Dossiers
¿Per què llegir?: Per fer un pols amb el progrés

Andreu Sotorra

Treballo sempre envoltat de llibres. El llibre és un objecte fet generalment de fibra de paper que es fabrica per un mitjà sofisticat que comença a l'arbre i acaba a les basses de la pasta i els telers de les papereries. Pel camí, a vegades un camí de centenars d'anys, el llibre canvia de color, agafa malures, es desintegra i demana a crits l'eutanàsia. Molts acaben a la trituradora. Però d'altres tenen la sort de caure en mans d'objectors de consciència, uns personatges silenciosos, amb bata blanca i guants de làtex i, a vegades, amb mascareta. El llibre, esgotat de tant deixar-se fullejar anys i panys o segles i panys, acaba cedint de vell i s'ho deixa fer tot. Sap que la seva destinació final és la masmorra d'alguna biblioteca on els aires condicionats i els termostats controlaran el seu estat vegetatiu.

Treballo sempre envoltat de llibres, doncs, i me'ls miro sovint perquè em porten records. Per deformació professional, mentre treballo, acostumo a combinar diverses eines tecnològiques a la vegada: escolto un informatiu de ràdio, veig un vídeo d'Internet, ullo un reportatge o una notícia d'última hora a la pantalla de televisió i tinc un botó d'auricular en una de les oïdes connectat a l'ordinador. Tot alhora. I, a més —feina heroica la del periodista!—, escric qualsevol article que corre pressa.

Però, per molt que ho intenti, mai no he aconseguit combinar tots aquests elements tecnològics amb la lectura d'un dels llibres que em miren burletes des de les prestatgeries. El llibre és individualista i és conscient que té les de guanyar. El llibre s'ha resistit al progrés. El llibre és una espècie que potser sap que està en procés d'extinció, però aguanta amb dignitat i elegància, segur que cap dels elements tecnològics que li fan la vida més difícil no aconseguiran esgarrapar-li la capacitat de provocar petites històries d'amor entre ell i un ésser lector.

El llibre es deixa acaronar, es deixa palpar, es deixa fullejar, es deixa humitejar si li cau alguna llàgrima entre pàgina i pàgina, es deixa esllomar, es deixa fer tatoo... En definitiva es deixa estimar. Sense estimar, un ésser humà no pot viure gaire temps. És l'única sentència que ningú no gosa contradir. Per això, qui no vulgui perdre l'únic privilegi que el manté viu hauria de llegir. ¿Per què...? Si més no, per fer un pols amb el progrés que ens assetja amb posat de triomfador. Si la vida és un repte entre el pes dels records i la incògnita del futur, el llibre és una pont penjant en constant bellugueig que ajuda a travessar-la.


[Versió catalana de l'article publicat en castellà a la revista CLIJ Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil. Any 21. Número 218. Setembre 2008. Il·lustració d'Irene Blasco Grau]



[Cliqueu aquí per llegir l'article en espanyol]

---

| Articles | Hemeroteca | [Autors amb pàgina web] | [Autors amb obra publicada] | [Home] |