L'Exposició Universal 2025 que omple la ciutat japonesa d'Osaka fins a mitjan octubre té la previsió de rebre 28 milions de visitants entre japonesos i estrangers
En els primers dies, però, l'Expo25 no ha despertat gaire interès entre els 124,5 milions d'habitants de la quarta economia mundial, que confia que aquest esdeveniment tindrà un impacte econòmic important per al país, d'almenys 12.200 milions d'euros. Una prova d'aquest interès discret és el fet que fins al dia de la inauguració s'havien venut anticipadament menys de 9 milions d'entrades, per sota de la previsió de 14 milions dels organitzadors. Com cada Expo, la mascota d'aquesta edició té com a nom Myaku-Myaku. És un ésser de color blau i vermell, amb cinc ulls al davant i un a la cua, que somriu que els seus creadors han definit com una criatura misteriosa nascuda de la fusió de les cèl·lules i de l'aigua, el nom de la qual evoca el so dels batecs del cor. Per una banda, el vermell simbolitza les cèl·lules, i el blau, l'aigua pura, fluïda i canviant. Fins a 158 països i set organitzacions internacionals participen en aquesta edició de l'Exposició Universal 2025, però els primers visitants no van poder recórrer tots els pavellons, perquè n'hi havia que encara estaven en obres. De fet, els sobrecostos i els retards en la construcció són alguns elements negatius que han marcat les notícies prèvies de l'Expo 2025. Una quarantena de països tenen pavelló amb disseny propi, com Espanya, França, Irlanda, Itàlia, els Estats Units, Colòmbia, Malàisia, Indonèsia o les Filipines. D'altres, com Xile i el Perú, tenen pavellons prefabricats, oferts per l'organització. Un tercer grup de països, com Cuba o l'Uruguai, ha optat per compartir espai. Per tercera vegada en una Expo, a més, les cinc nacions nòrdiques, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia, comparteixen pavelló sota la denominació Cercle Nòrdic. També hi ha diverses absències destacades, com la de l'Argentina, Mèxic o Rússia. Sí que hi participen, en canvi, països immersos en conflictes, com Israel, Palestina o Ucraïna, presidit pels colors groc i blau de la bandera ucraïnesa i un gran rètol en anglès en què es llegeix «No en venda». Catalunya també participa en l'Expo 2025. Ho farà amb una setmana d'activitats que tindran lloc entre el 27 de maig i l'1 de juny. Nascudes el 1851 a Londres per celebrar la Revolució Industrial, les exposicions universals es fan cada cinc anys, tenen una durada de sis mesos i no tenen una temàtica específica, a diferència de les exposicions internacionals, que són temàtiques i duren tres mesos. [Altres informacions]

El cafetó
Trenta minuts de cangueli cibernètic
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.

El final de les targetes de crèdit que han substituït pràcticament els pagaments en efectiu es podria accelerar amb l'aplicació de l'anomenat «euro digital»
Prop de 800 milions de targetes de crèdit expedides per Visa i Mastercard circulen per la Unió Europea, cosa que representa un superàvit de gairebé 33.000 milions de dòlars que tenen els EUA amb Europa arran de l'intercani de serveis financers. La cultura del pagament amb targeta de crèditha arrelat en la majoria de transaccions domèstiques i encara més des que aquest sistema es pot fer mitjançant el contacte digial amb el telèfon mòbil. El projecte, encara en estudi, de la creació d'un euro digital —que significaria la mort definitiva de l'efectiu— podria acabar també amb l'allau de targetes de crèdit. Arran de la nefasta política d'aranzels del govern populista de Donald Trump, aquesta proposta em la qual treballa el Banc Central Europeu es podria ara desencallar i fer front així al domini nord-americà de les targetes de crèdit. La Unió Europea vol tenir un sistema propi a tota la zona euro, per als pagaments a botigues, a Internet i de particular a particular, que es faria servir sense les comissions que cobren Visa o Mastercard i que es podria canalitzar amb la globalització del sistema Bizum que s'ha popularitzat aquí, però amb més garanties de les actuals. [Altres informacions] La literatura infantil i juvenil és l'àmbit que lidera el rànquing dels préstecs dels últims cinc anys segons dades de la Xarxa de Biblioteques Municipals
Les biblioteques catalanes van prestar 11,4 milions de llibres l’any 2023, una mica més de la meitat dels quals —un 52%— en català, i un 45,7% en espanyol. Les dades dels últims cinc anys mostren que, a tot Catalunya, el préstec en català s'acosta al 60%. Segons mostren les dades del període 2019-2024 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona, el préstec de literatura infantil en català dobla el de l'espanyol des del 2019 (amb 14 milions de préstecs envers 6,3), i això compensa el domini del català en l’àmbit del préstec de llibres per a adults, que és molt superior en espanyol: en aquesta llengua s'han prestat 17,2 milions de llibres, mentre que la xifra en català és de 7,4 milions. Els llibres prestats en català des de la Xarxa de Biblioteques Municipals durant els últims cinc anys concentren el 80% del préstec bibliotecari del país, un 65% pertanyen a la categoria de llibre infantil i juvenil, mentre que el 35% restant és de llibre per a adults. En espanyol, la tendència s'inverteix: només un 27% d'usuaris que agafen llibres en préstec agafen llibre infantil i juvenil, mentre que el 73% és de la categoria de llibre per a adults. El 2023 les biblioteques catalanes van comprar prop de 770.000 exemplars, gairebé el 60% dels quals escrits en català; un 37,4% en espanyol; i el petit percentatge restant, en altres llengües, principalment l’anglès. Curiosament el llibres més prestat és el còmic de «Bola de drac». [Altres informacions] El que va ser l'emblemàtic restaurant Pitarra del carrer Avinyó de Barcelona on l'autor va escriure a la rebotiga de la rellotgeria familiar la majoria de les seves obres teatrals es converteix en un bar de tapes
Aquest local del barri Gòtic de Barcelona, que datava del 1890, es va mantenir obert amb diferents renovacions fins al 2018. Amb el seu tancament, va intentar reobrir-lo un pub irlandès que també va tancar només al cap de tres mesos. Ara, després de set anys tancat, s'ha reobert com un nou local de tapes i menús. Aquest espai va ser la casa familiar del dramaturg Frederic Soler, conegut amb pseudòni Serafí Pitarra (Barcelona, 1839 - 1895) —el monument al capdavall de la Rambla, davant del tancat Teatre Principal, a la Plaça del Teatre, el recorda. El local, una antiga rellotgeria de la família, on el mateix autor va començar a treballar quan era adolescent, el va heretar quan va morir el seu oncle. Durant la segona meitat del segle XIX, Serafí Pitarra va començar a escriure a la rebotiga de la rellotgeria obres de temàtica humorística i popular. També en aquells anys, després de ser acceptat al cercle de les elits que dominaven els Jocs Florals, l’espai on escrivia es va convertir en un lloc de xerrades i tertúlies a les quals assistien personatges de l'època com Anselm Clavé, Valentí Almirall, Víctor Balaguer o Feliu Codina, una tradició que durant la segona meitat del segle XX es va mantenir amb lloc de trobada i de tertúlia de col·lectius, escriptors o intel·lectuals de la Transició. Afortunadament, quan va tancar el 2018, l'Ateneu Barcelonès va rebre l'arxiu de Serafí Pitarra i va poder salvar de l'espoli o els contenidors els objectes i les peces històriques que havien decorat les parets del restaurant recordant l'autor. Serafí Pitarra, a més de dramaturg, va ser empresari teatral i té l'honor d'haver obert el Teatre Romea a les obres de teatre en català. La seva iniciativa pionera va topar amb un canvi de gustos del públic amb la florida d'Àngel Guimerà. Tot i així, Serafí Pitarra, juntament amb Àngel Guimerà o Josep Maria de Sagarra, forma el triangle dels tres autors clàssics més reconeguts. Pel que fa a la reconversió dels locals històrics, al mateix carrer Avinyó, també l'emblemàtic Gran Cafè, a hores d'ara propietat dun empresari hindú, que va ser restaurant entre el 1970 i el 2020, es transformarà en un pub irlandès, com alguns dels que poblen el Gòtic. [Altres informacions] Trenta minuts de cangueli cibernètic
El programa «30Minuts» de TV3 va dedicar un espai a alertar l'audiencia, o més aviat a constatar, que vivim en un món d'estafes cibernètiques que han deixat per a la nostàlgia les estafes més picaresques de l'estampeta, la taca o el revisor del gas, tot i que encara continuen funcionant de tant en tant. Però si analitzem el contingut del programa, la veritat és que més que prevenir, posar en guàrdia, ensinistrar o fer agafar confiança en el món de botons en què s'ha convertit el viure diari, el que aconsegueix és que molts espectadors, sobretot els que tenen al·lèrgia primaveral als telèfons mòbils, les tauletes, els ordinadors, les app's i les tecnologies digitals, pensessin que el millor era continuar com estaven: ni acostar-s'hi i, posats a fer, ni pensar d'acudir a una màquina expenedora de qualsevol comissaria espanyola per gestionar l'accés del deneí al telèfon mòbil, regulat recentment per decret [text íntegre de l'article a la secció «El cafetó»]. ¿Quin és el desencert de l'esmentat «30Minuts»? Doncs, que més que un programa de servei per fomentar l'ús de la cibernètica domèsticament, sembla un publireportatge de can Bruno Expert en Estafes Cibernètiques que, com un lampista, paleta, fuster o manetes de guàrdia, si has estat víctima d'una estafa cibernètica, apareix a casa i, plis plas, assumpte resolt! [Altres informacions] Quatre exposicions obren l'any de La Virreina Centre de la Imatge amb mstres d'Eugenio Barba, Cathty Berberian, Sara Gómez i Álvaro Perdices
«La meva aportació» és la primera presentació museogràfica de la filmografia completa de la cineasta afrocubana Sara Gómez (Guanabacoa, 1942 – L’Havana, 1974), una de les principals representants del documentalisme fet a Cuba durant els anys seixanta i setanta del segle passat. Roger Bernat comissaria l’exposició «Autopenetració», dedicada al dramaturg Eugenio Barba (Bríndisi, 1936) fundador de l’Odin Teatret i abanderat del «Tercer teatre», que sorgeix als anys 70 a les perifèries de les grans capitals d’Europa i Llatinoamèrica. Coincidint amb el centenari del naixement de la performer Cathy Berberian (Attleboro, Massachusetts, 1925 – Roma, 1983), l’exposició de La Virreina Centre de la Imatge a cura d’Arnau Horta examina la genealogia de «Stripsody», la seva òpera prima com a compositora i una de les creacions vocals més inclassificables del segle XX. «Cultivar l’estrany» ofereix una mirada antològica a la trajectòria d’Álvaro Perdices (Madrid, 1971) amb projectes duts a terme des de la primera meitat dels anys noranta fins al 2022, a més d’altres concebuts específicament per a La Virreina Centre de la Imatge. [Altres informacions]

Neixen els Premis CRIT per reconèixer i impulsar la creació de continguts digitals que itilitzin la llengua catalana a les xarxes socials i plataformes
Els nous Premis CRIT, que s'atorgaran el 20 de juny en una Gala al Teatre Nacional de Catalunya retransmesa en directe per 3Cat, reconeixen i impulsen la creació de contingut digital en llengua catalana. S’adrecen a creadors i creadores que utilitzen el català a les xarxes socials i plataformes digitals per informar, entretenir, inspirar i generar comunitat. En una primera fase, es poden nominar els creadors preferits a través de terceres persones o també pels mateixos candidats creadors. Els Premis CRIT volen fomentar l’excel·lència i la professionalització del sector digital en català i també volen oferir l'oportunitat als creadors considerats emergents. Els Premis CRIT són una iniciativa de 3Cat, l’AMIC i la Fundació Punt cat, amb el suport d’un comitè assessor format per entitats i professionals reconeguts del sector cultural i digital. La categoria General premiarà el talent global i l'impacte en l'ecosistema digital en català. Els finalistes són seleccionats pel comitè assessor i premiades pel jurat dels CRIT. Un dels premis, el de millor vídeo, es decidirà per votació popular. [Altres informacions]

L'Ajuntament de Dublín provarà de situar vigilants al costat de la famosa estàtua de Molly Malone per evitar que els turistes li toquin els pits seguint una mena de tradició moderna
La veu popular diu que és un gest que porta bona sort però que està erosionant el monument i, a més, pot ser considerat ofensiu. Fotografiar-se grapejant els pits de l'escultura s'ha convertit en tota una tradició per molts dels visitants de la ciutat de Dublín, i, de tant fregament, la zona s'ha acabat tornant d'un color brillant que desentona amb la resta de l'obra, creada en bronze per l'escultora irlandesa Jeanne Rynhart el 1998. En aquell moment, la figura ja va causar certa controvèrsia entre els que deien que el vestit era massa insinuant. L'estàtua recorda una venedora de marisc dublinesa que, segons la llegenda, hauria viscut al segle XVII i era molt estimada per tothom. La seva mort sobtada la va convertir en tot un mite a la capital irlandesa, on el nom de Molly Malone encara ressona a través de la cançó que porta el seu nom, i que s'ha convertit en un l'himne oficiós de la ciutat. L'anunci de l'Ajuntament representa una petita victòria per a la cantant Tilly Cripwell, que fa unes setmanes va llançar una campanya a les seves xarxes socials per denunciar que els turistes feia anys que violentaven Malone amb un comportament fastigós, misogin i provocador. L'obra va arribar el 2014 a l'emplaçament actual, al costat de la principal oficina de turisme de la ciutat, on es creu que va arrencar el mite dels pits i la bona sort. El fenomen no és exclusiu d'aquesta estàtua: a Catalunya se'n troben exemples com ara el cul de la Lleona de Girona, i arreu del món, el pit de l'estàtua de Julieta a Verona, els genitals de Victor Noir a París o els del toro de Wall Street, a Nova York. [Altres informacions]

El Club Capitol de les Rambles (Can Pistoles per als cinèfils) reobrirà, segons avança el diari ARA, sota paraigua municipal de l'Ajuntament de Barcelona que el cedirà a la gestió privada com ja s'ha fet amb El Molino o la sala Paral·lel 62
Tancat i barrat des de l'any 2020 i ara sepultat per les obres de remodelatge de la Rambla, el Club Capitol sembla que tindrà una segona vida de la mà del suport municipal de l'Ajuntament de Barcelona que, com ja ha fet amb altres espais com El Molino o la sala Paral·lel 62, el cedirà mitjançant concurs públic a la gestió privada. El Club Capitol és un espai emblemàtic de Barcelona. Conegut popularment amb el sobrenom de Can Pistoles, de la seva època d'esplendor cinematogràfic, es va convertir en teatre de la mà del Grup Balañá, que n'era el gestor des de l'any 1962, on s'hi van representar alguns èxits importants, a més de ser la casa del desaparegut Pepe Rubianes, com per l'exemple l'estrena de l'obra «Lapònia», que ara s'està representant al Teatre Condal i que ha estat exportada a diverses llengües. El Capitol es va obrir l'any 1926. L'any 2019, abans del seu tancament, una lleu inundació relacionada amb el veí Hotel Continental, va ser un preludi de la baixada de persiana posterior quan la propietat no va renovar el contracte amb Balañá. Durant els últims cinc anys, diversos col·lectius tant d'artistes com espectadors s'han manifestat per demanar a les administracions que salvessin aquest espai del centre de Barelona, davant per davant del Teatre Poliorama. La reclamacio ha estat atesa per l'Ajuntament de Barcelona en un moment que el teatre viu un moment dolç amb espectadors i èxits teatrals. [Altres informacions]

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb el seu director titular Ludovic Morlot inicia el seu programa de gires 2025
Fins a finals d'any, viatjarà per 9 ciutats de 4 països en 5 viatges, amb una comitiva de més de 100 músics, 5 prestigiosos solistes i 3 compositors catalans convidats que estrenen obra d'encàrrec. El programa de gires posa en marxa una nova estratègia d'internacionalització de les formacions de la casa —també la Banda Municipal de Barcelona (BMB)— basada en la coordinació de tres aspectes clau de L'Auditori: les publicacions del segell discogràfic, els encàrrecs de composició durant la temporada i el repertori que es presenta a les gires. Així, mentre es van publicant els 6 àlbums que composen l'integral de Maurice Ravel que l'OBC està enregistrant i de la qual ja se n'han tret els dos primers volums, l'OBC interpretarà obres del compositor francès en totes les ciutats on viatjarà. De la mateixa manera, el segell de L'Auditori té publicats àlbums monogràfics amb l'OBC dedicats a Hèctor Parra (novetat d'aquesta primavera), Miquel Oliu i Robert Gerhard (tots dos publicats l'octubre de 2023), les obres dels quals són presents també en els diferents repertoris de les gires. Un repertori que inclourà també les darreres estrenes de compositors catalans, encarregades per L'Auditori. De les gires internacionals previstes, destaca el debut de l'OBC al Festival de Pasqua d'Aix-en-Provence, una de les cites europees referents de música clàssica i lírica, així com al Liederhalle de Stuttgart i al Tonhalle de Düsseldorf. També repetirà actuació a l'Auditorium de Lió, al Concertgebouw d'Amsterdam i al prestigiós Elbphilarmonie d'Hamburg, on van actuar per primer cop la temporada precedent. [Altres informacions]

El Born torna a canviar de nom amb l'etapa que reprèn sota l'ombra de la derrota del 1714 i el fusiona amb el Museu d'Història de Barcelona
El nou projecte de direcció del Museu d’Història de Barcelona, liderat per Carles García Hermosilla, obre una etapa de transformació per a tot el conjunt museístic. García Hermosilla, que va assumir la direcció el desembre de 2024, compta amb una llarga trajectòria vinculada als museus, el patrimoni i la recerca. La seva proposta té com a objectiu repensar el relat del museu des d’una mirada contemporània, accessible i compromesa amb la diversitat de relats que formen la història de la ciutat. Anteriorment, el Born ha estat motiu de polèmica pels diferents canvis d'identitat que ha patit a remolc de les diferents opcions polítiques de l'Ajuntament de Barcelona. Un dels primers passos d’aquesta nova etapa és la renovació de la identitat visual del museu. Es deixa enrere l’acrònim MUHBA i s’adopta la denominació completa de Museu d’Història de Barcelona. Igualment, es prescindeix de les inicials CCM (Centre de Cultura i Memòria) que fins ara identificaven El Born, que passa a dir-se simplement El Born. Museu d’Història de Barcelona. El concepte de memòria desapareix de la façana de l’equipament, però esdevé un eix central del relat museístic. Entre les principals novetats, destaca la recuperació de la sala Casanova com a espai per a exposicions temporals, amb la voluntat de renovar els continguts i facilitar un diàleg constant amb la ciutadania. També s’hi incorporen dues noves instal·lacions: la renovació de la Balconada, amb nous plafons que contextualitzen l’espai urbà de la Barcelona del segle XVIII, i l’Espai Mercat, que explica la història del mercat del Born i la seva relació amb el parc de la Ciutadella. [Altres informacions]

Les mares de la llum
A la generació que encara ha tingut l'oportunitat de néixer a casa i no en la fredor d'un quiròfan quan li parlen de les “llevadores” li evoquen uns personatges imaginaris que no ha conegut però que té tota la consciència que són les primeres mans que l'han tingut als braços i els han llençat a l'atzar de la vida. Segons la llengua islandesa, la paraula “llevadora” n'inclou dues d'essencials: “mare” i “llum”. Per això, fa una dotzena d'anys, els islandesos segurament van triar “llevadora” com a la paraula més bonica de la seva llengua. O potser també perquè van ser conscients de qui els va dir el primer bon dia. L'atzar ha fet que coincideixin a la cartellera dues obres ambientades als països nòrdics, Finlàndia i Islàndia, i que, en les dues, es faci referència i es mitifiqui el fenomen de l'aurora boreal [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A «Lapònia», de Cristina Clemente i Marc Angelet, l'humor és la clau de l'obra. A «La veritat sobre la llum», una adaptació d'Anna Maria Ricart sobre el relat d'Audur Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, Islàndia, 1958), escriptora, professora d'història de l'art i directora del Museu de la Universitat d'Islàndia, un relat que amb traducció de Macià Riutort es troba publicat a Club Editor, la recerca de la serenitat del jo és el motiu central. Les dues, però, com deia, tenen com un miratge l'aurora boreal. [Altres informacions]

La segona edició del «Bus de l’Òpera» aproparà el gènere operístic a un miler d’espectadors no habituals gracies al programa impulsat per NovAria
Fins al 17 d’agost, el «Bus de l’Òpera» torna a circular pels carrers de Barcelona. És la segona edició d’aquest projecte cultural impulsat per la companyia operística NovAria amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona, que té per objectiu democratitzar l’accés al gènere operístic i, des d’una mirada a la vegada cultural i social, apropar-lo a noves audiències de la ciutat: joves, gent gran, infants i ciutadania en general. Per aconseguir-ho es treballa l’accessibilitat dels públics, en el sentit més ampli: un autobús especial trasllada els espectadors des dels barris respectius fins al lloc de l’espectacle, i se’ls ofereixen entrades assequibles, amb un preu total de 5 €. El «Bus de l’Òpera» es va posar en marxa la temporada passada, en una prova pilot en què van participar 500 persones. Aquest cop s’amplia l’oferta a un miler d’espectadors, a qui s’ofereix la possibilitat d’assistir a una funció del Cicle d’Òpera NovAria al Palau de la Música i al Teatre Casino de l’Aliança del Poblenou. Els participants són ciutadans de Barcelona procedents de Torre del Baró, el Carmel, Ciutat Meridiana, Sant Andreu, Trinitat Nova, Montbau, La Verneda, el Clot, el Bon Pastor, La Bordeta, Trinitat Vella, La Marina de Port, Sant Martí de Provençals, Hostafrancs, Guinardó, etc. Persones i famílies en risc d’exclusió social, estudiants, ciutadans en situació d’atur, persones amb mobilitat reduïda i persones amb diversitat funcional són el públic objectiu del projecte. [Altres informacions]

L'«Anna Karènina» del Teatre Nacional de Catalunya inicia una gira per set teatres europeus en versió original catalana sobretitulada
Un dels lemes del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la direcció de Carme Portaceli ha estat «El TNC una porta al món». I amb aquest propòsit, l'obra «Anna Karènica» que es va estrenar a la Sala Gran, inicia una gira per diversos escenaris europeus. L'obra «Anna Karènina» de Lleó Tolstoi, que es va estrenar i representar durant sis setmanes a Barcelona, amb una adaptació d'Anna Maria Ricart Codina, a partir de la primera traducció catalana d'Andreu Nin, dirigida per la mateixa Carme Portaceli, és una coproducció del TNC i el KVS de Brussel·les, el Teatro Nacional São João de Porto i el Théâtre des Amandiers-Nanterre. El muntatge [crítica de l'estrena catalana a la revista digital Clip de Teatre] inicia la gira al ZKM de Zagreb (11 i 12 abril), el Théâtre Nanterre-Amandiers, de París (7 a 10 maig), el Teatro Nacional São João, de Porto (15 i 16 maig), el KVS de Brussel·les (23 i 24 maig), l'Internationaal Theater Amsterdam (29 i 30 maig), Teatrul Naţional Cluj de Romania (6 juny) i el Miskolci Nemzeti Színház d'Hongria (8 juny). Els intèrprets d'aquesta gira internacional són Jordi Collet, Andie Dushime, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Ariadna Gil, Miriam Moukhles, Bernat Quintana i Bea Segura. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[dilluns, 21.04.25]
El final de les targetes de crèdit que han substituït pràcticament els pagaments en efectiu es podria accelerar amb l'aplicació de l'anomenat «euro digital»

[diumenge, 20.04.25]
La literatura infantil i juvenil és l'àmbit que lidera el rànquing dels préstecs dels últims cinc anys segons dades de la Xarxa de Biblioteques Municipals

[dissabte, 19.04.25]
El que va ser l'emblemàtic restaurant Pitarra del carrer Avinyó de Barcelona on l'autor va escriure a la rebotiga de la rellotgeria familiar la majoria de les seves obres teatrals es converteix en un bar de tapes

[divendres, 18.04.25]
Trenta minuts de cangueli cibernètic

[dijous, 17.04.25]
Quatre exposicions obren l'any de La Virreina Centre de la Imatge amb mstres d'Eugenio Barba, Cathty Berberian, Sara Gómez i Álvaro Perdices

[dimecres, 16.04.25]
Neixen els Premis CRIT per reconèixer i impulsar la creació de continguts digitals que itilitzin la llengua catalana a les xarxes socials i plataformes

[dimarts, 15.04.25]
L'Ajuntament de Dublín provarà de situar vigilants al costat de la famosa estàtua de Molly Malone per evitar que els turistes li toquin els pits seguint una mena de tradició moderna

Anar a Bits hemeroteca

---

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 29.943.004 visitants i 65.449.034 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.