BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XXI - Núm. 6700


Bits del dia

«De tant que t'estimo, t'abonyego!» Crítica teatral de la comèdia «L'èxit de la temporada» de la companyia El Terrat que commemora els 30 anys al Teatre Coliseum
Les veritats fan perdre les amistats, diuen. El cas és que aquesta colla d'amics “terratencs” se les diuen pel davant i pel darrera, les veritats —ep!, que això és el títol d'una obra que els pot sonar a molts!— però no arriba mai la sang al riu, o a la platea, vaja!, tot i que cal advertir els espectadors que hi ha un moment clau que, per uns segons, un no sap si forma part del guió o si ha estat un accident de veritat i el cor et fa un salt per si un dels personatges, en concret Fermí Fernàndez —noms reals i de ficció van aparellats— no hagi pres mal. De més petites que s'han fet grosses se n'han vist, jugant, jugant, a l'escenari
[Crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Els personatges més coneguts que han fet una llarga trajectòria al voltant d'El Terrat, la productora creada per Andreu Buenafuente, juga a trobar «L'èxit de la temporada» ni que la temporada en qüestió arribi vint anys després del primer intent. Sense desvelar res que comprometi la sorpresa dels futurs espectadors, diguem que la companyia pretenia el 2001 —data en què comença la comèdia— representar una versió de l'obra «Romeu i Julieta» i que un imprevist que em callo mossegant-me la llengua fa que l'estrena es retardi... fins al 2020! [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.


L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

La Viquipèdia commemora el vintè aniversari de la seva fundació a partir d'una creació de Jimmy Walles amb un catàleg de 55 milions d'articles en 309 llengües
L'obra de referència més gran a Internet celebra enguany el seu vintè aniversari amb molts reptes per afrontar. El 15 de gener del 2001, Jimmy Wales va fundar la Viquipèdia, l'enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar. Actualment supera els 55 milions d'articles en 309 llengües amb l'objectiu de crear un món en què cada persona del planeta tingui accés lliure a la suma de tot el saber de la humanitat. La Viquipèdia en català es va crear després de l'anglesa i l'alemanya i va ser la segona a tenir algun article. El primer article en una versió catalana va ser «àbac», creat el 17 de març del 2001 a les 01:41 UTC per Daniel José Queralto editant com usuari anònim 194.158.80.xxx amb rang IP a Andorra. Uns minuts després va continuar editant amb el nom d'usuari Cdani. Al cap de dos anys es va adaptar el nom «Wikipedia» com a «Viquipèdia» i ara té 668.601 articles i 1.603 viquipedistes actius. La Viquipèdia en català té 811 articles de qualitat i 158 articles bons que passen un procés rigorós d'avaluació i comentaris. Per mantenir financerament els servidors on s'hostatja la Viquipèdia, el 2004 Jimmy Wales va crear la Fundació Wikimedia, que es finança fonamentalment amb donacions i es dedica a donar suport a la comunitat d'editors de la Viquipèdia. Entre les línies de futur en les quals treballa la Fundació Wikimedia, es troba la "Viquipèdia abstracta", un projecte per crear una versió de la Viquipèdia independent del llenguatge, tot utilitzant dades estructurades de Wikidata. S'espera que s'integri el 2023 amb la Viquipèdia. [Altres informacions]

L'imperi Apple destina 100 milions de dòlars contra el racisme sistèmic dels Estats Units dins el programa Iniciativa, Equitat i Justícia Racial
Apple ha anunciat una iniciativa per combatre el racisme sistèmic als Estats Units amb una inversió de 100 milions de dòlars (82,25 milions d’euros) com a part de la seva Iniciativa d’Equitat i Justícia Racial (REJI), que inclourà la construcció a la ciutat d'Atlanta d’un centre universitari dedicat als ensenyaments tecnològics, una escola oficial de desenvolupadors de la companyia a Detroit i finançament de capital risc per a minories ètniques. En el projecte destaca el Propel Center, un centre d’innovació i aprenentatge global, primer en la seva classe, per a les universitats històricament negres (HBCU). Apple invertirà 25 milions de dòlars en aquest campus físic a l’Atlanta University Center. A finals d’aquest any, Apple obrirà la seva primera acadèmia de desenvolupadors oficial a Detroit. El nou centre ha estat dissenyat per capacitar els joves empresaris, creadors i codificadors negres ajudant-los a conrear les habilitats necessàries per als llocs de treball en l’economia d’aplicacions iOS, que està creixent ràpidament. Un tercer pilar de la iniciativa és financera. Apple destinarà 10 milions de dòlars amb Harlem Capital —empresa de capital de risc— per donar suport a les seves inversions en 1.000 empreses durant els pròxims 20 anys. Apple també invertirà 25 milions de dòlars en el Clear Vision Impact Fund de Siebert Williams Shank, que proporciona capital a petites i mitjanes empreses, en especial en les que són propietat de minories. [Altres informacions]

Els principals teatres europeus reclamen als seus governs i al Parlament de Brussel·les que assumeixin que la cultura és segura i que s'acabin les restriccions que pateixen permetent la reobertura
En aquest moment estan tancats al públic els teatres de països que són grans potències escèniques, com Alemanya, Bèlgica, Itàlia, França i el Regne Unit, a més dels Estats Units. El govern britànic, per exemple, no té previst aixecar les restriccions fins a finals de febrer o principis de març perquè la tercera onada de la pandèmia hi està sent especialment virulenta amb més de 100.000 mort i una mitjana que supera els 1.500 diaris. A França s'havia fixat el 7 de gener com a inici de la represa, però el govern va ajornar la reobertura sense concretar-ne cap data. El mateix passa a Itàlia —ara immers en una crisi política de nou—, on un decret signat abans de Nadal obligava a tancar teatres i museus fins al 15 de gener, però la mesura podria prorrogar-se per l'augment de contagis. Els directors dels principals teatres europeus han signat un manifest encapçalat per la futura directora del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli [text íntegre del manifest «La cultura és segura»]. S'hi han adherit també directors de teatres belgues, francesos, italians, portuguesos i espanyols, com ara Wajdi Mouawad (Teatre Nacional de La Colline), Claudio Longhi (Piccolo Teatro de Milà), Fabrice Murgia (Teatre Nacional de Brussel·les), Peter de Caluwe (De Munt / La Monnaie), Milo Rau (NTGent), Serge Rangoni (Teatre de Lieja), Guy Casiers i Maud Van de Velde (Toneelhuis), Chloé Dabert (La Comédie de Reims), Giuliano Barbolini (Emilia Romagna Teatro Fondazione), Tiago Rodrigues (Teatro Nacional Di Maria II), Alfredo Sanzol (Centro Dramático Nacional de Madrid), Nuno Cardoso (Teatro Nacional Sâo Joâo de Porto), Txema Viteri (Teatro Calderón de Valladolid) i Anne Goalard (Young Performing Art Lovers). El manifest acaba amb una crida al Parlament Europeu en el qual s'expressa que no es pot considerar normal que els teatres estiguin tancats per això en demanen la reobertura i que els deixin treballar. [Altres informacions]

Venècia lamenta ara l'absència de turistes i molts locals emblemàtics com el cafè Florian de la plaça San Marco avisen que hauran d'abaixar la persiana si no tenen un suport institucional
El cafè Florian va ser fundat el 29 de desembre del 1720 per Floriano Francesconi, que va llogar el local comercial sota les Procuradories Noves. Aleshores el bar es deia Alla Venezia Trionfante, però per la popularitat de Francesconi els clients van començar a dir, en dialecte venecià, que anaven al “da Florian”. Un nom que ha quedat per a la posteritat a la plaça San Marco. Al llarg dels segles el cafè ha estat una meca per a governants, artistes i celebritats. Entre els seus clients es recorden músics, actors, polítics o poetes. Des de Wagner, Proust, Nietzsche, Chaplin, Clark Gable, Miró, Grace Kelly, Mastroianni, Liza Minelli, Margaret Thatcher o Andy Warhol van desfilar per les portes del Florian. També era estimat per Percy Shelley o el galant Giacomo Casanova. Ara els propietaris són un grup de socis amb inversions a l’estranger, particularment a Taiwan, cosa que no ha evitat que aquest any, com la resta d’establiments venecians, els números s’hagin enfonsat. Si el 2019 van recaptar 8,5 milions d’euros, el 2020 només 2,5 milions. Tenen 80 empleats en el sistema d’atur tècnic, semblant als ERTO, la meitat dels quals són els populars cambrers que atenen la clientela encara vestits amb un frac blanc. Han passat tres segles des de la seva fundació el 1720, i el llegendari establiment ha sobreviscut a la caiguda de la República Veneciana, a conquestes i guerres mundials, a inundacions i fins i tot a la gradual despoblació de la llacuna. Però potser no sobreviurà a la crisi del coronavirus. Els administradors del cafè Florian adverteixen que, davant la difícil situació econòmica que travessa la ciutat dels canals, si no reben ajuda institucional no tindran més remei que tancar definitivament. El Florian té un lloguer aproximat d'un milió d'euros a l'any. L'actual propietari els ha rebaixat la meitat. Però l'Estat no hi ha destinat cap ajut perquè no és una empresa que facturi menys de cinc milions. Aquest any, per Nadal, el popular cafè venecià faria 300 anys. La festa prevista és encara una incògnita. [Altres informacions]

El Palau Güell presenta una retrospectiva del pintor Aleix Clapés que va treballar per a l'arquitecte Antoni Gaudí i el seu mecenes Eusebi Güell
Coincidint amb el centenari de la mort del pintor Aleix Clapés, el Palau Güell presenta l'exposició «Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí» que és la mostra monogràfica més gran que s’ha fet de Clapés i inclou algunes peces inèdites fins ara. Està dividida en dues parts, la de l’obra permanent que Clapés té al Palau Güell (avantsala, sala de passos perduts i saló central de l’edifici) i la de la sala d’exposicions temporals, a les golfes, que aplega l’esmentada obra inèdita. Organitzada cronològicament, la mostra permet copsar un artista excèntric, situat als marges del corrent modernista del moment. Artista protegit de Güell i amic i col·laborador d’Antoni Gaudí (tot i que es va distanciar dels dos), Clapés va ser també l’artista predilecte de Pere Milà, promotor de La Pedrera, de la qual va pintar entrades, patis i interiors de pisos. A la mostra hi ha pintura de temàtica mística, retrats (del poeta Joaquim Bartrina o de Josep M. Bocabella, promotor de la Sagrada Família), esbossos de murals, de tapissos pintats i mobiliari de la Casa Ibarz. [Altres informacions]

Els inversors d'un edifici catalogat de la Rambla de Barcelona davant per davant del clausurat Teatre Principal demanen permís per convertir-lo en hotel tot i que la normativa municipal no permet noves llicències al centre de la ciutat
L’edifici del número 38 de la Rambla de Barcelona està al costat d'aquest edifici i durant uns anys va formar part de l’històric hotel Cuatro Naciones, al número 40. Amb més de 300 anys d’història, els origens es remunten al 1706. L’edifici actual data del 1849 i és obra de l’arquitecte Francesc Daniel Molina. L’hotel va tancar el 1929, l'any del crac, però als anys seixanta va reobrir de la mà de la família Saiz, que encara el regenta en l’actualitat. El Cuatro Naciones es vanta de ser un dels més luxosos a la ciutat del segle XIX fins al 1900, per on van passar personatges com Buffalo Bill, Frédéric Chopin, Stendhal o Albert Einstein entre d’altres. El Cuatro Naciones és en l’actualitat un hotel de dues estrelles i ocupa una quarta part de l’original. L’edifici del número 38 també va ser més recentment la seu de la popular botiga Arpi, especialitzada en vídeo i fotografia, actualment una botiga de la cadena Ale-hop d'objectes de regal caracteritzat per una vaca de cartó pedra a la porta i que en el seu interior conserva el sostre noble que havia estat el saló del restaurant de l'hotel. El projecte hoteler de l'edifici del número 38 està promogut, entre altres socis, per Alberto Teichman, director general de Volkswagen Vehicles Comercials i membre del comitè executiu de la companyia a Espanya. Des dels Amics de la Rambla demanen que si no s’hi fa un hotel, l’edifici no quedi en desús i proposen un espai de coworking o que s’hi eixampli l’Escola Elisava. [Altres informacions]

Dos mil milions d'usuaris de WahtsApp es veuran obligats a compartir les seves dades amb els dos mil sis-cents de Facebook a partir del mes de febrer si no volen perdre el compte de missatgeria instantània
WhatsApp, la popular aplicació de missatgeria instantània, vol compartir a partir del 8 de febrer les dades dels dos mil milions d’usuaris que té amb la xarxa social Facebook, la més important del món, amb 2.600 milions de membres. D’aquesta manera les dues grans companyies, que són propietat de Mark Zuckerberg, igual que Instagram, podran treure molt més partit de les dades privades dels milers de milions de persones que utilitzen els seus serveis. Per poder començar a compartir dades amb Facebook, WhatsApp necessita l’autorització dels usuaris. Per això ha començat a preguntar-los massivament, a través d’un missatge emergent en l’aplicació, si accepten unes noves condicions d’ús i de privacitat del servei. En el cas que no acceptin els canvis se’ls adverteix que hauran de donar de baixa el seu compte i quedar-se sense el servei. Per això deixa gairebé sense opcions d’elecció els usuaris, de tal manera que es veuran obligats a acceptar les noves condicions establertes per WhatsApp. Però existeix la possibilitat que, des de qualsevol govern o instància judicial, es pugui considerar la pressió existent com una modificació unilateral de les condicions generals de la prestació del servei i com un eventual vici en el consentiment. Si això fos així, comportaria —multes milionàries a part— que WhatsApp no podria negar a ningú l’ús de l’aplicació de missatgeria encara que no s’hagués acceptat compartir la informació amb Facebook. [Altres informacions]

«Les contes d'Hoffmann» de Jacques Offenbach torna al Gran Teatre del Liceu en una versió de Laurent Pelly després d'haver-s'hi representat en 25 ocasions des del 1924
L'obra estarà dirigida per l'italià Riccardo Frizza en substitució de Jordan de Souza que va cancel·lar la seva participació per motius personals. La que es considera l'òpera còmica més famosa de la lírica francesa es programa del 18 de gener a l’1 de febrer. El repartiment compta amb John Osborn i Arturo Chacón-Cruz en el paper del poeta Hoffmann que evoca el seu passat amorós amb Olympia (Olga Pudova i Rocío Pérez), Antonia (Ermonela Jaho) i Giulietta (Nino Surguladze i Ginger Costa-Jackson). La mezzosoprano Marina Viotti interpreta el paper de musa/Nicklaussendo juntament amb Carol García, en substitució de Stéphanie d’Oustrac que ha cancel·lat la seva participació en la producció per motius de salut. A «Les contes d'Hoffmann», òpera inspirada en els relats fantàstics de l’escriptor alemany E. T. A. Hoffmann, l'autor crea un món amb les seves pròpies regles que condueix a un univers en què els somnis i la realitat s’entrellacen. Sense renunciar al seu propi estil, Jacques Offenbach va eixamplar els límits de l’òpera còmica. L’obra, inacabada per la mort del compositor l’any 1880, va quedar sense més anotacions de com s’havia de veure exactament el conjunt damunt d’un escenari. És per això, que cada producció representa una novetat. La versió de Laurent Pelly, que ja s'havia vist al Gran Teatre del Liceu el 2013, s’adapta a la proposta d’Offenbach i recull les dues cares del Romanticisme: la fosca història i la màgia del seu revers. [Altres informacions]

Els museus de la ciutat de Venècia es mantindran tancats fins al mes d'abril com a mínim malgrat la protesta de diversos sectors culturals del país
L'Ajuntament de la ciutat dels canals ha decidit que els museus municipals continuïn tancats almenys fins a principis d’abril, independentment que el Ministeri de Cultura italià permeti que obrin el 15 de gener, quan expira l’actual quadre de restriccions, tal com esperen els responsables dels centres italians. La decisió ha provocat malestar a Itàlia i centenars de personalitats del món de la cultura han firmat una petició en contra. Intel·lectuals com l’historiador Salvatore Settis, el crític d’art Vittorio Sgarbi o la directora de la Galeria d’Art Modern de Gènova Maria Gloria Giubileu denuncien que és greu i incomprensible tancar els museus durant tant de temps. Els centres afectats són el Palau Ducal o el museu Correr, dues joies situades a la plaça de Sant Marc, però també la galeria de Ca’ Pesaro, el Palau Fortuny o el d’Història Natural, entre d’altres. L'Ajuntament de Venècia al·lega que les despeses que comporta tenir els museus oberts, en un moment de crisi sanitària que ha deixat la ciutat sense turisme, és insostenible econòmicament. La mesura restrictiva aportarà un estalvi calculat en 600.000 euros i el tancament afecta més de 400 empleats i alguns més d'indirectes. Fins abans del coronavirus, Venècia, que compta amb 52.000 habitants censats —cada vegada menys perquè molts es traslladen a Mestre—, rebia 30 milions de visitants anuals. [Altres informacions]

Els museus confirmen que durant el 2020 han perdut el 75% de visitants a causa del confinament i les restriccions sanitàries pel coronavirus
Tant el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) com el Museu d'Art Contemporani de Barelona (Macba), els dos grans museus barcelonins, han viscut un dels seus pitjors anys. Malgrat la tendència a l’alça apuntada en els últims mesos, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va tancar l’any amb 210.465 visitants (un 75% menys), mentre que el Macba va perdre un 76% i es va quedar en els 86.000 visitants. Les exposicions organitzades per la Fundació La Caixa van enregistrar un 65% menys de visites que el 2019. CosmoCaixa amb 358.400 visitants i CaixaForum amb 213.478 visitants van ser els de més afluència de públic, amb una mitjana diària d’un miler de visitants, la capacitat màxima permesa i amb moments punta els caps de setmana en què va ser impossible atendre tota la demanda. Es confirma el pitjor any de la seva història. Arreu de l'Estat espanyol la mitjana és d'una pèrdua de prop de 65% de visitants. El Prado, el Reina Sofía, el Thyssen i el Guggenheim van perdre prop del 75% cadascun. La falta de turisme estranger, per descomptat, ha afectat els centres museístics que tradicionalment són els més concorreguts. [Altres informacions]

Les efemèrides commemoratives del 2021 recullen fets com el discurs de Pau Casals a l'ONU, la fundació de l'Assemblea de Catalunya o el centenari de Joan Triadú
L'any és ple d'efemèrides, algunes conegudes i d'altres que passarien desapercebudes si no es reivindiquessin institucionalment. La Generalitat de Catalunya ha aprovat quins seran els esdeveniments i les personalitats objecte de commemoració oficial l'any 2021. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i de personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. La proposta l'elabora la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i de proposar els esdeveniments i les personalitats que han de ser objecte de commemoració. En total, n'ha ressenyat 17 efemèrides: 50 anys del discurs de Pau Casals a l’ONU (I am a Catalan); 50 anys de la sessió fundacional de l’Assemblea de Catalunya, a l’església de Sant Agustí; 50 anys de la creació de la Federació ECOM, primera federació d’entitats de l’àmbit de la discapacitat física; 100 anys de l’inici de les excavacions arqueològiques de la muntanya d’Olèrdola; 100 anys de la creació del Servei Meteorològic de Catalunya; 550 anys de la mort de Brígida Terrer, beguina que es va dedicar a la vida religiosa com a laica; 150 anys del naixement del pintor Hermen Anglada Camarasa; 150 anys del naixement del cineasta Segundo de Chomón; 150 anys del naixement del naturalista Josep Maria Fuset i Tubià; 125 anys de la mort de la mestra i primera sindicalista Isabel Vilà i Pujol, Isabel cinc hores; 100 anys del naixement de la pedagoga i escriptora Teresa Juvé i Acero; 100 anys del naixement de l'actriu teatral Paquita Ferrándiz i Castells; 100 anys del naixement de la poeta, pintora i traductora Felícia Fuster i Viladecans; 100 anys del naixement del pintor Maties Palau i Ferré; 100 anys del naixement de Victòria Pujolar i Amat, la primera veu en català de la ràdio clandestina La Pirenaica; 100 anys del naixement del pedagog i escriptor Joan Triadú i Font i 50 anys de la mort del músic i virtuós del violí Joan Manén i Planas. [Altres informacions]

L'Editorial Casterman commemorarà el 80è aniversari del naixement del personatge de còmic Capità Haddock que el dibuixant Hergé el va fer conèixer amb Tintín el gener del 1941
La sèrie de Tintín que ha donat la volta al món està de commemoració. El personatge del capità Haddock, que va conèixer el personatge de Tintín el 9 de gener del 1941, havia nascut uns dies abans, el 2 de gener, de la mà del dibuixant Georges Remi “Hergé” (Etterbeek, Bèlgica, 1907 — Woluwe-Saint-Lambert, Belgica, 1983). D'aquesta manera, Arxibald Haddock es va afegir a la troupe protagonitzada per l'intrèpid Tintín amb Bianca Castafiore, la parella Dupond i Dupont o el Professor Tornassol. El capità Haddock, de qui ara es commemora el 80è aniversari, és un dels personatges principals de la sèrie «Les Aventures de Tintín». Es tracta d'un capità de la marina mercant que, un cop es van conèixer, es va fer inseparable de Tintín. A més, a finals dels anys noranta del segle passat, el capità Haddock va ser escollit com el personatge favorit dels seguidors de la sèrie amb un 37,5% de vots per davant del mateix Tintín. Aquell mariner amb barba, amb una ampolla de whisky a la mà, va aparèixer a la prepublicació d'«El cranc amb les urpes d'or», una aventura on Tintín té entre mans una investigació arran de la descoberta del cos d'un mariner ofegat. Amb els Dupond i Dupont, Tintín s'embarca amb el vaixell Karaboudjan sense saber encara que a bord coneixeria el personatge que seria més important en la seva vida, és a dir, en gairebé una vintena d'àlbums. Una de les característiques del capità Haddock és la seva rastellera d'impromperis, renecs i insults. La sèrie de «Les Aventures de Tintín» es va publicar primerament a Le Soir Jeneusse. En català, Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) en va ser el primer traductor, des del 1963 fins al 1987, a l'Editorial Joventut. Posteriorment, l'Editorial Casterman, del Grup Flammarion, editoria dels còmics des del 1942, va adquirir els drets de publicació també aquí de la sèrie a partir del 2001 i és el segell que els ha reeditat fins ara, amb una nova traducció encarregada a la traductora Isabel Negre. El segell Casterman ha volgut sortir al pas de les acusacions racistes de la sèrie i, per por de veure's marginat en el mercat en temps de rebombori a les xarxes, en l'àlbum «Tintín al Congo» ha afegit recentment una faixa que ha aixecat polèmica indicant que el contingut manté un relat que en algun moment pot resultar ofensiu per a altres ètnies o cultures. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dissabte, 16.01.20]
La Viquipèdia commemora el vintè aniversari de la seva fundació a partir d'una creació de Jimmy Walles amb un catàleg de 55 milions d'articles en 309 llengües

[divendres, 15.01.20]
L'imperi Apple destina 100 milions de dòlars contra el racisme sistèmic dels Estats Units dins el programa Iniciativa, Equitat i Justícia Racial

[dijous, 14.01.20]
Els principals teatres europeus reclamen als seus governs i al Parlament de Brussel·les que assumeixin que la cultura és segura i que s'acabin les restriccions que pateixen permetent la reobertura

[dimecres, 13.01.20]
Venècia lamenta ara l'absència de turistes i molts locals emblemàtics com el cafè Florian de la plaça San Marco avisen que hauran d'abaixar la persiana si no tenen un suport institucional

[dimarts, 12.01.20]
El Palau Güell presenta una retrospectiva del pintor Aleix Clapés que va treballar per a l'arquitecte Antoni Gaudí i el seu mecenes Eusebi Güell

[dilluns, 11.01.20]
Els inversors d'un edifici catalogat de la Rambla de Barcelona davant per davant del clausurat Teatre Principal demanen permís per convertir-lo en hotel tot i que la normativa municipal no permet noves llicències al centre de la ciutat

[diumenge, 10.01.20]
Dos mil milions d'usuaris de WahtsApp es veuran obligats a compartir les seves dades amb els dos mil sis-cents de Facebook a partir del mes de febrer si no volen perdre el compte de missatgeria instantània

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Tina Vallès i Rubèn Montañá guanyen els premis Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves dins la Nit de les Lletres Catalanes 2020.

Els Quatre Gats
Quan l'agulla punxa, la borsa puja!

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.


El temps a Barcelona

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 22.263.637 visitants i 46.974.277 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu de Cièncis Naturals

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN