Leonard Michaels a Sylvia
Vaig tornar a intentar escriure. La Sylvia va començar a anar a classe a la NYU, a uns quants blocs de Washington Square Park, per acabar la llicenciatura. Em va preguntar què havia de triar com a assignatura principal. Jo li vaig dir que, si jo tornés a estudiar, faria clàssiques. No hauria d’haver dit res. Es va matricular de llatí i grec, història antiga i una classe de literatura anglesa del segle XVIII. Havia d’aprendre les complexes gramàtiques de les
dues llengües, llegir poemes llargs i novel·les gruixudes, i escriure treballs, tot això mentre vivia a la misèria i es barallava amb mi cada dia. A mi em semblava un programa de bojos. Jo esperava confusió i desastre, però ella va
mostrar una lucidesa poc normal i se’n va sortir prou bé. A l’apartament no teníem taula, però la Sylvia no necessitava aquella mena de comoditats, ni tan sols semblava notar-ne l’absència. Em penso que en aquell apartament miserable no es va queixar mai de res, ni tan sols dels escarabats, només de mi. Estudiava asseguda a la vora del llit, envoltada d’un garbuix de papers.
[Continua...]
Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «El retrat de Dorian Gray», a partir de l'obra d'Oscar Wilde amb dramatúrgia de Marc Rosich i composició de Jordi Cornuedella, amb Àngels Gonyalons, Jordi Vidal, Pau Oliver i Pol Blancafort, al Teatre Romea
«El retrat de Dorian Gray». A partir de l’obra d’Oscar Wilde. Dramatúrgia de Marc Rosich. Composició de Jordi Cornudella. Intèrprets: Àngels Gonyalons, Jordi Vidal, Pau Oliver i Pol Blancafort. Músics Leos Quintet: Ernest Martínez / Laura Urteaga (primer violí), Sara Balasch / Laura Marin (segon violí), Arabela Fernández / Oriol Tort (viola), Nico Cobo / Eduard Raventós (cello), Alejandro Frankel / Iu Boixader (contrabaix). Moviment: Montserrat Colomé. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Joana Martí. Il·luminació: Bernat Jansà. Caracterització: Toni Santos. Direcció de producció: Maite Pijuan. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció oficina tècnica: Moi Cuenca. Oficina tècnica: Jordi Farràs. Ajudantia de direcció: Iban Beltran. Ajudantia de direcció musical: Ernest Martínez. Ajudantia d’escenografia: Paula Font. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Cap tècnic del teatre: Sergio Lobaco. Màrqueting i comunicació: Teatre Romea. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Distribució: Carme Tierz. Coproducció de Teatre Romea i Grec 2026 Festival de Barcelona. Amb el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya), Ajuntament de Barcelona i l’INAEM – Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Gobierno de España, Ministerio de Cultura). Finançat per Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Direcció musical: Jordi Cornudella. Direcció d’escena: Marc Rosich. Festival Grec 2026. Teatre Romea. Barcelona. Del 30 de juny al 2 d'agost.
[Altres
informacions]
Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La truita», de Baptiste Amann. Traducció i adaptació: Carles Batlle. Intèrprets: Jordi Boixaderas, Júlia Bonjoch, Marc Bosch, Sara Espígul, Tai Fati, Miranda Gas, Arnau Puig i Emma Vilarasau, al Teatre Poliorama
«La truita», de Baptiste Amann. Traducció i adaptació: Carles Batlle. Intèrprets: Jordi Boixaderas, Júlia Bonjoch, Marc Bosch, Sara Espígul, Tai Fati, Miranda Gas, Arnau Puig i Emma Vilarasau. Escenografia i disseny de vestuari: Albert Pascual. Disseny de llums: Guillem Gelabert. Disseny de so: Guillem Rodríguez. Disseny audiovisual: Francesc Isern. Cap tècnic: Ap7 projectes tècnics Enric Alarcón. Tècnic de so i audiovisuals: Roger Giménez. Cap tècnic Teatre Poliorama: Roc Ibàñez. Tècnics Teatre Poliorama: Justo Gallego i Roger Arjona. Construcció d’escenografia: Carles Piera - Pascualín Estructures. Caracterització: Esther Carbonell. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Treball de text: Carles Batlle i Ferran Utzet. Regidoria: Pol Quintana - Carol Ibarz. Ajudant d’escenografia: Mercè Lucchetti. Alumna en pràctiques: Emma Pons. Amb la participació especial (veu en off): David Verdaguer. Fotografia promocional: Marta Mas. Disseny gràfic: Queralt Guinart. Vídeo promocional i fotos d’escena: Gusto Audiovisual. Premsa: Mima Garriga. Comunicació Teatre Poliorama: Ivan Danot, Laia Sanz i Carlos Zaragoza. Comunicació BItò: Bea Moyano i Mariona Gómez. Direcció de producció: Josep Domenech. Cap de producció: Blanca Arderiu. Producció executiva: Macarena Garcia. Comunicació: Bitò. Una producció de: Bitò, Teatre Poliorama i Grec 2026 Festival de Barcelona. Amb la col·laboració del Teatre Principal de Terrassa. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Agraïments: Sergi Belbel, Mònica Molins, Joana Ricart Arderiu, Backstage BCN (Núria Soteras i Marc Lahilla). Ajudanta de direcció: Gina Surià. Direcció: Ferran Utzet. Festival Grec 2026. Teatre Poliorama, Barcelona. Del 30 de juy al 8 d'agost i del 9 de setembre al 8 d'octubre 2026.
[Altres
informacions]
Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Ricard de 3r», del díptic: «Anatomia de Ricard», amb dramatúrgia de Gerard Guix, direcció de Montse Rodríguez i Clusella, amb Brandon Caritg, a la Sala Beckett
«Ricard de 3r». Díptic: «Anatomia de Ricard». Dramatúrgia del díptic: Gerard Guix. Direcció: Montse Rodríguez i Clusella. Interpretació: «Ricard de 3r»: Brandon Caritg / «Ricard 111»: Quim Àvila. Escenografia: Anna Alcubierre Disseny de llums: «Ricard de 3r»: Montse Rodríguez i Clusella i «Ricard 111»: Paula Costas. Espai sonor: Gerard Guix. Assessorament en màgia: Martí Cordero. Fotografies i veu en off: Àgata Casanovas. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Premsa: À Trois Teatre: Fernando Solla. Disseny gràfic: Ricardo Ávila. Producció: Associació Imperfecta. Producció executiva i distribució: Cristina Ferrer / Tot Produccions. Ajudantia de producció: Xavier Biel. Auxiliar en pràctiques: Abril Reches. Festival Grec 2026. Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona. Del 30 de juny al 26 de juliol 2026.
[Altres
informacions]
Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «L'òpera de tres rals», de Bertolt Brecht i Kurt Weill, dirigida per Marta Pazos al Teatre Grec de Montjuïc
«L'òpera de tres rals», de Bertolt Brecht (text) i Kurt Weill (música). En col·laboració amb Elisabeth Hauptmann. Traducció: Marc Rosich. Intèrprets: Nao Albet (Macheath), Roc Bernadí (cantant de carrer i Brown), Marta Bernal (Sra. Peachum), Arnau Boces (Eddie), Pablo Capuz (Filch), Marc Domingo (Jakob), Joan Esteve (Matthias i Smith), Eduard Farelo (Peachum), Clara Mingueza (Lucy), Miriam Moukhles (Polly), Biel Rossell (Walter), Júlia Truyol (Jenny i Pare Kimball?. Veu en off: Marc Rosich. Orquestra: Sebastià Gris / CristianCastellví (banjo i guitarra), Dick Them / FedeSalgado (contrabaix), Darío Polonara (bandoneó i harmònium), Jordi Santanach / EduCabello (clarinet, saxo alt i flauta), Martí Serra / GemmaTorralbo (clarinet i saxo tenor), Gabriel García / MiguelRobles (trompeta 1), Alejandro Toledo (trompeta 2), Jordi Giménez / Francina Mercadal (trombó), Núria Andorrà / Naia Membrillera (percussió), Dani Espasa / Gregori Ferrer (direcció, piano i harmònium). Escenografia: Marta Pazos. Vestuari: Agustín Petronio. Caracterització: Johny Dean. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Il·luminació: Nuno Meira. Espai sonor: Hugo Torres. So: Roc Mateu. Coreografia: Mabel Olea. Ajudanta de direcció: Anna Ponces. Ajudanta de vestuari: Maria Albadalejo. Ajudant d'escenografia: Carlos Pérez García. Correpetidor: Gregori Ferrer. Moviment del titella: Andreu Martínez. I els quips del Teatre Lliure. Drets de representació: Suhrkamp Verlag GmbH, Berlin. Lloguer de partitures: Editorial Triskelion. Coproducció: Teatre Lliure i Festival Grec Barcelona 2026. Direcció musical: Dani Espasa. Direcció escènica: Marta Pazos. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona. Del 29 de juny a l'1 de juliol 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, del 17 de setembre a l'11 d'octubre 2026.
[Altres
informacions]
Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «L'albada», de Jaume Viñas, dirigida per Oriol Broggi, al Teatre La Biblioteca
«L’Albada», de Jaume Viñas. Intèrprets: Cristina Arenas, Patrícia Bargalló, Joan Marmaneu, Clara Mir, Noël Olivé, Eduard Paredes, Maria Ribera, Oriol Ruiz Coll, Ismael Sempere, Ramon Vila, Jaume Viñas. Llums: Pep Barcons. Vídeo: Francesc Isern. Vestuari: Gina Moliné. Espai: Yaiza Ares i Oriol Broggi. So: Òscar Camí, Pau Segura i Oriol Broggi. Regidoria: Maria Molist i Aran Broggi. Tècnics funcions: Pau Montull i Pau Segura: Atenció al públic: Sílvia Forns i Núria Ubiergo. Sastressa: Vintu. Estudiants en pràctiques STAE: Aina Masip i Martí Vellvehí. Estudiant en pràctiques MUET: Valentina Salas. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Fotografies: Alex Rademakers. Clip promocional: David Andreu. Dibuix del cartell: Paula Mariscal. Color del cartell: Màrcia Cisteró. Agraïments: Família Viñas Burgos Marchador i Sotillos, Júlia Santacana i “Diari d'una miliciana”. Una coproducció de La Perla 29 i el Festival Grec de Barcelona 2026. Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona. Grec'26. Del 25 juny al 30 de juliol 2026.
[Altres
informacions]
Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Avi, et trauré d'aquí», adaptació i direcció de Víctor Borràs Gasch, a la Sala Atrium
«Avi, et trauré d’aquí». Dramatúrgia i direcció: Víctor Borràs Gasch, a partir de la novel·la de Joan Pinyol Colom. Intèprets: Àurea Márquez, Miquel Malirach. Escenografia: Llorenç Corbella. Vídeo: Nina Solà. Assessorament de moviment: Montse Colomé. Il·luminació: Marco Rubio. Espai sonor: Laia Vallès. Vestuari: Nídia Tusal. Ajudantia de direcció: Pau Senserrich. Producció i distribució: Maria Hervàs i Míriam Millet. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Administració: Montse Valentí i Yolanda Torralbo. Comunicació i premsa: Maria Moix, Míriam Salazar. Assistència tècnica: Íngrid Codina i Daniel Roda. Cap tècnic: Pau Senserrich. Producció: Teatre Nu. Fotografia: Sílvia Poch. Sala Atrium, Barcelona. Grec'26. Del 25 de juny al 5 de juliol 2026.
[Altres
informacions]
Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «FACTORY (Somni d'una nit d'estiu)», adaptació i direcció d'Àlex Rigola, al Heartbreak Hotel
«FACTORY (Somni d'una nit d'estiu)». Traducció: Salvador Oliva. Adaptació: Àlex Rigola. Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Elisabeth Casanovas, Nil Cardoner, Biel Duran, Oriol Genís, Roger Julià, David Menéndez “Boye”, Xesca Piñon, Jordi Rico, Toni Sevilla, Jordi Oriol,Lluís Villanueva. Espai escènic i vestuari: Patrícia Albizu i Alejandra Lorenzo. Disseny llums: Àles Rigola i Raimon Rius. Producció executiva: Mireia Pol. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Assistència direcció: Rita Ollé. Ajudanta direcció: Paula Blanco. Direcció: Àlex Rigola. Producció de Heartbreak Hotel, Titus Andrònic S.L. i Festival Grec. Amb el suport del Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Festival Grec 2026. Heartbreak Hotel, Barcelona. Del 24 de juny al 31 juliol 2026.
[Altres
informacions]
Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La ruta» de Lluïsa Cunillé al Teatre Akadèmia «La ruta», de Lluïsa Cunillé. Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla. Col·laboració especial: Lurdes Barba. Espai escènic: Bibiana Puigdefàbregas. Disseny de vestuari: Marta Rafa. Música i espai sonor: Pau Matas. Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow. Vídeo: Daniel Lacasa. Construcció escenografia: Punt de fuga. Lluís Nadal (Koko) i Miguel Angel Berián. Cap de producció: Maria G. Rovelló. Ajudantia de producció: Sara Farré. Ajudantia de direcció (alumna pràctiques ERAM): Antònia Roig. Comunicació companyia: Marta Fernández Martí. Fotografia: Felipe Mena. Equip Teatre Akadèmia: Gerència i Cap de producció: Meri Notario. Direcció artística i Projectes especials i Filantropia: Guido Torlonia. Direcció artística i Programació i cap de premsa: Fernando Solla. Direcció artística i Internacional: Enrico Ianniello. Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores. Comunicació i públics: Vinyet Vila. Cap tècnic: Lluís Serra. Tècnic auxiliar: Víctor Castro. Cap de sala i taquilla: Xavi Gómez. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una producció de La Ruta 40, Teatre Akadèmia i Festival Grec de Barcelona. Agraïments: Escola Universitària ERAM, Sala Beckett, Cassandra Projectes Artístics, TNC, Joan Grau Mauri i Comunitat de Roger de Flor, Prat Film Office (Elena Torrent), Pau Aldazabal Felip i equip del CEM Estruch, habitants de Villa Adelina, Marcel Farrer. Direcció: Carlota Subirós. Teatre Akadèmia, Barcelona. Festival Grec 2026. Del 17 juny al 5 de juliol 2026.
[Altres
informacions]
La futura sala de concerts annexa al Palau Sant Jordi de Barcelona amb 17.000m² i per a 9.000 espectadors es vol convertir a partir del 2029 en el primer gran espai destinat a la música en directe La proposta guanyadora del Sant Jordi Club ha estat l'elaborada conjuntament per l'estudi parisenc Bruther i pels barcelonins Jorge Vidal Studio. El projecte, escollit a través d'un concurs públic, amb un pressupost de 70 milions d'euros, preveu que el nou espai pugui acollir fins a 9.000 espectadors. S'espera que el nou equipament entri en funcionament l'any 2029. La proposta de Bruther i Jorge Vidal Studio preveu construir un edifici de planta rectangular de 17.000m², amb una alçada de 25 metres i dues plantes subterrànies. L'objectiu és aconseguir un espai singular però que, alhora, preservi el protagonisme de l'antic Palau Sant Jordi, l'obra de l'arquitecte Arata Isozaki. Per mantenir aquesta continuïtat, es crearà una gran plaça d'accés a la façana oest, connectada amb l'Esplanada Olímpica, que actuarà com a porta principal i vestíbul exterior del nou equipament. La plaça del Sant Jordi Club enllaçarà amb el vestíbul interior, on hi haurà diferents serveis de restauració i marxandatge i a través del qual s'accedirà a les sales. La proposta preveu construir dues places més a l'exterior: una, destinada a la sortida del públic després dels concerts, i l'altra, pensada per als treballs tècnics, logístics i operatius necessaris per al dia a dia del nou equipament. La sala s'adaptarà a diferents configuracions de concert, amb públic assegut o dempeus. El projecte preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques i d'aerotèrmia, així com la recuperació d'aigua de la pluja o la utilització de criteris d'economia circular durant les obres.
[Altres
informacions]
Viatge al paradís de la disbauxa «Cancun» és una comèdia amb sorpresa, però també amb desconcert. ¿Què passa de debò al resort del Carib? ¿Es tracta d'un somni? ¿Es tracta de les conseqüències d'una nit pitof? ¿Es tracta d'una al·legoria del gènere de la ciència-ficció? ¿Es tracta d'una apologia de les orgies sexuals en clau d'imaginació? A hores d'ara, potser gairebé tothom ja sap de què va «Cancun» [es va estrenar el 2008 al Teatre Borràs, dirigida per Josep Maria Mestres]. Doncs, bé, a «Cancun», que és el que ara compta, hi ha dues parelles —dos matrimonis—, amics de tota la vida, en edat ja madura, que celebren els vint-i-cinc anys de casats i que fan un viatge al paradís de la disbauxa. Allà, a Barcelona, ha quedat la feina, els fills ja grans, el passat. Aquí, a Cancun, hi ha la despullada de l'ànima —i d'alguna cosa més—, i l'esclat d'una petita mentida guardada un quart de segle que només el xampany fa desbravar. La broma confosa amb la seriositat. El joc de parelles volgut i dolgut. Diguem que campa el "visca la Pepa!" —perquè els personatges són d'arrel de la terra— i que la gresca està servida [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Els diàlegs i l'acció de l'obra —una hora i mitja d'una tirada— estan mesurats. Lingüísticament, hi ha petites llicències per fer-los més quotidians que, de fet, no caldria que hi fossin perquè el conjunt és d'un estàndard correcte. El primer acte, que planteja la situació, dóna a conèixer les circumstàncies de les dues parelles. El segon acte requereix que els espectadors facin un canvi de xip i s'interroguin —com s'interroguen— sobre què és el que està passant realment. I el tercer acte, el desenllaç, fa l'efecte que vulgui deixar les coses al seu lloc amb un epíleg, que diria que és una mica forçat, com si no s'hagués acabat de trobar la llum d'una sortida esclatant al final del túnel de l'embolic.
[Altres
informacions]
El cabaret de la muntanya dels jueus Les troballes arqueològiques són perilloses. Només cal donar un cop d'ull a les obres aturades o ajornades a tot Barcelona perquè els equips d'investigadors puguin remenar la terra per trobar-hi les restes dels avantpassats. Es pot veure amb les futures noves dependències de la justícia espanyola establerta a Catalunya, entre el Passeig Lluís Companys i el carrer Pujades —que, sigui dit de passada, no se sap quina falta fan— i que hauran d'esperar encara dos anys més abans que no se sàpiga què hi ha sota una gran necròpolis dels afores de la ciutat antiga, sepultada pels borbons, on fins i tot diuen que hi podrien reposar les restes de la jove màrtir Santa Eulàlia [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I es pot veure també amb l'etern remodelatge del parc infantil entre la plaça de La Gardunya i el carrer del Carme, damunt de la Biblioteca de Catalunya, on les rases també amaguen algun misteri ancestral, i avisen que va per llarg. I no cal dir, els constants retards de segons quins trams del caòtic remodelatge de pedra grisa de les Rambles que porten de corcoll el negoci dels floristes i el dels manters. Al perímetre de la ciutat vella, ja se sap, aixeques una pedra i trobes un parent llunyaníssim que et saluda. És el mateix que passa ara al recinte del Teatre Grec, a Montjuïc, o en nom medieval, “la muntanya o mont dels jueus” perquè és allí on diuen que fa més de mil anys que hi va haver una necròpolis jueva.
[Altres
informacions]
Amb barnús i plantofes d'anar per casa Tot de color paper de plata. Icones del consum iniciàtic de mitjan segle passat com les famoses llaunes de sopa Campbell's, l'antiga beguda Coca-Cola, i la cadena de detergents Mister Brillo. Dissenys mai recanviats per algun grafista informàticament il·luminat. Tot són marques, Campbell's, Coca-cola, Brillo, que van tenir un inventor per atzar i que han perdurat en el temps. La Heartbreak Hotel sí que ha recanviat la típica cambra negra per la lluminositat del paper d'alumini gegant. I és que es tracta de barrejar la fantasia shakespeariana de «Somni d'una nit d'estiu» i la vida esbojarrada i pionera de la bohèmia artística més trencadora de l'estudi artístic novaiorquès d'Andy Warhol, The Factory —o «La Fàbrica», per als amics, un nom comercial que han adoptat després moltes altres iniciatives inspirades en l'esperit inconformista i alternatiu— i que Andy Warhol va instal·lar primer al carrer 47 Est de Manhattan, entre el 1963 i el 1968, i després en una sisena planta de l'edifici del carrer Union Square Oest [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Entre serigrafies i litografies de Warhol, filmacions de pel·lícules, accions col·lectives, performances de consum, estrelles del porno, droga, sexe i rock and roll —per això hi pul·lula també la banda de La Velvet Underground de Lou Reed— es va anar creant la llegenda. I les llegendes, ja se sap, com més efímeres, millor. No és tan important el que van fer sinó el que diuen que van fer. Doncs, bé, el director Àlex Rigola ha situat la seva mirada de «Somni d'una nit d'estiu» dins la The Factory d'Andy Warhol i ho ha fet amb un esplet de dotze intèrprets de primera fila que, per les condicions d'espai reduït de la sala, gairebé es donen cops de colze per tenir un lloc a l'escenari. Però aquesta és la gràcia, perquè de segur que als estudis de Nova York, els que s'hi congregaven tampoc no devien tenir gaires metres quadrats per moure's.
[Altres
informacions]
![[+ imatge ampliada]](logos/publi/ampliar/aliments1.jpg){kind=link}
