El paradís dels senyors
La temporada passada, quan la nova direcció de TV3 va decidir intercanviar el programa «Tot es Mou» de la tarda al matí i el «Planta Baixa», del matí a la tarda, va saltar immediatament a la vista que l'objectiu de captar més audiència no va funcionar del tot. Mentre per una banda es va intentar neutralitzar el to més polític que tenia el «Tot es Mou» de les tardes, conduït per Helena Garcia Melero, i reduir-lo a un magazine matinal de flors i violes, s'intentava alimentar la tarda amb un desencertat replanteig del matinal «Planta Baixa», conduït per Agnès Marquès —substituta del matinal Ricard Ustrell—, amb el lema de la distracció com a únic objectiu. Mentre el matí es va mantenir i millorar, la tarda es va anar enfonsant a poc a poc. I el resultat final s'ha constatat aquesta temporada quan, a pesar que ja a la primera setmana i també al cap de quinze dies, a l'acabament del TN Migdia, s'enviava el missatge publicitari que les tardes anaven a tot drap, els números reals no enganyen [comentari íntegre a la secció «El cafetó»]. Duplicar el programa «Cuines» (dues llargues receptes per dia) i retardar l'hora de la telenovel·la «Com si fos ahir», afegir al seu darrere els episodis d'estiu de la desgastada sèrie italiana de la RAI, «El paradís de les senyores» —que ja es va veure a la televisió valenciana i que té una carrinclona trama sense suc ni bruc que sembla que no s'acabi mai quan ja s'acumula des del 2015 la vuitena temporada— ha portat simplement a decapitar el que quedava de «Planta Baixa», reduït a una hora i mitja a tot estirar —que és com signar-li l'acta de defunció—, on ni l'atapeïment dels col·laboradors en un comprimit espai ha resolt l'augment de l'audiència. [Altres informacions]

El cafetó
El paradís dels senyors
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.

Es troba un temple dedicat a la deessa grega Afrodita a l'antiga ciutat submergida de Tonis-Heraclèon prop d'Alexandria a Egipte
Un equip d'arqueòlegs ha descobert un temple del segle V aC dedicat a la deessa grega Afrodita a l'antiga ciutat de Tonis-Heraclèon, a prop d'Alexandria, a Egipte. Els arqueòlegs han trobat al temple, situat sota l'aigua de la badia d'Abu Qir, peces d'or, de bronze i de ceràmica. Moltes de les peces eren importades de Grècia. La ciutat de Tonis-Heraclèon va ser el port més important de l'Antic Egipte abans de la creació d'Alexandria, fundada per Alexandre el Gran, que va conquerir el país al segle VI aC. Poc després la ciutat es va enfonsar al mar pels terratrèmols, el pes dels edificis i el terreny poc ferm, i va quedar a 7 quilòmetres de la costa i a desenes de metres de profunditat. [Altres informacions]

L'escriptor premi Nobel Abdulrazak Gurnah celebra els 25 anys dels clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona
Abdulrazak Gurnah (Zanzíbar, 1948), guanyador del premi Nobel de literatura del 2021, ha participat en la commemoració de 25è anniversari dels clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona i ho ha fet amb una presentació de la seva ultima novel·la a la biblioteca on va començar el primer club de lectura: la Francesca Bonnemaison. L'escriptor d'origen tanzà establert a Anglaterra des de fa més de cinquanta anys ha conversat sobre «El desertor», publicat a l'Editorial Salamandra, una novel·la que l'autor va publicar el 2005, però que encara era inèdita aquí, tot i que només s'ha publicat en espanyol. El novel·lista hi narra una història que discorre per diferents èpoques i que li permet abordar alguns dels grans temes de la seva literatura: l'exili, el xoc cultural, la tradició i la modernitat, la religió i l'economia, el colonialisme i el desarrelament. Hi ha una certa connexió entre el protagonista i l'autor: tots dos van marxar del seu país. El protagonista del llibre marxa sense saber que no podrà tornar: un cop d'estat ho fa impossible. En canvi, Abdulrazak Gurnah va anar a Anglaterra conscient que no tornaria al seu país d'origen. La diferència radica, doncs, en el fet que el protagonista —l'experiència que intenta transmetre l'autor— és algú que no té on tornar i que, a més, se sent un estrany al país on és. El jurat del premi Nobel va escollir el 2021 l’obra novel·lística de Abdulrazak Gurnah perquè fa una rigorosa i commovedora aproximació als efectes del colonialisme i el destí dels refugiats en la intersecció entre cultures i continents. [Altres informacions]

Del blanc i negre al color
M'imagino el dilema de Sergi Belbel, adaptador i director de la versió teatral de «The Party», un film de culte, rodat i estrenat el 2017 en blanc i negre, de la cineasta Charlotte Sally Potter (Londres, 1949), a l'hora de reflectir a l'escenari el gruix de conflictes personals que envolten els protagonistes de la història que vol remarcar la crisi social i personal ambientada al Regne Unit. El dilema, esclar, consisteix en triar entre mantenir l'espai, l'embolcall sociopolític i l'ambientació geogràfica dels personatges o adaptar-los a la societat on es cou la versió teatral. Sergi Belbel ha optat per respectar l'original de Sally Potter, que n'és també la guionista, diria que amb el 99,99% de la trama i els diàlegs que es mantenen en uns escassos setanta minuts entre les diferents parelles de personatges. Fins i tot ha mantingut la majoria de les localitzacions de plató similars a la versió cinematogràfica: el saló, el tocadiscos —tocadiscos vintage i discos de jazz—, el jardí, el vàter, la cuina, la porta d'entrada que amaga sempre el personatge absent... [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Els espectadors que hagin vist la pel·lícula, doncs, es trobaran només amb un canvi òptic: el pas del blanc i negre de la pantalla al color de l'escenografia teatral. I també amb un canvi convencional de generació: els intèrprets del cinema són tots una mica més grans —o almenys ho semblen— que no pas els intèrprets de la versió teatral catalana. En els dos casos, però, això sí, es pot parlar d'un pòquer de repòquer d'asos perquè no en són cinc, sinó que en són set. [Altres informacions]

Pas a pas... Volta, volta... No hi ha alternativa
La Calòrica ha sabut guardar molt bé el secret, la perla de l'espectacle «Le congrès ne marche pas» que s'amaga fins després dels noranta minuts clavats que dura l'obra. I la perla té nom propi: la veterana actriu Roser Batalla, una de les convidades en aquesta ocasió a la companyia, com ja van fer amb Mònica López en el seu anterior muntatge. Roser Batalla es marca un extens i polític discurs ideològic en anglès sobretitulat extret de la intervenció de la Dama de Ferro, la controvertida primera ministra Margaret Thatcher, quan el 1990 va haver de sortejar una moció de censura que va guanyar i que va portar el Regne Unit a una de les crisis més demolidores de finals del segle XX. Enrigueu-vos-en de Meryl Streep quan es va posar en la pell de la mateixa Dama de Ferro a la pel·lícula «The Iron Lady» de fa deu anys [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Roser Batalla fa una conversió gairebé tan espectacular com aquella, després d'haver batallat —mai més ben dit pel cognom— amb vestit d'època en la trama anterior de la comèdia que La Calòrica situa a la Viena del 1814, quan la decadència de l'Ancien Régime esclata del tot amb un congrés que, entre pastetes, sexe i licors, havia de refer la vella Europa després de fer recular Napoleó, i que els mandataris de França, Prússia, Rússia, Àustria, Gran Bretanya, fins i tot la picaresca Espanya i alguns nouvinguts de més, van fer durar des de l'1 d'octubre del 1814 fins al 9 de juny del 1815 sense resoldre res ni adonar-se que el món ja no era el que era, i el que ells encara mantenien tancats en la seva bombolla de disbauxa i d'ulls clucs davant les revoltes socials ja havia fet figa. [Altres informacions]

L'Antiga Foneria de Canons de Rambla de Barcelona es readaptarà com a centre d'exposició i creació de cultura digital amb la vista posada en el 2027
La Generalitat de Catalunya ha confirmat que l'antiga foneria de canons del final de la Rambla de Barcelona, tocant a Colom, un edifici que porta vint anys tancat, es reconvertirà en un centre d'exposicions i de creació de la cultura digital amb la previsió que es pugui reobrir el 2027. Després de ser una foneria de canons, l'edifici va ser també una fàbrica de campanes, posteriorment la seu del Banc de Barcelona i encara una farmàcia militar. Fa tres anys, la Genralitat de Catalunya ja va comprometre l'espai per a usos socials, però finalment s'ha anunciat que serà un centre cultural que combinarà investigació, experimentació i desenvolupament de projectes artístics i culturals digitals, amb un espai expositiu obert a la ciutadania. El centre s'inspira en altres models existents a Rotterdam, Bergen, Milà o Ciutat de Mèxic. La intenció és que el nou centre de l'Antiga Foneria de Canons se situï a nivell de les avantguardes culturals, segons els responsables del Departament de Cultura. L'edifici —de mal nom Refino— que es troba en l'eix que acull la mateixa conselleria de Cultura i davant per davant del Centre d'Arts Santa Mònica, que també havia de ser en el seu moment un centre d'investigació digital, està qualificat de bé cultural d'interès local i dissenyat a mitjans del segle XVIII per l'arquitecte Josep Oriol Mestre. Té 3.000 metres quadrats i quatre nivells. La rehabilitació començarà el gener del 2024 amb una inversió inicial de 13 milions d'euros. [Altres informacions]

Els espectacles «L'alegria que passa», «La trena», «Austràlia» i «Una noche sin luna», entre els més guardonats en els Premis de la revista TeatreBarcelona 2023
La gala dels VI Premis de la revista TeatreBarcelona ha tingut lloc al Centre Artesà Tradicionàrius, de Gràcia, amb la presència de molts dels nominats en les diferents categories. Els premis de la revista digital Teatre Barcelona s'atorguen després de la prèvia nominació pel resultat de la votació que fan els espectadors, un mètode similar al que fan també els Premis Butaca. En aquesta sisena edició, els espectacles «L'alegria que passa», «La trena», «Austràlia» i «Una noche sin luna», entre els més guardonats [descarregueu el palmarès íntegre aquí]. Així, «Una noche sin luna» ha obtingut el premi al millor espectacle; Marc Artigau, el premi al millor text original per «L'illa deserta»; i Clara Segura, el premi a millor direcció per «La trena». L'actor Juan Diego Botto s'ha emportat també el premi a la millor intepretació per «Una noche sin luna»; Mariona Esplugues, el de millor revelació per «Boja»; i Ester Cort el de millor interpretació de repartiment per «Austràlia», espectacle que també ha obtingt el de millor espectacle de proximitat. Pel que fa al musical, ha estat «L'alegria que passa», de Dagoll Dagom, el premiat i l'actriu Àngels Gonyalons la distingida amb el premi a la millor interpretació. Tambe hi ha hagut premia per a Peyu, en l'apartat d'humor; «La gta perduda», en l'operístic; «El diablo cojuelo», en el de circ; i «Alan», en el de teatre familiar. Entre altres premis, els recomanadors de la revista han distingit l'espectacle «Dirrty Boys», de Gerard Guix, estrenat al Teatre Akadèmia. [Altres informacions]

El Mercè Arts de Carrer (MAC) torna a la programació festiva de festa major amb una extensa mostra de la diversitat i la riquesa dels espectacles a l’aire lliure procedentes de l’escena nacional i internacional
El MAC Barcelona acull 61 espectacles i 316 funcions, a càrrec de 65 companyies d’artistes de diferents orígens. El MAC es manté fidel a la seva filosofia, la d’apropar a la ciutadania les arts de carrer en tota la seva diversitat, amb una programació de gran exigència artística i propostes pensades per a tots els públics. Com a novetats, enguany, l’epicentre de la programació es trasllada al Parc de l’Estació del Nord, on hi ha propostes per al públic infantil els matins i també una programació més arriscada i amb molt sentit de l’humor per a gent jove i no tan jove cap al tard. El Parc de la Ciutadella continua formant part de la programació de la Mercè, però al marge del Mercè Arts de Carrer (MAC). En aquesta edició acull la fira Terra i Gust, que combina les propostes vinculades a l’alimentació sostenible i les actuacions musicals, i és també el marc de l’Associa’t, espai de trobada del teixit associatiu i comunitari de la ciutat. Una altra de les novetats d’enguany és l’estrena d’un nou espai d’exhibició, batejat com Oasi MAC i situat a l’àrea peatonal (superilla de l'Eixample) del carrer Consell de Cent, entre Entença i Comte Borrell. [Altres informacions]

Qui oli augmenta, la butxaca se n'unta
Un dels escàndols de la inflació generalitzada de la cistella de cada dia, des que el cost de la vida s'ha disparat, és el preu de l'oli. Allò que diuen: com més cosins, més endins. Com més bàsic, més car. Em refereixo, esclar, al preu de l'oli d'oliva verge, de denominació d'origen protegida, l'anomenada DOP, que n'hi ha cinc de catalanes: la del Siurana, la de la Terra Alta, la del Baix Ebre-Montsià, la de l’Empordà. o la de Les Garrigues. Totes amb les seves subetiquetes comarcals o locals per no perdre l'origen. Catalunya, terra d'oli, sí. Però amb un 53% més car del que valia fa un any. Quan la pujada es veia venir, fruit de la sequera i d'una collita anterior ja escassa que es preveu encara més escassa, alguns pagesos de bona fe admetien que no era possible augmentar més el preu de l'oli perquè, amb el que havia costat acostumar les taules catalanes a consumir oli de la terra, un augment de preu els podia fer enrere i deixar el setrill ben sec. Però no ha passat gaire temps que la realitat ha contradit les bones intencions. En algunes prestatgeries comercials, cada setmana, l'ampolla d'oli de 2 litres ha canviat l'etiqueta del preu a ritme de 2 euros per setmana. De tretze a catorze, de catorze a setze, de setze a dinou, de dinou a vint-i-dos... [article íntegre a la secció «El cafetó»] Quan encara es diu que l'oli d'oliva verge en alguns llocs ja es ven a 10 euros el litre, hi ha expenedors que ja l'han etiquetat a més d'11 euros. I això només és el principi de la inflació olivaire. D'aquí a poc temps, si la calorada amaina, començarà la nova collita, que generalment es fa entre octubre i abril, amb el seu màxim entre novembre i desembre, quan el gebre i el fred acompanyen la feina. [Altres informacions]

A l'ombra del besavi en un magnetòfon dels Encants
Fa més de vint anys que el mateix escriptor Miguel Delibes (Valladolid, 1920 - 2010) va adaptar en coautoria una versió del seu relat «Las guerras de nuestros antepasados». Es va poder veure aleshores, el 2002, al Teatre Condal, dirigida per José Sámano. La versió actual guanya en distància. En distància del temps que narra i en distància de l'autor, que ja no hi és. Es podria dir, doncs, que la versió és més lliure i, en conseqüència, també més teatral, més pròpia tant de l'adaptador, Eduardo Galán, com del director, Claudio Tolcachir, com, per descomptat, dels dos intèrprets: Miguel Hermoso, en el paper del metge que escolta i enregistra tot el que escolta en un antic magnetòfon i l'autèntic protagonista de la peça, l'actor Carmelo Gómez, en el paper de Pacífico Pérez, l'intern en un sanatori penitenciari que aboca els seus records, que en part són la justificació dels fets que el van portar a la cel·la per assassinat [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'actor Carmelo Gómez fuig de caracteritzar un personatge tenebrós, macabre, delinqüent, com podria ser la temptació d'algun altre intèrpret o algun altre director, tractant-se com es tracta d'un assassí. El que fa és fer-se seves les paraules, la ironia, l'humor encobert de Miguel Delibes i també el perfil del personatge. [Altres informacions]

La Mercè 23 recupera la desfilada de la Comparsa Visca Picasso amb el conjunt de vuit figures que representen elements coneguts de la carrera artística del pintor
Les festes de la Mercè se sumen a la commemoració de l’Any Picasso, en record del 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso, amb un doble intervenció. Per un costat, es recupera la desfilada de la Comparsa Visca Picasso, un conjunt de vuit figures que representen elements coneguts de la carrera artística del pintor. La comparsa es va fer amb motiu del centenari del naixement de l’artista, i es va estrenar a les festes de La Mercè del 1981. L’artista Jordi Guillén en va construir totes les peces per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, en un procés de renovació dels elements festius de la ciutat. La comparsa va participar de manera activa en les festes de la Mercè, de Nou Barris i de Les Corts durant molts anys, i la commemoració de l’Any Picasso l’ha tornat a portar als carrers novament, però com a part d’un espectacle itinerant en format de rave: les obres que Picasso va donar a la ciutat han fugit del museu i organitzen una rave a la Marina, la Trinitat i Sarrià. Será una festa musical amb direcció i dramatúrgia de Montse Colomé i Jordi Vidal i amb uns capgrossos i gegantons cubistes dissenyats pel dibuixant i escenògraf Joan J. Guillén. La Comparsa Visca Picasso va néixer als anys vuitanta i ara es recupera i se’n manté l’estètica original, amb una nova versió de les coreografies. La segona intervenció en homenatge al pintor és La Mercè de Picasso: el pintor malagueny va viure durant nou anys a la Plaça de la Mercè de Barcelona, on va arribar poc abans de fer els 14 anys i hi va estar fins la seva marxa a París. Durant les festes, es podrà visitar a la plaça una reproducció en tres dimensions d’aquella casa on va consolidar la seva vocació de pintor. [Altres informacions]

Supervivència en clau de tràveling
En cinema en diuen tràveling. I la tècnica de posar la càmera sobre un carretó damunt de rails portada al camp del teatre en directe fa una sensació d'assistir com a convidats a un plató de rodatge on tothom treballa a preu fet, ara que la vaga de guionistes i companyia fa trontollar la indústria. En una hora i quart, filmació enllestida, amb efectes de so inclosos, banda sonora enregistrada, efectes decoratius de fons i seqüències enllaçades de cinema mut en colors [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La proposta de la companyia belga FC Bergman, una companyia distingida aquest any a la Biennal de Venècia amb el Lleó de Plata per la seva trajectòria, fa dotze anys que passeja aquest espectacle pel món i sembla que ha decidit de posar-hi punt i final a Barcelona, o no. El muntatge recorre a la mitologia bíblica per situar en el seu espai escènic els protagonistes d'una narrativa visual que malden per sobreviure com a comunitat en una societat cada vegada més individualista. [Altres informacions]

La ciutat ucraïnesa de Kíiv segellarà l'amistat amb Barcelona com a convidada de La Mercè 2023 i el llegat de dos nous gegants que s'uniran a les diferents comparses de la ciutat
Amb l’inici de la guerra a Ucraïna, i per acord unànime de tots els grups municipals, Barcelona va acordar que la capital del país envaït, Kíiv, seria la ciutat convidada de La Mercè 2023. En agraïment a aquest acte de reconeixement i distinció, les autoritats de Kíiv van decidir fer un regal a la ciutat i enfortir encara més els vincles que les agermanen. El regal ha pres forma de gegants, amb dues figures que representen els prínceps de Kíiv, Olga i Volodymyr, que s’han construït expressament en els últims mesos a Catalunya i que seran presentats just a l’inici de les festes, la tarda del divendres 22, quan l’alcalde de Kíiv, Vitali Klichkó, en farà entrega oficial a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. La parella de gegants debutarà al Toc d’Inici i passejaran com a convidats a la Cavalcada de la Mercè, al costat del bestiari i les altres figures de la ciutat. A banda d’aquest regal, la petjada cultural de la ciutat de Kíiv serà present en les diferents ramificacions del programa de La Mercè en forma de concerts, exposicions, espectacles de dansa i circ. [Altres informacions]

La pirateria digital es modera però els diferents sectors culturals més afectats continuen reclamant que es prenguin mesures legals
La pirateria digital ha caigut un 2,5% durant l'any 2022, però el perjudici que encara causa als diferents sectors culturals encara es calcula que va ser de 1.995 milions d’euros, cosa que va fer que la recaptació es rebaixés en 551 milions. Aquestes dades, fetes públiques per l’Observatori de la Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, porten també a la conclusió que sense pirateria es podrien haver creat 85.358 llocs de treball. El 2022 l’accés il·legal a continguts va descendir un 3% en el sector de la música, un 8% en el dels videojocs i un 5% en el dels diaris, però va continuar augmentant en un 9% en el sector del cinema i un 5% en el de les sèries. Les pèrdues per sectors es calcula que representen uns 543 milions per a la música, 387 milions per a pel·lícules i sèries, 255 milions per a les revistes, 240 milions per als diaris i 217 milions per als llibres. Les plataformes WhatsApp, Instagram i Telegram són les més utilitzades per a les descàrregues il·legals. Les dades han portat el sector cultural a reclamar al goern més mesures contra la pirateria i demanen el nmenament d’un fiscal dins de l'àrea de Criminalitat Informàtica i que es destini més pressupost per a recursos contra la pirateria. [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu obre la temporada 2023-2024 amb «Eugene Onegin» de Piotr Ílitx Txaikovski amb la direcció de Josep Pons en una obra clau del romanticisme rus
Inspirat en la novel·la de Puixkin, Txaikovski va concebre «Eugene Onegin» com una òpera de cambra, una unió d’escenes líriques en què va tractar temes com la solitud, els desitjos incomplerts i les oportunitats perdudes. La producció de Christof Loy recull l’esperit original de l’obra i la presenta en un format íntim i minimalista. Josep Pons dirigeix l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu amb una partitura romàntica de gran potència emocional. L’acompanya un elenc format per Svetlana Aksenova i Kristina Mkhitaryan en el rol de Tatiana i Audun Iversen i Iurii Samoilov en el personatge d’Eugene Onegin. Representada per primera vegada el 2020 a Oslo, la proposta «Eugene Onegin» dirigida escènicament per Christof Loy és una coproducció del Liceu amb la Den Norske Opera i el Teatro Real. El director reflexiona el pas del temps en un espai reduït a la mínima expressió, on afloren els sentiments més íntims. Txaikovski va estrenar l'òpera el 1879 al Teatre Mali del Conservatori de Moscou, amb un elenc amateur format per joves estudiants i finalment va acabar passant als grans teatres. Dos anys més tard «Eugene Onegin» s’estrenava al Bolxoi de Moscou. [Altres informacions]

Nou penjolls, tres anells i deu perles de disseny únic descoberts per un passejant amb detector de metalls a Noruega es considera la troballa d'or del segle del país nòrdic
Un home noruec ha descobert amb un detector de metalls unes joies d'or del segle VI, un tresor que els arqueòlegs consideren la troballa d'or del segle a Noruega. Els nou penjolls, tres anells i deu perles d'or, pesen una mica més de cent grams i daten del voltant de l'any 500 dC. Segons els experts, el disseny i del gravat d'un tipus de cavall de la mitologia nòrdica, les converteix en peces úniques. A Noruega, tots els objectes anteriors a l'any 1537, i les monedes anteriors a l'any 1650, es consideren propietat de l'Estat i s'han de lliurar al govern. La troballa passa a ser propietat del govern noruec, a través del Museum of Archaeology, però tant el passejant com el propietari del terreny on es va trobar l'or rebran una recompensa que s'hauran de repartir. La troballa s'ha fet per atzar a Rennesoy, una illa prop de la ciutat d'Stavanger. Quan el passejant es va adonar del que havia trobat, després de fer també una consulta a Google, va marcar el lloc i va telefonar al servei d'arqueologia que es va fer càrrec de la recerca de la zona. Les peces daten del període de migració germànic a Noruega durant l'edat del ferro, una època de crisi amb anys dolents, clima alterat i pesta que va obligar a abandonar molts territoris cosa que fa pensar que els objectes trobats tant podrien ser valors amagats o també oferts als déus en un moment de por de supervivència. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[dilluns, 25.09.23]
Es troba un temple dedicat a la deessa grega Afrodita a l'antiga ciutat submergida de Tonis-Heraclèon prop d'Alexandria a Egipte

[diumenge, 24.09.23]
L'escriptor premi Nobel Abdulrazak Gurnah celebra els 25 anys dels clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona

[dissabte, 23.09.23]
Del blanc i negre al color

[divendres, 22.09.23]
Pas a pas... Volta, volta... No hi ha alternativa

[dijous, 21.09.23]
L'Antiga Foneria de Canons de Rambla de Barcelona es readaptarà com a centre d'exposició i creació de cultura digital amb la vista posada en el 2027

[dimecres, 20.09.23]
Els espectacles «L'alegria que passa», «La trena», «Austràlia» i «Una noche sin luna», entre els més guardonats en els Premis de la revista TeatreBarcelona 2023

[dimarts, 19.09.23]
El Mercè Arts de Carrer (MAC) torna a la programació festiva de festa major amb una extensa mostra de la diversitat i la riquesa dels espectacles a l’aire lliure procedentes de l’escena nacional i internacional

Anar a Bits hemeroteca

---

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 26.849.806 visitants i 59.107.931 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.