andreu sotorra





[Carezza en W - La columna - Capítol 2 - Fragment 11]


    [Anterior]


    L'Aufidi va tornar a mirar des de la terrassa cap a la platja. "Què cony ha de nevar aquí!", va dir, gratant-se els pèls de la pitrera, desembullant-se els cabells que encara tenia adormits, i fent una estirada de braços que li va obrir de bat a bat el barnús de seda estampada, deixant-lo amb els atributs de cara al mar, mentre s'escruixia tota l'ossada.
    Ja era mig quart de nou. Abans d'esmorzar com ho feien els columnistes de diari a les pel.lícules --ous ferrats, pa anglès, mousse de iogurt i cafè fort--, mentre paladejava el primer suc natural de taronja del dia, va tornar a la pantalla de l'Internet per rellegir la seva columna del suplement d'economia del News.
    Havia hagut de replicar l'article d'un jove economista, aquell tal Joost Tsooj --graduat Big University EUA i beca Mare Nostrum del Caixet Bank--. L'Aufidi l'havia anomenat, sense pèls a la columna: "J.T. Mort de Gana". El Mort de Gana en qüestió s'havia atrevit a contradir una columna anterior de l'Aufidi des de les pàgines de l'Euro, un rotatiu de la competència que, només amb uns milers menys d'exemplars, trepitjava el News del columnista Aufidi.
    El graduat a la Big University l'havia acusat, amb arguments de llibre de text, de tenir interessos personals de dubtosa moralitat per l'opinió que l'Aufidi havia donat sobre una polèmica en matèria de política econòmica que el crack de tombant de mil.lenni havia fet esclatar entre el president del Banc Central Europeu (BCE) i el portaveu del Consell Econòmic de la Unió Europea (CEUE).
    L'Aufidi, en la seva columna, recordava al jove economista made in EUA, que ell havia començat a treballar als quinze anys. Primer, fent de grum en un banc regional. I els estius, fent de marmitó en un xiringuito de la costa sud, davant del mític pantalà Casablanca, tocant a la refineria i el polígon petroleoquímic més gran del sud de la conurbació.
    El columnista Aufidi es vantava de tenir un olfacte format arran de la ferum de l'humus. I era veritat que havia predit el crack de fi de mil.lenni en una de les seves columnes del News. Per això també havia tractat l'economista Mort de Gana de vulgar tieta pensionista de caixer automàtic i d'esclau del límit de cobertura de les targetes de crèdit. L'Aufidi havia dedicat algunes altres perles de caràcter personal que els milers de lectors interessats en l'economia mundial havien pogut trobar aquell divendres, entre els croissants, la mantega i el primer cafè amb llet d'un matí amb tota la costa sota zero.
    Una remaleïda ona siberiana --la més violentíssima del segle, deien, per justificar-se, els meteoròlegs--, ja havia provocat la mort per hipotèrmia, en menys de vuit dies, d'un centenar d'indigents als carrers. "Aquesta nit caldrà abrigar-se bé!", va pensar l'Aufidi, que no podia faltar a la invitació que els amics del consell d'administració del News li havien enviat perquè anés a la festa de fi de mil.leni del WH, el Washingtònia Hotel.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |