BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
DOGC al dia


facebook

cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XXI - Núm. 6893


Bits del dia

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2021. Avui: «L'habitació blanca» a la Sala Flyhard
«L'habitació blanca», de Josep Maria Miró. Direcció: Lautaro Perotti. Ajudanta de direcció: Concha Milla. Intèrprets: Francesca Piñón, Albert Prat, Paula Blanco, Marc Rodríguez. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Disseny il·luminació: Xavi Gardés. Imatge: Roser Blanch.
[Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Sergio Matamala i Clara Cols. Comunicació i distribució: Elisenda Riera. Coproducció: Flyhard Produccions, S.L. i Grec 2020 Festival de Barcelona. Amb la col·laboració de Timbre 4. Amb el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals i ICUB - Institut de Cultura de Barcelona. Sala Flyhard, Barcelona. [Altres informacions]



El cafetó
«¿De quin color tens la poteta, ovella?»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el podcast o llegiu el text.


L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia



estiu


Un clip musical de...


Alsarah & Nahid - Habibi Safr Mini - Aghani Albanat song from Sudan (Live on KEXP)

Anar a «clips musicals d'estiu» anteriors edicions


Un cucurutxo de...

Nancy Huston a Línies de falla
A dir veritat és la iaia Sadie que va escollir el meu nom. Sempre s’havia lamentat de no haver posat un nom jueu al meu pare, així doncs, a la generació següent no va voler pas perdre el tren una segona vegada i ma mare li va dir que no hi veia cap inconvenient. La meva mare és una persona molt complaent, vol que tothom s’entengui i sens dubte Sol també podia ser un nom cristià. La influència de la meva la iaia en la meva vida s’atura en aquell moment perquè per sort viu lluny de casa nostra, a Israel, i no la veig gairebé mai. Dic per sort perquè el meu pare no se l'estima gaire però al mateix temps li té por i no gosa en veritat plantar-li cara, per això hi ha força tensió cada vegada que ve a casa nostra de visita, cosa que trasbalsa la meva mare. Tan bon punt la iaia Sadie gira l'esquena, el meu pare agafa coratge de sobte i es posa a criticar-la perquè li agrada donar ordres i ficar-se on no la demanen. Una vegada va dir fins i tot que era culpa de la seva mare si Aron el seu pare estimat, que era un dramaturg fracassat, havia mort a l'edat de quaranta-nou anys; la mama va dir que era absurd, que Aron havia estat mort per les cigarretes i no per la seva esposa, però el pare va dir que hi havia una relació ben coneguda entre el càncer i la còlera inhibida, no estic gaire segur de què vol dir, inhibida. [Continua...]

¿D'on és Nancy Houston...? Visiteu Calgary, Alberta, al Canadà

Anar a «cucurutxos» anteriors edicions

sorteig

I encara...

El Departament de Cultura ha ampliat amb 2.950.000 euros la dotació pressupostària de les tres convocatòries d'aquest any per a la concessió de subvencions per al doblatge i la subtitulació en català
Els ajuts es destinen al doblatge i subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales de cinema, al doblatge i subtitulació de llargmetratges i a la subtitulació de sèries per a la distribució en plataformes digitals i en suport físic, i a la subtitulació en català de productes de festivals i mostres audiovisuals a Catalunya. Aquesta és la segona ampliació del pressupost d’aquest 2021 i la dotació pressupostària queda fixada en 6.295.000 euros. La primera línia ampliada està destinada al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales d’exhibició cinematogràfica. L’ampliació suma 800.000 euros a la dotació pressupostària, que queda fixada en 2.705.000 euros per al 2021. La segona línia, dedicada al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges i a la subtitulació en català de sèries per a plataformes digitals i en suport físic, s’amplia en 2.000.000 d’euros i la dotació pressupostària queda fixada en 3.230.000 euros. Finalment, s’ha ampliat amb 150.000 euros la tercera línia, destinada a la subtitulació en català de festivals i mostres audiovisuals a Catalunya per a l’any 2021. La dotació queda fixada en 360.000 euros. [Altres informacions]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) incorpora un Miró, un Cuixart i un Lagar que procedeixen del Museo Reina Sofía amb qui fa un intercanvi de dipòsits
Les tres pintures s’incorporen a les sales de la col·lecció permanent gràcies a un acord d’intercanvi de dipòsits entre els dos museus. Per la seva part, el Museo Reina Sofía rebrà quatre obres de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya: un Canals, un Urgell, un Nonell i una escultura medieval. L'obra de Miró, que ja es pot veure a les sales de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), és una obra de grans dimensions realitzada per l’artista desprès del seu retorn a Barcelona, el 1949, i mostra el llenguatge de maduresa de Joan Miró. Aquest oli sobre tela serveix d’entrada i eix per a les sales dedicades a l’art de postguerra català. La pintura de Modest Cuixart, de 1957, és una obra de gran format representativa del moment en què l’artista entra en l’abstracció informalista, un nou llenguatge amb el qual assoleix un gran èxit internacional. D’altra banda, la pintura de Celso Lagar ja s’ha incorporat a les noves sales dedicades a l’art del període de la Guerra Civil espanyola, a l’espai dedicat a les víctimes i al paper de la dona durant el conflicte, al costat del retrat de la miliciana Lina Ódena. L'obra de Miró, de grans dimensions, testimonia aquest mestratge. La peça serveix d'entrada i d'eix per a les sales dedicades a l'art de postguerra català. [Altres informacions]

La nova llei de l'audiovisual espanyola que preveu que almenys el 60% del catàleg de les plataformes sigui en català, aranès, basc o gallec aixeca reticències en el sector perquè considera que no millora la situació del català
Tant Plataforma per la Llengua com l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AAPDC) proposen establir unes obligacions de mínims, com també incentius econòmics per a les plataformes que siguin més respectuoses amb la realitat plurilingüe de l'Estat espanyol. Recorden també que l'establiment d'obligacions de tipus lingüístic ja és una realitat en alguns països d'Europa. A França, per exemple, es va transposar la directiva europea sobre el sector audiovisual i a la nova llei ha quedat establert que el 80% de la inversió de les plataformes en obra europea ha de destinar-se a contingut en francès. Plataforma per la Llengua i l'AADPC han destacat que aquestes obligacions de tipus lingüístic estan garantides per Convencions de la UNESCO, la Carta Europea de Drets Fonamentals, la mateixa Directiva europea i fins i tot per la jurisprudència europea. A més, la directiva europea estableix que les plataformes de televisió a la carta sota demanda han de finançar la producció d'obres europees. Segons l'avantprojecte de llei del govern espanyol, les plataformes haurien de destinar el 40% d'aquesta quota europea a produir pel·lícules o bé en espanyol o bé en alguna de les altres llengües oficials. Les dues entitats consideren que aquesta mesura perjudica les llengües minoritzades, que haurien d'estar protegides de manera específica, i per això reclamen que la llei estableixi que un 20% d'aquestes obres europees hagin de ser en llengües diferents de l'espanyola. Un altre punt polèmic és que les corporacions autonòmiques tinguin dret a percebre part de l'1,5% de la facturació de les plataformes que es vol destinar exclusivament a RTVE. [Altres informacions]

L'Institut d'Estudis Catalans afirma que l'espanyolisme s'inventa llengües per ignorància o mala fe i recorda que totes les llengües tenen varietats dialectals i que això no posa en dubte la unitat del català
Les recents declaracions del del president del Partit Popular, Pablo Casado, aspirant a governar Espanya —l'estat presumptament més democràtic i més plurinacional del planeta—, sobre la llengua que es parla a les Balears («Que no parleu català! A qui se li acut?), no només ha aixecat una petita tempesta política o serp lingüística d'estiu sinó que també ha fet reaccionar l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'acadèmia de la llengua ha fet una declaració institucional sobre les «quatre noves llengües balears inventades pel senyor Pablo Casado». Com si es tractés d'una lliçó d'un curs de primària, l'IEC ha assenyalat que el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterenc —les "llengües" esmentades per Casado—, com també l'alguerès, el valencià o el rossellonès, en realitat "fan referència a varietats de la llengua catalana en els diferents territoris i no posen en dubte la unitat essencial de la llengua". L'IEC recorda que "totes les llengües sense distinció —i la llengua espanyola no n’és cap excepció— tenen varietats territorials amb denominacions específiques". L'espanyol té les varietats llatinoamericanes, però també les de regions de la Península, com el murcià i l'andalús, que òbviament formen part de la mateixa llengua. Per tallar el debat lingüístic, el comunicat de l'IEC va a la base de tot plegat, al Diccionari de la Llengua Catalana,que defineix el català com la "llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe". També el Diccionario de la Lengua Española, de la Real Academia Española (RAE), que defineix el català com la "lengua romance que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua corona de Aragón", «definició que deixa clara la unitat de la llengua catalana», reafirma l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La confusió entre llengua i varietat dialectal no pot ser innocent, segons l'acadèmia. «Les declaracions del senyor Casado són, doncs, producte de la ignorància o de la mala fe. I com a institució acadèmica de la llengua catalana, l’IEC rebutja que s’utilitzi la llengua com a element de crispació i amb interessos partidistes». Entre altres reaccions, el cap de llista de Ciudadanos a Catalunya, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha esquivat la qüestií dient que no es posa en qüestions filològiques i obviant que els qui tenen memòria saben que és ell mateix qui ha estat sempre un insistent denunciant i menyspreador del manifest Koiné. [Altres informacions]

L'Hermitage defensa que l'Ajuntament de Barcelona no pot vetar el seu projecte i a més de responsabilitzar el Port com a autoritat única afirmen que la col·laboració amb el Liceu és viable per les dues parts
Després de les últimes declaracions de la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, que donava per finiquitada l'aliança Hermitage-Liceu, els impulsors del projecte han fet un comunicat en què contradiuen la dirigent dels comuns. Asseguren que han acollit amb entusiasme la possibilitat de treballar un projecte conjunt amb el Gran Teatre del Liceu i que hi han treballat amb els seus equips directius i tècnics però que perquè el projecte integri les dues realitats cal més flexibilitat dels espais disponibles. És a dir, que el Port cedeixi el doble de l'espai inicial per fer una sala de concerts de 900 localitats. Segons l'Hermitage, el Liceu ha avalat l'opció però hi ha hagut pressions fetes per tercers que han impedit signar aquests treballs. Els impulsors de l'Hermitage continuen defensant un projecte absolutament cultural i no una simple franquícia. Afirmen que no volen judicialitzar el procés però defensen que s'han vulnerat un seguit de drets i, davant la falta de resposta institucional, s'ha buscat el criteri de la judicatura. Segons afirmen, han seguit tots els tràmits i requeriments legals de la concessió i consideren que el dret de veto per rebutjar el projecte que s'atorga a l'Ajuntament no té empara en l'ordenament jurídic. Consideren que l'autoritat competent en la concessió de la parcel·la és l'Autoritat Portuària de Barcelona. [Altres informacions]

La companyia hereva del pallasso Monti tanca la seva trilogia en memòria del seu fundador amb l'espectacle antològic «Gran reserva» al Teatre Borràs dins el Grec'21 Festival de Barcelona
«Declinació llatina amb nas vermell». «Rhum», «Rhümia», «Rhumans»... Com una declinació llatina, però amb nas vermell. Des del 2014, i en memòria del malaguanyat pallasso “Monti” (Joan Montanyès, Barcelona, 1965 - 2013), una colla d'amics i col·laboradors va crear un espectacle de pallassos, «Rhum», que portava al límit la hilaritat que “Monti” havia destil·lat a la pista. Monti estava molt relacionat amb el circ de teatre, per herència familiar, i no és estrany que els seus seguidors mantinguessin també aquesta línia. La iniciativa, que segurament va començar pensant que seria efímera, contràriament va perdurar en el temps. Així, el 2016 es va crear un segon espectacle, «Rhümia», i el 2018, es va repetir amb un tercer, «Rhumans». Aquests tres espectacles, que han comptat en general sempre amb la complicitat dels Festivals Grec, han reunit en el temps més de 50.000 espectadors en diversos escenaris, una xifra prou respectable perquè la companyia es plantegés ara fer una mena d'antologia dels millors números dels tres espectacles anteriors, com aquell qui els hagués posat a marinar en un celler i en sortís l'actual, un «Gran reserva» que els mateixos someliers, com ells s'autoanomenen, donen a tastar als espectadors veterans i els més novells [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿Serà l'últim espectacle de l'aventura iniciada fa set anys? Ells mateixos donen a entendre que sí. Si el món del teatre no ho té fàcil, i encara menys en temps de restriccions sanitàries, el món del circ està sempre travessant la corda fluixa. «Gran reserva» té el solatge del xampany envellit a la bóta fins a obtenir una qualitat que el fa únic. La seva textura no enganya el paladar. [Altres informacions]

Es commemoren 40 anys del rodatge de «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda a la Vila de Gràcia que va convertir el barri en un plató cinematogràfic durant tres mesos tant de dia com de nit
Tal com ha recordat el canal Betevé, l’estiu del 1981 la Vila de Gràcia va viure el seu moment més cinematogràfic. Durant tres mesos, el barri es va convertir en un plató de cinema per portar a la pantalla la novel·la de Mercè Rodoreda «La plaça del Diamant». Betavé ha localitzat un veí i fotògraf, Josep Maria Contel, que ho va documentar tot en imatges. Hi va fer fotografies entre bastidors i va poder capturar aquells dies a través del seu objectiu, amb més de 300 instantànies que ara són un document històric. La versió de «La plaça del Diamant» va ser la primera superproducció rodada a Catalunya, quatre capítols en un total de quatre hores, per a televisió [es poden veure aquí], i una versió reduïda per al cinema, un dels fenòmens de taquilla d'aquell moment de represa democràtica. El fotògraf recorda que Gràcia no va necessitar gaires decorats per adaptar-se a l’època en què transcorre la novel·la de Rodoreda. El film, que va dirigir el desaparegut Francesc Betriu i que va popularitzar Sílvia Munt (Colometa) i Lluís Homar (Quimet) va portar el barri a la gran pantalla. Els envelats de la festa major i el refugi antiaeri, entre d’altres, van ser dos dels espais més emblemàtics. Les fotografies de Josep Maria Contel, que la temporada 2012-2013 ja van protagonitzar una exposició al vestíbul del Teatre Lliure de Gràcia, retraten l’engranatge de la producció cinematogràfica, però també els carrers i places i els veïns, alguns dels quals van participar activament en el film fent algun paper, de figurants i sobretot d’espectadors. [Altres informacions]

La productora 3xTres de Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa commemora a l'octubre els 25 anys de la seva fundació i incorpora dos socis més: La Brutal i T de Teatre, dues companyies han fet del Poliorama un dels seus escenaris
La unió fa la força i on eren tres ara en seran cinc. Als pioners Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa —d'aquí ve que la productora es digui 3xTres— s'hi afegeixen ara dues companyies més: T de Teatre (que commemora 30 anys) i La Brutal, que en porta 15 de trajectòria. Les dues companyies han fet del Poliorama un dels seus escenaris en els últims temps. No per això, però, deixarà d'anomenar-se 3xTres, entre altres coses perquè s'hauria de dir 5xCinc. La temporada 2021-2022 del Teatre Poliorama, que és la seu principal de la productora, preveu una vintena d'espectacles amb 490 funcions de teatre, musical, òpera, comèdia i espectacles familiars. La productora 3xTres commemorarà aquesta temporada el 25è aniversari de la seva fundació. Entre les propostes de la nova temporada del Teatre Poliorama hi ha l'esperat espectacle de La Brutal, «T'estimo si he begut», de T de Teatre; el retorn després de 10 anys de l'espectacle musical «Forever Young», que va produir i dirigir la companyia Tricicle; l'espectacle familiar «Bye Bye Monstre», de Dagoll Dagom, amb música de Damaris Gelabert; la recuperació de l'espectacle «Ovelles», de la sala Fkyhard i l'espectacle «Ramon», de Mar Monegal; i estrenes com «El perro del hortelano», que dirigirà Paco Mir; o el musical «I want u back - Michael Jackson» produït per WitnessLight Studios; «La fiesta del Chivo», dirigit per Carlos Saura, amb Juan Echanove; «The Opera Locos» de la companyia Yllana; i reposicions familiars com «Les croquetes oblidades» de Les Bianchis o «La bruixa de la Tramuntana», de Marc Rosich. Segons dades de la productora 3xTres, durant aquest quart de segle, el Teatre Poliorama ha reunit més de 3,5 milions d'espectadors, s'hi han estrenat 394 espectacles i s'hi han representat 9.288 funcions. [Altres informacions]

La nova directora del MACBA Elvira Dyangani Ose admet que s'hauria pogut evitar la polèmica dels acomiadaments si s'haguessin fet d'una altra manera
L'acceptació en general que la tria de la nova directora del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha generat en el conjunt del sector s'ha vist enterbolida per la polèmica dels cessaments de dos dels directius justament un dia abans de la presentació oficial d'Elvira Dyangani Ose (Còrdova, 1974), d'origen guineà, relacionada amb Barcelona pels seus estudis a la Universitat Autònoma i la Politècnica i que ha fet part del seu discurs en català, llengua que, entre altres, domina perfectament. La nova directora ha deixat clar que la polèmica s'hauria pogut evitar si el cessament s'hagués fet d'una altra manera, en referència als burofaxs que van rebre. I ha afegit que ella serà la directora del MACBA i que el gerent no està per damunt de la direcció. Els dos acomiadament de la conservadora en cap, Tanya Barson i del cap de programes públics, Pablo Martínez, havia generat dues dimissions de col·laboradores i un manifest signat per més de 300 persones del món de l'art. Elvira Dtangani Ose ha demanat a les institucions que la deixin treballar en el projecte presentat i que la ciutadania la jutgi per la seva feina, no per fets anteriors al seu mandat. L’objectiu de Dyangani és convertir el MACBA en una institució necessària, ha dit, que fomenti la pertinença, que contribueixi a crear i enfortir la comunitat que l’envolta. La nova directora vol un museu arrelat al Raval i que alhora tingui projecció estatal i internacional. Elvira Dyangani Ose ha recordat els seus orígens humils i els seus anys d'estudiant a Barcelona i fins i tot de quan va fer de guia del Modernisme. Després d'això, el seu currículum té un alt nivell internacional. [Altres informacions]

La Federació d’Ateneus de Catalunya prepara la celebració del cicle «Amen Sam (Nosaltres Som) sobre la cultura del poble gitano
La tardor del 2021 tindrà lloc en catorze ateneus de diversos municipis catalans el cicle «Amen Sam» sobre cultura del poble gitano, un projecte comunitari organitzat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ”la Caixa”. El programa «Amen Sam» (Nosaltres Som, en llengua romaní) inclou un seguit d’activitats com concerts, tallers de percussió flamenca, de rumba catalana i de cuina, una exposició, cinefòrums i xerrades sobre Porrajmos (l’holocaust gitano), xerrades sobre la dona gitana i el feminisme romaní, i una exposició que tracta diversos aspectes del poble gitano, com la seva història, el seus símbols, l’idioma, l’art, la música l’educació, la discriminació i les persones gitanes conegudes. La concepció de l’Amen Sam també respon a un encàrrec del 6è Congrés d’Ateneus de Catalunya, celebrat el 2019, que consisteix a promoure la diversitat als ateneus, i apropar el model i la vida ateneística a aquests nous col·lectius. Després de més de 200 anys d’història contrastada, gairebé 180 entitats federades i prop de 90.000 associats a tot Catalunya, el moviment ateneístic ha trobat el moment per iniciar una fase expansiva. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dissabte, 31.07.21]
El Departament de Cultura ha ampliat amb 2.950.000 euros la dotació pressupostària de les tres convocatòries d'aquest any per a la concessió de subvencions per al doblatge i la subtitulació en català

[divendres, 30.07.21]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) incorpora un Miró, un Cuixart i un Lagar que procedeixen del Museo Reina Sofía amb qui fa un intercanvi de dipòsits

[dijous, 29.07.21]
La nova llei de l'audiovisual espanyola que preveu que almenys el 60% del catàleg de les plataformes sigui en català, aranès, basc o gallec aixeca reticències en el sector perquè considera que no millora la situació del català

[dimecres, 28.07.21]
L'Institut d'Estudis Catalans afirma que l'espanyolisme s'inventa llengües per ignorància o mala fe i recorda que totes les llengües tenen varietats dialectals i que això no posa en dubte la unitat del català

[dimarts, 27.07.21]
L'Hermitage defensa que l'Ajuntament de Barcelona no pot vetar el seu projecte i a més de responsabilitzar el Port com a autoritat única afirmen que la col·laboració amb el Liceu és viable per les dues parts

[dilluns, 26.07.21]
La companyia hereva del pallasso Monti tanca la seva trilogia en memòria del seu fundador amb l'espectacle antològic «Gran reserva» al Teatre Borràs dins el Grec'21 Festival de Barcelona

[diumenge, 25.07.21]
Es commemoren 40 anys del rodatge de «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda a la Vila de Gràcia que va convertir el barri en un plató cinematogràfic durant tres mesos tant de dia com de nit

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
El Saló del Llibre Infantil i Juvenil dóna per tancada una etapa de 35 anys i els últims 17 anys a Mollerussa després de cancel·lar l'edició del 2021 que es preveia excepcionalment per a la tardor arran de la situació sanitària.

Els Quatre Gats
¿Portaferrissa o porta barrada?

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.


El temps a Barcelona

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 23.076.285 visitants i 49.005.278 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu de Cièncis Naturals

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN