Les obres del nou CAP Raval Nord revelen un jaciment excepcional de forns baixmedievals amb set segles d’història sota la Capella de la Misericòrdia
Les obres de construcció del futur centre d’atenció primària, CAP Raval Nord, impulsades pel Servei Català de la Salut (CatSalut), han tret a la llum un conjunt arqueològic d’una rellevància singular al subsòl de l’actual Capella de la Misericòrdia. Les excavacions han permès documentar més de 700 anys d’ocupació ininterrompuda, amb restes que abracen des del segle XIV fins al segle XX i que ofereixen una nova lectura de l’evolució històrica d’aquest sector del Raval. La intervenció arqueològica es fa necessària arran de la construcció d’una planta soterrada per al nou equipament sanitari, situat al carrer Montalegre, 4. Malgrat aquesta transformació, el projecte arquitectònic preveu preservar la capella i fer-la visible des del futur edifici, posant en valor un espai patrimonial únic. Les excavacions han permès reconstruir de manera contínua com aquest espai ha anat canviant d’ús al llarg dels segles. Tot i estar encara en procés d’excavació, la seqüència més antiga correspon al segle XIV-XV, quan aquest sector funcionava com una àrea artesanal especialitzada. La troballa de dos forns excavats al subsòl, d’uns dos metres de diàmetre, amb parets rubefactades (circumstància que evidencia l’exposició a altes temperatures) i un pilar central que sostenia l’estructura del forn, indica l’existència d’activitats vinculades al foc controlat, probablement relacionades amb la fabricació de ceràmica o peces constructives. [Altres informacions]

El cafetó
Els punts sobre les es.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.

Un total de 127 biblioteques públiques de Catalunya han realitzat en els darrers tres anys millores en l’accessibilitat dels seus espais dins el marc del programa Biblioteques Inclusives
El projecte de Biblioteques Inclusives del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya té l'objectiu de donar a conèixer aspectes de l’accessibilitat a les biblioteques públiques catalanes per tal que siguin espais inclusius i donar oportunitat de futur a totes les persones amb alguna discapacitat per tal de garantir la seva plena inserció a la societat. El programa treballa diferents aspectes relacionats amb l’accessibilitat als serveis bibliotecaris com l’arquitectura de l’edifici, el fons documental i material de suport com per exemple col·leccions de lectura fàcil o la disponibilitat de lupes, activitats i serveis i formació dels professionals. El Departament de Cultura convoca anualment una línia d’ajuts i subvencions dirigida als ajuntaments per tal d’ajudar-los a millorar l’accessibilitat de les biblioteques públiques de Catalunya. Durant les convocatòries de 2022 a 2025, l’import total de les subvencions executades ha estat de 1.532.062,69 euros. Enguany, el Departament de Cultura ha convocat la línia de subvencions per a l’impuls de l’accessibilitat a les biblioteques integrades en el Sistema de Lectura Pública a Catalunya per un import total de 500.000 euros. [Altres informacions]

El balcó de Verona... come prima
El dramaturg, narrador i poeta Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha fet aquesta vegada una mirada a l'anomenada tercera edat, tocada per la malaltia de l'Alzheimer, i a la segona vida que floreix en el medi d'una residència de gent gran. A més, també ha aprofitat per reivindicar la defensa de la dignitat d'una generació que, malgrat el que pot semblar, no sempre ho ha tingut tan fàcil per sortejar els revolts de la vida. «Una festa a Roma» és això, sí, una festa, mai més ben dit. Però una festa... no a Roma, no, sinó a Gràcia, una festa teatral que, malgrat la concepció dramàtica que plana sempre de rerefons a causa de la malaltia, l'autor i la direcció de l'actriu Clara Segura saben compensar-ho amb una bona dosi de comèdia lleugera i d'humor fi que, en sóc testimoni de la meva funció, no evita que, en certs espectadors probablement testimonis en pròpia pell familiar de fets similars, acabi fent que se'ls humitegin els ulls [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Potser pot semblar exagerat, però «Una festa a Roma» és també una comèdia d'aires romàntics, ni que calgui agafar aquest terme amb pinces. Una comèdia romàntica resolta amb una deix de gènere neorealista i mig cinematogràfic. I no només per la banda sonora que va des d'un parell de nadales catalanes fins al cant efervescent de l'himne obrer de «La Internacional» —prepareu-vos per aplaudir com s'aplaudeixen els pinyols!— i fins a algunes peces melòdiques de meitat del segle XX de la cançó italiana d'època perquè, en el fons, Roma —per molts Marcellos Mastroiannis que l'hagin enlluernat— és aquí el somni perdut dels dos protagonistes que potser no es complirà mai. [Altres informacions]

