BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XX - Núm. 6665


Bits del dia

Dos dibuixos d’Antoni Gaudí ingressen al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC),adquirits per la Generalitat de Catalunya amb el finançament de La Caixa
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha ingressat a la seva col·lecció dos dibuixos d’Antoni Gaudí datats al voltant de 1908 i 1910. Aquests dibuixos representen l’exterior i l’interior de l’església de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, i han estat adquirits per la Generalitat de Catalunya amb el suport financer de La Caixa, que ha sufragat el 75% del cost de l'adquisició. Per poder fer front a l'adquisició ha estat necessària una inversió total de 320.000 euros, dels quals "la Caixa" ha aportat 240.000 euros. La inversió per part de la fundació s'ha dut a terme en el marc del conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en matèria d’obra social, cultural, de ciència i recerca. Es tracta de
dues obres d’extraordinària importància i singularitat tenint en compte l’escàs material documental que es conserva de les obres més emblemàtiques de Gaudí i, en particular, de l’encàrrec que Eusebi Güell li va fer per construir una església a la colònia tèxtil obrera de la seva propietat. Gaudí va realitzar un seguit d’estudis i maquetes per projectar l’estructura d’aquesta església, de la qual es va construir únicament la cripta. Part d’aquest material va ser destruït durant la Guerra Civil i els dos dibuixos que ara s’incorporen a les col·leccions del MNAC van estar amagats fins al 1967 a la carbonera d’una masia de la Colònia Güell fins la seva descoberta. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.


L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

Una exposició de la Pia Almoina il·lustra amb fotografies i esbossos de projectes arquitectònics com es va aixecar l’actual façana de la catedral de Barcelona
La façana principal de la catedral de Barcelona es va construir al tombant dels segles XIX-XX seguint un projecte arquitectònic seleccionat després d’un concurs polèmic —en què fins i tot va participar Antoni Gaudí— i inspirant-se en un disseny, una traça, que havia deixat el mestre d’obres Charles Galters de Rouen, conegut com a mestre Carlí, el 1408, per construir l’entrada al temple. Aquests són alguns dels fets històrics que s’expliquen a «Vallmitjana i la façana de la catedral. Històries singulars al voltant de l’escultura», una exposició que es pot veure fins al 12 d’abril a la casa de la Pia Almoina. Organitzada per la Catedral de Barcelona i el Museu Diocesà de l’Arquebisbat, la mostra té lloc en el marc de l’Any Vallmitjana, coorganitzat per la Universitat de Barcelona (UB) i el Seminari Conciliar de Barcelona, i s’hi explica com l’escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905) va realitzar les figures de Crist i els apòstols, els elements centrals de la façana que podem veure actualment. L’exposició il·lustra amb fotografies, documents d’època i esbossos de projectes arquitectònics com es va aixecar l’actual façana de la catedral de Barcelona. Així, s’explica que el 1882 es va convocar el concurs per a la façana i s’hi van presentar, entre d’altres, els projectes de Joan Martorell i Montells (1833-1906), que apostava per una catedral elevada amb molt d’èmfasi en els elements ornamentals, i el de Manuel Girona i Agrafel (1817-1905), més horitzontal i sobri. El projecte de Martorell, delineat per Antoni Gaudí, tenia el suport popular i de part de la premsa, però va guanyar el de Girona. Finalment, en l’execució del projecte guanyador s’hi van incorporar elements del projecte de Martorell, fet que va ser criticat perquè es va veure com una apropiació de les idees del contrincant. [Altres informacions]

