ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST
[Carezza en W - La columna - Capítol 2 - Fragment 11]
[Anterior]
- L'Aufidi va tornar a mirar des de la terrassa cap a la
platja. "Què cony ha de nevar aquí!", va dir, gratant-se els pèls
de la pitrera, desembullant-se els cabells que encara tenia
adormits, i fent una estirada de braços que li va obrir de bat a
bat el barnús de seda estampada, deixant-lo amb els atributs de
cara al mar, mentre s'escruixia tota l'ossada.
- Ja era mig quart de nou. Abans d'esmorzar com ho feien
els columnistes de diari a les pel.lícules --ous ferrats, pa
anglès, mousse de iogurt i cafè fort--, mentre paladejava el
primer suc natural de taronja del dia, va tornar a la pantalla de
l'Internet per rellegir la seva columna del suplement d'economia
del News.
- Havia hagut de replicar l'article d'un jove economista,
aquell tal Joost Tsooj --graduat Big University EUA i beca
Mare Nostrum del Caixet Bank--. L'Aufidi l'havia anomenat, sense
pèls a la columna: "J.T. Mort de Gana". El Mort de Gana en
qüestió s'havia atrevit a contradir una columna anterior de
l'Aufidi des de les pàgines de l'Euro, un rotatiu de la
competència que, només amb uns milers menys d'exemplars,
trepitjava el News del columnista Aufidi.
- El graduat a la Big University l'havia acusat, amb
arguments de llibre de text, de tenir interessos personals de
dubtosa moralitat per l'opinió que l'Aufidi havia donat sobre una
polèmica en matèria de política econòmica que el crack de tombant
de mil.lenni havia fet esclatar entre el president del Banc
Central Europeu (BCE) i el portaveu del Consell Econòmic de la Unió Europea (CEUE).
- L'Aufidi, en la seva columna, recordava al jove
economista made in EUA, que ell havia començat a treballar als
quinze anys. Primer, fent de grum en un banc regional. I els
estius, fent de marmitó en un xiringuito de la costa sud, davant
del mític pantalà Casablanca, tocant a la refineria i el polígon
petroleoquímic més gran del sud de la conurbació.
- El columnista Aufidi es vantava de tenir un olfacte
format arran de la ferum de l'humus. I era veritat que havia
predit el crack de fi de mil.lenni en una de les seves columnes
del News. Per això també havia tractat l'economista Mort de Gana
de vulgar tieta pensionista de caixer automàtic i d'esclau del
límit de cobertura de les targetes de crèdit. L'Aufidi havia
dedicat algunes altres perles de caràcter personal que els milers
de lectors interessats en l'economia mundial havien pogut trobar
aquell divendres, entre els croissants, la mantega i el primer
cafè amb llet d'un matí amb tota la costa sota zero.
- Una remaleïda ona siberiana --la més violentíssima del segle, deien, per justificar-se, els meteoròlegs--, ja havia provocat la mort per
hipotèrmia, en menys de vuit dies, d'un centenar d'indigents als
carrers. "Aquesta nit caldrà abrigar-se bé!", va pensar
l'Aufidi, que no podia faltar a la invitació que els amics del
consell d'administració del News li havien enviat perquè anés a
la festa de fi de mil.leni del WH, el Washingtònia Hotel.
[Continuació]
| Dalt
| Índex i presentació |