Nora de porcellana
No sé si el cantant Pau Riba va pensar mai en la Nora de «Casa de nines», d'Henrik Ibsen, quan va escriure «Noia de porcellana», una de les seves cançons més emblemàtiques. Però, malgrat la fortalesa que Henrik Ibsen pretén imprimir en el seu personatge femení universal més cèlebre, si un recorda cadascuna de les definicions de la “noia de porcellana” de Pau Riba, s'adona també que es podrien aplicar al perfil més íntim de la Nora d'Ibsen. Raimon Molins, el director d'aquesta versió de cambra de «Casa de nines», ha traslladat l'època i l'esclat del teatre modern de l'autor de finals del segle XIX —Henrik Ibsen la va escriure el 1879— a un espai que sembla intemporal, però que també vol ser eminentment contemporani per tota l'ambientació, l'attrezzo, la decoració, la platina amb els discos d'agulla que ara tornen a estar de moda, el vestuari i la llicència de les peces musicals que s'hi escolten fugaçment, interpretades delicadament per la mateixa actriu protagonista, en anglès esbojarrat la primera, en noruec les altres [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Raimon Molins, que s'ha centrat en quatre dels personatges principals de l'obra: Nora, Torvald, Kristine i Krogstad, s'ha permés també una altra llicència i és la de convertir el personatge treballador del banc, Krogstad, en un personatge femení, cosa que fa també que la relació íntima entre “ella” i l'amiga Kristine arribada de fora aporti el color lèsbic. Dit tot això, queda clar que Raimon Molins ha deixat fora d'escena els fills de Nora i Torvald, malgrat que se senten en off, el doctor Rank i la mainadera, personatges secundaris i que fan que Nora no es balancegi tant entre la pressió patriarcal del marit i la pressió sentimental de l'admirador doctor Rank. [Altres informacions]

L'espectacle «L'amor venia amb taxi» de La Cubana acaba la llarga temporada al Teatre Romea amb una ocupació mitjana del 90% i més de 90.000 espectadors
El musical de La Cubana, el primer que ha sortit del seu marc habitual de gran teatre, ha estat un dels esdeveniments de la temporada. El fet que es representés exclusivament al Teatre Romea i que no tingui la previsió de fer cap mena de gira ha propiciat que els espectadors del Romea no han estat només locals sinó que, com passa amb altres equipaments, s'han organitzat col·lectius des de fora de Barcelona. També la crítica [revista digital Clip de Teatre] ha remarcat la qualitat de l'espectacle i ha estat un dels nominats als Premis de la Crítica del 2025. «L'amor venia amb taxi» és un homenatge de La Cubana al teatre d’aficionats de Catalunya i, més enllà de l’humor, ha captivat pel seu to entranyable i emocionant. La Cubana que dirigeix Jordi Milan agraeix aquest suport massiu i la confiança que el país li atorga companyia. Ara La Cubana ja treballa en un nou espetacle que titula «La cusine de ma cousine» que preveu estrenar primer en una gira per l'Estat espanyol i posteriorment es presentarà a Barcelona. [Altres informacions]

Les goteres d'una generació
Tot exhaurit. La Villarroel fa història. Brutal, mai més ben dit, pel nom de la productora de l'obra «Els fills». Els dia de l'estrena fa una ventada —el teatre privat no es pot permetre el luxe de suspendre funcions com han fet amb un excés de zel els públics— i les entrades han “volat” totes. Ho dic excepcionalment fora de guió, al marge de l'objectiu d'aquest comentari, perquè els futurs espectadors de l'obra «Els fills» hauran d'esperar després del final de març a repescar alguna de les funcions previstes de gira o esperar la més que probable reposició, temps a venir. ¿Els secrets d'aquest èxit inesperat? ¿L'autora anglesa, potser, Lucy Kirkwood (Leytonstone, Londres, 1984)? ¿Algú recordava que fa uns quatre anys aquesta mateixa obra, amb el títol «Els nostres fills», es va representar al Teatre Akadèmia, dirigida per Marta Gil Polo, amb Isabelle Bres, Maria Pau Pigem i Albert Pérez? ¿Algú té present que la mateixa autora repetirà aquesta temporada, el mes de juny, al Teatre Nacional de Catalunya, amb l'obra «El firmament», dirigida per Gara Roda, amb un repartiment d'upa? Diria que no és això. Que la causa de l'èxit és, sobretot, el tripartit interpretatiu, amb 180 anys conjunts d'experiència damunt els escenaris i amb un historial a les espatlles que és sinònim de garantia per a molts espectadors també veterans [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I ho dic perquè la trama —o més aviat la “no trama”— de l'obra «Els fills» podria arribar a decebre espectadors espontanis amb altes expectatives si no estigués en mans de tres grans intèrprets al servei de tres personatges que, en certa manera, representen una generació que ha estat responsable directament o indirecta de com de malmès ha deixat el planeta als seus descendents, als seus fills, vaja. [Altres informacions]

