BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
DOGC al dia


facebook

cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XXI - Núm. 6715


Bits del dia

Es troba resina d'estepa negra molt apreciada a l'antiguitat per elaborar perfums i medicines dins les àmfores d'un vaixell enfonsat a cinquanta metres a les illes Formigues
Els arqueòlegs que treballen sota el mar a la costa empordanesa han fet una troballa única al Mediterrani. Han descobert tota la popa d'un vaixell romà enfonsat que hi ha a la zona de les illes Formigues, entre Palamós i Palafrugell, i han vist que el jaciment és més gran del que s'esperaven. De la troballa destaquen les àmfores localitzades. A l'interior del vaixell, situat a cinquanta metres de fondària, hi han trobat resina d'estepa negra, un arbust molt apreciat a l'antiguitat per fer perfums i medicines. I per primera vegada, s'ha trobat un ús diferent d'aquesta resina. Fins ara no se n'havia documentat mai l'ús per revestir l'interior d'àmfores que s'omplien amb salses o peix en salaó, que és el que transportaven.
El fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d'època romana; el primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjans del segle I aC. El segon, el Formigues II, es va localitzar el 2016, el jaciment es va començar a excavar l'any següent i aquest 2021, els arqueòlegs hi han tornat per fer-hi una quarta campanya. Els arqueòlegs remarquen que el Formigues II és un jaciment excepcional perquè conserva tant el carregament d'àmfores, prop de 200 peces, com la fusta del vaixell. [Altres informacions]



El cafetó
«El bou, a l'Ajuntament... i la mula, a la Generalitat!»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el podcast o llegiu el text.


L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

El Nou Centre de les Arts Lliures unificarà l'Escenari Joan Brossa i la sala d'exposicions de la Fundació Brossa a La Seca del Born amb un programa comú
La posada en marxa està prevista per al 17 de desembre. La programació de la nova etapa no distingeix entre teatre, exposicions o la pedagogia, amb l'objectiu de ser un model nou en la línia brossiana de transgressió, innovació i memòria. La programació conjunta del Centre de les Arts Lliures de Barcelona té una línia que es basa en itineraris pluridisciplinars: Joan Brossa, espai transitable; Arts parateatrals; Creació independent; i Poesia i pensament, a més de propostes destinades a públic familiar i escoles. Es compta, en principi, amb un pressupost de 70.000 euros. La temporada inaugural es desenvoluparà sota una mirada poètica, en un diàleg entre memòria i llegat, sobre Joan Brossa i els seus contemporanis, i la contemporaneïtat i el futur. L'exposició «Joan Brossa. La serp viva», es podrà veure fins al 2023 amb algunes de les peces més característiques de l'autor. La companyia Els Pirates Teatre hi estrenarà «La setena porta», un espectacle amb textos de Joan Brossa. I s'hi presentarà el primer volum de la poesia completa de Brossa que edita Univers / Grup Enciclopèdia. També es preveu una instal·lació de Lola Lasurt i un espectacle itinerant amb guió d'Albert Mestres, «Cerca Brossa». Posteriorment hi ha en cartera l'estrena de peces de Marc Artigau i Lluïsa Cunillé, una exposició sobre Enric Tormo i un cicle a partir del traductor Joan Casas. Altres iniciatives aniran a càrrec de Xavi Lloses i Anna Rubirola, a més d'una Escola de Poesia Rasa i un cicle de pallasses amb la companyia de Pepa Plana. [Altres informacions]