L'incivisme d'uns vàndals malmet la desena d'obres d'art de l'il·lustrador Ignasi Blanch situades al peus de la Suda de Tortosa
Ratllades fetes amb algun element punxant, pintades i fins i tot el rastre d'alguna puntada de peu han malmès diverses de les obres d'art que conformen el Passeig de les Cultures situat a la Suda de Tortosa. Les imatges, creades per l'il·lustrador Ignasi Blanch (Roquetes, Baix Ebre, 1964) se centren en un seguit de personatges de la història de Tortosa que permeten fer un viatge al llarg dels més de 2.000 anys de la ciutat. La Policia Local investiga aquests actes vandàlics que han afectat, amb major o menor mesura, la desena de conjunts escultòrics instal·lats al passeig de Ronda, al peu de la Suda, i que suposen un atac al patrimoni artístic de la ciutat. Els fets han tingut especial afectació al dibuix que evoca la figura de Menahem Ben Saruq, redactor del primer diccionari de gramàtica hebrea, al segle X. Els fets ja s'han posat en coneixement de l'autor de les obres, que s'ha mostrat profundament molest per la manca de sensibilitat dels brètols que han provocat els desperfectes. En este sentit, cal recordar que es tracta de peces úniques, fetes a mà directament per l'autor, i que, per tant, suposen un atac a obra artística original. A hores d'ara, s'estudia com es podrà recuperar la integritat de les peces, així com les mesures que eviten que no es torni a produir un cas com aquest. [Altres informacions]

Una enquesta d'hàbits culturals desvela que dos de cada tres ciutadans consumeix diferents ofertes culturals però que hi ha diferències per barris segons el nivell mitjà de renda
L'enquesta, feta en l'àmbit de la urbs de Barcelona, indica que dos de cada tres ciutadans acostumen a visitar exposicions, anar al cinema o al teatre, però hi ha diferències molt importants, de fins a 22 punts, entre els veïns dels barris més rics i els que tenen les rendes més baixes. Són dades de la primera enquesta sobre l'accés i participació cultural que ha fet l'Ajuntament de Barcelona. L'enquesta constata que mentre als barris de renda alta hi ha un 72% de persones que va habitualment al cinema, concerts o teatre o que llegeixen llibres, als barris de renda baixa el percentatge està 22 punts per sota. Si es posa el focus en la participació cultural, qui fa teatre, qui escriu o qui fa fotografia, el percentatge dels que practiquen alguna activitat d'aquest tipus és d'un 40% i les diferències entre barris de renda baixa i els de renda alta és de 13 punts. Paradoxalment, les persones de renda més baixa manifesten més interès per fer activitats culturals que les de classe mitjana o alta. Així, passa que les persones que fan menys activitats són les que més necessitat de fer-ne expressen. L'enquesta també dóna un cop d'ull a activitats que normalment no posaríem al paquet de les culturals com ara anar a discoteques, fires o passejar per la natura. De totes aquestes la que té més adeptes és la de passejar per la ciutat, cosa que fa habitualment el 70% dels ciutadans sobre una enquesta de 1.600 entrevistes presencials de 21 barris dividits en rendes alta, baixa i mitjana. En el segon lloc del rànquing hi ha l'hàbit d'anar a restaurants i a bars. [Altres informacions]

Un grup investigador de la Universitat de Múrcia ha confirmat la presència de dues noves espècies de papallones no vistes mai abans a Catalunya
La troballa l’han fet al Parc Natural de l’Alt Pirineu, i l’han publicat a la revista científica Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Concretament, es tracta de Metendothenia atropunctana i Scoparia gallica, dues espècies de papallones de mida inferior a 2 centímetres, que se sumen a les altres 19 espècies de macrolepidòpters detectades i catalogades per aquest grup de recerca en les últimes prospeccions fetes l’any 2019 i que són continuació de les iniciades en l’any 2007. Les papallones es van localitzar a les localitats de Planell del Roi ( Llavorsí), a 1.580 m d’altitud; Pleta de la Creu (Rialp), a 1.920 m; Serra de Llus (Rialp), a 1.330 m, i Serrat de Colinos (Rialp) a 800 m. La majoria de les prospeccions es van fer utilitzant paranys de llum negra i actínica de 6 W i 15 W, encara que també es van fer algunes captures diürnes. D'altra banda, els naturalistes Jordi Faus i Martí Franch, durant prospeccions realitzades l’estiu passat per l’entorn de la vall de Bonabé, van detectar fins a 61 espècies diürnes en un temps de 3-4 hores de prospecció. Dades insòlites que indiquen la gran biodiversitat d’espècies presents a la zona. De les 61 espècies trobades cal destacar-ne dues: la formiguera gran (Phengaris arion), una espècie fortament amenaçada a Europa i inclosa a l'Annex IV de la Directiva Hàbitats i la blanqueta de la pedrosa (Pieris ergane), molt escassa a Catalunya, les poblacions conegudes de la qual al Pallars són a Gerri de la Sal, principalment. D’aquestes 61, 6 són de nova troballa al Parc, i entre aquestes de nova citació hi ha la Pieris ergane. La Phengaris arion ja havia estat trobada al parc altres anys. [Altres informacions]

Bruno Oro i Clara Segura rememoren la seva sèrie d'esquetxos «Vinagre» emesa a TV3 fa deu anys amb l'espectacle «Cobertura» al Teatre Romea
Han passat deu anys llargs, però la memòria audiovisual deixa empremta. La sèrie de peces breus «Vinagre» (TV3, 2008) va marcar els dos protagonistes, Bruno Oro i Clara Segura. I això explica que deu anys després, quan indirectament les dues caixeres de supermercat, Yeni i l'Eli —o potser els seus esperits— han fet el salt al teatre, els espectadors de la pantalla petita els hagin volgut retrobar en carn i os amb una temporada —gairebé es pot assegurar que més tard o més d'hora n'hi haurà una altra— pràcticament o totalment exhaurida. De la capacitat interpretativa de l'actor Bruno Oro, tothom en sap el resultat, no només pel seu llarg paper de caricatures i imitacions que va teixir a «Polònia» sinó pel seu espectacle en solitari, «Immortal», farcit de personatges, i per la seva faceta dramàtica amb una obra que li era tan pròxima per qüestions autobiogràfiques com «Natale in casa Cupiello», d'Eduardo de Filippo, amb La Perla 29 [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El mateix es pot dir de l'actriu Clara Segura que, en les últimes temporades, ha protagonitzat algunes de les obres més destacades als escenaris catalans. Però «Cobertura», que surt de la llarga coneixença dels dos intèrprets que ja compta més de vint anys i dels seus inicis emprenedors amb la companyia Total Memos rondant per tota mena d'escenaris que va desembocar en la sèrie «Vinagre», és un parèntesi en la seva trajectòria. Primer perquè si bé Bruno Oro torna al seu paper més còmic i estrafolari, quan vol, Clara Segura reposa momentàniament de papers dramàtics i fins i tot molt durs a més de debutar ara en la direcció. [Altres informacions]

La peça «Decadència» d'Steven Berkoff que es representa a l'Esceniari Joan Brossa és com un caramel per a moltes parelles d'intèrprets amb un catàleg d'impromperis antològic en boca de Míriam Alamany i Carles Martínez
El teatre d'Steven Berkoff (Stepney, Londres, 1937) és una prova de foc per a tot aquell qui s'hi acosta. Aquest mateix any se n'ha vist la posada en escena de Josep Maria Mestres d'una altra de les seves obres, «Com els grecs», al Teatre Lliure de Gràcia. En aquesta ocasió, la peça «Decadència» —un caramel per a moltes parelles d'intèrprets— és una perla que excel·leix i enlluerna pels quatre costats. En primer lloc, per una versió catalana que no es pot deixar d'esmentar de Neus Bonilla i Carme Camacho i que s'agafa al llenguatge transgressor de Berkoff —als seus 82 anys un ja no gosa parlar d'“enfant terrible”— i en fa un catàleg d'impromperis antològic [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. En segon lloc, esclar, per la interpretació del duet d'aquest parell de còmics seriosos com són Míriam Alamany i Carles Martínez que enfilen el relat com els compassos d'un ball esbojarrat en una nit d'excessos de tota mena —xampany, sexe i rock and roll...!— en vers de rima “popular”, sarcàstic, satíric, demolidor i irreverent sense aturador, amb rèpliques i contrarèpliques que només interrompen uns fugaços minimonòlegs de l'un i de l'altre, enfonsats a la cadira de braços, únic element de l'attrezzo. I finalment per una elegant composició conjunta de posada en escena que arrodoneix la direcció de Glòria Balañà amb el vestuari, la il·luminació i el moviment que acompanya l'acció dels dos protagonistes amb una austera però impressionant escenografia de sostre, un quadre gegantí de marc de motllura clàssica amb projeccions de pintures tenebroses de tendència romàntica que simbolitzen cadascuna de les escenes que viuen els dos personatges. [Altres informacions]

Josep Carner i Joan Perucho entre les efemèrides literàries més remarcables del 2020 amb dos «Anys» dedicats a la seves respectives obres
S'acaba de presentar l'Any Perucho, que reivindica l'escriptor com un dels pioners de la literatura fantàstica en català. El programa d'actes dedicats a l'escriptor es faran en diferents de les poblacions on Joan Perucho (Barcelona, 1920 - 2003) va estar vinculat. L'autor, de qui es commemorarà el centernari del seu naixement, va posar a l'univers literari la població de Pratdip (Baix Camp) amb la seva novel·la «Històries naturals» sobre els dips, una llegenda encara viva avui que promou visites, rutes turístiques i activitats educatives. Un altre Any serà el dedicat a Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, Bèlgica, 1970) que tindrà com a lema «Dir molt en un mig dir». L'any Carner commorarà el cinquantè aniversari de la seva mort. El programa d'actes pivotarà sobre les diferents facetes de Carnet, a més de la poètica, la de polític, diplomàtic i prosista. L'Any Carner s'obrirà al Palau de la Generalitat de Catalunya i una de les activitats més destacades és el Congrés Internacional Carner, que se celebrarà del 9 a l'11 de febrer del 2021, organitzat per dotze universitats del domini català. També es vol crear una Càtedra Josep Carner a la Universitat de Barcelona (UB). Josep Carner va tenir una vida marcada per l'exili forçat a partir del 1939. Va viure primer a Mèxic i després a Brussel·les, ciutat nadiua de la seva segona dona. Josep Carner va trepitjar Catalunya dos mesos abans de morir. Els dos Anys, el de Joan Perucho i el de Josep Carner tenen un pressupost provisional d'uns 75.000 euros cadascun. [Altres informacions]

El Centre d'Arts Escèniques El Canal de Salt preveu recuperar la programació a finals d'aquest any gràcies a un conveni en el qual estan treballant diferents administracions públiques
En concret, les dues que gestionen l'equipament, l'Ajuntament de Salt i el de Girona. Abans, però, caldrà que el ple del consistori liderat per Marta Madrenas faci el que ja ha fet Salt i aprovi la dissolució del consorci actual, un fet que es produirà dilluns en el ple ordinari. El nou conveni també permetrà incrementar el pressupost d'El Canal fins als 360.000 euros. En bona part gràcies a l'aportació extra que farà la diputació, que serà de 200.000 euros. La resta vindrà dels dos ajuntaments: Salt hi posarà 100.000 euros i Girona 60.000. Un dels problemes que han fet reduir la programació d'El Canal ha estat l'estructura costosa que té el teatre com a conseqüència del consorci actual que el gestiona. La seva dissolució i la posterior signatura del conveni permetrà dotar de més independència els dos ajuntaments a l'hora de prendre decisions sobre processos administratius. El Centre d'Arts Escèniques El Canal va néixer l'any 2007 amb l'objectiu de ser un centre de referència a Catalunya en producció i creació escènica. La gestió de l'espai va anar a càrrec de Bitó Produccions, l'empresa del director del Temporada Alta, Salvador Sunyer. Després van ser els ajuntaments de Salt i Girona, juntament amb la Diputació de Girona, els que van decidir assumir la gestió, però amb una estructura costosa que ha frenat la programació. [Altres informacions]

El primer santuari paleolític de Catalunya amb més de 15.000 anys havia passat pràcticament desapercebut fins ara a la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí
La cova té més de 3,5 quilòmetres de galeries i en el passat va ser un lloc de lleure dels ciutadans locals, amb la qual cosa la galeria detectada amb restes rupestres ha vist passar, es calcula, unes 200.000 persones. Les figures que s'hi han detectat van ser gravades fa uns 15.000 anys. Les més reconeixibles són d’animals, entre els quals destaquen les cérvoles: una té el cap en una esquerda, de manera que sembla que begui d’un riu. La galeria té uns vint metres, però sediments de fa uns 4.000 anys la van dividir en tres trams i van crear passos molt estrets entre si, la qual cosa la inhabilita per a la visita del públic. Tot plegat representa una troballa arqueològica que es qualifica d'excepcional i que farà que es declari com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí. El santuari paleolític està integrat per més d'un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya. La troballa es va fer pocs dies després dels tràgics aiguats de l'octubre passat i va ser totalment inesperada. El santuari s'ha documentat amb 3D per tal d'estudiar-lo i complementar l'oferta museística del recinte, ja que no és visitable. El conjunt descobert a les parets correspon exclusivament a gravats, una quarantena dels quals són representacions d'animals —com ara cérvols, cavalls i bous—, i la resta signes i símbols abstractes. Els experts els atribueixen al Paleolític Superior, concretament al període Magdalenià, tot i que n'hi ha que poden ser una mica més antics i d'altres que es relacionen amb el neolític i etapes més recents. La Cova de la Font Major va ser descoberta el 1853 i és considerada una de les coves més llargues del món formades en conglomerats. Les investigacions i les troballes arqueològiques que s'hi ha fet des d'aleshores han constatat que l'home l'ha utilitzat al llarg de totes les èpoques. La Cova de la Font Major, juntament amb una altra cavitat, Cova de la Vila, integra el que es coneix com les Coves de l'Espluga, en origen una única i extensa cavitat que transcorre pel subsòl de l'actual nucli urbà del municipi de l'Espluga de Francolí. [Altres informacions]

El TERMCAT ha incorporat al Lèxic de fàrmacs en línia les noves denominacions comunes internacionals amb la voluntat d’oferir repertoris de terminologia permanentment actualitzats
L'adequació s'adapta als termes de principis actius farmacèutics aprovades per l’Organització Mundial de la Salut durant l’any 2019. S’hi poden consultar els noms oficials, no comercials, de principis actius farmacèutics com ara fremanezumab, macimorelina, pegvaliasa i talazoparib, entre d’altres. El Lèxic de fàrmacs conté més de tres mil termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d'acció més habituals de cada principi actiu (antibiòtic, immunomodulador, antivíric, etc.), i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química. Aquest lèxic va ser editat en paper el 2008 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i s’actualitza anualment en línia amb les denominacions de nous fàrmacs que es van aprovant. Les denominacions del TERMCAT s’hi poden consultar a partir del català, el castellà, el francès i l’anglès, i també a partir de les accions terapèutiques. Així mateix, s’hi poden consultar separadament en l'apartat Noves incorporacions les noves denominacions de fàrmacs aprovades durant el 2019. El recull forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 150 títols dedicats a diversos camps d’especialitat. [Altres informacions]

Neix la Fundació Privada Montserrat Caballé amb la intenció de mantenir viu el record de la vida i obra de la soprano i ajudar els joves talents de la lírica
El somni de Montserrat Caballé els últims anys va ser poder crear una fundació i mantenir viu el seu Concurs Internacional de Cant com a trampolí per a noves generacions de joves talents. Malauradament aquest camí es va veure interromput per la seva desaparició l'octubre del 2018. Amb la finalitat d’assolir els seus desitjos, la família Caballé ha decidit crear la Fundació Privada Montserrat Caballé, que té com a objectiu mantenir viu el record de la seva vida i obra, promovent al mateix temps tota la tasca docent que va desenvolupar. La Fundació Privada Montserrat Caballé neix amb quatre objectius principals: Ajudar joves talents mitjançant beques i estudis impartits per persones vinculades a la trajectòria artística de la soprano, així com ajudar a desenvolupar les seves carreres professionals. Reprendre a partir de la XVI edició el Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé de manera itinerant, comptant amb jurats de reconegut prestigi internacional i dotacions econòmiques als guanyadors. Organitzar sessions audiovisuals i exposicions itinerants per mantenir viu el record i la trajectòria artística de Montserrat Caballé i, crear també un espai per dedicar-li un Museu. Organitzar esdeveniments i concerts per promoure la Fundació i la recaptació de fons per aquesta. Es mantindrà també el Concurs Internacional de Cant que ja pora quinze anys i que té dotacions econòmiques d'un total de 24.000 euros. La Fundació Privada Montserrat Caballé vol afegir també el compromís amb teatres d’òpera i festivals de premiar els guanyadors amb actuacions dintre de les seves programacions anuals. [Altres informacions]