Fer de família Ulisses entre els vuitanta i els noranta
Diria que un dels principals pioners del mite del cotxe familiar va ser el ninotaire Benejam i la seva popular família Ulisses del TBO. L'entranyable 600 —no només perquè forma part dels temps més foscos i convulsos i també pròspers de la SEAT— va donar el tret de sortida a les possibilitats de cremar asfalt amb tota la família enllaunada a dins. Com que els temps sempre han anat canviant, el 600 va ser aviat substituït per altres models més potents, més pràctics, més resistents, més elegants i també més costosos per a les butxaques prou migrades de la mitjana de sous de l'últim quart de segle XX. El dramaturg, director i actor, ni que ell digui humilment que no no n'és, Pau Masaló, originari de Les Planes d'Hostoles, la Garrotxa, confessa que ara té 42 anys i també que és dissenyador, per si de cas. Una edat clau, doncs, i qui sap si una professió amagada, per mirar enrere i començar a modelar la nostàlgia del paradís perdut de la infància, recordant Jean-Jacques Rousseau [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿I quina és la millor manera de fer-ho? Doncs rastrejant l'àlbum de fotos —¿o hauria de dir potser “diapositives” tal com es mereix el record de l'època de l'espectacle?—, plantant un antic projector dels que, amb el clic del comandament a distància, engrapen, projecten i retiren els marquets de cada diapositiva projectada sobre una pantalla desplegable domèstica, i encerclant el que acabarà sent un desplegament escenogràfic amb tot un senyor circuit d'Scalextric que, qüestions de pressupost, substitueix el cotxe el Renault 21 Nevada (R21 per als amics), el cotxe dels seus pares amb el complement d'un considerable remolc equipat amb el Conver13 que, per als que no estiguin al cas, es tracta de tot un parament enginyós per plantar la tenda de càmping en un dit i fet o, en temps de llibertat no regulada, en qualsevol prat sense conrear. [Altres informacions]

Catxun Goldoni!
Els Pirates Teatre fan 25 anys i, en comptes d'emancipar-se com toca per l'edat, continuen plegats com si fos el primer dia. Per celebrar l'efemèride, han anat a parar a Carlo Goldoni i a partir de la seva trilogia sobre els pros i els contres de les vacances han elaborat un espectacle que enganya només començar com si volgués anar per la via del musical, però de seguida s'encarrila pels rails de la comèdia, el fregolisme, l'humor, la paròdia i, mai més ben dit, el divertimento. Divertimento, esclar, per als espectadors sobretot perquè, pel que fa als quatre intèrprets, més que un divertimento és un no parar d'anar d'un costat a l'altre i un no parar de canvis de personatge, canvis de vestuari, canvis de perruqueria i canvis de registre per posar-se en la pell de Leonardo, de Vittoria, de Giacinta o de Filippo, entre altres personatges de la trilogia estiuenca de Carlo Goldoni que, jugant, jugant, arriben a la dotzena [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquest recurs de fregolisme, una de les flaques dels Pirates Teatre, aporta un joc escènic que va més enllà del retrat sobre una societat benestant i opulenta que vol estirar més el braç que la màniga, que es refrega en les aparences, i que, per anys que hagin passat des del segle XVIII de Carlo Goldoni, continua sent una de les tendències socials del segle XXI. [Altres informacions]

¿Energia verda o energia amb rabieta?
A les empreses comercialitzadores d'energia elèctrica els aniria bé veure aquest espectacle familiar perquè s'adonarien que es podrien estalviar molts calerons de les inversions que fan en centrals atòmiques que el presumpte progrés ara vol prorrogar, en les línies de molt alta tensió que el veïnat rebutja, en les centrals fotovoltaiques que tot ho han de convertir en verd o en els molins gegants que alteren la fauna i el paisatge per aprofitar el vent. La companyia La Banda ha trobat el recurs més amagat que deu tenir la humanitat per generar energia: expulsar la ràbia que un porta a dins i, ben canalitzada, si pot ser en col·lectivitat, aconseguir efectes tan màgics com els del Mag Lari o el Mago Pop [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. «Hola, ràbia!», espectacle que diria que funciona millor i a ple rendiment amb espectadors a partir dels 5 o 6 anys, encara que els de 3 o 4 anys també s'hi apunten quan els demanen ni que sigui per no quedar enrere dels més grans, té dos objectius: conscienciar sobre com gestionar els rampells de ràbia, rabieta i, de passada, aprendre a expulsar l'angoixa que la ràbia, rabieta acumulada deixa a dins com un pòsit si no s'expulsa. [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2026 amb 31.990.384 visitants que han fet 69.303.539 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de gener del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 7.901 edicions) de 31.990.384 visitants i 69.303.539 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.786,3 visites de pàgines (10,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 39 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.089 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

Es recupera el quadre «La chata» del pintor Joaquín Sorolla que estava desaparegut des dels anys setanta amb dues obres més de José María Carbonero
Després d'una investigació de la policia espanyola, s'han recuperat tres obres d'art desaparegudes des dels anys setanta, entre les quals hi ha el quadre de Joaquín Sorolla, «La Chata», i que han estat localitzades al Palau de Llíria de Madrid, propietat de la Casa d'Alba. Al costat d'aquesta obra de Joaquín Sorolla, també s'han localitzat dues pintures més de José Moreno Carbonero. Totes tres van pertànyer a l'extinta Sociedad Española de Amgos del Arte, de la qual formava part el pare de l'actual duc d'Alba,i que es va disoldre a principis dels anys vuitanta. La investigació va començar després de rebre informació sobre una pintura que formava part de l'exposició promoguda per la Casa d'Alba, «La Moda a la Casa d'Alba», que va tenir lloc entre l'octubre de 2023 i el març del 2024. Aquesta pintura era un retrat d'Isabel de Borbó i Borbó “La Chata” i de la qual se'n desconeixia el parador des dels anys setanta. Després dels treballs de documentació a través d'arxius i biblioteques, es va informar a la Casa d'Alba, que va comprovar que efectivament l'esmentada obra estava dipositada al madrileny Palau de Llíria des del setembre del 1973 i que els documents aportats acreditaven que la seva titularitat era estatal. Al seu costat, es van localitzar dos olis més en les mateixes circumstàncies, sengles retrats d'Alfonso XIII i d'Eduardo Dato, obres de José Moreno Carbonero. La Casa d'Alba ha manifestat el seu desig de fer les gestions necessàries perquè les tres obres, que custodiaven en qualitat de dipòsit i que provenien de la mateixa societat, passin a disposició de l'Estat i que siguin dipositades al lloc determinat pel Ministeri de Cultura. [Altres informacions]

Modelar el futur amb martell i escarpa
La vida és un bucle. Digueu-li “loop”, si voleu, que és el títol que l'autor i actor Ramon Madaula (Sabadell, Vallès Occidental, 1962) va escollir en el seu dia per a aquesta obra que amplia amb fortuna el seu ja extens catàleg dramatúrgic i que després d'una primera temporada a la Sala Flyhard, es reprèn a l'Espai Texas amb l'avantatge, esclar, que els espectadors es multipliquen per la major capacitat i amb un nou punt de vista a la italiana i a dues bandes que situa els dos protagonistes, un pare escultor a la seixantena sense gaires pretensions ni grans èxits artístics, i una de les seves dues filles, a la vint-i-cinquena aproximadament, que ha decidit volar lluny, fins a Tasmània, l'illa d'Austràlia a l'altra punta de món, amb l'amic acabat de conèixer fa un mes, a qui el pare veu irònicament amb aires de Gary Cooper, per afinitat amb el seu cognom [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Em fa la sensació que «Loop» qualla molt millor entre els espectadors ja madurs, que han estat o són pares, amb l'experiència amb fills més que adolescents —com ha estat el cas, per cert, del mateix Ramon Madaula i la seva parella Sílvia Munt— que no pas amb els espectadors generacionals del personatge de la filla que Madaula retrata amb una bona dosi d'humor i un cert filaberquí de sarcasme. Ho dic perquè em sembla que cap generació es vol veure reflectida —no “reflexada” com deia aquell— en el seu propi mirall. [Altres informacions]

El fang de la memòria arrelada
Irlanda del Nord, agost del 1981. La Dama de Ferro Margaret Thatcher diu que els presos irlandesos de l'IRA en vaga de fam no són presos polítics sinó que són criminals. A la granja de la nissaga familiar dels Carney es preparen per a la tradicional festa anual del dia de la collita. El conflicte entre els republicans catòlics irlandesos partidaris de la independència i els protestants unionistes que no volen deixar de ser britànics viu un dels períodes més convulsos dels últims trenta anys. La mort plana per damunt de la memòria. La mort d'alguns vaguistes presos i també la mort de membres de l'IRA que el mateix moviment ha sacrificat com a represàlia per la seva dissidència o per la presumpta traïcio a la fidelitat estenen un tul de mentides sobre els desapareguts [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Un d'ells, el germà de la granja dels Carney. El reconegut i premiat dramaturg, guionista i director cinematogràfic anglès Jez Butterworth (Londres, Regne Unit, 1969) parteix d'aquesta efemèride tràgica, mogut sobretot per la ferida en la pròpia família de la desaparició d'un oncle de la seva parella irlandesa, l'actriu Laura Donnelly (Belfast, Irlanda del Nord, 1982). El director del Teatre Lliure, Julio Manrique, ha posat sobre l'escenari gran de Montjuïc el “santcristo gros” de totes les seves direccions personals fetes fins ara i ha aconseguit penetrar en l'esperit de fons de l'obra original de Jez Butterworth fins al punt que, al llarg de les més de tres hores amb dos intermedis —tres actes d'una hora cadascun— fa la impressió que una companyia originària del West End s'hagi instal·lat a Montjuïc. [Altres informacions]

Qui amb llops va aprèn a udolar
A la relació de dames històriques reals o de ficció que el Teatre Nacional de Catalunya ha tret de l'armari en les últimes temporades, amb una voluntat divulgativa i reivindicativa del gènere, s'hi afegeix ara la reina d'Anglaterra del segle XV, Margarida d'Anjou (Pont-à-Mousson, França, 1430 - Souzay-Champigny, França, 1482), la que ara el dramaturg i director Pau Carrió (Barcelona, 1981) ha rebatejat com “la reina lloba”, que va ser reina d'Anglaterra arran del seu matrimoni amb Enric VI, entre el 1445 i 1461, i també entre el 1470 i 1471. Margarida d'Anjou no va ser reina perqué sí ja que es va convertir en una les principals matrones de la Casa de Lancaster, va dominar Enric com un titella, el seu marit rei i, després d'un temps d'exili, va regnar a ple rendiment fins a provocar, per la seva política radical, l'anomenada Guerra de les Dues Roses, fins que va ser vençuda definitivament. [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] ¿I què ha portat l'autor Pau Carrió a entrar en la vida i obra de Margarida d'Anjou? Doncs el fet que l'esmentada reina apareix en algunes de les obres de William Shakespeare, com per exemple «Enric VI» i «Ricard III», però no en té cap que remarqui el seu relleu personal i la seva incidència en una de les etapes del segle XV de la corona anglesa. A partir d'aquesta evidència, Pau Carrió ha manllevat temporalment la ploma de William Shakespeare i ha ampliat el catàleg del bard amb una obra de nova creació on només apareixen, per aquí i per allà, algunes frases, moments o escenes que es poden atribuir al mateix Shakespeare. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[dimecres, 18.02.26]
Un total de 127 biblioteques públiques de Catalunya han realitzat en els darrers tres anys millores en l’accessibilitat dels seus espais dins el marc del programa Biblioteques Inclusives

[dimarts, 17.02.26]
El balcó de Verona... come prima

[dilluns, 16.02.26]
Nora de porcellana

[diumenge, 15.02.26]
L'espectacle «L'amor venia amb taxi» de La Cubana acaba la llarga temporada al Teatre Romea amb una ocupació mitjana del 90% i més de 90.000 espectadors

[dissabte, 14.02.26]
Les goteres d'una generació

[divendres, 13.02.26]
Fer de família Ulisses entre els vuitanta i els noranta

[dijous, 12.02.26]
Catxun Goldoni!

Anar a Bits hemeroteca

---

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 31.990.384 visitants i 69.303.539 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.