L'òpera «Rigoletto» de Giuseppe Verdi diriga per Monique Wagemakers torna al Gran Teatre del Liceu amb el debut aquí del tenor francès Benjamin Bernheim i la direcció musical de Daniele Callegari
Es tracta d’un melodrama en tres actes amb llibret de Francisco Maria Piave adaptat a partir de l’obra de teatre «Le roi s’amuse», de Victor Hugo. Giuseppe Verdi ja havia adaptat a l’òpera un dels seus treballs més polèmics, «Hernani» (1830), una tragèdia que va originar un gran escàndol pel que suposava de ruptura envers l’estètica classicista. «Rigoletto» està ambientada a Màntua al segle XVI i narra la història d’un bufó amargat i geperut que viu amb la seva filla secreta. El Duc de Màntua, el seu senyor, ignora que és la seva filla i la sedueix fent-se passar per un estudiant. Aleshores la rapta i la viola abans de tancar-la en unes masmorres. Rigoletto (paper interpretat pels barítons Christopher Maltman i Markus Brück, aconsegueix alliberar-la i trama una terrible venjança per fer pagar l’afront al llibertí, però per error acaba apunyalant la noia. En aquesta ocasió, s’ha reposat la coproducció de l'òpera «Rigoletto» del Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real de Madrid estrenada el 2009 i dirigida escènicament per Monique Wagemakers. La directora d’escena holandesa despulla l’òpera en una escenografia minimalista i moderna, travessada per angoixants clarobscurs que permeten aprofundir en una reflexió punyent i actual sobre els abusos de poder. Com a contrapunt, el vermell sang d’un vestuari renaixentista accentua el dramatisme d’aquesta obra protagonitzada per un antiheroi: un bufó ultratjat i enrabiat. [Altres informacions]

Ja podem tirar l'arròs! Crítica teatral de la comèdia negra «Pecats imperdonables» de Benjamin Cohen que ha adaptat i ambientat al Delta de l'Ebre el dramaturg i director Edu Pericas i ha estrenat a l'Aquitània Teatre
La part interior de la “barraca” escenogràfica delata de seguida que som en algun lloc incert del Delta de l'Ebre. Hi ha virtuals camps d'arròs per tot el voltant, mirant cap a la platea, esclar. El dialecte dels personatges, però, és el català oriental, tret del de la presumpta criada que, per origen propi de l'actriu, fa anar l'illenc. Tant hi fa. Tots els camins lingüístics porten a Roma... o al Delta, vaja. L'obra és del dramaturg Benjamin Cohen, un autor veneçolà establert al Panamà des d'on ha aconseguit fer-se un nom internacional amb obres de teatre, cinema i guions de televisió i ara també en plataformes, però sense ser anglès. L'obra «Pecats imperdonables» (en original: «Sin perdón por los pecados») és una comèdia que aparenta que és d'humor blanc, però que progressa cap al gènere negre. I té la característica que permet als espectadors que, a través del mòbil i des del web “pecats.cat”, interaccioni en almenys vuit ocasions per decidir cap on vol que tiri la trama [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquesta opció l'acosta a una altra comèdia clàssica que en el teatre català ha estat sempre de les més ben rebudes, «Pels pèls», de Paul Pörtner, que aquí s'ha vist en diverses ocasions, una de les últimes, al Teatre Condal. Recordem la perruqueria on es comet un assassinat i, tralarà, tralarà... els espectadors —amb la clàssica mà alçada perquè ve del temps sense mòbils— decideix qui és el culpable. Aquí també hi ha un culpable —o una culpable, depèn!— i el rànquing de votacions per mòbil —si la cobertura de l'interior de la platea no flaqueja les dades mòbils— fa que cada funció sigui diferent, segons l'estat emotiu dels espectadors en qüestió. [Altres informacions]

Es restaura el bust de Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes i entra a formar part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya
El bust creat per Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes ha estat restaurat per la direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, i s’ha cedit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) perquè formi part de l’exposició «Gaudí» que proposa una revisió completa de la trajectòria de l’arquitecte. Es tracta d'una peça que durant molts anys s’havia donat per desapareguda, i que es va trobar fa uns mesos al magatzem de la col·lecció d’Art Públic municipal. El bust, que duu la data de 1884, és obra de Rossend Nobas, un dels escultors catalans més importants de finals del segle XIX. Nobas va ser també l’escultor-retratista dels Güell, i és autor, entre moltes altres obres, de «Torero ferit», actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i dels bustos de Cervantes, Milton i Dante que coronen la façana de la Fundació Tàpies, el Monument a Rafael Casanova a Barcelona o L’Aurora, la quadriga daurada que corona la cascada del Parc de la Ciutadella. El bust és de notables dimensions: té unes mides de 103x67x46 i un pes aproximat de 476 quilograms, i està esculpit en gres vermell tipus Buntsandstein. Representa un rostre masculí barbat d’inspiració barroca coronat per un casc que té com a motius el segon treball d’Hèrcules: la mort d’Hidra de Lerna, un monstre aquàtic en forma de drac policèfal que habitava a la font d’Amimone, una de les entrades a l’inframón. Les representacions que es poden detallar al casc són: al frontal i visera, l’episodi de l’arribada de Posidó en el seu carro en forma de petxina tirat per cavalls marins conduïts per tritons i clavant el seu trident a terra; en la coronació i part posterior, l’Hidra, que en la visió frontal presenta la forma d’un rostre masculí, possiblement Nereu; i als laterals, Iolau amb la seva torxa, el mateix Hèrcules amb el seu garrot, una figura potser femenina, diversos caps ja tallats d’Hidra, dofins i altres animals marins. [Altres informacions]

Les retransmissions en directe a a les xarxes socials es podran interrompre per llei i sense previ permís judicial si se sospita que vulneren els drets d'autor i la llei de propietat intel·lectual
Els directes a les xarxes socials es podran interrompre per llei durant la retransmissió i sense garanties judicials, si se sospita que vulneren els drets d'autor. És una de les novetats d'un decret llei que ja està en vigor i que converteix les plataformes, o sigui, les xarxes socials, en corresponsables legals del contingut que s'hi penja o s'hi emet. Fins ara, se'n consideraven intermediàries i els responsables últims n'eren els usuaris. Això suposa, a la pràctica, un gran canvi. Com que les empreses s'enfrontaran a multes i fins i tot a processos penals si emeten continguts inapropiats, limitaran tot allò sospitós per evitar exposar-se a sancions. Hi ha tant de contingut que és impossible revisar manualment tot allò que es penja, i per tant s'aplicaran mecanismes automàtics de rastreig, el que es coneix com a censura algorítmica. Diverses entitats, com la plataforma per la llibertat d'informació, critiquen que la legislació és un atac a l'essència d'internet i a la llibertat d'expressió. Denuncien que se censuraran continguts sense filar prim i que poden acabar tallant moltes emissions sense motiu i que només beneficiïn les grans empreses. [Altres informacions]

La centenària sala de ball La Paloma es referma en la seva intenció de reobrir per Nadal després de quinze anys tancada amb les reformes d'insonorització que reclamava el veïnat dels voltants del carrer del Tigre del Raval de Barcelona
La propietària de la sala, Mercè March, ho ha afirmat en una entrevista a Betevé a més d'avançar que en la nova etapa hi haurà orquestra en directe sorgida, si les converses prosperen, d'El Taller dels Músics. La sala de ball La Paloma vol fer coincidir l’esperada reobertura del local amb les festes nadalenques. La centenària sala de ball del Raval està tancada des de fa 15 anys. Va abaixar la persiana l’1 de gener del 2007 per incomplir la normativa municipal que regula el soroll. Les obres d’insonorització, sumades a altres millores, s’han anat acabat enmig de les restriccions que va patir el sector de l'oci. La Paloma es considera que és la sala de ball més antiga d’Europa. La Paloma va obrir el 1903 com a Societat Recreativa de La Paloma. Els fundadors van ser Jaume Daura i Ramon Daura, pare i fill. Aquest segon va ser qui, després d’un viatge a París, va voler encarregar aquesta decoració d'ambientació versallesca que té la sala. La decoració continua impecable gràcies a la restauració que n’ha fet la família els últims anys. Entre les relíquies, hi ha un imponent llum central que antigament tenia un motor i que anava baixant lentament. L’orquestra tocava tres tangos i aquest era el senyal que la festa s'acabava. Les pintures del sostre són de l’escenògraf del Liceu, Salvador Alarma, i representen diferents escenes de ball. El local on hi ha La Paloma (al carrer del Tigre, 27), va ser abans la foneria Josep Comas Germans, que hi era des del 1853, i és la que va fondre el bronze de part de l’estàtua de Colom. Es diu que els tres carrers que envolten l’edifici, el del Lleó, el del Tigre i el de la Paloma, tenen el nom dels gossos del guardià de la foneria. A La Paloma, considerat també un dels locals canalla de la Barcelona d'època, als anys vuitanta del segle passat, encara s'hi van arribar a celebrar combats de boxa. Recentment, mentre la sala estava tancada, ha servit de plató per a enregistraments de programes de televisió i alguns festa privada. [Altres informacions]

El Campus de les Arts dedicat a enfortir l'educació artística de nivell superior pot desbloquejar finalment la rehabilitació de l'edifici fabril de Can Ricart declarat bé cultural d'interès nacional
L'acord marc s’ha signat entre les institucions, les universitats i les entitats i servirà per impulsar el Campus de les Arts, un projecte liderat per la Universitat de Barcelona que vol enfortir l’educació artística de nivell superior. L’altre gran objectiu del projecte és rehabilitar el recinte fabril de Can Ricart, declarat bé cultural d’interès nacional, perquè en sigui la seu. La Universitat de Barcelona ha sol·licitat finançament en el marc dels fons Next Generation EU per a les obres de rehabilitació i adequació de l’edifici. El Campus de les Arts té previst disposar de 6.800 metres quadrats al recinte de Can Ricart. Construït el 1853, Can Ricart estava destinat en el seu dia a la fabricació d’estampats i va estar actiu fins a l’últim quart del segle XX. Es tracta d’un edifici representatiu del patrimoni industrial de Barcelona i de Catalunya. L’Ajuntament, propietari del recinte, va cedir a la Universitat de Barcelona l’any 2015 l’ús de la nau industrial principal i d’alguns edificis annexos. Aquest acord permetrà desenvolupar un projecte d’ús fonamental tant des d’una perspectiva educativa com també per al futur d’aquest espai emblemàtic. Les entitats que han firmat l’acord marc per al Campus de les Arts són: Universitat de Barcelona, Conselleria de Recerca i Universitats, Ajuntament de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Girona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, Elisava. Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona, Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (EINA), Escola Massana. Centre d’Art i Disseny, Escola Universitària ERAM-UdG, Bau. Centre Universitari de Disseny de Barcelona, Escola Superior de Disseny (ESDi) i Conservatori Superior de Música del Liceu. [Altres informacions]

El Palau Güell acull l'exposició «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques» amb mitja dotzena dels vestits utilitzats en diverses òperes i adquirits per l'Institut del Teatre
L'exposició es pot veure a les golfes del Palau Güell que acullen de forma temporal l’exposició «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques», del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE). Es tracta d’una proposta que permet conèixer sis vestits escènics de Montserrat Caballé adquirits pel museu amb els quals la soprano catalana va donar vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera com «Maria Stuarda», «Isabel de Valois» o «Floria Tosca». El vestit més antic que recull l’exposició és un disseny de l'escriptor i figurinista anglès Jean Hunnisett per a la versió de «Der Rosenkavalier», de Richard Strauss, estrenada a l’Òpera de Viena l’any 1965. La resta de peces van ser utilitzades fins als anys vuitanta i es van poder veure en escenaris com el Théâtre Antique d'Orange de França, La Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l’Òpera de Marsella o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, espai on Montserrat Caballé va lluir sis dels set vestits comprats. La mostra «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques» destaca també la rellevància del disseny de vestuari en la creació del personatge a través d’una mirada específica a la relació entre la soprano i el seu armari operístic. Aquesta és la col·lecció més gran de vestits d’escena de Montserrat Caballé en un museu. Els altres museus que tenen peces de la soprano catalana són el Centre National du Costume de Scène et de la Scénographie de Moulins, a França, que disposa de dos vestits de l’òpera «Turandot», i la Galleria del Costume di Palazzo Pitti de Florència, a Itàlia, que té un vestit de l’obra «Semiramide» i un altre de «Norma». Els vestits d’òpera de Caballé completen la important col·lecció d’indumentària operística del Muse de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre que compta amb amb més de cent-vuitanta peces d’artistes Hipólito Lázaro, Francesc Viñas, Maria Espinalt i Victòria dels Àngels, entre altres. [Altres informacions]

L'autoretrat de Frida Kahlo en què apareix al costat del seu marit s'ha subhastat a Sotheby's per 34,9 milions de dòlars i bat el seu propi rècord que estava a 8 milions de dòlars
L'especulació del mercat de l'art no té límits i encara més quan l'economia fluctua amb la incertesa de no donar prou beneficis als fons d'inversió de sempre. Quan es volen moure diners, ni que siguin de plàstic, es busca una pintura, se li atorga un valor ics i es posa a subhasta fins que en surt més valorada per continuar la roda un altre dia amb una operació similar. Mentrestant, ningú no sap qui compra o qui ven. O qui compra i qui ven són una mateixa cosa. L'últim cas és el de la pintora Frida Kahlo, l’artista de la intensitat emocional, que va oujar en la cotització a Nova York amb el seu autoretrat titulat «Diego i jo», obra del 1949 en què té Diego Rivera, el seu marit, entre cella i cella, i que es va subhastar a Sotheby’s per 34,9 milions de dòlars. No només va trencar el seu rècord personal —que estava en 8 milions de dòlars—, sinó que va marcar un nou rècord pel fet de ser la tela d’art llatinoamericana que ha aconseguit més valor en una subhasta. El rècord l’ostentava precisament el marit de Frida Kahlo, Diego Rivera, amb un topall de 9,8 milions de dòlars el 2018. Frida Kahlo se situa entre els titans de la història de l’art. A l’autoretrat, del 1949, Diego Rivera hi té tres ulls. L'obra la va pintar el mateix any que el seu marit va iniciar una relació amorosa amb la seva amiga María Félix, una estrella del cinema mexicà. L'autoretrat simbolitza l'angoixa i el dolor de Frida Kahlo. [Altres informacions]

La Setmana de la Pedra Seca pretén reinvidicar per segon any el seu patrimoni i la seva tècnica constructiva arreu dels Països Catalans amb activitats obertes a tots els públics
Fins al 28 de novembre té lloc, per segon any consecutiu, la Setmana de la Pedra Seca. Arreu dels Països Catalans s’hi reivindica el patrimoni de la pedra seca, el seu ofici, i la seva tècnica constructiva mitjançant l’organització d’activitats al voltant de la pedra seca per valorar-la. En aquests darrers anys, l’interès per la recerca i la catalogació, per la difusió i la preservació dels diferents elements de pedra seca ha anat augmentant i s’ha intensificat notablement arran de la candidatura de l’art de construir murs de pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat que definitivament va aprovar la UNESCO el 28 de novembre de 2018. Els actes previstos en el programa estan coordinats per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC), que impulsa el projecte “Col·laboraXPaisatge”, un projecte subvencionat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya dins dels projectes de cooperació Leader dels Grups d’Acció Local en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2022, i cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). [Altres informacions]

El Festival Grec i el Museu Disseny Hub Barcelona són dos dels equipaments que augmenten les seves dotacions pel repartiment dels 20 milions d'euros de la recuperada cocapitalitat
Barcelona torna a ser reconeguda oficialment pel govern de l’Estat espanyol com a cocapital cultural i científica. Ja ho va ser entre el 2004 i el 2011, que va començar amb la transferència a la capital catalana de 15 milions d’euros anuals i va acabar amb 25,8 set anys després. Aquesta cocapitalitat va desaparèixer el 2011. Aquest any es repartiran 20 milions d’euros a institucions culturals i científiques barcelonines. Entre els més beneficiats de la cocapitalitat aquest 2021 hi ha el Disseny Hub Barcelona —770.000 euros per ampliar la seva àrea expositiva i 800.000 per a activitats—, el Museu Picasso, amb 1,5 milions per celebrar els 60 anys de l’obertura del centre i els 50 de la mort del pintor, el Macba —1.050.000 euros per a la seva ampliació i 200.000 per a exposicions—, el MNAC —450.000 per a la seva ampliació arquitectònica i 800.000 per a exposicions—, la Fabra i Coats —880.000 per rehabilitar la nau central i ubicar-hi el nou Centre d’Art Contemporani i 250.000 per a activitats—, el Palau de la Música amb 1,1 milions i la Fundació Miró i L’Auditori amb un milió. El Liceu en rebrà 800.000, la Fundació Tàpies 650.000, La Virreina-Centre de la Imatge 600.000, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure 500.000 i la construcció de la Casa de les Lletres 400.000. El Canòdrom rebrà 300.000, l’ampliació de la fàbrica de creació La Escocesa 200.000 i el nou Centre d’Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa 100.000. Hi ha 457.600 euros per a residències de creació i el festival BCN Llum amb 900.000 euros. En l’àrea de cultura científica, el CCCB rebrà 500.000 euros i el Museu de Ciències Naturals 635.000 per a exposicions i 250.000 per al projecte de restauració del Museu Martorell, recuperant el Parc de la Ciutadella com a espai de ciència. La Biennal Ciutat i Ciència, que es va celebrar al juny, rebrà 500.000 euros, i el Consorci Barcelona Supercomputing Center, 600.000 per crear una unitat de cultura científica en cooperació amb Ajuntament i Govern. Uns altres 50.000 ajudaran a redactar el projecte per construir una residència d’artistes i científics i un espai de divulgació dels seus projectes a la seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[diumenge, 28.11.21]
El Nou Centre de les Arts Lliures unificarà l'Escenari Joan Brossa i la sala d'exposicions de la Fundació Brossa a La Seca del Born amb un programa comú

[dissabte, 27.11.21]
L'òpera «Rigoletto» de Giuseppe Verdi diriga per Monique Wagemakers torna al Gran Teatre del Liceu amb el debut aquí del tenor francès Benjamin Bernheim i la direcció musical de Daniele Callegari

[divendres, 26.11.21]
Ja podem tirar l'arròs! Crítica teatral de la comèdia negra «Pecats imperdonables» de Benjamin Cohen que ha adaptat i ambientat al Delta de l'Ebre el dramaturg i director Edu Pericas i ha estrenat a l'Aquitània Teatre

[dijous, 25.11.21]
Es restaura el bust de Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes i entra a formar part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya

[dimecres, 24.11.21]
Les retransmissions en directe a a les xarxes socials es podran interrompre per llei i sense previ permís judicial si se sospita que vulneren els drets d'autor i la llei de propietat intel·lectual

[dimarts, 23.11.21]
La centenària sala de ball La Paloma es referma en la seva intenció de reobrir per Nadal després de quinze anys tancada amb les reformes d'insonorització que reclamava el veïnat dels voltants del carrer del Tigre del Raval de Barcelona

[dilluns, 22.11.21]
El Campus de les Arts dedicat a enfortir l'educació artística de nivell superior pot desbloquejar finalment la rehabilitació de l'edifici fabril de Can Ricart declarat bé cultural d'interès nacional

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
La nova plataforma europea «Film in Hospital» gestionada aquí per Pack Magic ofereix un catàleg de pel·lícules d'accés lliure i gratuït en català per a infants ingressats en centres hospitalaris.

Els Quatre Gats
El català, a l'UCI... ¿pel canvi climàtic?

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.


El temps a Barcelona

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 23.556.796 visitants i 50.586.185 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu de Cièncis Naturals

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN