Un col·lectiu d'entitats s'organitza com a plataforma per trobar solucions en la caiguda del posicionament del català en els cercadors d'Internet
L'Aliança per a la Presència Digital del Català i les entitats impulsores Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundaciócat, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i WICCAC han elaborat un primer diagnòstic per trobar solucions a la caiguda en el posicionament del català en els cercadors d’Internet. El col·lectiu ha apostat per un treball conjunt intensiu amb les entitats de la societat civil que treballen per promoure el català en l’entorn digital. El passat febrer va tenir lloc una reunió en què es van establir els termes de la col·laboració entre el Govern català i diverses entitats, que s’han constituït en l’«Aliança per a la Presència Digital del Català». Aquest organisme treballa en l'elaboració d'un informe sobre aquesta situació, elaborat a partir de l’anàlisi de dades de trànsit en webs que ofereixen contingut en català i en altres llengües. L’objectiu és analitzar la incidència que s’ha detectat als cercadors, que posicionen millor la versió del contingut en un idioma diferent al preferit per l’usuari, fet que penalitza el català, i esbrinar-ne les possibles causes. A partir dels primers resultats d’aquest informe, es treballarà amb les grans empreses digitals per mirar de solucionar el greu problema de posicionament que s'ha plantejat. Fa unes setmanes, el principal cercador, Google, va respondre que el fet es devia als algoritmes de cerca i que no tenia res a veure amb cap intenció de discriminació. El fet és que ni que l'usuari tingui previst en el seu compte que prefereix el català, en la majoria de casos continua apareixent l'espanyol en primer terme i cal fer un segon pas per accedidr al català. [Altres informacions]

El cafetó
Les “escolanetes” de TV3
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.

Les impertinències de la Capmany
Que la Campany —com li deien la gent del seu temps— se la sabia llarga és un fet. La seva sornegueria i loquacitat verbal la va qualificar com una de les oradores més brillants de mitjan segle passat. No calia que hi hagués un gran tema per estripar. Ella en tenia prou amb la seva capacitat expositiva per enganxar l'auditori. Era la Capmany que, a banda de la seva activitat cívica i política i del seu activisme antifranquista i feminista, posava el seu saber al servei del que feia més falta: si calia fer novel·la, feia novel·la («El cel no és transparent» i «Un lloc entre els morts», les dues Premi Sant Jordi entre una vintena de títols); si calia fer literatura per a joves, feia literatura per a joves («El malefici de la reina d'Hongria», entre mitja dotzena més de títols), si calia fer conte curt, feia conte curt («Coses i noses», entre mitja dotzena de títols més); si calia fer teatre, feia teatre (unes set obres entre sainets, cabaret o història, com «Vent de garbí i una mica de por») a més de fundar amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb una seu emblemàtica a la cúpula del Coliseum. Políticament, si calia ser regidora de l'Ajuntament per enfortir la cultura, feia de regidora, afiliada als socialistes catalans de l'època [critica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I per si no n'hi havia prou va publicar nombrosos títols d'assaig, dietaris, memòries i va traduir sobretot del francès i de l'italià, Simenons, Calvinos i Pirandellos, entre molts altres. I si calia presidir el Centre Català del PEN, el presidia (1979 - 1983). La seva Obra Completa, en 7 volums, és una de les excepcions entre l'oblit del patrimoni literari català. La Capmany, posats a fer-la popular, té carrer en una vuitantena de poblacions catalanes. Ella sola cobreix part del dèficit de noms de dones als carrers catalans. Tot queda dit. [Altres informacions]

El Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut inclou en el missatge oficial el de dues nenes ucraïneses i una d'iraniana en reconeixement de la situació que viuen els seus països
Comença la setmana dedicada a les arts escèniques amb la celebració del Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut (20M), el Dia Internacional de Teatre de Titelles (21M) i el Dia Internacional del Teatre (27M). Cadascuna d'aquestes celebracions té el seu missatge oficial que en el cas del Teatre Familiar ha escrit Sue Giles, presidenta de L'International Association of Theatre for Children and Young People (Assitej) i que es pot llegir íntegre aquí, a més de tres escrits de dues nenes ucraïnes i una nena iraniana que en la seva vida normal assistien a escoles de teatre, preparaven i actuaven en representacions teatrals als seus països. En els tres casos, les tres nenes representen la multitud d'infants d'arreu del món que per circumstàncies polítiques, bèl·liques o de pobresa social es troben sense poder gaudir del teatre com una font de riquesa. [Altres informacions]

L'altra cara de “Bicicleta Cullera Poma”
Que Mercè Martínez és una de les actrius i cantants que més garanteixen la fortalesa del musical català ho sap tothom i és profecia. Que últimament ha excel·lit en espectacles musicals de mitjà format com «T'estimo si he begut», «Forever Young» o «Golfus de Roma», també. Per això s'agraeix que hagi acceptat ara fer una interpretació “sabàtica” de petit format a la sala El Maldà en una estrena de musical d'autoria cent per cent catalana amb un paper no gens senzill (una doctora en neurologia i dues cares anomenada Eva Prados) que la continua mantenint en el seu bon nivell polifacètic i que li dóna de nou l'oportunitat de mostrar a flor de pell dels espectadors tant la seva capacitat escènica, com la seva vis humorística quan cal, ni que sigui dins d'un drama personal, així com la qualitat vocal en les seves interpretacions [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I ho fa acompanyada de dos intèrprets i cantants —Marc Lluís Fernández, autor també de la dramatúrgia, i Judit Malet, que representen una parella a la trentena que s'enfronta a una variant minoritària del procés d'Alzheimer en gent jove—, a més del compositor, autor de les lletres i pianista Carles Alarcón. «3 desitjos» és un espectacle que ve a ser l'altra cara del conegut documental «Bicicleta Cullera Poma», al voltant de la malaltia de l'Alzheimer de l'exalcalde i president Pasqual Maragall. Que en un moment donat, en una de les proves, la doctora en neurologia utilitzi aquesta tríada lingüística (bicicleta cullera poma) una de les típiques del formulari de la detecció del diagnòstic, porta a la memòria aquell altre documental. Però el musical «3 desitjos», esclar, és tota una altra cosa perquè posa sobre la taula —o sobre l'escenari— una realitat poc coneguda sobre l'Alzheimer i que de manera escadussera pot afectar també la població més jove. [Altres informacions]

Les escolanetes de TV3
La televisió catalana es va encaparrar a reprendre el programa «Zona Franca» després d'un mes de la destitució d'un col·laborador per una icona jeroglífica relacionada amb l'esvàstica nazi. La posterior dimissió del presentador Joel Diaz i d'algun guionista més va deixar el programa a la corda fluixa durant un mes. Després de diverses propostes i negatives de candidats a substituts o substitutes a ocupar el lloc de Joel Diaz —sempre hi ha qui té encara un pols de dignitat i solidaritat—, la casa va convèncer la periodista d'esports Danae Boronat, una fitxa recent de TV3 destinada a remarcar els èxits del futbol femení. El programa ja porta prou rodatge ara per saber que la reposició del «Zona Franca», tal com es va crear no només ha estat forçada sinó que ha generat una nova «Zona Franca» que només té a veure amb l'anterior perquè, com diuen des de Palau, vol ser "pròspera, justa, verda, feminista i lliure" ni que no abraci, com diuen també des del Pati dels Tarongers, “la Catalunya sencera” [comentari íntegre a la sèrie «El cafetó»]. Que el «Zona Franca» era feminista ja va quedar clar des del primer dia amb l'impacte de la Mercabanda —com vaig dir aquí mateix en l'estrena del programa tot i que no calia remarcar-ho però valia la pena fer-ho notar—. Al marge de l'etiqueta del programa de les “patatones”, com la mateixa presentadora el va definir, el nou «Zona Franca», com si fos el Monestir de Montserrat, ha virat definitivament cap a ser la branca de les "escolanetes" de TV3. [Altres informacions]

Els antics cinemes Texas reobriran a la tardor amb la incorporació de dues sales per a cinema en català i un nou teatre dedicat a la dramatúrgia contemporània comercial de qualitat
Després de la iniciativa que va començar el cineasta Ventura Pons i del tancament posterior arran de la crisi del coronavirus i també per problemes econòmics, els antics Cinemes Texas de Gràcia es convertiran en l'Espai Texas, un espai cultural que mantindrà dues sales de cinema i un nou teatre per a dues-centes localitats que es dedicarà a la dramatúrgia contemporània principalment en una línia comercial de qualitat. L’Espai Texas vol mantenir l'activitat cinematogràfica original amb les dues sales de cinema doblat o subtitulat en català i a preus populars, amb pel·lícules d’estrena i reestrena, clàssics o metratges per a públic familiar. Es vol obrir també al teatre gràcies a nou espai escènic, de 200 localitats, que aposti per la creació i la dramatúrgia catalana contemporània, i per donar més vida als èxits de proximitat. La propietat actual dels Texas és l'entitat Òmnium Cultural, però l'Espai Texas neix de la mà de diverses persones i organismes relacionats amb el cinema i el teatre com Cinema Illa Mesina, formada per Isona Passola i Joan Teixidor; i Texas Teatre, amb Anna Rosa Cisquella i Natàlia Obiols; Flyhard Produccions (Clara Cols, Sergio Matamala i Elisenda Riera); i la cooperativa de comunicació i producció cultural BARC (Blanca de Carreras, Rubén Garcia, Sem Pons i Andreu Rami). El futur dels antics Texas corria ara el perill de convertir-se en un box de trasters. Per acabar de completar el projecte, els impulsors han obert una campanya limitada de micromecenatge. Les persones que vulguin fer les seves aportacions ho poden fer a partir de 10€ i, a canvi, obtindran entrades de cinema, teatre o accés a avantatges i activitats exclusives. El projecte arquitectònic de la nova sala teatral serà de Francesc Guàrdia, responsable, entre d'altres, del Teatre Lliure de Gràcia, o de la reforma del Teatre Lliure de Montjuïc. [Altres informacions]

Es reposa la comèdia «Una teràpia integral» de Marc Angelet i Cristina Clemente ara al Teatre Goya amb un canvi de part del repartiment
«Fer un pa com unes hòsties». La comèdia «Una teràpia integral manté en el repartiment Abel Folk i Roger Coma, però ha substituït Àngels Gonyalons —que es troba en aquests moment amb «L'alegria que passa» al Teatre Poliorama— per Llum Barrera i Mercè Ros per Laura Porta. La comèdia es va estrenar el 2022 a La Villarroel i va ser un dels èxits de la temporada. Crítica: «Qui podia imaginar que darrere dels ingredients ancestrals de la farina, l'aigua i la sal, el llevat fresc i la massa mare, s'hi pogués amassar, deixar-ho reposar i enfornar... no pas, no, el pa cruixent i saborós de tota la vida sinó, al revés, tota una vida que acaba fent, com popularment es diu, i m'excuso per la redundància panarra, un pa com unes hòsties. Els quatre intèrprets d'«Una teràpia integral», una comèdia que no arriba a tragèdia però que s'hi acosta, es posen en la pell i el davantal d'un obrador de forner. El tal forner és en Toni Roca, un manetes del pa que fa cursets selectius amb cua d'espera i que tria els seus alumnes amb la precisió d'un artesà i la finesa investigadora sobre la personalitat de cadascú com si fos un luthier en psicologia [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Hi ha obres com aquesta que posen a prova qui les interpreta. Ni Abel Folk ni Àngels Gonyalons, els dos més veterans, ni Roger Coma ni Andrea Ros, els dos no tan veterans, fan en aquest cas de Folk, de Gonyalons, de Coma o de Ros, tal com els espectadors els poden tenir encasellats, sinó que fugen dels seus clixés interpretatius i es transformen escènicament com si fossin engolits per la massa mare de la trama fins al punt que són quatre intèrprets nous de trinca, com acabats de sortir del forn. Aquest és un dels molts ingredients atractius de la comèdia de Marc Angelet i Cristina Clemente, probablement perquè, fent autoria i direcció a quatre mans, han amassat, han deixat reposar i han enfornat una de les virtuts amagades dels intèrprets: fer un gir camaleònic escènicament parlant oblidant el que sempre havien fet. [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu estrena l'òpera de nova creació «Alexina B.» basada en la història de la persona intersexe Adélaïde Herculine Barbin nascuda el 1838 a França
L'estrena absoluta és obra de Raquel García-Tomàs i està dirigida per Marta Pazos amb el llibret d'Irène Gayraud. El testimoni d'Alexina B., tal com se l'anomena, és commovedor i suggerent per a l’univers sonor de Raquel García-Tomás, compisitor que va obtenir el Premi Nacional de Música el 2020. Amb llibret d’Irène Gayraud, la proposta escènica de Marta Pazos repeteix la que la directora ja va fer amb l'anterior òpera de García-Tomàs, «Je suis narcissiste». En aquesta estrena absoluta, la mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis interpreta el personatge principal de l’obra, Alexina B., que anirà acompanyada per les sopranos Alicia Amo, Elena Copons i Mar Esteve i el contratenor Xavier Sabata. El mestre Ernest Martínez-Izquierdo és l’encarregat de dirigir la nova partitura d'«Alexina B.» interpretada per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i el Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya. El mateix compositor ha fet també la videocreació de l'òpera. «Alexina B.» compta amb la Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals 2020 de la Fundación BBVA. [Altres informacions]

La sala La Paloma de Barcelona anuncia per enèsima vegada que reobrirà difinitivament per Sant Jordi per recuperar la música en directe amb un concert de Mishima
El concert celebrarà la revetlla de Sant Jordi amb el nom de «La nit de les roses». La sala de ball La Paloma, ha anunciat per enèsima veada que recuperarà la música en directe, després de setze anys, amb un concert de Mishima el 21 d’abril. L’actuació del grup vol sumar una cita nova en el calendari de la banda. La revetlla de Sant Jordi de la sala La Paloma coincideix amb el primer aniversari del llançament del disc «L’aigua clara» (TRIS, 2022), l’últim àlbum d’estudi de Mishima. La veterana sala de ball de La Paloma, al nucli de Ciutat Vella de Barcelona, a banda de servir de plató per a alguns enregistraments des que va tancar per adequar-se a les normes d'insonoritat exigides pel veïnat i l'Ajuntament de Barcelona, va reobrir la nit de Cap d’Any després quan ja portava la llarga tira de setze anys amb la persiana abaixada. Aquella obertura per la nit de Cap d’Any va ser un assaig, però la sala ja va avançar aleshores que tenia la intenció que durant el 2023 es convertís de nou en una sala de festes de música en viu. Superats els esculls de permisos municipals, tot fa pensar que aquesta vegada és la definitiva i que el moviment humà que la sala pugui tornar al barri no desperti de nou el veïnat que es queixava que no podia dormir. [Altres informacions]

L'enigmàtica “dona d'aigua” dels Encantats
El fet que la història del guionista i dramaturg David Plana (Manlleu, Osona, 1969) es presenti amb el títol d'«Els Encantats» pot crear una dualitat d'interpretació. ¿Espai físic o estat anímic? Ara ja sabem del cert, però, que es refereix a Els Encantats del Pirineu català, les dues gegantines muntanyes que vetllen l'Estany de Sant Maurici al Parc Nacional d'Aigüestortes, damunt d'Espot. No és que l'autor hagi volgut fer, com ha fet el dramaturg Jordi Galceran amb la Patagònia de FitzRoy, una cordada pirinenca sinó que el paratge muntanyenc i boscós pirinenc li va de primera per situar-hi els tres membres d'una família —pare amb els dos fills, germà i germana ja postadolescents i de vida lliure— que mantenen el mite del record del temps feliç arran d'una anada al Pirineu quan encara eren adolescents. L'obra de David Plana data almenys del 2015, quan va guanyar ex aequo amb Josep Maria Miró el premi Frederic Roda de Teatre. No l'havia estrenada fins ara i, quan ha arribat el moment, l'autor ha aixecat una lleugera polseguera en expressar el seu “xoc” en veure els primers assajos de la posada en escena que ha creat la directora d'origen italià Lucia Del Greco (Roma, 1992). Un “xoc” que sembla que ha perdurat almenys fins al dia de l'estrena perquè l'autor no es va afegir amb la resta de la companyia a la sortida a l'escenari per al ritual de salutació [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Polèmica a banda, la reinterpretació que n'ha fet la jove directora Lucia Del Greco, a partir de la lectura del text de l'obra de David Plana, es mereix un ferm aplaudiment perquè dota el rerefons de la trama amb un aire de gènere fantàstic i mitològic que lliga molt bé amb l'ambientació de l'espai pirinenc on la situa l'autor. [Altres informacions]

La plataforma gratuïta de recent creació que ha impulsat CaixaFòrum+ conté un miler de peces de vídeo i àudio sobre divulgació cultural i científica
Una ambiciosa plataforma en línia amb un catàleg de propostes culturals i de divulgació científica. És «CaixaForum+», el nou servei d'streaming que, sota el lema “La cultura que t’espera”, conté tant produccions originals de la Fundació La Caixa com de col·laboracions amb altres institucions culturals nacionals i internacions. La plataforma, amb subscripció de franc, es posa en marxa amb una oferta inicial de més de mil peces de vídeo i àudio. Els usuaris hi poden trobar sèries i pel·lícules documentals, pòdcasts, art digital, programes de divulgació, entrevistes, concerts, òperes i altres formats entorn de nou temàtiques: arts visuals i plàstiques, arts escèniques, música, literatura, pensament i història, cinema, arquitectura i disseny, ciències de la vida i ciències físiques. La plataforma està disponible per a dispositius mòbils i tauletes a través de les aplicacions, que es poden descarregar a l’App Store (iOS) i Google Play (Android). També s'hi pot accedir des de la versió web i en televisors intel·ligents, mitjançant AirPlay, i Chromecast. Pràcticament la meitat dels títols amb què neix «CaixaForum+» són produccions originals que es poden veure en exclusiva a la plataforma. L’altra meitat són fruit de col·laboracions amb institucions, com ara el Museu Thyssen-Bornemisza, el Museu del Prado, el Museu Guggenheim Bilbao, la Fundació Miró, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música, el Teatro Real, el Museu Britànic i el Museu Americà d’Història Natural, entre d’altres. [Altres informacions]

El centenari de Victòria dels Àngels coincideix amb la cessió de la Casa Hurtado a la Fundació de la soprano per part de l'Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona cedeix la Casa Hurtado, de l'arquitecte Guillem Busquets, a la Fundació Victòria dels Ángels. L'acord coincideix amb la commemoració del centenari del naixement de la soprano barcelonina. La Casa Hurtado, situada a l'avinguda de Pedralbes, acollirà un centre de difusió musical, les obres del qual està previst que acabin el 2025. La Casa Hurtado, una torre modernista de 400 metres quadrats construïda el 1906, era una casa d'estiueig de la família d'Antoni Hurtado Estapé, un argenter que vivia al carrer Portaferrissa, al barri Gòtic, i que va ser cofundador de l'Orfeó Català i un dels impulsors del Palau de la Música. La torre, una de les primeres obres de Busquetes, fa anys que està desocupada i actualment és propietat de l'Ajuntament, tot i que una part de la finca és d'una comunitat de veïns. A l'expropiació d'aquesta part l'Ajuntament hi destinarà 300.000 euros. La rehabilitació total implica una inversió d'1,2 milions d'euros. Pel que fa a la programació de l'Any Victòria dels Àngels, els detalls es faran públics a la primavera, però se sap que s'inaugurarà oficialment l'1 de novembre del 2023 amb un acte i un concert a la Universitat de Barcelona (UB), per recordar precisament que la cantant va néixer a l'Edifici Històric de la UB, on el seu pare treballava com a bidell. Es clourà el 6 de novembre del 2024 al Palau de la Generalitat de Catalunya. [Altres informacions]

La vida té un cost
Per parlar de la solitud, de la necessitat d'estima, del rebuig dels prejudicis o de l'estigma de ser diferent sovint no cal un gruixut tractat de psicologia o un assaig sobre les relacions humanes sinó que n'hi ha prou amb una obra teatral que grati en les qüestions més aspres per extreure'n el punt de dolçor que es pot trobar en el seu fons. Això és el que fa l'autora d'origen polonès establerta als EUA, Martyna Majok (Bytom, Polònia, 1985), amb una obra que, per la seva honestedat, pel seu risc i per la pàtina de refinada ironia que amaga, que fins i tot convida al somriure en les situacions més àrides, va ser distingida el 2018 amb el premi Pulitzer de teatre. Només quatre personatges [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Un d'ells, el de la cuidadora, aparentment el que representaria els inicis precaris de la mateixa autora, immigrada amb la seva família polonesa als Estats Units i, encara més, quan crea l'univers de ficció de «Cost de vida» a partir que rep la notícia d'una mort propera i, sense recursos per sortir de Nova York, topa amb un teló de neu que cau en un dia de gener (gràcies per la documentació, Aix Phillips). Aquest ambient gèlid es reprodueix en la posada en escena de «Cost de vida» que el director Pau Carrió —i em temo que el conjunt de la compayia— ha respectat al màxim amb una nitidesa escenogràfica: unes capses de cartró, una banyera, un tamboret... [Altres informacions]

Eixamplar els pulmons amb “burundanga”
El dramaturg Àngel Guimerà va haver d'estrenar «Terra Baixa», el 1896, a Madrid, al Teatro Español, dos anys abans que arribés al Teatre Romea de Barcelona, passant primer per Tortosa i Gràcia. Coses de la vida. Més de cent setze anys després, a Jordi Galceran li va passar una situació similar: va estrenar l'obra «Burundanga» a Madrid, al Teatre Maravillas, i la seva entrada a Barcelona es va produir via Sala Flyhard i Festival Temporada Alta. Finalment va aterrar a La Villarroel l'abril del 2012, fa més de vint anys, on els espectadors van fer el ple. Hi van treballar Roser Blanch, Carles Canut, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergi Matamala, sota la direcció de Jordi Casanovas. El Teatre de l'Eixample, no gaire lluny de La Villarroel, ha repescat ara aquesta obra de l'autor d'«El mètode Grönholm», «El crèdit» o la recent «FitzRoy». I així, l'obra «Burundanga» té una nova oportunitat per a una nova generació d'espectadors i per a aquells que la vulguin recordar amb un repartiment, esclar, totalment nou. A Jordi Galceran l'avala l'espaterrant èxit internacional d'«El mètode Grönholm», comèdia nascuda d'un T6 del TNC i que només alguns van (vam) veure de seguida que faria un llarg recorregut fora dels corrents institucionals [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. «Burundanga» és una comèdia de rerefons romàntic amb “The End” feliç, com a les pel·lícules rosa, amb petó inclòs. Malgrat això, «Burundanga» és una obra intemporal, capaç de resistir diverses generacions —com es pot veure ara amb aquesta repesca de l'Eixample Teatre—, que ja es va intuir que podria ser reposada anys a venir, com passa amb algunes de les millors comèdies clàssiques que s'importen d'autors anglesos o nord-americans bestseller. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[dimarts, 21.03.23]
Les impertinències de la Capmany

[dilluns, 20.03.23]
El Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut inclou en el missatge oficial el de dues nenes ucraïneses i una d'iraniana en reconeixement de la situació que viuen els seus països

[diumenge, 19.03.23]
L'altra cara de “Bicicleta Cullera Poma”

[dissabte, 18.03.23]
Les escolanetes de TV3

[divendres, 17.03.23]
Els antics cinemes Texas reobriran a la tardor amb la incorporació de dues sales per a cinema en català i un nou teatre dedicat a la dramatúrgia contemporània comercial de qualitat

[dijous, 16.03.23]
Es reposa la comèdia «Una teràpia integral» de Marc Angelet i Cristina Clemente ara al Teatre Goya amb un canvi de part del repartiment

[dimecres, 15.03.23]
El Gran Teatre del Liceu estrena l'òpera de nova creació «Alexina B.» basada en la història de la persona intersexe Adélaïde Herculine Barbin nascuda el 1838 a França

Anar a Bits hemeroteca

---

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 26.109.720 visitants i 57.134.458 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.