor del Museu Picasso. La menció a la revista «Pèl & Ploma» no és circumstancial ja que aquell mes de juny Miquel Utrillo, amb el pseudònim de Pincell, havia escrit a la revista la ressenya titulada “Pablo R. Picasso” sobre una exposició a la Sala Parés on hi havia diversos pastels de l’artista acompanyant l’obra de Ramon Casas. L’article d'Utrillo és la primera gran crítica que rep Picasso durant la seva vida artística. La carta, que forma part de l'exposició permanent del
Museu Picasso, ja es pot veure a la sala 8. Té dos dibuixos acolorits amb llapis vermell i blau a l'anvers. A la part superior de l'anvers hi ha una flor amb dues fulles i el retrat d’un personatge amb una ploma a la mà dreta i una lira a l’esquerra que podria representar el poeta i dramaturg Eduardo Marquina, amb qui Picasso tenia una estreta relació. La carta va ser escrita en el moment de l’eufòria anterior a la primera exposició de Picasso a París, que es va inaugurar el 25 de juny de 1901 a la Galeria Vollard i està firmada en francès. En aquell moment, Picasso ja estava immers en la cultura francesa. Segurament per aquest motiu firma com a “Paul”, tal com segurament es feia dir a França, i inclou un retrat de Rodin.

[dilluns, 20.09.21]
El Guggenheim de Bilbao posa a primera línia l'obra de la pintora nord-americana Alice Neel que un cop morta ha batut rècords de cotització similars als grans noms contemporanis
Una natura morta titulada «La sala d’espera del Dr Finger» va fer el rècord de la seva obra aquest any a la sala Christie’s de Nova York després de ser adjudicada per tres milions d’euros. La trajectòria de sis dècades d'Alice Nell (Gladwyne, Pensilvània, 1900 – Nova York, 1984) va transcórrer sobretot a l’ombra i va estar plena de moments molt difícils. El reconeixement li va arribar als anys 70, quan el moviment feminista la va reivindicar com un referent, al mateix temps que el Museu Whitney li dedicava la primera retrospectiva. Així mateix, la retrospectiva que li va dedicar el Metropolitan, que ara es pot veure al Museu Guggenheim de Bilbao amb un centenar de peces fins al 6 de febrer del 2022, és una fita més per fer arribar al gran públic el llegat de Neel, que està considerada una de les grans artistes del segle XX i, en especial, una de les grans retratistes. Alice Neel ho va donar tot per l’art, amb una força que la va ajudar a superar la mort de la seva primera filla i a resignar-se al fet que el seu primer marit, d’una família cubana, s’emportés la segona. Més endavant, un amant alcohòlic i drogoaddicte va cremar més de cinquanta pintures seves i centenars de dibuixos i objectes personals. Amb els altres dos fills que va tenir, va haver de viure gràcies als subsidis públics en un petit apartament on tenia l’estudi. Quan va morir hi van trobar 300 pintures.
A la mostra de pintures i dibuixos, hi destaquen els retrats, que són pertorbadors, tètrics, melancòlics, escrutadors, dolços, compassius, i tots estan impregnats d’una singular pàtina de celebració de la vida. Els models provenen del seu cercle íntim i el seu entorn: va immortalitzar els seus fills, amics i amants, entre els quals hi ha dones embarassades i mares joves aclaparades per la maternitat com ho havia sigut ella mateixa. Entre elles queda gravada a la memòria els ulls esbatanats de la seva jove, que també era la seva ajudant. També homes i dones humils i activistes del Harlem hispà de Nova York, del qual va ser un altaveu.

[diumenge, 19.09.21]
El jaciment neandertal de la Cova del Gegant del Garraf està amenaçat pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar
El jaciment estava situat en un lloc estratègic per desplaçar-se des del sud de l’actual França fins a la península Ibèrica. Se suposa que en els moments freds, el litoral mediterrani va actuar com a corredor natural, tant per a les poblacions humanes com per als animals. En els períodes freds va emergir una plataforma litoral que era utilitzada per a aquests desplaçaments, i la Cova del Gegant era un punt del recorregut, segons els experts. Avui, la cova està parcialment inundada a conseqüència de les oscil·lacions del nivell del mar. En canvi, a les fases més fredes del paleolític, el nivell del Mediterrani es trobava entre 80 i 120 metres per sota de l’actual, de manera que deixava al descobert una gran plataforma costanera al peu de la qual es trobava la cova. S'acaba de publicar la datació més completa i exacta feta fins ara d'aquest jaciment amb més restes de neandertal de Catalunya i un enclavament singular per estudiar la transició del paleolític mitjà al superior, quan apareixen les primeres poblacions d’humans anatòmicament moderns i desapareixen els neandertals. La nova recerca estableix que els neandertals van ocupar la cova durant un període de temps molt més llarg del que es pensava fins ara: si bé es creia que hi havien viscut neandertals fa 50.000 anys, ara el període s’amplia entre fa 94.000 i 59.000 anys. La investigació, publicada a Quaternary Science Reviews, també explica el paper de la cova dins la ruta del litoral mediterrani, que durant els períodes més freds del paleolític va esdevenir un corredor natural per a animals i humans per evitar travessar per les muntanyes del Pirineu. Al jaciment de la
Cova del Gegant del Garraf s’hi han trobat fins ara cinc restes de neandertal de quatre individus diferents. Les últimes troballes van tenir lloc el 2015. Una altra fita de la recerca és que demostra que els humans moderns també havien ocupat la Cova del Gegant, mentre que fins ara només s’hi havien trobat evidències corresponents a grups neandertals. Si bé no s’han trobat restes òssies d’aquests humans moderns, sí que s’han documentat vestigis de les activitats que hi van dur a terme, com ara els fogars.

[dissabte, 18.09.21]
París fa un homenatge a Christo amb el seu projecte pòstum de l'empaquetament de l'Arc de Triomf amb 25.000 metres quadrats de tela per a una instal·lació efímera que ha costat 14 milions d'euros
Christo i Jeanne-Claude va ser un matrimoni d'artistes que va fer instal·lacions artístiques ambientals per tot el món. Christo va néixer a Gàbrovo, Bulgària, el 1935 i va morir a Nova York el 2020. La seva parella, Jeanne-Claude havia nascut a Casablanca, Marroc, el 1935, on va morir el 2009. Però la ciutat de París va ser una de les ciutats que més els va acollir. Christo va fugir de Bulgària als vint anys. Hi va fer tota mena de feines i allí va conèixer Jeanne-Claude, que seria la seva companya de la seva vida. Va ser també a París quan van començar a assajar amb objectes els empaquetats que els van convertir en dos dels artistes més populars del segle XX. L'empaquetament de l’Arc de Triomf era un dels somnis. Ara, pòstumament, el somni s'ha complert, impulsat i dirigit pel seu nebot, Vladimir Javacheff. Han fet falta 25.000 metres quadrats de tela de polipropilè platejada i blava i tres quilòmetres de corda vermella.
L'Arc de Triomf empaquetat es podrà veure fins al 3 d'octubre, tot i que la imatge ja ha donat la volta al món. La instal·lació ha tingut un cost de 14 milions d'euros que s'han finançat amb la venda dels treballs preparatoris, les donacions i els patrocinis. A més, Christo va cedir els drets dels productes derivats que se'n puguin fer, com imatges i souvenirs. Es reciclaran tots els materials que s’han fet servir. La textura aspra de la tela amb rugositat es va aconseguir escampant a sobre 400 quilos d’alumini en pols. El mateix Christo va seleccionar el 2019 el teixit que volia fer servir. En la instal·lació, que s'ha projectat durant cinc anys, tot i que partia d'una idea de la parella dels anys seixanta, hi han 1.200 persones, entre tècnics d’altura, enginyers, bombers, fusters i altres professionals.

[divendres, 17.09.21]
El 53è Festival de Jazz de Barcelona s'obrirà al Palau de la Música Catalana amb Maria del Mar Bonet i el debut de la Big Band Begues
Les dones tenen un paper important en aquesta edició. A més de Maria del Mar Bonet, hi acturaran Melissa Aldana, Carme Canela, Madeleine Peyroux, Estrella Morente, Cécile Mclorin, Andrea Motis, Sílvia Pérez Cruz i Maria Schneider. La Locomotora Negra s’acomiadarà amb el seu últim concert al Palau de la Música.
El 53è Festival de Jazz de Barcelona el tancarà Marco Mezquida amb la presentació del seu nou disc al capdavant del seu trio. La presència de grans noms internacionals no hi falta com Cimafunk i Chucho Valdés. Coincidint amb els deu anys de col·laboració amb el festival del Conservatori del Liceu, hi destaquen 27 concerts i 20 classes magistrals amb professors excepcionals com el mateix Chucho Valdés, Tomatito i Maria Schneider.

[dijous, 16.09.21]
El Festival In-Edit de tornarà a ser presencial als Aribau Multicines amb la projecció d'una cinquantena de documentals musicals
«American rapstar», una anàlisi de la generació més recent de joves rapers nord-americans sorgida de SoundCloud, inaugurarà la 19a edició de l'In-Edit el 28 d'octubre. La mirada al present de la música urbana i a l'estat d'ànim de la generació actual també s'aborda a «Crestone», un documental de la secció oficial que segueix un col·lectiu de soundcloud rappers que decideix aïllar-se en un desert de Colorado i dedicar-se a plantar marihuana i penjar la seva música a internet. La secció oficial es completa amb «Fanny: the right to rock», la història oblidada del primer grup format exclusivament per dones que va treure un disc amb una multinacional; «I'm Wanita, Lydia Lunch: the war is never over», «Medium», un retrat de l'artista i pianista argentina Margarita Fernández, «Poly Styrene: I am cliche», que explica la vida i l'obra d'una de les veus més creatives del punk britànic a través de la filla.
El Festival In-Edit i el Sónar,que fa anys que col·laboren, presentarà quatre obres audiovisuals, una de les quals és una selecció d'una hora amb algunes de les millors actuacions del Sónar d'aquests 25 anys. A més, Moritz patrocina una nova secció del festival en què es retrà homenatge a un dels estils musicals que han definit Barcelona aquests últims anys: la música electrònica.

[dimecres, 15.09.21]
El Gran Teatre del Liceu ha arrencat la temporada dedicada al «Paradís» amb una lectura de l'obra completa de la «Divina Comèdia» de Dante Alighieri
Com a primera activitat de la temporada del Gran Teatre del Liceu i en relació amb el fil conductor centrada en el «Paradís», s'ha organitzat una lectura completa continuada de la «Divina Comèdia» de Dante Alighieri, en traducció de Josep Maria de Sagarra, que s'ha estès durant dotze hores. D'aquesta manera, el Liceu també ha commemorat els 700 anys del traspàs de Dante Alighieri amb
aquesta activitat oberta a tot el públic a la Sala Tenor Viñas del Liceu. Personalitats com el director Antoni Ros-Marbà, els compositors Joan Magrané i Raquel García-Tomás, l’artista Eulàlia Valldosera, el fotògraf Jordi Bernadó són algunes de les que han participat en l’acte. La iniciativa s’ha emmarcat en el projecte artístic de Víctor Garcia de Gomar amb la idea de fer del Liceu un Centre de les Arts on el subjecte principal sigui l’òpera però en el qual també conflueixin altres disciplines com les arts visuals, l’antropologia, la literatura, la filosofia, la ciència o la tecnologia, entre d’altres.

[dimarts, 14.09.21]
La multinacional de software Microsoft obrirà a Barcelona un centre d'intel·ligència artificial per desemvolupar un «hub» de millores de web
La multinacional del software Microsoft ha triat Catalunya per instal·lar-hi una nova base per a les seves operacions d'R+D. La companyia ha anunciat que obrirà a Barcelona un centre enfocat a l'aplicació de la intel·ligència artificial per millorar l'experiència dels usuaris a la web. Aquesta iniciativa de
Microsoft comptarà inicialment amb un equip de 30 persones, principalment enginyers especialitzats en aquest nou camp de la tecnologia, així com en les àrees del “machine learning” i el “deep learning”. La instal·lació formarà part d'una xarxa de vuit centres d'investigació situats a tot el món dins la divisió d'experiències web de Microsoft. Darrere d'aquesta inversió hi ha el català Jordi Ribas, vicepresident corporatiu encarregat de la recerca i la intel·ligència artificial del grup nord-americà.

[dilluns, 13.09.21]
FiraTàrrega ha tancat la 40a edició amb el 95% d'ocupació en una edició «de carrer» en espais tancats i amb la mirada posada amb la recuperació definitiva el 2022
FiraTàrrega ha reunit 48 companyies catalanes i internacionals, i 780 professionals de 471 organitzacions procedents de 23 països. Malgrat la situació, encara excepcional, s’ha recuperat la presencialitat, sense grans aglomeracions als carrers. Amb el 95% d’ocupació dels espectacles s'ha venut un total de 21.319 localitats de les quals un 73,88% correspon a públic i un 26,12% a professionals. S'han presentat 55 propostes escèniques amb 140 sessions en 27 espais d’exhibició de les 48 companyies convidades, 23 de les quals han format part del programa Suport a la Creació. Els aforaments de
FiraTàrrega'21 gairebé totes les sessions de Ciutat Trepat, Ciutat Reguer i Ciutat Piscina, així com de la resta d’espais d’exhibició, s’han cobert i no s’han apreciat espais buits en les localitats dels espectacles. Pel que fa a La Llotja, espai d’exposició, punt de trobada i d’intercanvi professional, hi han passat 780 professionals acreditats, de 471 entitats del sector i provinents de 23 països. A la zona d’acampada s'han allotjat 198 autocaravanes i furgonetes equipades i 540 visitants. La propera edició de FiraTàrrega tindrà lloc del 8 a l’11 de setembre de 2022 i l'organització confia que s'hagi pogut recuperar la normalitat.

[diumenge, 12.09.21]
Bruce Springsteen dedica una de les seves últimes cançons a homenatjar les víctimes de l'11-S en l'acte del National Memorial de Nova York
«Que Déu beneeixi els nostres germans i germanes caiguts, les seves famílies, els seus amics i els seus éssers estimats», va dir el cantant Bruce Springsteen (Long Branch, Nueva Jersey, 1949) en l'acte d'homenatge de les víctimes de l'11-S al National Memorial de Nova York, a l'inici de la interpretació de la cançó «ll see you in my dreams»
[clip amb la peça íntegra], en solitari, amb guitarra i l'harmònica. Springsteen va fer així la seva aportació personal en record de les víctimes dels atemptats de l'11-S, en el vintè aniversari de l'atac terrorista contra les Torres Bessones de Manhattan.

[dissabte, 11.09.21]
L'11-S a «Bit de cultura» fa 20 anys
L'11 de setembre del 2001, la redacció de «Bit de cultura» —que ja era a la xarxa des de feia més d'un any— va reaccionar immediatament a les primeres imatges que arribaven de Manhattan amb l'atac a les Torres Bessones
[vegeu-ne aquí l'arxiu d'hemeroteca d'aquell dia] amb el seguiment de les principals reaccions que anaven posant el guió d'un dels fets d'aquest segle que han canviat el món.

[divendres, 10.09.21]
Una seixantena d'obres de Joan Miró i Alexander Calder de la família del pintor que estan exposades a la Fundació Mapfre de Madrid entren en dipòsit a la Fundació Miró de Barcelona
Es tracta de 54 obres de Joan Miró i 5 d'Alexander Calder. El dipòsit l'ha fet la família del pintor a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Les obres, deu menys de les que hi havia a la Mapfre, formen part de la col·lecció de la família Miró i fins ara han estat exposades durant cinc anys arran d'un conveni a la Fundació Mapfre de Madrid. El dipòsit a la
Fundació Miró de Montjuïc té una durada, com a mínim, de cinc anys, que es poden prorrogar. Les obres que es dipositaran a Montjuïc formaran part d'una exposició prevista a la Fundació Joan Miró, que complementaran la permanent, el març del 2022 i seran un llegat més de la commemoració el 2025 del 50è aniversari de la Fundació Miró. Entre les 54 peces de Miró hi ha 44 pintures, 9 dibuixos i 1 ceràmica. La més antiga és Bosc de Bellver, del 1910, i n'hi ha de diferents períodes, fins al 1976. Pel que fa a les obres de Calder, es tracta d'una pintura i quatre mòbils, incloent-hi un retrat de Miró fet amb filferro.

[dijous, 09.09.21]
«Ariadne auf Naxos» de Richard Strauss inaugura la temporada del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu sota la direcció musical de Josep Pons i la direcció d'escena de Katie Mitchell
El Gran Teatre del Liceu inaugura la temporada 2021/2022 dedicada al paradís amb l’obra «Ariadne auf Naxos» amb música de Richard Strauss i llibret de Hugo von Hofmannsthal. L’òpera és un exemple del teatre dins el teatre, que sota una capa de comicitat, reflexiona sobre les contradiccions de l’amor i de la vida. Josep Pons dirigeix l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. La posada en escena de Katie Mitchell situa l’obra a l’actualitat, amb reflexions sobre la fidelitat, la diferència entre l’òpera i el pop i els conflictes derivats d’una societat global.
La versió d'«Ariadne auf Naxos» que es presenta ara a Barcelona es va estrenar el 2018 al Festival Aix-en-Provence i és una coproducció del Liceu amb el Théâtre des Champs- Élysées, Théâtres de la Ville de Luxembourg, Finnish National Opera & Ballet, Royal Danish Oper i el Festival d'Aix-en-Provence. Les sopranos Miina-Liisa Värelä i Johanni van Oostrum debuten al Liceu interpretant el paper d’Ariadne, Elena Sancho Pereg i Sara Blanch es posen al capdavant de l’exigent rol de Zerbinetta. Completen un repartiment de luxe els cantants Nikolai Schukoff, David Pomeroy Samantha Hankey i Paula Murrihy, entre d’altres.

[dimecres, 08.09.21]
L'espai museístic de la Casa Terradas coneguda com a Casa de les Punxes tancada definitivament des de l'octubre passat després de mesos sense obrir pel coronavirus es converteix en un espai de coworking
La crisi del coronavirus ha tocat de mort alguns negocis de la ciutat de Barcelona i d'altres poblacions catalanes, sobretot aquells vinculats amb el turisme. És el cas del museu de la Casa de les Punxes, la Casa Terradas, que havia obert el 2016 i que ara s’ha reconvertit en un espai d’oficines compartides o coworking. L’edifici de la
Casa de les Punxes és obra de Puig i Cadafalch i està protegit. Per això ha calgut adaptar-ne els ambients respectant l’arquitectura original. S'ha fet un projecte decoratiu intentant mantenir l’esperit de l’edifici, però donant-hi un toc personal, segons Cloudworks, l’empresa que gestiona el nou espai. L’espai d’oficines compartides està dividit en tres pisos. En total hi ha lloc per a 75 treballadors, que poden utilitzar espais informals, despatxos privats i sales de reunions, a banda d’altres zones comunes pensades per a les estones de descans. A la tercera planta, on hi ha la terrassa, també s’hi ha habilitat una cantina, taules i zones d’esbarjo. La idea és que funcioni com un espai de treball més on fer reunions informals i esdeveniments privats. A més, a la planta baixa hi obrirà un restaurant cafeteria que també estarà obert al públic general.

[dimarts, 07.09.21]
Montjuïc prepara un cap de setmana de cultura, natura i lleure obert a tota la ciutadania en diversos equipaments que hi ha a la muntanya
Sota el lema «Viu Montjuïc. El Parc de la Cultura» es destinarà un cap de setmana des de tots els equipaments que habiten Montjuïc, en col·laboració amb el Districte de Sants-Montjuïc i l’ICUB. S'oferiran activitats pròpies i en xarxa, mostrant-se conjuntament com un pulmó cultural de gran nivell. La iniciativa forma part del Pla d'Actuació del Parc Montjuïc 2019-2029, un pla municipal que busca visibilitzar l’activitat cultural del Parc, i pretén crear nous espais, usos compartits, i establir sinergies entre els equipaments, amb la voluntat de recuperar l'esperit de l'Exposició Universal del 1929. El cap de setmana del 16 i 17 d'octubre, vint-i-dos equipaments de Montjuïc uniran forces per a dur a terme activitats pròpies i accions conjuntes en cocreació i col·laboració entre ells i oferir als ciutadans una nova oportunitat per a redescobrir i fer-se seu el Parc.
Les activitats combinaran itineraris guiats i teatralitzats amb jornades de portes obertes i visites guiades als equipaments, intervencions participatives, música, dansa i teatre. A més també hi haurà zones per menjar, beure i descansar. Entre les institucions promotores hi ha l'Anella Olímpica - BSM, CaixaForum, Casa de la Premsa, Castell de Montjuïc, Cementiris de Barcelona, El Graner, Espai Bombers, Fundació Barcelona Olímpica, Fundació Joan Miró, Fundació Mies van der Rohe, Institut Botànic, Institut del Teatre, Jardí Botànic, Jardí Botànic Històric, Mercat de les Flors, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu Etnològic i de Cultures del Món, Museu Nacional d'Art de Catalunya, MUHBA Refugi 307, Poble Espanyol, Teatre Lliure i Teatro de los Sentidos.

[dilluns, 06.09.21]
La ciutat de Venècia deixarà de ser «territori lliure» a partir del juny del 2022 quan apliqui la reserva d'entrada i el pagament d'entrada per entrar al centre històric
La saturació turística —almenys la que hi havia abans de les restriccions sanitàries pel coronavirus— ha posat punt i final a l'accés lliure a la ciutat dels canals. A partir de l'1 de juny del 2022, els visitants que vulguin accedir al centre històric hauran de reservar la seva estada i pagar una entrada. El preu del tiquet, encara no confirmat, oscil·larà entre els 3 i els 10 euros, segons alguns mitjans, en funció del dia i la quantitat de persones previstes. L'accés es durà a terme a través d'uns torns col·locats als principals punts d'accés al centre històric i es començarà a assajar aquesta tardor a Tronchetto, el punt on hi ha el comandament de la policia local i des d'on es controla digitalment tota la ciutat històrica. L'aplicació d'aquesta mesura s'havia ajornat en dues ocasions i finalment s'ha aprovat després de la invasió de turistes que han tornat a
Venècia aquest estiu. Cada any, en temporada normal, la ciutat dels canals rep 25 milions de turistes, dels quals gairebé 14 milions van a passar-hi el dia, sense pernoctar. La reserva prèvia i el pagament es podran fer mitjançant una aplicació o a la web, obtenint un codi QR que permetrà passar els lectors òptics dels torns. En quedaran exempts, però, els turistes que s'allotgin als establiments turístics de tota la ciutat (inclòs Mestre), i els infants menors de sis anys. La mesura s'afegeix a la prohibició de l’entrada de creuers al canal que passaven per davant de la plaça de Sant Marc i el de la Giudecca davant les amenaces de la Unesco d’incloure Venècia a la llista negra de llocs en perill al món.

[diumenge, 05.09.21]
El Festival de Cinema de Sant Sebastià distingeix l'actriu francesa Marion Cotillard amb el Premi Donostia per la seva «intensitat» en produccions europees i estatunidenques
L'actriu Marion Cotillard ha estat distingida amb el segon premi Donostia del 69è Festival de Sant Sebastià. Guanyadora de l'Oscar, del Globus d'Or i del premi BAFTA per la seva interpretació d'Édith Piaf a «La vida en rosa» d'Olivier Dahan,
Marion Cotillard (París, 1975) és considerada una de les actrius franceses més internacionals. Recollirà el premi Donostia el 17 de setembre en la gala d'inauguració del Festival, que tindrà lloc al Kursaal. El certamen donostiarra ha destacat la “intensitat” amb la qual ha brillat la intèrpret, tant en produccions europees com estatunidenques, en les quals ha representat amb “el mateix talent” rols dramàtics, còmics i d'acció juntament amb cineastes com Michael Mann, Christopher Nolan, Woody Allen, Steven Soderbergh, James Gray, els germans Dardenne i la seva parella, el director i actor Guillaume Canet. Marion Cotillard rep aquest reconeixement en plena promoció de la seva última pel·lícula, «Annete», un musical de Leos Carax que ja va presentar en el passat Festival de Cinema de Canes i que coprotagonitza amb Adam Driver.

[dissabte, 04.09.21]
La xarxa social Tik Tok no enviarà notificacions als menors de 13 a 15 anys a partir de les 9 de la nit i als de 16 i 17 anys a partir de les 10 de la nit
Aquesta novetat s'activarà automàticament al compte dels menors, sense que hagin de fer res. Paral·lelament, la companyia també endureix les restriccions dels missatges privats entre joves. Els menors de 16 anys ja no en poden rebre i, a partir d'ara, els que en tinguin 16 i 17 tindran l'opció desahabilitada per defecte. Només podran enviar missatges privats si ho marquen expressament a la configuració de l'aplicació. L'objectiu és ajudar a millorar els hàbits de consum d'internet entre els joves i fer-los conscients dels riscos que comporta compartir material a la xarxa. De fet,
TikTok ha afegit més restriccions per als menors: no poden posar els seus vídeos per descarregar i, quan en pengin, l'aplicació els recordarà que poden decidir qui volen que els pugui veure. Els comptes d'entre 13 i 15 tindran deshabilitada l'opció de compartir-los amb tothom. TikTok ha anat implementant mesures per als menors com a resposta a les nombroses crítiques per l'ús de l'aplicació.

[divendres, 03.09.21]
Les mesures antipederàstia que vol aplicar Apple als EUA amb la revisió de les fotografies dels iPhones aixeca dubtes sobre com pot topar amb les legislacions de cada país
Apple acaba de retirar el projecte però el debat ja és obert. Apple volia revisar les fotografies dels iPhones per buscar-hi possibles continguts de pederàstia. El sistema s'incorporarà a partir de finals del 2021 als EUA i es buscarà com implementar-lo també en altres països, segons les legislacions vigents en cada estat. Les entitats estatunidenques contra els abusos infantils aplaudeixen les mesures, però el nou sistema aixeca moltes suspicàcies perquè els governs podrien utilitzar-lo per controlar altres aspectes. Alguns especialistes opinen que el fet que Apple pugui comparar contínuament les fotos personals de cadascú emmagatzemades al núvol amb una llista negra secreta implica certs riscos perquè el sistema revisarà les imatges quan passen dels telèfons cap al sistema d'emmagatzematge d'iCloud i les compararà amb una llista de
continguts ja identificats com a pedòfils. Si hi ha coincidències, es llançarà un avís i un treballador de la companyia revisarà manualment si ho són o no. En cas que ho siguin, se suspendrà el compte d'Apple de l'usuari i s'avisarà les autoritats. Obrir aquesta escletxa de control pot portar a usos inesperats i contraris als drets humans. Els casos d'abús són fàcils d'imaginar: els governs que prohibeixen l'homosexualitat, per exemple, poden requerir que el sistema de classificació estigui ideat per restringir el possible contingut LGBTIQ+, o un règim autoritari pot exigir que pugui detectar imatges satíriques populars o propaganda sobre protestes. A més, quan altres aplicacions han implantat filtres semblants, el sistema identificava com a sexuals imatges de tot tipus que no ho eren. Per exemple, Facebook va bloquejar les fotografies de la Sireneta de Copenhaguen.

[dijous, 02.09.21]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2021 amb 23.329.391 visitants que han fet 49.749.652 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.329.391 visitants i 49.749.652 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.512,1 visites de pàgines (13,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.597 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimecres, 01.09.21]
L’emblemàtica Editorial Alpina commemora el 75è aniversari després d'haver guiat milers d'excursionistes per les muntanyes cartografiades en els seus mapes de paper desplegables abans que arribessin els GPS i els digitals
L'editorial Alpina, que té la seu social a la ciutat de Granollers, és un segell especialitzat en cartografia i guies de muntanya que ha aconseguit mantenir-se viva durant 75 anys malgrat els embats digitals que semblava que l'havien de retirar del mercat. L'editorial es va fundar el 6 de febrer del 1946 de la mà de l'excursionista i geògraf Salvador Llobet. Si bé el seu destinari potencial va ser durant molts anys el sector excursionista català, ara es dirigeix més als excursionistes estrangers, sobretot d'altres països europeus, que escullen Catalunya, les Illes i sobretot el Pirineu per passar-hi les vacances practicant senderisme i fins i tot ciclisme. Per commemorar aquest 75è aniversari, l'Editorial Alpina ha editat un facsímil del 1957 amb una actualització del mapa de l'Aneto.
El catàleg d'Alpina és de més de 150 títols, alguns dels quals ha reactualitzar tecnològicament. Malgrat les dificultats a causa de la baixada d'usuaris pel coronavirus, el nivell de facturació s'ha mantingut, però no amb les xifres de fa deu anys que havien arribat a facturar més d'1 milió d'euros, un volum que un anys després es va resituar en una mica més de la meitat. Algunes de les rutes cartografiades per Apina són de les més conegudes del senderisme pirinenc com la ruta d'Aigüestortes i els estanys de Sant Maurici. L'Editorial Alpina revisa constantment les seves edicions i es continua basant en les informacions que treu de pastors, gent gran del Pirineu i excursionistes coneixedors del terreny.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció