Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia
I encara...
Es descobreix a la venda per internet i per prop de 72.000 euros un manuscrit del segle XVII que es donava per desaparegut des de feia més de 100 anys El grup de Patrimoni d'Alacant de la Unitat de la Policia Nacional al País Valencià ha trobat un llibre manuscrit del segle XVII que estava desaparegut des de principis del segle passat. En concret, l'han localitzat en venda per internet per un preu de 71.900 euros. Es tracta d'una còpia de les ordenances del Gremi de Velluters signades el 1479 per Ferran el Catòlic, que va desaparèixer del fons de l'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València. El venia el seu actual propietari legal sota el reclam d'important manuscrit del Gremi de la Seda. Segons va explicar el mateix venedor una vegada va ser identificat per la policia, desconeixia la procedència del document, però va justificar que va ser comprat als anys 70 pel seu pare. Ara el manuscrit passarà a estar catalogat en el Cens de Patrimoni Documental Valencià i l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià per a garantir la protecció del seu valor patrimonial per part del propietari. L'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda ha identificat el manuscrit com a part del seu fons. I és que l'exemplar formava part de l'inventari de la seva biblioteca el 1907, però dos anys més tard ja no hi apareixia sense que s'hagi constat que fos venut durant aquest termini. Tot i així, i com ha resultat de la investigació, es considera que el venedor és el propietari legal, ja que ha posseït el document de forma continuada com estipula el Codi Civil. Per tant, una vegada completats els tràmits de cens, el manuscrit serà retornat al propietari, que haurà de complir a les mesures de conservació específiques, amb l'obligació de comunicar les operacions de compravenda i amb les restriccions en l'exportació.
[Altres
informacions]
L'espectacle «L'herència» de Matthew López, dirigit per Josep Maria Mestres i el musical «L'amor venia amb taxi» de La Cubana, dos dels espectacles distingits amb els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques L'espectacle «L'herència», de Matthew López, dirigit per Josep Maria Mestres, que es va estrenar al Teatre Lliure de Montjuïc, ha estat el guanyador en la categoria d'espectacle teatral dins de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Esceniques de Catalunya, en una gala organitzada per l'Associació Recomana, que integra els professionals de la crítica catalana. L'espectacle, que va ser èxit de públic i crítica, amb totes les funcions esgotades, té previst reposar-se al mateix Teatre Lliure i amb el mateix repartiment de l'estrena. D'altra banda, en la categoria d'espectacle musical, va guanyar el premi «L'amor venia amb taxi», de la companyia La Cubana, dirigit per Jordi Milán, presentat al Teatre Romea. Els dos espectacles van tenir també altres premis, com el de direcció per a Josep Maria Mestres per «L'herència», el d'interpretació de repartiment per a l'actor Carles Martínez, també per «L'herència», i l'actriu i cantant Mariona Castillo per «Germans de sang», que també es reposarà per èxit de crítica i públic al Teatre Condal. El premi de vestuari ha estat per a La Cubana per «L'amor venia amb taxi». Altres categories com la de petit format ha estat per «Opereta imaginària», dirigit per Albert Arribas. L'espectacle familiar premiat ha estat «La tempesta» de Zero en Conducta i l'espectacle «Jovent», de Mambo Project, s'ha emportat el premi Novaveu, que atorga el col·leciu de crítics juvenils. El palmarès de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica, amb una trentena de premis en conjunt, té altres distincions com la de l'actor Oriol Genís, en la categoria d'interpretació, per «Compto cada passa meva sobre la Terra», la dramaturga Victoria Szpunberg i el dramaturg Albert Conejero per «La tercera fuga», o l'actriu Mireia Morera com a actriu revelació per «Un refugi al sol». La gala ha tingut lloc al Centre Moral i Cultural del Poblenou.
[Altres
informacions]
El secret laberíntic de Doraemon Durant un any llarg, el parc del Laberint d'Horta de Barcelona ha estat quirúrgicament rehabilitat amb la renovació d'una nova quadrícula laberíntica i amb la replantació de milers de xiprers que continuaran despistant els que vulguin superar-ne el recorregut. Creat a cavall dels segles XVIII i XIX per l'arquitecte italià Domenico Bagutti, el Laberint d'Horta va ser la joia de la corona de la nissaga dels Desvalls, una nissaga els descendents de la qual, el 1971 van pactar de pressa i corrents amb l'Ajuntament de Barcelona, abans que el règim fes aigües, cedir-lo a la ciutat a canvi, esclar —perquè els Desvalls eren aristòcrates però no eren babaus— de la permuta d'un solar de dimensions similars i valor més o menys igual —diguem que de més valor que menys—, a tocar de la Diagonal [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El nou Laberint d'Horta del segle XXI, un dels mites familiars barcelonins i una icona de l'skyline que ara farà de nou les delícies de les càmeres a vol de dron, va entrar de ple en els punts d'interès patronímic de la ciutat coincidint gairebé amb l'entrada, el 1973, a la televisió de color pàl·lid de l'època d'un personatge de manga, el popular Doraemon, aquell gat còsmic blau cel que, amb l'arribada de TV3, els seguidors del difunt Club Súper 3 es van fer seu a partir del 1994 quan es va emetre per primera vegada en català.
[Altres
informacions]
El programa de suport a les llibreries de l'Ajuntament de Barcelona preveu destinar 150.000 euros per a la compra de llibres per a les biblioteques escolars entre altres propostes Campanya municipal inèdita a favor de les llibreries. L'Ajuntament de Barcelona potenciarà l'obertura de llibreries en locals de propietat municipal que estiguin situats prop d'espais culturals; destinarà 150.000 € a la compra de llibres per a biblioteques escolars; destinarà 300.000 € per a la compra de llibres en català en Bonus Cultura; invertirà 200.000 € en una campanya promocional per visibilitzar les llibreries; invertirà 80.000 € per a digitalització del suport informàtic de les llibreries i dotarà 4 beques per accedir a cursos per obtenir el Diploma de l'Escola de Llibreries de la Universitat de Barcelona. En conjunt, el programa impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) està dotat amb 850.000 euros amb l’objectiu de reforçar, impulsar i visibilitzar el sector llibreter de la ciutat com a peça clau del model cultural i de proximitat [més informació sobre el Pla de Llibreries de l'Ajuntament de Barcelona]. La iniciativa desplega un conjunt d'una quinzena d'accions a partir de quatre grans eixos: la capacitació professional, la presència digital, la connexió comunitària i el reforç dels ajuts i subvencions. El pla parteix de la consideració de les llibreries no només com a establiments comercials, sinó com a agents culturals essencials en la promoció de la lectura i en la vida cultural de barri. La ciutat de Barcelona té actualment 134 llibreries agremiades al Gremi de Llibreters, un terç de les quals tenen menys de 5 treballadors. El Gremi de Llibreters insta ara altres institucions d'arreu de Catalunya perquè adoptin el pla o una part del programa en suport de les llibreries de fora de Barcelona.
[Altres
informacions]
Meditar amb la tortugueta i esclafar-se la closca en l'intent La comèdia catalana ben feta està d'enhorabona. Com la primavera, ha esclatat amb tots els colors. Ara, amb «Una bufetada a temps», la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979), posa el dit a la nafra del sempre polèmic mètode més infal·lible per educar criatures millor que les generacions anteriors i llençar-les a la piscina d'un futur que pinta negre. En un moment que els professionals de l'ensenyament estan desbordats i sorprenentment menyspreats per l'administració, saturats de jornades de vaga, criticats per les colònies cancel·lades i tips de taules de negociació on no es negocia bo i res, que hi hagi un insòlit punt de reflexió teatral en clau irònica i to de comèdia sobre els diversos mètodes d'educació, que han superat etapes i han sobreviscut com han pogut en els últims setanta anys, és un alè d'aire fresc [critica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I que es faci, a més, confrontant, per un incident puntual d'un infant de 8 anys descobert pels mestres de l'escola, per una banda l'avi i l'àvia paterns, a la ratlla dels seixanta-i-tants, i per l'altra el pare i la mare de la criatura a la ratlla dels quaranta-i-tants, no necessita gaires explicacions més perquè el ganxo penetri de seguida en el subconscient de la gran majoria dels espectadors, siguin de la generació que siguin i tant si han estat avis, pares o si estan a punt de ser-ho.
[Altres
informacions]
El forat negre del castell inflable Fa set anys, dins del Festival Grec del 2019, el coreògraf William Forsythe va muntar un castell inflable al mig de la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, que va fer les delícies dels que s'hi van endinsar. Fa tres anys, a la mateixa sala, l'artista Laia Estruch hi va muntar un instal·lació amb tres grans tubs inflables, que oferien una peça musical inclosa de Xavi Lloses, on també es podien introduir els visitants i on la mateixa artista hi va fer diverses performances. Esmento aquest parell de referències artístiques vistes aquí perquè en certa manera m'han portat a refrescar la memòria amb el rerefons de l'obra «Tinc un bosc al cervell», que l'autora Guadalupe Sáez (Alacant, País Valencià, 1981) ha estrenat ara com a colofó de l'Ajut Benet i Jornet que va obtenir en la segona edició del 2024 i que ara ha posat en escena la directora Alícia Gorina amb una mirada experimental tant suggerent com arriscada perquè al voltant de l'actriu protagonista, Rosa Boladeras, hi ha sempre tres infats/joves intèrprets que no hi són només per fer bonic sinó que comparteixen també un notable rol protagonista [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿I per què «Tinc un bosc al cervell» recorda aquestes dues instal·lacions d'inflables del MNAC? Doncs perquè a l'obra tot comença explicant la història ocorreguda precisament en un castell inflable d'un centre comercial i amb una mare i el seu fill de set anys. I també perquè tot l'auditori de la funció s'ha d'equipar amb uns sòlids auriculars que, mentre esperen que comenci la representació, doten d'un tul vermell tota la sala mentre sona una peça musical. És a dir, que tant William Forsythe com Laia Estruch, artistes dels seus inflables al MNAC, podrien apadrinar «Tinc un bosc al cervell».
[Altres
informacions]
L’estació de Sant Gervasi dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Plaça Molina de Barcelona recuperarà la marquesina històrica del 1931 amb una rehabilitació del conjunt de vidre que es va retirar el 1960 Les obres ja estan en marxa i serviran per millorar-ne l’estabilitat estructural i recuperar l’aspecte original. Haurien d’estar enllestides cap a l’octubre d’aquest 2026 i compten amb un pressupost de gairebé 670.000 euros. L’estructura de l’edicle es va inaugurar a la plaça Molina el 1931. Des d’aleshores, el pas del temps hi ha fet estralls i n’ha alterat l’estructura. Gràcies a aquesta intervenció, no només recuperarà l’esplendor dels seus primers dies, sinó que també s’aprofitarà per reparar la façana i s’eliminaran les filtracions de la coberta. D’altra banda, la marquesina incorporarà nous envidraments amb un mecanisme de subjecció més modern. Aquest element històric explica com vivien i quins usos feien els catalans en aquell moment.
[Altres
informacions]
Qui diu 3Cat... diu publicitat La plataforma 3Cat era imprescindible. Els milions de clics que es donen com a justificació cada mes per amagar la reculada de les audiències tradicionals, també. Tants milions de clics, però —clinc!..., clinc, clinc, clinc!—, es mereixen un respecte. I els impertinents talls de publicitat que encoloma el 3Cat en qualsevol moment inesperat (enmig d'una pregunta compromesa, enmig d'una cançó, enmig d'un discurs, enmig d'una escena important...) no perjudica només la pròpia plataforma sinó que, a banda dels damnificats usuaris, també perjudica els mateixos anunciants. Si un servidor fos promotor d'algun producte i es pogués permetre el luxe d'anunciar-se en una cadena televisiva, ni que sigui en una plataforma digital, demanaria que fossin respectuosos amb els espectadors i que no em convertissin en un anunciant antipàtic i odiat per posar-me al mig —en un moment que acostuma a ser sempre dels més interessants— de la pel·lícula, del concert, de l'entrevista o del documental [crítica íntegra de la sèrie «El cafetó»]. Els impertinents talls de publicitat del 3Cat poden acabar fent que la bona acollida de la plataforma —al marge de la dubtosa qualitat de segons quins programes que s'hi han inclòs— desemboqui en una fuita d'espectadors digitals cap a altres plataformes similars més benèvoles pel que fa a la publicitat. Que ningú no dubti que no només ja n'han sortit sinó que en sortiran moltes altres i que es reproduiran com bolets, que és el que ha passat sempre amb qualsevol innovació.
[Altres
informacions]
Les llums i les ombres del retorn a Haifa Morir als 36 anys, víctima d'un atemptat amb una bomba al seu cotxe, obra del serveis secrets israelians de Beirut, no va evitar, l'any 1972, que l'escriptor, periodista i activista palestí Ghassan Kanafani (Acre, Israel, 9 abril 1936 - Beirut, Líban, 8 juliol 1972) fos considerat un dels autors que va modernitzar la literatura àrab i la literatura de Palestina. «Retorn a Haifa» és un dels clàssics de l'autor, una novel·la breu publicada el 1969, que el Club Editor va recuperar fa dos anys i que ressona ara amb més força en un moment que el conflicte etern entre Israel i Palestina ha arribat al seu màxim exponent de destrucció i genocidi [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La publicació conté dues peces, la que dóna títol al volum i «Homes sota el sol», segurament la novel·la, també breu, que va marcar un abans i un després en la seva obra que, a pesar de la seva joventut, va deixar una seixantena llarga de relats curts, assajos i teatre.
[Altres
informacions]
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona veu insuficients els canvis aprovats per l'Ajuntament que permeten modificar el Pla General Metropolità perquè el Palau Marcet allotgi el Museu Thyssen Després que el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona hagi aprovat el pla, els veïns consideren que la ciutadania i les entitats socials han estat menystingudes en aquest procés. És per això que la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) es reserva el dret a exercir accions legals en funció del desenvolupament d’aquest projecte, segons va anunciar en un comunicat. La FAVB, diu el comunicat, “discrepa profundament d’aquestes operacions urbanístiques, per posar amb safata el sosteniment de negocis privats, abandonant la intervenció pública a través del tempteig i retracte i canalitzant la mateixa o diferents opcions culturals a través de la cessió d’ús del Palau Marcet, delimitant el sostre edificable adient i obrint la possibilitat a un concurs públic per a un projecte que, ara sí, podria ser d’interès públic”. També veuen improcedent la modificació del planejament urbanístic sense preveure un pla museístic i que no es detallin el contingut i els elements que es mostraran en la superfície d’exposició. Per contra, veuen positiu que s’hagi produït un canvi en la distribució volumètrica dels edificis i una petita reducció del sostre edificable per preservar íntegrament la volumetria del Palau Marcet i les condicions especificades en la fitxa del Catàleg del patrimoni historicoartístic de Barcelona.
[Altres
informacions]
El Parc de la Ciutadella es transformarà en un punt de coneixement científic i de recerca coincidint amb l'ampliació del Parlament de Catalunya amb les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana L’ampliació del Parlament de Catalunya, pendent des de fa vint anys, es farà a les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana de Barcelona, al carrer de Wellington, 1, segons han confirmat l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el mateix Parlament. El calendari per a l’execució de les obres, però, encara està lluny de definir-se: caldrà, abans, fer els planejaments urbanístics necessaris, estudiar com afectarà la mobilitat el trasllat de l’activitat parlamentària al nou i espai i, finalment, licitar els treballs. Amb el nou edifici de les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana, es preveu que la cambra podria guanyar prop fins a 8.000 m2. Estarà fet amb criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i accessibilitat universal, i la previsió inicial és que pugui estar operatiu en un període d’entre sis i vuit anys. En paral·lel, el protocol també recull mesures per protegir i consolidar l’actual edifici del Palau del Parlament, catalogat com a monument històric artístic d’interès nacional. L’ampliació del Parlament a les Cavallerisses forma part del projecte per transformar el Parc de la Ciutadella en la Ciutadella del Coneixement, un nou node de coneixement científic, d’innovació i de recerca. En total, el complex tindrà una superfície de 46.000 m2 i acollirà tres edificis i més de 1.200 investigadors. Quan es consolidi el projecte, les Cavallerisses es traslladaran a Collserola.
[Altres
informacions]
Crusoisme i game over El mite de Robinson Crusoe és inesgotable. L'idealisme de supervivència en un món hostil, també. Del segle XXI al segle XVIII hi pot haver moltes diferències, però a l'hora de resoldre la tria entre la vida i la mort, els recursos de la humanitat no han canviat gaire. Del foc virtual de la cuina de gas o elèctrica al foc de la cuina de llenya, s'hi arriba amb un cop de misto. De la presumpta civilització urbana a la salvatgia, s'hi cau amb un tres i no res. De tenir una llar a ser un sensellar, s'hi pot arribar d'un dia per l'altre com en un joc de ruleta. David Nel·lo (Barcelona, 1959) ha fet un viatge poc o molt emmirallat en aquests conceptes en un procés semblant a l'anomenat “crusoisme invertit”, un terme patentat per l'escriptor anglès de ciència-ficció, James Graham Ballard, mitjançant el qual l'ésser humà opta per refer la vida en una illa solitària per redescobrir-hi que en la solitud hi ha el secret d'una existència amb més sentit. Al jove protagonista de la novel·la «Tot sol a la ciutat» li passa una cosa semblant, si no volguda, com a mínim sí que escollida quan, en llevar-se un matí, descobreix que la ciutat on viu —que és Barcelona— s'ha llevat silenciosa, buida, sense trànsit, sense bullici, sense turistes i amb totes les persianes abaixades [crítica íntegra a la revista digital Cornabou]
. Es diu Dante, qui sap per influència de Dante Alighieri o perquè “dante”, d'arrel llatina, significa tot el que té a veure amb l'esperit de resistència, immortalitat, constància, fermesa i intel·ligència. Ell i l'únic amic que fa enmig de la solitud, un gos que ha sobreviscut com ell a la buidor i a qui anomena Leo, que també significa força, coratge i lleialtat, són els dos únics éssers vivents que faran de moderns Robinsons Crusoes sisplau per força quan descobreixen que barri, família i tota la ciutat han quedat congelats dins d'immensos globus d'on no sembla que els vegin a ells dos quan els passen pel damunt voleiant ni que tinguin cap mena de cobertura perquè —un detall arriscat— els mòbils han desaparegut també de la història tant fantàstica com realista de David Nel·lo.
[Altres
informacions]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2026 amb 32.782.262 visitants que han fet 70.328.589 consultes i àudios de pàgines Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 7.980 edicions) de 32.782.262 visitants i 70.328.589 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.224,3 visites de pàgines (10,39 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 37 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.097 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.
[Altres
informacions]
![[+ imatge ampliada]](logos/publi/ampliar/aliments1.jpg){kind=link}
