Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Dossiers
Llegir fa créixer

Andreu Sotorra

L'edició del llibre per a infants i joves viu un dels moments més espectaculars dins de la relativa normalització i confraternització entre lectura i educació. Des dels tímids intents editorials de la dècada dels seixanta, estroncats abans per la Dictadura, a la creació de nombrosos segells que editen col.leccions etiquetades per a lectors de 0 a 16 anys, les dades evidencien que aquest àmbit s'ha convertit en una peça fonamental del motor editorial. Ho afirma José Luis Cortés, director general de Publicaciones Generales d'Edicions SM, quan diu que l'ambit de l'edició infantil i juvenil "és un punt clau de suport per a l'edició en general".

Les xifres de l'últim any indiquen que els títols editats per a joves han crescut un 5'5%, per sobre de la resta d'àmbits editorials. I els exemplars publicats, segons l'Anuari 2006 elaborat per SM, han crescut un 27'2% més, en relació a l'any anterior. En conjunt, s'han editat 53 milions d'exemplars en català, gallec, euskera i castellà. El tiratge mitjà també ha augmentat un 20%, situant-se en els 5.000 exemplars. Curiosament, però, els editors lamenten que, en cinc anys, els preus dels llibres per a joves només hagin augmentat un 2'5%, molt per sota dels increments de l'IPC, cosa que fa que la facturació global només pugi un 0'9%.

Els editors alerten també que les devolucions creixen cada dia, cosa que fa que la gran majoria de llibres que s'editen tinguin cada vegada una esperança de vida més curta. A aquesta cara fosca del sector, que no té xifres concretes pel que fa als llibres que són condemnats a la pasta de paper, s'hi ha d'afegir una saturació de títols en els catàlegs i, en conseqüència, una política de reconversió de col.leccions que implica descatalogació i només recuperació dels títols que han tingut millor acceptació, al marge de la seva qualitat. També s'evidencia que les llibreries tradicionals i fins i tot les grans superfícies perden pes com a punts de venda davant l'oferta adotzenada dels supermercats i l'agressiva de la venda directa.

És el pare Google qui diu que un 75% dels 13 milions de títols que s'editen anualment a tot el món queden oblidats o desapareixen del domini públic i no es tornen a imprimir. És també Google qui els vol treure d'aquesta fossa comuna i per això lluita per entrar en xarxa el patrimoni escrit de la Humanitat. ¿Ho aconseguirà? ¿Canviarà això el concepte que es té del llibre? ¿Es perdrà l'ofici tradicional d'editor tal com s'ha conegut fins ara? De segur que a més d'un li agradaria viure ni que fos cent anys més per veure-ho.

El factor social influeix també en les lleis del mercat del llibre. Els canvis familiars condicionen els hàbits i les tendències. Les dades indiquen que un de cada quatre fills neix de mares solteres. A tot l'Estat hi ha prop d'un milió i mig de llars monoparentals, cosa que significa un 41% més que fa deu anys. També, en el sector educatiu, l'augment de l'alumnat immigrat es concentra a l'ensenyament públic en un 82% cosa que fa que es compti amb joves lectors provinents en primer lloc de països sudamericans i marroquins, entre altres desenes de cultures.

Malgrat la tendència descontrolada a l'alça de l'edició del llibre infantil i juvenil, creix també l'alerta pel fet que la presència d'altres equipaments d'oci en mans dels joves fa que el llibre torni al seu espai elitista. És per això que moltes institucions relacionades amb el llibre per a joves es preocupen més de com fomentar els hàbits de lectura que no pas de quina edició o literatura es fa. Un 60% dels adolescents disposa d'Internet a casa, un trencament amb el que passa a l'escola on només un 38% del professorat utilitza algun mètode informàtic. I atenció a aquesta dada: el 87% dels adolescents utilitza Internet per xatejar i un 50% es comunica per correu electrònic.

La finestra oberta que per a moltes generacions ha estat el llibre se substitueix inevitablement per la pantalla de l'ordinador, la intercomunicació digital —amb els avantatges i riscos que comporta— i la pràctica de la recerca a través del Google. ¿Serveix això per acostar els joves a la lectura? Probablement sí pel que fa a la consulta enciclopèdica i fins i tot a la recuperada escriptura epistolar electrònica, però no gaire per reconciliar-los amb la literatura, concebuda encara en suport paper i, sobretot, com una imposició escolar que, després d'anys d'esforç per part del professorat, no troba el fruit d'augment en l'índex de lectura.

Per tot això, segurament, els editors han reobert camins que semblaven perduts. La fantasia ha predominat en els últims anys. Les fades, els follets i tota mena de bestiari fantàstic pul.lulen pels llibres fins a un excés que pot ser fatal per a la seva supervivència. L'aspecte positiu d'aquest boom és la recuperació de mitologies tradicionals no només aquí sinó en altres literatures europees. L'interès dels relats de caràcter realista incideixen en la diversitat cultural, la immigració, les adopcions i els conflictes familiars, temàtiques que han baixat des de les novel.les per a més grans fins a contes curts i àlbums per als primers lectors.

En els últims dos anys, ha renascut l'interès pels àlbums, que patien un cert estancament, però encara hi ha un dèficit a recuperar il.lustradors locals i es tendeix a la importació. Al marge de la millor o pitjor qualitat, es detecta també una tendència cap a una subtil didàctica, com si el llibre infantil i juvenil existís per educar i fer bons ciutadans més que per fomentar la imaginació i ajudar la maduresa. En aquest aspecte, sembla com si el llibre s'enfrontés a la televisió i el cinema que, en la seva oferta juvenil, no s'està de transgredir les lleis, una competència que havia estat exclusiva de la literatura.

Les prescripcions facultatives no falten. Tothom està d'acord en el fet que llegir fa créixer. En una biblioteca personal jove es recomanen llibres il.lustrats que permetin el primer nivell de lectura, llibres de textos breus que introdueixin la lectura, llibres que conreïn la fantasia i la imaginació, llibres d'alt contingut literari, llibres de coneixements, i també còmics, cederroms i devedés... Però ningú no parla d'una biblioteca antiga i misteriosa que fomenti la descoberta d'allò que fins i tot és prohibit.

D'altres prescriptors, segons la Fundació Sánchez Ruipérez, al.legen que, pel que fa a l'elecció de llibres, a més de la qualitat literària, cal que continguin una bona dosi de sorpresa, que contribueixein a estimular la confiança en els lectors i en el futur, que potenciïn la capacitat de pensar i que afavoreixen les actituds de tolerància, respecte i solidaritat.

Un altre estudi recent, fet públic pel Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, conclou que els llibres d'aventures són els preferits pels infants. En avançar cap a l'adolescència, augmenta l'interès per la lectura de novel.les romàntiques i policíaques i decreix pel que fa a la fantasia, el terror i les aventures. L'estudi constata també que la lectura és una pràctica que s'associa als centres educatius, amb el professorat com a principals referents, cosa que fa que, per a una bona part dels joves, hi hagi un considerable buit d'altres sectors que envolten el llibre com la biblioteca, les llibreries o la família. En canvi es detecta la pràctica de la recomanació entre els mateixos lectors, és a dir, el típic boca-orella, que és el que acaba salvant gairebé sempre el consum cultural, sigui quin sigui i visqui el moment de glòria que visqui.

[Article publicat a la secció de Cultura. Diari Avui, 15.08.2006]