«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 51 - Gener 2006

La cara que té la «indigència» segons el color amb el qual es mira
El Parlament de Catalunya té en tràmit un projecte de llei del Govern català que, si s'aprova sense cap altra modificació, permetrà a segons quins alts càrrecs que tinguin dret a unes pensions vitalícies que en cap cas superararien, segons xifres actuals, els 54.000 € anuals. Es tracta de garantir unes assignacions que, com ja passa amb altres càrrecs polítics, es percebin des del moment que es deixa d'exercir el càrrec i es regula com a pensió a partir dels 65 anys. Aquesta proposta inclou, a més, ajudes per al cònjugue, si el càrrec titular mor, i per un límit de tres anys. Per entrar dins el dret d'obtenir aquesta pensió vitalícia caldrà que el càrrec en qüestió hagi durat almenys dos anys. En algun cas es preveu que la retribució anual, un cop deixat el càrrec, sigui el resultat de multiplicar entre el 10% i el 20% del seu sou per cada any en l'exercici, sense superar entre el 40% i el 60% del seu sou actual. Pel que fa a les pensions vitalícies, després dels 65 anys, es parla de percebre el 70% de l'assignació durant el càrrec. Per exemple, un membre d'un òrgan consultiu, considerat alt càrrec, que hagués portat cinc anys exercint el càrrec cobraria, quan tingués 65 anys i el deixés, uns 30.000 € anuals de pensió vitalícia. Però en molts altres casos aquestes pensions vitalícies poden oscil.lar entre els 30.000 i els 53.000 € anuals. Aquests ingressos són incompatibles amb altres ingressos per càrrecs públics o parlamentaris. Però l'articular del projecte de llei no es defineix sobre la incompatibilitat en el cas que l'exalt càrrec passi a ocupar un càrrec a l'empresa privada. La normativa, a més, tindrà efectes retroactius. És a dir, que tots els anteriors alts càrrecs institucionals, si la llei tira endavant, s'hi podran acollir. La llei ha de passar per diverses comissions i consells assessors abans que tingui els vistiplau final. Cal tenir en compte que el projecte ha estat retocat ja abans rebaixant algunes de les pretensions que s'hi acollien perquè es consideraven exagerades. En algun cas, preveia que un exalt càrrec tingués com a mínim un ingrés superir a 5.000 € des del moment del seu cessament. Arran d'aquestes mesures, el conseller de Governació, Joan Carretero, va dir que es tractava de "no deixar en la indigència" els alts càrrecs que tinguin problemes a incorporar-se en el mercat laboral i fer-los més fàcil el "trànsit" entre fer d'alt càrrec de l'Administració i una altra feina. Entre aquestes dificultats, hi ha el fet que un exalt càrrec no pot exercir un altre càrrec en l'àmbit privat que estigui relacionat amb les seves responsabilitats administratives anteriors durant dos anys. No hi ha dubte que preocupar-se perquè els presidents de govern, els consellers, els directors generals, els secretaris generals i altres alts càrrecs no caiguin en la "indigència" quan deixin d'exercir els seus càrrecs és una missió digna i lloable. Sobretot perquè, la majoria d'aquests alts càrrecs, durant els seus anys en exercici, han tingut sous tan reduïts que no baixen gairebé mai de 100.000 € anuals. És evident que uns ingressos així, amb despeses pagades, durant uns quants anys, no permeten fer-se un raconet per a la jubilació i la majoria d'alts càrrecs institucionals correrien el risc de caure en la "indigència". I el mal és que, com passa amb les residències per a gent gran, els centres assistencials, les pensions mínimes, les pensions de viduïtat, els ajuts de viduïtat i els ajuts socials, les places estan saturades i els pressupostos sempre estan per sota de les possibilitats. I, encara pitjor, per a les places dels caixers automàtics on els "indigents" puguin passar la nit, hi ha una llista d'espera tan llarga que fa esgarrifar. Amb aquest panorama, és comprensible que els que han de posar remei al nivell mitjà de pobresa social del país que administren, mirin de garantir abans, com més bé millor, les seves pensions vitalícies. ¿I que és que algú encara dubta que no s'ho mereixin?

Circulars anteriors