L’última òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, «La clemenza di Tito», s'instal·la a l’escenari del Gran Teatre del Liceu amb una producció teatral i monumental del reconegut director David McVicar
Philippe Auguin dirigirà tres repartiments que juntament amb l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu s’alternaran en dus franges de funcions. Diverses veus mozartianes es posen en la pell de Tito Vespasiano (Paolo Fanale i Dovlet Nurgeldiyev), Vitellia (Myrtò Papatanasiu, Vanessa Goikoetxea i Carmela Remigio), Servilia (Anne-Catherine Gillet i Sara Blanch) i Sesto (Stéphanie d’Oustrac i Maite Beaumont) entre d’altres. El 1791, i en plena composició de «La flauta màgica», Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià se situa en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle I dC. «La clemenza di Tito» explica la conjura de Vitellia, filla de Vespasià, i del seu amant Sesto per assassinar i enderrocar Tito, el nou emperador, el qual, coneguda la traïció, prefereix mostrar clemència i perdonar abans que passar a la història com un monarca sanguinari. «La clemenza di Tito» és una opera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Pietro Metastasio i Caterino Mazzolà. Es va estrenar per primer cop el 6 de setembre de 1791 al Teatre Nacional de Praga. Al Gran Teatre del Liceu es va estrenar gairebé dos segles més tard, el 14 de desembre de 1963, on es va representar per última vegada el 19 d’octubre de 2006. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dilluns, 17.02.20]
Una exposició de la Pia Almoina il·lustra amb fotografies i esbossos de projectes arquitectònics com es va aixecar l’actual façana de la catedral de Barcelona

[diumenge, 16.02.20]
L'incivisme d'uns vàndals malmet la desena d'obres d'art de l'il·lustrador Ignasi Blanch situades al peus de la Suda de Tortosa

[dissabte, 15.02.20]
Una enquesta d'hàbits culturals desvela que dos de cada tres ciutadans consumeix diferents ofertes culturals però que hi ha diferències per barris segons el nivell mitjà de renda

[divendres, 14.02.20]
Un grup investigador de la Universitat de Múrcia ha confirmat la presència de dues noves espècies de papallones no vistes mai abans a Catalunya

[dijous, 13.02.20]
Bruno Oro i Clara Segura rememoren la seva sèrie d'esquetxos «Vinagre» emesa a TV3 fa deu anys amb l'espectacle «Cobertura» al Teatre Romea

[dimecres, 12.02.20]
La peça «Decadència» d'Steven Berkoff que es representa a l'Esceniari Joan Brossa és com un caramel per a moltes parelles d'intèrprets amb un catàleg d'impromperis antològic en boca de Míriam Alamany i Carles Martínez

[dimarts, 11.02.20]
Josep Carner i Joan Perucho entre les efemèrides literàries més remarcables del 2020 amb dos «Anys» dedicats a la seves respectives obres

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Els premis 2020 de llibre il·lustrat que s'atorguen des de la Bologna Children´s Book Fair i que han rebut 1.888 llibres candidats de 41 països han ampliat les categories amb una secció especial de literatura i cinema.

Els Quatre Gats
El “mono” de convocar eleccions esclata només engegar el 2020

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.


El temps a Barcelona

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 20.415.961 visitants i 43.070.492 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN