Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Dossiers
La febre del bestiari fantàstic

Andreu Sotorra

Fa vint anys, l'historiador i crític teatral, Xavier Fàbregas, va deixar escrit en 'El llibre de les bèsties. Zoologia fantàstica catalana': "Si Darwin i Jehovà estan d'acord en una cosa —i no n'estan en gaire més— és a coincidir que l'ésser humà és, després dels animals, l'últim invitat a arribar al festí del planeta." El mateix Fàbregas recorda també que la tradició medieval explica que quan Adam i Eva van ser expulsats del Paradís, Déu se'n va compadir i va regalar a Adam una vareta màgica perquè, tocant amb la vareta sobre la superfície de l'aigua, obtingués tot el que volgués.

No sé si això, després de milers d'anys, explica el moment que vivim en la literatura adreçada als infants i joves. La febre del bestiari fantàstic i de les varetes màgiques ens ha envaït, segurament que sense que ens n'haguéssim vacunat a temps. I sembla que no hi podem fer res més sinó esperar que la febrada amolli i que tot torni a la normalitat.

Dracs, elfs, follets, gats intel.ligents, gossos trapelles, serps que parlen, lleons capaços de fer conferències, germandats malèfiques, savis fetillers, boscos encantats, illes ambulants, trens que volen, pedres encantades i moltes varetes màgiques, moltíssimes varetes, com aquella que Déu va donar a Adam perquè fes del món el que volgués.

A hores d'ara ja no hi ha editorial catalana que no hagi caigut en la temptació d'introduir en el seu catàleg un llibre de gènere fantàstic. Tant hi fa qui en sigui l'autor. Si és una traducció, el més important és que sigui un autor desconegut, que hagi fet la primera obra, que porti venuts arreu del món alguns milers d'exemplars, posem dos o tres milions, no ve d'un, que una productora nord-americana s'hagi interessat per fer-ne una pel.lícula —si no s'arriba a fer és igual—, i que l'autor hagi promès, com a mínim, una trilogia.

Tampoc no hi ha cap editorial catalana que s'hagi resistit a recuperar el tradicional llibre en cartoné —¿que no havíem quedat que era molt costós?—, d'aquells que, com a mínim, tenen entre dues o tres-centes pàgines, en lletra de cos gros i paper de tacte amorós.

Ha trigat una mica, però al final s'ha complert el que es temia. L'èxit internacional, encara no prou explicat, de Harry Potter —l'èxit econòmic esclar— ha promogut tot de productes literaris clònics, vinguts de fora i, ai, pobres de nosaltres!, ara ja, també des de dins.

El mateix èxit ha portat a parlar com mai de la literatura infantil i juvenil, de segons quina literatura infantil i juvenil, s'entén. Més d'un que havia promès davant el mirall que mai no s'hi dedicaria, ha acabat fent la primera novel.la —de gènere fantàstic, evidentment—, convençut que l'invent se li ha ocorregut només a ell i que, malgrat els precedents cèlebres, encara no s'ha dit tot el que hi havia per dir sobre la qüestió.

D'aquí a molts pocs dies, entrarem de ple en l'Any del Llibre i la Lectura. Per quedar bé amb la literatura infantil i juvenil i perquè els que s'hi dediquen no es queixin, els promotors d'aquesta mena de Fòrum Universal de les Cultures del Paper Imprès diu que s'han empescat una exposició de personatges literaris universals al Palau Robert —estil mostra de vestits de Pertegaz o d'anxoves de l'Escala—, però amb ninots retallats de cartó, amb alguna explicació —infantil, per descomptat—, amb efectes audiovisuals i amb un DVD que tapi la boca dels rondinaires.

Però l'any 2005 no arriba només vestit de cartó-pedra. També entrarem de ple en l'Any del bicentenari del naixement de Hans Christian Andersen. I en l'any del centenari de la mort de Jules Verne. Sense oblidar, esclar, l'efemèride del 400 aniversari del Quixot, que per això és fa la festa, i començant a oblidar el centenari d'En Patufet, que ha passat sense pena però també amb no gaire glòria, pel nostre atribolat imaginari col.lectiu, que sovint sembla més virtual que real.

Amb aquest panorama, durant el 2005, qui no la farà literàriament grossa serà perquè no voldrà, no pas perquè no podrà. De motius no n'hi faltaran. Les novetats de Nadal i Reis ens porten els primers tastos d'aquestes celebracions.

Aquest Nadal, si un elf, un drac o un follet, com a mínim, no us desitgen Bon Nadal o bon Any Nou, pot ser que acabeu pensant que no sou gaire cosa més que uns entremaliats realistes a qui, no ja tan sols un vell tió neorural, un Pare Noel immigrant, o algun dels tres mags fugitius d'Orient, sinó cap ésser de la nova societat del bestiari fantàstic us té en compte.

I per això us castiguen a conformar-vos amb una novel.la amb personatges de carn i os, dels que toquen de peus a terra, malgrat la ficció, perquè saben que les varetes, per molt que siguin màgiques, i segons en quines mans, no són altra cosa sinó un reclam publicitari més de la societat literària de consum.

[Article publicat a la secció de Literatura Infantil i Juvenil. Suplement de Cultura. Diari Avui, Especial Nadal i Reis, 23.12.2004]